FITXA 69: MAGATZEMS CARSONJúlia López Valera

Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez

FITXA TÈCNICA

Edifici Magatzems Carson, Pirie, Scott

Autor Louis Sullivan (Boston, 1856-Chicago, 1924)

Cronologia 1899-1901 (ampliat entre 1903i 1904)

Tipologia Civil

Materials Formigó, ferro i vidre.

Estil Escola de Chicago.

Localització Chicago (EUA).

Júlia López Valera

La segona Revolució Industrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) ide nous materials, com el ferro i l'acer. L’augment espectacular de la producció, juntament ambel desenvolupament de nous productes dóna lloc a l’aparició de la societat de consum.

ÉPOCA

Una nova societat necessita de nous edificis: dóna resposta l’'esperit funcional i innovadordels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals.

Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes del'Escola de Chicago i el modernisme.

El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia,rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà.

Els nous materials com el ferro i el formigó armat permetien superposar molts pisos il'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis alts. S’inicia laconstrucció dels primers gratacels.

CONTEXT HISTÒRIC

Júlia López Valera

Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago. Estudiaarquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola de Belles Arts de París, onrep la influència del decorativisme modernista.

Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)AUTOR

Investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl·liques i l’aplicació que aquestespoden tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago.

Tot i l' interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres, l’arquitecturade Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb el modernisme.

CONTEXT HISTÒRIC

Júlia López Valera

ESCOLA DE CHICAGO ( LLAVOR DEL FUNCIONALISME )

L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit les mateixes pautesque a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat de les seves ciutats, els va dur acercar noves solucions arquitectòniques entre les quals destaca l’Escola de Chicago.

ESTIL

Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:

1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetràrealitzar edificis amb gran alçària.

2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.

3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques)

4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja queno són necessaris els murs de càrrega)

5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)

6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitecturaartística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies

horitzontals i verticals.

CONTEXT HISTÒRIC

Júlia López Valera

A) MATERIALS Formigó armat, ferro i vidre

B) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

Els magatzems Carson estan sostinguts per unesquelet format per els nous materials,com elformigó armat (creació francesa del 1880), lescaracterístiques del qual són: més comprensió iplasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles ons’aboca) i més resistència al foc.

Un altre element molt important, l’ascensor elèctric,fou construït per Siemens l’any 1887.

Això forma una estructura interna de ferro quepermet fer edificis molt més alts, obrir-hi gransfinestres i dissenyar els interiors lliurement, sense

dependre de murs de càrrega.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

C) ESPAI EXTERIOR

La façana dels magatzems Carson, presenta dues parts ben diferenciades: La base de l’edificiformada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de

façana.

Dues bandes derica ornamentacióde ferro fos.

En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcternaturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen elsgrans aparadors.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

La resta de plantes segueixen una construcciócel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix unritme de finestres horitzontals. Aquestes són mésbaixes a la part superior, i estan separades per unageomètrica estructura de formigó.

La part superior es tanca amb una coberta plana.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

El trencant de la cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del

cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la seva part baixa.

Als vitralls que segueixen la línia dels aparadorsDels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure elsnoms dels magatzems

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables,especialment la de deixar entrar la llum.

Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensaciód’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet unamajor adaptació visual a l’entorn.

També cal ressaltar que els grans finestrals delsaparadors i les portes del pavelló circular permetenuna perfecte interrelació de l’interior ambl’exterior, (continuïtat entre el carrer i el vestíbuldels magatzems).

Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades ensentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

En general l’edifici presenta una gran sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l’estètica.

Pocs elements decoratius. Reduïts al ferro forjat dela planta baixa i a les columnes de terracota querematen la coberta.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

C) ESPAI INTERIOR

La llum és un element predominant en tot l’interior

La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai.

L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta res.

Cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funció” era una de les

teories de Sullivan.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en elxamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins deldistricte comercial de Chicago, lloc on desprès del’incendi que va patir la ciutat al 1871, es vancentralitzar les activitats econòmiques iadministratives de la ciutat.

Per tant l’edifici presenta una perfecta integracióurbanística per la seva ubicació. També el fet detrobar-se en una cantonada augmenta la seva

importància i accessibilitat.

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott,especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entrealtres.

És considerat com una de lesconstruccions més importants deLouis Sullivan i també un dels edificismés significatius de l’Escola deChicago.

També és un clar exemple delpensament arquitectònic de Sullivan:

“LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ”

Júlia López Valera

INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

En els magatzems Carson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitecturamodernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París.

El plantejament arquitectònic de Sullivan segonsel qual, la forma dels elements està condicionadaa la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arreldel posterior moviment funcionalista europeu,en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.

També recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, amb els qualsSullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permet realitzar edificis més alts(gratacels) i dotar-los amb grans finestrals....

Villa Savoye Le Corbusier (1929 – 1931)

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

A Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la ViaLaietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme iel noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centresoficials.

Josep Domènech Mansana,

Edifici de Sindicats

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

Júlia López Valera