FermantFermant

elselscolzescolzessobresobreelelmostradormostrador

Arribaren a l’Hostal, tard, ja ben entrada la nit. Els dosvellets estaven trasbalsats i cansats. El viatge fou llarg,l’hora potser intempestiva. Ells, no n’eren conscientsperò resulta que amb la seva entrada a deshora, vantrastocar la sempiterna i per demés, ja se sap, sempre gratuïta rutina que la comoditat i el costum imposen alshàbits del servei. Van trencar l’oració a tot el personal i inconscientment i sense cap motiu, van ser acollits ambuna manifesta fredor per la recepció, gairebé ambhostilitat diria jo. Desganats, perquè el malestar generales palpava, quasi no van sopar i deixaren a corre cuita ien desordre, sobre la taula del menjador, ben desplegats,els seus dos tovallons. La cosa no rutllava gens.

Arribaren a l’Hostal, tard, ja ben entrada la nit. Els dosvellets estaven trasbalsats i cansats. El viatge fou llarg,l’hora potser intempestiva. Ells, no n’eren conscientsperò resulta que amb la seva entrada a deshora, vantrastocar la sempiterna i per demés, ja se sap, sempre gratuïta rutina que la comoditat i el costum imposen alshàbits del servei. Van trencar l’oració a tot el personal i inconscientment i sense cap motiu, van ser acollits ambuna manifesta fredor per la recepció, gairebé ambhostilitat diria jo. Desganats, perquè el malestar generales palpava, quasi no van sopar i deixaren a corre cuita ien desordre, sobre la taula del menjador, ben desplegats,els seus dos tovallons. La cosa no rutllava gens.

L’endemà matí, un refilet de sol, baixà per la finestra i enaparèixer, els dos, de nou, a baix, al menjador, per tald’esmorzar, hom lògicament, se’ls hi atansà com aquellqui res i sense reserves. Ells, relaxats, xerraren isomrigueren amicalment i fins i tot, després, més tard,atesos ja, amb tots els requisits, dinaren ben gust.Automàticament encaixaren dintre el grup d’hostes del’hostal i sense saber com, ves, resulta que ja haviensuperat aquell incordi del primer moment.Llavors, en acabat, sobre les estovalles de la taula i allàon seien, restaren curosament plegats, a mà dreta delsseus respectius llocs, els dos tovallons. Era evident queallí, per acabar de trobar-s’hi be del tot, només els himancava quelcom personal, com aquells dos cèrcolsgravats amb les inicials dels seus noms, que tenien a casa.

L’endemà matí, un refilet de sol, baixà per la finestra i enaparèixer, els dos, de nou, a baix, al menjador, per tald’esmorzar, hom lògicament, se’ls hi atansà com aquellqui res i sense reserves. Ells, relaxats, xerraren isomrigueren amicalment i fins i tot, després, més tard,atesos ja, amb tots els requisits, dinaren ben gust.Automàticament encaixaren dintre el grup d’hostes del’hostal i sense saber com, ves, resulta que ja haviensuperat aquell incordi del primer moment.Llavors, en acabat, sobre les estovalles de la taula i allàon seien, restaren curosament plegats, a mà dreta delsseus respectius llocs, els dos tovallons. Era evident queallí, per acabar de trobar-s’hi be del tot, només els himancava quelcom personal, com aquells dos cèrcolsgravats amb les inicials dels seus noms, que tenien a casa.

Anunci: A fi d’agradar als nostres benvolguts, clientsi en gala de màxima atenció i pulcritud, la casa té per normai costum, canviar diàriament, tota la llenceria de les taulesdel menjador.

Anunci: A fi d’agradar als nostres benvolguts, clientsi en gala de màxima atenció i pulcritud, la casa té per normai costum, canviar diàriament, tota la llenceria de les taulesdel menjador.

Sóc el cambrer:Sovint passo aquesta estonamirant, repenjat amb els colzes, sobre la barra del bar,sense fer res, pendent de tot i en blanc, sense pensar, jaque sempre, en aquests forçats primers momentsd’espera, que preludien totes les menjuques, tampoc nohi ha motiu per fer o pensar. Però, constantment, hi hadetalls Insignificants que malgrat tot, no se m’escapen.

Ramon (1963)

Sóc el cambrer:Sovint passo aquesta estonamirant, repenjat amb els colzes, sobre la barra del bar,sense fer res, pendent de tot i en blanc, sense pensar, jaque sempre, en aquests forçats primers momentsd’espera, que preludien totes les menjuques, tampoc nohi ha motiu per fer o pensar. Però, constantment, hi hadetalls Insignificants que malgrat tot, no se m’escapen.

Ramon (1963)

TerrabastallLa taula

està parada tal com a de quedarfins a la fi del banquet. Al centre hi ha

un ram de flors. Als extrems, canelobresamb pantalla, les compoteres i els plats

davant els coberts. Les copes estanposades per ordre de mides. Brillenels coberts d’argent, i la vaixella és

de porcellana antiga.

TerrabastallLa taula

està parada tal com a de quedarfins a la fi del banquet. Al centre hi ha

un ram de flors. Als extrems, canelobresamb pantalla, les compoteres i els plats

davant els coberts. Les copes estanposades per ordre de mides. Brillenels coberts d’argent, i la vaixella és

de porcellana antiga.

Homenatge a Joan Brossa: POEMES CIVILSHomenatge a Joan Brossa: POEMES CIVILS

Prou ! El poeta, fet una fúria, arrencales estovalles i bolca la taula tot cridant,

indignat.

Prou ! El poeta, fet una fúria, arrencales estovalles i bolca la taula tot cridant,

indignat.