Filosofia Oteiza

55
Els pensaments d’OTEIZA Classe del Bruixot 10 anys

Transcript of Filosofia Oteiza

Page 1: Filosofia Oteiza

Els pensaments d’OTEIZA

Classe del Bruixot 10 anys

Page 2: Filosofia Oteiza
Page 3: Filosofia Oteiza

IntroduccióA la Classe del Bruixot , ens vam proposar conèixer i treballar amb les idees filosòfiques de l’escultor Jorge Oteiza. De fet , a partir del moment que vam veure els primers vídeos ja vam veure que l’escultura servia a Oteiza com a eina per a poder fer en tres dimensions les seves idees i pensaments. “El maestro” ,com ens deia que es feia dir l’Eulàlia Bosch, era escultor sí , però era un bon pensador, i un bon provocador de diàlegs i interrogants. És per això que a la classe, després d’haver fet una classificació per grans blocs de les idees que hem pogut conèixer d’Oteiza , les hem agrupat en cinc grans blocs ,com les cares d’algunes de les figures geomètriques que ens han fet pensar. Cadascun dels cinc apartats els hem representat de forma que expressin de forma diversa allò que hem après d’aquest gran personatge. .- Una idea d’espai.- Identitat.- Poesia.- L’experimentació .- Allò essencial, paradoxes, enigmes, misteri, silenci, una idea de l’ originalitat Amb la idea de representar una metàfora tot parteix d’una capsa buida , com la que tothom posseeix a l’inici d’un camí de vida. A mesura que el camí va avançant s’omple de records i objectes que fan pensar en el camí recorregut. Cada objecte que apareix a l’interior de la capsa, ens remet a allò que hem pensat. Els diferents apartats que hem elaborat els hem representat amb tècniques creatives variades

Esperem que us agradi el nostre treball.

Page 4: Filosofia Oteiza

Una idea d’espai

“El mundo está en el espacio. El hombre está en el tiempo....El mundo pone el espacio....El hombre pone el tiempo, su tiempo que es el de su conciencia íntima, reversible, modificante, topológico, mental. Que ocupa (con la expresión) o desocupa el mundo, al que proporcionamos (desde el arte), estructura, duración y sentido espirituales.”

Jorge Oteiza

Page 5: Filosofia Oteiza
Page 6: Filosofia Oteiza

Un a i d e a d ’ e s p a i

Aquest apartat del treball vol explicar amb fotografies la idea de representar espais que posseeixen una gran intensitat. Els espais que ens volia exposar Oteiza també tenien aquesta qualitat. Per a explicar-ho a classe hem fet referència a la imatge de les pintures de la Capella Sixtina on es representa els dits de Déu i de l’home amb un espai inabastable, proper i llunyà a l’hora. Seguint aquest fil hem pensat amb espais igualment intensos que es produeixen entre les persones.

Un a i d e a d ’ e s p a i

Page 7: Filosofia Oteiza
Page 8: Filosofia Oteiza
Page 9: Filosofia Oteiza
Page 10: Filosofia Oteiza
Page 11: Filosofia Oteiza
Page 12: Filosofia Oteiza
Page 13: Filosofia Oteiza
Page 14: Filosofia Oteiza
Page 15: Filosofia Oteiza
Page 16: Filosofia Oteiza
Page 17: Filosofia Oteiza
Page 18: Filosofia Oteiza
Page 19: Filosofia Oteiza
Page 20: Filosofia Oteiza

Jorge Oteiza deia que tot havia d’estar ple, que no hi havia res buit. Es fixava sobre tot en els quadrilàters. A ell aquesta idea l’interessava molt, va fer molts esquemes, i totes les seves escultures ocupaven espai ple, per ell.

Un espai buit i un espai ple, és allò que fa que una escultura sigui especial, diferent i original. Les escultures d’Oteiza ho són i també són màgiques. Un espai buit, significa moltes coses, i trobar-te’n una fa que hagis de pensar molt per saber a què es refereix l’autor.Una escultura abstracte la fa ser més original i diferent, en canvi, si fos figurativa, seria una escultura normal, i res més. Has de pensar amb la llum, la claror, l’aire, i sobretot amb els pensaments i les idees de l’autor.

Una idea d’espai

Page 21: Filosofia Oteiza

Identitat

“Me han nacido mal...es preciso que uno se nazca a sí mismo, nos nacemos”

Jorge Oteiza

Page 22: Filosofia Oteiza
Page 23: Filosofia Oteiza

Identitat

Els treballs d’Oteiza anaven signats amb un traç enèrgic. Hem contemplat les signatures de Jorge Oteiza damunt de l’escultura de Terrassa, damunt de les seves escultures dels catàlegs o en els documents manuscrits que d’ell es conserven. És per això que com a representació de la identitat d’Oteiza i la nostra pròpia hem pensat en realitzar les nostres firmes i les que ens han sorgit posant-nos en el paper de Jorge Oteiza. De la mateixa manera que Oteiza evolucionava amb el seu treball i amb la seva sabiduria nosaltres evolucionem també i una mostra és la nostra grafia.

Page 24: Filosofia Oteiza
Page 25: Filosofia Oteiza
Page 26: Filosofia Oteiza

La identitat de Jorge Oteiza era molt especial, perquè a part de ser basc i escultor, li agradava fer altres coses, com per exemple: Li agradava sentir-se protegit, també tranquil, estar a la platja i mirar al cel …També era un home amb molt caràcter, sempre defensava el que ell volia, i també era amigable.La meva identitat és molt bona , perquè jo sóc una nena: Simpàtica, agradable, molt bona persona, tinc molta paciència, sóc molt bona amb la gent,. M’agrada: Estar tranquil·la, anar a passejar pel poble, estar sempre feliç, anar contenta pel món, …

Identitat

Page 27: Filosofia Oteiza

Po e s i a

. . . El eni gma es l a poesí a que ti ene en sus manos el escul tor cuando . ti ene sus manos vací as La emoci ón es cuando el eni gma se convi erte

, . , , en construcci ón en l enguaj e El eni gma es rel i gi oso l a emoci ón , .poesí a y el l enguaj e pol í t i ca

J orge Otei za

Page 28: Filosofia Oteiza
Page 29: Filosofia Oteiza

Poesia

La decisió de Jorge Oteiza de deixar de fer escultures li va obrir les portes a una nova forma d’expressió, la poesia. Les paraules escrites damunt dels fulls blancs prenien forma de la mà d’Oteiza tal com ho feien els bons literats de la seva generació Avantguardista com el seu contemporani Joan Brossa. És per això que a classe hem fet cal·ligrames i poemes a l’estil dels grans mestres i aquí en mostrem un petit tast.

Page 30: Filosofia Oteiza
Page 31: Filosofia Oteiza
Page 32: Filosofia Oteiza
Page 33: Filosofia Oteiza
Page 34: Filosofia Oteiza
Page 35: Filosofia Oteiza
Page 36: Filosofia Oteiza
Page 37: Filosofia Oteiza
Page 38: Filosofia Oteiza

L’experimentació

La obra de arte, hasta que no termine el artista su indagación, no pertenece a los demás: pertenece a su preparación, el artista está dentro de su laboratorio.

Jorge Oteiza

Page 39: Filosofia Oteiza
Page 40: Filosofia Oteiza

L’experimentació

Jorge Oteiza era un investigador infatigable. Les seves mans i allò que feia amb elles li feien comprendre els problemes geomètrics, estètics i filosòfics que es proposava. Seguint els seus passos la nostra experimentació ens ha fet descobrir les dificultats i els resultats del treball amb materials senzills però carregats d’interrogants i de reptes.

Page 41: Filosofia Oteiza

L’experimentació per Jorge Oteiza era molt important. Un filòsof grec anomenat Atús deia que fins que l’home no es va aixecar no van poder experimentar ni descobrir gaires coses perquè tenien quatre potes. Quan l’home es va començar a aixecar, ell va dir que va tenir mans i cames, llavors és quan van començar a experimentar. Oteiza deia una frase que era: ”el hombre piensa con las manos” tot això ve del que us he explicat abans. Jorge Oteiza, amb aquesta frase, volia dir que per experimentar es necessita tocar o fer servir el tacte.

Page 42: Filosofia Oteiza
Page 43: Filosofia Oteiza

Jo vaig agafar l’experimentació perquè Oteiza de petit experimentava molt i així va ser escultor i després poeta.La Núria i el Jordi ens van fer experiments amb el guix amb el fang i rotllos de paper. A la classe ens va donar tires de color blanc ,negre i vermell i un globus i vàrem fer una esfera. Ens van donar una cartolina més ample i vam fer un cub vàrem ratllar amb punxons i ens va sortir una escultura .

Page 44: Filosofia Oteiza
Page 45: Filosofia Oteiza

Jorge Oteiza va triar ser escultor per experimentar i no per diners ni comercialitat. L’experimentació per Oteiza era molt important.Quan Oteiza va haver descobert i experimentat tot el que volia va dir prou, si continuava treballant d’escultor es repetiria i quan ho va haver dit es va dedicar a l’educació.

Page 46: Filosofia Oteiza
Page 47: Filosofia Oteiza

L’experimentació m’ha ensenyat com feia les coses Jorge Oteiza, com les construïa les escultures, com ho feia tot. Com feia primer les escultures, les feia amb guix i això m’ha ensenyat que primer, abans de fer una escultura primer s’ha de fer en petit t’ajudarà a expressar el que vols fer. A mi m’agrada molt treballar amb guixos i també experimentar. M’ha impressionat molt com col·locava els guixos i també com feia les plaques de guix. L’experimentació és molt divertida, t’ho passes molt bé. A mi em sembla que experimentar t’ensenya a saber més coses sobre un poeta, un escultor etc. I també per saber el que feia, com ho feia, experimentar és divertit.

Page 48: Filosofia Oteiza
Page 49: Filosofia Oteiza

Allò essencial, paradoxes, enigmes, misteri, silenci, una idea de l’ originalitat.

“La inteligencia está en los pequeños y múltiples formatos de hojadelata, en los múltiplos de los pequeños pedazos de tiza y de alambre, el error está en el hierro (Si el escultor no está en los pequeños formatos experimentales).”

Jorge Oteiza

Page 50: Filosofia Oteiza
Page 51: Filosofia Oteiza

Allò essencial, paradoxes, enigmes, misteri, silenci, una idea de l’ originalitat.

Aquest apartat recull les reflexions que hem fet motivats per la proposta que ens feia Jorge Oteiza. El treball escrit mostra grans idees que mitjançant el diàleg hem compartit els dies de treball amb l’escultor basc.

Page 52: Filosofia Oteiza

“ . . . J o c r e c q u e p e r a l s e n y o r O t e i z a e l m i s t e r i e r a u n a c o s a v i t a l . . . ”

“ . . . J o r g e O t e i z a E n b i l , c r e c q u e e l q u e e n s v o l i a f e r v e u r e a m b l e s s e v e s i d e e se x p r e s s a d e s d e f o r m a d e p a r a d o x a l , e r a r e a l m e n t l e s c o s e s m é s c o m p l i c a d e s .U n e x e m p l e e l t e n i m e n e l s r e m e r s d ’ u n a b a r c a , q u e c o m d e i a e l l e l q u ee s t a v e n f e n t e r a “ A V A N Z A R R E T R O Z E D I E N D O ” i a i x ò e s v e r i t a t . C l a r q u e a i x òt a m b é h o f a n e l s c r a n c s q u e d e l r e v é s p e r ò v a n a v a n ç a n t , t o t a i x ò q u e h e d i ts o n p a r a d o x e s o c o s e s c o n t r a d i c t ò r i e s . . . ”

“ . . . E l s e n y o r O t e i z a e r a u n h o m e d i f e r e n t e l s a l t r e s a m b u n a m a n e r a d e p e n s a rd i f e r e n t . S i u n s e n y o r d e i a q u e a l l ò e r a b l a n c e l l d e i a q u e e r a n e g r e . E l l t a m b ée r a c o n t r a d i c t o r i , a i x ò e s e l q u e p e n s o j o d ’ e l l , i d e l e s i d e e s c o n t r a d i c t ò r i e s c l a r .J o c r e c q u e l e s d e v i a f e r s e r v i r p e r e x p l i c a r c o s e s i m p o s s i b l e s d ’ e x p l i c a r d ’ u n aa l t r a m a n e r a . . . ”

“ . . . S i l ’ e s c u l t u r a é s m é s o n d u l a d a s e m b l a q u e s i g u i m é s l l e u g e r a i s i e s r e c t a s e m b l a q u e p e s i m o l t . T a m b éd e i a q u e s i u n a e s c u l t u r a t e n i a m é s d e t r e s s u p o r t s n o é s u n a e s c u l t u r a . . . . ”

“ ...Jo crec que per al senyor Oteiza el misteri era una cosa vital...”

“...Jorge Oteiza Enbil , crec que el que ens volia fer veure amb les seves idees expressades de forma de paradoxal, era realment les coses més complicades . Un exemple el tenim en els remers d’una barca, que com deia ell el que estaven fent era “AVANZAR RETROZEDIENDO” i això es veritat. Clar que això també ho fan els crancs que del revés però van avançant , tot això que he dit son paradoxes o coses contradictòries...”

“...El senyor Oteiza era un home diferent els altres amb una manera de pensar diferent . Si un senyor deia que allò era blanc ell deia que era negre. Ell també era contradictori, això es el que penso jo d’ell, i de les idees contradictòries clar. Jo crec que les devia fer servir per explicar coses impossibles d’explicar d’una altra manera...”

“...Si l’escultura és més ondulada sembla que sigui més lleugera i si es recta sembla que pesi molt. També deia que si una escultura tenia més de tres suports no és una escultura....”

Page 53: Filosofia Oteiza

“...A mi m’ha fet pensar la paraula misteri. Què és un misteri, què és un misteri? Diem que una cosa és un misteri quan no la coneixem o no la podem explicar prou bé, per exemple:

-Que hi haurà dins del regal...? És un misteri.

Què és un enigma? És una paraula o unes paraules de significat misteriós o desconegut, per exemple:

Algunes inscripcions antigues encara son enigmes per a nosaltres. Crec que aquest tema és molt interessant i que l’hauríem d’estudiar a fons.

I l’originalitat significa que no són copiats, son únics. Jorge Oteiza era original, ningú feia les escultures com ell les feia. Recordo que una companya va dir que és fins i tot misteriós la paraula misteri....”

“...Les escultures d’Oteiza són molt misterioses. Són com un enigma quan vols esbrinar què volia representar amb aquella escultura, i com s’expressava amb el seu caràcter. També potser volia que ens miréssim les seves escultures i descobríssim el misteri. Per ell l’escultura suposo, era com un mitjà de comunicació a través de l’art. Les escultures d’Oteiza em semblen molt misterioses perquè, estan envoltades de silenci, enigmes. Si vas a mirar una escultura d’Oteiza sol i te la mires fixament notaràs un misteri al cos i en el pensament que llavors et porta més preguntes per resoldre que serien els enigmes. Segur que Jorge Oteiza volia que les seves escultures fossin silencioses...”

“ . . . A m i m ’ h a f e t p e n s a r l a p a r a u l a m i s t e r i . Q u è é s u n m i s t e r i , q u è é s u n m i s t e r i ?D i e m q u e u n a c o s a é s u n m i s t e r i q u a n n o l a c o n e i x e m o n o l a p o d e m e x p l i c a rp r o u b é , p e r e x e m p l e :- Q u e h i h a u r à d i n s d e l r e g a l . . . ? É s u n m i s t e r i .Q u è é s u n e n i g m a ? É s u n a p a r a u l a o u n e s p a r a u l e s d e s i g n i f i c a t m i s t e r i ó s od e s c o n e g u t , p e r e x e m p l e :A l g u n e s i n s c r i p c i o n s a n t i g u e s e n c a r a s o n e n i g m e s p e r a n o s a l t r e s .C r e c q u e a q u e s t t e m a é s m o l t i n t e r e s s a n t i q u e l ’ h a u r í e m d ’ e s t u d i a r a f o n s .I l ’ o r i g i n a l i t a t s i g n i f i c a q u e n o s ó n c o p i a t s , s o n ú n i c s . J o r g e O t e i z a e r a o r i g i n a l ,n i n g ú f e i a l e s e s c u l t u r e s c o m e l l l e s f e i a .R e c o r d o q u e u n a c o m p a n y a v a d i r q u e é s f i n s i t o t m i s t e r i ó s l a p a r a u l am i s t e r i . . . . ”

“ . . . L e s e s c u l t u r e s d ’ O t e i z a s ó n m o l t m i s t e r i o s e s . S ó n c o m u n e n i g m a q u a n v o l se s b r i n a r q u è v o l i a r e p r e s e n t a r a m b a q u e l l a e s c u l t u r a , i c o m s ’ e x p r e s s a v a a m be l s e u c a r à c t e r . T a m b é p o t s e r v o l i a q u e e n s m i r é s s i m l e s s e v e s e s c u l t u r e s id e s c o b r í s s i m e l m i s t e r i . P e r e l l l ’ e s c u l t u r a s u p o s o , e r a c o m u n m i t j à d ec o m u n i c a c i ó a t r a v é s d e l ’ a r t . L e s e s c u l t u r e s d ’ O t e i z a e m s e m b l e n m o l tm i s t e r i o s e s p e r q u è , e s t a n e n v o l t a d e s d e s i l e n c i , e n i g m e s . S i v a s a m i r a r u n ae s c u l t u r a d ’ O t e i z a s o l i t e l a m i r e s f i x a m e n t n o t a r à s u n m i s t e r i a l c o s i e n e lp e n s a m e n t q u e l l a v o r s e t p o r t a m é s p r e g u n t e s p e r r e s o l d r e q u e s e r i e n e l se n i g m e s . S e g u r q u e J o r g e O t e i z a v o l i a q u e l e s s e v e s e s c u l t u r e s f o s s i ns i l e n c i o s e s . . . ”

Page 54: Filosofia Oteiza

“...Al principi, amb aquestes idees penses, no! És impossible! Però si t’ho penses bé, acabes dient, en certa manera és veritat, però costa d’entendre, és com si jo et dic : Avança retrocedint, i tu pensaràs ...no es pot, però si t’ho penses bé sí que es pot, és clar, t’ho explico: jo estic caminant en darrera, és a dir, estic retrocedint, i a la vegada estic avançant, no endavant, però en aquesta direcció...”

“...Pots avançar si camines cap enrera? Quan em van dir que sí que es podia fer aquesta idea contradictòria, jo vaig dir que no, que era impossible.

I m’ho van demostrar...Era veritat!, em van dir que sí que podia ser possible, perquè avançaves, però endarrera...”

“...Jo crec que Oteiza, ens volia fer rumiar, que tenim moltes coses que no ens fan servei, no les aprofitem, no les valorem. Jo penso que Oteiza valorava les coses i tenia el necessari. Les escultures d’Oteiza, crec que eren importants, essencials i per això en una escultura d’ell, hi rumiem, perquè creiem que són importants. Si no ho fos no rumiaríem ni pensaríem sobre ella. També crec que és important pel seu misteri silenciós. Hi ha gent que no té res i valoren les coses, però nosaltres per casa tenim coses que ni sabem que les tenim, i ni ens les mirem. En resum una cosa important és una cosa valorable...”

Page 55: Filosofia Oteiza

“ . . . J o c r e c q u e p e r a l s e n y o r O t e i z a e l m i s t e r i e r a u n a c o s a v i t a l . . . ”

“ . . . J o r g e O t e i z a E n b i l , c r e c q u e e l q u e e n s v o l i a f e r v e u r e a m b l e s s e v e s i d e e se x p r e s s a d e s d e f o r m a d e p a r a d o x a l , e r a r e a l m e n t l e s c o s e s m é s c o m p l i c a d e s .U n e x e m p l e e l t e n i m e n e l s r e m e r s d ’ u n a b a r c a , q u e c o m d e i a e l l e l q u ee s t a v e n f e n t e r a “ A V A N Z A R R E T R O Z E D I E N D O ” i a i x ò e s v e r i t a t . C l a r q u e a i x òt a m b é h o f a n e l s c r a n c s q u e d e l r e v é s p e r ò v a n a v a n ç a n t , t o t a i x ò q u e h e d i ts o n p a r a d o x e s o c o s e s c o n t r a d i c t ò r i e s . . . ”

“ . . . E l s e n y o r O t e i z a e r a u n h o m e d i f e r e n t e l s a l t r e s a m b u n a m a n e r a d e p e n s a rd i f e r e n t . S i u n s e n y o r d e i a q u e a l l ò e r a b l a n c e l l d e i a q u e e r a n e g r e . E l l t a m b ée r a c o n t r a d i c t o r i , a i x ò e s e l q u e p e n s o j o d ’ e l l , i d e l e s i d e e s c o n t r a d i c t ò r i e s c l a r .J o c r e c q u e l e s d e v i a f e r s e r v i r p e r e x p l i c a r c o s e s i m p o s s i b l e s d ’ e x p l i c a r d ’ u n aa l t r a m a n e r a . . . ”

“ . . . S i l ’ e s c u l t u r a é s m é s o n d u l a d a s e m b l a q u e s i g u i m é s l l e u g e r a i s i e s r e c t a s e m b l a q u e p e s i m o l t . T a m b éd e i a q u e s i u n a e s c u l t u r a t e n i a m é s d e t r e s s u p o r t s n o é s u n a e s c u l t u r a . . . . ”

“...Les escultures d'Oteiza, eren especials, diferents i originals, pel fet que ell abans de fer l’escultura pensava en quin significat volia donar-li. Un espai buit, significa moltes coses, i trobar-te’n una fa que hagis de pensar molt per saber a què es refereix l’autor. Una escultura d’espais buits, quan la veus, penses que són unes quantes peces ajuntades i prou, però en realitat, significa molt més. Has de pensar en la llum, la claror, l’aire, i sobretot amb els pensaments i les idees de l'autor...”

“...Les seves escultures eren misterioses perquè quan les veus, et poden semblar una cosa diferent, de la que has vist fa cinc minuts.També poden portar molts dubtes sobre si és una cosa o una altra. Quan la veus no és allò que dius: és un cavall no, tu la pots veure d’una altra manera i al del costat d’una altra, això és el què la fa ser misteriosa...”

“...Oteiza explicava que es podia avançar retrocedint així: les barques, per avançar, han de remar enrere perquè si remessin cap endavant, anirien cap endarrere, però l’explicació real és: avançar en el sentit de fer-ho en tecnologia, idees, invents... i retrocedir mirant com es feia abans o passar-ho als nostres temps. Aquí teniu idees paradoxes inventades per nosaltres:

- Ciro: “Dibuixar esborrant” que vol dir agafar un full pintat i esborrar-ho fent un dibuix ( amb goma o altres materials depèn de què estigui pintat al full)

- Guillem: “Llegir sense lletres”, vol dir llegir el futur o entendre un full en blanc, perquè per fer-lo, s’ha hagut de tallar un arbre, per tant, té molt de valor.

- Eloi: “Mateu-vos, però no us feu mal”, vol dir que no vols que aquelles persones es parin de barallar o pegar...”