FLEXIBILITATFLEXIBILITAT

CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM

D’UNA ARTICULACIÓ

NO CONFONDRE AMB:

-ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat.

-STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura

poc flexible).

Amplitud de moviment

(ADM)

LA PODEM CLASSIFICAR EN:

ESTÀTICA O PASSIVA

DINÀMICA O ACTIVA

Segons Fleischman

En relació al grau de mobilitat assolit amb moviments lents i realitzats amb ajuda.

La mobilitat assolida en la gran majoria dels moviments esportius, generats per forces com la contracció dels agonistes i efectes combinats de la gravetat i altres

elements externs

FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR

COMPONENT MUSCULAR

COMPONENT ARTICULAR

El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment

La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments

DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITATDETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT

MECÀNICSMECÀNICS

ELASTICITAT (elastina)

RIGIDESA (colagen)

NEUROFISIOLÓGICSNEUROFISIOLÓGICS

ESTIMULACIÓ NERVIOSA

RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS

EXTERNSEXTERNSSEXE, EDAT, HORA DEL

DIA, TEMPERATURA

RIGIDESARIGIDESA

Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa

ELASTICITATELASTICITAT

Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs

sense modificació estructural o funcional

En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen, que aporta la

rigidesa, i l’elastina, que ens dóna la capacitat d’elongació

Material rígid, com l’os, que suporta grans tensions però molt baixa deformació.

Material poc deformable, com el tendó (majoria de colagen i poca elastina)

Material elàstic, com els lligaments

ESTIMULACIÓESTIMULACIÓ NERVIOSANERVIOSA

L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía

gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular.

RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARSNEUROMUSCULARS

El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic

L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul

SEXE

EDAT

HORA DEL DIA

TEMPERATURA EXTERNA

MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENTSOBRE EL COMPONENT MUSCULAR

•Estàtic passiu

•Passiu assistit

•Bob Anderson

•FNP

•3-S Holt

•En tensió activaSOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS

•Dinàmics: Rebots

•Estàtics passius i assistitsNO AMB NENS

NO AMB NENS

Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular

i generar efecte de relaxació muscular

Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més

importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. (Beualieu(1981), Madding et al.

(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997)

ESTÀTIC PASSIUESTÀTIC PASSIU

PASSIU- ASSISTITPASSIU- ASSISTIT

Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.

Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del

múscul.

Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa

d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.

ANDERSONANDERSON

FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)PROPIOCEPTIVA (PNF)

20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ +

REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

3-S DE HOLT3-S DE HOLT

20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA

ANTERIOR

MÈTODES DINÀMICSMÈTODES DINÀMICS

REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS

DYNAMICDYNAMIC STRETCHINGSTRETCHING

Permetre la realització dels gestos tècnics.

Prevenir lesions per sobreestirament

Assolir un correcte equilibri artromuscular

Recuperar l’estat del múscul

MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR:

A L’INICI DE L’ESCALFAMENT

CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç

-Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU ¿?.

-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?)

AL FINAL DE L’ESCALFAMENT

ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions

explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al

rendiment.

És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann,

Klee,1992; Henning y col. 1994)

Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt

elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i

coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius.

PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT

Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003)

PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS

A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. (Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)

QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT?

CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)?

L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR?

HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?)

QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?

-El múscul que es pretén estirar ha de trobar-se en l’estat màxim de repòs

- La columna vertebral ha de trobar-se en descàrrega o bé mantenint les seves

curvatures anatòmiques

-En postura de càrrega la columna vertebral no manté les curvatures

anatòmiques

-El múscul que es pretén estirar no es troba en repòs

SIT AND REACH FLEXIÓ PROFUNDA TRONC

GONIOMETRE

EXISTEIX LA VELOCITAT?

QUIN ÉS L’ÒRGUEN RESPONSABLE DE LA SEVA ACCIÓ?

HI HA DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESPORTS INDIVIDUALS I

COL·LECTIUS?

ES POT ENTRENAR LA VELOCITAT?

QUINS TIPUS DE VELOCITAT HI HA?

VELOCITATVELOCITAT

LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE

DE REACCIÓ

GESTUAL

CÍCLICA

FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT

DE REACCIÓDE REACCIÓ

Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats.

Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul.

L’estimulació de les diferents unitat motores implicades.

ACÍCLICAACÍCLICA

CÍCLICACÍCLICA

Factors neuronals i factors inter intra musculars

+ La força i la resistència

EVOLUCIÓ I ENTRENABILITATEVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT

+++

+++++++♂♀

++++++♂

ACÍCLICA+++++♀

+♀+++++

♂

CÍCLICA

++REACCIÓ

18-2016-1814-1612-1410-128-10

SEGONS LA FÍSICA, LA VELOCITAT ÉS:

V= e/tA NIVELL ESPORTIU ES VINCULA AL MÍNIM TEMPS POSSIBLE

AQUESTA DEFINICIÓ POT SER ÚTIL PER A ESPORTS INDIVIDUALS DE BAIXA INCERTESA...PERÒ NO ÉS ÚTIL PER A ESPORTS COL·LECTIUS!!

A LA RECERCA DE LA A LA RECERCA DE LA VELOCITAT...VELOCITAT...

CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS

CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN

FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB

L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete

LA VELOCITAT ENTESA COM UNA

QUALITAT COGNITIU-MOTRIU

ATENCIÓ! LA VELOCITAT COL·LECTIVA NO ÉS LA SUMA DE LES VELOCITATS

INDIVDUALS!!

“LA VELOCITAT DE L’EQUIP DETERMINARÀ LA VELOCITAT DE JOC PER SOBRE DE LA VELOCITAT DE QUALSEVOL JUGADOR, PER TANT, LES

ACCIONS DE JOC GAIREBÉ MAI VINDRAN DETERMINADES PER LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT DELS JUGADORS, VINDRAN

CONDICIONADES PER LA VELOCITAT AMB LA QUE ES MOU LA PILOTA.” GARCIA MANSO et AL (1996)

L’EQUIP GESTIONARÀ LA VELOCITAT NECESSÀRIA EN FUNCIÓ DE LA SEVA FILOSOFIA I OBJECTIUS DE

L’EQUIP, TROBANT UNA VELOCITAT DE JOC ADEQUADA

“LA CAPACITAT D’UN EQUIP I/O JUGADOR PER RESOLDRE DE DE FORMA ÒPTIMA LES TASQUES/OBJECTIUS CONSUBSTANCIALS A LES

DIFERENTS FASES I SUBFASES DEL JOC” A. VALES I A. ARECES, 2002

DEFINICIÓ DE VELOCITAT EN ESPORTS COL·LECTIUS

AIXÒ ENS PORTA A DUES MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT

INDIVIDUALCOL·LECTIVA

CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN

FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB

L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete

CONCEPTE DE VELOCITAT DE L’ESPORTISTA

QUÈ CONDICIONARÀ AQUESTA VELOCITAT?

La disponibilitat cognitiva del jugador

La disponibilitat condicional del jugador

La disponibilitat coordinativa i tècnica específica

La capacitat del jugador per suportar la fatiga

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

MECANISME DE DECISIÓ

LES MEVES CAPACITATS

MEMÒRIA

Codi Perceptiu

Contrastació

OBJECTIU DE LA

ACCIÓ QUÈ?

PROGRAMA D’ACCIÓ

COM?

MECANISME D’EXECUCIÓ

SISTEMA NEUROMUSCULAR

GEST

Vinculat a la capacitat condicional, coordinativa i tècnica del jugador

MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT DEL JUGADOR

ABANS DE COMENÇAR A ACTUAR

VELOCITAT DISCRIMINATIVA: La capacitat del subjecte per analitzar els estímuls que informen de l’acció a realitzar (NO ÉS MESURABLE!)

VELOCITAT EN LA PRESA DE DECISIONS: La velocitat amb la qual un subjecte selecciona l’acció a realitzar

ANTICIPACIÓ

COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET

GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL

Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)

APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

DURANT L’ACTE MOTOR

VELOCITAT INICIAL: La resposta motriu davant d’una situació. Aquesta depèn exclusivament de la força. És el temps que transcórrer des de que

l’estímul arriba al múscul i l’activitat motriu. Normalment es troba vinculada a accions aïllades (acícliques) (un llançament, un salt...)

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: Capacitat de realitzar una trajectòria en el temps òptim

VELOCITAT I ACCELERACIÓ

ENTENEM L’ACCELERACIÓ COM EL CANVI DE VELOCITAT PER UNITAT DE TEMPS.

NO CONFONDRE AMB VELOCITAT MITJA, ENTESA COM LA RELACIÓ ENTRE L’ESPAI TOTAL I EL TEMPS

DEDICAT A COBRIR-LO

A NOSALTRES QUÈ ENS INTERESSA MÉS?

HO MIREM QUAN FEM UN TEST DE VELOCITAT?

MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT COL·LECTIVA

VELOCITAT COL·LECTIVA

VELOCITAT OFENSIVA

VELOCITAT DEFENSIVA

Velocitat de progressió de la

pilota

Velocitat de circulació de la

pilota

Velocitat de recuperació/

interrupció de la pilota

RECOMANACIONS I EXEMPLES RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE PRÀCTICS DEL TREBALL DE

VELOCITATVELOCITAT

S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT

NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA

EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ

MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT

EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT

1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA.

2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA.

3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6”

4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA.

5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ)

6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT.

Font: Portolés,J.

NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL

Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat.

Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions...

Interessant treballar abdominals i propiocepció

CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT)

Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984)

5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10

SALTS : 8,5+/-4

CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8

SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):

-Central 12

-Pivot defensiu 15

-Interior 30

-Davanter 20-30

“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O

ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació)

LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m. A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL

DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals).

PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS

TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...

VELOCITAT PILOTA

Àrbitre