EXPLORANT LA MARJAL DE GANDIA AulaNatura MarjalGandia · L’Alqueria del Duc és un edifici del...
Transcript of EXPLORANT LA MARJAL DE GANDIA AulaNatura MarjalGandia · L’Alqueria del Duc és un edifici del...
AulaNaturaMarjalGandia
EXPLORANTLA MARJAL DEGANDIA
1
LOCALITZACIÓ DE LA ZONA natural DELA MARJAL
Anem a començar una excursió per tal dedescobrir tot el que amaga La Marjal. Si ensfixem atentament i estem relaxats i en silencipodrem vore els seus habitants: ànecs, peixos,granotes i tortugues, plantes d’aigua, cultius,plantes aromàtiques i algunes tòxiques (aniremamb compte!).Fa ja molts anys que els habitants de Gandiadescobriren La Marjal i tot allò que aquesta elsproporcionava: pesca, caça, cultius, aigua pera beure i paisatges preciosos... Al llarg delssegles La Marjal ha segut fonamental per a lavida i avui dia encara ho és.
Comença l’expedició!
GAUDIR DE LA MARJAL naturalMENT
2
Per fer tot el recorregut necessitaràs:- calçat còmode- roba còmoda- gorra o barret
Has de fer la ruta:- sense fer soroll per poder sentir bé les ausi no espantar-les- sense embrutar, ja que estem al seu hàbitatnatural i no hem d’alterar-lo- respectant les plantes i els animals- i sobretot gaudint de La Marjal al NATURAL!
APRENENT A SER naturalISTA
PRISMÀTICSQUADERNI BOLI
PROTECCIÓSOLAR
AIGUA
3
L’Alqueria del Duc és un edifici del segle XVIII (això és l’any 1700, enl’època dels castells, les armadures i les batalles a cavall!). Va pertànyera la família dels Borja, que eren els Ducs de Gandia i foren molt conegutsa Europa. L’utilitzaven com a pavelló per caçar.
APRENENT HISTÒRIA AMB naturalITAT
4
5
CAVALLERISSES
PATI CELLERGRANER
PLANTA BAIXA
En l’última pàgina trobaràs uns adhesius dels diferents elements quepodríem trobar en les sales i habitacions. Atreveix-te a enganxar-les!
ADHESIUS
6
HABITACIÓ DUCS
CAPELLA
SALÓ
PATI
PRIMER PIS
La Marjal és una zona humida d’aigua dolça junt a la mar mediterrània.No sempre ha tingut el mateix aspecte ja que ha anat canviant al llargdels anys. A vore si saps dir quina forma tenia en cada època. Uneixamb una fletxa els dibuixos amb cada nom i indica perquè han ocorregutaquests canvis: causes naturals o acció de l’home
Fa 100.000 anys, durantl’última glaciació..
Fa 7.000 anys, quan pujà latemperatura i es desferen lesmasses de gel.
Fa 2.000 anys, en l’èpocadels romans, quan la mar estava en la posició que
coneguem avui.
Actualment, que hemconstruït molts edificis
en la línia de costa.
UN PAISATGE QUE EVOLUCIONAnaturalMENT
7
8
Si pugem fins dalt del Montdúver, al punt més alt, tindrem una àmpliavista de La Marjal i de tot el paisatge. Posa el nom dels components delpaisatge al següent dibuix:
1-muntanyes de pedra calcària2-ventall al·luvial3-zona de marjal4-dunes5-platja
LA natura CANVIA DES DE LAMUNTANYA FINS LA PLATJA
9
En La Marjal, l’aigua té un paper fonamental, ja que condiciona tot elque l’envolta: la fauna, les plantes, la terra... L’aigua mai no s’està quietaal mateix lloc. I tu, sabries trobar en aquesta sopa de lletres 2 entradesi 5 eixides d’aigua del cicle de l’aigua?
Entrades: precipitació, surgènciaEixides: evaporació, escorrentia, transpiració, bombeig, sèquies
EL CICLE natural DE L´AIGUA
10
En La Marjal, l’aigua té un paper fonamental, ja que condiciona tot elque l’envolta: la fauna, les plantes, la terra... L’aigua mai no s’està quietaal mateix lloc. I tu, sabries trobar en aquesta sopa de lletres 2 entradesi 5 eixides d’aigua del cicle de l’aigua?
Entrades: precipitació, surgènciaEixides: evaporació, escorrentia, transpiració, bombeig, sèquies
MENR IZOB IUMAB
ISURGENC IABEO
OCC ISTOALULSM
GOHOLASMLAEBB
PREC IP ITAC IOE
I IMONT IPEESM I
SEQU IES ISNEBG
OA ITNERROCSEO
SOEVAPORAC IOA
TRAMPARANO IAO
EALE IOEG IMSPR
TRANSP IRAC IOS
ASBEOESANORJE
Els habitants dels voltants de La Marjal, han utilitzat les plantes perfabricar estris, per menjar, per a la medicina... Demostra que tu tambésaps com utilitzar-les, busca-les amb l’ajuda de la foto i uneix cada plantaamb el seu nom i l’ús que li correspon, però compte perquè també hi haplantes tòxiques!
Fer els canuts de les eixides de pirotècnia
Tutores per a les plantesdels horts
Cura bronquitis i faringitis
Ús extern (pell)
Menjar-se les llavors
Fabricar els palsdels gelats
ELS AVANTATGES DEL naturalISME
ÀLBER
BOVA
CANYA
FÀLZIA
CUA DE CAVALL
11
NENÚFAR
12
Pica en la pell, compte!
Malalties de l’intestí,els ulls i la pell
Indicador de la contaminacióde les aigües
Digestiva i antisèptica
Flors verinoses compte!
LLENTILLES D´AIGUA
SALICÀRIA
BALADRE
MENTA BORDA
ORTIGA
REPARTINT L´AIGUA natural
En La Marjal sempre s’han cultivat moltes hortalisses: carabassetes,tomaques, albergínies... Per poder distribuir bé l’aigua, s’utilitzen unessèquies i comportes anomenades canos, tentos i testellaors. I tu, comportaries l’aigua des de la sèquia mare fins al teu camp?
SÈQUIA MARE
EL TEUCAMP
13
LA CADENA natural D´ALIMENTACIÓDE LA MARJAL
En la Natura unes espècies s’alimenten d’altres, siguen animals o plantes.Açò s’anomena cadena tròfica.
BLACK - BASS
COLA DE ZORRO
14
ARPALLOTGARSA REIAL
RATA D´AIGUA
LLENTILLESD´AIGUA
Alguns dels habitants de La marjal són difícils de vore, però si has estatatent pot ser que ho hages aconseguit. Marca amb una X les casellesdels animals que has aconseguit trobar.
ELS VEÏNS naturalS DE LA MARJAL
COLLVERD
FOTJA
GARSA
GRANOTA
CAMALLONGA
BLACK-BASS
15
PAROTET
ESCARABAT
SARGANTANA
16
GAMBÚSIA
ARPALLOT
La Marjal de Gandia, a més de ser un lloc per a gaudir, ens ofereix totauna sèrie de serveis molt útils per a la nostra vida.Explica amb les teues paraules i amb l’ajuda dels teus professors imonitors què signifiquen aquestes funcions naturals:
1. És una reserva d’aigua
2. Actua com a albelló de CO2
3. Neteja l’aigua i la purifica
4. Capta l’energia del sol
5. Intervé al cicle de la clorofil·la i del carboni
SERVEIS QUE ENS DÓNA LA MARJALnaturalMENT GRATIS
17
naturalMENT TAMBÉ JUGUEM
Seguint les passes aconsegueix fer una granota de paper.
21
5
3 4
6 7
PREM PER TAL QUEBOTE LA GRANOTA
18
Tots tenim dret a passar-ho bé en La Marjal, però hem de tractar-la béper tal que mantinga un bon aspecte i els seus recursos es conservenbé. Digues si el que fan els xiquets del dibuix penses que es pot fer
GAUDINT EN LA natura
VINDRE A ESMORZAR O BERENAR
APRENDRE DE LA VIDA I COSTUMSDELS ANIMALS
SI
NO
SI
NO
TIRAR FEM AL TERRA
RECOLLIR PAPERS QUEENS TROBEM PEL CAMÍ TIRAR LLAUNES A L´AIGUA
SI
NO
SI
NO
SI
NO
19
ARRENCAR FLORS DELA MARJAL SI
NO
OLORAR L´AROMA DE LES PLANTES
SI
NO
INTRODUCIR ANIMALSQUE NO SÓN D´AQUESTHÀBITAT
SI
NO
GAUDIR DEL PAISATGE,DEL SOL Y DEL CANT DELS
OCELLSSI
NO
MOLESTAR ELS ANIMALS
SI
NO
TRENCAR LES PAPERERES IELS CARTELLS INFORMATIUS
SI
NO
20
21
RESPECTANT MÉS LA natura
Per mantenir un entorn sa i saludable, hem de tractar-lo bé. Una formade fer-ho és aplicant el principi de les anomenades 3R: Reutilitzar, Reduiri Reciclar.Ajuda’ns i afegeix idees noves a les que apareixen ací:
REUTILIZEM si usem les coses més d’una vegada. Reutilitzant a mésestalviem dines. Per exemple, podem reutilitzarà un llibre que ja ha llegitun amic per llegir-lo nosaltres i passar-ho bé.
REDUÏM si utilitzem just allò que necessitem, ni més ni menys. Perexemple, si ens dutxem en comptes de banyar-nos aconseguim un bonrentat i a més consumim menys aigua.
RECICLEM quan a partir dels materials amb què està fabricat un objecte,fabriquem un de nou. Per exemple, quan reciclem el paper s’obtenenfolis nous sense haver de desforestar els nostres boscos,
22
EditorsMaría José Viñals i María Pilar Donat
Autors del textMireia Alonso-Monasterio, Pau Alonso-
Monasterio, María Pilar Donat, Maryland Morant,Lola Teruel, María José Viñals, Jesús Villaplana
Il·lustracionsLuis Rivera i Cristina Portalés
Fons fotogràficsMaría José Viñals, María Pilar Donat, MireiaAlonso-Monasterio i Pau Alonso-Monasterio
Direcció d´art i maquetacióLuis Rivera
ISBN978-84-8363-305-2
CopyrightMaría José Viñals i María Pilar Donat, 2008
NORMES
- Està prohibit fer foc
- No pescar
- No circular amb vehicles a motor
- No banyar-se en l’Ullal
RECOMANACIONS
- Passejar sense abandonar els senders
- Portar les mascotes controlades
- Respectar els altres usuaris
- No molestar la fauna ni arrencar plantes
- Utilitzar les papereres
- Tenir cura dels equipaments i