The inhabitants of Fiume greet D'Annunzio and his raiders.

Gabriele D'Annunzio

Escriptor i aventurer polític italià (Pescara, 1863 - Gardone, 1938). Desprès d’una brillant carrera com a poeta, novel·lista y dramaturg, s’ interessà per la política cap a la fi de segle. En 1897-1900 fou diputat al Parlament italià; el seu caràcter aventurer, radical i extremista li dugué a alinear-se amb l’ extrema dreta primer i amb l’extrema esquerra desprès. Era un esteta obsessionat per viure la seva vida com una obra d’ art: així, entre 1898 i 1910 va viure una de les històries d’amor més conegudes de l’època amb l’actriu Eleanora Duse, fet que l’obligarà a fugir d’Itàlia perseguit pels deutes. Més tard descobrirà el sentiment patriòtic i l’aplicarà en els seus escrits sobre la conquesta italiana de Libia (1912) i , amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, demanant d'intervenció d’Itàlia en el conflicte (1915), ell mateix es va incorporar a l’exèrcit i prengué part en diverses accions arriscades, com el vol nocturn sobre Viena en 1918Acabada al guerra, els tractats de pau van privar Itàlia dels territoris que reclamava a la costa dàlmata. Va ser aleshores quan D’annunzio va reunir un grup d’ex-combatents i va ocupar Fiume al llarg de tot un any (1919 -1920), provocant enormes dificultats al govern italià de Giolitti. Finalment, es retirà per tal d’evitar un enfrontament amb l’exèrcit italià.

Gabriele D'Annunzio

Arditi was the name adopted by Italian Army elite storm troops of World War I. The name derives from the Italian verb Ardire (“atrevir-se") and translates as "The Daring". (agosarat)

Els Arditi

Benito Mussolini (1883 - 1945 )

Fasces romà

Fascio de Mussolini

Los Fasci italiani di combattimento (literalment, 'Fascios italians de combat') van ser un moviment polític creat per Benito Mussolini a Milà el 23 de març del 1919. Aquesta organització forma el nucli del que serà el partit nacional feixista de Benito Mussolini.

Un gruppo di Arditi dopo un'azione sul basso Piave (20 giugno 1918)(Fondo Fotografico Orsini)

la marcia su Roma.

Fra il 27 ed il 30 ottobre del 1922.

El rei d’Itàlia, Vittorio Emanuele III amb Mussolini

L’any 1924, any de les eleccions, Giacomo Matteotti, membre del Partit Socialista Italià, denuncia al parlament la violència i la corrupció del feixisme. El 10 de juny de 1924 , Matteotti va ser raptat al centre de Roma. El seu cadàver no apareixerà fins a l’agost del mateix any.

Aquest assassinat farà visible la cara real del feixisme, que elimina físicament als seus opositors. Mussolini abandonarà la seva màscara de pseudo-parlamentarisme i declarà la fi de la democràcia representativa

Giacomo Matteotti

INVASIÓ ITALIANA A ETIOPiA (1935-36) Les pretensions italianes en Etiòpia tenen el seu antecedent a finals del segle XIX, quan Itàlia va voler participar al repartiment de l’Àfrica junt amb les grans potències europees. Però l’ exèrcit expedicionari italià del general Oreste Baratieri fou derrotat pel ras Makonnen Walda Micael,cosí de l’emperador Menelik II i pare del futur ras Tafari (el temut) a prop de la localitat d’ Adwa, fent-li més de 5000 morts, d’aquesta manera es van frenar temporalment les pretensions italianes sobre Somàlia i Eritrea, des de aquest instant, els italians no oblidaran aquesta derrota, i buscarien venjança. En arribar Mussolini al poder en 1922, es varen accelerar els plans d’ invasió. Volia presentar a Itàlia como un país civilitzador front a un país en plena “edat mitjana”. Roma fomentava rebel·lions contra l’ emperador etíop Hailé Sellasie, qui demanaria ajut inútilment a la Societat de Nacions . Ningú estava disposat a entrar en una guerra per defensar els drets dels “ hereus del rei Salomó”. El 2 d’Octubre de 1935 ,Mussolini anunciava l’ invasió d’ Etiòpia, que s’iniciaria l’endemà.

Estimat, mira si per casualitat t’has posat també la xapa del gos