ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A … · Estudi preliminar dels insectes i...

Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT

LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel•lo i Andreu, M.

Estudi 2010

Estudi preliminar dels insectes i altres artròpodes a les codines del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

2

Índex

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS .................................................................................................... 4

2. ÀREA D’ESTUDI ...................................................................................................................... 5

3. MATERIALS I MÈTODES .......................................................................................................... 6

4. RESULTATS........................................................................................................................... 10

4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI ......................................................................... 11

4.2. FENOLOGIA .................................................................................................................. 14

4.3. GRUPS DESTACATS ....................................................................................................... 16

COLEOPTERA .................................................................................................................. 16

DIPTERA ............................................................................................................................ 19

MICROCORYPHIA ............................................................................................................ 24

PSOCOPTERA .................................................................................................................. 24

ARACHNIDA ...................................................................................................................... 25

4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC .................................................................................... 28

5. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 31

6. AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 32

7. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 33

8. ANNEX ................................................................................................................................. 35


3

ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A LES

CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I

L’OBAC, BARCELONA, CATALUNYA

Brañas Valcárcel, N., Masó Ros, G., Mederos López, J. & Nel·lo i Andreu, M.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Departament d'Artròpodes.

Passeig Picasso s/n, 08003, Barcelona

RESUM

En aquest treball s’estudia l’artropodofauna de les codines altes del Parc Natural de Sant

Llorenç del Munt i l’Obac i l’efecte que pot tenir la pressió humana sobre aquest gran grup biològic.

L’estudi s’ha realitzat mitjançant un mostreig periòdic quinzenal des del mes de maig fins l’octubre

de 2010. Es van triar dues grans àrees diferenciades en orientació i altitud, i en cada una

d’aquestes àrees es van triar dues parcel·les amb diferent grau de degradació per la pressió

humana. El mostreig, en cada una de les quatre parcel·les escollides, ha estat realitzat mitjançant

trampes de caiguda o pitfalls i completat amb recol·lecció manual. També es van col·locar dues

trampes d’intersecció de vol o Malaise en les dues parcel·les no trepitjades i just en els límits amb

la vegetació adjacent. L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat

en quant al coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un

primer anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran

interès naturalista. S’aporten, també, dades novedoses d’interès faunístic i geogràfic que

representen una ampliació de la informació d’algunes de les espècies observades. Sobre l’efecte

de la pressió humana, en aquest estudi, no s’ha observat, per ara, que existeixi una correlació

negativa significativa entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la

quantitat d’exemplars recol·lectats. Aquest estudi, doncs, representa un estudi preliminar i global

per poder posteriorment focalitzar-nos en tàxons concrets, que depenguin exclusivament dels

recursos de la codina i que puguin servir com a bons bioindicadors del seu estat de degradació.

PARAULES CLAU: artròpodes, codina, antropització, biodiversitat, bioindicador, espècies

d’interès faunístic, Sant Llorenç del Munt.


4

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Aquest treball forma part d’un projecte més ampli que té per objectiu estudiar amb caràcter

multidisciplinari l’efecte de la pressió humana a l’ecosistema de codines del Parc Natural de Sant

Llorenç del Munt i l’Obac. Estudi coordinat, organitzat i finançat per la Xarxa de Parcs Naturals de

la Diputació de Barcelona.

Quant a l’ecosistema de Codina, no tenim dades d’estudis específics dedicats als artròpodes

que hi viuen, és un ecosistema molt poc estudiat també per a altres grups biològics. Les poques

dades que tenim d’artròpodes, fan referència de forma genèrica a l’espai natural de Sant Llorenç

del Munt i Serra de l’Obac.

Aquest fet fa que l’estudi sigui molt estimulant però alhora força complex, ja que no es sap si hi

ha grups taxonòmics que depenguin exclusivament dels recursos de les codines. Aquests grups

serien realment els que ens podrien servir de bioindicadors de l’estat de degradació d’aquest

ecosistema. Per aquest motiu, l’exercici del 2010 ha estat un estudi preliminar i global per

posteriorment focalitzar-nos en els tàxons més dependents de les codines.

L’estudi aporta un llistat faunístic preliminar, però que constitueix una novetat en quant al

coneixement de l’artropodofauna associada a aquest particular ecosistema, mostra un primer

anàlisi de la seva composició i algunes dades d’aspectes fenològics i biològics de gran interès

naturalista.

Cal dir, també, que la gran diversitat de grups i la densitat elevada de les poblacions són dues

característiques pròpies dels artròpodes que en dificulten l’estudi. Un mètode de mostreig, com és

la utilització de trampes de caiguda (pitfall), proporciona un nombre elevat d’exemplars que

pertanyen a una gran quantitat d’espècies de molts grups diferents. Recollir, separar i sobretot

determinar a nivell d’espècie tots els artròpodes és una tasca complexa per a uns pocs

investigadors. És per aquest motiu que alguns grups biològics se’ls tracta amb nivells taxonòmics

alts, deixant per a estudis posteriors l’aproximació fins a nivell d’espècie.

Els objectius d’aquest estudi són:

Elaborar un llistat preliminar de la biodiversitat d’insectes i altres artròpodes a les codines

altes del Parc Natural.

Avaluar l’efecte de l’antropització a les codines altes, mitjançant l’estudi comparatiu de la

biodiversitat i de l’abundància dels insectes i d’altres artròpodes, en diferents parcel·les de

Codina.

Obtenir dades d’interès faunístic i biològic, útils com a eines per a una futura gestió de la

conservació d’aquest hàbitat.


5

2. ÀREA D’ESTUDI

Les codines de conglomerat són una part important del paisatge del Parc Natural de Sant

Llorenç del Munt i l’Obac. Són afloraments de roca plana o amb poca inclinació on la vegetació no

arriba a formar cobertes importants. Es troben per sobre dels 500 m fins als cims, de poc més de

1.000 m. Aquests conglomerats daten de l’eocè-oligocè i són d’origen deltaic. En el Montcau els

conglomerats es troben constituïts per clastes heteromètrics de naturalesa molt variada. Hi ha un

predomini de les pissarres i les calcàries, encara que no són rars els còdols de quars i de gresos.

La coloració dels conglomerats ens revela un aspecte important de cara al modelat del relleu; els

de color grisenc són fortament carbonatats, més durs i resistents a l’erosió, i els més rogencs i de

matriu argilosa són més fàcilment erosionables. Els estrats de conglomerats presenten

intercalacions de capes de gresos i lutites de color vermell, inferiors a un metre de potència i estan

afectats per un lleuger embussament d’uns 10 graus al nord-oest. El Montcau es troba separat de

la resta de la carena de Sant Llorenç per una falla que passa pel coll d’Eres (Pérez, 2007).

La comunitat de plantes vasculars més característica d’aquests ambients és l’Erodio-

Arenarietum conimbricensis (A. et O. Bolòs, 1950), descrita per primera vegada del camí de l’Obac

i del Montcau. Aquesta comunitat presenta el seu desenvolupament òptim a les codines de Sant

Llorenç del Munt i l’Obac segons Lapraz (1974), i està dominada per teròfits que aprofiten l’estació

humida de l’any per completar el seu cicle en poques setmanes, abans que arribi l’estació seca

(Braun-Blanquet & Bolòs, 1950). Destaquen la menuda Arenaria conimbricensis subsp.

conimbricensis que a la primavera cobreix les codines de milions de petites flors blanques, i també

l’Erodium foetidum subsp. glandulosum, conegut popularment amb el nom de caragola, del que

s’ha observat un període de florida molt llarg (A. Gómez, com. pers.).

Una altra característica d’aquests ambients és la inestabilitat del substrat. Les pedres es

mouen fàcilment per efecte del vent, de les fortes pluges, pel trepig d’animals o persones, etc. En

aquestes condicions, les pedres ja colonitzades que canvien de posició ofereixen una nova

superfície a la colonització. Aquest procés té lloc de manera més o menys continuada, amb la qual

cosa els estadis inicials de colonització es poden mantenir per molt anys.


6

3. MATERIALS I MÈTODES

Durant una primera visita al parc (març de 2010), i conjuntament amb els especialistes de la

resta de grups biològics implicats en aquest estudi, es van escollir dues àrees de codina on

realitzar les prospeccions d’artròpodes. Les àrees es van seleccionar amb una diferència d’altitud

de 150m aproximadament (figura 1), entre la vessant oest del Montcau i el Coll d’Eres. A la vegada,

es van dividir aquestes àrees en dues parcel·les cadascuna (quatre parcel·les en total, de 10 x

10m), denominades parcel·les antropitzades (trepitjades) i no antropitzades (no trepitjades). Les

parcel·les anomenades antropitzades o trepitjades són zones de codines adjacents al senderol que

porta cap al Montcau, on s’han registrat milers de visitants anuals; i les anomenades no

antropitzades són parcel·les situades lluny d’aquest senderol i per tant, més resguardades del

trepig dels visitants. Es detallen a continuació les característiques de cada parcel·la:

Àrea A: cara oest del Montcau

Parcel·la AA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417073 / 4614130 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1004m Parcel·la AB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417072 / 4614102 Orientació vessant: Oest / Sud-oest Altitud aprox.: 1001m Àrea C: prop del Coll d’Eres

Parcel·la CA (no antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417159 / 4613665 Orientació vessant: Sud-oest Altitud aprox.: 922m Parcel·la CB (antropitzada) Coordenades (UTM: WGS84): 0417340 / 4613728 Orientació vessant: Sud-est Altitud aprox.: 941m


7

Figura 1: Situació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac; i àrea i localització de les parcel·les

d’estudi.

Es van realitzar vuit mostrejos compresos entre el maig i l’octubre de 2010, amb una

periodicitat, aproximadament, quinzenal. Per a la realització dels mostrejos es van emprar

principalment vuit trampes pitfall o de caiguda (figura 2), dues per cada parcel·la. Com a conservant

es va utilitzar propilenglicol per la seva nul·la toxicitat. No s’han utilitzat atraients en les trampes per

tal de no atraure espècimens d’altres ecosistemes adjacents, els quals podrien esbiaixar els

resultats de les captures.

Les trampes de cada parcel·la es van ubicar com es detalla a continuació (taula 1).

Trampes UTM: WGS84 Altitud (m)

AA1 0417070 / 4614131 1.007

AA2 0417069 / 4614142 1.005

AB1 0417065 / 4614093 1.000

AB2 0417079 / 4614096 1.006

CA1 0417163 / 4613659 925

CA2 0417154 / 4613660 926

CB1 0417338 / 4613720 945

CB2 0417326 / 4613719 946

Taula 1. Coordenades UTM i altitud (m) de cadascuna de les trampes pitfall emprades en l’estudi.


8

Figura 2: Trampa de caiguda pitfall, ubicada a la parcel·la AA i revisió i extracció de mostres de la trampa.

Les mostres es van anar preparant i preservant en alcohol etílic al 70% per al seu posterior

estudi, revisió i conservació en la col·lecció d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de

Barcelona.

S’ha de destacar que en els mostrejos del 6 al 28 de maig només van estar operatives dues

trampes de prova, la AA1 i la AB1. Posteriorment a aquestes dates van ser instal·lades les 8

trampes definitives. A més, de les 8 trampes, només es van mantenir mostrejant

ininterrompudament 3 d’elles. La resta de trampes es van veure afectades per diverses causes

com es detalla a continuació:

CB1 / de juny a octubre: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants)

AB2 i CB2 / juliol: causes antròpiques (buidat del contingut, pels visitants)

CA2 i AA2 / setembre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació)

CA2 i AA2 / octubre: causes naturals (inundació, deposició de terra i dessecació)

Un altre mètode de mostreig emprat com a prova, van ser unes làmines adhesives (figura 3)

que formen part de les trampes de llum ultraviolada i que s’utilitzen com a control de plagues en les

sales de reserva de l’edifici de Zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest

estudi es van emprar per tal d’intentar capturar artròpodes a nivell del sòl. Després d’algunes

proves es va rebutjar aquest mètode, per la taxa tan elevada de restes d’artròpodes (ales,

extremitats, etc) i la poca quantitat d’espècimens sencers i viables per a una identificació efectiva.

La causa probable d’aquest resultat podria ser la depredació per part de les aus dels artròpodes

caiguts. Motiu pel qual es considerà ineficient aquest mètode i es desestimà el seu ús en aquests

mostrejos.


9

Figura 3: Làmines adhesives grogues per capturar artròpodes a nivell del sòl.

Paral·lelament al material mostrejat mitjançant les trampes pitfall, es van realitzar recol·leccions

manuals dins les quatre parcel·les que conformen l’àmbit d’estudi, i es va col·locar a cada parcel·la

no antropitzada una trampa Malaise (dos en total), el seguiment de la qual i recol·lecció del material

mostrejat es va efectuar igualment dues vegades al mes (figura 4). Aquestes trampes van ser

col·locades a una zona d’ecotò, entre la codina i les formacions vegetals adjacents, en ambdues

àrees. El material provinent d’aquestes trampes, donat el seu volum i complexitat (unes 15.000

mostres aproximadament) s’ha separat de l‘actual projecte i es conserva en el mateix departament

d’Artròpodes del MCNB per al seu processament i estudi futurs. Aquestes dades oferiran una idea

de la fauna adjacent que potencialment podria visitar l’ecosistema de codina.

Figura 4: trampa d’intersecció de vol Malaise, ubicada a la parcel·la AA.

Aquest estudi ha estat realitzat per membres del Departament de Col·leccions d’Artròpodes del

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i la totalitat del material mostrejat queda dipositat a les

col·leccions del Museu.


10

4. RESULTATS

Durant el període d’estudi van ser mostrejats (mitjançant recol·lecció manual i trampes pitfall)

un total de 21.217 espècimens, 21.124 pertanyents a quatre classes d’Artròpodes, essent Insecta

la més abundant i diversa, amb 19.023 espècimens, el que representa el 90% del total

d’espècimens recol·lectats durant el període (gràfica 1). Seguit en ordre d’abundància per

Arachnida (1.362; 6%), Myriapoda (592; 3%) i Crustacea (147; 1%). En el cas particular d’Insecta,

es mostrejaren 18 ordres, dels quals Collembola i Hymenoptera van resultar els més abundants,

amb 9.702 i 4.305 espècimens respectivament, el que en conjunt va representar el 74% del total

d’Insecta (gràfica 2).

La resta de material recol·lectat correspon a 93 exemplars de la classe Gastropoda (phylum

Mollusca), el que representa un 0.4% del total. Aquestes mostres van ser analitzades per Vicenç

Bros i ubicades al Departament d’Invertebrats no Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de

Barcelona.

En l’apartat annex s’adjunta el llistat faunístic complet d’artròpodes, amb les determinacions a

les que han arribat els diversos especialistes de cada grup taxonòmic concret.

Gràfica 1: Representació de les diverses Classes en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %) respecte al total

de material estudiat (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).

Gràfica 2: Representació dels Ordres més abundants d’insectes, en nombres absoluts i en percentatges (nº ind.; %)

respecte al total d’insectes estudiats (provinent de trampes pitfall i recol·lecció manual).

19023; 90%

1362; 6%

592; 3% 147; 1%

93; <1%

Insecta

Arachnida

Myriapoda

Crustacea

Gastropoda

188; 1%246; 1%

288; 2%325; 2%

512; 3%

643; 3%

2646; 14%

4305; 23%

9702; 51%

Microcoryphia

Orthoptera

Heteroptera

Psocoptera

Coleoptera

Homoptera

Diptera

Hymenoptera

Collembola


11

4.1. RESULTATS PER PARCEL·LES D’ESTUDI

Si observem el nombre total d’exemplars d’artròpodes mostrejats per parcel·la amb trampes

pitfall, trobem diferències entre les 2 rèpliques de cada parcel·la. Aquestes són degudes a

alteracions inevitables en algunes trampes (manipulació per part dels visitants, deposició de terra,

dessecació, etc) amb la conseqüent pèrdua de gran part o la totalitat del material. A banda

d’aquests matisos, el que observem és que, contràriament al que es podria esperar, la parcel·la

amb més nombre d’individus caiguts és la CB (parcel·la antropitzada). Cal dir, però, que aquests

resultats estan esbiaixats per la tendència d’un grup concret, els col·lèmbols, que van caure en

unes magnituds molt superiors als rangs d’abundància dels altres grups, sobretot en les trampes

de la CB (gràfica 3). Extraient els col·lèmbols dels resultats, la tendència observada anteriorment

no es manté (gràfica 4). No s’observen diferències significatives i coincidents entre parcel·les

antropitzades i les seves respectives no antropitzades, ja que a l’àrea A la parcel·la amb un major

nombre d’espècimens recol·lectats és la antropitzada (AB), mentre que a l’àrea C la parcel·la on

s’ha recol·lectat un major nombre d’individus és la no antropitzada (CA). Això pot ser degut a

l’elevada mobilitat dels artròpodes i al fet que no sabem del cert si molts d’aquests organismes

provenen dels ecosistemes adjacents i no depenen exclusivament de la codina i el seu estat de

conservació.

Gràfica 3. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall. En blau, les trampes 1 (AA1, AB1,

CA1, CB1); i en verd, les trampes 2 de cada parcel·la (AA2, AB2, CA2, CB2).

Gràfica 4. Total d’espècimens mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall (extraient Collembola).

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

parcel·la AA parcel·la AB parcel·la CA parcel·la CB


12

Quant al nombre de tàxons per parcel·la (gràfica 5), dades que donen una idea preliminar i

genèrica de la biodiversitat d’artròpodes, no s’observen diferències significatives i coincidents entre

les parcel·les no antropitzades i les seves corresponents parcel·les antropitzades; ja que en l’àrea

A, la parcel·la amb major nombre de gèneres i espècies és la no antropitzada (AA), i en canvi, en

l’àrea C la parcel·la més biodiversa en aquests tàxons és l’antropitzada (CB). No obstant, si que

s’observen diferències significatives quant al nombre de tàxons entre l’àrea A i l’àrea C, sent l’àrea

A la que presenta una major biodiversitat. Probablement aquestes diferències entre àrees poden

ser degudes a les diferències d’altitud i orientació de les mateixes.

Aquests resultats podrien variar moderadament si el procés de determinació es fes extensiu a

tots els grups taxonòmics, ja que encara estan en curs de determinació grups taxonòmics amb una

potencialitat com a bioindicadors, com ara els psocòpters. Cal tenir en compte, també, que el

material, depenent del grup taxonòmic i de la dificultat de la determinació de cada espècimen, pot

estar determinat només fins a família o gènere, no arribant al rang d’espècie en molts casos.

També cal afegir que en aquest anàlisi hem tingut en compte el material provinent tant de les

trampes pitfall, com de la recol·lecció manual, ja que moltes de les espècies només van ser

recol·lectades amb aquest últim mètode.

Tornant al nombre d’individus caiguts només en trampes pitfall, si analitzem la tendència de

cada grup taxonòmic observem tendències no homogènies entre ells (taula 2). A més, la majoria de

grups no ens donen una tendència major i significativa a caure en les parcel·les no antropitzades

en detriment de les antropitzades, com seria d’esperar. Això pot ser degut a que molt d’ells no

viuen exclusivament dels recursos de les codines i per tant, segurament no són bons indicadors de

l’estat de degradació de les mateixes.

Gràfica 5. Nombre de tàxons per parcel·la mostrejats mitjançant trampes pitfall i recol·lecció manual.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

AA AB CA CB

Ordres

Famílies

Gèneres

Espècies


13

Ordre / Pitfalls AA AB CA CB

INSECTA

Dictyoptera (Blattodea) 8 3 3 6

Coleoptera 127 89 67 77

Collembola 446 563 741 6940

Dermaptera 12 10 1 3

Diptera 654 1033 631 205

Heteroptera 18 43 16 57

Homoptera 230 146 101 102

Hymenoptera 621 1470 1499 542

Lepidoptera 12 15 2 3

Microcoryphia 68 91 15 7

Orthoptera 21 47 15 9

Psocoptera 154 68 82 21

Thysanoptera 7 3 2 2

Zygentoma 4 8 8 1

MYRIAPODA

Diplopoda / Chilopoda 24 133 212 191

CRUSTACEA

Isopoda 5 123 11 0

ARACHNIDA

Araneae 185 264 133 142

Opiliones 18 10 4 14

Scorpiones 8 2 1 6

Acari 88 56 57 292

Taula 2. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall de cada parcel·la. En la

taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.

En canvi, és important destacar l’ordre dels Psocòpters, amb una tendència significativa i

diferent a la resta, ja que els individus del qual si semblen afectats per la degradació de la codina.

Per aquest motiu, perquè sembla un grup interessant i un potencial bioindicador, està en curs la

seva determinació.


14

4.2. FENOLOGIA

Les dades quantitatives mostrades a continuació reflecteixen l’evolució de les captures al llarg

de tot el període de mostreig dels diversos ordres taxonòmics mitjançant el trampeig amb pitfall

(taula 3). Aquest aspecte és molt important, entre d’altres coses, per tenir en compte en possibles

etapes posteriors de l’estudi, per tal de focalitzar l’esforç de mostreig en les èpoques de major

activitat del tàxon bioindicador escollit.

Ordre / Pitfalls 28-V 17-VI 01-VII 20-VII 03-VIII 16-VIII 10-IX 08-X

Dictyoptera (Blattodea) 0 2 4 6 1 3 2 2

Coleoptera 9 70 64 134 38 15 11 19

Collembola 39 235 6182 472 350 544 566 302

Dermaptera 1 8 1 6 1 0 3 6

Diptera 46 73 194 836 313 295 427 339

Heteroptera 3 17 13 52 21 26 2 0

Homoptera 4 80 106 192 77 56 33 31

Hymenoptera 31 1251 438 979 775 278 278 102

Lepidoptera 1 1 2 8 5 9 4 2

Microcoryphia 8 32 19 47 8 26 29 12

Orthoptera 1 19 2 20 8 6 12 24

Psocoptera 0 6 40 15 5 104 131 24

Thysanoptera 0 0 5 6 1 2 0 0

Zygentoma 0 0 1 11 3 4 1 1

Diplopoda/Chilopoda 10 149 25 59 111 74 54 78

Isopoda 4 12 15 46 13 18 23 8

Araneae 14 108 110 175 103 75 79 60

Opiliones 1 8 11 8 1 5 1 11

Scorpiones 0 0 1 6 3 3 2 2

Acari 5 127 167 93 29 17 35 20

Taula 3. Nombre d’individus de cada grup taxonòmic (Ordre) caiguts en les trampes pitfall al llarg del període de

mostreig. En la taula no apareixen els ordres amb un total menor a 10 individus.

Analitzant la fenologia del total de la fauna mostrejada, el pic d’activitat sembla estar situat

entre finals de juny i principis de juliol. No obstant, aquesta observació es basa en major part en

l’aportació d’un sol grup, Collembola, el qual aporta més del 61% del total de la fauna mostrejada

en aquest segment. A l’analitzar l’activitat de la resta de grups més abundants sense els

col·lèmbols, el pic d’activitat es mostra lleugerament desplaçat cap a la dreta, situant-se a mitjans

del mes de juliol, seguit d’un declivi i, en alguns casos, un discret increment de l’activitat al

setembre (gràfiques 6 i 7).

Existeixen, tanmateix, alguns casos que s’aparten d’aquesta tendència general d’activitat, com

és el cas de Psocoptera (pic al setembre) i Myriapoda, aquest últim amb almenys dos pics

principals, un al juny i l’altre a l’agost (gràfica 8).


15

Gràfica 6. Activitat del total de la fauna (amb i sense Collembola) i de Collembola durant el període de mostreig.

Gràfica 7. Activitat dels diversos ordres (sense Collembola) durant el període de mostreig.

Gràfica 8. Activitat de Psocoptera, Diplopoda i Chilopoda durant el període de mostreig.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

28-may 28-jun 28-jul 28-ago 28-sep

total fauna

total fauna sense Collembola

Collembola

1

101

201

301

401

501

601

701

801

901


Coleoptera

Diptera

Heteroptera

Homoptera

Microcoryphia

Isopoda

Araneae

Acari

0

20

40

60

80

100

120

140

160


Psocoptera

Diplopoda/Chilopoda


16

4.3. GRUPS DESTACATS

A continuació s’analitzen més específicament alguns dels grups taxonòmics més rellevants

dels artròpodes mostrejats per àrees i parcel·les, incloent també, la fenologia de cadascun

d’aquests grups. Per a l’anàlisi de les dades quantitatives només s’han tingut en compte els

mostrejos mitjançant trampes pitfall, degut al caràcter no selectiu de les captures. No obstant, per a

les dades qualitatives si que s’han tingut en compte les recol·leccions manuals.

COLEOPTERA

De l’ordre Coleoptera es mostrejaren un total de 512 espècimens, pertanyents a 20 famílies, 67

gèneres i 78 espècies. El tractament taxonòmic de les famílies i subfamílies dels Coleoptera s’ha

realitzat seguint l’obra de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of Coleoptera, 1995).

La proporció en quant a la distribució, tant de tàxons com d’espècimens, es comportà com a la

resta de grups dominants estudiats, sent l’àrea A la que aportà el major nombre de tàxons i

d’espècimens al total mostrejat durant el període d’estudi (gràfica 9.1).

En canvi, en els valors registrats entre les parcel·les antropitzades i les respectives no

antropitzades, referents al nombre de tàxons i espècimens, no s’observen diferències significatives

i coincidents, que ens denotin un efecte en la fauna d’aquest ordre degut a la degradació de

l’ecosistema per la pressió humana (gràfica 9.2).

9.1 9.2

Gràfica 9. 9.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens entre àrees, respecte al total del material

mostrejat. 9.2: Valors en percentatge de famílies, gèneres, espècies i espècimens entre parcel·les, dels exemplars

mostrejats en trampes pitfall.

Entre les famílies més abundants i diverses es troben, per una banda, aquelles d’hàbits

principalment lapidícoles i, per un altra, aquelles amb espècies florícoles. Aquestes últimes, encara

que restringides puntualment als mesos en els que poden explotar aquest recurs, conformen una

part important de la comunitat de coleòpters de l’ecosistema de Codina present al parc.

100%

80%

56%

44%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

zona A zona C

famílies espècimens

69

%

81

%

50

% 56%

50%

52

%

31

%

29

%

47% 51

%

30

%

26

%35

%

25%

19

%

21

%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

AA AB CA CB

famílies % gèneres % espècies % espècimens %


17

En aquest sentit, les famílies dominants van ser Scarabaeidae (101 espècimens/ 4 espècies),

Carabidae (71/ 9), Coccinellidae (65/ 5) i Tenebrionidae (65/ 7), sent Chrysomelidae (52/ 15) la

família més diversa (taula 4, gràfica 10).

Gràfica 10: Aportació al total de Coleoptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi

(trampes pitfall i recol·lecció manual).

Presència en Pitfall Trampes Pitfall/parcel·la

Mostrejos manuals/parcel·la

Famílies

AA AB CA CB

AA AB CA CB

Anobiidae A 2

Anthicidae A/C 5

2

Buprestidae

1

2

Carabidae A/C 2 16 30 10

2 1 9 1

Cerambycidae A

1

3

5

Chrysomelidae A/C 5 11

1

6 9 5 15

Coccinellidae A/C 2 10 10 27

5 3 3 5

Corylophidae A/C

1 12 9

Curculionidae A/C 3 3 2

2

4

Histeridae A/C

1 1

2

Meloidae

1 3 3 5

Melyridae A 1 1

2 4 2 3

Mordellidae

1

Nitidulidae A/C 1

1

3 2

3

Phalacridae

2

Prionoceridae A

1

1

1

Ptiliidae A

1

Scarabaeidae A/C 87 12 1 1

Staphylinidae A/C 5 12 2 5

2

Tenebrionidae A/C 9 10 6 20

13 2 1 4

Adults indeterm.

4 1 2 1

1 6 4

Larves indeterm.

1 8 1

total

127 89 67 77 39 34 23 56

Taula 4. Nombre d’espècimens per famílies de Coleoptera mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada

parcel·la i mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A:

mostrejos exclusivament a l’àrea A; C: mostrejos exclusivament a l’àrea C.

22; 4%26; 5%

52; 10%

65; 13%

65; 13%

71; 14%

101; 20%

110; 21%

Corylophidae

Staphylinidae

Chrysomelidae

Coccinellidae

Tenebrionidae

Carabidae

Scarabaeidae

altres famílies


18

L’activitat d’algunes famílies reflecteix certa preferència per alguna de les àrees. S’ha de

destacar la família Scarabaeidae, que amb un 98% de les captures a l’àrea A, la seva presència a

la C pot considerar-se casual, amb només dos espècimens mostrejats (gràfiques 11 i 12). El

nombre d’espècimens d’aquesta família a la parcel·la no antropitzada AA va ser notablement

superior a la AB (antropitzada), amb una ràtio de 7,3:1 (gràfica 11).

Aquest fet pot ser degut a que la parcel·la AA té una elevada densitat de vegetació, ja que els

escarabèids mostrejats van ser gairebé tots de la subfamília Cetoniinae, majoritàriament fitòfags

(gràfica 12).

La presència d’un major nombre d’espècimens de la família Coccinellidae a l’àrea C, tots ells

d’espècies depredadores en major part de pugons (Homoptera), mostra una tendència diferenciada

de les anteriors famílies esmentades. L’espècie Coccinella septempunctata (Linnaeus, 1758)

resultà la més abundant mentre les altres espècies només van estar representades per un sol

espècimen: Hippodamia variegata (Goeze, 1777), Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758) i Adalia

bipunctata (Linnaeus, 1758). Del gènere Scymnus Kugelann, 1794, es mostrejaren sis espècimens

sense identificació específica, quasi tots en trampes.

Un altre cas destacat d’aquesta tendència, és el de la família Corylophidae que, amb un total

de 22 espècimens, 21 van ser mostrejats a l’àrea C i repartits quasi equitativament entre ambdues

parcel·les (gràfica 12).

Encara que no es pot establir cap conclusió sobre preferències entre parcel·les antropitzades o

no antropitzades, si que s’evidencia una preferència clara per alguna de les àrees, el que podria

estar relacionat amb la presència d’un gradient vertical que afecti la distribució de les espècies.

Gràfica 11. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.

2

5

2

5

23

1 1

87

5

9

16

1

11 10

1

3

1 1 1 1

12 12 10

1

10

100

An

ob

iidae

An

thic

idae

Bu

pre

stid

ae

Car

abid

ae

Cer

amb

ycid

ae

Ch

ryso

mel

idae

Co

ccin

ellid

ae

Co

rylo

ph

idae

Cu

rcu

lion

idae

His

teri

dae

Mel

oid

ae

Mel

yrid

ae

Mo

rdel

lidae

Nit

idu

lidae

Ph

alac

rid

ae

Pri

on

oce

rid

ae

Pti

liid

ae

Scar

abae

idae

Stap

hyl

inid

ae

Ten

ebri

on

idae

AA

AB

http://es.wikipedia.org/wiki/Carolus_Linnaeus

http://en.wikipedia.org/wiki/Johann_August_Ephraim_Goeze

http://en.wikipedia.org/wiki/Carolus_Linnaeus

http://en.wikipedia.org/wiki/Carolus_Linnaeus

http://www.faunaeur.org/full_results.php?id=230152


19

Gràfica 12. Espècimens per famílies mostrejades en trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.

Pel què fa a la fenologia, al marge d’alguns casos concrets, l’ordre mostrà un clar màxim

d’activitat a mitjans de juliol (gràfica 13), seguit d’una caiguda de l’activitat a partir de l’agost.

Gràfica 13. Activitat de Coleoptera durant el període de mostreig.

DIPTERA

L’ordre Diptera va estar representat per un total de 29 famílies (taula 5), les quals aportaren en

conjunt el 14% (2.646 individus; 2.523 en trampes i 123 mitjançant recol·lecció manual) del total

dels espècimens d’Insecta (19.023) i el 13% del total d’artròpodes (21.124) mostrejats durant tot

l’estudi.

Els mostrejos revelen una major biodiversitat i abundància de dípters a l’àrea A respecte a la C,

basant-nos en el número de famílies i espècimens mostrejats mitjançant trampes pitfall (observeu

les dades en percentatges a la gràfica 14.1). En total, de les 24 famílies capturades amb les

trampes (entre ambdues àrees), 22 d’elles es van trobar a l’àrea A en comparació amb les 13

30

10 12

2

1 1

2

6

2

10

1

27

9

1 1

5

20

1

10

100

An

ob

iidae

An

thic

idae

Bu

pre

stid

ae

Car

abid

ae

Cer

amb

ycid

ae

Ch

ryso

mel

idae

Co

ccin

ellid

ae

Co

rylo

ph

idae

Cu

rcu

lion

idae

His

teri

dae

Mel

oid

ae

Mel

yrid

ae

Mo

rdel

lidae

Nit

idu

lidae

Ph

alac

rid

ae

Pri

on

oce

rid

ae

Pti

liid

ae

Scar

abae

idae

Stap

hyl

inid

ae

Ten

ebri

on

idae

CA

CB

0

20

40

60

80

100

120

140

160


20

famílies de la C. Igualment, el número de captures va ser major a l’àrea A (1.687 exemplars)

respecte a la C (836) (taula 5).

D’igual forma que Coleoptera, no s’observen diferències significatives i coincidents entre

parcel·les no antropitzades i les seves respectives antropitzades pel que fa al nombre

d’espècimens i al nombre de famílies (gràfica 14.2).

Trampes Pitfall/parcel·la Mostrejos manuals/parcel·la

Famílies Presència en Pitfall AA AB CA CB AA AB CA CB

Phoridae A/C 388 736 535 105 4

Sciaridae A/C 95 71 17 18

Anthomyiidae A/C 37 35 3 11 5 3

Dolichopodidae A/C 36 36 16 26 2 3 2 1

Cecidomyiidae A/C 33 21 13 2 1

Chloropidae A/C 20 53 24 19 2 4 2

Muscidae A/C 11 7 2 4 3

Tachinidae A/C 8 12 1 11 1 7 1 4

Drosophilidae A 2

Chironomidae A/C 1 15 1 1

Ceratopogonidae A/C 1 2 3

2 1

Ephydridae A 1

Mythicomyiidae A 1 5

Sphaeroceridae A/C 1 7

1

Therevidae A 1

Tipulidae A 1 1

5 3 1

Sarcophagidae A

3

1 3 1

Agromyzidae A

1

Calliphoridae A

1

Hybotidae A

1

Lauxaniidae A

1

Mycetophilidae A

1

Heleomyzidae C

1

Bombyliidae C

3 5 3 7 7

Asilidae 4 2 4 3

Conopidae 1

Limoniidae 2

Syrphidae 8 9 1 3

Tephritidae 1

Larves indeterm. 15 24 11 4

Adults indeterm. 2 0 4 0

Taula 5. Espècimens per famílies mostrejades a les trampes pitfall de cada parcel·la i mitjançant mostrejos manuals.

A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos exclusivament a l’àrea A; C:

mostrejos exclusivament a l’àrea C.


21

14.1 14.2

Gràfica 14. 14.1: Valors en percentatge del número de famílies i espècimens, entre àrees, respecte al total mostrejat

mitjançant pitfalls. 14.2: Valors en percentatge de famílies i espècimens entre parcel·les, respecte al total mostrejat

mitjançant pitfalls.

La família dominant resultà ser Phoridae, amb 1.768 espècimens, el que representa el 68% del

total de Diptera (gràfica 15). En ordre d’abundància li segueix Sciaridae (201; 8%), Chloropidae

(124; 5%) i Dolichopodidae (122; 5%). En relació amb les famílies mostrejades mitjançant trampes

pitfall en les quatre parcel·les, onze famílies van ser mostrejades exclusivament a l’àrea A, mentre

només dues van ser recol·lectades exclusivament a l’àrea C i onze compartien ambdues àrees

(taula 5). Aquesta major riquesa de l’àrea A respecte la C s’observa clarament en el grup dels

Nematocera, especialment en les famílies Sciaridae, Chironomidae i Cecidomyiidae, on podem

observar un major nombre d’exemplars caiguts en les trampes pitfall d’aquestes parcel·les

(gràfiques 16 i 17).

Gràfica 15: Aportació al total de Diptera de les set famílies més nombroses mostrejades a l’àrea d’estudi.

76%

45%

67%

33%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

zona A zona C


55%

66%

38% 38%

26%

41%

25%

8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

AA AB CA CB


6% 2%3%

3%5%

5%8%

68%

Altres grupsTachinidaeCecidomyiidae AnthomyiidaeDolichopodidae Chloropidae SciaridaePhoridae


22

Gràfica 16. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, AA i AB.

Gràfica 17. Espècimens per famílies mostrejades amb trampes pitfall a ambdues parcel·les, CA i CB.

Una dada a destacar és la presència de l’espècie Dactylolabis transversa (Meigen, 1804), de la

qual s’observaren i mostrejaren alguns espècimens a la parcel·la AA i en altres àrees de codina

visitades al Massís del Montcau.

A més d’aquesta espècie, s’observà i mostrejà una altra espècie d’aquest gènere fora de les

parcel·les d’estudi però en la mateixa vessant del Montcau, fet que representa com a mínim una

nova cita per l’Estat Espanyol, ja que de moment només s’hi ha citat D. transversa. Aquesta

espècie trobada, diferent de D. sexmaculata (Macquart, 1826) i que és l’espècie geogràficament

més propera (Andorra), podria ser, com hem dit, una nova cita per la Península Ibèrica o fins i tot

una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere fa necessària la seva revisió a

nivell Paleàrtic, procés complex que comporta alguns anys de feina. Cal dir que les espècies

37 33

1 1

2036

21

11

1

388

95

1

8

1 11

35

1

21

2

15

5336

1 17

15

736

3

71

712

11

10

100

1000

Agr

om

yzid

ae

An

tho

myi

idae

Asi

lidae

Bo

mb

yliid

ae

Cal

liph

ori

dae

Cec

ido

myi

idae

Cer

ato

po

gon

idae

Ch

iro

no

mid

ae

Ch

loro

pid

ae

Co

no

pid

ae

Do

lich

op

od

idae

Dro

sop

hili

da

e

Eph

ydri

dae

Hel

eom

yzid

ae

Hyb

oti

dae

Lau

xan

iidae

Lim

on

iidae

Mu

scid

ae

Myc

eto

ph

ilid

ae

Myt

hic

om

yiid

ae

Ph

ori

dae

Sarc

op

hag

idae

Scia

rid

ae

Sph

aero

ceri

dae

Syrp

hid

ae

Tach

inid

ae

Tep

hri

tid

ae

Ther

evid

ae

Tip

ulid

ae

AA

AB

3

13

3

1

2416

12

535

17

1

11

3 2 1

1926

4

105

18

1

11

1

10

100

1000

Agr

om

yzid

ae

An

tho

myi

idae

Asi

lidae

Bo

mb

yliid

ae

Cal

liph

ori

dae

Cec

ido

myi

idae

Cer

ato

po

gon

idae

Ch

iro

no

mid

ae

Ch

loro

pid

ae

Co

no

pid

ae

Do

lich

op

od

idae

Dro

sop

hili

da

e

Eph

ydri

dae

Hel

eom

yzid

ae

Hyb

oti

dae

Lau

xan

iidae

Lim

on

iidae

Mu

scid

ae

Myc

eto

ph

ilid

ae

Myt

hic

om

yiid

ae

Pho

rid

ae

Sarc

op

hag

idae

Scia

rid

ae

Sph

aero

ceri

dae

Syrp

hid

ae

Tach

inid

ae

Tep

hri

tid

ae

Ther

evid

ae

Tip

ulid

ae

CA

CB


23

d’aquest gènere sempre s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant

Llorenç, amb múltiples cites en zones de sòl pedregós o rocós i en condicions de certa humitat

(Ashe et al., 2005, 2008; Boardman, 2005, 2007; Kramer, 2008; Stubbs, 2003), justament les

condicions físiques de terreny que ofereixen les codines, i en particular en l’època en que foren

observades. Aquestes observacions aporten dades que indueixen a pensar que, almenys en part,

el cicle biològic d’aquestes espècies del gènere Dactylolabis transcorre en aquest ecosistema.

Es recomana en un futur el seguiment de les poblacions d’aquestes interessants espècies al

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A més, també seria adequat realitzar prospeccions

dins i fora de les codines per localitzar espècimens en estadis larvaris, el que permetria establir el

grau d’associació de l’espècie amb aquest ecosistema.

Figura 5. Detall d’una zona de codina on s’observaren diversos espècimens de D. transversa entre les pedres i la

humitat del terreny (foto: J. Mederos).

En relació amb la fenologia del grup, Diptera mostrà en conjunt un pic ben definit a mitjans de

juliol (gràfica 18), un màxim observat també en la majoria dels grups d’insectes. Aquest màxim

d’activitat fou seguit per una caiguda abrupta, coincidint amb l’augment de la temperatura durant

l’estiu, tornant a augmentar discretament cap a mitjans de setembre, amb l’inici de la tardor. Un

exemple d’aquest patró s’observa en famílies amb gran nombre d’espècimens capturats, com

Phoridae i Dolichopodidae i, amb certs matisos, en Chloropidae i Anthomyiidae. Tot i aquesta

tendència general, algunes famílies van mostrar preferències d’activitat diferents, com el cas dels

espècimens de Sphaeroceridae, mostrejats només des de mitjans de juny a mitjans de juliol;

Limoniidae i Tipulidae mostrejats únicament al maig i al juny; Cecidomyiidae, el pic de la qual fou al

setembre. Per últim, Chironomidae i Sciaridae amb el seu màxim d’activitat a l’octubre.


24

Gràfica 18. Activitat de Diptera durant el període de mostreig.

MICROCORYPHIA

D’aquest grup es mostrejaren un total de 188 espècimens. Sense dades suficients per

interpretar la fenologia d’aquest ordre, només es poden assenyalar alguns aspectes referents a la

seva presència en les àrees estudiades. Observant els resultats, veiem que en la parcel·la AB es

va obtenir la major biomassa, reflectit en el nombre d’espècimens mostrejats mitjançant les

trampes pitfall (gràfica 19.1). Per últim, aquest ordre va presentar el seu màxim d’activitat al mes de

juliol (gràfica 19.2).

19.1 19.2

Gràfica 19. 19.1: Espècimens de l’ordre Microcoryphia mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes

pitfall. 19.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

PSOCOPTERA

D’aquest grup es mostrejaren un total de 325 espècimens, la totalitat dels quals van ser

recol·lectats mitjançant trampes pitfall.

Analitzant les captures en les diferents parcel·les (gràfica 20), observem que els espècimens

mostren una tendència significativa i coincident de caure amb major abundància en les trampes de

les parcel·les no antropitzades respecte les seves corresponents parcel·les antropitzades.

0

200

400

600

800

1000


0 20 40 60 80 100

AA

AB

CA

CB

espècimens

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50


25

Així doncs, sembla ser que l’estat de degradació de les codines si que condiciona la presència

d’aquest grup i podria ser un potencial bioindicador d’aquest fet. Per poder afirmar-ho amb més

seguretat, caldrà esperar a que es finalitzi el procés de determinació de les mostres d’aquest ordre

(ara mateix en curs) i estudiar amb profunditat la seva biologia, per saber el grau de dependència

de les espècies capturades de Psocoptera a les Codines.

Gràfica 20. Total d’espècimens de Psocoptera mostrejats per parcel·la mitjançant trampes pitfall.

Com ja s’ha comentat en un apartat anterior, la corba d’activitat d’aquest grup al llarg de tot el

període de mostreig és sensiblement diferent a la major part dels altres grups.

S’observa un pic moderat a principis de juliol (on la majoria dels altres grups tenen el seu pic

d’activitat principal), després hi ha un declivi seguit del pic més gran d’activitat que és a principis de

setembre (gràfica 21).

Gràfica 21. Activitat de Psocoptera durant el període de mostreig.

ARACHNIDA

D’Arachnida es mostrejaren un total de 1.362 espècimens, pertanyents a 5 ordres (Acari,

Araneae, Opiliones, Scorpiones i Pseudoscorpiones). Araneae ha estat l’ordre més divers amb un

total de 779 espècimens distribuïts en 18 famílies. Entre les famílies més abundants i diverses

d’aquest ordre es troben Gnaphosidae (259), Zodariidae (134), Salticidae (106) i Lycosidae (87)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

AA AB CA CB

020406080

100120140160


26

(taula 6). Araneae va tenir el seu màxim d’activitat a finals del mes de juliol (gràfica 22.2), on

Gnaphosidae aportà el 30% (56 espècimens) del total mostrejat. En relació a l’activitat dels ordres

Opiliones i Acari, ambdós presentaren el seu màxim d’activitat a principis de juliol, encara que al

setembre Opiliones va mostrar un segon pic (gràfiques 23 i 24).

ARANEAE Presència en Pitfall AA AA1 AA2 AB AB1 AB2 CA CA1 CA2 CB CB1 CB2 Total

Agelenidae A

1

1

Araneidae

1

2

3

Corinnidae A/C

1

1

2

Dictynidae A

1

1

Eresidae

1

1

Gnaphosidae A/C 2 48 13 4 22 58 2 17 27 5 26 35 259

Linyphiidae A/C 1 10 7 1 5 14

7 3

5 13 66

Liocraniidae A/C

5

3 6

1

15

Lycosidae A/C 2 13 16

6 7

3 25 2 2 11 87

Nemesiidae A/C

2 3

1

1

1 8

Oecobiidae A 1

1

1

3

Palpimanidae A

1

1

2

Philodromidae A/C

1 3 1 2 3 2 1 1 1

15

Salticidae A/C 3 6 8 6 7 52

8 4

5 7 106

Sparassidae A

1

1

Theridiidae A

4 1

3 3

11

Thomisidae A/C 12 1 6 1 1 4

2 3 3 6 2 41

Zodariidae A/C 1 21 11

15 48

3 15 1 7 12 134

Total 23 113 72 13 65 197 4 42 80 14 51 81 756

Taula 6. Nombre d’espècimens per famílies d’Araneae mostrejades a les trampes pitfall ubicades a cada parcel·la i

mitjançant mostrejos manuals. A/C: famílies recol·lectades amb trampes pitfall en ambdues àrees; A: mostrejos

exclusivament a l’àrea A.

22.1 22.2

Gràfica 22. 22.1: Famílies i espècimens de l’ordre Araneae mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant

trampes pitfall. 22.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

1 10 100 1000

AA

AB

CA

CB


0

50

100

150

200

250


27

23.1 23.2

Gràfica 23. 23.1: Espècimens de l’ordre Opiliones mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes

pitfall. 23.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

24.1 24.2

Gràfica 24. 24.1: Espècimens de l’ordre Acari mostrejats a les quatre parcel·les d’estudi mitjançant trampes pitfall.

24.2: Activitat del grup durant el període d’estudi.

Si comparem aquestes dades de les codines amb un estudi dels aràcnids d’un alzinar de la

serra de l’Obac (Perera, 1989), observem diferències tant en la composició com en l’abundància

del grup dels Araneae. Aquest grup, tan dominant i ecològicament diversificat, pot ser de gran

interès per aprofundir en estudis posteriors.

Un cas concret dels Araneae de les codines, és el de la família Zodariidae, que amb 134

espècimens recol·lectats va ser la segona família en abundància. Aquest grup podria ser de gran

interès per a intentar estudiar la seva estreta relació amb les formigues (un altre grup d’artròpodes

també molt nombrós i divers en les codines), ja que les espècies de Zodariidae s’alimenten

preferentment d’elles.

Per aquests motius, el poder aprofundir en l’estudi del grup dels Araneae, molt lligat a ambients

pedregosos i amb menys possibilitat de dispersió que els grups d’artròpodes alats, pot ser una gran

fita pels propers anys.

0 5 10 15 20 25

AA

AB

CA

CB

espècimens

0

2

4

6

8

10

12

14

28/05/2010 28/06/2010 28/07/2010 28/08/2010 28/09/2010

0 100 200 300 400

AA

AB

CA

CB

espècimens

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180


28

4.4. ESPÈCIES D’INTERÈS FAUNÍSTIC

A continuació es relacionen les espècies, recol·lectades a les codines del Parc Natural de Sant

Llorenç del Munt i l’Obac, que són d’un interès científic remarcable.

Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917

(Coleoptera: Tenebrionidae)

Amb la captura en trampa pitfall d’un exemplar d’aquesta subespècie a la parcel·la no

antropitzada de l’àrea A de l’estudi (AA) el dia 20 de juliol, s’amplia el rang de distribució d’aquesta.

La localitat típica és València i la seva distribució coneguda estava restringida a les províncies

d’Alacant, València, Castelló i el sud de la demarcació de Tarragona.

a b

Figura 6. 6a: Glabrasida dubia alcirensis (foto: J. Mederos). 6b: Àrea de distribució de la subespècie (imatge presa de Viñolas & Cartagena, 2005).

Plagiolepis grassei Le Masne, 1956

(Hymenoptera: Formicidae)

D’aquesta espècie, inclosa a la Llista Vermella de la IUCN d’espècies en perill, se’n capturà

una reina en una trampa pitfall de la parcel·la no antropitzada de l’àrea C de l’estudi (CA), el dia 3

d’agost de 2010.

Es tracta d’una espècie paràsita, de la qual només se’n coneixien cites al sud de França (de la qual

es tenen dubtes sobre l’estatus actual de la seva població); i, per a la Península Ibèrica, només

se’n coneixien espècimens de Montjuïc i de la Serra de Collserola.

Aquesta cita representa, doncs, la primera a Catalunya i Espanya en 31 anys.


29

a b

Figura 7. 7a: Plagiolepis grassei (foto: F. García). 6b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).

Dactylolabis sp.

(Diptera: Limoniidae)

Espècie del gènere Dactylolabis mostrejada en àrees de codina del massís del Montcau però

fora de les parcel·les d’estudi. Com hem dit anteriorment, aquesta espècie podria ser una nova cita

per la Península Ibèrica o fins i tot una nova espècie per a la ciència, però la complexitat del gènere

fa necessària la seva revisió a nivell Paleàrtic. Cal dir que les espècies d’aquest gènere sempre

s’han associat a ecosistemes molt semblants a l’estudiat al Parc de Sant Llorenç. Aquesta espècie

és molt més robusta i presenta una genitàlia diferent a l’altra espècie d’aquest gènere trobada a

l’àrea, D. transversa (figura 8). Aquesta última es va trobar a la parcel·la AA.

a b c

Figura 8. 8a: Espècimens de Dactylolabis transversa i D. sp. 8b: Genitàlia de D. sp. 8c: Genitàlia de D. transversa (foto: J. Mederos).

Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839)

(Heteroptera: Cydnidae)

D’aquesta espècie se’n recol·lectaren diversos exemplars tant en les parcel·les no

antropitzades, com en les antropitzades (2 exemplars en la parcel·la AB, 2 en la parcel·la AA i 3 en

la CA).

Aquestes cites són de gran importància, ja que representen les primeres cites per Catalunya,

ampliant el rang de distribució de l’espècie.


30

La seva distribució coneguda era Portugal, França, Itàlia i diverses províncies espanyoles (incloent

Canàries), però encara no s’havia trobat a Catalunya, i per tant, no constava a la Llista

d’Heteròpters de Catalunya (Goula et al., 2010).

a b

Figura 9. 9a: Ochetostethus pygmaeus (foto: J. Mederos). 9b: Àrea de distribució per estats de l’espècie (imatge presa de Fauna Europea: www.faunaeur.org).


31

5. CONCLUSIONS

Algunes de les conclusions d’aquest estudi són preliminars en espera de ser confirmades i

ampliades amb futurs estudis.

Al analitzar les dades del llistat de biodiversitat d’artròpodes obtingut, s’ha trobat una major

biodiversitat d’artròpodes, en general, a l’àrea A que a l’àrea C.

Quant a l’efecte de la pressió humana, no s’ha observat una correlació negativa significativa

entre el grau d’antropització de les parcel·les i el nombre de tàxons i la quantitat d’exemplars

recol·lectats. La major part dels insectes recol·lectats, però, presenten una gran capacitat de

dispersió, podent provenir d’ecosistemes adjacents, sense dependre exclusivament de la codina i

del seu estat de conservació.

La major part d’espècies d’interès faunístic s’han recol·lectat a les parcel·les de les codines no

antropitzades. Caldria estudiar en més profunditat el grau de dependència d’aquestes espècies a

les codines. Ja que podrien tractar-se d’espècies bioindicadores de l’estat de salut de les codines.

Seria de gran interès poder continuar l’estudi de les codines focalitzant-lo en els grups

taxonòmics que s’hagin concretat com a bons bioindicadors de la degradació d’aquest ecosistema.


32

6. AGRAÏMENTS

A tots els especialistes dels diferents grups taxonòmics, sense la col·laboració dels quals no

s’hagués pogut dur a terme l’estudi:

Araneae: Jose A. Barrientos

Blattodea: Horst Bohn

Coleoptera: Pep Muñoz, Miguel Prieto, Amador Viñolas, Joan Bentanachs

Diptera: Marc Pollet, Jorge Mederos

Gastropoda: Miguel Prieto

Heteroptera: Jordi Ribes, Diego Fernández

Hymenoptera (Formicidae): Fede García

Hymenoptera (altres famílies): Juli Pujade Villar

Lepidoptera: J.J. Pérez de Gregorio, Albert Masó

Opiliones: Carlos E. Prieto

Orthoptera: David L. Pomares

Pseudoscorpiones: Juan A. Zaragoza

Psocoptera: Arturo Baz

Als membres dels altres grups d’estudi d’aquest projecte, pel seu companyerisme i entusiasme

en el projecte global.

Als estudiants en pràctiques i col·laboradors del departament de Col·leccions d’Artròpodes del

MCNB per haver-nos donat un cop de mà en algunes jornades de recol·lecció.

A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per haver-nos encarregat aquest

projecte tan engrescador, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per haver-nos donat suport

en l’execució d’aquest estudi.

I finalment, als organismes objecte d’aquest estudi, els invertebrats, molts cops oblidats, però

que sense ells, el món i la seva complexa diversitat no existiria.


33

7. BIBLIOGRAFIA

Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Chandler, P.J.; Stubbs, A.E.; Vane-Wright, R.I. 2005. The craneflies

(Diptera) of Ireland. Part 3. Limoniidae: Dactylolabinae and Limnophilinae. Bulletin of the Irish

Biogeographical Society 29: 312-344

Ashe, P.; O'Connor, J.P.; Alexander, K.N.A.; Chandler, P.J.; Oosterbroek, P. 2008. Additions, with

some corrections, to the records of the craneflies of Ireland (Diptera: Cylindrotomidae, Limoniidae,

Pediciidae and Tipulidae). Bulletin of the Irish Biogeographical Society 32: 6-20

Boardman, P. 2005. Dactylolabis sexmaculata (Macquart) (Diptera, Limoniidae) in

Montgomeryshire. Dipterists Digest (2nd series) 12: 27

Boardman, P. 2007. A provisional account and atlas of the craneflies of Shropshire.Privately

published, Oswestry: 1-96

Carles-Tolrá, M. (Coord.) 2002. Catálogo de los Diptera de España, Portugal y Andorra (Insecta).

Monografías SEA, 8. Zaragoza. 323 pp.

Goula, M., Ribes, J. & Serra, A. 2010. Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera).Versió 1, juny 2010. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Kramer, J. 2008. Field work reports. Bulletin of the Dipterists Forum 65, Cranefly Recording

Scheme Newsletter 16: 5-7

Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes

genera, notes, references and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology,

phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A.

Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006.

Llucià-Pomares, D. 2002. Revisión de los ortópteros (Insecta: Orthoptera) de Cataluña (España).

Monografías SEA, 7. Zaragoza. 226 pp

Oosterbroek, P. 2007. The European Families of the Diptera. Identification, diagnosis, biology.

KNNV: Netherlands, 205 pp

Pedrocchi-Renault, C. 1985. Los artrópodos epigeos del macizo de San Juan de la Peña (Jaca,

Huesca). Pirineos, 124(1): 5-52

Perera Limiñana, A. 1989. Estudi dels aràcnids (escorpins, pseudo-escorpins, opilions) d’un alzinar

mediterrani muntanyenc: la serra de l’Obac. In: I Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç de Munt i

l’Obac. Diputació de Barcelona.

Stubbs, A.E. 2003. Tipulidae and Allies - Craneflies. Managing Priority Habitats for Invertebrates 17:

1-158. Distributed on DEFRA-Buglife CD-ROM 2004 and 2006

Viñolas, A. & Cartagena, C. 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica y Baleares. Vol.

I. Lagriinae y Pimeliinae. Argania Editio. Barcelona. 428 pp


34

ALTRES REFERÈNCIES ONLINE

Tabla de botánica sistemática. Universidad de Catania Departamento de Botánica. http://www.dipbot.unict.it/sistematica_es/Cary_fam.html Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/contenidoExterno/Pub_revistama/revista_ ma35/ma35_23.html Catalogue of the Craneflies of the World (CCW). Updated 12 january 2010. Online at http://ip30.eti.uva.nl/ccw/ and http://www.science.uva.nl/zma/

Fauna Europaea (2010) Fauna Europaea version 2.3. Web Service available online at http://www.faunaeur.org

IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. www.iucnredlist.org

http://ip30.eti.uva.nl/ccw/

http://www.science.uva.nl/zma/

http://www.faunaeur.org/

http://www.iucnredlist.org/


35

8. ANNEX

LLISTA SISTEMÀTICA D’ARTRÒPODES DE LES CODINES DEL PARC NATURAL DE SANT

LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC

Els gèneres i les espècies de coleòpters llistades estan agrupats per famílies seguint la

classificació taxonòmica de Lawrence & Newton (1995). En tot el llistat, tant les classes com els

ordres, estan llistats en l’ordre sistemàtic. En el cas de les famílies, gèneres i espècies, es troben

llistats alfabèticament.

ARACHNIDA

Ordre SCORPIONES

Fam. Buthidae Buthus occitanus (Amoureux, 1789)

Ordre PSEUDOSCORPIONES Fam. Neobisiidae Neobisium (N.) ventalloi Beier, 1939

Ordre ARANEAE

Fam. Agelenidae Tegenaria fuesslini Pavesi, 1873

Fam. Araneidae Neoscona adianta (Walckenaer, 1802)

Fam. Corinnidae Phrurolithus minimus C.L.Koch, 1839

Trachelas minor O.P-´Cambridge, 1872

Fam. Dictynidae Altella lucida (Simon, 1874)

Fam. Eresidae Eresus sp.

Fam. Gnaphosidae Drassodes cupreus (Blackwall, 1834)

Drassodes lapidosus (Walckenaer, 1802)

Drassodes luteomicans (Simon, 1878)

Drassodes sp. Haplodrassus dalmatensis (L.Koch, 1866)

Haplodrassus signifer (C.L.Koch, 1839)

Haplodrassus sp. Leptodrassus femineus (Simon, 1873)

Micaria formicaria (Sundevall, 1831)

Micaria sp.

Nomisia aussereri (L.Koch, 1872)

Nomisia exornata (C.L.Koch, 1839)

Phaeocedus sp.


36

Setaphis carmeli (O.P.-Cambridge, 1872)

Trachyzelotes bardiae (Caporiacco, 1928)

Zelotes aeneus (Simon, 1878)

Zelotes caucasius (L.Koch, 1866)

Zelotes dentatidens Simon, 1914

Zelotes gallicus Simon, 1914

Zelotes petrensis (C.L.Koch, 1839)

Zelotes subterraneus (C.L.Koch, 1833)

Zelotes thorelli Simon, 1914

Zelotes sp.

Fam. Linyphiidae Dismodicus elevatus (C.L.Koch, 1838)

Meioneta rurestris (C.L.Koch, 1836)

Ostearius melanopygius (O.P.-Cambridge, 1879)

Pelecopsis parallela (Wider, 1834)

Pelecopsis sp. Plecopsis bucephala (O.P.-Cambridge, 1875)

Tenuiphantes flavipes (Blackwall, 1854)

Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852)

Trichoncus affinis Kulczynski, 1894

Typhochrestus bogarti Bosmans, 1990

Typhochrestus sp. Walckenaeria corniculans (O.P.-Cambridge, 1875)

Walckenaeria sp.

Fam. Liocranidae Liocranum majus Simon, 1878

Fam. Lycosidae Alopecosa albofasciata (Brullé, 1832)

Alopecosa simoni (Thorell, 1872)

Alopecosa sp.

Arctosa villica (Lucas, 1846)

Arctosa sp. Hogna radiata (Latreille, 1817)

Lycosa tarantula (Linnaeus, 1758)

Pardosa sp.

Trochosa terricola Thorell, 1856

Fam. Nemesiidae Nemesia dubia O.P.-Cambridge, 1874

Nemesia sp.

Fam. Oecobiidae Oecobius navus Blackwall, 1859

Uroctea durandi (Latreille, 1809)

Fam. Palpimanidae Palpimanus gibbulus Dufour, 1820

Fam. Philodromidae Philodromus dispar Walckenaer, 1826


37

Thanatus vulgaris Simon, 1870

Tibellus macellus Simon, 1875

Fam. Salticidae Aelurillus v-insignitus (Clerck, 1757)

Chalcoscirtus infimus (Simon, 1868)

Euophrys herbigrada (Simon, 1871)

Heliophanus apiatus Simon, 1868

Heliophanus kochii Simon, 1868

Pellenes geniculatus (Simon, 1868)

Phlegra bresnieri (Lucas, 1846)

Pseudeuophrys lanigera (Simon, 1871)

Fam. Sparassidae Micrommata ligurina (C.L.Koch, 1845)

Fam. Theridiidae Crustulina guttata (Wider, 1834)

Crustulina sp. Phycosoma inornatum (O.P.-Cambridge, 1861)

Theridion pinastri L.Koch, 1872

Theridion sp.

Fam. Thomisidae

Heriaeus sp. Ozyptila pauxilla (Simon, 1870)

Ozyptila sp. Synema globosum (Fabricius, 1775)

Thomisus onustus Walckenaer, 1805

Xysticus kochi Thorell, 1872

Xysticus robustus (Hahn, 1832)

Xysticus sp.

Fam. Zodariidae

Amphiledorus balnearius Jocqué & Bosmans, 2001

Selamia reticulata (Simon, 1870)

Zodarion pseudoelegans Denis, 1933

Zodarion sp.

Ordre OPILIONES

Material en procés de determinació

Ordre ACARI Material en procés de determinació

CRUSTACEA

Ordre ISOPODA


MYRIAPODA

Ordre DIPLOPODA


38

Fam. Polyxenidae Polyxenus lagurus (Linnaeus, 1758)


Ordre CHILOPODA


INSECTA

Ordre COLLEMBOLA


Ordre MICROCORYPHIA


Ordre ZYGENTOMA


Ordre DICTYOPTERA

Subordre Blattodea

Fam. Blattellidae Material en procés de determinació

Subordre Mantodea

Fam. Empusidae Empusa pennata (Thunberg, 1815)

Ordre ISOPTERA


Ordre DERMAPTERA

Fam. Forficulidae Forficula auricularia Linnaeus, 1758

Ordre PHASMATODEA


Ordre ORTHOPTERA

Fam. Acrididae Calliptamus b. barbarus (Costa, 1836)

Chorthippus v. vagans (Eversmann, 1848)

Oedipoda c. caerulescens (Linnaeus, 1758)

Oedipoda coerulea Saussure, 1884

Sphingonotus c. caerulans (Linnaeus, 1767)

Fam. Bradyporidae Steropleurus perezi (Bolivar, 1877)

Ordre PSOCOPTERA



39

Ordre HOMOPTERA

Fam. Dictyopharidae

Ordre HETEROPTERA

Fam. Alydidae Camptopus lateralis (Germar, 1817)

Fam. Anthocoridae Orius niger (Wolff, 1811)

Fam. Berytidae Berytinus geniculatus (Horvath, 1885)

Fam. Coreidae Corcoriomedis sp. Coriomeris affinis (Herrich-Schaeffer, 1839)

Syromastus rhombeus (Linnaeus, 1767)

Fam. Cydnidae Ochetostethus pygmaeus (Rambur, 1839)

Fam. Lygaeidae Camptotelus lineolatus (Schilling, 1829)

Emblethis duplicatus Seidenstucker, 1963

Emblethis proximus Seidenstucker, 1967

Gonianotus marginepunctatus (Wolff, 1804)

Heterogaster artemisiae Schilling, 1829

Macroplax fasciata (Herrich-Schaeffer, 1835)

Microplax interrupta (Fieber, 1837)

Piezoscelis staphylinus (Rambur, 1839)

Xanthochilus minusculus (Reuter, 1885)

Fam. Miridae Calocoris roseomaculatus (De Geer, 1773)

Chlamydatus evanescens (Boheman, 1852)

Hadrodemus m-flavum (Goeze, 1778)

Horistus orientalis (Gmelin, 1790)

Laemocoris remanei Wagner, 1960

Lepidargyrus ancorifer (Fieber, 1858)

Miridius longiceps Wagner, 1955

Notostira erratica (Linnaeus, 1758)

Phytocoris wagneri Kerzhner & Schuh, 1998

Fam. Pentatomidae Aelia rostrata Boheman, 1852

Dolycoris baccarum (Linnaeus, 1758)

Sciocoris maculatus Fieber, 1851

Sciocoris sp.

Fam. Reduviidae

Coranus griseus (Rossi, 1790)

Rhynocoris cuspidatus Ribaut, 1921


40

Rhynocoris erythropus (Linnaeus, 1767)

Rhynocoris sp.

Fam. Rhopalidae

Chorosoma schillingi (Schilling, 1829)

Rhopalus maculatus (Fieber, 1837)

Stictopleurus pictus (Fieber, 1861)

Fam. Scutelleridae Odontoscelis dorsalis (Fabricius, 1798)

Odontoscelis sp.

Fam. Stenocephalidae Dicranocephalus sp.

Ordre THYSANOPTERA Material en procés de determinació

Ordre NEUROPTERA

Fam. Ascalaphidae Libelloides cunii Selys-Longchamps, 1880

Ordre COLEOPTERA

Fam. Anobiidae Ptinus sp.

Fam. Anthicidae Anthicus sp.

Fam. Buprestidae Anthaxia (Cratomerus) hungarica (Scopoli, 1772)

Anthaxia (Melanthaxia) rugicollis Lucas, 1849

Fam. Carabidae Carabus (Mesocarabus) lusitanicus Fabricius, 1801

Dinodes fulgidicollis (Dufour, 1820)

Harpalus atratus Latreille, 1804

Harpalus attenuatus Stephens, 1828

Harpalus rubripes (Duftschmid, 1812)

Harpalus serripes (Quensel, 1806)

Harpalus sp.

Licinus punctatulus granulatus Dejean, 1826

Ophonus sp.

Fam. Cerambycidae Chlorophorus ruficornis (Olivier, 1790)

Iberodorcadion (I.) molitor (Fabricius, 1775)

Pseudovadonia livida (Fabricius, 1776)

Stenopterus rufus Linnaeus, 1767

Stenurella melanura (Linnaeus, 1758)

Fam. Chrysomelidae Aphthona sp.


41

Bruchidius sp. Chrysolina affinis (Fabricius, 1787)

Coptocephala scopolina (Linnaeus, 1767)

Cryptocephalus marginellus G.A. Olivier, 1791

Cryptocephalus sp.

Dicladispa testacea (Linnaeus, 1767)

Exosoma lusitanicum (Linnaeus, 1767)

Labidostomis (L.) lusitanica (Germar, 1824)

Lachnaia cylindrica (Lacordaire, 1848)

Longitarsus sp.

Phyllotreta sp. Spermophagus sp.

Timarcha sp.

Tituboea biguttata (G.A. Olivier, 1791)

Fam. Coccinellidae Adalia bipunctata (Linnaeus, 1758)

Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758)

Coccinella septempunctata Linnaeus, 1758

Hippodamia variegata (Goeze, 1777)

Scymnus sp.

Fam. Corylophidae

Arthrolips sp.

Fam. Curculionidae Aizobius sedi (Germar, 1818)

Anisorhynchus scabrosus (Geoffroy, 1785)

Curculio glandium Marsham, 1802

Lixus sp. Sitona intermedius Kuster, 1847

Sitona sp. Trachyphloeus sp.

Fam. Histeridae

Hister grandicollis Illiger, 1807

Fam. Meloidae Mylabris (M.) quadripunctata (Linnaeus, 1767)

Fam. Melyridae Aplocnemus sp. Axinotarsus sp. Clanoptilus sp. Psilothrix viridicoerulea (Geoffroy, 1785)

Fam. Mordellidae Mordellistena sp.

Fam. Nitidulidae Meligethes sp.

Fam. Phalacridae Olibrus sp.


42

Fam. Prionoceridae Lobonyx aeneus (Fabricius, 1787)

Fam. Ptiliidae

Fam. Scarabaeidae Netocia morio (Fabricius, 1781)

Netocia oblonga (Gory & Percheron, 1833)

Oxythyrea funesta (Poda, 1761)

Rhizotrogus maculicollis Villa & Villa, 1833

Fam. Staphylinidae Acrotona sp. Anotylus sp. Astenus sp. Faronus lafertei Aube, 1844

Ocypus aethiops (Waltl, 1835)

Ocypus ophthalmicus (Scopoli, 1763)

Ocypus sp. Philonthus sp. Quedius sp.

Tachyporus sp.

Xantholinus sp.

Fam. Tenebrionidae

Asida (Polasida) sericea (Olivier, 1795)

Glabrasida dubia alcirensis Reitter, 1917

Heliopathes luctuosus (Serville, 1826)

Megischia curvipes (Brullé, 1832)

Omophlus sp. Phylan abbreviatus (Olivier, 1795)

Probaticus laticollis (Küster, 1850)

Ordre HYMENOPTERA

Fam. Apidae Apis mellifera Linnaeus, 1758

Bombus sp.

Fam. Bethylidae

Fam. Braconidae

Fam. Ceraphronidae

Fam. Chalcididae

Fam. Diapriidae

Fam. Elasmidae

Fam. Encyrtidae

Fam. Eulophidae

Fam. Eupelmidae


43

Fam. Evaniidae

Fam. Formicidae Aphaenogaster gibbosa (Latreille, 1798)

Crematogaster auberti Emery, 1869

Goniomma blanchi (Andre, 1881)

Lasius cinereus Seifert, 1992

Messor barbarus (Linnaeus, 1767)

Messor capitatus (Latreille, 1798)

Pheidole pallidula (Nylander, 1849)

Plagiolepis grassei Le Masne, 1956

Plagiolepis pygmaea (Latreille, 1798)

Plagiolepis xene Starcke, 1936

Proformica sp. Solenopsis sp. Tapinoma nigerrimum (Nylander, 1856)

Temnothorax niger Forel, 1894

Tetramorium caespitum (Linnaeus, 1758)

Fam. Ichneumonidae

Fam. Mutillidae

Fam. Mymaridae

Fam. Platygastridae

Fam. Proctotrupidae

Fam. Pteromalidae

Fam. Scelionidae

Fam. Sphecidae

Fam. Tiphiidae

Fam. Trichogrammatidae

Fam. Vespidae

Ordre MECOPTERA

Fam. Panorpidae Panorpa communis Linnaeus, 1758

Ordre LEPIDOPTERA

Fam. Hesperiidae Carcharodus lavatherae (Esper, 1783)

Fam. Lasiocampidae Psilogaster loti (Ochsenheimer, 1810)

Fam. Noctuidae Polyphaenis sericata (Esper, 1787)

Fam. Nymphalidae


44

Coenonympha pamphilus (Linnaeus, 1758)

Melitaea didyma (Esper, 1778)

Fam. Pieridae Colias croceus (Fourcroy, 1785)

Pontia daplidice (Linnaeus, 1758)

Fam. Pyralidae Stemmatophora borgialis (Duponchel, 1832)

Ordre DIPTERA

Fam. Agromyzidae

Fam. Anthomyiidae

Fam. Asilidae Grup Machimus

Saropogon sp.

Fam. Bombyliidae Exhyalanthrax afer Fabricius, 1794

Hemipenthes morio Linnaeus, 1758 Lomatia sp.

Systoechus gradatus Wiedemann, 1820 Thyridanthrax perspicillaris Loew, 1869 Usia sp.

Fam. Calliphoridae

Fam. Cecidomyiidae

Fam. Ceratopogonidae

Fam. Chironomidae

Fam. Chloropidae

Fam. Conopidae

Fam. Dolichopodidae

Hercostomus inornatus Loew, 1857

Fam. Drosophilidae

Fam. Ephydridae

Fam. Heleomyzidae

Fam. Hybotidae

Fam. Lauxaniidae

Fam. Limoniidae

Fam. Muscidae

Fam. Mycetophilidae

Fam. Mythicomyiidae


45

Fam. Phoridae

Fam. Sarcophagidae

Fam. Sciaridae

Fam. Sphaeroceridae

Fam. Syrphidae

Fam. Tachinidae Cylindromyia sp.

Fam. Tephritidae

Fam. Therevidae

Fam. Tipulidae Dactylolabis transversa (Meigen, 1804)

Tipula oleracea Linnaeus, 1758

Tipula sp.

ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A … · Estudi preliminar dels insectes i...

Documents

Transcript of ESTUDI PRELIMINAR DELS INSECTES I ALTRES ARTRÒPODES A … · Estudi preliminar dels insectes i...