EL DESENVOLUPAMENT ECONMIC D'UN PAS

IRINA PEFFERLEMARGA LLOMPARTPEDRO COLLMARIA CERD

NORUEGA

Noruega un dels pasos nrdics, situat a la pennsula d'Escandinvia.T una forma molt allargada amb una extensa costa a l'Oce Atlntic, on es troben els seus famosos fiords.

Limita a l'est ambSucia i al nord-est amb Rssia iFinlndia.

SITUACI ECONMICA

-Producte Interior Brut: 366,668 mils de milions .Dades del 2014-ndex de Desenvolupament Hum: 0,968Dades del 2014-ndex Gini: 25,9Dades del 2012

PIB

NDEX GINI

CONCLUSI

Es veu reflexat en el PIB, IDH i a l'Index Gini que l'economia noruega s una de les millors a nivell europeu. Als tres indexs, Noruega est en una de les millors posicions, i en els anys que no ho estava, es pot veure clarament, per les estadistiques que ha anat situant-se a una de les millors.

ASPECTES QUE INFLUEIXEN AL SISTEMA ECONMIC DEL PAS

Factors fsics

Clima i relleuNoruega s un pas molt muntanys que s'estn fins ms enll del cercle polar rtic. La caracterstica fsica ms cridanera de Noruega sn els fiords, que augmenten extraordinriament els quilmetres de costa (25.148 km). Sense ells la costa mesuraria uns 2.650 km.

Pel que fa al relleu i el clima, que van associats, aquests ens permeten tenir varietat de productes ja que no s el mateix els productes que es produeixen en terrenys plans i clids als que obtenim en terrenys pendents i de climes temperats o freds. Aix permet una gran varietat i per descomptat millor productivitat no noms per als consums interns sin per exporta excedents.

Per el clima tan fred influeix en la producci (sobretot en l'agricultura).

Recursos

Poseeix grans quantitats de boscos d'on es pot extreure fusta de qualitat

s una gran potncia pesquera, ja que les seves aiges sn molt riques. Tamb la pesca a rius i llacs s de gran importncia (salm).La riquesa mineral del pas s molt gran, ja que poseeix grans reserves de gas natural i petroli. A alguns llocs del pas s'extreu carb, nquel, zinc, ferro i pirita.L'nic aspecte negatiu s qu Noruega depn una mica del petroli i el gas i es diu que quan s'acabi el pas deixar de ser tan ric.s un pas que reb una gran quantitat de turistes que visiten els fiords,aix incrementa la construcci d'hotels, llocs d'oci... Els prpis habitants tamb viatgen molt, aix contribueix en la creaci de agncies de viatges i companyies aeres.

L'evoluci histrica i politica

Noruega ha aconseguit els nivells ms alts del mn en qualitat de vida i igualtat d'oportunitats per a la seva poblaci. L'educaci s pblica , gratuta i bilinge . s difcil trobar a persones de menys de 50 anys que no parlin angls fluidament.

Per mig segle enrere Noruega no sabia que el seu mar tenia una de les deu reserves de petroli ms grans del planeta . En aquells dies , abans que es converts en una naci petroliera, era una de les economies pobres d'Europa , quan la dieta ms comuna a l'interior del pas era a base de pastanaga, patates i peix.

El 96 % dels guanys i interessos es reinverteix fora del pas ( perqu no puguin ser utilitzats polticament ) i el 4% es pot girar al Tresor per finanar la despesa pblica

Els sectors econmics

La ramaderia s un sector ms important. La facilitat per trobar pastures fresques durant tot l'any, fins i tot molt al nord, a les zones costaneres, afavoreix l'extensi de les activitats pecuries.Grcies a la indstria petroliera s'obtenen grans beneficis, i aix garantitza un alt nivell de vida a la societat. La resta de la activitat industrial se segueix basant en l'explotaci i tractament dels recursos naturals com ara la fusta, l'energia hidrulica i la pesca. En la indstria tradicional es troba la metallrgia que, tot i que ha perdut pes en el conjunt de l'economia al segle XXI, segueix sent una activitat exportadora significativa. Destaquen igualment la construcci de plataformes petrolferes i productes electrnics.

Com a efecte negatiu: : L'agricultura t molt poc pes en l'economia noruega. Tan sols es conreen al voltant d'un mili d'hectrees, i sempre amb un alt grau de capitalitzaci. Influeix el clima, ja que les temperatures sempre sn molt baixes.

Com a efecte negatiu: : L'agricultura t molt poc pes en l'economia noruega. Tan sols es conreen al voltant d'un mili d'hectrees, i sempre amb un alt grau de capitalitzaci. Influeix el clima, ja que les temperatures sempre sn molt baixes.

El nivell educatiu

El sistema noruec d'educaci pblica s un dels millors de tot Europa. El nivell d'ensenyament s superior a la mitjana del continent. Est compost per l'escola primria, l'escola secundria inferior i l'escola secundria superior.L'educaci fa un paper fonamental per donar a les persones els coneixements , les capacitats i les competncies necessries per a participar de manera efectiva en la societat i en l'economia. Tenir una bona educaci millora en gran mesura la probabilitat de trobar feina i de guanyar prou diners.

Les taxes d'ocupaci en general sn ms altes per a la poblaci amb un major nivell educatiu ; a Noruega al voltant del 89% de la poblaci amb almenys educaci superior t una feina remunerada, en comparaci amb prop del 52% per a la poblaci que no compta amb educaci postsecundria .

La societat

El sistema de benestar dels pasos escandinaus s'articula en base a dos fets principals:La intervenci politico-econmica de l'Estat i una notable conscienciaci i participaci poltica de la societat. Aix ha creat un circuit que es retroalimenta constantment i afavoreix tan la correcta actuaci dels actors pblics com el nivells d'exigncia de la societat respecte a les poltiques pbliques.