per CINTA FERRER REGLA

Dissabte 25 d’abril de 2009 vaig ser convidada a realitzar un conta-contes

al centre de lectura de Camarles, davant del repte que representava per

mi, vaig decidir acceptar, ja que fer-ho m’aportaria una experiència molt

enriquidora tant si sortia bé, com malament.

El contes explicats van ser:

• La princesa Ratolina

• El caragol i l´herbeta de poliol

PREPARACIÓ DE LA SESSIÓ

� Indumentària:

Anteriorment, en altres activitats realitzades durant el cicle d’educació

infantil em vaig inventar un personatge, la fada Carolina, o servidora

Carolina. Tenir aquest personatge em dona bon resultat, ja que quan sóc la

fada Carolina, sóc una altra persona i no em costa tant interpretar. Es

tracta d’un recurs que he utilitzat en altres ocasions, per exemple, al primer

quatrimestre d’aquest curs en l’assignatura de música.

Aquest personatge porta 6 ó 7

cuetes al cap, calcetins ratllats, les

galtes roges i pigues a la cara, ah! i

s’enfada quan no li deixen dormir

la migdiada. Com és una fada pot

transformar a la gent amb el que

vulgui.

� Material:

Una pissarra blanca. Una capseta amb pols màgica (confetti).

Per al conte de La Princesa Ratolina: els personatges del conte amb paper

plastificats i suport per aguantar-los i fer-los moure.

Per al conte d’El caragol i l’herbeta de poliol: els personatges del conte

amb paper plastificats, paper pinotxo

verd per representar l’herba, i per al

joc posterior, caretes i diademes dels

personatges.

� Mental:

Molt d’assaig (però penso que, no suficient)

L’EXPERIÈNCIA

� Presentació

Vaig arribar i em vaig presentar dient als xiquets i les xiquetes que jo era la

Fada Carolina, que anteriorment... “vivia a un bosc on, un dia, els elefants

van decidir fer una gran desfilada i les formigues no van voler ser menys i

també van fer una gran desfilada, i uns i les altres no paraven de vindre:

- Fada Carolina, fada Carolina, es que les formigues no paren!!!

- Fada Carolina, fada Carolina, es que els elefants mos molesten!!!

-Això tots els dies, i no em deixaven fer la migdiada, fins que un dia me’n

vaig cansar, per això, vaig transformar els elefants en formigues i les

formigues en elefants, i d’aquesta manera ja van parar de molestar-me. El

que em va passar és que llavors m’avorria molt i vaig decidir vindre a les

terres de l’Ebre a contar contes,

vaig posar un anunci a l’estel:

FADA CAROLINA

CONTACONTES

660.522.840

I per això ara estic aquí.”

� Els contes

Per tal d’introduir el conte, vaig transformar el públic en ratolins tirant-los

confetti com si fos pols màgica (els volia demanar que posessin orelles de

ratolí per estar ben atents, però me’n vaig oblidar), en total hi havia uns 14

xiquets i xiquetes i uns 3 ó 4 adults, una quantitat ideal per a que no es

despistessin.

� El primer conte

Vaig començar a explicar el

conte de La princesa Ratolina, i

em vaig notar molt accelerada,

tant que fins i tot havia de

parar-me per respirar, tot i que a la gravació he vist que no es va notar, es

tracta d’un conte molt repetitiu i per tant, fàcil d’entendre, hi havia xiquets

molt petits i penso que m’anaven seguint prou bé gràcies al suport visual

dels personatges del conte i aquesta acció cíclica. Hem vaig deixar una

frase que s’anava repetint i lligant a cada escena del conte, per la qual

cosa vaig haver-la de deixar en totes les escenes i solament incloure-la al

final.

� El segon conte

Per introduir el conte d’El

Caragol i l’herbeta de poliol, vaig

transformar el públic en diferents

animals del conte. Amb el suport

visual de l’herbeta feta amb

paper pinotxo i els personatges

del conte que jo anava enganxant amb Blue-tack uns als altres, vaig poder

aconseguir l’efecte que tots junts estiraven l’herbeta ja que feien un poc de

moviment i semblava que estiressin. Aquest també és un conte repetitiu, i

fàcil d’entendre, a més a més té una cançó que es va repetint a cada

escena i això fa participar al públic.

� Per finalitzar

Al acabar d’explicar el segon conte vaig

anar fent sortir xiquets i xiquetes, i els

caracteritzava dels personatges del

conte del caragol. Jo hem vaig ficar

herbetes pel cap (trossos de paper

pinotxo de color verd), de manera que jo

era l’herbeta i ells m’havien d’estirar i d’aquesta manera, vam jugar a

arrancar l’herba cantant la mateixa cançó del conte i al final quan van

arrancar l’herba, jo em vaig aixecar i els vaig fer caure cap endarrera i els

vaig fer pessigolles.

� Valoració

Crec que vaig tenir sort ja que els contes que m’havia preparat eren més

adequats per a infants d’entre 3 i 8 anys, hi havia més xiquets i xiquetes

petits que grans, el nombre d’infants que hi havia a la sessió també va ser

ideal, tant pel que fa a la capacitat de la sala, com per a què estiguessin

més atents. Crec que s’ho van passar molt bé, des del primer moment, es

notava el feed-back en les cares i això em donava confiança.

Em va costar fer sortir als voluntaris,

suposo que pel fet de ser pocs i petits

eren menys atrevits a sortir.

Tot i que la sessió va ser prou llarga,

quan vaig acabar, després de les

pessigolles, no vaig saber que fer, ni

com marxar, potser si hagués portat alguna titella per introduir els contes,

hauria estat un bon recurs per a finalitzar: deixar als xiquest que juguessin

amb ella. Si ho hagués de fer una altra vegada m’hauria de preparar

també un acomiadament.