/flftT LLOREflÇ DE/ CRRDR//RRFEBRER DE 1991 * N« 169

\&~¿í& & Ál A ¿ & &W ;# & ¿* •#\ & jk ¿e •&hfr# & A^T^

^^^^¿^^^^^^^^¿¿^2^^^^'^//¿ZZZZ

^

^^^^^¿^s^^^^^^^^

<&

SORR^/ OUT TMA^A ^

• MISSILES PBTRîoT

-ToMvqHft\>k;K:S

AM Q ^LL T^E

TMiq^^LftME^^Tc.

^ee ypo f*/l ^a^T oua -̂

oo

^fODQ í^gf*0^

THF\W «3--GUM TftNA-Mfàôîces 5cue^^P6TRoL * OCEftrO

^PECÍPLT^AKÍX^ ê

-ALLfìH

Editorial Flor de Cani -2- (22)

El S.M.O.E.

Una de les iniciatives que amb més il·lusió esmuntaren a Sant Llorenç durant els anys vuitantafou el Servei Municipal d'Orientació Educativa. Aproposta de TAPA i d'acord amb un programad'actuació ambiciós que el Plenari acordà, pares,mestres, polítics i tècnics emprengueren un camíque esperava pal·liar les nombroses mancancesdel sistema educatiu. Tot el col·lectiu escolar esdisposà a col·laborar amb el projecte, cadascú enla seva mesura: els mestres li obriren els braços;els pares li oferiren l'organització dels campa-ments, li feren costat en l'animació de les festesi li aidaren en la confecció d'unes revistes perajudar a conèixer el terme de Sant Llorenç; elspolítics, en fi, donaren la necessària seguretat alseu treball creant una plaça fixa.

Gairebé vuit anys després de tot això, pensamque poser les coses no hagin anat així com s'haviaestablert. I deim potser perquè si dins molts depares hi ha un cert sentiment d'ignorància sobreles tasques que en realitat fa el Servei, és, com amínim, perquè hi ha mancat la necessària comuni-cació entre els dos estaments. I aquest, el de lainformació i la comunicació, hauria d'esser undels pilars on s'hauria d'assentar el SMOE.

I si es considerava que pel bé de l'ensenyamentcalia canviar el programa -perquè no és bo ni rao-nable que ningú es quedi engorgat i renunciï al'evolució- aquest canvi hauria d'haver seguit elsmateixos camins que s'utilitzaren en els seus ini-cis: el plenari de l'Ajuntament. Si aquest va con-tractar uns serveis en base a un programa de fe-ina, és solament aquest el qui té el dret de can-viar-lo, si no es vol contribuir a la idea genera-litzada que és el desordre i el cadascú-per-ell elque campa per la Casa de la Vila.

I també és tasca del ple, degudament informatpel responsable de Cultura, l'avaluar si s'estancomplint o no els objectius que s'havia proposat.No n'hi ha prou amb crear serveis i desentendre'sdel seu funcionament, sinó que és necessari uncontrol constant per comprovar si la inversió eco-nòmica que s'hi ha fet i s'hi està fent dóna elsfruits que s'esperaven.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Febrer de 1991Número 169Edita: Centre cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

Col·laboren

Miquel A. CortèsGuUlem Pont

FlanaganAina SalasSol i de dol

J.GJ.Josep Cortès

Ramon RossellóFelip RamisAlumnes de 4rtGrup de carrioneresXesc UmbertPere J. SantandreuJoan M. PujolTrencapinyonsAntoni SansóMaria Galmés

Bel Nicolau

War PortadaDon Francesc de Borja Moll 3L'amo en Llorenç Borges 10Ve la primavera 24La negra 3La cuina 4Guillem Nadal 7Batec 12L'objecció de consciència 8Espipellades 8Tal dia com avui 14L'amo en Tomeu Pistola 15Sa Rua 16Sa Rueta 17Història 9Homeopatia 11Recordant don Francesc 11La biblioteca 15El temps de gener 19El vaixell groc 19La vespra de la guerra 20Obra d'art, obra d'amor 20A Pepe Dagnino 20Si lleu... 22Demografía 22ComptabilitatDistribució

NotaA partir del mes que ve s'iniciarà una nova secció a Flor de

Card per tractar temes relacionats amb la cuina.Tots els que hi vulguin col·laborar es poden posar en con-

tacte amb Antònia Garcia, que serà la seva coordinadora.

Recordant. Flor de Card -3- (23)

¿SDon Francesc de Boriamoli

Potser ja no hi falta res a dir; perio-distes i lletraferits han anunciat la sevamort, han lloat la seva obra i han lla-mentat la pèrdua que, aquest homonetd'aparença feble, ha representat per a-questa terra que és un raconet de laTerra.

Des de la modèstia de Flor de Card idel propi i esquifit coneixement no esvol sinó recordar una petita relació, ai-ximateix important per a la nostra vila,que tinguérem amb aquest home que a-conscguí una meta que pocs assoleixen:ésser universal pel camí de l'amor alque és nostre.

Teníem vint anys, acabàvem de desco-brir moltes coses, i entre elles la llen-gua. Teníem edat d'idealitzar, gairebého idealitzàvem tot, i entre aquest tot, elpatriarca, el més indiscutible, el nostreMoll.

No és estrany, idò, que ens haguéssimposat la roba dels diumenges aquell diaque férem cotxada per anar a veure'l.Ho férem una vegada haver concertatvisita, tal dia a tal hora. El motiu eral'homenatge que volíem fer a Mn. Salva-dor Galmés. Ja havíem tocat altres bau-les, però ell ens faltava.

Aquell dia el temor no era absent; sa-bíem que havia continuat Pobra de Mn.Alcover, i també sabíem la llarga dispu-ta que havien sostingut els dos mossens.

D'aquell dia no record gaires coses,solament el seu convençut recolzamenta la nostra idea; el compromís de venira parlar un vespre a la vila i, ja drets i apunt de sortir de caseva, una frase quemoltes vegades he recordat i que d'algu-na manera el defineix en molts d'aspec-

---Si

3.C.

tes però fonamentalment amb l'humà. Sifa no fa ens digué... "Pensou, allots, quea la meva edat, de les virtuds humanessolament ja queda la voluntat, perquè lamemòria i l'enteniment de cada dia vanminvant". De tot la senzillesa fou el quemés m'impactà.

Val a dir que en sortirem ben con-tents i que gairebé tot el camí parlàremd'ell.

Arribat el dia, parlà, amb el Cine Ide-al ple de gom a gom, de les relacionsentre Mn. Alcover i Mn. Galmés ambun llenguatge senzill però acurat; ensenamorà el seu domini de la llengua itambé l'absència de tecnicismes i parau-les recercades.

Després, en el sopar que férem en elprimer pis de S'Olímpic, parlàrem deSant Llorenç, del nom de la vila i d'al-guns carrers; d'aquella conversa sorgí laforça per empènyer, demanar, suplicari exigir el canvi de nom de la vila SanLorenzo "del Cardesar" o "de Descarda-zar" o "Descardasar" o... havia d'ésserSant Llorenç des Cardassar.

Idea seva va ésser prescindir de l'a-pòstrof de la preposició car "...embullavala gent i val més no posar-ne que posar-lo malament".

Es un record entranyable, d'aquellsque mai no s'obliden.

No va néixer a Sant Llorenç peròtambé és llorencí per molts de motius;és gent de la nostra gent.

Guillem Pont

La negra

E\s veïnats del Camp Rodó, recolzatsa Parrambador del pont, observaven,amb una curiositat morbosa no exemptad'un cert malaventrós desassossec, lespoc destres maniobres que l'encarregatde la brigada d'obres, atentament obser-vat pel jutge i el cabo, feia amb l'espol-sador d'ametles per mirar d'atracar-se elcadàver que, poc temps abans, haviabaixat surant per les enllotades aigüesdel torrent de Ses Planes, fins a roman-dre enganxat a una branca de figueraque la torrentada no havia estat capaçde dur-se'n cap a l'Ebro.

Aconseguit no sense esforç l'objectiu,els vencisos amb què els municipals ha-vien acordonat la zona es demostrarentotalment ineficaços per aturar la curio-sitat dels espectadors, que de cap de lesmaneres consentien en quedar-se enPendarrer sobre la identitat de l'inter-fecte. Un alè de tranquil·litat s'assentàsobre la multitud quan una funcionàriade l'Ajuntament, apagant un crit amb lamà, descobrí que es tractava d'un altcàrrec del Govern que havia vengut feiapocs dies a visitar les obres del torrent.

I començaren les elucubracions sobreels mòbils de l'assassinat, perquè eraevident que tothom havia descartat debon principi la possibilitat d'un accident,no en mancaria d'altra, per una vegadaque podem ser el Tuinpics de Mallorcanomés faltaria que es tràctàs d'una estú-pida travalada!

-Això és cosa de sa política, que al'instant vendran ses eleccions i aquest fe-ia comptes tomar-se presentar.

-Pensau-vos! Ara no veis que és un as-sumpto de dones? Aquesta gent que tres-ca tant sempre en té qualcuno d'estraper-lo i a vegades es seu homo s'emprenya.

-Alerta que no hagi estat un des que lifoteren un tros de corral per eixamplar estorrent. N'hi havia que anaven molt em-putats...

-O cosa des serverins per fer-mos que-dar malament...

Flanagan

Tertúlies Flor de Card -4- (24)

Sa cuina

Textes: Alna SalasFotos: Guillem Quina

Sa Tertúlia planteja aquest mes un te-ma de constant actualitat, sa cuina. Totesses cadenes de televisió, es diaris i revistesd'informació general dediquen a aquestaactivitat importants seccions i espais. Hiha moltes publicacions periòdiques dedi-cades exclussivament a sa cuina, apartd'una gran quantitat de llibres. Tot aixòdemostra que s'interés de sa gent per totlo que parla de cuina i alimentació ésmolt gran. Per això sa revista ha reunit ases següents persones per parlar d'aquesttema: Antònia Garcia, mestressa de casai preocupada p'es temes de dietètica;Francesca Xamena, també mestressa decasa i gran afeccionada a sa cuina; JordiGuillem, cuiner professional, profunda-ment preocupat per un correcte ensenya-ment de tot lo que enrevolta es món desa cuina, tant a nivell particular per apersones interessades com per a futursprofessionals; Bartomeu Caldentey, estu-diant de cuina on es més alt nivell.

Agraesc en nom de sa revista sa sevacol·laboració, i en nom meu s'haver pas-sat amb ells una vetlada sumament agra-dable que em va permetre aprendre unmunt de coses. Ja se sap que lo impor-tant és que tenguem "una bona cuina",

com diven a sa televisió, i per tenir unabona cuina és imprescindible un bon a-prenentatge, com amb tot.

Aína Salas.- Que és sa cuina per vol-tros? Pensau que sa moda hi influeix?

Jordi Guillem.- Per a mi la cuina éslo que ha estat sempre, començant perles mestresses de casa i acabant pelsprofessionals. La cuina és la qüestió delmenjar, però combinada sempre amb lade l'alimentar-se. En l'alimentació ju-

guen un paper fonamental els ingredi-ents, els productes que utilitzam. Aixòde la moda a mi em fa molta gràcia,perquè la moda es crea i, en conseqüèn-cia, també crea les necessitats que no e-xisticn. Es creen necessitats de vitami-nes, de no grasses, etc. que per suposatporten uns determinats articles nous quesurten al mercat. Lo que realment inte-ressa és una gran venda d'aquests pro-ductes. Indiscutiblement l'alimentaciómés sana i més bona és la natural,... pe-rò ara, que si no colesterol, que sibaixes calories...

Aina.- Que se refereix a tots aquestsproductes "light"!

Jordi.- Clar. Per jo tot això és unapresa de pèl. No vull dir que la meva o-pinió sigui la vàlida i que el que dic vagia missa, però per a mi no té cap sentit.

Antònia Garcia.- Jo crec que sa gent,a mesura que adquireix uns coneixe-ments més amplis també se preocupamés de tot. Lo que passa és que no mospreocupam així com toca. Jo crec queara mateix sa cuina és una gran moda;tothom, venga cuma! Ses dones just par-lam de cuina, de menjar i de coses d'a-questes, es restaurants fan molta feina...I és que mos hem acostumats que quansortim anam a dinar o a sopar a un lloco s'altre. Quan mos reunim, menjam, ino feim res més. Repélese, és una granmoda. Ara que mengem bé o malamentja és una altra qüestió. Menjar molt .novol dir menjar bé. Començant per mimateixa he de dir que en general men-jam molt malament per sa salut. I a-guantam, però vaja, menjam malament.

Aina.-1 de què abusam?Antònia.- Sobretot, de sa carn.Jordi.- En general de tot lo que no és

natural. Ara que tothom vol aprendre acuinar pareix que s'han revaloritzat elsproductes naturals. Han sortit novetatscom la nouvelle cuisine, entre d'altres,però al final tots els grans mestres ar-ribam al mercat. M'explic: avui hi hamongetes, bledes, espinacs... doncs aixòhe de cuinar. Si es fa una reunió fami-liar o d'amics, per a mi lo important ésla reunió, i el menjar passa a segon ter-me. Per tant, lo més senzill és lo millor.

Antònia.- M'extranya sentir dir això atot un cuiner, Jordi.

Jordi.- Sí, sí. Abans, amb unes amet-lles i un poc de mistela o amb un gatófet a casa ja estava organitzada una reu-nió. La televisió ha mort aquest tipus decoses, i, per tant, s'ha fet necessari queentrin en joc altres factors. Un d'ells ésl'esnobisme de dir que anirem a tal res-taurant que fan tal o qual especialitat.

Tertúlies Flor de Card -5- (25)

Aina.- També supôs que hi ha influïtmolt es nivell econòmic de sa gent. Aramos podem permetre uns luxes que a-bans eren impensables.

Jordi.- Però, com més elevat sigui elnivell més hi juga el factor esnobisme.Per exemple, hi ha gent que convidaunes persones que considera de moltacategoria i, per quedar bé, les porta a

un lloc determinat que tengui un presti-gi públicament reconegut, etc. Sobretot,la cosa va per aquí. I p'cntura seria mésagradable que les convidas a un pa amboli. En fi, menjar bé és una altra cosa.

Aina.-1 què és menjar bé? Jo he sen-tit dir que s'ha de menjar es paisatge, enso sentit d'ulililzar lo que sa terra dónai quan ho dóna.

Jordi.- S'ha de consumir lo del mer-cat, fugint de coses fora de temporada,que són cares i insípides.

Francesca Xamena.- I és una llàsti-ma, perquè quan és sa temporada pareixque no en tens ganes. Ara, lo més bo éslo de sa temporada, això és ben segur.

Jordi.- Ni crec que tcnguin les matei-xes qualitats nutritives...

Aina.- Franciscà, mos podríeu contarquines diferències hi ha de sa cuina d'a-ra a sa d'un temps?

Franciscà.- Era molt difernt. Se feienunes coses que jo no crec que ara enmenjassin. De lo que estic segura és deque era més sana. Tot era natural. Aratenim de tot, just d'espícies n'hi ha mol-tíssimes i abans no: sal tomàtiga, pebre-bord i pedre-bo. Ara hi ha de tot. Si teposaves a donar a un al.lot ciurons esdilluns, mongetes es dimarts, fava pela-da es dimecres, i així fins arribar a men-jar arròs es diumenges.... no ho sé. Jo

record que aquí se passejava una carnis-sera es dissabtes p'es carrers i es dillunsvenia sa freixura, posem, a dos reals. Iera perquè no l'havia poguda vendre.Ara tothom té de tot a caseva.

Aina.- Es cert lo que deis, Francisca.Es joves només mengen coses determi-nades i, sobretot, poques verdures. Allàon jo faig feina organitzarà unes feste-tes. Si a aquesta organització la duugent de més de 30 o 35 anys se duen co-ques de verdura, de pebres, ensaïmades,etc. En canvi si l'organitzen es joves quepoden tenir de 20 a 30 anys, noméscompren pastissos i res més. Es cert quean ets al·lots no els agraden ses verduresen general, però ¿no trobau que s'estàretrassant molt s'edat en què sa gentmenja aquest tipus d'alimentació? Es-tam parlant de gent de més de 20 anys.

Antònia.- Es cert que en general noels agrada.

Jordi.- Es un fet que s'han canviat elscostums i els adults en tenim la culpad'això. S'ha comprovat que l'alimentaciód'aquests darrers 40 o 50 anys ha estatsana i correcta. Els adults d'ara gaudimd'una bona salut, lo que vol dir que lesvitamines, calories i altres elements nu-tritius que consumírem en la nostra in-fància eren adequats. Per què ara estamempenyats en canviar-los? Per què tantsde bolli-no-sé-què i pastissets de tal oqual? A l'hora d'aprendre de menjar ellsconsumeixen aquestes coses, i el pala-dar, com tot, s'ha d'educar. A l'hora demenjar un bon pa amb sobrassada se'lscompra dos ballis de no sé què o unacrema de xocolata. Això és una barbari-tat i de cada vegada s'hi va més. A-quests productes es recolzen en unagran publicitat televisiva i els adults elsfeim el joc. Si a això no ho param, lesgeneracions futures no tendrán res aveure amb nosaltres.

Aina.- I aquest gran boom de seshamburgueses?

Jordi.- En el fons és lo mateix. Unainfluència anglo-saxona i un bombardeigpublicitari constant. S'aprecia més elque ve de fora que el que tenim aquí.Els mallorquins, per exemple, no exigei-xen els productes d'aquí. Van a un res-taurant i prefereixen uns vins forans enlloc dels d'aquí, i això que n'hi ha deboníssims, fins i tot amb denominaciód'origen. En canvi si viatgen, hi ha llocsde la Península que només els serviranvins de la comarca, i em referesc a llocsde categoria. Així lo que passa és que esconsumeixen tots els productes que dó-na la terra combinats entre si, que és lomillor. Si aquí passam del pa amb oli,

la sobrassada i el vi, ho reconam i ac-ceptam lo de fora, no anam.

Aina.- Sobretot, si acceptam aquesteshamburgueseries. Jo crec que un tipusde cuina més mediterrània -s'italiana,per exemple- mos tocaria agradar més.N'hi ha moltes de pizzeries, però vaja,sa moda són aquestes grans cadenesd'hamburgueseries.

Antònia.- Jo pens que també està in-fluït perquè es joves tenen pocs dobbers.No se poden permetre anar a un restau-rant, però sí a un lloc d'aquests. Així jasurten de caseva i se relacionen.

Jordi.- També podrien anar a menjarun pa amb oli...

Antònia.- També, però menjat a llocsde més categoria i amb altres coses perventura ja resulta més car.

Bartomeu Caldentey.- Es problema ésque pa amb oli en menges cada dia acaleva, i quan surts prefereixes una altracosa. Una hamburguesa és barata, ràpi-da de servir i... en fi, serveix per sortir.

Antònia.-1 també és ben clar que unahamburguesa ben feta és molt bona... sila fas a caleva.

Jordi.- Bé, però hi juga molt el factorpsicològic. Si la fas a casa p'entura no lavolen, i així poden pressumir d'anar aaquests llocs de moda. Anar a determi-nais llocs pareix que vesteix, que dónaprestìgi, i això és lo Irisi per a mi, tantreferit als joves com als adulis. Gaudimd'una economia més forla, d'unes horeslliures per disfrular i sortir, però eslamexcessivamenl influïls per la publicilal il'esnobisme.

Franciscà.- Abans no se podien fer a-quesles coses. En primera, no hi haviadobbers. I lornanl a lo que dèiem de sa

Tertúlies Flor de Card -6- (26)

diferència amb sos menjars, és clar queés molta. Ara tothom té es rebost ple iabans anèvem cada dia a comprar lo ne-cessari: un poc d'oli, una lliura -que són400 grams- d'arròs, etc, i clar, es men-jars eren molt limitats. Ara, com que te-nim moltes coses, en feim més. Tambéhe de dir que hi havia manco adelantosi, com que havíem de fer molta feina,fèiem es menjars ràpids.

Antònia.- Jo pens que a Sant Llorençde fa uns 30 anys, sobretot d'ençà quejo ho conec, ses dones tenien molta fei-na i feien uns menjars ràpids: enciam iun bistec torrat. Es peix, per exemple,les duia tanta feina que pràcticament nose'n menjava. Sempre estaven aferradesa sa màquina i moltes vegades eren etshornos es qui feien es dinar. Jo crec quese feien poques coses que no fossin moltràpides. Ara ha canviat molt. A més,moltes coses no les trobaves. Jo recordque no hi havia mantega o mantequilla.I crema de llet, ni somniar-ho!

Francisca.- Aquí, a Sant Llorenç, resd'això. A Palma ja era una altra cosa.

Antònia.- I a Manacor tampoc no hihavia segons què. Vull dir que s'han tor-bat molt a arribar-mos certs productes.I de ses gambes, què? Ara tanta de cosaamb ses gambes...

Jordi.- I amb les llagostes! Haviesd'anar a Cala Ratjada i per no-res te'ndonaven totes les que volies. No sabienquè fer-ne d'elles.

Franciscà.- Sí, havies d'anar a sesbarques per comprar-ne. No en duien.No se coneixia resde tot això.

Antònia.- Jo vaig conèixer es primer^pescador de Cala Ratjada que se va de-dicar a sa gamba. En un principi ho re-

galava perquè sa gent ho conegués, i a-ra, bono!

Aina.- Tomeu, a s'escola, a què donaumés importància?

Tomeu.- Sobretot, i pardamunt tot anes gust. Sa presentació passa a un segonterme, se planteja com una cosa com-plementària. Lo que més mos ensenyenés a emprar ses verdures d'es temps.Tenim unes fitxes que diven quines sónses verdures i es menjars de sa tempora-da, que això és importantíssim. Si nol-tros presentara un menú i no està com-post per productes d'es temps no el mosaccepten. Una altra cosa és es món d'esrestaurants, es professionals intenten feruna bona feina, però no tenen més re-mei que adaptar-se a sa clientela i ferlo que aquesta demana. Si sa gent de-mana coses que estan de moda, les fas.Hem de tenir en compte que també hiha sa pressió de s'empressari. Ara, lomés important, repélese, és es gust. Unacosa molt guapa que no té gust de res oés salada, ja me diràs tu quina gràcia té.Sa presentació té importància perquè hiha gent que menja per sa vista, i noltros,com a futurs professionals, ho hem desebre tot.

Aina.-1 d'es pre-cuinats, què mos nedeis?

Jordi.- Bé, això és una altra cosa d'a-questa societat que té manca de tempsi moltes presses. Per a mi, com en mol-tes altres coses, s'ha passat de la ratlla,en el sentit de que tothom ja comprapre-cuinats només per l'efecte que causal'impacte publicitari. Sembla que si espresenta un producte que el treu per te-levisió una senyorea guapíssima i moltelegant, l'afica al micro-ones i el serveixsense molestar-se per res, és més bo.Això és molt enganyós.

Antònia.- Jo he llegit que això d'esmicro-ones és una animalada de ses mésgrosses i que pot arribar a fer molt demal. No és normal que un aliment sedescongeli en tres minuts. Es compren-sible que aquell aliment unes descàrre-gues grossíssimes.

Aina.- Idò abusar d'es micro-ones, potser ben dolent.

Antònia.- Jo no ho emplearía.Jordi.- Jo no puc dir res perquè no

n'he emprat cap mai, i porto 35 anysd'ofici.

Aina.-1 ara què diu? Jo veig a tots esbars que sí que utilitzen aquest aparell.

Franciscà.- Es gros. Pertot el tenen.Tomeu.- Lo que passa és que no tots

es que tenen un bar i fan menjar sónprofessionals, eh! No és lo mateix sercuiner que fer de cuiner.

Jordi.- Això ho hem discutit moltesvegades. Cuinar en sap tothom, ningúno se moriria de fam. Ara, ser cuiner ésuna altra cosa, i aquí se dóna molt "ferde..." en lloc de "ser". Un cuiner té co-neixements de lo que passa amb els ali-ments i quines transformacions podentenir si es manegen d'unes determinadesformes, i també saben si poden fer malo no. Ara, que una persona de qualsevolofici posi un bar i es dediqui a ferhamburgueses i a posar pre-cuinats almicro-ones, això no és res més que unadegradació professional. Aquesta gentno sap ni agafar un tassó correctament.

Antònia.- A més, estam mal servits.No és només lo que treuen de sa cuina,sinó que es que serveix no té ni idea decom s'ha de fer.

Jordi.- La massificació ha duit això.Franciscà.- Quan surt un camarer ja

se veu si és un professional.Aina.-1 de sa netedat dins ses cuines,

què me'n deis?Tomeu.- Es un greu problema que hi

ha, i tot és per manca de Professionali-tat. Se manegen productes sense sebrede què van, i llavonses se produeixen in-feccions, com per exemple, sa salmone-losi.

Antònia.- Tota sa vida he fet mahone-sa i mai no mos ha fet mal. Estic aler-ta, clar, però no rent ets ous amb llexiuni res rar.

Aína.-1 de tots aquests aparells nous,com fregidores, batedores, olles a pres-sió, etc. estau a favor o no?

Jordi.- El problema és saber-los utilit-zar. Si no es té massa pressa lo més cor-recte és emprar els sistemes tradicio-nals. L'olla a pressió acurça el temps

Art Flor de Card -7- (27)

per fer determinades coses. Ara, posartots els aliments junts i fer-li-ho tot ésuna barbaritat.

Antònia.- N'hi ha que hi fan arròssec. A mi me pareix impossible que pu-gui sortir un bon arròs dins una olla ta-pada.

Jordi.- No pot ser igual de bo.Antònia.- Hi ha coses que cuinades

en greixoneres són tan diferents... i moltmés bones.

Jordi.- Sí. L'olla a pressió i tots elsaltres aparells s'han de sebre emprar.

Aina.- ¿Què hem de fer amb sa gentper fer una cuina bona, sense que ensocupi massa temps i que sigui saluda-ble?

Jordi.- Això del temps és una cosaque es pot dosificar. Es pot perdre méstemps avui per estalviar-lo un altre dia.Si se sap fer un bon "fondo" i guardar-lo, demà un bon menjar pot estar llesten deu minuts. Tenim els frigorífics queens fan un servei immillorable.

/ continuàrem sa reunió fins molt tard.Després d'una cosa en sortia una altra,com, per exemple, es plats antics que handesaparegut per mor d'un poder adquisi-tiu de sa gent de cada vegada més elevat.Qualcú va parlar de pa de blat de moro,que semblava una pedra viva, de farine-tes, que no refredaven mai, i de sopa degarbell(*). També parlàrem de salses iplats moderns, amb sofisticats ingredientsi complicades maneres de preparar-los. Ide salut, de sa part fonamental que ocu-pa s'alimentació dins sa salut...

(*) P'entura a molts de voltros, com ami, vos vendrà de nou i no sabreu quèsón farinetes o sopa de garbell. Ara pas aexplicar-vos-ho segons m'ho va contornaFranciscà Xamena:

Farinetes: Dins un plat gran se fon benfusa farina amb aigua fins que no facigrums i quedi molt igualada. Se fa unbon sofrit de xulla, botifarra, molta cebai tomàtiga. Quan aquest sofrit està benfet, s'hi posa sa farina fusa, sense deixarde remenar.

Sopa de garbea: Se fa una pasta moltben treballada i molt forta amb farina iaigua. S'agafa un garbell i s'hi frega a-questa pasta, de manera que caiguin unaespècie de grumets, que seran sa sopa perincorporar on es brou.

Guillem Nadala València

f.

Grup Sol i de dol

•»<**.

«

Nm ./

"Enmig de la gran confusió avui orga-nitzada, dins això que sospitosament s'a-nomena mercat pictòric, feta palesa ambla circulació d'una obra espúria que no témés raó d'existir, objectiu ni projecció quela de satisfer unes necessitats de consumque poques coses tenen a veure amb lanecessitat genital de bellesa que vertebral'Home, honestament pens i dic que, pera mi, l'obra plàstica de Guillem Nadal ésinscrivible dins l'àrea de l'autoexigència,la serietat i el sentit de sacrifici queconverteix l'artista en un Sísif que es rea-litza en la voluptuositat de l'esforç, dibui-xen els vectors que delimiten allò que ésart seriós diferenciant-lo d'allò altre quenomés és un barroer succedani. Evident-ment, Guillem Nadal pertany a la prime-ra esfera, on parla un llenguatge ben per-sonal: escoltem-lo amb l'atenció que me-reix tota obra creativa orientada a ser elvàlid interlocutor de la sensibilitat d'unaèpoca".

•1 R.<

Aquestes paraules, escrites per Mi-quel Àngel Riera sobre l'obra més re-cent de Guillem Nadal, exposada el mesde febrer al Centre Cultural de la Caixade València, expressen molt bé la trajec-tòria d'aquest artista encara jove, peròja suficient madur per poder parlar dediferents èpoques dins la història, enca-ra breu, de la seva pintura.

Contemplar la seva obra fora de lesparets del seu estudi, aïllades de l'entornon foren creades, suposa un repte inqui-etant i alhora un veritable plaer, una ve-gada contemplada dins la immensa salaamb tot un joc, tot un ritual, amb caixesplenes de vida i de mort, pedres i cen-dra baix dels grans quadres que no sónmés que el nexe d'unió entre l'artista il'home, entre dos móns tan distants itan junts, però que al cap i a la fi ensretornen la memòria del nostre passat.

La nostra felicitació a Guillem Nadalper aquesta nova exposició.

9*%1

ES PUIG,e.h.C. I. F. E-07303704

IriK-tcxl.lcicioni

Carrer Nou, 37Telèfon 838299

»cii-iitcir*ies

07530 SANT LLORENÇ(Mallorca)

Objectors Flor de Card -S- (28)

L'objecció de consciència,la gran desconeguda

En aquests dies que passaran a la his-tòria com uns dies de guerra, han arri-bat i encara arriben a les nostres orellesuna quantitat molt grossa de paraulesrelacionades amb el món de la guerra,i que ara no importa ni tan sols anome-nar perquè tal vegada no ens cabrien enaquesta fulla, i, endemés, no són massaconstructives ni enriquidores.

Les que sí són dignes de destacar, ique també hem sentit sovint aquests di-es, per sort, són les contràries i antò-nimes o relacionades inversament ambles anteriors. Paraules com la famosa imal entesa PAU, la deserció, les pro-postes de pau, la insubmissió, els DretsHumans i un munt més, que darrera-ment s'han convertit en paraules i ex-pressions d'actualitat quasibé inusual.

Una cosa que sempre m'ha cridat l'a-tenció és la manca d'informació que sesol tenir per part dels ciutadans -i la quese sol donar desde la televisió i els mit-jans de comunicació- sobre un dret fo-namental, reconegut per la ConstitucióEspanyola, Llei 48/1984 de 26 de de-sembre, que reconeix la llibertat ideolò-gica, religiosa i de culte, i que regulal'Objecció de Consciència i la prestaciósocial substitutòria.

Des d'aquesta perspectiva, l'Objeccióde Consciència al servei militar és avuiper avui, l'única arma legal amb la quales pot lluitar contra la guerra, la injus-tícia, el poder de l'exèrcit...

Les primeres passes que ha de donaruna persona que vulgui declarar-se ob-jector és tenir les coses i les idees més0 menys clares, ja que,i entre d'altres:

L'objector qüestiona l'eficàcia, els fins1 els mitjans emprats per l'exèrcit.

L'objector no creu que preparant laguerra es construeixi la PAU.

L'objector denincia el paper real del'exèrcit, braç armat dels poders econò-mics i polítics.

L'objector denuncia la despesa eleva-díssima destinada a la compra o fabrica-ció d'armament, mentres que al TercerMón, o no tan lluny, la gent més inde-fen-sa es mor de fam o per mancançade les necessitats bàsiques o vitals.

L'objector, en definitiva, es nega a re-alitzar el servei militar obligatori, peròcom que generalment no vol passar uns

. anys de la seva vida a la presó, pot acce-dir a la prestació social substitutòria,

**«iff*Q*

que a grosso modo consisteix en la rea-lització de feines en àmbits de protecciócivil, medi ambient, serveis socials, ser-veis sanitaris, cooperació internacional...

La seva durada és de 18 a 24 mesos,i actualment el Govern la té fixada en18 mesos.

Ha ha tantes raons, creences, qüestio-naments..., com objectors. Resumint po-dríem dir que els motius per objectarpoden esser de tipus religiós, polític,moral-ètic, folosòfic, pràctic o personal.

Així doncs, el propòsit d'aquests es-crits seria donar a conèixer als joves ino tan joves de Sant Llorenç l'alternati-va davant el servei militar; una alterna-tiva que, com tot, té els seus pros i con-tres; una alternativa que pot demostrarel grau de sensibilitat social que té cadapersona; una alternativa, en definitiva,més humana, solidària i compromesaamb els altres, la societat.

Serà sen dubte una informació dona-da des del punt de vista teòric més quedes del pràctic, ja que aquí, a Sant Llo-renç, tenim dissortadament un nombremolt reduït d'objectors, als quals desd'aquí vull felicitar pel "valor" i l'actitudque demostren; aquesta informació seràla bàsica però serà la que han seguit elsmilers d'objectors que hi ha al territoriespanyol (19.193 fins a l'any 1988).

Ja saps que si et falten més de dosmesos per incorporar-te a files encaratens temps per declarar-te objector, i sija has acabat el servei militar i estàs a lareserva, també pots fer-ho. Recorda, pe-rò, que quan estiguis complint el serveimilitar està prohibit per la llei declarar-se objector. Si et cau de la post, als Ser-veis Socials et podran informar ambmés facilitat.

Seguirem informat. Sort!

J.GJ.Estudiant de treball social

Bibliografia consultada i citada: Rius,Xavier. La objeción de conciencia. Ed.Integral, 1988.

Espipellades

Si és ver que hi ha hagut tres partitsque han encalçat na Jerònia d'es PouVell perquè se presenti a ses eleccionsamb ells i un quart en tenia ganes peròva fer curt, en cas de que arribi a entrartots toquen estar alabats, perquè era loque volien, no és ver?

A no ser que lo que els interessas fos-sin es vots que podria dur en lloc de saseva persona...

No és ver que es Thailandesos vol-guessin afusellar en Pere de Son Vivesper haver-lo confús amb un terroristacontrarevolucionari que fes perillar escop d'estat.

Ell, com a ministre d'agricultura, no-més hi va anar per veure com pûtess'enginyaven per conseguir tanta verdorper sa selva.

Si jo fos es president Canellas, an esresponsable de trulls i barullos des meugovern li posaria ses anques com untamborino per haver organitzat una visi-ta pseudoelectoralista un dilluns a les 12des migdia. I també estiraria ses orellesan ets encarregats des comité local, si ésque s'han aclarit qui són, que aquesta ésuna altra.

I és que només eren quatre desenfei-nats i es cabo es que l'anaren a compli-mentar.

Es ver que encara no han canalitzatses aigos i que mentres no ho facin nomos asfaltaran es carrer així com Déumana, però no em direu que aquest hat-xeo que mos han entaferrat no fa mol-tissima més planta.

Grans preocupats per sa imatge artís-tica des poble, han aconseguit que escarrers paresquin quadros d'en Gorrió.Llàstima que d'aquí a dos dies tornincomparèixer es clots.

Josep Cortès

História Flor de Card -9- (29)

L'assalt de Ciutadella (1558) IIdescrit pel notari Rafel Sòcies

"...i prengueren els de la terra algunsturcs dels quals ne portaren ací tres i al-tres que deien que tenien a Maó i açòs'és sabut tot amb misser Yvayas qui ésconseller del senyor visrei el qual eraanat a Menorca perquè tenia allí un ger-mà que era procurador reial d'allí i a-prcs el sendamà de sant Cristòfol queera dilluns la dita armada turquesca par-tí i tirà en Marsella, diu-se se n'han por-tat dos mília ànimes entre dones i mi-nyons, Déu per la sua infinita misericòr-dia vulla haver-nos misericòrdia i queno permeté que aquesta pobra terra vin-gué a tal conflicte a bé nostres pecatssón molts i públics i a molt que semprediem que qualque flagell a nostre Déuper sa infinita bondat nos revoca la sen-tència amén.

Més fas memòria com pels treballsvolent fer anar gent a Menorca elegirenun fill de Rafel Figuerola per nom Mi-quel i sa mare alterà-se'n tant que moría 18 de juliol de dit any.

Més a 19 de juliol morí Rafel Rogerel qual anava malalt molt ha i feren-loanar a Alcúdia i mogué's la sang i vin-gué a dotze de juliol i morí avui. Déuels hage acollits en el seu Regne i a noscom li plaurà.

Sia record a mi Rafel Sòcies notaricom avui el dia de santa Magdalena di-gui en la plaça als jurats (de Muro) quetota via acabassen de cloure les caixesde les robes i argent de l'església i hoportassen en Ciutat, digueren dos d'ellsque no hi havia necessitat que ho dei-xassen estar i jo elegí testimonis quefessin testimoni del que ells deien.

A 30 de novembre de 1558 sia recorda mi Rafel Sòcies notari i als presents iesdevenidors com diumenge prop passatel venerable vicari denuncià a la tronaper part del senyor Oficial que pel sen-damà que era dilluns féssem exèquiesper la Cessàrea i Catòlica Majestat del'Emperador i rei nostre senyor DonCarles, el qual se diu passà d'esta vida atres de setembre prop passat plàcia aNostre Senyor Déu que la sua ànimadreta via sia anada en paradís, diu-seque el dia morí volgué beure aigua de laVera Creu i tornà tot sang i après vol-gueren embolicar la dita creu i restarencertes gotes de sang en el drap".

SobrePEstudi General

1568, 2 gener.- Els jurats de la Ciutati Regne de Mallorca escriuen als conse-llers de Barcelona dient: "Senyors demolta magnificència. Una de Vs. Ms. dedivuyt de setembre 1567 havem rebuda a17 de décembre del mateix any amb laqual havem entès lo exercici de letras queen aqueixa Ciutat se ha defer en totes fa-cultats y també havem rebut hun cartelldel orde del studi de la qual cosa axí enparticular com en públich tots nosaltreshavem hagutgrandíssim contentament axíper la utilitat que tots speram de tal exer-cici essent-ne axí servit Nostre Senyorcom encore per haver vist lo bon ànimoy voluntat que Vs. Ms. contínuament hanmostrat y mostren tenir a tots los habita-dors d'aquest Regne corresponent a nos-tra voluntat la qual sempre és stada moltgran ab tots los d'aqueixa Ciutat y Princi-pat de Catalunya com sempre los haiamtinguts y tingam en amor y extimació degermans y axí vist lo gran tan benefici enla hora mateixa havem donat orde que losus dit cartell sia notificat per totas lasscolas d'esta Ciutat y algunas de la partforana del present Regne y ultra de assòhavem fet posar dit cartell a las portas dela casa de la present Universitat perquèsia més manifest y notori y quant a loque més toca a nostra part regratiant molta Vs. Ms. ¡a tal notícia per millor rebre lofniyt d'esta cortesia o mercè que Vs. Ms.nos fan en la institució o reformatió del

dit studi procurarem tot lo possible enpersuadir que hi vagen studiar de aquestRegne tots los que porem, offerint-nos axíbé de fer tot lo que convindrà per lo béde aqueixa república com nostros passatsy los de aqueixa Ciutat o república entresi han acustumat fer supplicant a NostreSenyor do la paga Vs. Ms. guarde y pros-pera com tots desitjam.

.De Mallorca a II Janer 1568. De V.Ms. molt affectais los jurats de la Ciutaty Regne de Mallorca" (Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona, Cartes ComunesOriginals X-45, f. 143).

Dàtils

El rei Joan I mana sia pagada unacaixa de dàtils que li han enviada deMallorca:

"Nós En Joan etc. Per tenor de la pre-sent atorgam a vós feel nostre En Beren-guer Lobet, procurador reyal del Regne deMallorques, que havem reebuda de vósuna caxa de dàtils en reym la qual demanament nostre havets feta venir de lesparts de Barbaria. Manants per la presental maestre racional de la nostra Cort oaltre qualsevol de vós compte oydor queço que costa la dita caxa de dàtils vos re-ebe en compte, vós restituint la present eàppcha del preu dels dits dàtils.

Dada en Barchelona sots nostre segellcomú a XXIIII dies de mayg en l'any dela Nativitat de nostre Senyor Mill CCCLXXXXII". (ACA reg. 1995, f. 98).

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Gent de la nostra gent Flor de Card -10- (30)

L'amo en Llorenç Borges

Passava poc abans i després de migdiapel carrer Nou, amb caminar insegur, depassetes curtes; tenia problemes a la vis-ta i, sobretot, molts d'anys.

El seu parlar en l'escomesa, pausat,fosc i amatent.

Fa més de trenta anys el vaig veureper primera vegada. Aleshores el soliaveure periòdicament car treginava bru-ses des de canestra a caseva on, la sevaesposa, madò Miquela, les repassava;fonamentalment sortint de la cuina ojonyint la somera en el carrer.

Sempre tenia una salutació amable,sempre semblava tranquil i trempat.Vist amb ulls d'ara, diria que transmetiapau, tranquil·litat interior.

M'agradava anar-hi a caseva! M'en-cantava contemplar l'higiòmctre del fra-re, un cartró capaç d'assenyalar si eltemps havia de millorar o empitjorar.

Però la popularitat de l'amo En Llo-renç esdevé de les pastilles. Les cone-gudes píndoles d'En Borges. Quasi m'a-treviria a dir que tots els llorencins -almanco els d'una certa edat- i no pocsexterns han vist i/o provat alguna vega-da aquelles característiques píndoles pe-tites rodones i blanques.

Anaves a caseva; després d'un uep! oun avemaria descrivies la dolencia depersona o animal, de cap o de ventre.Ell escoltava atentament, demanava ma-tisacions, tranquil·lament voltava i puja-va l'escala. Al poc temps, baixava ambvàries píndoles dins un paperet i asse-nyalava la posologia. Pagaves el que etdeia, que no solia ésser gaire, i fins unaltre dia.

Tot tenia un aire certament misteriós,el tènue llum de la casa, aquella figurasenzilla, amable i tranquil·la, la pujadaal sòtil i les píndoles: sempre iguals, tantsi era per persona, com per animal, tantsi era pel mal de cap com pel mal deventre...

Què diantre eren aquelles pastilles?D'on sortien? Quin coneixements tenial'amo En Llorenç "Borges"? Quin tipusde teràpia s'aplicava?...

Alguns deien que se les enviaven deBarcelona, però era gairebé tota la in-formació que coneixia la gent; però, tantse val si la dolencia desapereix. Ni elvertader nom -Critòfol- ni els seuscostums -rentar-se amb aigua fresca al'hivern- ni el seu origen -era un nin de

la inclusa- ni la seva bonhomia, teniengaire importància, la seva popularitatvenia per la màgia de les píndoles.

No fa gaire anys, vaig tenir un altreencontre amb el mateix tipus de pasti-lles. Fou en el despatx d'un metge ho-meópata que, potser per tenir títol, s'hocobrava molt millor que l'amo En Llo-renç. Fou un primer contacte, amb unaaltra manera d'entendre la salut. Ter-reny en el qual aprofundiria suaumentamb posteriors converses amb en FelipRamis.

L'amo En Llorenç ha estat, idò, una

dOSt«ri Cortèsdtsemtmt 198*>

mena de precursor aficionat de l'homeo-patia, o potser el regust d'un altre tempson la ciència no solament era oficial i espodia plantejar des d'altres perspectives,però... aprofundir en aquest tema ens a-llunyaria de l'objectiu d'aquest article,el reconeixament a la tasca, feta ambextremada senzillesa, i el record d'a-quest home popular que morí dies pas-sat, just abans de que la primavera eltornas escometre una altra vegada.

Guillem Pont

Varis Flor de Card -11- (31)

Homeopatia

Es ben curiós aquest potei, i els confi-téis... com aquells de temps primer; des-plaçats avui en dia per golafreries mésoneroses.

Es la semblança, de la qual ja en par-lava Hipòcrales, que existeix entre la to-xicitat d'una substància i la seva acciócurativa, funció que depèn de la dosi.Recordem que homeopatia deriva de lesparaules gregues horneo=semblant i pa-thos = malaltia.

Aquesla realitat biològica va ésser re-descoherta a finals del segle XVIII perHahncmann, metge alemany que va ex-perimentar en ell mateix els medica-ments de l'època: l'Arsènic, la Bellado-na, el Mercuri,... ulililzan-los disolts perals malalts que presentaven símptomessemblanst als de l'experimentació.

Avui es parla de la utilitat dels anti-oxidants per la prevenció i tractamentde diverses dolències i com a relardanlde l'envelliment.

Bé idò la NA. sistema que actua coma tal, resulta que conté el sofre i el sul-fur dels homeòpates, i és un bon remeiper certs transtorns intestinals, dermato-logies, pulmonars i nerviosos entre d'al-tres.

Hahnemann, altre temps descobrí lalinla de sèpia com a remei; veienl queun pintor amic seu no es curava, anantal laller, l'artista xuclava els pinzellsimprégnants del pigment, intoxicant-sedel cefalòpod.

Els homeòpates tracten la malaltiacom una reacció global (exemple delsantioxidants) i que es manifesta particu-larment (exemple de la sèpia), respec-tant i modulant les reaccions personalsdel malalt (febre, tos, secrecions...) ac-luanl en el mateix senlit per tal de res-tablir les defenses i l'equilibri integral.

La medicina química va a la recercadel remei ideal, que seria aquell que te-nint una màxima eficàcia no tendríaefectes indesitjables. Tal cosa no es pos-sible si la quimioterapia no s'enriqueixde les ensenyances de l'homeopatia, onel remei té un parentesc amb la malal-tia.

Ah!, i pels que pensen que el efeclesson psicològics que ho demanin a lesplantes, als animals i als nins.

Felip Ramis i GarciaMetge homeópata

Visita

El passat dia 18 de febrer, el Presi-denl de la Comunitat Autònoma GabrielCañellas, acompanyal pel conseller d'O-bres Públiques, Jeroni Saiz, va visitar lessegüents obres:

-El lorrenl de S'Illot a la ribera deSant Llorenç.

-La depuradora d'Aria.-La carrelera Arlà-Ca'n Picaforl.També hi eren presente el direclor

general d'Obres Públiques, Gabriel LeSenne i el cap del Servei Hidràulic,JA.Fayas.

L'EscolaRecordantdon Francesc de Borja Moll

Nosallres, els alumnes de 4rl, volemdedicar una estoneta al record de Fran-cesc de Borja Moll.

Ell va estimar molt la noslra llengua.Va fer molla feina, enlre altres coses

va il·lustrar algunes Róndales Mallorqui-nes, va ésser autor juntament amb Mn.Alcover del diccionari Català-Valencia-Balear, va escriure sobre ortografia, elc.

Ara vos contarem la rondalla "Sa fiai sa fiastra d'es moliner", d'en Jordi desRa-có, lom XV, il·lustrada per Francescde Borja Moll.

"Això era i no era un moliner que teniauna filla de nom Catalineta, garrida i ga-lanxona. El moliner es va casar amb una

viuda que tenia una filla que nomia Ca-talinota, baldrumera i toixarruda.

Un bon dia na Catalineta va duria fa-rina a la cova dels gegants. Quan va ésserallà no els hi trobà, es va posar afer neti ordenar aquell desastre de cova. Els ge-gants quedaren meravellats i li varen do-nar un do: per cada paraula que digués lisortiria una pesseta de la boca. I així vasucceir.

El mateix va voler fer na Catalinota,però no li va sortir tan bé, doncs els ge-gants li donaren aquest do: cada vegadaque xerraria li sortiria de l'esquena unatrompa que faria xoca-reixoc! I així va o-córrer.

Na Catalinota va ésser la rialla de totel poble. Idò no hagués estada tan maleï-da i grosseranda.

Alumnes de 4rt d'EGBCol.legi Mestre Guillem Golmés

Batec Flor de Card -12- (32)

La Mare de Déudel Candeler

Dia dos, com cada any, és la festivitatde la Mare de Déu del Candeler. Comque nosaltres no ho hem viscut demanà-rem informació de l'acte a don Joan.

Aquest dia es beneeixen unes cande-les com a símbol de Jesús com a llumdel món. Des d'antic és la festa de lesmares cristianes, com a commemoracióque la Mare de Déu presentà Jesús alTemple.

Va venir un predicador de fora, comés tradicional, i va fer una plática a lesmares.

La Mare de Déu del Candeler és unacommemoració molt arrelada a tots elsPaïsos Catalans, sobretot a Tarragona,on s'hi pot observar una nombrosa par-ticipació popular.

Dijous Jarder

Com cada any i per un parell d'horesel nostre poble es va veure diferent; sor-tir al carrer representava una aventura,cada pic que anaves a voltar un cap decantó esperaves no veure un grup d'és-sers diminuts amb una cara de colorblau, que t'amenaçaven amb les sevesmans del mateix color. Era dia 7, dia delDijous Jarder.

Els al·lots del poble havien sortit alcarrer amb blavet per tal de divertir-seperò també, com cada any, no varen

respectar les façanes dels nostres car-rers, i l'endemà el poble es va despertaramb les parets ben emblavades.

Esperam que aquesta tradició no esperdi però que arribi un moment en quèens despertem i contemplem le poblenet.

També fa uns quants anys que el Di-jous Llarder a Sant Llorenç es fa Sa Ru-eta: tots els allots de l'escola MestreGuillem Galmés, juntament amb elsseus mestres-tutors es disfressen i ves-teixen els carrers de colors i bulla. Du-rant tot el recorregut que feren enguanyels va acompanyar la banda infantil demúsica; llàstima que després de la desfi-lada no hi hagués un grup d'animacióque el fés jugar una estona a la plaça del'Ajuntament. Per ventura l'any qui vearribarà qualque cosa més.

Ah! I també els més petitons de l'es-coleta d'infants, juntament amb els res-ponsables i les seves mamàs participarenen aquesta Rueta.

Una mica desolidaritat

El cap de setmana 9/10 de febrer, elnostre grup es passejà amb una furgone-ta pel poble. Amb uns altaveus anuncià-vem el convit: "Recollida de materials perenviar al Golf Pèrsic: roba, mantes, men-jar empotât". La gent llorencina va res-pondre molt bé, Sa Rectoria quedà far-cida de bosses, capss i sacs "d'objectes"diversos, que s'enviaren a la Creu Roja

de Palma (ja gestionaran l'enviamentcap a la terra regada de sang) i una pe-tita part al Projecte Home.

Dimarts, dia dotze, se n'anà tot cap aCiutat, amb el camió de l'Ajuntament.Els agraïm la seva bona atenció i queens oferissin un mitjà de transport adi-ent. Gràcies per tot, també, a don Joani a en Guillem Pont, per la seva bonadisponibilitat.

I gràcies a tots els col·laboradors!

Rua

Dia deu de febrer, diumenge, comen-çà a dansar la Rua. La participació hau-ria pogut ésser més gran; però ens po-dem donar per satisfets perquè hi va ha-ver una bona bulla, passacarrers i ballfinal amb l'Orquestrina d'Algaida, grupmolt conegut dins Mallorca. Abans decomençar l'actuació, un grup de nines vallegir un manifest de pau de l'omnipre-sent guerra.

Dimecres de cendra

El dimecres de cendra els devots llo-rencins anaren a l'Església, per donarpas a l'entrada de la Quaresma. A partird'aquí comencen els llargs quaranta diesde dejuni i abstinència, després de diesde bulla, festa i fresses.

Llàgrimes de neui els enamorats

Diuen -certament no sabem qui- quela neu són les llàgrimes de les donzellesque moriren d'amor i que encara, en elcel, bramen per la seva dissort.

La qüestió és que dia catorze devientenir una convenció totes plegades (eslamentaven d'ésser totes soles, sensel'estimat, el dia de l'amor), perquè a les15.30, a les muntanyes de Calicant, va-ren fer una plorada que va fer matx, onevada (la mateixa cosa).

Hem de dir que baldament el dia s'a-companyàs de neu la festa ha estat qua-si-traumàtica pels jovençans que volienquedar bé amb l'al.lota: una rosa valiacinc-centes pessetes. Enguany els rams

Batec Flor de Cani-13- (33)

han minvat. Convendrá economitzar.

Repoblació alColl des Vidriers

Ja era hora que qualcú agafàs la res-ponsabilitat de repoblar el Coll des Vi-driers, que com sap tothom es va cre-mar l'estiu passat.

El Coll des Vidriers era una de lespoques zones poblades forestalment dela comarca de Llevant. Gràcies a la col-laboració dels ajuntaments més propersa dita zona i a la participació de vuit-cents alumnes dels col·legis de la nostracomarca, d'aquí a deu anys tornaremveure el Coll dels Vidriers tal com eraabans.

Desitjam molta sort i que cap factorni humà ni atmosfèric no espenyi la fei-na feta per aquest grup d'al·lots, delsquals una part era de l'escola "MestreGuillem Calmés" de Sant Llorenç.

Carapunats, campino-rats, cuculíesi altres mots

Diumenge, dia desset de febrer, alparc municipal de Manacor es va fer unencontre de contraries de carapunats. Elmateix dia hi va haver un dinar al Molid'en Sopa amb tots els representants deles confraries; seguidament, inauguracióa Manacor pel president Cañellas. SantLlorenç hi va tenir representació de lesseves tres confraries.

Correusi la nostra Polida

A partir de dia 21, Sant Llorenç hapresenciat un canvi a correus: en Metxotraslladat i na Polida, coneguda de tots,s'ha fet càrrec del maneig. Ara li duumolta de feina però a poc a poc s'aniràacostumant. Na Catí Rosselló va néixera Sant Llorenç fa una devuitena d'anys,va abandonar la terra que la veure néi-xer i ara torna. L'Ajuntament pensa no-

menar-la filla ¡Llustre de la vila de SantLlorenç. Des d'aquó aprofïtam per en-coratjar aquesta proposta.

Don Francesc:doctor Laboris Causa

Dia devuit de febrer, el ciutadellencFrancesc de Borja Moll i Casasnovasmoria a Ciutat de Mallorca. Tots més omanco sabem qualque cosa de la sevaobra, sempre lligada a una vida dedica-da de ple a l'estudi de moltíssims aspec-tes relacionats a la lingüística nostra.Col·laborador des de molt jovenet deMossèn Alcover o en Jordi des Racó,que molts coneixereu, és el continuadorde la seva obra ingent: el DCVB, el dic-cionari que és l'eina de recerca conti-nuada dels nostres escriptors. Home a-claridor d'una lucidesa i serenor magis-

*WVJ**

traís ha estat mestre no de nosaltres si-nó dels nostres mestres. Ja ho deien -encara que en foraster- els periodistesillencs: a un país normal hauria estat eldoctor aplaudit i admirat de tothom pe-rò no per imatgeria postissa sinó per latasca realitzada. Ben bé es mereix centdoctorats laboris causa.

Exposicions

Dos personatges famosos a Sant Llo-renç i tots dos dedicats al món de lapintura han triomfat a la flor de la vida:en Guillem Nadal Gorrió, que ha expo-sat a la Caixa de València, i en JoanRamis, que va exposar a darreries degener a la galeria annexa al Museud'Art Contemporani de San Francisco-USA.

A tots dos els desitjam molta de sorti també moltes vendes.

Ponts molt bé, però.

Les obres dels torrents llorcncins hancostat cinc-cents cinquanta milions. Moltbé, però no hi haurà ni esglais ni aiguafora de mare, ni altres perjudicis. Elpresident Cañellas i acompanyants visi-taren diverses obres torrentines. Moltbé. Davall les arcades de l'Ajuntamenthi exposaren uns murals amb fotografiesi notes explicatives de les obres. Moltbé, però... Aquí ve el nostre però. Fixau-vos en la fotografia, fixau-vos en com hoposa. Nosaltres ens demanam ¿Això ésel nostre Govern? ¿Que es pensa quesom beneits o que no sabem llegir si no

(Passa a lapàg. següent)

ACIUAOONES SOB» ÏORHOmS «ï.; I M SI SANIOWWOWSCAfWASSAH

>><

Batec Flor de Card -14- (34)

Iwés en castellà? ¿I que no sap que el nos-tre poble és Sant Llorenç i no San Lo-renzo ni Saint Lawrence ni altres cover-bos? ¿O és que és sord o cec? No hosabem, però convé que s'ho facin mirar.I nosaltres també: és ben hora de tenirles coses clares. O no ho diuen: "ses co-ses clares i es »colati espès".

Breus

* Dia onze la biblioteca de Son Car-rió va fer un any. Ja li comencen a sortirles dents.

* Dia vint-i-tres tingué lloc al restau-rant Son Barbot un sopar d'aquests quesolen fer els membres de la revista Florde Card.

Ens han dit que aquest/aquell 23-F hiha hagut/hi va haver sarau gros. I quivulgui sebre més coses que les cerqui oque hi vagi l'any que ve.

* Un divendres d'aquest mes un llampva pegar al campanar de l'església i vaespanyar el motoret del rellotge, lescampanes, un aparell de l'amplificadori una fase del llum. Creuen que la creudel campanar atreu els llamps. Pensenque seria convenient substituir-la peruna de fusta o instal·lar-hi un para-llamps.

Esports

I- Ens han manifestat que s'hauria de

tenir present que l'esport no és nomésel C.D. Cardassar, encara que així hocregui el nostre Ajuntament. Tenim dosequips de bàsquet, un de federat i unaltre de penyes, i, curiosament, tots doshan trobat caseva a Son Carrió, i no ésperquè tots els jugadors siguin carrio-ners (perquè hi ha molts de llorcncinsque hi juguen), sinó perquè allà hi teneninterès i ajuda. En futbol, i totalmentindependent del C.D. Cardassar, tenúnun dels millors equips de penyes de lacomarca. Ja han guanyat el primer partitper conquistar el campionat; té dos ju-gadors per a Nadal varen ésser elegitsper anar a la selecció comarcal de pe-nyes. Però el més recent i menys cone-gut és l'equip de volei, que ja fa unparell d'anys que s'ha fundat fora captipus de suport oficial.

II- Ens han fet arribar una petita críti-ca. S'han fet uns vestuaris de més devint milions de pessetes (molt d'agrairperquè la gent els pot utilitzar) que finsal mes de gener no varen disposar d'ai-gua calenta per a tots els qui practica-ven el futbol base a Sant Llorenç. Ensdigueren també que aigua calenta n'hihavia, però que quan el dipòsit es buida-va (aigua suficient per a dos equips dequinze persones) els altres es quedavensense. Dins el vestuari del rpimer equipva ésser instal·lat un termo supletori debutà. Ens digueren que creuen que hau-ria de tenir la mateixa importància ungrup infantil que un de juvenil o que unprimer equip. Aquesta gent jove és elfutur del nostre esport, i al futur l'hemde tractar millor.

Grup SoL i de dol

Tal dia com avui

Ara fa 15 anys

* Que el governador Carlos De Meer vaelegir en Miquel Vaquer com a batle deSant Llorenç.* Que va esdevenir la ruptura entre lesdues maneres d'enfocar els campaments.

Ara fa 10 anys

* Que Flor de Card va reunir un cente-nar de signatures rebutjant l'intent decop d'estat del 23-F.

Ara fa 5 anys

* Que els llorencins diguérem NO al'OTAN. Fórem els únics de la comarcadel Llevant.* Que en Miquel Ballester és el secreta-ri de l'Ajuntament.

Josep Cortès

Telèfons

Ajuntament 56 90 03569200

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P A.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori de Manacor 55 42 02Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Creu Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 55 41 11Grua 58 56 80

Entrevista Flor de Card-15-(35)

1er aniversari de la bibliotecade Son Garrió

Quan de temps fa que la bibliotecaestà en funcionament?.

Un any. Ha cumplit l'aniversari fapoc.

Com es pot arribar a esser soci?Basta amb un carnet, que és gratuït.Com funicona?.Quan te'n dus un llibre, deixes el car-

net. Aquest llibre el pots tenir qunizedies. En cas que no es torni, jo els avís.

Quin és l'horari?.De 4 a 8'30 cada dia meyns els di-

marts. El dissabte de 10 a 13.Quin tipus de llibre és el més llegit?El llibres infantils són els més llegits

i també les consultes per a BUP i FP.Quina edat és la que més utilitza el

servei de la biblioteca?La gent jove fins els vint anys els a-

dults ho fan molt poc.Si qualcú necessita un llibre que no

hi és, què es fa?Jo tene un cartó en el qual apunt les

comandes. Si és un llibre molt demanatel duim, però si només el demana unapersona és impossible dur-lo.

Es fa cap tipus d'activitat, com potésser que els al·lots escriguin qualquecarta?.

Es fa l'hora del conte, en la qual esconten contes: el dijous, als nins de pre-escolar, i el divendres, als nins del cicleinicial.

Qualque concurs de contes...Per la festa del llibre es prepara un

concurs de narrativa per als majors.I també vendrà na Catalina Conta Con-tes per als més petits.

És llegeicen molts de llibres en catalàal poble?

Sí, està en una proporció igualada,entre català i castellà.

Hi ha una secció d'idiomes a la bi-blioteca?.

No, només en català i castellà.La idea de fer una biblioteca a Son

Carríó com va sortir?.Va ésser idea d'en Mateu Puigrós, en

feia falta una al poble.Després del primer aniversari, quines

activitats tens preparades?Una conferència de l'escriptor Ga-

briel Galmés, sobre el seu llibre "ParfaitAmour".

Activitats per als infants, com pot és-

ser fer un concurs de contes.També es farà una recitada de poe-

sies per a la gent més gran.Teniu cap mascota a la biblioteca?.Bé, fins ara no en teníem cap, però

per al primer aniversari es va fer unconcurs per poder escollir una mascota.Aquest concurs el guanyà na Bel RiutortRoig de 5è de EGB, fent un preciós cucde colors roig i verd.

D'aquest cuc se n'han fet ferratines,un de molt gran fet de tela i ferros pera la Rua i un de més petitet de guix,que l'han penjat dins la biblioteca.

Un grup de carrioneres:M* Esperança, Aina M* Calafat iAina M» Vives

PoesiaGermà del mar Blai Bonet

Analitzau-me la veuque al coll em neix un pinar.Mirau si té blaus de marla meva paraula en creu.

Que sempre se mou la veu.Té el moviment de colori una verda ànsia-remord'abeurar, i ningú hi beu.

-Beu aigua en ta pell pintadal'hortènsia dels creúscles?-Només m'il.lumina els muscles,que tinc la color salada.

Amics, desfermau la naui naveganu damunt mi.Llescau-me el cor submarívora els pins d'aigua, i menjau.

Pescador de volanti,quan s'agenolli la tarda,sots l'últim cel de donarda,aucells de sal caça en mi.

Mirau-me sempre els balconsde la meva veu de mar,cridant: "Baixau a caçardéntols al bosc del meu fons!

Esbajoca el meu color,pescador.

Mira quants de blaus hi tene,pescador.

Tu sabràs si som com l'altreque viu sense ombra, d'esquena,pescador..."

L'amo enTomeu Pistola

...t

&&tyfin]Ãti3rK''$:M)\.í»

A darreries del mes passat i desprésd'haver patit els darrers anys de la sevavida diversos atacs de gota, va morir l'a-mo en Tomeu Pistola, un dels millorsglosadors llorencins que he conegut.

Flor de Card va publicar algunes deles seves composicions més conegudes,entre les quals recordarem "Es Socialis-tes", "Sa Malaltia", "Es parenostro del'any 40", "Es manaments de la SantaMare Església", "Sa cusso de Ca'n Duai"o "Ses peces de s'arada", a ses quals hidestacava un agut sentit de s'humor i desa crítica envers tot els que li semblavainjust.

En recordança seva tornarem publicar"Ses peces de s'arada", que va ésser re-collida pel pare Ginard en el seu "Can-çoner popular de Mallorca".

Per llaurar s'ha de mesterreia, dental i cometa;joc d'orelles, destraleta,telera i reteler;manti, espigó, aixanguer,morrals, ulleres, coixí,jou, camèlies i colladesi llentures per junyir;un rastell, escorretjades,i llongues p'es mul regir.

Josep Cortès

Sa Rua Flor de Card -16- (36)

Sa Rueta Flor de Card -11- (37)

El temps de gêner Flor de Card -18- (38)

^/^i

Pressió

•

DireccióVelocitatmàxima enkm/h

%d'a les

humitat13 h.

Temperaturamàxi

minii

ma

waPluja l/m2

1035103010251070101510101QQ5

M807060504030201090807060

'504030204035302520151050

-5192.3

01 02 03 04 05 60 07 08 09 10 n 12

^b'¿?UPy erròí'V - f"i ' t

13 14 15 ió 17 18 1') 20 21 22 23 24 25 26

JTJ^M. jLrf̂ 1"*^^ ̂ x^~"*v.

27 2S 29 .W 31

xr '̂̂ ^-^x^"^7*7< ' \~*C ^ f \ » l i '//"j, »y«' I/*'"** M''/"/ //" llu*! 1' '"»I tf .////V'/7,,V1^·

S

T

^9Ü

^

•«V\

*•*•*

^

•^—

x1

•

v^

s\

2

./

f

~s-

=h/J7

A,

1— y

\

37

_>

^

L_l

\

^

X

^

.̂-^

**^~

f-

/"I

^^^

««É

>\

•̂ '•*

. /

/^

"\

/ï

--

/*•<

A

KÄ

\

x

ü — ' —

Kr"

lia^si-x

->

"••̂ .

-^

"

»

\v.

(0

í

x

i

•— —--

*"̂

x'S,

?.<i

S,

™*^

s'

IP'S

^

X

S,

—J

^^**— ̂

ir-

s

1

^^s

-*̂

-̂1—

r

,̂ —

<-

•^s

W.

\

-* — •

,̂ =

Mir.

S"

v.

•^/

\

0-2

=— -

¿

J¿

"̂

sy

02

*=;

^

^~-

f ••—

,̂/-*

2ï

^

.̂

~S

~\

• —

4-

_./

^

••i •

„<sr

4';

•»-

<-

^>

/J

-***.

/-

15

4-

*<X

_i ^1

•^— «

?'C

^

•̂ .

*-

<^-

^

x-~==

Vi

*-

"N

^MB

«

/-•

*̂

V

\

^

/<//,

i_j

^~¥

\

^

ï

\hr.

V

-^

• *

Mir

^

^

-••_-

,-—

^»~

/•

^~

fi

Resum comparatiu1990 1991

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaMàxima mitjaMínima mitjaPluja (l/m2)TempestesBoiresVelocitat màxima del ventDies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel cobertGelades

201

107-.

62'52-

4071682

18'51

10'314'36'4

182'322

4671592

Literatura Flor de Caïd-19-(39)

El vaixell groc

Avui, a Barcelona, és dia de festagrossa. Pels carrers de la ciutat espassegen senyores ensenyorides amb ca-pellets de flors blanquinoses. Han sortitbandes de música que sonen flabiols,trompetes, tambors, platets, i altres ins-truments, que es mesclen amb el piularde tots els ocells que han deixat ca sevaper venir a badocar. Els al·lots: nins i ni-nes, infants de totes les edats, menuts imenudes, cara-pintats, corren i s'encal-cen i manegen globus de colors com sifossin naus aèries.

El carrer, estibat de gent, vessa d'ale-gria.

Es festa grossa, avui, a Barcelona.Tothom s'ha reunit al moll, ple de gavi-nes. Nosaltres, forasters, demanam perquè duu tanta de bulla aquella gentada:

-Escoltou, senyor de ca clapat -li de-man jo-, que em podríeu dir, si no vossap greu, i no vos molesta, i no vos famal la gargamella, ¿com és que petits igrans, homes i animals, s'han reunit en elport de la Ciutat Gran?

-Jo no ho sé, bon cavaller -em responel senyor ca clapat-. Jo venc per acom-panyar la meva dona, na Cusso Blanca,que tampoc no ho sap. M'ha confessatque modo Moixa Peluda li havia dit queno sé què d'una princesa.

Nosaltres quedam amb el mateix dub-te. Però tot d'una li enflocam aquesta amadò Moixa Peluda:

-Perdonau, madò Moixa Peluda. Hemsabut que vós sou més entesa en qüesti-ons de festes. Si no teniu cap impedi-ment, ens voldríeu aclarir si a Déu plau,¿per què aquesta gentada duu tanta debulla?

-No en teñe cap, d'impediment -ensrespon madò Moixa Peluda-. Idò heu desebre que el tsar de totes les Rússies haregalat un vaixell groc a la dolça princesade Barcelona, na María Aurora. Ella, queés de gest tan generós, tan polida de par-lar en el nostre bell catalanesc, ha ena-morat aquell poderós senyor. Per si no hosabeu, la dolça princesa és coneguda nonomés en els Països de la llengua nostra,sinó que la generositat seva i aquella fe-somia d'àngel, aquells cabells falirosos,les trunyelles, han travessat fronteres i laconeixen en el món sencer.

-¿Però com així els barcelonins i foras-ters són tots al carrer?

-Perquè la dolça Maria Aurora, aquestdia tan assenyalat i clar, ha d'estrenar la

nau. Tothom hi vol assistir perquè hapromès que tots els infants que facin elsanys dia sis de febrer hi podran anar aferuna volta amb ella.

Començaren a veure la gent que mi-rava al cel, astorats. Els meus amics i jotambé i miràrem, al cel. Oh!

La dolça princesa de Barcelona s'a-costava cap a nosaltres, volant ben a-munt, muntada a l'esquena de l'àguilade la Flor Romanial, molt amiga seva.Quan foren damunt el port davallarendels niguls i Na Maria Aurora va salu-dar els seus vassalls: alçava la mà, gen-til; llançava confits als allotons; encisavaamb el seu somriure afable.

Tothom va callar, perquè la sobiranasenyora es disposava a inaugurar el vai-xell groc.

-Vaixell groc: reps el nom de Miramar,perquè seràs sempre vigilant atent de lesnostres costes, protector del port i portalade la ciutat.

I li va rompre damunt una botella debon xampany.

La princesa Maria Aurora i tots elsal·lots nascuts dia sis de febrer hi puja-ren. Deixaven els observadors al moll ials carrers plens de joia de Barcelona.Partiren cap a terres desconegudes i vi-sitaren moltes de ciutats i de regions es-tranyes. I per allà on passaven semprealabaven el bon tracte i gust de Na Ma-ria Aurora.

Un dia, navegant navegant, arribarena la capital de Rússia, on el tsar (queera el rei d'aquelles terres tan fredes)els esperava, ben plantat.

-Bona princesa, ¿vos voldríeu casaramb mi?- demanà el tsar.

-Si els meus súbdits m'ho permetessin,m'hi casaria.

-I els infants que menava amb ellarespongueren tots plegats:

-5/, sí. Que visquin molts d'anys elsreis joves. Sí, sí, que la nostra dolçaprincesa prengui espòs.

S'enfilaren una altra vegada en el vai-xell groc i cap a Barcelona s'ha dit. Allàencara els aguardaven ciutadans i foras-ters. Tothom, convidat pels senyors,s'instal.là dins el vaixell groc. S'hi cele-braven les noces: els ocells piulaven; lesgavines feien cucaveles; en Ca Clapat ila seva dona, na Cussa Blanca, reien ifeien mamballetes als noviïs; madò Moi-xa Peluda renyava els menuts que mane-

javen globus perquè preparaven travetesals convidats; i l'àguila de la Flor Roma-nial, molt amiga de Na Maria Aurora,tirava, des del cel, paperins i bocinéisde núvol. Són feliços els nostres reis.

Mitja població i menuts i cans i moi-xos i la princesa i el tsar i els meusamics i jo emprenguérem un camí marendins cercant el sol, que lluïa enfora.

I a posta la Ciutat Gran, Barcelona,quedà mig buida sense ningú. Hi com-paregué gent externa per habitar-la.

Nosaltres, amb el nostre vaixell groc,enfilam les ones i trescam pertot fentfesta pel casament.

Ara, allà on sigueu, guaitau a defora,cap a la mar Mediterrània. Si exploraul'horitzó una estona llarga, per venturaens descobrireu molt lluny, dins l'aigua.

I no fallarà, que la princesa MariaAurora vos saludi amb la mà gentil, iamb una rialla fresca enamori una micamés el tsar de Rússia. Veureu el vaixellgroc que just just s'enfonsa, tan carre-gat, quan torna cap a Barcelona.

Pere J. Santandreu BrunetGener, 1991

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Varis Flor de Card -20- (40)

La vesprade la guerra

El dia anava a trancórrer com un di-marts més, un dimarts qualsevol com elsviscuts els darrers anys. La rutina en lesseves vides havia transformat l'atraccióen indiferència, la passió en indolència.Quan va sortir de caseva s'acomiadàamb l'apressat bes, gairebé forçat, delmatí. Ella, com sempre, acompanyà elsnins al col·legi i, de tornada, com sem-pre, s'aturà a fer la compra. Era ben se-gur que el dimarts no aportaria res denou a les seves mediocres existències.Mentre carregava la rentadora i sensesaber el perquè, pensà en ell, però ràpi-dament el familiar renou del repartidordel butà dissipà la seva imatge.

L'arribar a casa l'horabaixa no teniamés endarrer per a ell que el desitjatdescans nocturn. A cap dels dos mai nose'ls ocorreria enviar a norris onze anysde matrimoni, per a què?, no estimavenningú més; i, ben mirat, tampoc no re-sultava massa difícil viure d'aquella ma-nera, no és ver, amor?

Els nins ja són a jeure. Les informa-cions que dóna la televisió són tan pocesperançadores com les de la ràdio. Desobte, ella, inconscientment, torna apensar en ell; sap que ara el té assegutal seu costat i li fa ganes mirar-lo. Quangira el cap se'n tem que ell l'està obser-vant en silenci; en lloc de baixar la mi-rada, com era habitual, descobreix enels seus ulls la immensitat de la mar,descobreix aquella profunditat que s'haanat perdent al llarg d'onze hiverns. Nohi ha paraules, sols carícies; no hi ha re-trets, llàgrimes d'emoció.

Fora, cau la nit; el cel s'està sembrantd'estels de mort. Per a ells és la nit dela retrobada; són un home i una dona, iel món al seu voltant, un món hostil queper dirimir les seves controvèrsies enca-ra utilitza quelcom tan primitiu en l'es-pècie humana com és la força. Entre a-questa dona i aquest home ha ressorgitalguna cosa, també primària en l'ésserhumà: amor. S'abracen, s'estimen, s'es-tremen, vibren; una hora, una altra, unaaltra; no existeix el temps, ara el tempssón ells dos.

Trenca una alba incerta. Ella dormplàcidament abraçada a ell. En un racóde la cambra, el transistor borineja lesdarreres novetats en un imperceptiblezum-zumeig intermitent. Ell acaricia elscabells de la seva esposa i tanca els ulls.

Joan Martí Pujol. 14 de gener de 1991

Obra d'artobra d'amor

Era una obra d'art sense preu. Havienpassat molts anys abans de que la sevacomplexitat la fés inapreciable. La sevacomposició era delicada, una finíssimarelació de forces en equilibri, suficienten sí mateixa i alhora receptiva a qual-sevol intervenció externa. Al primer copd'ull no pareixia que pogués haver-hitant en ella, més aviat semblava unamassa inert, una ombra tan quotidiana,tan sabuda que un no parava compte enella, però al mirar-la amb detall es des:

cobria la seva riquesa, la vida es trans-formava i s'establia una enriquidora re-lació amorosa que engrandia l'horitzó.

L'home no va mirar bé, anava depres-sa, se la va trobar al mig del camí i, sen-

se pensar-s'ho dues vegades va aixecarla mà i la va destrossar. En un instant.L'obra de segles. La terra, la seva com-posició havia estat delicada, una finíssi-ma relació de forces en subtil equilibríja desaparegut.

Trencaoinvons

Al meu apreciat amic

Pepe DagninoEstimat Pepe,

El gran poeta i assagista J .V.Foix java escriure, el 1931, per a tots els quivolgueren entendre -i supòs que tambéper al vell Unamuno, del qual havia ditque era l'home més reaccionari de laPenínsula- que el català, mallorquí, llo-rencí o el que li vulguis dir no és unallengua més bella, ni més dolça, ni mésaspra, ni més expressiva, ni més pinto-resca, ni més antiga que les altres llen-gües de la llatinitat. I si té cap d'a-questes virtuds o d'aquestes imperfec-cions no ho hem fet valer per a legiti-mar la nostra instransigència. El nostredesig pel recobrament total de la nostrallengua és fisiologie. En reclamam l'uscom un presoner el de les mans o delspeus endogalats, perquè ella i nomésella representa Íntegrament la nostra lli-bertat.

P.D. On apareix una llengua subjuga-da hi ha darrera una nació subjugada,fins a tal punt que sovint ha perdut laconsciència de nació.

Antoni Sanseex-regidor de Cultura

RECUERDEEN

PORTO CRISTORESTAURANTE - PIZZERIA SALVADORCON AUTÉNTICO HORNO DE LEÑA Tel. 82 14 42

Publicitat Flor de Card -21- (41)

COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

DIA DE LES ILLES BALEARS"Valldemossa, 1991"

ACTES COMMEMORATIUS

MARÇ

DIA 1a les 22'00 h.

Concert de l'Orquestra Simfònica dele Illes Balears,

al Teatre Principal de Palma.

Director: Luis RemontriezSolistes: Andreu Riera, piano.

Luis M. Corroa, violoncel.Obres de: Mozart i Schubert.

DIA 3ales l l 'OOh.

Missa solemne presidida porrExcm. i Rvdm.Sr. Bisbe de Mallorca, a l'Església parroquial de

Sant Bartomeu de Valldemossa.

ales 12'00h.

Acte institucional i lliurament de les medalles d'Orde la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

al senyors Josep CoU Bardole t i Bernat Julià Rosselló.que tindrà lloc al Palau del Rei Sanxo de Valldemossa.

ales 12'45h.

Visita de les Autoritats al recinte on hi haurà instal·latsels "stands" dels ajuntaments.

ales 16'OOh.

Mostra folklòrica a la plaça de Cartoixa

DIA 30a les 22'00 h.

TEATRE REGIONALRepresentació de la comèdia "El Marquès de sa

Rabassa" al Teatre Principal de Palma.

ABRIL

TEATRE REGIONAL

Representació de la comèdia:"H Marquès de sa Rabassa".

Dies 1 al 7. al Teatre Principal de Palma.

Dies 12,13 i 14. al Teatre Principal de Maó.Dies 19.20 i 21. al Teatre Es Born de Ciutadella.Dies 26.27 i 28, a l'Auditorium de Cas Serresd'Eivissa.

DIA 21

Trobada de Cases Regionals al recinte d'IFEBAL alPolígon de Llcvani de Palma.

Si lleu. Flor de Card -22- (42)

MOTS CREUATS

8 9 IO II 12

Horitzontals.- l.-Principi federal d'or-ganització nacional. 2.-Edicte del tsar.Dit de certes membranes vasculars moltprimes. 3.-Que cedeix fàcilment a lapressió, bla. Nom que es dóna a un grannombre de bestioles pertanynets princi-palment als grups dels insectes, miriàpo-des i aràcnids. Mig girat. 4.-Article inde-finit. Pronom. Al rev. en una associació,la inclusió en la llista dels seus associats.5.-Natural del Rosselló. 6.-Faig la matei-xa cosa que un altre. En l'antiguitat, pe-tita comèdia familiar lleugera i festiva.7.-Natural de Silesia. Escull entre dife-rents camins a seguir. 8.-A1 rev., obliga-ció a la pena que correspon al pecat àd-huc després de perdonat. Ormeig depesca. 9.-La primera. Aureolar. Negació.lO.-Pertanyent o relatiu al govern de lamultitud. ll.-Nom de lletra grega. Cin-quanta. Unitat monetària dels Estats Li-nks d'Amèrica. ^.-Afirmado. En la in-dústria tapera, prisma rectangular quees talla de la llesca per fabricar-ne taps.Nom de lletra.

Verticals.- l.-Partidari del futurisme.Símbol del sofre. 2.-Administració orde-nada dels béns d'una comunitat. Drogaque consisteix en el suc dessecat delcascall, emprada com a narcòtic. 3.-Peçacúbica d'os, vori o fusta, que porta mar-cat en cada cara, mitjançant punts, unnombre diferent, des de l'u fins al sis, iserveix per a diferents jocs d'atzar. Elfet de no parlar, de callar. 4.-Pronom.Que no dóna fruit, que no produeix.Cent. 5.-Consonant. Tres de ben dife-rents. Una altra vegada el símbol del so-fre. Disc de pedra esmoladera que es fagirar ràpidament al voltant del seu eix,i s'empra per a afilar eines de tall. 6.-Acolliment. Símbol del iode. La segonai la tercera. Consonant. 7.-Que pertany

a un lloc determinat. Portar un camí aun lloc determinat. Consonant. 8.-Irrita-ció contra algú. Arbre de la família deles ulmàcies, a Sant Llorenç en teníemuns quans i tots els han arrabasat. Ins-trument agrícola que serveix per a llau-rar. 9.-Sensació produïda en l'òrgan del'oïda pel moviment vibratori dels cossostransmès a l'orella per un medi elàstic,ordinàriament l'aire. Ion negatiu. Mane-ra com un cos, en tocar-lo, afecta elsentit del tacte. lO.-Entretemps. mon-orP. ll.-Magistrats municipals. Tanca.12.-La segona de les vocals. Dues deben iguals. Preposició. Símbol de l'oxi-gen. Nota musical.

SolucionsHoritzontals: l.-Federalisme. 2.-Ucas

Coroide. 3--Tou.Cuca.Gi. 4,-Un.EllaAt-la. 5,-Rossellonesa. ó.-Imit.Mim. 7.-SÍ-Icsià.Opta. S.-Taer-Nansa. 9,-A.Nimbar.No. lO.-Oclocratic. ll.-Pi.L.Dolar. 12.-Si.Carrac.Te.

Verticals.- l.-Futurista.S. 2.-Econo-mia.Opi. S.-Dau-Silenci. 4.-Es.Estelril. C.5.-R.Cle.S.Mola. 6.-Acull.I.Bc.R. 7.-Lo-calAnar.R. 8.-Ira.OmArada. 9.-SoAn-ion.Toc. lO.-Migtemps. II. ll.-Edils.Tan-cat. 12.-EAaA.O.Re.

BROU DE LLETRES

A FB ET GL ID PA TI EB CI RL AM II SC L

E GD AR CR AS ML RL RN NI SA OD UA DB G

Q HA II ZN IA TD ER JO PJ AM SA SE HF L

R J KS M LT N OX A GM L RA T CR C IR D B0 E HC A SA I B1 J NK M X

P Q RX R S

I TZ TT IA A

R L WI I UA F KE G DA R AO P QT S R

Au, no em digueu que amb lo quen'han parlat darrerament, no sereu ca-caços de trobar deu noms de païsosàrabs.

Per si de cas, vet-aquí la solució: Sí-ria, Egipte, Iran, Iraq, Marroc, Alger,Líbia, Jordània, Aràbia Saudí i Kuwait.

Demografia

NAIXAMENTS

En Juan Andrés Sampol Llull, filld'en Bartomeu i na Maria, neix a SonCarrió dia 30 de gener. Salut!

N'Elisabet Massanet Pascual, fillad'en Francesc i na Isabel, neix a SantLlorenç dia 15 de febrer. Enhorabona!

Na Catalina Font Garcia, filla d'enGabriel i na Isabel, neix a Sant Llorençel dia 20. Salut!

MATRIMONIS

N'Antoni Riera Brunet i na MargalidaAdrover Mas es casaren a Sant Llorençel dia 9 de febrer. Que tot els sigui en-horabona.

En German Pascual Riera i na Mar-galida Sureda Jaume feren l'esclafit aSant Llorenç el dia 23. Enhorabona.

DEFUNCIONS

En Jaume Nadal Mascaró, casat, mora Sant Llorenç dia 3 de febrer. Tenia 59anys. Descansi en pau.

En Miquel Caldentey Salas, casat,morí dia 8 a l'edat de 86 anys. Que elvegem en el Cel.

En Cristòfol Ladària Andreu, conegutper en Borges, viudo, mor a Sant Llo-renç dia 23 a l'edat de 91 anys. Al Cel elvegem.

En Bartomeu Font Riera, viudo, mora Sant Llorenç dia 23. Tenia 83 anys.Descansi en pau.

N'Antònia Roig Galmés, casada, moríel dia 24 també a Sant Llorenç a l'edatde 77 anys. Al Cel la vegem.

En Bartomeu Servera, viudo, morí eldia 25 a Sant Llorenç a l'edat de 81anys. Que pugui compondre més glosesen el Cel.

Maria Galmés

Publicitat Flor de Card -23- (43)

io Lingüistica

<*tS**>vü**fotx^ttrtKÍHüQifa*C(«i; **&&*+$*!*&'> AlWitotOs^+L.^.!*^-»^ 4 i|jj^.fff|.^^rjj|>|a.j ì̂.

Convocada inicialment pel Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca, cl Consell Insular de Menorca,el Consell Insular d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma,

LA CAMPANYA INSTITUCIONAL DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICAen el moment d'iniciar les seves actuacions públiques, el gener de 1991, ha estat assumida per les

INSTITUCIONS següents:EL GOVERN BALEAR.

Els tres CONSELLS INSULARS: de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera57 AJUNTAMENTS:de Mallorca: Alaró, Alcúdia, Algaida, Andratx, Ariany, Artà, Binissalem, Búger, Bunyola, Calvià, Campane!,Campos, Costitx, Esporles, Felanitx, Fornalutx, Inca, Lloret de Vistalegre, Lloseta, Llubí, Llucmajor, Manacor,Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Marratxí, Montuïri, Muro, Palma, Petra, sa Pobla, Pollença, Porreres,Puigpunyent, Sant Joan, Santa Maria del Camí, Santanyí, Selva, Scncelles, Ses Salines, Sincu, Sóller, SonServera, Valldemossa i Vilafranca;

de Menorca: Alaior, es Castell, Ciutadella, Ferreries, Maó, es Mercadal i es Migjorn Gran;

d' Eivissa i Formentera: Eivissa, Formentera, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja,Sant Josep i Santa Eulària.

La UNIVERSITAT BALEAR.

11 PARTITS POLÍTICS: PP, PSIB-PSOE, PSM, UM, CDS, EEM (Entesa de l'Esquerra de Menorca), ENE(Esquerra Nacionalista i Ecologista d'Eivissa), Grup Parlamentari Mixt, EU (Esquerra Unida), UB (Unió

Balear) i Centristes de les Balears.

3 SINDICATS: CC.OO., UGTISTEI

1 ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL, 8 COL·LEGIS PROFESSIONALS, 86 CENTRES D'ENSENYAMENT I19 COL·LECTIUS I ENTITATS DIVERSES, la llista dels quals es farà pública més endavant, ja que aquests

sectors estan encara en plena fase de captació d'adhesions.* * » *

TOTES AQUESTES INSTITUCIONS I ENTITATS S'HAN COMPROMÈS A NORMALITZARLINGÜÍSTICAMENT LES SEVES ACTIVITATS INTERNES I EXTERNES És a dir a adontar

efectivament com a seva la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tal com ho estableixen l'Estatutd'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, amb ple respecte de la llengua oficial de l'Estat i dels drets

lingüístics de tots els ciutadans.

Totes convoquen els seus administrats / els seus membres, socis i simpatitzants / els seus ensenyants,alumnes i pares, a col·laborar activament a la Campanya de Normalització Lingüística.

Totes fan un balanç de la seva situació actual, i un pla d'actuació per avançar tan aviat com sigui possible enel recobrament de la nostra llengua com a instrument normal de comunicació de les Illes Balears.

Els ciutadans particulars també poden fer el seu propi pla per actuar, en relació amb la llengua de lesBalears, amb la mateixa naturalitat que els ciutadans d'Andalusia o de Castella-Lleó, i que els dels diferents

cantons de Suïssa, o els valons i flamencs de Bèlgica, ho fan en la llengua del seu territori.

f

V*

La lienNECESSITAM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS!ARA ÉS L'HORA D'ESTABLIR ELS PLANS D'ACTUACIÓ PER A 1991.

ADREÇAU LES ADHESIONS l ELS PROJECTES PER A 1991 ALSECRETARIAT DE LA CAMPANYA, Sant Miquel, 18, 2on.07002 Palma. Tel.: 71 75 03. Fax: 72 06 50

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -24- (44)

Ve la primavera

Vivim a una terra prodigiosa. En-guany diven que ha fet un hivern aixícom cal, pluja i fred. A mitjan febrer hihavia neu en el Puig Major i qualqueestoneta fins i tot a S'Esquerda.

Pluja. Molta d'aigua caiguda dolça-ment però fins al punt de que la terra jano en vol més. A finals de febrer les ter-res argiloscs encara mostren bassetes iverdet.

Però, vet aquí que surt el sol i ja co-mença a encalentir, fins al punt de con-vidar-te a jeure sobre l'herba, i sense ferres estant, començar a olorar els flairesde la primavera.

Els borrons comencen a empènyer,els sembrats, com l'any passat, comen-cen a créixer... Malgrat la Guerra delGolf, la vida, ara i aquí, segueix el seuritme.

Pot ser un indret qualsevol, però lafotografia és feta a Cala Millor, a l'any

52.1 el fet d'ésser a Cala Millor, aixícom la vestimenta dels bergantells, asse-nyalen un estiu calorós.

El primer, amb ulleres i senalló a lamà esquerra, sí, el que moestra les cos-telles, és extern.

El segon, el que porta gorra amb laventalla a l'aire i la mà esquerra aguan-tant la camisa amb el butxaca ple és enJeroni Galmés.

Després, amb jersei coll-rodó blanc iun ble de cabells davant el front ésn'Antoni Salas Vellaca, qui amb interèsm'ha deixat la fotografia.

En Jaume Sureda Bosco és qui porta

els cabells més indòmits i es recolza so-bre els dos amics que té més aprop.

En Miquel Fornés aguanta amb lesmans les corretges d'una suposada bossao motxilla. Mostra el característic amplesomriure i és qui, de Franca, portava elsavanços tècnics, com màquinesfotogràfi-ques capaces de fer unallepada blanqui-nosa just a l'indret deles cames d'en Gabriel Riera d'Es Molí.

A darrera, amb ulleres de sol i despi-tellat, en Bartomeu Gelabert.

Amb pose estranya, un peu sobre latenassa i l'altre a baix, i la gorra des-col·locada, en Llorenç Soler Corbeta.

I el darrer, el qui porta la barxa i quea Sant Llorenç anomenen un senallóamb tapadora, és en Guillem FebrerCorneta, orgull dels nins llorcncins quanjugava de porter amb el Ceute CF.

Aquest estol de jovenells llorencins,malgrat fos l'estiu, aleshores vivia laprimavera de sa vida.

Guillem Pont