C M Y CM MY CY CMY K

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Novembre 2009 - Núm. 33

Bombers i Clíniccompartiran seu el 2013

Noves instal·lacionsformatives a Zona Franca

TMB cedeix a l’SPEISdues vagonetes de rescat

Foto

: Àle

x P

alau

Estrenem nou cascmés segur i funcionalEstrenem nou cascmés segur i funcional

www.bcn.cat/bombers

Editorial• Comiat al Parc de l’Eixample

Som BCN• Un nou aplicatiu permetrà millorar eltemps de reacció en els serveis• Com érem fa mig segle?

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Pedreny, Clara de Yzaguirre,Jordi Secall, Montserrat Radresa,Carme Pallarès, Sagrario Navas,Joan Palau, Vanessa Martínez i ÀlexPalau

Director: Jordi Secall

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau i VanessaMartínez

Disseny i maquetació: Joan Serra, Laura Urios

Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,A. Cabeza, J. Bolívar, J. Asín, J. Secall, E. Cueto,J.R. Carme, S. Suárez, Ruisánchez Arquitectes

Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia,Antoni Cabeza, Montserrat Radresa, Juan I. Paso,Rafael Álvarez, David Zapater, Mercè Alba(Hospital Clínic) i Miguel Rodríguez (TMB)

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Candent• Bombers i Clínic compartiran edificiel 2013• Els veïns acomiaden el Central

Bombers del món• Bombers de Granada (Nicaragua): unjoc de nens

L’expert opina• Manel Ruisánchez, l’imaginador deparcs de bombers

Aprèn a cuidar-te• L’esquena: eix de salut

Serveis Destacats• Xoc de gegants• Pluja excepcional• Cremen dos pisos a Gràcia i a laVall d’Hebrón

Un apunt d’història• 175 anys de la Mútua de Propietaris

Eines de prevenció• Riscos antròpics en actes a la via pública

Així som• Els focs d’ara no són com els d’abans

Formació• Cursos d’especialització en conducció• El Parc de la Zona Franca remodela lesseves instal·lacions de formació

Calaix de sastre• Els primers jubilats als 60 anys• Drassanes serà un CAP• L’instant

Materials i equipaments• TMB cedeix dues vagonetes per a rescatsa l’interior de les línies de Metro i tren

Activitats i Iceberg• L’equip de l’SPEIS arrasa a Vancouver• Humor

SUMARI

2

Notícies• Ja és aquí el nou casc d’intervenció méssegur i ergonòmic

• El CGE farà un segon filtre de les trucadesen situacions excepcionals• Formació i Personal es traslladen a Montjuïc• La teva revista es renova

2 22

25

28

30

32

36

38

4

8

10

12

16

18

20

34

FRH 33-p.02 a 03 ok 24/11/09 14:59 Página 2

Comiat alParc de l’EixampleLa història de Bombers deBarcelona està lligada, en bo-na part, als espais físics queha anat ocupant des dels seusinicis com a Cos de Bombers.L’aparició de nous escenaris derisc degut a l’evolució del nostreentorn urbá té com a resposta la in-corporació de nous recursos ope-ratius. El creixement de la ciutat ila creació de nous parcs de bom-bers és una constant que sempreha cercat l’equilibri entre la valora-ció del risc i la quantificació delsrecursos per assolir els millors ín-dex de seguretat per als ciutadans.

Són història i queden en el nos-tre record el parc de la Ciutadella,el de la ronda de Sant Pau, el dela plaça de Santa Anna, el de laBarceloneta, el de l’Esquerra del’Eixample, el de la Dreta del’Eixample, el d’Hostafrancs, el deSant Andreu o el de Gràcia. I,més propers en el temps, tambéel parc de la plaça Borràs, el dePi i Molist, el d’Almogàvers i, comno, el del carrer Lleida. _____..___

Barcelona no s’atura i ara ha dedonar un pas més en el guió delcreixement per a la transformacióde la ciutat. Hem de tornar a repre-sentar l’escena agredolça de cedirpart de la nostra història per millo-rar. Donem solidàriament la “cate-dral” de Bombers, convençuts queel canvi ens oferirà noves oportuni-tats per créixer com a Servei pro-fessional i especialitzat en l’aten-ció de les emergències. Donem ala ciutat i als seus ciutadans elParc de l’Eixample, una part moltimportant de la història de Barce-lona que també és una part moltimportant de la història del seuCos de Bombers. Ho fem conven-çuts i amb el sentiment de la feinaben feta.

Els 77 anys del Parc de l’Ei-xample deixen un pòsit d’alegries,pors i reconeixement ciutadà. Totun seguit de sentiments contra-dictoris provocats per fets tan col-pidors com els bombardejos del1938, els incendis a Iberia Radio,a l’edifici Autopistes i a la Torre Ur-

quinaona, l’incendi del Gran Tea-tre del Liceu, l’explosió a Comptede Borrell i la de Capità Arenas, iper molts altres fets que han su-posat un constant exercici de ser-vei a les persones, als ciutadans ia aquest projecte de ciutat quesempre ha tingut al seu costat elCos de Bombers de Barcelona. �

3

EDITORIAL

FRH 33-p.02 a 03 ok 24/11/09 14:59 Página 3

CANDENT

Bombers i Clínic compartiran e

Un macroedifici de set plantes acollirà el nou Parcde Bombers de l’Eixample i l’ampliació de l’HospitalClínic. Les obres del complex, que es construirà deforma simultània, començaran el proper mes dejuny i acabaran el gener del 2013.

4

Els bombers de l’Eixample com-partiran edifici amb el personalsanitari del Clínic. El 10 de setem-bre es va presentar de forma oficial elprojecte de remodelació del solar de-limitat pels carrers Provença, Casa-nova, Villarroel i el passatge del Ninot.En els terrenys on avui s’alça la seucentral de Bombers de Barcelona, esconstruirà un gran edifici de més de50.000 metres quadrats i set pisosd’alçada que acollirà l’ampliació del’Hospital Clínic i el nou i definitiu Parcde Bombers de l’Eixample. El futurparc estarà annex al nou edifici hos-

pitalari, tot i que les dependències,accessos i instal·lacions en seran in-dependents.

Tres anys d’obresLa construcció del complex, batejatamb el nom de Clínic-Provença, co-mençarà el juny del 2010 i no estaràcompletament acabada fins el generdel 2013. Tanmateix, les obres alsolar del carrer Provença arrencaranmés aviat, entre març o abril de l’anyvinent, quan està previst iniciar elstreballs d’enderrocament de la histò-rica seu de Bombers. Unes dates que

Vista del futur edifici des de la cantonada del carrerCasanova amb Provença. El Clínic-Provença s’erigiràcom un nou referent arquitectònic al cor de l’Eixample

FRH 33-p.04 a 07 ok 24/11/09 14:01 Página 4

5

n edifici el 2013

L’avantprojecte del futur edifici Clínic-Provença, amb lafaçana principal i les tres plantes que ocuparà el parc

poden patir lleugeres modificacions,doncs caldrà fer compatibles lesobres amb les del futur traçat del’AVE, que també afectaran Provença.Actualment, la construcció de la ca-serna provisional al parc de Joan Mirósegueix el calendari previst, de mane-ra que hauria de ser inaugurada elproper mes de desembre. El trasllat

del personal de l’SPEIS a les instal·la-cions provisionals s’ha fixat per al ge-ner del 2010.

Parc integratEl complex del carrer Provença tindràonze plantes en total: set sobre rasanti unes altres quatre soterrades; i s’eri-girà en un element de referència dinsde l’entorn visual del barri. La majorpart del recinte (47.541 m2) es desti-narà a usos hospitalaris i acollirà unnou i modern servei d’Urgències i lesunitats especialitzades en Hematolo-gia, Nefrologia, Oncologia i Urologia.En el disseny de l’edifici s’han incor-porat els darrers avenços tecnològicsen construcció sostenible, com unadoble façana tèrmica o la il·luminació

per leds, per garantir un baix impacteambiental i afavorir una gestió efi-cient de l’energia.El futur parc de l’Eixample ocuparàaproximadament la meitat de l’actualparcel·la i seguirà tenint els accessosi sortides pel carrer Provença. Seràuna caserna tipus de tres plantes(planta baixa, altell i primer pis), en lalínia de Llevant o del futur Parc delPort, amb una superfície construïdade 2.203 m2, sala d’útils amb capaci-tat per a fins a dotze vehicles i un patide pràctiques de 1.196 m2. Tot i que,evidentment, el pati de maniobres se-rà descobert, sobre les dues plantesdel nou parc s’hi elevaran uns altresquatre pisos de serveis hospitalaris.

Un projecte necessariLa millora dels hospitals i dels centresd’atenció sanitària és un dels eixos delPla Ciutat. En aquesta línia, durant lapresentació del projecte l’alcalde Jor-di Hereu va destacar davant del perso-nal del Clínic que “els bombers us en-treguen la seva catedral, però ho fansabent que és pel bé de la ciutat”.L’ampliació del Clínic és fruit de l’a-cord entre la Conselleria de Salut il’Ajuntament. El nou edifici permetràdotar l’hospital d’instal·lacions ade-quades a les necessitats dels ciuta-

La històrica seu deProvença serà enderrocadael proper mes de març perrenéixer el 2013 convertidaen un nou i modern parc

L’acord entre l’Ajuntamenti la Conselleria de Salutprojecta un parc de tresplantes i 3.399 m2 inseritdins del conjunt hospitalari

FRH 33-p.04 a 07 ok 24/11/09 14:01 Página 5

CANDENT

6

Joan Miró, gairebé a punt

El parc provisional de l’Eixample ja està pràcticament llest. Durant els mesosd’agost a novembre s’han realitzat els principals treballs d’edificació del parc,que acabaran amb la connexió a la xarxa semafòrica (per habilitar els corredorsverds que facilitaran la sortida ràpida dels vehicles en servei d’urgència).L’equipament del parc, últim pas abans per poder procedir al trasllat dels efec-tius, està també molt avançat. Si no sorgeixen imprevistos, es complirà el calen-dari que fixa l’inici de l’activitat de Bombers de Barcelona a les dependènciesde Joan Miró per a finals d’aquest proper mes de gener.

dans, i superar els actuals problemesde saturació d’espai –molts serveis estrobaven fins ara en mòduls tempo-rals–. “Necessitem aquest espai per-què Barcelona necessita aquest hos-pital”, va referir la consellera de Salut,Marina Geli. El nou edifici ampliarà un25% la superfície total del Clínic i,alhora, permetrà abordar la reformaintegral de tot el conjunt hospitalariamb vistes al 2020.A canvi dels terrenys de Provença, elClínic ha cedit a l’Ajuntament el solarde ‘Les Germanetes’, entre els carrersConsell de Cent, Mallorca, Viladomat iBorrell. En aquesta illa s’hi construiranequipaments com un institut de secun-dària, un casal d’avis, una escola bres-sol i pisos de protecció oficial. L’ender-rocament de l’històric Parc Central deBombers no serà, doncs, en va. És lanostra aportació al barri i un servei enbenefici de tots els ciutadans. �

Jordi Hereu al personaldel Clínic: “Els bombers usentreguen la seva catedral,però ho fan sabent que éspel bé de la ciutat”

La regidora Assumpta Escarp, l’alcalde Jordi Hereu, laconsellera de Salut, Marina Geli, i el conseller delegatdel Clínic, Raimon Belenes, durant la presentació delprojecte, el passat 10 d’octubre

El Calendari

Desembre 2009 a Inauguració de la caserna provisionalGener 2010 a Trasllat provisional del personal a Joan MiróMarç-abril 2010 a Enderrocament del parc històricJuny 2010 a Inici de les obres de l’edifici compartit entre elParc de Bombers de l’Eixample i l’Hospital ClínicGener 2013 a Inauguració del nou parc del carrer Provença

FRH 33-p.04 a 07 ok 24/11/09 14:01 Página 6

Els veïns acomiaden el Parc de l’Eixample

7

Un sol més propi d’agost quede principis d’octubre va acom-panyar la jornada de portesobertes del parc de l’Eixample.Des de les 10 del matí, desenes defamílies al complet van apropar-se aconèixer de primera mà la tasca queduen a terme els companys desti-nats al carrer Provença, abans que–d’aquí a poc més de dos mesos–es traslladin al parc de Joan Miró.Un parc provisional que ja coneixen

els veïns que van visitar-nos el pas-sat 3 d’octubre, gràcies als plafonsinformatius amb maquetes i plànolsque es van distribuir pel pati delCentral durant la jornada.

EscumatsLa canalla va ser la veritable prota-gonista del dia de portes obertes.Els nens feien cua per vestir-se debomber (amb cascs i jaquetons os-tensiblement massa grans) i per fer

Desenes de famíliesvan inundar el parcCentral de l’Eixample enl’última jornada de portesobertes abans quecomencin les obres

La jornada de portes obertes del passat 3 d’octubreva omplir per darrera vegada el pati del Central d’es-cuma, rialles i sirenes. Desenes de veïns van aplau-dir els simulacres dels companys de l’Eixample i elsmés menuts van gaudir emulant ser bombers.

anar les mànegues amb l’ajuda delsveterans, cobrint el pati d’un marblanc i esponjós. Arreu del parc, cria-tures escumades corrien amunt iavall fent anar les sirenes i enfilant-se als camions, tot fent temps finsel moment d’assistir al simulacred’extinció que el torn de l’Eixampleva fer al castellet. Fins que s’inau-guri el nou parc de Provença –el2013–, les activitats que el Cos deBombers realitzi de cara als ciuta-dans es repartiran entre la resta deparcs de Barcelona. �

Desenes de veïns passegen pel pati del Centraldurant la jornada del passat 3 d’octubre

Un grup de nens aprenen a fer anar la mànegaataviats per una més que possible remullada

FRH 33-p.04 a 07 ok 24/11/09 14:01 Página 7

NOTÍCIES

El casc model F1 SF que ha estrenat Bombers deBarcelona millora les prestacions en matèria deprotecció contra les radiacions de la calor, les fla-mes, l’entrada d’aigua i els impactes, alhora queconfereix una major llibertat de moviments.

8

Quatre bombers mostren el nou casc d’intervenció del’SPEIS durant la presentació dels nous equips, elpassat 23 d’octubre

El nou model de casc s’ajusta ales exigències de les normati-ves europea i espanyola sobreEquips de Protecció Individual per abombers i supera en prestacions alque fins ara havíem utilitzat. La dis-tribució del casc s’ha portat a termea tots els parcs durant el mes d’oc-tubre, on tota la plantilla operativaha participat en les pràctiques d’a-daptació als nous equips.La superfície externa del casc integrauna cresta longitudinal, mentre que lacopa està emmotllada per injecció enuna sola peça i conté fibres resis-tents a les altes temperatures i mate-rials termoplàstics per a una millor

absorció i una alta protecció davantpossibles impactes. Aquest plus deresistència, a més, fa el nou cascmenys procliu al desgast, pel que espreveu que comporti menys inci-dències i reparacions.Més enllà d’incrementar la nostraprotecció, el nou casc també per-met utilitzar la resta d’equip indivi-

dual d’una manera més còmoda iàgil. La seva forma permet l’acobla-ment de sistemes de comunicació,del protector de clatell i de la llanter-na, així com la utilització de la màsca-ra de l’Equip Respiratori d’Aire (ERA)sense que abans ens haguem detreure el casc.

Doble visorEl nou casc continua sent de tipusintegral, però incorpora unes ulleresde protecció ocular i una pantallafacial que es poden utilitzar de ma-nera independent (a diferència del’antiga pantalla única). El visor facialestà recobert per un bany daurat que

L’Ajuntament ha invertitmés de 306.000 euros enl’adquisició de 870 unitatsdel nou casc model F1 SF

Nou casc d’intervenció més s

FRH 33-p.08 a 09 ok 24/11/09 14:04 Página 8

9

ens protegeix la cara de les radia-cions de la calor i deixa passar unpercentatge de llum d’un 9%. A més,el visor incorpora en la seva partexterna un tractament antibaf i anti-rratllades. Una altra diferència res-pecte a la pantalla que duia l’anticcasc, és que les ulleres i el visor facialdel nou model sobresurten menys,amb el que tenim més llibertat demoviments en espais tancats.

Nom i escutLa identificació corporativa amb l’es-cut de Bombers de Barcelona en dau-rat se situa en el frontal del casc, men-

tre que la identificació personal i l’a-nagrama històric del Cos s’ubiquen ala part posterior, de forma molt visible.Pel que fa als colors, els nous cascsmantindran la identificació cromàticavigent: negre per als bombers, vermellper als comandaments i blanc per alscaps d’unitat, tècnics i sanitaris.“Hem triat el casc més modern i elque millor s’adapta a les nostresnecessitats de servei”, va afirmar eldirector de l’SPEIS, Joan Pedreny,durant la presentació oficial del noucasc de Bombers de Barcelona, elpassat 23 d’octubre. El model F1 SF

El nou casc incorporaunes ulleres de proteccióocular i una pantalla facialanti-radiacions que es podenutilitzar de forma independentsegons el tipus de servei

Destí solidariL’antic casc de Bombers de Barcelona havia complert el seu cicle després devuit anys formant part del nostre Equip de Protecció Individual. Un temps en elque han aparegut models millors –com el recentment incorporat– i que per-meten incorporar la darrera tecnologia en comunicacions i ajustar-se als dar-rers mètodes de funcionament. Però l’antic casc de l’SPEIS no està, en abso-lut, obsolet, i segueix complint amb les exigències de seguretat. Per això,l’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord per cedir les unitats que enca-ra estiguin a la seva disposició a programes d’ajuda humanitària.

és el casc que s’està estandarditzanten els darrers temps a nivell europeu.A Espanya, en els últims anys l’hanincorporat també serveis de bomberscom els de Madrid, Màlaga, Navarrao la Generalitat de Catalunya.

EPI completBombers de Barcelona ha incorpo-rat 870 unitats del nou casc modelF1 SF, fabricat per la companyiaMSA Gallet. El cost total d’adquisi-ció dels equips supera els 306.000euros (51 milions de les antiguespessetes, a raó de 352,64 euros launitat), i completa la renovació del’Equip de Protecció Individual de laplantilla operativa, després que elmarç del 2007 es van renovar elsjaquetons i els sobre pantalons delvestit d’intervenció.Aprofitant les potencialitats del nouequip, l’SPEIS projecta adquirir enun futur nous sistemes de comuni-cació (micròfon de contacte i alta-veu de transmissió) que anirien inte-grats en el mateix casc. �

Frontal: el nou casc incorpora ulleres de proteccióocular independents. Darrere: la identificació personali l’escut històric de Bombers acompanyen el dors

s segur i ergonòmic

FRH 33-p.08 a 09 ok 24/11/09 14:04 Página 9

NOTÍCIES

El CGE farà un segon filtre de tren situacions excepcionals

10

L’enorme diferència entre elsserveis demandats i els querealment van requerir la inter-venció de Bombers durant elsaiguats del passat 22 d’octubre–més d’un 40% es van resoldresols–, ha decidit l’SPEIS a impulsarun sistema per millorar el filtre de lestrucades que rep el 080 en aquestessituacions excepcionals.Amb aquesta voluntat es va reunir ladirecció de Bombers amb responsa-bles d’ATENTO (la companyia queatén en primera instància les truca-

des al 080 i que les remet al CGE), elpassat 23 d’octubre. Així, s’ha acor-dat que en situacions d’allau de peti-cions, com en el cas de fenòmensmeteorològics, s’incrementarà el per-sonal de la plataforma 080 per fer unsegon filtre de les demandes (inclo-ent la retrucada als sol·licitants), pertal de discriminar les que realmentconstitueixen una urgència. Un fetque ha de permetre optimitzar elsrecursos de què disposen els parcs iactuar amb més agilitat davant d’a-questes situacions. �

Bombers i ATENTO acorden incrementar el personalde la plataforma 080 quan es produeixi un allau depeticions per poder fer-ne un segon filtre

La teva revista es renovaLa Fahrenheit 451 incorpora noves seccions per donar un protagonismeencara més gran a la participació dels bombers

La revista dels bombers de Bar-celona incorpora noves seccionsi modifica alguns aspectes delseu disseny. És la culminació d’unprocés que, al llarg dels darrers anysi gràcies a les vostres aportacions,ha anat adaptant la revista per fer-vos-la més propera, més oberta, mésinteressant i més útil.En el número anterior ja vau poderfer un tast del que seran algunes deles novetats. Entre les pàgines ques’estrenen hi ha l’Aprèn a cuidar-te,un apartat fix on trobareu recomana-cions i hàbits saludables directamentvinculats a la tasca dels bombers:

FRH 33-p.10 a 11 ok 24/11/09 14:07 Página 10

11

e trucades

Les dependències de Formació ide Personal de Bombers de Bar-celona tenen la seva seu de for-ma permanent, des del passatmes d’octubre, a l’edifici que cen-tralitza les instal·lacions municipalsd’aquestes àrees, al número 4 del car-rer de la Guàrdia Urbana. De fet, pelseu valor intrínsec, els de Bombershan estat els últims departaments del’Ajuntament en traslladar-se a les de-pendències de Montjuïc.La data d’inici de l’enderrocament delParc de l’Eixample –a mitjans del mesde febrer– i la posterior execució deles obres d’ampliació de l’Hospital Clí-nic, condicionaran el trasllat de la res-ta de dependències que actualment

Formació i Personal estraslladen a MontjuïcEls dos departaments s’ubiquen des de primersd’octubre al carrer de la Guàrdia Urbana número 4

estan ubicades al carrer Provença. Alcarrer de la Guàrdia Urbana es con-centraran totes les tasques adminis-tratives i de gestió a nivell formatiudels bombers, tant del personal enactiu com del de nou ingrés. �

des de com tenir cura del nostre cosper rendir millor i evitar lesions du-rant el servei, fins a la dieta adequa-da que podeu seguir quan us toquitorn de guàrdia.

Més protagonistesTambé ampliem fronteres amb sec-cions de reportatges com el Cos acos, on podreu conèixer a fons elsserveis d’emergència amb els que enscoordinem els bombers a Barcelona,

o la ja coneguda Bombers del món,on companys d’arreu del planeta ensexpliquen com és la vida d’un bomberals seus països. L’apartat Calaix desastre donarà cabuda a l’actualitatmés social d’aquesta casa, mentreque a les pàgines de l’Així som, bom-bers joves i veterans confrontarancara a cara les seves particulars –isovint diferents– visions. Finalment, lasecció Som Barcelona recollirà alhoral’activitat i projecció social de l’SPEIScom a representant de la nostra ciutat,i tots aquells temes urbans i de mobi-litat que d’una o altra manera podeninfluir en la nostra tasca diària.Volem que sentiu la revista més vos-tra. Per això, donem la benvinguda atots els companys i companyes quevulgueu contribuir amb la revista apor-tant propostes i suggeriments, articlesi experiències personals. �

La veu i opinió delsbombers serà encara méspresent, a través deseccions com Així som o elCalaix de sastre

Canvi de director

Després d’anys encapçalant la re-vista de Bombers de Barcelona, lacap del Nucli de Formació, Mont-serrat Radresa, cedeix el testimonia un altre membre d’aquesta casa.El nou director de la Fahrenheit 451serà ara el cap d’unitat Jordi Secall.Des d’aquí volem agrair i fer valerl’enorme treball que la Montse hafet perquè aquesta revista sortísendavant i perquè us arribés, a ca-sa i als parcs, en les millors condi-cions. Mil gràcies!

FRH 33-p.10 a 11 ok 24/11/09 14:07 Página 11

SERVEIS DESTACATS

12

Xoc de gegantsUn pesquer i un mercant col·lisionen prop del Portde Barcelona. La ràpida intervenció de l’SPEIS i deSalvament Marítim evita l’enfonsament dels vaixells

El 17 de setembre vam ser reque-rits per la Policia Portuària arrand’un accident en alta mar entredos vaixells. Les embarcacions, unpesquer de 30 metres d’eslora denom El Galán i el mercant Maykop, de100 metres d’eslora, havien col·lisio-nat a unes cinc milles al sud-oest dela boia S del Port de Barcelona.La diferència de mida va fer que elpesquer s’endugués la pitjor part enel xoc i que hagués de ser remolcatper Salvament Marítim fins al final delMoll de la Marina. Un cop dins del dic,es va comprovar que l’embarcaciótenia un gran escletxa a la proa queafectava uns tres metres d’eslora i totel seu calat. La tripulació del vaixellestava molt nerviosa. Un dels mari-ners estava recolzat sobre unes xar-

xes amb símptomes d’haver rebut unfort cop, motiu pel qual va ser estabi-litzat i traslladat per l’ambulància delServei a l’Hospital Clínic. El SEM vahaver de traslladar també a l’hospitala uns altres tres membres de la tripu-lació ferits lleus.

Rescat en gruaLa via d’aigua havia provocat unainundació d’uns dos metres i mig deprofunditat en un compartiment deproa, i la bomba d’esgotament quehavia instal·lat la tripulació no eracapaç de fer-hi front. La dotació del’SPEIS va muntar dues bombes sub-mergibles, gràcies a les quals es vaaconseguir reduir la inundació finsque una grua pont mòbil va poderextreure el vaixell de l’aigua. _______

Mentre efectius del Port-Zona Francaactuaven al pesquer, la sortida de l’Ei-xample comprovava al Moll Adossatla situació de l’altre vaixell. El mercantestava escorat per una inundaciód’uns centenars de litres i presentavaun fort cop que afectava 20 metresdel casc, així com un forat de 2x2metres sota la línia de flotació, tot ique no corria perill d’enfonsament. �

Dos bombers instal·len una bomba d’esgotament através de la malmesa popa del pesquer El Galán. Asota, el Maykop, l’altre vaixell implicat en la topada

La topada entre els vaixellsEl Galán i Maykop va deixarferits a quatre mariners dela tripulació del pesquer

FRH 33-p.12 a 15 ok 24/11/09 14:39 Página 12

13

Pluja excepcional

L’intens aiguat que va caure sobre Barcelona el 22d’octubre va obligar al CGE a activar 232 serveisen només dues hores

La trajectòria de la tempesta,que va entrar des del Port i vacreuar la ciutat en diagonal finsa Nou Barris, es reflectia en unafranja contínua d’alertes per serveisen els mapes del CGE a la SalaConjunta. En dues hores, el 080 va

rebre 865 trucades a causa de l’ai-guat que va caure sobre Barcelonael passat 22 d’octubre. Una allau queva derivar en l’activació de 232 ser-veis, 86 dels quals van ser atesosper les dotacions de Bombers deBarcelona. Els 146 serveis restants

van ser finalment anul·lats en variarles condicions de l’emergència o enresoldre’s per si mateixos.

Col·lectors desbordatsLa majoria d’incidències es van donarper insuficiència drenant en superfí-cie. La inusual intensitat de la plujava superar la capacitat de moltes ins-tal·lacions, com el clavegueram, men-tre que les fulles de l’inici de la tardorvan taponar molts embornals, impe-dint que desallotgessin l’aigua en su-perfície. Entre les majors afectacionsper pluja destaquen la que va obligara suspendre parcialment el servei ala línia 2 del Metro, la inundació d’al-guns trams de la ronda Litoral i unaesllavissada en el camí de la Foixardaamb caiguda de roques al vial. Tambées van registrar diverses caigudes demurs i d’arbres, així com inundacionsen baixos, terrats, soterranis i trans-formadors ubicats a la via pública. �

En alguns barris es van arribar a superar els 80 litresper metre quadrat en només dues hores

Un camió de runa bolca a la Zona FrancaUn camió articulat que trans-portava runa va bolcar, el pas-sat 7 d’agost, al carrer del nú-mero 6 de la Zona Franca, propde l’entrada de Mercabarna. El vehi-cle va quedar tombat sobre el costatdel volant, deixant al conductor atra-pat dins de la cabina. La càrrega delcamió va quedar estesa sobre la via iva obligar a tallar el trànsit durantmés de tres hores.Els equips de rescat de Bombers vanruixar d’escuma la zona, com a mesu-ra preventiva davant de possiblesvessaments de carburant, abans deprocedir a alliberar el conductor. L’ho-me va ser assistit pels nostres sanita-ris a causa de diversos traumatismes

i abrasions, abans de ser traslladat al’Hospital de Bellvitge. La grua del’SPEIS va completar el servei po-

sant dreta la tractora i el remolc delcamió, i es va ordenar la retirada dela runa de la via. �

FRH 33-p.12 a 15 ok 24/11/09 14:39 Página 13

SERVEIS DESTACATS

14

Cremen dos pisos a Gràcia i Vall d’HebrónEls dos virulents incendis produïts el passat mes d’octubre es van saldaramb el balanç d’un mort i dos ferits greus

Les flames van calcinar per complet les vivendes delscarrers de Santa Rosalia i de Jesús

Un tràgica successió d’esdeve-niments està al darrera del focque, el passat 29 d’octubre, vaacabar amb la vida d’una veïnadel carrer Jesús, a Gràcia. Se-gons el relat del marit de la víctima,qui era present en el moment delsfets i va patir cremades a l’avantbraç,les flames van començar quan es vaprendre una tovallola situada propd’una làmpada, la qual va derivar enla combustió d’un matalàs i de diver-sa roba de llit. Des de l’habitació on

es trobaven, la parella va treure elmaterial incendiat cap a la galeria,estenent durant el trajecte el foc peraltres punts de la casa. L’arribada dela dotació de l’SPEIS va permetreapagar les flames i evitar que aques-tes afectessin a la resta de l’edifici,però ja no va poder fer res per salvarla vida de la dona.

Explosió de gasMenys de dues setmanes abans, eldia 18 d’octubre, havíem actuat en

un altre foc de pis originat per unaexplosió en un immoble del carrer deSanta Rosalia, a la Vall d’Hebrón. Enarribar els equips de Bombers, ja cre-maven amb virulència dues habita-cions i el menjador d’un pis de la pri-mera planta. Mitjançant una instal·la-ció d’aigua per l’escala comunitàriavam extingir les flames en deu mi-nuts, mentre la TMS del Servei ateniaal resident de l’immoble, que haviaestat evacuat per un veí i que patiacremades de segon i tercer grau. �

Les flames respecten CollserolaL’estiu del 2009 es recordarà en aquesta casa com un dels més benignes pelque fa al nombre i la magnitud dels incendis forestals. Probablement, el foc mésremarcable d’aquest tipus va ser el que es va originar el 7 de setembre al passeig de laPineda, al barri de Vallbona, on van resultar cremats 7.200 metres quadrats de pins i matolls.La intervenció va mobilitzar mitja dotzena de vehicles i 25 bombers de l’SPEIS, sis autobombesi un helicòpter de la Generalitat i dues unitats dels agents rurals. Les flames van arribar a amenaçarels habitatges situats al capdamunt d’un turó, però l’acció coordinada dels efectius, descarregantaigua des de diferents línies de mànega al voltant del turó i des de l’aire, va permetre controlar el focsense que es produïssin danys ni a persones ni a instal·lacions. �

FRH 33-p.12 a 15 ok 26/11/09 16:01 Página 14

15

Desallotjada una fincade la Barceloneta peltrencament d’una biga

Desallotjada una fincade la Barceloneta peltrencament d’una biga

Un total de 17 veïns d’un immo-ble del carrer Pontevedra vanhaver de ser desallotjats pre-

Trimestre de patologies

L’incident de la Barceloneta no ha es-tat, ni de bon tros, l’únic servei motivatpel mal estat d’alguns edificis quehem hagut d’atendre a l’SPEIS durantel darrer trimestre. A continuació teniuimatges d’algunes intervencions re-cents per patologies de la construcció:l’assegurament d’un tros de façanadesprès d’un edifici del carrer Agudes,el 24 d’octubre, i el desmantellamentd’una part d’un terrat amb risc de cai-guda al carrer Aribau, el 23 de juliol.

Quatre ferits en estavellar-se un cotxepatrulla contra un taxiUn turisme en servei dels Mos-sos d'Esquadra i un taxi amb unapassatgera van topar a primerahora del passat 1 de novembre ala confluència del passeig de Gràcia ila Gran Via. L’accident va deixar feritsals quatre ocupants dels vehicles, quevan requerir assistència sanitària. La

passatgera i el conductor del taxi vanhaver de ser hospitalitzats, aquest úl-tim amb pronòstic reservat. Segonsla policia autonòmica, el cotxe patru-lla acudia a un servei d’urgència, perla qual cosa viatjava amb les sirenes iels respectius senyals auditius priori-taris activats. �

ventivament, el passat 1 de no-vembre, després que un dels pisoss’ensorrés parcialment en partir-se

una de les bigues. El sinistre no vacausar cap ferit, però va obligar aapuntalar diverses vivendes de la fin-ca davant la possibilitat que es pro-duïssin més esfondraments. L’origendel succés podria estar en la degra-dació de l’estructura de bigues quesostenia el pis 3r 1a (on va tenir llocl’ensorrament). L’edifici és una cons-trucció tradicional del barri antic de laBarceloneta, de planta baixa i tres pi-sos d’alçada. Tot i l’aparatositat del’accident, els residents de les plantesinferiors de l’immoble van poder tor-nar el mateix dia a les seves cases. �

Un mes abans del succés de la Barceloneta, el 8d’octubre, es va produir un esfondrament semblanten una finca del carrer de Sant Pau, al Raval

FRH 33-p.12 a 15 ok 24/11/09 14:39 Página 15

EINES DE PREVENCIÓ

Els riscos antròpics enactes a la via públicaAllaus, falta d’espai, cremades, dificultat d’accés dels serveis d’emergència...On hi ha gent hi ha risc, i aquest es multiplica quan es reuneixen milers de per-sones. Protecció Civil supervisa els grans actes que es fan a Barcelona percontrolar els riscos derivats de l’aglomeració de persones.

16

Per risc antròpic es pot entendrequalsevol risc que derivi de l’ac-ció humana. Tanmateix, a nivelldel treball del Departament deProtecció Civil la definició s’aco-ta molt més: “A l’SPEIS planifiquemtots els riscos antròpics que tenencert impacte sobre la ciutat, els ques’anomenen ‘actes de ciutat’”, explicaAntonio Cabeza, cap d’unitat de Pro-tecció Civil del Cos de Bombers deBarcelona.

Bàsicament, són els esdevenimentsde participació ciutadana més mas-sius o aquells que, com espectaclespirotècnics o correfocs, comporten unrisc obvi per als participants i espec-tadors. El calendari de Protecció Civilcomença amb la Cavalcada de Reis isegueix amb festes fixes com el Car-nestoltes, la Fira d’Abril, la Revetlla deSant Joan o la Mercè. Una agenda ala que se sumen també els grans ivariats esdeveniments puntuals que

acull Barcelona. Del passat, com lainauguració del Fòrum, els Mundialsde Natació o la Cimera de caps d’Es-tat; del present, com les celebracionsdel Barça, el Tour de França, la Festadel Cel i la Red Bull Air Race, i del fu-tur, com el Campionat Europeu d’Atle-tisme que se celebrarà el 2010. Elsque a priori tenen més risc? “Els con-certs multitudinaris: Manu Chao, ElCanto del Loco...”, apunta la tècnicade Protecció Civil Joana López.

FRH 33-p.16 a 17 ok 24/11/09 14:52 Página 16

17

CoordinatsAbans d’un esdeveniment, els orga-nitzadors es reuneixen amb respon-sables dels serveis municipals impli-cats: Protecció Civil, Bombers, CreuRoja, Guàrdia Urbana, Mossos d’Es-quadra, SEM, Medi Ambient, TMB...D’aquestes reunions sortiran els dife-rents dispositius (seguretat privada,sanitaris, bombers, policia o neteja)que acompanyaran l’acte i en garanti-ran el seu correcte desenvolupament,i que quedaran recollits en el corres-ponent Pla d’Autoprotecció. “Els tresgrans àmbits són Mobilitat, OrdrePúblic (Security) i Seguretat (Safety),que són els que supervisem des deProtecció Civil”, destaca Cabeza.Mentre dura l’esdeveniment, repre-sentants de l’organització i de cadas-cun dels serveis municipals consti-tueixen un Centre de Coordinació(CECOR) Preventiu, que es reuneix ala Sala Conjunta del carrer Lleida, ique serà des d’on es prendran totesles decisions i es coordinaran les ac-tuacions en el cas que es produeixiqualsevol emergència. “Durant la Mer-cè encadenem un acte rere l’altre.Són dies en què pràcticament nosurts del CECOR”, comenta López.

Un marc legal flexibleL’Ordenança de les Activitats i els Es-tabliments de Concurrència Públicade Barcelona, en la seva disposicióaddicional quarta, fixa com s’han detramitar els actes que tenen lloc a lavia pública. Tanmateix, la normativaque regeix aquests actes és bastantflexible i s’ajusta, en la pràctica, a lesnecessitats particulars de cada cas.De cada esdeveniment se’n fa un plad’avaluació de riscos segons la previ-sió del nombre i tipus de públic que hiassistirà, la tipologia d’acte (un con-cert, una cercavila, una fira), l’hora i ellloc on es vol celebrar, etc. A partird’aquest estudi, des de Protecció Civiles plantegen accions tant de segure-tat activa (com actuar en cas d’emer-gència) com preventiva. Per exemple,cal retirar els vetlladors dels bars si secelebra un concert en una plaça, des-muntar els tendals al llarg del recor-regut d’un correfoc, o retirar els cot-xes aparcats durant un acte de piro-tècnia. Un altre punt clau és l’accés idesallotjament del públic: “S’intentaque l’acte comenci i s’acabi de formagradual, però, en general, tothom volarribar i anar-se’n a una hora sem-

blant. Per això es parla amb TMB per-què incrementi el transport públic operquè talli l’accés al Metro al carrer is’evitin aglomeracions a les andanes”,comenta el cap d’unitat.

Qüestió d’èxit“A nivell preventiu proposem espaisamplis, segurs i ben comunicats, oque es parteixi la celebració en matí itarda o en dos dies –com es va fer perla Red Bull Air Race–”, explica la tècni-ca Joana López. En aquest punt, però,sovint organitzadors i Protecció Civilobserven l’èxit d’un esdeveniment ambdiferents ulls. “Si fas un concert per a5.000 persones en una plaça del Gòticsegur que semblarà un èxit de públic:el lloc estarà a rebentar, la gent no espodrà ni moure... Però, de cara a la se-guretat, millor fer-lo en un espai mésobert i de fàcil accés”, argumenta Ca-beza. “Els organitzadors volen moltagent, caos, que es desbordi... perquèmesuren l’èxit amb la sensació d’aflu-ència de públic. Nosaltres mesureml’èxit en funció dels mínims incidents,del mínim risc per a les persones, iaixò a vegades crea divergències ambels organitzadors”. �

Per risc antròpic s’enténel que “pot produir greusdanys físics i materialsderivats d’una aglomeracióde persones reunides ambmotiu d’un acte determinat”

Gairebé un milió i mig de persones van presenciarl’exhibició aèria organitzada el 3 i 4 d’octubre a BCN.Foto: David Blundell - Red Bull Air Race via AP Images

Conèixer l’escenari

Carrers tallats, avingudes que canvien de sentit, escenaris enmig del pas... Un actepot transformar temporalment la via pública. Per això, els bombers que estaran deguàrdia durant la celebració d’un gran esdeveniment en el seu territori, acostumena visitar abans la zona per estudiar com hi podran accedir i intervenir en el cas ques’hi produeixi una emergència.

FRH 33-p.16 a 17 ok 24/11/09 14:52 Página 17

FORMACIÓ

Cursos d’especialitzacióen els vehicles de l’SPEIS

18

Tres membres de l’SPEIS realitzen una pràctica ambles autobombes per a grans incendis, l’any passat

En el marc del Pla de Forma-ció Contínua, l’SPEIS ha rea-litzat enguany una edició delcurs voluntari de conducciód’autobombes (del 27 al 29d’octubre) i dues edicions del cursde maneig d’autoescales i braçosarticulats (durant la primera quin-zena de novembre). Els cursos, de20 hores de durada cadascun i re-partits en tres dies, han volgut apro-fundir en el coneixement dels ve-hicles del Servei per millorar pro-gressivament l’especialització delsconductors i bocos de la plantillaoperativa.

Manualment“El vehicles del Servei funcionen ca-da cop d’una manera més automa-titzada, per això és important donarinstruments als conductors perquèsàpiguen reaccionar quan s’espatllaun mecanisme durant la intervenció.

Per exemple, com recollir manual-ment l’escala en cas que no funcionil’automàtic”, explica la cap del Nuclide Formació de l’SPEIS. Un total de24 membres del Cos (vuit per curs)han participat en aquesta formacióvoluntària.La iniciativa s’emmarca dins del Plade Formació Contínua de Bombersde Barcelona, pel qual el Cos acordaamb els agents socials quins cursosvoluntaris es faran al llarg de l’anyamb el pressupost corresponent delfons salarial. A més dels de conduc-ció, en el marc de la formació conti-nuada també s’han ofert enguanycursos d’obertura de portes amb elGremi de Serrallers. �

24 conductors i bocoshan participat en laformació voluntària permillorar la sevaespecialització

Bombers ha organitzat entre octubre i novembre trescursos de perfeccionament en la conducció i manio-bra d’autobombes, autoescales i braços articulats

FRH 33-p.18 a 19 Mk 24/11/09 15:12 Página 18

19

El Parc de la Zona Franca remodelales seves instal·lacions de formacióEn marxa la construcció de dues noves aules, vestuaris i magatzems per almaterial de formació i la renovació del camp de pràctiques

Remodelar els espais dedicats ala instrucció tant dels bombers del’SPEIS com del personal d’em-preses externes. Amb aquest objec-tiu, el parc de la Zona Franca construiràdues modernes aules de formació (quesubstituiran a l’única que hi ha actual-ment), un nou i més gran magatzem dematerial, així com noves dutxes i ves-tuaris per al personal (extern al torn)que realitzi pràctiques dins del parc.Les instal·lacions s’ubicaran en mòdulsprefabricats de formigó, més grans iben condicionats que els mòduls provi-sionals que hi havia fins ara. La milloratambé inclou la renovació del camp depràctiques, on s’ha substituït el terraper un nou paviment. L’actual remode-lació no inclourà, de moment, la cons-trucció d’un nou túnel del foc, tot i queaquesta està prevista a mig termini.

Pràctiques més sosteniblesA més de la formació en risc químicdel personal de l’SPEIS, el parc dela Zona Franca acull principalmentla formació tant interna com exter-na en extinció. Un àmbit que es voladaptar per fer les pràctiques mésrespectuoses amb el medi ambient.

Se substituiran els extintors de polsper uns d’aigua (de menor impacteambiental), i enlloc de gasoil s’utilit-zarà per a les safates un combusti-ble més net com és el gas. �

En les pràctiques d’extinciós’empraran mitjans mésrespectuosos amb el mediambient com extintorsd’aigua i safates de gas

En les pràctiques d’extinciós’empraran mitjans mésrespectuosos amb el mediambient com extintorsd’aigua i safates de gas

La nova lleva començarà a instruir-seals parcs

Les dependències del parc de la Zona Franca acullenla formació en extinció del personal extern a l’SPEIS

El 13 de novembre, van començarla seva formació els 35 aspirantsa Bombers de Barcelona sorgitsde la convocatòria d’oferta pública del2009. A diferència d’anys anteriors,enlloc d’anar directament a l’Institut deSeguretat Pública de Catalunya (ISPC),la futura lleva ha iniciat la seva instruc-ció amb la primera fase del Curs d’A-daptació a l’SPEIS. Nou setmanes, enquè cursaran en especial la formacióorganitzada a entitats externes, com elconeixement dels carrers de Barce-lona al Centre de Formació del Taxi,

construcció i ascensors a l’Institut Gau-dí o electricitat al CETEI.

De tornada abans d’estiuEls qui superin aquesta fase accediranel proper 8 de febrer a l’ISPC de Molletdel Vallès, on durant dos mesos cursa-ran la formació bàsica. El període for-

matiu es completarà amb la segonafase del Curs d’Adaptació a l’SPEIS,més pràctica i centrada en el treballespecífic del nostre Cos. El calendarid’aquest últim tram de formació enca-ra no està tancat. Tanmateix, es pre-veu que s’iniciï a finals d’abril i acabi amitjans de juny. �

FRH 33-p.18 a 19 Mk 26/11/09 16:06 Página 19

TMB cedeix dues vagonetes dBombers compta amb dues plataformes elèctriquesper poder accedir amb rapidesa a les emergènciesque tinguin lloc a la xarxa de túnels del Metro. Lesnoves vagonetes permeten transportar tot tipus d’ei-nes i de materials sense restar-nos autonomia.

Entre juny i novembre, més de300 companys han realitzat laformació dels nous trolleys desalvament que Transports Me-tropolitans de Barcelona ha ce-dit a Bombers. Aquestes vagone-tes, les primeres que s’implanten aEuropa, estan pensades per afavorirl’operativitat dels equips d’emergèn-cia a la xarxa del Metro. “Si ens tro-béssim amb un incendi en un vagó enqualsevol túnel del Metro, només perarribar-hi gastaríem tota l’ampolla d’ai-re, hauríem de fer relleus i seria moltcomplicat dur a terme el rescat”, co-menta el caporal Campos durant lajornada de formació al Triangle Fer-roviari. Per evitar aquesta situació, laUnitat de Seguretat i Protecció Civilde TMB va adquirir aquestes vagone-tes, que permeten accedir de formaràpida als túnels i poder transportartant personal com material de salva-ment (camilles, aparells de respiracióassistida, eines d’excarceració, etc.).

MATERIALS I EQUIPAMENTS

20

A punt en 50 segonsEl trolley funciona amb quatre bate-ries elèctriques i assoleix una velo-citat màxima de 16 quilòmetres perhora, amb vuit marxes i una auto-nomia mitjana de 30 quilòmetres.El muntatge és molt senzill i es potefectuar en 50 segons, i la sevabase pot resistir fins a 1.000 Kg decàrrega. Les dues vagonetes estandotades amb un sistema de frena-da d’emergència, clàxon, llums deposició i baranes de seguretat. Amés, TMB ha adquirit dos modelsdiferents en funció de l’ample de lavia: de 1.668 mm per a la Línia 1 iRENFE, i de 1.435 mm per a la res-ta de línies de Metro, l’AVE i la LíniaBarcelona-Vallés de Ferrocarrils.Per facilitar la mobilització dels tro-lleys, s’han encarregat dues caixesamb rodes que estan disponibles alParc de l’Eixample i que es podencarregar al camió per mitjà de gruao del carretó elevador. �

Pas a pas

1. Col·locar les estructures de rodes sobre els rails, de manera que els suports per a les bateries quedin a la part interior.2. Desplegar els braços de l’estructura i encaixar-los tot formant un quadrat.3. Col·locar les bateries de manera que els connectors quedin en el centre. Connectar-los.

1 2 3

FRH 33-p.20 a 21 ok 26/11/09 16:04 Página 20

s de rescat a l’SPEIS

21

Els trolleys funcionenamb bateries elèctriques,assoleixen una velocitatde 16 km/h i tenen unaautonomia de 30 km

Les vagonetes són lesprimeres que s’implantena Espanya i la seva baseresisteix fins a 1.000quilos de càrrega

4. Encaixar les dues plataformes que formen la base.5. Desplegar les baranes i col·locar-les en les ranures de les plataformes.6. Inserir la palanca de control a la plataforma en el sentit en què es vol avançar.

4 5 6

FRH 33-p.20 a 21 ok 26/11/09 16:04 Página 21

SOM BARCELONA

22

Un nou aplicatiu permetrà mel temps de reacció en els s

Conjugar en tres pantalles to-tes les incidències de la ciutat,els recursos humans i mate-rials del Cos i la demanda deserveis ja és possible gràcies a lanova versió del sistema de gestióde la Sala Conjunta, el Mycellium.Amb el nou aplicatiu, estarà interre-lacionada la informació dels GPSdels vehicles, la situació del trànsit,els edificis singulars, la visió del’emplaçament dels serveis, les zo-nes dels plans d’emergència espe-cífics i la localització dels recursosdel Cos, i serà possible gestionar-ho tot a través d’un sol mapa, men-tre que amb la versió antiga cadas-cun d’aquests apartats s’havia deconsultar de manera individual.

“La millora fonamental és que elnou sistema ens permet unificar to-ta la informació que fins ara teníemdispersa en diferents aplicatius, ambla pèrdua de temps que això enssuposava”, comenta Rafael Álvarez,cap d’unitat de Tecnologia i Comu-nicació i responsable de Bombersde Barcelona al Centre de Gestiód’Emergències.

El sistema de gestió que utilitza Bombers al CGE es renova. Nous mapes ambtota la informació unificada, automatització a l’hora de gestionar les emergènciesi relació més directa amb la Guàrdia Urbana i altres serveis en són protagonistes.

Localització de trucadesEl nou sistema contempla tot unseguit de millores ideades per opti-mitzar els recursos de què disposal’SPEIS, com la localització automà-tica de totes les trucades, tant detelèfons fixes com de mòbils: “Ambel nou sistema podrem veure en unplànol des d’on ens truquen i tin-drem la informació del titular del te-

lèfon”, explica Álvarez. Així mateix, elnou Mycellium permetrà conèixer eltemps de reacció en cada fase del’emergència més acuradament, pertal de detectar les febleses del ser-vei i esmenar-les.

Resposta automatitzadaEl Mycellium tindrà integrat el Cooper,el sistema de gestió de personal del

El nou Mycellium unificatota la informació que finsara estava dispersa endiferents aplicatius

FRH 33-p.22 a 24 ok 24/11/09 16:04 Página 22

23

La implantacióPrimera faseUnificació de la informació dels GPS dels vehicles, la situació del trànsit, elsedificis singulars, la visió de l’emplaçament dels serveis, les zones dels plansd’emergència específics i la localització dels recursos del Cos.Integració de la megafonia de sortides als parcs i la recepció de trucades.Segona faseIntegració del COOPER (gestió de recursos humans i materials)Prova pilot dels equips mòbils integrats als vehicles Alfa-30 (els Tablet PC,que es podran treure dels vehicles i ser utilitzats allà on estigui establert elcentre de comandament avançat) i als tancs (ordinador integrat al vehicle).Integració del sistema d’enviament d’sms i fax que informa de les emergèn-cies que sorgeixen als comandaments del Cos, a la Regidoria i al servei depremsa de l’Ajuntament.Tercera faseÚltimes integracions multimèdia, com ara la visió en directe de les diferentscàmeres que hi ha distribuïdes per la ciutat.

à millorars serveis

La suma d’una tercera pantalla permet una visió globalde les emergències de la ciutat i de tota la informaciórelacionada

Cos. Un cop es rebi la demanda deservei, el nou aplicatiu proposarà elsvehicles adients en funció del perso-nal assignat a cada parc, de la tipolo-gia de l’emergència i de la morfologiadel carrer on se situa. Tot i l’automatit-zació de la resposta a una demanda,serà sempre el responsable qui vali-darà la selecció feta pel sistema. “Detant en tant farem una apagada del

Mycellium per no perdre la pràctica, jaque fins ara l’assignació de vehicles lafèiem de forma manual”, puntualitzaRafael Álvarez.

Codis compartitsD’altra banda, respecte del treballconjunt que Bombers duu a terme

amb la Guàrdia Urbana, el nou apli-catiu permetrà saber què està fentel cos policial en tot moment: “Actu-alment ens comuniquem els serveis,ens passem informació. Però, amb elnou Mycellium, quan hi hagi un ser-vei amb codi compartit per GuàrdiaUrbana i Bombers, automàticamentens apareixerà què està fent la poli-cia, si han enviat patrulles, si ja hanarribat al lloc, etc. I ells de nosaltresexactament igual”, explica el respon-sable del CGE. De la mateixa forma,la major capacitat del nou aplicatiufarà possible establir noves passarel-les informàtiques amb altres serveismunicipals com el SEM. �

El nou sistema incorporafuncions com la localitzacióautomàtica de les trucadesi la informació del titulardel telèfon

El nou aplicatiu arriba amb una pantalla més per donar una visió global de tota lainformació necessària quan arriba una demanda de servei. Un dels monitorsagrupa la informació gràfica de la ciutat amb els incidents que hi succeeixen, elsegon mostra l’entrada d’informació i serveis i la tercera pantalla té la informaciódels vehicles dels parcs (si estan disponibles, si van de camí a un servei, si estroben en reparació, etc.).

FRH 33-p.22 a 24 ok 24/11/09 16:04 Página 23

SOM BARCELONA

24

Com érem fa mig segle?

El film dels cineastes Jesús An-gulo i Anton Antich té una duradade 76 minuts i és el document encolor i moviment més antic que esguarda a l’arxiu històric de Bombersde Barcelona. La filmació va durar 10mesos, tot i que originàriament haviade ser un curtmetratge.Durant els anys 60 i 70, la pel·lículava servir per mostrar als ciutadanscom els bombers desenvolupàvem elnostre treball. Avui en dia, la cinta ori-ginal –filmada en 16 mm– reposa ala Filmoteca Nacional de Catalunya.Un lloc d’honor que reconeix el valorde patrimoni històric d’aquest docu-mental.

El treball de recerca de Ricard Cervantes (Divisió dePrevenció i Protecció Civil) ha permès editar unDVD amb la pel·lícula Aquí Bomberos. Un documentúnic, rodat l’any 1961 i guanyador del premi Ciutatde Barcelona, que reflecteix de forma acurada eldia a dia del servei ara fa mig segle.

Un regal per als bombersEl film va ser recuperat fa pocs anysper a l’arxiu de Bombers, cedit per undels seus autors gràcies a la tenacitatdel company Ricard Cervantes. El seutreball d’investigació i la col·laboracióde la tècnica sanitària Àngela Maine-ris ha permès localitzar als familiarsd’Anton Antich, coautor del film.Amb el seu permís i el de la Filmote-ca, s’ha publicat una edició limitadaen DVD que s’ha distribuït gratuïta-ment entre juny i setembre a tots elsbombers en actiu i jubilats. Les suc-cessives projeccions que ha patit lapel·lícula original al llarg de mig segle,es deixen entreveure en la poca qua-

Aquí Bomberos és eldocument en color i enmoviment més antic que esguarda a l’arxiu històric deBombers de Barcelona

Diada amb les personesDiada amb les persones

La carpa de l’Àrea de Prevenció,Seguretat i Mobilitat va ser unany més una de les que major

litat del so en els primers minuts delfilm. Un fet que no resta valor històric idocumental a aquesta peça única. �

afluència de visitants va tenirdurant la celebració de La ciutatde les persones, l’exposició sobre

els serveis municipals que cada anys’organitza amb motiu de les Festesde la Mercè. Durant tres dies, del 25al 27 de setembre, Bombers va ins-tal·lar al cor de Barcelona, a la con-fluència del passeig de Gràcia i l’avin-guda de la Gran Via, un tanc lleuger iuna autoescala. Els vehicles i l’aten-ció dels bombers que van participarde la festa van fer les delícies delsciutadans, en especial dels centenarsde nens i nenes que van poder pujara la cistella, fer veure que pilotaven alvolant de l’autobomba o fotografiar-se amb el casc de l’SPEIS. �

Caràtula de la reedició en DVD del film Aquí Bomberos.Al costat, els coautors de la pel·lícula original JesúsAngulo i Anton Antich

FRH 33-p.22 a 24 ok 24/11/09 16:04 Página 24

25

BOMBERS DEL MÓN

Bombers de Granada: unjoc de nens

Els infants a Granada (Nicaragua) juguen al carrer,van a escola i apaguen focs. Una situació sorpre-nent que s’afegeix a altres realitats impactants delseu Cos, com els torns de 200 hores i l’excarceracióamb palanques i puntals de ferro.

La ciutat colonial per excel·lèn-cia de Nicaragua compta ambdos cossos de bombers: elsBomberos de Villa Sandino i elBenemérito Cuerpo de Bombe-ros. Aquest darrer, amb gairebé 60anys d’història, va ser el primer ser-vei d’extinció i salvament de la ciutati va construir el seu parc gràcies alsfons recaptats pels bombers volun-taris. Fins que es van aconseguir di-ners per la primera autobomba, elsincendis s’apagaven a mà: “anavencubells d’aigua amunt i avall, ja quela ciutat no tenia xarxa d’hidrants.Ara tenim una cisterna amb capaci-

tat de 4.500 litres que només femservir per a incendis de gran mag-nitud”, rememora el tinent CarlosMorán, qui porta 16 anys treballanten el Benemérito Cuerpo de Bom-beros de Granada.

Tinc vuit anys i sóc bomberA Granada ser bomber és un joc denens, en el sentit estricte de laparaula. La canalla es pot allistar ales brigades voluntàries de la ciutata edats sorprenents: “Jo vaig entraral Cos com a voluntari als vuit anysd’edat i als 12 vaig accedir a l’aca-dèmia militar”, explica el tinentMorán. Actualment, el bomber mésjove del Cos és José Antonio Veláz-quez, de 15 anys, que es va allistartot just fa un any. “Li hem posat elsobrenom del ‘Correcamins’, perquèen un incendi és qui més ràpid esmou. No para!”, comenta el tinent

El cas del tinent Morán:“Vaig entrar de bombervoluntari amb 8 anys i als12 ja vaig poder accedira l’acadèmia militar”

Amb 15 anys, el nicaragüenc José Antonio Velázquez,àlies el ‘Correcamins’, és bomber voluntari en elBenemérito Cuerpo de Bomberos de Granada

FRH 33-p.25 a 27 ok 24/11/09 16:07 Página 25

26

BOMBERS DEL MÓN

Morán. Aquesta situació, que a Bar-celona seria impensable, és molthabitual a l’Amèrica Llatina i ningúse sorprèn en veure nens i adoles-cents intervenint en un foc. “Lameva família està molt orgullosa demi, ells estaven totalment d’acorden què em fes bomber voluntari”,afirma el joveníssim Velázquez.

Torns de 200 hores El Benemérito Cuerpo de Bom-beros de Granada compta amb 150voluntaris i 16 bombers professio-nals. La manca de recursos econò-mics fa que els voluntaris siguinimprescindibles per poder cobrirmínimament les emergències de laciutat, però la plantilla de ‘perma-nents’ ha de superar una exhausti-va formació: quatre anys per exercirde metge en l’ambulància, dos anysde primers auxilis per ser sanitari,entre cinc i sis anys per obtenir la titulació de tècnic d’emergències,

tres anys per treballar amb mate-rials perillosos, sis mesos d’extinciói de dos a tres anys de rescat. “Lesguàrdies? Són de 200 hores, amb24 hores de descans”. Els bombersassalariats viuen al parc, literal-ment, i tenen un dia sencer de des-cans cada vuit. “No tenim cantina.

Cada dia tenim una hora per anar adinar i a sopar a casa i així retallemdespeses del Cos”, explica Morán.

Camions al ralentíLa majoria de material amb quècompten al parc de Granada és fruitde les donacions d’altres païsoscom Espanya que, a través de

Els bombers viuen al parcliteralment: fan guàrdies de200 hores seguides amb undia de descans cada vuit

“A Granada, t’hi jugues la vida”

El 12 de desembre de 2007, el Benemérito Cuerpo de Bomberos de Granada es va vestir de dol. Un dels seus bombers vo-luntaris, Delvin Mercado, de 19 anys, va morir en una intervenció més pròpia d’un cos policíac que de bombers. “Atenemtot tipus de trucades i requeriments dels veïns, és com si et truqués un familiar: has d’anar-hi sí o sí. Per nosaltres tots elsgranadins són família”. Explica Morán. En aquesta ocasió, es tractava de l’assaltament a una sucursal de Western Union,empresa d’enviament de divises, on hi havia un ferit. La dotació va arribar amb l’ambulància i no s’ho va pensar dos cops al’hora d’entrar a rescatar la víctima. En accedir a l’establiment, els dosatracadors van disparar nerviosament. La policia i els companys van aju-pir-se però el jove voluntari no va tenir temps i va rebre un impacte debala al cor. Mitja hora després perdia la vida en un hospital pròxim. “Enmemòria de Delvin, hem batejat un camió amb el seu nom”, ens mostrael tinent Morán. No és la primera pèrdua que sofreixen: “Un altre com-pany voluntari de la mateixa edat, Aldo Mendoza, va morir al 2006 en unaintervenció amb abelles africanes en un centre turístic de la zona. El vancosir a picades”, recorda Morán.

FRH 33-p.25 a 27 ok 24/11/09 16:07 Página 26

A Granada, el servei mésdemandat pels veïns és eltrasllat de ferits i malaltsen l’ambulància del Cos

Bomberos en Acción i BomberosUnidos Sin Fronteras, els ha enviateines de rescat en alçada, materialde submarinisme i una ambulànciaamb equipament mèdic. Els altresvehicles de què disposen es vancomprar amb fons propis i datendels anys 30 i 50: “Només perarrencar el motor, aquest camióconsumeix dos galons (9 litres) de

benzina. Ens surt tan car que enmoltes ocasions sortim al ralentí perno gastar! –comenta el tinent Moránper il·lustrar la precària situació delCos– i l’excarceració la fem amb laclau kelly (una palanca) i amb barrespuntals”. Menció a part mereix l’auto-escala: “Si cal fer rescat des de lafinestra o pel terrat, agafem l’escalacolissa i la lliguem al camió amb cor-des. Quan no hi ha diners estimulesl’ingeni perquè has de treballar i

La ciutat de Granada és la més antiga de Nicaragua. Amb una població de200.000 habitants, és la més turística ja que conserva millor que cap altra elsaspectes arquitectònics propis de l’època colonial. A més, està envoltada pertres de les meravelles naturals del país: el llac de Nicaragua, amb centenarsd’illetes resultants d’una erupció volcànica, la llacuna de Apoyo, un enclava-ment paradisíac encara verge, i el volcà Mombacho. A pèl!

seguir salvant vides amb allò que tin-guis a l’abast”, raona Morán.

PluriocupatsA Granada els bombers cobreixentot tipus de serveis: fugues de gas,curtcircuits, accidents de trànsit,agressions entre bandes, atacs d’a-belles i un parell de focs a cases almes. El més habitual? El trasllat enambulància de ferits i malalts, tal icom explica Morán: “La majoria degent no té cotxe ni diners per pagarun taxi, així que quan es posa malal-ta i ha d’anar a l’hospital ens truca anosaltres, que els hi portem sensecobrar res”. �

L’autoescala dels bombers de Granada: una escalacolissa lligada amb cordes al camió autobomba

Els bombers de Granada netegen diària-ment els vehicles, en fan la posta a punt,ordenen material i esperen l’arribadad’alguna emergència. Els caps de setma-na, a partir de les cinc del matí, fan simu-lacres de rescat en alçada al seu ‘caste-llet’, una torre d’uns 20 metres que elsbombers escalen sense lligar i des d’ones divisen les millors vistes de la ciutat.

27

El parc central, el primer de Granada, va ser creat el1952 amb els fons recaptats pels bombers voluntaris.A l’esquerra, el tinent i cap del parc Carlos Morán

La majoria de l’equipament i dels recursos materialsque tenen prové de donacions d’altres cossos d’arreudel món

FRH 33-p.25 a 27 ok 24/11/09 16:07 Página 27

L’EXPERT OPINA

L’imaginador de parcsManel Ruisánchez (Durango –Biscàia–, 1957) és elfundador i l’ànima de Ruisánchez Arquitectes, l’es-tudi que va dissenyar el Parc de Llevant i que actual-ment duu a terme el projecte del Parc del Port. Unaveu més que autoritzada a l’hora de parlar de tot elque envolta els edificis de bombers.

28

L’arquitecte Manel Ruisánchez al seu estudi del carrerAribau, on van néixer els projectes dels parcs debombers de Llevant i del Port

Fahrenheit: Vostè que té infor-mació de primera mà: com vanles obres del Parc del Port?Manel Ruisánchez: Els treballssegueixen el seu ritme. L’obra ja haarrencat del terra, que sempre és elmés difícil. Els fonaments s’han aca-bat fa poquíssim i ara el projecteagafarà velocitat de creuer.Què ha de tenir un molt bon parcde bombers?En un parc s’hi donen fonamentalmentdues situacions. Una d’alta intensitat,quan hi ha una sortida: tot el relacio-nat amb això ha de ser el més àgil,clar, endreçat i eficaç possible. L’altraés la de la convivència: les sales, elmenjador, la cuina, etc. Volem que

aquesta àrea també sigui positiva: benil·luminada, ben dimensionada, quedoni la sensació que les coses són alseu lloc. Per això l’aixequem –arqui-tectònicament parlant– i la col·loquemen un pla més alt, més noble, amb mi-llors vistes i millor relació amb l’espai.També hem intentat afinar molt bé pergarantir la connectivitat i la circulacióentre ambdues parts.

Fet i fet, que els bombers s’hipuguin sentir ben a gust...El parc ha de ser un lloc on puguis ferles teves coses amb tranquil·litat i onpassar el dia sense necessitar res del’exterior. Estar al parc ha de ser comser dalt d’un vaixell, en la mesura queha de ser un recinte autònom, auto-suficient, complet, en certa maneratancat en sí mateix i que ha de podergestionar-ho tot internament.

És diferent dissenyar un parc dequalsevol altre equipament?Tots tenen una cosa molt rellevantque és la condició ‘pública’: no són lacasa de ningú en concret i, alhora,tothom els ha de poder utilitzar. I unparc de bombers és l’edifici públicper antonomàsia: cada dia es buida is’omple de nou, cada dia renova totsels seus veïns. En aquest sentit, ésun edifici completament singular.

“Estar al parc ha de sercom ser dalt d’un vaixell [...]ha de ser un recinte autònom,complet, autosuficient”

FRH 33-p.28 a 29 ok 24/11/09 16:09 Página 28

29

intensa amb els elements urbans delseu entorn i amb una condició enca-ra més pública respecte de la ciutat.Està en una via molt principal i eraimportant cuidar la manera coms’expressa l’edifici. Per exemple, enel gimnàs, que s’aboca sobre la ciu-tat com un gran mirador, hi podemreconèixer la proa d’un vaixell, fentuna associació raonable amb el Port. L’estètica dels nous parcs és cer-tament molt moderna...Cada època va expressant el que litoca i això es veu en els seus edifi-cis. Estem al segle XXI i tenim unsreferents com són el món de la in-terconnexió, dels ordinadors, d’Inter-net... Cal valorar les coses antigues,però no ens veig posant flors alsedificis com feien els modernistes...Els seus són sempre edificis moltsostenibles. També el nou parc?El Parc del Port tindrà un sistema deplaques solars a tota la coberta –igualque el de Llevant–, per ajudar a la pro-ducció d’aigua calenta. Un altre tema

important són les ventilacions. L’edificitindrà ventilació creuada (a més d’unsistema d’aire intern), la qual permetràajustar les temperatures i reduir el con-sum d’energia.Com sap, en breu l’històric parc deProvença serà enderrocat i al seulloc s’aixecarà un complex compar-tit pel Clínic i Bombers. Funcionaràla combinació?A la ciutat és bo qui hi hagi un certgrau de barreja. Ara bé, s’ha de resol-dre de forma que sigui compatible. Enprincipi, està bé.Hem de deixar enrere sentimenta-lismes, doncs?La memòria és bona sempre i quant not’arrossegui. El de Provença és un refe-rent, forma part de la memòria de laciutat, però un parc antic també pot te-nir funcionalment certes dificultats... Elsparcs de bombers han de ser ‘bonesmàquines’: són com un hardware queha de ser precís i permetre funcionarmolt afinadament. Si tens un ordinadoramb bona capacitat tot és més fàcil, sien té menys, certs programes trontollen.Les concessions a d’altres coses sónimportants, però tenen un límit. �

“[El del Port] serà unparc amb una relacióintensa amb el seu entorn iuna condició molt públicarespecte de la ciutat”

Les obres del Parc del Port segueixen el calendariprevist. A la imatge, una recreació del futur parc vistdes del funicular de Montjuïc

“Els parcs de bombershan de ser bones màquines,un hardware que permetifuncionar molt afinadament”

Són edificis d’ús intensiu...El tema de l’ús, en un parc de bom-bers, és molt important. Un parc had’aguantar aquestes rotacions que lisón pròpies. Però, fins que les arqui-tectures no són utilitzades, a vegadesno pots dir com acabaran funcionantcertes coses.En això, l’experiència de Llevantels ha estat d’ajuda?Amb el Parc de Llevant ens va sortiruna mena de prototip, una tipologiad’edifici que està funcionant amb efi-càcia. És un edifici prim i ben il·lumi-nat. Per a mi la llum és fonamental:que els espais on es fa la vida siguinlluminosos. Per això, tota la secció del’edifici està treballada per deixar en-trar llum cap a l’interior, cap al centrede la gran barra.La maqueta del futur Parc del Portrecorda molt la del carrer Castella...El nou edifici és una evolució delParc de Llevant. L’esquema generalés semblant, amb unes ‘capses’ deservei que estan a sota, i damunt lesquals apareix aquest objecte méslineal que és on hi ha les zones d’es-tada. Al nou projecte també hi hemincorporat alguns materials que hemcomprovat que han funcionat moltbé, com paviments o revestimentsplàstics que donen garantia de moltadurabilitat. Però el cert és que cadaarquitectura l’adaptem al seu lloc...En aquest cas, el del Port serà unparc molt protagonista...Serà un parc amb una relació més

FRH 33-p.28 a 29 ok 26/11/09 16:02 Página 29

APRÈN A CUIDAR-TE

L’esquena: eix de salut

A Catalunya, el mal d’esquena ocupa les primeresposicions en malalties cròniques, per davant delmal de cap, i fins un 80% de la població l’ha patit enalguna ocasió. Com evitar formar part d’aquest per-centatge? Te’n donem les claus.

30

La nostra columna, formada per33 vèrtebres, pateix a diari lesmales postures, els sobreesfor-ços i les càrregues, i les guàrdies nofan sinó accentuar aquesta agressió.Tenint en compte que només el fet

d’equipar-nos de forma completa su-posa al nostre cos un sobrepès de 30quilos, és essencial mantenir la mus-culatura en forma per evitar lesions. Al’hora d’entrenar, hem de parar espe-cial atenció als següents músculs:

Abdominals: són els encarregatsd’absorbir els impactes produïts pelsmoviments repetitius o per les malespostures, mantenint l’estabilitat en lanostra columna. Paravertebrals: s’allarguen des del

L’esquena és la part del nostre cos que més pot patirdurant les intervencions si no en tenim cura

Quan tornis d’una sortida, dedica uns minuts a estirar la teva esquena:

FRH 33-p.30 a 31 ok 24/11/09 16:11 Página 30

31

clatell fins la pelvis i són responsablesde l’extensió de l’esquena. Isquiotibials: a la part posterior de lacuixa. Intervenen en la postura del cos. Glutis: fixen la columna a la pelvis.

Higiene posturalUn bon entrenament no garanteixuna esquena sana. Una mala posturacorporal castiga la columna vertebral,que és l’eix del nostre cos, i ens de-sequilibra, conduint sovint a una exa-geració de les corbes naturals de l’es-quena. Aquesta situació pot derivaren patologies com l’escoliosi (des-viació en sentit lateral o longitudinal),la cifosi (curvatura cap endavant deles vèrtebres de la part superior del’esquena) o la lordosi (corba exage-rada de la zona lumbar). Cal tenir cu -

ra, sobretot, a l’hora d’agafar càrre-gues, independentment del pes quetinguin. En aquests casos, hem d’aju-pir-nos i no doblegar el tronc, ja qued’aquesta manera treballen els quà-driceps de les cuixes i no forcem elsextensors de l’esquena, responsa-bles de sostenir la columna. En cas

d’haver de transportar la càrrega, fes-ho el més a prop possible del tronc, isi el pes és molt elevat, camina ambels genolls lleugerament flexionatsper distribuir la tensió entre esquena,braços i cames.

Estira’t! Abans i després de practicar un esportdediquem de cinc a deu minuts a esti-rar la musculatura per evitar fiblades ilesions, però aquests exercicis no sónexclusius de l’àmbit esportiu. Durantles guàrdies realitzem nombrosos es-forços físics que impliquen un sobre-esforç en l’esquena: rescats, excarce-ració, extinció... Després d’un servei ésadient dedicar uns minuts a estirar elsgrups musculars que hem esmentat.D’aquesta manera reduirem la tensiómuscular que es deriva dels esforçosfísics i estarem millor preparats per ala següent sortida. �

Fonts: Agència de Salut Pública, DiR, FundacióKovacs. Amb l’assessorament i supervisió deldoctor Juan Ignacio Paso

Mantingues la tevaesquena en forma amb unbon entrenament, unapostura corporal correcta ifent estiraments ambregularitat

Practica’ls!1. Natació: segueix sent l’esport rei per enfortir l’esquena però cal tenir cura del’estil que escollim. Els més recomanats són el crol i l’esquena, mentre que labraça i la papallona alteren l’equilibri pelvià i la seva mala pràctica pot perjudicar-nos. S’ha de tenir en compte els següents consells per beneficiar-nos d’una na-tació saludable: respirar pausadament, fer un suau balanceig natural a cada bra-çada, no tensar el coll i moure els peus simètricament i en paral·lel.

2. Pilates: el mètode Pilates se centra en treballar la musculatura abdominal i enarticular la columna vertebral, amb l’ajuda constant de la respiració. És un entre-nament dur però sense risc articular i corregeix la postura corporal, fet que reper-cuteix en l’alleujament del mal d’esquena. Aquesta disciplina, molt emprada perfisioterapeutes, es pot practicar amb exercicis a terra o amb l’ajuda de màquines.

3. Ioga: la columna vertebral fa de mirall de la nostra situació emocional, amb elsconsegüents dolors psicosomàtics. El ioga ens ajuda a alliberar les tensionsmusculars però també les emocionals. Millora la flexibilitat, incrementa la força,alinea el cap, té cura de les articulacions, saneja la columna i enforteix els ossos.Un entrenament completíssim a l’abast de tothom.

Fes-ho a casa!Reserva’t una estona cada dia per mantenir en forma els teusmúsculs posteriors. La teva esquena t’ho agrairà!

Abdominals: No tensis el coll en fer abdominals. Mira’t el melic imantingues les espatlles a terra per no forçar les cervicals. I no t’aju-dis dels braços! Si ho fas, creua’ls damunt del pit per evitar-ho.

Glutis: Recolza’t a la paret. Col·loca els peus en paral·lel, separats de la paret ambels genolls lleugerament flexionats i descendeix sense separar l’esquena de la paretfins que les cames facin un angle de 90º amb el terra. Aguanta la posició de 30 se-gons a 1 minut.

Dorso-lumbars: Estira’t a terra de bocaterrosa amb els braços junt al tronc. Eleva elcap i el tronc cap enrere, sense corbar l’esquena, i eleva els braços acompanyant eltronc. Manté la postura un mínim de cinc segons.

Cèrvico-dorsals: Col·loca’t d’empeus, amb una manuella d’un a sis quilos a cadamà. Descriu un cercle el més ampli i lent possible amb les espatlles, mantenint elcap immòbil i els colzes totalment estirats.

Isquiotibials: Estira’t a terra amb una cama flexionada. Estira l’altra cama i passa uncinturó per la planta del peu. Amb l’ajuda del cinturó, eleva la cama ben estirada.Quan notis que la part interna del genoll et tiba, mantingues aquesta posició durant30 segons. Fes el mateix amb l’altra cama.

FRH 33-p.30 a 31 ok 24/11/09 16:11 Página 31

UN APUNT D’HISTÒRIA

La Mútua de Propietariscelebra els seus 175 anysLa Mútua de Propietariscelebra els seus 175 anysEls inicis de Bombers van ser compartits per duesentitats: l’Ajuntament i la Societat d’AssegurancesMútues Contra Incendis, actual Mútua de Propietaris.Gràcies a aquesta, l’any 1852 el nostre Cos va rebrel’empenta definitiva per a la seva professionalització.

32

Si no hi ha bosc no hi ha incen-di. Sota aquesta premissa s’ac-tuava a la Barcelona del segleXIX: els focs s’extingien ender-rocant els edificis que crema-ven. Ràpid i eficaç, però massa cos-tós i amb l’agreujant de deixar famí-lies senceres sota un pont. L’Ajuntament era conscient de laproblemàtica i estudiava diferentsfórmules per dotar la ciutat d’un ser-vei d’extinció estable que no es ba-sés en el voluntarisme de paletes,fusters i manyans. Durant les prime-res dècades de segle, es van redac-tar diversos reglaments que esta-blien les bases d’una companyia de

bombers preparats per actuar davantd’un incendi, però la inestabilitat polí-tica i els canvis en el poder frenaventot avenç. Els primers cossos, tot iestar organitzats, no disposaven dematerial adient. Les bombes de màdataven del segle anterior, i les armes

amb què comptaven davant d’un foceren escales i galledes, així que lademolició continuava sent el mètodemés emprat contra les flames.

Galledes de cuir i de lonaEl 15 de juliol de 1835 a Barcelonano es va fer de nit. La crema de 12convents va mantenir la ciutat il·lumi-nada durant hores i els bombers, ambels pobres mitjans de què disposaven

La bomba manual, del segle XVIII, va ser la primeraque va adquirir l’Ajuntament per lluitar contra els fre-qüents incendis de la ciutat

FRH 33-p.32 a 33 ok 26/11/09 16:11 Página 32

33

i davant la resistència dels propisincendiaris, no van poder fer res persalvar-los. Arran d’aquest episodi, esva decidir formar la Societat d’Asse-gurances Mútues Contra Incendis (LaMútua) i aquesta va adquirir útils d’ex-tinció per dotar el Cos de Bombers:galledes de cuir i de lona, diversostipus d’escales, una mànega de segu-retat, un sac de salvament, una barcade lona, un aparell per evitar intoxica-cions per fum i tres bombes hidràuli-ques parisines. La direcció del Cos vaquedar a càrrec de la Milícia i de laMútua a parts iguals, mentre que l’A-juntament es va limitar a cedir part dela casa dels Comuns Dipòsits de laplaça Sant Jaume perquè es fes ser-vir de magatzem. El Servei donavaaixí les primeres passes envers laseva professionalització.

Tornar a començarL’any 1842, amb la supressió de laMilícia Nacional, el Cos de Bombersperdia un dels seus dos fundadors itornava a quedar desemparat. LaMútua va iniciar llavors les negocia-cions amb l’Ajuntament per tal decrear un nou Cos compartit entre lainiciativa pública i la privada, amb elsegüent acord: la companyia es fariacàrrec del cost de les intervencionsen edificis assegurats, mentre quel’Ajuntament faria el propi amb els noassegurats. Sota aquest pacte, l’any1845 neix el nou Cos de Bombersde Barcelona, format per 110 homesi dos caps: un nomenat per la Mútuai l’altre pel Consistori.La bona voluntat inicial, però, aviat esva veure deslluïda per la manca d’im-plicació municipal. Mentre els bom-bers que depenien de la Mútua japrestaven servei, els del Consistori nitan sols estaven nomenats. Aquestasituació va fer empitjorar les relacionsentre les dues entitats i, davant la fal-ta de diligència de l’organisme públic,l’asseguradora va començar a actuarunilateralment.

Bombers de la MútuaA partir de l’any 1852, el desinterèsdel Consistori es va fer oficial amb unnou reglament mitjançant el qual cediala gestió del Cos a la Mútua i es man-tenia com a figura simbòlica en lesreunions internes. Aquest va ser elpunt de partida per a l’ampliació i mo-dernització del Cos de Bombers de laciutat, que va començar aquell mateixany amb la creació d’un punt de guàr-dia amb una bomba al barri de la Bar-celoneta, el primer que s’establia forade les muralles. Durant més d’unadècada, la Mútua va fer-se càrrec ensolitari del servei d’extinció de la ciutat,sumant millores salarials per als bom-bers i d’utillatge, fomentant la formaciói la innovació al Cos, fins la seva cessió

a l’Ajuntament l’any 1865. L’oberturade la ciutat fora-muralles, amb la granextensió de terreny a cobrir que aixòsuposava, i la proliferació de noves as-seguradores contra incendis van im-pedir a la Mútua fer front econòmica-ment al manteniment del servei d’ex-tinció. El Consistori, doncs, prenia elrelleu a 15 anys de gestió privada delCos de Bombers. �

La Mútua de Propietarisva gestionar en solitari elCos de Bombers deBarcelona durant 15 anys

“L’aigua ens fa més mal que el foc”

“Hem passat per tres segles i continuem aquí, això ja és motiu d’orgull”, afirmaJordi Xiol, president de la Mútua de Propietaris. L’entitat agrupa sota les seves pò-lisses gairebé el 40% dels edificis de Barcelona, la majoria a Ciutat Vella. “Murallesendins els teníem tots. Fins fa pocs anys ens dedicàvem gairebé en exclusiva alsincendis, la base de la nostra creació. Ara, però, l’aigua ens fa més mal que el foc,especialment en els edificis més antics”, raona Xiol. La Mútua de Propietaris té dosmotius d’orgull: és l’asseguradora més antiga del país i és l’única que va cobrir elsdanys causats pels bombardejos de la Guerra Civil. Aquestes característiques, jun-tament amb una trajectòria immaculada, els va valer la medalla al Mèrit enl’Assegurança concedida pel consell de Ministres l’any 1982, la màxima distincióamb què es pot premiar una asseguradora.

FRH 33-p.32 a 33 ok 24/11/09 16:13 Página 33

AIXÍ SOM

Els focs d’ara ja no són com eA mesura que la Barcelona industrial ha anat desapareixent també ho han fetels grans focs, i l’extinció d’incendis ha deixat pas al rescat com a primera acti-vitat dels bombers. Com ha viscut un veterà aquesta transformació? Com viuun jove la situació actual?

34

“Abans ens trobàvem amb in-cendis a fàbriques tèxtils quepodien durar tres o quatre dies.Ara si et trobes un foc gran nopassa de les cinc hores, i sem-pre és l’excepció”, constata JoséSierra, de la lleva del 81. Jaume Ca-beza, de la promoció 2003, confirmales paraules del seu company veterà:“Tots els joves anem bojos per trobarun bon foc, però habitualment enscriden per cotxes i contenidors enflames i per algun foc de pis”.

Prevenció i conscienciació I és que la cantarella que sovintescolten els companys nouvingutsper part dels veterans és ben certa:els focs d’ara no són com els d’abans.“S’ha fet molta feina quant a preven-ció i conscienciació ciutadana, i això,juntament amb el trasllat de gransfàbriques fora de la ciutat, ha donatlloc a la manca d’incendis de gransdimensions, que abans eren força ha-bituals”, resumeix Sierra. Durant lesgairebé tres dècades que duu al Cos,aquest gadità n’ha vist de tots colors:l’atemptat a Hipercor l’any 1987, l’in-cendi de l’edifici d’Autopistes el 1993,el foc que va destruir el Liceu el 1994,diversos magatzems tèxtils... “Això pera nosaltres ja és història, dubto quevisquem quelcom similar”, comentaCabeza. Tots dos companys coincidei-xen en què, al llarg d’aquestes tres dè-cades, Bombers ha fet un gir de 180graus respecte als objectius de servei.Si fa 30 anys l’extinció era la seva raóde ser, actualment es prioritza el sal-vament i el rescat per davant de tot.

A l’atac!Tot i que se n’ha reduït el nombre i lagrandària, de focs continuen havent-hii a l’hora d’enfrontar-s’hi, com en totsels aspectes de la vida, l’experiència ésun grau: “Abans anàvem ‘a lo bèstia’. Hihavia un foc i s’havia d’apagar, punt.Pujàvem tots a l’atac! I no actuava aixíper tenir 25 anys, perquè els com-panys de 40 feien exactament el ma-

teix. Simplement era una altra manerade treballar”, recorda Sierra. Una situa-ció que dista molt de la protocolaritza-ció actual que regeix totes les sortides:“S’agraeix tenir els procediments ope-ratius per a cada tipus de servei i algúque et marqui quin és el teu paper. Hiha serveis on podem arribar a ser 30companys i, si tots ens capfiquem enentrar a apagar el foc, és un caos”, afir-

“Amb el mòbil, només quesenten olor estranya truquen.Trobem el foc en una primerafase i és més fàcil d’apagar”

Jaume CabezaJaume Cabeza (Sant Pol de Mar, 1979),pertany a la lleva del 2003, la primeradesprés de gairebé 11 anys sense novesincorporacions, i va trobar-se enmig d’unmar de veterans i consells. Cinc anys imig després, ja n’ha viscut unes quantes:l’incendi de Mercabarna i l’esvoranc delCarmel en són una mostra.

“Tots els joves anem bojosper trobar un bon foc, peròhabitualment només enscriden per contenidors,cotxes i algun foc de pis”

FRH 33-p.34 a 35 ok 24/11/09 16:16 Página 34

35

m els d’abans MobilitzatsLa tecnologia és un factor que tambéha tingut molt a veure en la reducciódel grans focs a la ciutat. La majoriad’incendis importants comencen ambquelcom insignificant: una burilla malapagada, una espelma oblidada o unapaella al foc. Abans la gent no estavatant conscienciada i no trucava al 080fins que el foc se’ls havia anat de lesmans. “Ara, amb els telèfons mòbils,només que senten una olor estranyao veuen fum ja truquen. Ens passenl’avís de seguida i, quan arribem, el focencara està en una primera fase i ésmés senzill d’apagar”, afirma Cabeza.

Bombers, digui?Anys enrere, quan Bombers no estavaa la Sala Conjunta i la centraleta de tru-cades s’ubicava a l’Eixample, la infor-mació no era tan completa com ara:“Recordo un incendi en una fàbrica dela Sagrera. Ens van avisar com si estractés d’un foc petit i vam sortir deSant Andreu amb un Pegaso –reme-mora Sierra–. En arribar, cremava l’úl-tima planta sencera. L’edifici era unatorxa i nosaltres allà al davant: quatrebombers i un camionet”. I la por de nosortir-ne viu, és la mateixa que fa 30anys? “Patia una mica al principi, per-què els nervis et fan dubtar, però tantcom per no sortir-ne, no. A més, quanacabes d’entrar vols fer més del quepots, vols ser a tot arreu”, comenta Ca-beza. “Jo ja he perdut el compte”, sen-tència Sierra. Heus aquí la diferènciaentre els focs actuals i els d’abans. �

“Abans anàvem ‘a lobèstia’. Hi havia un foc is’havia d’apagar, punt.Pujàvem tots a l’atac. Era unaaltra manera de treballar”

Les primeres flames

tualment: tanc lleuger, tanc pesant, au-toescala i ambulància. Això sí, amb al-guna petita diferència: “Duiem un mo-torista al capdavant que ens obria elpas”, recorda Sierra.

ma Cabeza. Però, encara que abansles intervencions eren una mica “cam-pi qui pugui”, quan l’alarma cridava focde pis es posava en marxa la mateixasortida completa de vehicles que ac-

Jaume Cabeza “Recordo perfectament el meu primerfoc gros. Portava quatre mesos i esta-va al torn D de l’Eixample. Vam anar ala Via Augusta, a un pis que cremavabastant. Jo tenia molt fresca la forma-ció a l’Escola i recordava que ens ha-vien ensenyat que, davant un foc que

pica molt, t’has de agenollar i mig es-tirar perquè no t’afectin els gasos i elvapor d’aigua. En un moment donat,van cridar-nos que ens ajupíssim. Jom’hi vaig mig estirar i el meu caporalen veure’m allà a terra es va pensarque estava mig mort, em va enganxari em va portar fora d’una revolada!”.

José Sierra“N’he viscut tants! Recordo quan vaig co-mençar de voluntari a la Gene, a Granollers.No tenia cap formació com a bomber, niallà te’n donaven, i m’havia d’empassarunes mogudes molt grans. Et trucaven perun foc, t’hi plantaves amb tres companys i,apa! A fer el que fos per apagar-lo!”.

José SierraJosé Sierra (Algeciras –Càdis–, 1956)va començar la carrera com a bombervoluntari de la Generalitat l’any 1979.El 1981 va entrar a l’SPEIS dins la llevadels becaris, amb 39.000 pessetes desou i torns rotatius de matí, tarda i nit.Tres dècades després, viu la professiódes de la serenitat de l’experiència.

“Els incendis en fàbriquestèxtils podien durar quatredies. Ara un foc gran nopassa de les cinc hores”

FRH 33-p.34 a 35 ok 24/11/09 16:16 Página 35

CALAIX DE SASTRE

36

Personal jubilat fins al 30/09/09Aquest és el primer any en què els bombers de Barcelona, en desenvolupament del’acord de jubilacions anticipades, es poden retirar del servei amb el màxim deprestacions als 60 anys. Una possibilitat que explica el gran nombre de companys–38 en total– que des de setembre podran visitar els parcs sense haver de córrerquan soni l’alarma.

Amado Ares Díaz03677

Pedro Delfa Oviedo11174

Pedro González López11182

Jorge Zapater Oliver11608

Tomás Chiva Sánchez11609

José Zamora Luna11613

Miguel Casado Martín11617

Cristóbal Reyes Vinagre11627

Ramón Barastegui Almagro11632

Andrés Carretero López11634

Juan Gracia Martínez11635

José García Roda11643

José Soler Grau12521

Pedro Morillas Torres12537

Juan Nogales Caballero12539

Antonio Sánchez Villanueva12545

Luciano Diest Lascorz12546

José Morales Muñoz12564

Francisco Sabido Armengol12571

Juan Sauro González12578

Pedro Sastre Villar12579

Pedro García Buzón14580

José R. Rodríguez Rodríguez14584

Joan Martret Crespo14595

José León Torres14598

Manuel Heredia Bono14602

Jesús Gimeno Causapé14603

Luis Vidal Soler14608

Vicente García García14625

Juan Manuel Toribio Bastard14628

Alberto Usón Abos14634

Jorge Boada Rodríguez14638

Carlos Esteve Ruensa15749

Joaquín Comín Alloza18149

Francisco Torres Fuentes18151

Pedro Bernat Auleda19158

Jesús B. Chacón Sánchez20629

Isabel Toribio Suay21149

FRH 33-p.36 a 37 ok 24/11/09 16:19 Página 36

37

L’instantFregant l’aigua. En aquesta delicada situació va quedar el camió que, el passat 30de setembre, va estar a punt de caure mar avall al moll Álvarez de la Campa.L’operació per treure el vehicle va consistir en aixecar la cabina amb una grua men-tre, des del darrere, es traccionava el remolc terra endins.

Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un web so-bre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu o orga-nitzant un viatge i vols animar als companys a participar-hi?Tens alguna anècdota de servei curiosa? No ho dubtis: elCalaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

La guixeta del bomber

Trobada de contractats. Un any més –i ja en van 31–, la promociódels contractats va demostrar que segueix mantenint el seu esperit delleva reunint a 51 companys de Bombers de Barcelona per a la seva tro-bada anual. El dinar i sobretaula va tenir lloc al restaurant Els TresTombs, al poble d’Avinyonet, el passat 5 de novembre.

Drassanes serà un CAP Ciutat Vella ha acordat ender-rocar i remodelar part de l’illade cases compresa entre elscarrers de l’Om i Nou de laRambla. El pla per reorganit-zar aquesta part del sud delRaval inclou també la reubica-ció dels equipaments existentsa l’illa, així com l’ampliació iel futur trasllat del Centred’Atenció Primària Pere Campsa l’edifici que avui ocupa elParc de Bombers deDrassanes (un cop el nouParc del Port estigui acabat).

Torna el Dia del FocEl Cosmocaixa acolliràel proper 3 de desem-bre la cinquena edició de lajornada tècnica sobre segu-retat contra incendis. L’acte,organitzat per Tecnifuego-Aespi, comptarà entre elsponents amb el director deBombers de Barcelona,Joan Pedreny, i el cap d’O-peracions de Bombers de laGeneralitat, Robert Gómez.La inauguració anirà a càr-rec del conseller d’Interior,Joan Saura, i de la regidorade Prevenció, Seguretat iMobilitat de Barcelona, As-sumpta Escarp.

FRH 33-p.36 a 37 ok 24/11/09 16:19 Página 37

ACTIVITATS

38

L’equip de l’SPEIS arrasaal Mundial de VancouverLa XIII edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers va reunir del 31 d’agostal 9 de setembre més de 10.000 participants d’una setantena de nacionalitatsdiferents, superant el rècord que havia assolit Barcelona el 2003.

Com ja es tradició, a l’estiu es va atorgar el premials tres primers companys classificats en la Cursa deBombers de Barcelona - Nike. Jaume Consola, RaúlMontoro i Salvador Martí (qui està en període depràctiques), van rebre els guardons de mans deldirector, Joan Pedreny, el cap de Prevenció, JesúsMartínez Viejo, i el cap d’unitat Jordi Secall

Nou companys van desplaçar-se fins a la ciutat canadenca deVancouver per participar en laXIII edició dels Jocs represen-tant a Bombers de Barcelona. Elsbombers van omplir les maletes amb18 medalles, un excel·lent resultat,sobretot tenint en compte el reduïtnombre d’atletes que conformavenl’equip de l’SPEIS. Els companys vandeixar-s’hi la pell i van encapçalar elpodi canadenc en set ocasions: cur-sa vertical de muntanya i triatló enformat equip, i decatló, stair racesense equip d’intervenció, press de

banca, push & pull i BTT descens, atítol individual. Aquests set ors vanacompanyar-se de sis guardons d’ar-gent i cinc de bronze de la mà delsnostres atletes Lluís Rosell, VíctorDobaño, Albert Rey, Daniel Agut, Al-bert Cantenys, Raúl Montoro, JordiRey, Carlos Luis i Ivan Casanovas.

NY2011La propera edició dels Jocs se cele-brarà del 26 d’agost al 5 de setem-bre de 2011 a Nova York. Els EstatsUnits acolliran el Mundial en el desèaniversari dels atemptats de l’11-S, i

La delegació de Bombersde Barcelona es va endurset medalles d’or, sis deplata i cinc de bronze alsJocs Mundials 2009

per això es duran a terme homenat-ges en memòria dels bombers i poli-cies que hi van perdre la vida, tal icom ja es va fer l’any 2003 als Jocsde Barcelona. �

FRH 33-p.38 a 40 ok 24/11/09 16:22 Página 38

39

L’ICEBERG

Per David Zapater

FRH 33-p.38 a 40 ok 24/11/09 16:22 Página 39

FRH 33-p.38 a 40 ok 24/11/09 16:22 Página 40