Fitxa país Egipte

Fitxes País és una publicació elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conté informació i opinions que provenen de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit purament informatiu, per la qual cosa CaixaBank i BPI no es responsabilitzen en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank i BPI, i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

Data de tancament d’aquesta edició: Novembre 2019

Egipte Forma d’Estat: República semipresidencialista

Capital: El Caire

Idioma oficial: Àrab egipci

Població: 98 milions d’habitants (2018)

Moneda: Lliura egípcia (EGP)

Tipus de canvi: 1 EUR = 18,01 EGP (31/10/2019) 1 USD = 16,14 EGP (31/10/2019)

PIB: 249 milers de milions $ (1,0% del PIB mundial)

PIB per capita: 2.573 $ (13.358 $ en paritat de poder adquisitiu)

Facilitat per fer negocis: 120 millor país del món de 190 segons el Banc Mundial (Doing Business)

Religió: Musulmana sunnita: 90%. Cristians coptes: 9%

Egipte

Previsions econòmiques

• L’economia d’Egipte accelerarà el seu creixe- ment l’any 2019, fins al 5,5%, gràcies a l’aug- ment de les exportacions i la inversió, pel que fa a la demanda, i a la millora de la construc- ció, l’activitat gasística i els serveis, pel que fa a l’oferta. La continuïtat i la millora d’aquests èxits, fruit de la implementació de mesures de consolidació fiscal, d’una política monetària lentament més expansiva i de la liberalització del mercat canviari, haurien d’afavorir una di- nàmica positiva per al creixement durant els propers anys, propera al 6%.

5,5 5,9 6,0

8

6

4

2

0

PIB. Variación interanual (%)

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

EE. UU. Eurozona Emergentes

Fuente: CaixaBank Research, a partir de datos de Citigroup y Bloomberg.

0

2

4

6

8

Previsió

PIB. Variació interanual (%)

25

20

15

10

5

0

0

5

10

15

20

25

10,0

7,2

13,9

IPC. Variació interanual (%) Previsió

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Política econòmica

• A prop de finalitzar el programa d’ajuda fi- nancera de l’FMI, Egipte es troba immers en un procés d’importants reformes econòmi- ques; una de les més rellevants és la liberalit- zació del tipus de canvi. Aquesta situació va suposar, l’any 2017, una forta devaluació de la lliura i l’aplicació d’una política monetària res- trictiva per part del banc central, per frenar la inflació. Un cop assolit aquest objectiu, s’obre una finestra d’oportunitat per a baixades del tipus d’interès, que creiem que s’aprofitarà. Així mateix, la flexibilització del canvi ha per- mès la reducció del dèficit per compte corrent, procés que es mantindrà gràcies al suport de les exportacions.

20

15

10

5

0

20

15

10

5

0

2010-14 2010-14 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

0

5

10

15

20

0

5

10

15

20

17,3

13,8 13,3

16,316,3

15,3

Previsió

MitjanaMitjana

Tipus d’interès de referència (%) i tipus de canvi (EGP/USD)

Tipus d’interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta)

-4,8

-7,0

0

-5

-10

-15

Previsió

-15

-10

-5

0

-7,6

Saldo fiscal (% PIB)

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

84,9 83,8 80,7

120

100

80

60

40

20

0

Previsió

0

20

40

60

80

100

120

Deute públic (% PIB)

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

-3,1

-2,8

-2,3

0

-2

-4

-6

-8

Compte corrent (% PIB) Previsió

-8

-6

-4

-2

0

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

• La situació de les finances públiques és difícil, com es constata per l’alt nivell del deute pú- blic i el dèficit fiscal. Aquest suport, però, ha començat a millorar gràcies a la introducció de nous impostos, la retirada de subsidis per a di- ferents productes (es preveu que a mitjà ter- mini s’eliminin completament els subsidis a la gasolina i l’electricitat), la reducció de la factu- ra salarial pública i la millora de l’Administra- ció fiscal. En aquest context de consolidació fiscal, el deute públic, que va tocar sostre i va superar el 100% del PIB l’any 2017, va comen- çar a baixar l’any 2018. Esperem que aquest procés es mantingui durant els propers anys.

• Després del fort repunt de la inflació l’any 2017 (com a resultat de la devaluació de la lliura, la reducció dels subsidis a l’energia i l’alimentació i la introducció de nous impos- tos), l’any 2018 es van moderar lleugerament els preus al consum. S’espera que aquesta ten- dència es mantingui el que resta de l’any 2019, amb l’objectiu de reduir a un sol dígit la inflació cap al final del 2020.

Egipte

Condicions financeres

• La situació del sistema bancari és acceptable, amb nivells de morositat baixos que l’any 2018 van seguir reduint-se, tot i que preocupa que alguns bancs s’hagin mostrat laxos en els seus criteris de concessió de crèdits. Pel que fa al crèdit privat, n’esperem un creixement vinculat a la millora de la inversió empresarial deriva- da de les reformes estructurals.

27,8

30,5 34,1

Previsió

40

30

20

10

0

0

10

20

30

40

Crèdit privat (% PIB)

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

32,9 31,1

31,6

Previsió

0

10

20

30

40

40

30

20

10

0

Deute extern brut (% PIB)

Mitjana 2010-14

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Perspectives a llarg termini

• Les perspectives de creixement a llarg termini no són positives, com a conseqüència de la dè- bil situació institucional del país, la manca de polítiques que afavoreixin la inversió privada i la concentració excessiva de poder en mans d’empreses nacionals. Tot i així, el camí refor- mador que impliquen els compromisos amb l’FMI és el correcte per millorar l’entorn eco- nòmic del país i preveiem que el creixement sigui major en els propers 10 anys.

3,8

5,1

6

5

4

3

2

1

0 -18 -29

Creixement del PIB (%)

Mitjana 2009 Mitjana 2019

98,4

117,2

120

115

110

105

100

95

90

85

2018 2028

Població (milions d’habitants)

• Tot i que el nivell de deute extern no és elevat, preocupa el ràpid increment i la tendència al- cista que ha mostrat des del 2014. Tot i això, el finançament obtingut de l’FMI ha reforçat el nivell de reserves de país i això ha afavorit la reducció del deute extern des de l’any passat; creiem que aquesta situació es mantindrà a mitjà termini.

• En un context de creixement demogràfic con- siderable, un dels reptes principals del país és resoldre la situació d’atur elevat, especialment en el col·lectiu jove. Cal fer canvis importants en el sistema de formació, que no cobreix ade- quadament les necessitats de la demanda.

Situació política

• La presidència d’Abdel Fattah al Sisi continua proporcionant un entorn d’estabilitat política. El país està millorant les relacions internacio- nals tant amb els EUA i la UE com amb la majo- ria dels països del Golf.

• A pesar que el procés de transició cap al règim polític nou ha finalitzat, la feblesa del marc ins- titucional i el descontentament social (en part derivat dels efectes de l’ajust macroeconòmic en marxa i per la desigualtat social en augment) poden dificultar les decisions polítiques.

Egipte

Risc país

Riscos

PUNTS FORTS

• Dimensió del mercat nacional. • Recursos naturals. • Dinamisme demogràfic.

Entorn empresarial

PUNTS FEBLES

• Estabilitat política. • Ineficiència del mercat laboral. • Inadequació formativa de la força laboral. • Institucions (desconfiança i modernització

pendent).

Sectors principals

ICIE | Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial

46,031,0

56,3

55,0

24,2

20

40

60

80

100

20

40

80

100

0

60

— Àfrica — Egipte (Mín. 0 - Màx. 100)

Top Distància, comunicacions i acords amb Espanya Gustos semblants als d’Espanya Relacions d’inversió amb Espanya

Bottom Crèdit i desenvol