FITXA 92: ELOGI DE L’AIGUAJúlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Elogio del agua

Autor Eduard Chillida (1924-2002)

Cronologia 1987

Tipologia Escultura exempta.

Material Formigó armat i acer.

Mides 7,2 x 12 x6,5 m. 54 tones.

Estil Abstracte.

Tema Al·legòric

Localització Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/merce/index.htm

Es considera un dels millors escultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta i moltpersonal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a lesparticularitats de cada material. També adaptà les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà.Va fer nombroses obres monumentals per ciutats de tot el món. Gran part de la seva obra potadmirar-se a la seva casa: museu Chillida-Leku, a Hernani.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX

Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar la carrerauniversitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de futbol de la Real Sociedad.

Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els seus estudisd'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de dibuix a una acadèmia privada.Comença a fer escultures.L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura.L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París.Fou un dels artistes més premiats en vida.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Estudià arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibuix en el Cercle de BellesArts. En aquesta època es perfilava ja la seva manera d’entendre l’art com a forma de coneixement.Anys després, a París, realitzarà les seves primeres obres escultòriques en guix i fang, materials queabandonarà molt aviat. Posteriorment tornarà al País Basc i fixarà a Guipúscoa la seva residència; seràallí on iniciarà el treball del ferro i realitzarà la seva primera escultura abstracta d’aquest material,l’estela funerària Ilarik . El contacte amb el treball tradicional del ferro al seu país marcaràdefinitivament l’estil de l’artista. En el ferro reconeix el seu material escultòric.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades: figurativa la primera,abstracta la segona. La primera fou molt breu, abraça des de 1948 fins al 1951, any que inicià lasegona fase, en la qual hi treballà fins el final i en la qual s’ubica l’Elogio del agua;En efecte, serà en l’etapa abstracta on Chillida va començar a utilitzar el formigó per primeravegada, concretament amb l’obra Lugar de encuentros I (1971) que va ser l’inici d’importantsobres en formigó com per exemple Lugar de encuentros III(1972 /1978) en el Passeig de laCastellana de Madrid, Lugar de encuentros IV(1973), Arquitectura Heterodoxa I (1978), La casade Goethe a Frankfurt (1986), Gure aitaren etxea (la casa del padre) a Gernika (1988), L’Elogiode l’Horitzonte a Gijón (1990) o, com la mateixa Elogio del agua.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

1924, Mutació 1955, Homenatge a Fleming

Va treballar diferents materials

OBRES DE CHILLIDA

1962, Yunque

1963, Modulación del espacio

OBRES DE CHILLIDA

1977, El peine del viento, San Sebastián

OBRES DE CHILLIDA

“Peines del viento” 1972-1977 Platja d’Ondarrieta. Sant Sebastià.

1972-1977

Tres escultures de grans dimensions integrades en elpaisatge, que pentinen el vent, sovint huracanat, delCantàbric.

OBRES DE CHILLIDA

1989, Elogio del horizonte, Gijon

1990, El peine del viento XVII

OBRES DE CHILLIDA

1985, Lurra 65 1986, Down Town

1987, Muenster Alemanya

OBRES DE CHILLIDA

Projecte de Tindaya. Fuerteventura. Islas Canarias.

“Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nuncahe creído que fueran verdad. Lo único que ha habido es ungrupo de envidiosos que ha querido arruinar la idea. Yo séque tengo un proyecto que es perfectamente realizable yahora parece que lo reconoce todo el mundo“

“...mi única ambición es crear un espacio útil para toda lahumanidad, que cuando un ser humano entre en ese cubovacío de 50 por 50 por 50 metros sienta en su plenitud lapequeñez humana...”

OBRES DE CHILLIDA

Gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats; instal·lada en una

pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d'absis d’acollida de la peça, que

es suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cm d’un estany artificial.

Parc de la Creueta del Coll de Barcelona

ANÀLISI FORMAL

Enormeestructura deformigó (54tones) subjecta al’aire amb 4potents cablesd’acer, ancoratsen dues de lesparetsdesbastades del’antiga pedrera

Estany artificial ons’interaccionen les4 urpes delsapèndixs quesurten del coscentral

L’escultura es va modificantsegons la perspectiva, elpunt de vista

Esculturadinàmica,moviment ofertper les formescorbes, aldesenvolupar-seen l’espai

ANÀLISI FORMAL

Els protagonistes de l’escultura:a) El material, element limitat físicament, es manifesta molt més enllà del seu propi espai,

amb formes lliures i espontànies. Volum positiu de l’obra.Element massís, que respecta la natura i li dona autenticitat. El material era formigó armat, modificatper Chillida, fort i poderós, però també imperfecte. Ell mateix el fabricava, amb la tècnica de l’encofrat.

ANÀLISI FORMAL

b) La gravetat, present en el fet de que una estructura tan pesada sembli lleugera, desafianttotes les lleis físiques.c) L’aire, que embolica l’espai de l’escultura i també es un material més, imprescindible en lacomprensió de l’obra.d) L’aigua, que com deia Chillida, feia la meitat de l’escultura.

Escultura clarament agermanada amb la naturalesa que l’envolta i els seus elements.

ANÀLISI FORMAL

Matèria i textura

L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta densitat que l’artista ensexpressa el seu pensament estètic. La matèria desenvolupa en aquesta escultura un important paper.Si observem detingudament , ens adonarem com Chillida fa un tractament tal del formigó armat, quesembla com si l’artista respectés i realcés les qualitats d’aquest material. La matèria sembladesenvolupar-se seguint les seves pròpies lleis. En efecte, l’”Elogio del Agua” de Chillida ensimpressiona a primer cop d’ull, per la seva accentuada materialitat; és una manifestació palpable dela matèria. La realització d’aquesta escultura, de proporcions considerables, amb l’ús d’un “únic” material i ambel tractament especial que fa l’artista, contribueix a donar unicitat a l’obra, alhora que li confereix uncaire senzill, sobri i auster.

Aquest tractament de la matèria que fa Chillida en l’ Elogio del agua, condicionarà la textura del’obra, el seu propi acabament. Chillida “ataca” la matèria de manera que mostri totes les sevesqualitats i textures. La fi d’aquesta valoració de la textura semirugosa de l’ Elogio del Agua és lad’exterioritzar les “entranyes” del formigó i el procés tècnic de realització (encofrat), amb el propòsit,sense dubte, de deixar patent en l’escultura el lent procés de la lluita contra el pes i la densitatd’aquesta matèria. Tanmateix, la textura semirugosa de l’Elogio del Agua condicionarà la incidència dela llum.

ANÀLISI FORMAL

ComposicióA l’”Elogio del Agua” observem unacomposició força equilibrada; en efectel’escultor aconsegueix una veritableharmonia entre:- Les línies rectes, angulacions i formesgeomètriques de la part superior del’obra i, les línees ondulants i formes mésorgàniques, expressives, dels “braços”que configuren la part inferior de la peça.

- I el pes visual i la densitatmatèrica de la part racional i, ladelimitació del buit i la levitatque generen les formescòncaves.

ANÀLISI FORMAL

Malgrat tenir una composició harmònica iequilibrada, l’Elogi de l’Aigua, és unaescultura dinàmica ja que l’asimetria de lesseves extremitats permeten visualitzar, alrecórrer el perímetre de la peça, uninteressant ventall de composicions formalsabstractes.

Octavio Paz dirà de Chillida

“La forma és el teatre de les mutacions del’espai, que de tant en tant,esdevenen veu, remor, música, i silenci”

La forma és l’element que utilitza Chillida peracotar i definir l’espai.

ANÀLISI FORMAL

Espai

L’Elogio del Agua, com totes les escultures deChillida, està en funció de l’espai; ell mateixs’anomena “arquitecte del buit”. El seumaterial brut és el buit, i la seva matèriatreballada és l’espai. En L’Elogio del Agua, elbuit és la matriu d’aquest espai; l’obrareflecteix a partir de les seves formesescultòriques i de la seva instal•lació, laprincipal preocupació de l’artista: laconstrucció d’un espai. Fins i tot, amb elbraços còncaus de l’obra vol “atrapar” l’espai.

En aquesta peça, l’acció de l’escultorconsisteix en acotar el buit mitjançantl’aplicació de la massa i la projecció de laforma. L’espai es apressat per la incessantmodificació del traç orgànic del formigó.

ANÀLISI FORMAL

L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai negatiu; el positiu com extern i el negatiu com intern.

En efecte, aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espai. A més a més, aquesta obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa

també de l’espai obert, del circumdant, en el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.

ANÀLISI FORMAL

MovimentEs pot apreciar com si la matèria generés un moviment de tres fases:

- un moviment, real, vertical, de descens per la força de la gravetat del pes de la matèria; és unmoviment unitari, de la peça en conjunt.

- dos moviments, intuïtius i consecutius; el primer, d’expansió horitzontal del braços de formigó, l’altre,de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, on cada un dels braços generarà diferents direccions del seupropi moviment orgànic, la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.

ANÀLISI FORMAL

Llum i colorEn l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de llum i ombra ques’originen entre les formes i en les textures, contribueixen a enriquir les relacions volumètriquesespacials.

En aquesta escultura, atès la seva textura semirugosa, la llum no rellisca, no produeix efectes debrillantor. Sí, en canvi, matisa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.

ANÀLISI FORMAL

Suspesa en l’aire, els quatre braços gegantins que surten de l’estructura superior recordenels dits d’una mà que vol tancar-se per atrapar el buit o l’aire que l’envolta. La relacióentorn i escultura recorda la seva obra més coneguda El peine de los vientos, ja que aquestés un dels objectius bàsics de tot el seu treball.

D’altra banda el reflex en l’aigua duplica l’existència de l’escultura, és com un intent deretrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” pogués finalment unir-se amb laseva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec de Narcís.

Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega a Chillida unaescultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a Chillida a recórrer els llocs en procésd’urbanització; va ser a les hores que Chillida descobreix la Creueta del Coll i pensà queaquell era el lloc ideal per crear un vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcis.

INTERPRETACIÓ

Segons la mitologia clàssica, Narcís, fill del riu Cefis i de la nimfa Liriope, un dia passejant per lamuntanya va adonar-se’n que la seva imatge es reflectia en una font d’aigües nítides i enamorant-sed’ella ja no va voler allunyar-se més del mirall que li oferien les aigües. Quant més es contemplava,més gran era la seva passió: Narcís aleshores sospirava, estenia els braços vers l’objecte estimat,esforçant-se per prendre’l i abraçar-lo. Immòbil dia i nit al costat de la font, es va consumí d’inanició imalenconia. El cos del jove va desaparèixer i en el seu lloc, a prop de la font, va néixer una nova floranomenada narcís.

I és així com ens presenta Chillida la seva peça, com un “bell Narcis” immòbil, petrificat, intentant ambles seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de l’estany.

INTERPRETACIÓ

Com hem vist, l’escultura es creà després d’una invitació del’Ajuntament de Barcelona, quan es preparaven les Olimpíades del1992, perquè Chillida fes una obra per a la ciutat. Chillida va trobarel lloc més adient per a la seva escultura al Parc de la Creueta delColl, a Gràcia. Aquest s’havia fet en una antiga pedrera, ques’urbanitzà per aplegar activitats d’oci dels ciutadans. Per tant lafunció bàsica és decorar l’espai urbà, concretament dins d’un parcque representa un tros de natura dins la ciutat.

FUNCIÓ

Júlia Lóez Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

CHILLIDA, forjat en la tradició artesana basca, però de caràcter autodidacte, utilitza en laseva obra els materials i les tècniques propis de la seva terra, com la forja i el ferro ja desde les seves primeres realitzacions. D’altra banda, probablement la seva breu etapa com a porter de futbol i el pas per lafacultat d’arquitectura van contribuir a la integració de l’espai com a element principal dela seva ecultura. Considerat el creador de l’escultura urbana, la profunda relació que CHILLIDAaconsegueix entre l’art i la natura recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual delsmonuments prehistòrics. Amb això, l’artista basc dóna forma a un concepte contemporanid’escultura en el qual es pot percebre la història de l’home des dels primers moments finsals nostres dies. La Casa Museu Chillida-Leku, prop de Sant Sebastià, amb el seu boscd’escultures, confirma aquesta relació entre monument i natura.

Júlia Lóez Valera