Estratègia de prevenció i atenció al...

53
[ ] 2018-2023 Estratègia de prevenció i atenció al tabaquisme a la Comunitat Valenciana

Transcript of Estratègia de prevenció i atenció al...

Page 1: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ] 2018-2023

Estratègia de prevenció i atenció al tabaquisme a la Comunitat Valenciana

Page 2: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

Aquest document ha estat revisat per la Unitat d’igualtat d’acord amb els principis de llenguatge inclusiu Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública© de la present edició: Generalitat, 2018© dels textos: els autorsCoordina: Subdirecció de Promoció de salut i prevenció. Direcció General de Salut Pública1ª edició. Edició en línia

Page 3: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]3

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Grup coordinador

Francisco Carrión Valero Pneumologia. Hospital Clínic de València.

Inmaculada Clemente Paulino Subdirectora General de Promoció de la Salut i Prevenció. Direcció General de Salut Pública.

Joan Quiles Izquierdo Cap de Secció Educació per a la Salut. Direcció General de Salut Pública.

Joan Antoni Ribera Osca Metge de família. Centre de Salut d’Alcàsser.

Pablo Rodríguez Martínez Servei de Planificació de Recursos Assistencials, Programes i Serveis Sanitaris. Direcció General d’Assistència Sanitària.

Relatora externa

Arantxa Grau i Muñoz Universitat de València. Departament de Sociologia i Antropologia Social.

Grup tècnic de treball

Juan M. Beltrán Garrido Medicina Preventiva i Salut Pública. Hospital Universitari La Fe, València.

Ana Maria Furió Martínez Metgessa de família. Centre de Salut de Serreria, València.

Laura Gandia Cerdà Farmacèutica Comunitària Ontinyent.

Jose Antonio Girbés Llopis Director d’infermeria. Departament Hospital Clínic La Malva-rosa.

Marisa González Abolafio Psicòloga Unitat de Conductes Addictives d’Alzira.

M. Ángeles Irles Rocamora Servei de Planificació i Avaluació de Polítiques en Salut.

Jesus Larruga Riera Cap Servei prestacions farmacèutiques.

M. Jesús Mateu Aranda Cap de Servei de Gestió de les Drogodependències i d’Altres Trastorns Addictius. Direcció General d’Assistència Sanitària.

Teresa Orengo Caus Metgessa Unitat de Conductes Addictives. CA El Grau, València.

Page 4: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]4

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Joan Paredes Carbonell Centre de Salut Pública d’Alzira. Direcció General de Salut Pública.

M. Elena Pérez Sanz Coordinadora de l’Oficina Valenciana d´Acció Comunitària per a la Salut (OVACS). Direcció General de Salut Pública.

Rafael Peris Cardells Pneumologia. Hospital Arnau de Vilanova, València.

Consol Sabater Gregori Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques, cap de Secció Registre de Malalties. Direcció General de Salut Pública.

Carmen Saiz Sánchez Medicina Preventiva i Salut Pública. Hospital Clínic de València i Universitat de València.

Natividad Tolosa Martínez Medicina Preventiva i Salut Pública. Hospital La Malva-rosa, València.

Lola Salas Trejo Cap de Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn Sanitari. Direcció General de Salut Pública.

Montserrat Sánchez Lorente Servei de Planificació de Programes i Serveis Sanitaris. Direcció General d’Assistència Sanitària.

Francisco Verdú Asensi Servei de Gestió de Drogodependències i altres Trastorns Addictius. Direcció General d’Assistència Sanitària.

Page 5: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]5

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Índex

1. Introducció i estructura del document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. La magnitud del problema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 2.1. El consum de tabac a la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 2.2. Hàbit tabàquic en les diferents etapes de la vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 2.3. Danys pel consum del tabac: mortalitat atribuïble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 2.4. Danys pel consum del tabac: aproximació a la incidència de càncer . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3. El context normatiu i estratègic davant del consum de tabac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 3.1. El marc mundial pel control del tabaquisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 3.2. El marc nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 3.3. L’àmbit de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4. Metodologia per a l’elaboració de l’EPiAT-CV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

5. Línies estratègiques i accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 L1 Promoure polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i a l’atenció al tabaquisme reduint desigualtats socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 L2 Sensibilitzar la societat sobre el tabaquisme com un problema de salut prioritari . . . . . 34 L3 Potenciar l’atenció integral al tabaquisme des del Sistema Valencià de Salut . . . . . . . . . . 37 L4 Impulsar la formació per a la prevenció i el control del tabaquisme en totes les professions i organitzacions que puguen incidir en aquest problema de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 L5 Impulsar la investigació en tabaquisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

6. Coordinació, seguiment i avaluació de l’EPiAT-CV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

7. Indicadors per al seguiment i avaluació de l’EPiAT-CV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Page 6: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]6

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les malalties no transmissibles (cardiovasculars, càncer, malalties pulmonars i respiratòries o diabetis), provoquen cada any 38 milions de morts al món, de les quals 16 milions podrien evitar-se mitjançant mesures preventives contra el consum de tabac, d’alcohol i de sal, així com a través d’altres mesures que afavorisquen l’activitat física i l’esport. En l’àmbit mundial, s’ha estimat que el tabac és responsable de la mort de 6 milions de persones per any, l’alcohol de 3,3 milions, l’absència d’exercici físic de 3,2 milions, i l’excés de sal en l’alimentació d’1,7 milions.

Per a l’OMS, la lluita antitabac és una de les formes més eficaces de contribuir a la reducció en un terç de la mortalitat prematura per malalties no transmissibles en tot el món, incloses les malalties cardiovasculars, el càncer i la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

A la Comunitat Valenciana, 1 de cada 5 persones adultes és fumadora i anualment es calcula que al voltant de 6.500 persones moren per causes relacionades amb el tabac. Si bé han existit iniciatives per a abordar aquest greu problema de salut, ha arribat el moment de coordinar i establir estratègies integrals que con-templen tant la prevenció com la protecció i el tractament del tabaquisme fent efectiva la idea d’incloure salut en totes les polítiques.

L’Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana (EPiAT-CV), de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, és el fruit d’un procés tècnic i participatiu de professionals, persones expertes en tabaquisme i persones de la Comunitat que arreplega les recomanacions del IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana (2016-2020) referides a coordinar les accions preventives i terapèutiques dirigides a la disminució i protecció davant del tabaquisme. Així mateix, dóna resposta a l’aprovació per unanimitat del Ple de les Corts que va instar el Consell a prendre mesures per a la prevenció de l’hàbit tabàquic i el suport a les persones fumadores perquè tinguen a la seua disposició els recursos necessaris per a la desha-bituació tabàquica.

Introducció i estructura del document1

Page 7: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]7

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

El present document presenta l’Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana (EPiAT-CV) en cinc apartats:

1. La magnitud del problema

2. Context normatiu i estratègic davant del consum de tabac

3. Metodologia per a l’elaboració de l’EPiAT-CV

4. Eixos i línies d’actuació de l’EPiAT-CV

5. Coordinació, seguiment i avaluació de l’EPiAT-CV

Page 8: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]8

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

2.1. El consum de tabac a la Comunitat Valenciana

Segons dades de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana 2016, en el 22% dels habitatges de la Comunitat Valenciana almenys una persona fuma habitualment. En l’àmbit poblacional, un 19,5% de les persones majors de 14 anys es declara persona fumadora habitual i un 2,6% fumadora esporàdica.

L’evolució del consum de tabac en els darrers 25 anys ha estat clarament descendent, amb una disminució de la prevalença de les persones fumadores i un increment de les no fumadores, però s’ha frenat en els últims anys l’increment en la prevalença de població exfumadora. (Taula 1)

Taula 1. Evolució de la prevalença del consum de tabac en població adulta a la Comunitat Valenciana, perío-de 1991-2016.

Persones 1991 2001 2005 2010 2016*

Fumadores habituals (%) 35,4 32,0 26,8 24,8 19,5

Fumadores ocasionals (%) 13,3 4,0 4,1 4,3 2,6

Exfumadores (%) 9,5 11,8 19,4 19,1 17,5

No fumadores (%) 39,6 52,2 48,8 51,7 60,5

Font: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Enquestes de Salut Comunitat Valenciana 1991, 2001, 2005, 2010 i 2016.* En 2016, la població enquestada és major de 14 i en les anteriors enquestes, major de 15 anys.

La magnitud del problema2

Page 9: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]9

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

El comportament davant del consum tabàquic difereix segons el sexe i el grup d’edat. El descens observat en homes, entre els que fumen, ha estat continu des de 2001 i en major intensitat que en dones, en què el descens es va produir de forma molt més moderada fins al 2010. Per això, encara que en 2016 s’observa una reducció més important que en anys anteriors, la diferència entre els dos sexes és la més baixa fins a la data.

Gràfica 1. Evolució del consum de tabac (diàriament i esporàdicament) segons el sexe, en població major de 15 anys. Comunitat Valenciana 2001-2016.

Font: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Enquestes de Salut Comunitat Valenciana 2001, 2005, 2010 i 2016.* En 2016, la població enquestada és major de 14 i en les anteriors enquestes, major de 15 anys.

50

Perc

enta

tge

2001 2005 2010 2016*

45

35

25

15

5

0

20

10

40

30

44,7

3834,9

23,9

20,323,524,1

27,7

HomesDones

Page 10: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]10

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Gràfica 2. Evolució del consum de tabac (diari o esporàdic), segons el grup d’edat i el sexe, en població major de 15 anys. Comunitat Valenciana 2010-2016.

Font: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Enquestes de Salut de la Comunitat Valenciana (ESCV) 2010 i 2016.* En 2016, la població enquestada és major de 14 i en les anteriors enquestes major de 15 anys.

En 2016, l’hàbit tabàquic modifica el patró d’edat observat en les enquestes anteriors. En aquesta edició, la prevalença de persones que fumen (diàriament o esporàdicament) de 15 a 24 anys és del 10% i s’incremen-ta a mesura que augmenta l’edat, tant en homes com en dones, de manera que aconsegueix el màxim en el grup de 45 a 64 anys (33%). És a partir d’aquest grup d’edat quan s’inicia el descens com s’havia observat en 2001 i 2005.

Cal destacar l’important descens que s’observa en els grups de població més jove, probablement per la influència que les polítiques de prevenció i el control del tabaquisme desenvolupades en els últims anys hi hagen pogut exercir, tot i que amb un major impacte en homes que en dones, que es reflecteix principal-ment en el grup d’edat de 15 a 24 anys, únic grup en què les dones fumadores superen el d’homes (8% en homes i el 13% en dones).

D’altra banda, el grup de 45 a 64 anys d’edat és el que registra una major prevalença de tabaquisme, tant en homes com en dones, amb la qual cosa desapareix la diferència observada en anteriors edicions, proba-blement per l’increment en aquest grup d’edat de fumadores vinculat als rols de gènere.

Des de la perspectiva dels determinants socials i les desigualtats en salut, a més d’edat i sexe, és important considerar altres factors socials i econòmics com el nivell d’estudis i la classe social. El tabaquisme es veu influït per determinants socials com el nivell d’estudis. En 2016, presenta un gradient social des del 20%, en el nivell d’estudis universitaris, puja escalonadament fins al 26,3% en el nivell d’estudis primaris, aquest fet s’observa tant en homes com en dones. En tots els nivells educatius s’observa un descens de persones

Perc

enta

tge

45

35

25

15

5

0

20

10

40

30

15-24

8

13

25-44

2422

45-64

33 33

65-74

26

7

75-85

10

2

85 i més

7

0

25-44

42

35

16-24

27 26

65-74

25

3

75-85

14

1

85 i més

30

45-64

38

24

HomesDones

ESCV2010 Grups d’edat (anys) ESCV2016*

Page 11: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]11

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

fumadores respecte al 2010 i amb més intensitat en els nivells més alts d’estudis, de manera que desapareix la bretxa de gènere en la població fumadora amb estudis universitaris, com en 2010.

Cal destacar que en els grups de nivell educatiu més baix la tendència del tabaquisme difereix en homes i dones. S’observa un increment en 2016 dels fumadors amb el nivell més baix d’estudis, que no tenen estu-dis o tenen estudis primaris incomplets (del 14% el 2010 al 22% el 2016), mentre que en dones aquest in-crement es registra en el nivell d’estudis primaris, de manera que es redueix la bretxa observada en aquest grup el 2010.

Per classe social, s’observa un patró similar i amb escassa diferència entre homes i dones, excepte en la classe II, que és la que presenta una major prevalença de tabaquisme (36,7% en homes i 23,1 en dones). La classe social més afavorida, la classe I (directius/ves i gerents amb 10 o més persones empleades i professionals amb titulació superior), és la que registra la menor prevalença de tabaquisme (17,9%). A les classes més bai-xes i fonamentalment en homes, s’observen els descensos més importants en tabaquisme respecte al 2010.

Gràfica 3. Consum de tabac diàriament o esporàdicament, segons el sexe i la classe social, en població major de 14 anys. Comunitat Valenciana 2016.

Font: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Enquesta de Salut Comunitat Valenciana 2016.

La prevalença de persones fumadores (diàriament i esporàdicament) comparativa segons distribució terri-torial, per departaments de salut, es mostra en la gràfica 5. Cal destacar aquells departaments amb major proporció de població fumadora, Alacant-Sant Joan, València-Clínic-Malva-rosa i Alcoi. A més a més, els departaments amb menor proporció de persones fumadores són Alacant-Hospital General, Elx-Crevillent i València-Hospital General.

50

Perc

enta

tge

45

35

25

15

5

0

20

10

40

30

I

18,3 17,6

III

22,3 20,8

IV

22,620,6

V

23,721,2

VI

24,120,6

II

36,7

23,1

HomesDones

Classe social

Page 12: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]12

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Gràfica 4. Distribució comparativa de la prevalença de persones fumadores (diàriament i esporàdicament), en població major de 14 anys, per departaments de salut de la Comunitat Valenciana 2016.

Font: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Enquesta de Salut Comunitat Valenciana 2016.

VAL-CLINICO-MALVA

VAL-HOSP. GRAL.

ELX-CREVILLENT

TORREVIEJA

ORIHUELA

ELDA

ALCOI DENIA

GANDIAXATIVAONTINYENT

LA RIBERA

MANISES

REQUENA

VAL-ARNAULLIRIA

SAGUNTO LA PLANA

CASTELLON

VINAROS

VILA JOIOSA

ALIC-SANT JOAN

ALIC-HOSP. GRAL.

ELX-HOSP. GRAL.

VAL-DR. PESETVAL-LA FE

Prevalença < 14,2 %Prevalença de 14,2 a 27,7 %Prevalença > 27,7%

Page 13: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]13

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

2.2. Hàbit tabàquic en les diferents etapes de la vida

La consulta preconcepcional constitueix un aspecte important dins de l’assistència prenatal, s’hi identifi-quen factors de risc i es poden instaurar mesures preventives i accions promotores de salut. L’any 2012, la Xarxa Sentinella va analitzar el perfil de les dones que acudien a les consultes de salut sexual i reproductiva per a sol·licitar un control preconcepcional abans que es produïra l’embaràs. Entre els factors de risc regis-trats, l’hàbit tabàquic va ser més habitual entre les dones espanyoles (30%) que entre les de nacionalitat estrangera (14,3%). Segons dades registrades el 2016 en la història obstètrica, gairebé 1 de cada 5 em-barassades era fumadora i varia segons la nacionalitat, amb un major percentatge entre les espanyoles i d’Europa de l’Est (21,2% i 27,3%, respectivament).

L’adolescència i la joventut són etapes en què hi ha una alta vulnerabilitat al contacte amb les drogues, es tracta d’un sector poblacional en què els hàbits de consum estan sotmesos a constants canvis per la influ-ència de múltiples factors.

En 2016, segons les últimes dades publicades per l’Observatori Espanyol de la Droga i les Toxicomanies, el 41,1% de la població valenciana de 14 a 18 anys va declarar haver consumit alguna vegada en la vida tabac i un 37,2% en els darrers dotze mesos. Si atenem al consum més recent, prevalença en el consum de tabac en els darrers trenta dies, es registra una freqüència del 29% de la població escolar de 14 a 18 anys, major en dones (30,6%) que en homes (27,5%).

2.3. Danys pel consum del tabac: mortalitat atribuïble

El nombre de morts atribuïbles al consum de tabac a la Comunitat Valenciana (CV) en l’any 2001 va ser de 5.973, i l’any 2010 de 6.513, les quals van representar el 16,0% i el 16,3%, respectivament, del total de de-funcions produïdes en la població de 35 o més anys. La mortalitat atribuïble va ser major en homes en el període estudiat. El nombre de morts atribuïbles al tabac va experimentar un increment del 9% entre 2001 i 2010, i resulta més notable aquest increment en les dones (23,1% enfront del 5,5%). L’evolució temporal del percentatge de morts atribuïbles al tabac sobre el total de morts ocorregudes a la CV va ser diferent segons el sexe: en dones va ser ascendent des del 6,8% fins al 7,7%, i en homes, sense canvis importants, des del 24,4% fins al 24,1%, respectivament en 2001 i 2010. En 2001, el 79,9% dels morts van correspondre a homes i el 20,1% a dones; en 2010, el 77,3% i el 22,7%, respectivament.

Per grans causes, en 2001 i 2010 s’observa que el 40,6% i el 44,0%, respectivament, de les morts atribuïdes al tabac es van deure a neoplàsies; el 32,9% i el 32,1% a malaltia cardiovascular, i el 26,5% i 23,9% a malaltia respiratòria. Les malalties que en major mesura van contribuir al nombre de morts produïdes pel tabac van ser la neoplàsia de tràquea, bronquis i pulmó, el grup d’altres cardiopaties i la malaltia pulmonar obstructi-va crònica (MPOC). Aquestes tres causes sumen més del 65% del total de morts atribuïbles al tabac. El nom-bre de morts ha tingut una evolució global ascendent. Per sexe, en homes, en 2001 i 2010, respectivament: 1.558 i 1.701 de les morts atribuïbles van ser per la neoplàsia de tràquea, bronquis i pulmó; 381 i 476 a altres cardiopaties; 1.072 i 1.077 a MPOC; en dones, 143 i 270 (neoplàsia de tràquea, bronquis i pulmó), 323 i 429 (cardiovasculars), i 283 i 261 (MPOC) respectivament.

Page 14: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]14

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Taula 2. Nombre i percentatge de morts atribuïbles al tabac. Comunitat Valenciana 2001-2010.

Sexe

Causa de la mort

HOMES DONES

2001 2005 2010 2001 2005 2010

Neoplàsies 2.192 (45,9%)

2.345 (45,3%)

2.444 (48,5%)

232 (19,3%)

321 (20,8%)

421 (28,5%)

Tracte aerodigestiu superior

347 (7,3%)

369 (7,1%)

364 (7,2%)

28 (2,3%)

38 (2,5%)

43 (2,9%)

Tràquea, bronquis, pulmó

1.558(35,2%)

1.630(31,5%)

1.701(33,8%)

143(11,9%)

193(12,5%)

270(18,3%)

Pàncrees 73 (1,5%)

77 (1,5%)

96(1,9%)

37 (3,1%)

52(3,4%)

66 (4,5%)

Cèrvix − − − 5 (0,4%)

10 (0,7%)

9 (0,6%)

Bufeta urinària 168 (3,5%)

216 (4,2%)

230 (4,6%)

15 (1,3%)

24 (1,6%)

27 (1,8%)

Ronyó, altre en tracte urinari

46(1,0%)

53 (1,0%)

53(1,1%)

4 (0,3%)

4(0,3%)

6 (0,4%)

   

Malalties cardiovasculars

1.357 (28,4%)

1.416 (27,3%)

1.388 (27,6%)

608 (50,6%)

745 (48,3%)

704 (47,6%)

Cardiopatia isquèmica (35-64 a)

242 (5,1%)

260 (5,0%)

210 (4,2%)

38 (3,2%)

47 (3,1%)

32 (2,2%)

Cardiopatia isquèmica (≥65 a)

302 (6,3%)

330 (6,4%)

329 (6,5%)

36 (3,0%)

70 (4,5%)

68 (4,6%)

Mal. cerebrovasculars (35-64 a)

73 (1,5%)

67 (1,3%)

56 (1,1%)

49(4,1%)

37 (2,4%)

40 (2,7%)

Mal. Cerebrovasculars (≥65 a)

118 (2,5%)

101 (2,0%)

111 (2,2%)

32 (2,7%)

48 (3,1%)

47 (3,2%)

Malalties arterials 241 (5,1%)

231 (4,5%)

206 (4,1%)

130 (10,8%)

126 (8,2%)

88 (6,0%)

Altres cardiopaties 381 (8,0%)

427 (8,2%)

476 (9,5%)

323(26,9%)

417(27,0%)

429(29,0%)

   

Malalties respiratòries

1.223 (25,6%)

1.421 (27,4%)

1.203 (23,9%)

361 (30,1%)

477 (30,9%)

353 (23,9%)

MPOC 1.072(22,5%)

1.247(24,1%)

1.077(21,4%)

283(23,6%)

361(23,4%)

261(17,7%)

Altres malalties respiratòries

151 (3,2%)

174 (3,4%)

126 (2,5%)

78(6,5%)

116 (7,5%)

92 (6,2%)

Total 4.772 (100%)

5.182 (100%)

5.035 (100%)

1.201 (100%)

1.543 (100%)

1.478 (100%)

Page 15: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]15

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Les taxes de mortalitat ajustades per edat en homes van ser significativament majors que en dones (p<0,05) a totes les causes i en els tres talls del període. Les causes que van presentar majors taxes van ser les matei-xes en tots dos sexes: neoplàsia de tràquea, bronquis i pulmó, cardiopatia isquèmica en ≥65 anys i MPOC. Cal destacar canvis estadísticament significatius entre l’any 2001 i 2010. Per sexe, en homes s’han produït descensos en neoplàsia de bronquis, tràquea i pulmó (de 160,3 a 138,0), en cardiopatia isquèmica per al grup de 35 a 64 anys (de 32,3 a 21,2), en malalties cerebrovasculars per al grup de 35 a 64 anys (de 9,4 a 5,3), en malaltia arterial (de 22,7 a 15,4), en MPOC (de 124,7 a 94,9) i en altres malalties respiratòries (de 13,9 a 9,3). En dones s’ha produït un ascens estadísticament significatiu en neoplàsia de bronquis, tràquea i pulmó (de 6,3 a 12,4). La resta de causes han experimentat xicotets canvis estadísticament no significatius.

Taula 3. Taxes de mortalitat ajustades per edat atribuïbles al tabac. Comunitat Valenciana 2001-2010.

CAUSA DE MORT

(≥ 35 anys)

HOMES DONES

2001TAE [IC 95%]

2005TAE [IC 95%]

2010TAE [IC 95%]

2001TAE [IC 95%]

2005TAE [IC 95%]

2010TAE [IC 95%]

NEOPLÀSIES

Tracte aerodigestiu superior

34,4 [30,8 - 38,4]

32,6[29,3 - 36,3]

28,4[25,5 - 31,6]

1,0[0,5 - 1,8]

1,4[0,9 - 2,3]

1,8 [1,2 - 2,6]

Tràquea, bronquis, pulmó

160,3 [152,2 - 168,7]

150,2[142,8 - 157,9]

138,0 [131,4 - 144,8]

6,3 [4,9 - 7,9]

9,6 [8,0 - 11,5]

12,4[10,7 - 14,3]

Pàncrees 6,0 [4,6 - 7,9] 5,7 [4,3 - 7,3] 6,5 [5,2 - 8,1] 0,9 [0,4 - 1,6] 1,4 [0,8 - 2,2] 1,9 [1,3 - 2,8]

Cèrvix np np np 0,3 [0,1 - 0,8] 0,5 [0,2 - 1,1] 0,4 [0,2 - 0,9]

Bufeta urinària 16,5 [13,9-19,4] 18,9 [16,2-21,8] 18,3 [15,9-20,9] 0,2 [0,0 - 0,7] 0,4 [0,1 - 0,9] 0,5 [0,2 - 1,0]

Ronyó, altre en tracte urinari

4,3 [3,1 - 5,9]

4,5 [3,3 - 6,0]

4,1[3,0 - 5,4]

0,0[0,0 - 0,3]

0,0[0,0 - 0,3]

0,1 [0,0 - 0,5]

MALALTIES CARDIOVASCULARS

Cardiopatia isquèmica (35-64 a)

32,3[28,2 - 36,7]

30,4 [26,7 - 34,3]

21,2[18,3 - 24,3]

2,8[1,7 - 4,3]

3,6 [2,5 - 5,1]

2,7 [1,7 - 3,9]

Cardiopatia isquèmica (≥65 a)

102,1[90,5 - 114,8]

101,7[90,7 - 113,8]

83,6[74,5 - 93,6]

7,7 [5,2 - 10,9]

9,8 [7,1 - 13,2]

7,0 [4,8 - 9,7]

Mal. cerebrovasculars (35-64 a)

9,4[7,3 - 12,0]

7,5[5,8 -9,7]

5,3[3,9 - 7,0]

4,5 [3,2 - 6,3]

3,3[2,2 - 4,7]

3,6[2,5 - 5,0]

Mal. cerebrovasculars (≥65)

31,8[25,5 - 39,3]

27,3 21,7 - 33,9]

21,4[16,9 - 26,8]

5,9[3,8 - 8,8]

6,1[4,0 - 8,9]

4,5[2,9 - 6,8]

Malalties arterials 22,7 [19,6-26,1] 19,3 [16,6-22,3] 15,4 [13,2-17,9] 1,5 [0,9 - 2,3] 1,2 [0,7 - 2,0] 0,9 [0,5 - 1,5]

Altres cardiopaties 30,4 [26,8-34,3] 30,5 [27,4-33,9] 30,5 [27,1-34,2] 3,9 [2,9 - 5,2] 4,7 [3,6 – 6,1] 4,1 [3,1 - 5,2]

MALALTIES RESPIRATÒRIES 

MPOC 124,7[117,1 - 132,6]

128,5 [121,3 - 136,1]

94,9 [89,3 - 100,9]

7,3[5,9 - 9,0]

10,0[8,4 - 11,8]

6,3[5,2 - 7,7]

Altres malalties respiratòries

13,9[11,5 - 16,7]

14,1 [11,8 - 16,7]

9,3[7,6 - 11,3]

0,9[0,4 - 1,6]

1,3[0,7 - 2,0]

0,8[0,4 - 1,4]

TAE: Taxes ajustades per edat; MPOC: Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica; [IC95%]: Interval de confiança al 95%; np: no procedeix.

Page 16: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]16

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

2.4. Danys pel consum del tabac: aproximació a la incidència de càncer

S’enumeren una sèrie de tumors relacionats amb el tabaquisme i es presenten diversos indicadors que mostren la magnitud d’aquesta patologia a la Comunitat: els tumors relacionats amb el tabaquisme els agrupem com a tumors de risc.

Taula 4. Equivalència entre els tumors relacionats amb el tabaquisme i la seua classificació segons codi de la Classificació Internacional de Tumors, 9a revisió (Codi CIE-9).

Tumors relacionats amb tabaquisme Codi CIE-9

Tracte aerodigestiu superior 140-149,150, 161

Tràquea, bronquis, pulmó 162

Pàncrees 157

Cèrvix 180

Bufeta urinària 188

Ronyó i altres en tracte urinari 189

Les dades que es presenten són estimacions i estan extretes de l’últim Informe del Sistema d’Informació Oncològic 2013, elaborat des del Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries de la Direcció General de Salut Pública.

La freqüència que els tumors de risc per tabaquisme ha presentat en relació a la resta de tumors ha estat del 39% en homes i 18% en dones. Quan s’analitza la distribució de cadascun per sexe es troba que en els homes el 15% correspon als tumors de pulmó (agrupa neoplàsia de tràquea, bronquis i pulmó), a la bufeta urinària i renyó, per aquest ordre. En les dones, el càncer de pulmó, a distància dels homes, ocupa el primer lloc; bufeta i pàncrees, el segon i tercer lloc, respectivament.

Page 17: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]17

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Gràfica 5. Distribució percentual dels tumors relacionats amb el tabaquisme en homes. Comunitat Valenciana 2013.

Gràfica 6. Distribució percentual dels tumors relacionats amb el tabaquisme en dones. Comunitat Valenciana 2013.

Altres tumors61,1%

Tumors de risc38,9%

Tràquea, bronquis i pulmó 14,6%

Bufeta13,1%

Ronyó, etc. 3,5%

Boca-Faringe 2,9%

Pàncrees 2,5%

Laringe 2,4%

Tráquea, bronquios y pulmón

14,6%

Vejiga urinaria13,1%

Riñón, etc. 3,5%

Boca-Faringe 2,9%

Páncreas 2,5%

Laringe 2,4%

Altres tumors82,3%

Tumors de risc17,7%

Tràquea, bronquis i pulmó

4,9%

Bufeta3,4%

Pàncrees 3,0%

Ronyó, etc. 2,4%

Boca-Faringe 1,4%

Coll d’úter 2,2%

Laringe 0,4%

Page 18: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]18

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Les comparacions de taxes dels tumors de risc respecte a Europa i Espanya en dones i homes ens situen per davall, a excepció del tumor de bufeta.

A partir de les dades aportades en els informes del Sistema d’Informació Oncològic dels anys 2007, 2010 i 2013, s’observa una discreta estabilització en les taxes dels tumors de risc i, concretament, en el càncer de pulmó en homes i una pujada suau, en general, en dones i notable en el pulmó.

Gràfica 7. Tendència de la incidència per sexe per al càncer de pulmó i grup de tumors de risc. Comunitat Valenciana 2007-2013.

Font: Sistema d’Informació Oncològic.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública.

Taxa

aju

stad

a pe

r 100

.000

hab

. (Lo

g)

2007 2010 201366,0 65,3 63,39,7 13,1 15,1

64,0

16,0

2,0

1,0

8,0

4,0

128,0

CÀNCER DE PULMÓ

32,0

HomesDones

Taxa

aju

stad

a pe

r 100

.000

hab

. (Lo

g)

2007 2010 201322,7 25,9 24,95,5 6,5 6,5

16,0

2,0

1,0

8,0

4,0

GRUP DE TUMORS DE RISC

32,0

HomesDones

Page 19: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]19

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

3.1. El marc mundial pel control del tabaquisme

El Conveni Marc per al Control del Tabac (CMCT) és el principal instrument d’àmbit mundial de control del tabac. Ha estat el primer tractat negociat sota els auspicis de l’OMS i és un dels tractats més àmpliament acceptats en la història de les Nacions Unides. Està subscrit per més de 176 països, fet que representa el 88% de la població mundial.

El Conveni és un tractat basat en l’evidència que reafirma el dret de la gent al nivell més alt possible de salut, dota de dimensions jurídiques la cooperació sanitària internacional, i estableix criteris estrictes per a vigilar el compliment pel que fa al control del tabac. El 13 de gener de 2005 va ser ratificat per l’Estat espanyol.

Les parts en el CMCT de l’OMS s’han compromés a protegir la salut de les seues poblacions unint-se a la lluita contra l’epidèmia de tabaquisme. Per això, es va proposar un conjunt de mesures integrant del pla d’acció de l’OMS per a la prevenció i el control de les malalties no transmissibles, que es van presentar en la 61a reunió de l’Assemblea Mundial de la Salut en 2008. Aquestes mesures considerades com a “bones” o “òptimes” per al control del tabac estan encaminades a combatre el consum de tabac, es corresponen una o diverses disposicions del Conveni. Les mesures es recullen sota l’acrònim M-POWER, a partir del seu significat en anglés. Es poden resumir en:

(M) Monitor, monitorar el consum del tabac i les polítiques de prevenció.(P) Protect, protegir la població del fum de tabac.(O) Offer, oferir ajuda per a deixar el tabac. (W) Warn, advertir dels perills del tabac.(E) Enforce, fer complir les prohibicions sobre publicitat, promoció i patrocini del tabac.(R) Raise, augmentar els impostos aplicats als productes de tabac.

3 El context normatiu i estratègic davant del consum de tabac

Page 20: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]20

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

3.2. El marc nacional

La Constitució Espanyola reconeix en l’Article 43 el dret a la protecció de la salut i encomana (apartat 2) als poders públics l’organització i la tutela de la salut pública a través de mesures preventives. Per a contribuir a l’efectivitat d’aquest dret, la Llei General de Sanitat de 25 d’abril de 1986 va establir l’obligació de les ad-ministracions públiques sanitàries d’orientar les seues actuacions prioritàriament a la promoció de la salut i la prevenció de les malalties, evitar les activitats i productes que, directament o indirectament, puguen tindre conseqüències negatives per a la salut i regular-ne la publicitat.

L’1 de gener de 2006, va entrar en vigor la Llei 28/2005 de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i re-guladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. L’objectiu de la Llei 28/2005 era disminuir l’exposició al fum de cigarrets a la població no fumadora i reduir la prevalença del consum de tabac a Espanya. Atés el seu caràcter integral, abastava aspectes de gran importància per a la prevenció del tabaquisme i el control dels productes del tabac, com a prevenció de l’exposició al fum del tabac en el lloc de treball, les limitacions en la venda i en el consum, la regulació de la publicitat, la promo-ció i el patrocini, i els plans i les estratègies destinats a la prevenció i a la deshabituació.

La Llei s’articula en cinc capítols: Disposicions Generals; Limitacions a la venda, subministrament i consum dels productes del tabac; Regulació de la publicitat, promoció i patrocini dels productes del tabac; Mesures de prevenció del tabaquisme impulsant accions d’educació per a la salut i d’informació sanitària i, Règim d’infraccions i sancions.

La Llei 42/2010, de 30 de desembre, modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries en-front del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

Transcorreguts més de quatre anys d’aplicació de la Llei 28/2005, es va fer palesa la necessitat d’avançar en la protecció de la salut dels ciutadans ampliant la prohibició de fumar en espais públics tancats i col·lectius.

La modificació de la Llei va aprofundir en els següents punts: protecció a la població del fum ambiental del tabac; protecció a tota la població treballadora del fum ambiental del tabac en els seus centres i llocs de treball; protecció a la població menor d’edat del fum ambiental del tabac; prevenció de l’inici del con-sum de tabac; facilitar la deshabituació tabàquica i desnormalitzar el consum de tabac en la societat. Els col·lectius especialment beneficiats d’aquesta mesura són menors i la població treballadora del sector de l’hostaleria.

El 29 de març de 2014 va entrar en vigor la Llei 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, que va modificar també la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, en els aspectes relatius a la utilització dels dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina i productes similars (com els cigarrets electrònics). D’una banda, es va aportar la definició de dispositiu susceptible d’alliberament de nicotina (“cigarrets electrònics”) i, d’una altra, es regu-la la prohibició de venda a menors, la seua publicitat i restringeix els llocs de la seua utilització.

Page 21: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]21

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

El 9 de juny de 2017, va entrar en vigor el Reial decret 579/2017, pel qual es regularen determinats aspectes relatius a la fabricació, presentació i comercialització dels productes del tabac i dels productes relacionats. L’objecte d’aquest Reial decret ha estat la transposició parcial de la Directiva 2014/40/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’abril de 2014, en els aspectes relatius a la fabricació, presentació i comerci-alització dels productes del tabac i dels productes relacionats, incloent-hi la traçabilitat i les mesures de seguretat dels productes del tabac, substituint la regulació continguda anteriorment en el Reial decret 1079/2002, de 18 d’octubre. El Reial decret regula determinats aspectes relacionats amb la fabricació i la comercialització dels productes del tabac, els productes nous, els dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina i envasos de recàrrega i els productes a base d’herbes per a fumar. Cal destacar que es regulen per primera vegada, des del punt de vista de salut pública, els productes nous del tabac i dels productes a base d’herbes per fumar.

L’última modificació de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, per transposar la Directiva 2014/40/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’abril de 2014, s’ha fet mitjançant el Reial decret llei 17/2017, de 17 de novembre. Les principals novetats que introdueix aquest Reial decret llei són les limitacions a la venda a distància dels dispositius susceptibles d’alliberar nicotina (cigarrets electrònics i envasos de recàrrega). A més, s’equiparen la publicitat, la promoció i el patrocini d’aquests dispositius amb les dels productes del tabac i s’inclou la prohibició de la venda a distància transfronterera també per a dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina.

3.3. L’àmbit de la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana, a través de la Direcció General de Salut Pública, la Conselleria de Sanitat va desenvolupar en l’Ordre de 20 de juny de 1988, un Programa per a la disminució del consum de tabac, les principals línies d’actuació coincideixen amb les recomanacions generals donades pels organismes inter-nacionals i pretén coordinar les accions encaminades a controlar el problema del tabaquisme. Les activitats del programa es fonamenten en quatre tipus d’actuacions (informatives, educatives, legislatives i d’atenció terapèutica) que s’adeqüen al tipus de persona destinataria: infància, joventut, persones adultes sanes o amb problemes de salut associats al tabaquisme o en situacions d’especial vulnerabilitat per als efectes del tabac.

L’Ordre de 7 de juliol de 1997 va donar lloc a la creació de la Unitats de Conductes Addictives (UCA), con-figurant les bases de l’ordenament jurídic sobre el control del tabac a la Comunitat Valenciana. El Decret legislatiu 1/2003, d’1 d’abril de la Generalitat Valenciana, aprova el text refós de la Llei sobre Drogodepen-dències i altres Trastorns Addictius.

Posteriorment, el Decret 53/2006, de 21 d’abril, del Consell, desenvolupa en l’àmbit de la Comunitat Va-lenciana la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (DOGV núm 5246, de 26.04.06).

La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, en el títol VI regula les drogodependències i altres trastorns addictius en el context del Sistema Valencià de Salut, on s’inclou el tabac, contemplant les singularitats pròpies de la matèria, com a conseqüència de la seua natu-

Page 22: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]22

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

ralesa dual: sanitària i social. En aquest títol es desenvolupen les línies d’actuació, basades en la planificació, la prevenció i l’atenció a les persones amb addiccions, i es regula la publicitat, promoció, venda, subminis-trament i consum de determinades substàncies i productes.

El problema del tabaquisme a la Comunitat Valenciana ha sigut objecte d’atenció en tots els plans de salut. Tenint en compte el marc conceptual del model d’atenció a la cronicitat proposat per l’OMS, el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020 dedica la Línia Estratègica 2: Orientació cap a la cronicitat i cap als resultats en salut per a incrementar l’esperança de vida en bona salut, en la qual es contemplen tres objectius que proposen accions relacionades amb l’hàbit tabàquic.

L’objectiu 2.1: se centra a actuar sobre els diferents factors de risc comuns compartits per les principals malalties cròniques, ja que totes aquestes malalties comparteixen una sèrie de factors de risc modificables (entre els quals, el tabac) i un abordatge comú suposarà un gran avantatge, atés que en moltes ocasions una mateixa persona patirà més d’una d’aquestes malalties, de manera que així s’obté el màxim rendiment en els resultats en salut des d’una visió integral del procés assistencial. Entre les accions, proposa registrar en la Història de Salut Electrònica l’hàbit tabàquic en les persones majors de 10 anys d’edat i afavorir l’aban-donament de l’hàbit tabàquic en les consultes d’Atenció Primària.

L’objectiu 2.2: fa referència a disminuir la morbimortalitat per malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. Entre les seues accions es planteja el registre en la història de salut electrònica el càlcul i la valoració del risc cardiovascular en les persones identificades amb algun factor de risc cardiovascular (entre els quals es recull el tabaquisme) i que s’oferisquen intervencions preventives o terapèutiques que necessite.

L’objectiu 2.5: relacionat amb l’abordatge de les malalties respiratòries cròniques, contempla l’acció del su-port de la deshabituació tabàquica de pacients que fumen. Tot sota una perspectiva de gènere i reforçant les intervencions en els col·lectius més vulnerables per a disminuir les desigualtats detectades.

Al llarg d’altres línies estratègiques i objectius del Pla de Salut 2016-2020, es recullen accions relacionades amb el tabac i dirigides a persones en diferents etapes del cicle vital i en els entorns en què es desenvolu-pen, com sensibilitzar i informar els pares, mares i persones educadores de la importància d’adquirir hàbits de vida saludables des de la primera infància, vigilar la tendència del consum entre la població adolescent i juvenil per a definir accions a emprendre, fomentar la formació de pares i mares en habilitats educatives per a la prevenció del consum, dur a terme intervencions preventives a la consulta preconcepcional i con-sells sobre hàbits saludables durant l’embaràs i la lactància, així com impulsar la participació dels centres docents en programes de prevenció del consum, entre d’altres.

Page 23: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]23

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L’estratègia EPiAT-CV és el resultat d’un procés d’elaboració caracteritzat per la seua complexitat, el temps de maduració reflexiva i la participació social. Podem afirmar que el disseny metodològic de formulació de l’EPiAT-CV es troba, doncs, en consonància amb els plantejaments més innovadors en l’àmbit internacio-nal que, pel que fa a la formulació de polítiques de salut, advoquen per l’articulació entre el coneixement expert i el saber provinent de la societat civil i que descansen en metodologies participatives com a vies principals per tal d’assolir aquesta fita (1). En aquesta mateixa línia se situa el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020, marc al qual s’inscriu l’EPiAT-CV (2).

L’aposta per les metodologies participatives en la formulació de les polítiques públiques respon, en primer lloc, a la demanda social de democratització de la societat, així com de promoció de la governança; en segon lloc, i pel que fa a un objectiu de caràcter operatiu, la utilització de metodologies participatives en el disseny d’estratègies de promoció de la salut ens permet, no solament ampliar les veus implicades en la formulació de les polítiques i les eines, sinó també situar-nos en una concepció més proactiva i col·labora-tiva de la construcció del coneixement.

El treball de redacció de l’EPiAT-CV s’ha desenvolupat a través de les etapes que reconeixem com a pròpies dels processos participatius: una primera fase de diagnosi, una segona fase propositiva i una tercera fase de definició d’indicadors d’avaluació (3). El seguiment del procés ha estat a càrrec d’un comité coordinador format per sis persones que ha operat a manera de grup motor, assumint les tasques de dinamització de la participació, valoració de les aportacions, redacció dels documents base de cadascuna de les etapes o retorn dels resultats parcials, entre d’altres. Així mateix, l’estratègia ha comptat, també, amb un comité tècnic de díhuit persones que exerceixen com a professionals en àrees directament implicades en l’atenció, el control i la prevenció del tabaquisme. La participació d’aquest comité tècnic ha estat prevista en totes i cadascuna de les fases del disseny de l’estratègia EPiAT, de manera que constitueix una font important de coneixement científic i professional. Finalment, s’ha configurat un comité de participació que ha aglutinat els distints actors que es convoquen per participar en l’elaboració de l’EPiAT-CV. Aquest comité ha estat

Metodologia per a l’elaboració de l’EPiAT-CV4

Page 24: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]24

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

integrat pel comité tècnic, les associacions i col·lectius i entitats ciutadanes, en segon lloc, i les societats científiques i associacions professionals en tercer lloc.

Durant el procés de formulació de l’estratègia, es crearen distints espais presencials d’informació/partici-pació que han implicat diferents col·lectius en sessions deliberatives. En totes les dinàmiques s’han previst mecanismes destinats al debat i a la vehiculació d’aportacions; d’aquesta manera, les societats científiques foren convocades a un taller Metaplan de diagnosi i escenari de futur; les associacions i altres òrgans i entitats ciutadanes a dues entrevistes grupals: una de diagnosi i una altra de propostes d’acció; el grup de professionals, a un taller DAFO-CAME de dues sessions, i un total de cinc tallers deliberatius de revisió i concreció de les fases de diagnosi i proposta de definició dels indicadors d’avaluació. Per tal de garantir la qualitat de la informació recaptada, algunes de les dinàmiques presencials han hagut de ser complemen-tades amb un treball individual mediat per instruments virtuals.

Gràfica 8. Societats científiques i associacions professionals participants en la tècnica de Metaplan.

ASSOCIACIÓ VALENCIANA

D’USUARIS DE VAPORITZADORS

PERSONALS

SOCIETAT VALENCIANA DE PNEUMOLOGIA

SOCIETAT VALENCIANA

D’OTORINOLA-RINGOLOGIA

SOCIETAT ESPANYOLA

D’ESPECIALISTES EN TABAQUISME

SOCIETAT ESPANYOLA

D’ONCOLOGIA MÈDICA

UNIÓ DE PROMOTORS I

EMPRESARIS DE VAPORITZADORS

ASSOCIACIÓ D’INFERMERIA COMUNITÀRIA

ASSOCIACIÓ DE LLEVADORES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

CENTRE DE SALUT “MIGUEL SERVET”

DE VALÈNCIA

CENTRES PENITENCIARIS

UNITATS PREVENTIVES

COMUNITÀRIES EN CONDUCTES

ADDICTIVES

SOCIETAT VALENCIANA DE MEDICINA

FAMILIAR I COMUNITÀRIA

SOCIETAT ESPANYOLA DE PNEUMOLOGIA

I CIRURGIA TORÀCICA

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS

DE VEÏNS

Page 25: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]25

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Gràfica 9. Associacions i entitats ciutadanes participants en la tècnica de les entrevistes grupals.

Fase 0: Punt zero del procés d’elaboració de l’EPiAT-CV

Tot document estratègic ha de preveure sempre les dades secundàries disponibles sobre la problemàti-ca de salut que pretén abordar (1). És per això que la fase 0 d’aquest procés consistí en una recopilació d’aquella informació que ens ajudaria a dibuixar la realitat-reflex dels usos i de les pràctiques associades al consum de tabac, així com els problemes de salut que s’hi deriven i l’abordament que s’hi fa des dels serveis de salut de la Comunitat Valenciana. Per altra banda, calia atendre el mapeig d’actors que se involucren directament o indirectament (professionals, tabaqueres, persones venedores detallistes, però també asso-ciacions “pro-tolerància”) en aquest fenomen (4)(5).

El coneixement d’aquest context de partida no és solament fonamental per tal de dissenyar objectius que s’adeqüen a la realitat present, sinó també per a proposar indicadors d’avaluació que esdevinguen útils tant en el procés de desenvolupament de l’estratègia com en l’avaluació final.

En segon lloc, l’estratègia havia de ser capaç d’identificar àrees d’actuació que, responent a l’evidència cien-tífica, contribuïren al control del tabaquisme.

FEDERACIÓ DE ASSOCIACIONS

DE MARES I PARES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA

CONTRA EL CÁNCER

CONSELL DE LA JOVENTUT DE

LA COMUNITATVALENCIANA

ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE

TREBALL SOCIAL I SALUT EN LA COMUNITAT VALENCIANA

FEDERACIÓN MARANHATA DE ASOCIACIONES

GITANAS

AGENTS DE SALUT

FUNDACIÓN SECRETARIADO GITANO EN LA

COMUNITAT VALENCIANA

Page 26: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]26

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Amb aquests objectius marcats, el grup de treball va destinar els seus esforços a identificar, discutir i siste-matitzar informació i documentació que serviria com a punt de partida del document estratègic.

Fase 1: Diagnosi participada

L’objectiu que es pretenia assolir en aquesta fase fou dibuixar l’estat de la qüestió pel que fa a la realitat del tabaquisme a la nostra comunitat autònoma, així com els recursos i les ferramentes de què disposem per a fer-hi front.

Acomplida la fase 0 de l’estratègia amb la revisió de dades secundàries, en la fase 1 de diagnosi s’han focalitzat els esforços en la diagnosi participada. Un procés que pretenia oferir informació existent sobre els problemes i les necessitats que confronta la comunitat i que resulten pertinents per al disseny d’una estratègia de salut.

En aquesta fase s’ha optat per l’ús d’una metodologia participativa capaç de crear espais de formulació d’opinió i propostes destinades, no solament al personal expert i professional de la salut, sinó també a la ciutadania. Durant les últimes dècades, la participació de la ciutadania adquireix rellevància en l’àmbit de la salut pública. Aquesta participació no solament s’explica atenent als drets de ciutadania, sinó que també es justifica per la voluntat d’incloure-hi una veu tradicionalment desoïda però directament implicada en la millora de la salut de la població (6).

Des d’aquesta mirada s’ha intentat defugir la rigidesa de l’ortodòxia aplicant tècniques d’investigació partici-patives des d’una lectura contingent i d’acord amb els trets característics i les idiosincràsies dels actors invo-lucrats en el procés (4), procediment que ens ha permés recaptar un gruix d’aportacions provinents de veus diverses. Seguint aquesta premissa, es va portar a terme una dinàmica DAFO amb professionals, una entre-vista grupal amb associacions i col·lectius i entitats ciutadanes, i un Metaplan amb societats científiques.

Aquesta informació ha estat sistematitzada i articulada amb la finalitat de definir eixos de diagnosi capaços d’integrar les necessitats manifestades pels col·lectius implicats en el procés. Els eixos primaris de diagnosi que han derivat d’aquest procés han estat:

Page 27: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]27

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

DEBILITATS (punts negatius i interns)

• Context sociopolític poc favorable al control del tabaquisme• No existeix un programa estructurat d’atenció al tabaquisme ni en Atenció Primària ni en atenció

hospitalària• Hi ha professionals poc sensibles amb la matèria

FORTALESES (punts positius i interns)

• Hi ha elements conjunturals que propicien l’impuls de l’EPiAT• L’organització i la gestió del nostre sistema de salut pot afavorir aquesta tasca• Comptem amb professionals amb implicació en la prevenció i el control del tabaquisme

AMENACES (punts negatius i externs)

• Existència de grups de població vulnerables al tabaquisme• Manca de percepció social del tabaquisme com a malaltia i missatges contradictoris que afavoreixen

aquesta actitud• Elements estructurals facilitadors de l’ús i consum del tabac

OPORTUNITATS (punts positius i externs)

• Marc internacional de referència i normativa pròpia que afavoreixen l’abandonament del consum de tabac

• Implicació activa del sector sanitari (investigació, intervenció) per a front el tabaquisme• Reacció positiva de determinats sectors de la societat civil i estratègies per a intervindre en la població

Fase 2: Fase propositiva

L’articulació d’una diagnosi integrada producte de la fase anterior, va aportar un coneixement fonamentat en els condicionants de la realitat local, les seues característiques, la valoració dels problemes i conflictes vigents, així com la identificació de les potencialitats existents de cara a intervindre en el control i la pre-venció del tabaquisme. La fase propositiva de la fase 2 va tindre com a finalitat fonamental la de demarcar els objectius concrets de l’acció estratègica, situant-se en les transformacions que es volien projectar per a la realitat concreta. En aquesta fase es van perfilar les línies estratègiques contextualitzades, però al mateix temps transformadores, concordants amb les polítiques generals i amb la normativa vigent que ateny al nostre context, però també creatives pel que fa a les seues propostes.

La fase de formulació d’eixos estratègics ha estat mediada per una metodologia mixta que ha involucrat els col·lectius professionals a través d’un procés CAME i de diversos tallers deliberatius i les associacions, col·lectius i entitats ciutadanes a través d’una entrevista grupal. El desenvolupament d’aquests processos ha anat paral·lel a la difusió i a l’intercanvi d’informació en distintes onades.

Page 28: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]28

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Fase 3: Proposta d’avaluació

El disseny de tota estratègia d’una política pública ha de preveure fases de seguiment i avaluació (3). Això suposa nodrir-se d’una matriu d’indicadors viables i eficaços a l’hora de valorar l’impacte de les accions proposades. El procés de formulació de l’EPiAT va contemplar aquesta fase necessària projectada també des d’un espai de participació on, a través de distints tallers deliberatius i atenent la diagnosi consen-suada i les línies estratègiques formulades, el col·lectiu professional va dissenyar la matriu d’indicadors d’avaluació.

Els resultats de la fase 2 i la fase 3 els trobarem desenvolupats en les línies estratègiques d’aquest.

Referències en aquest capítol1. Minkler M., Wallerstein N. (editors). Community-based participatory research for health: From process to outcomes. London:

John Wiley & Sons, 2011.

2. IV Pla de Salut 2016 – 2020 Comunitat Valenciana. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, 2016.

3. Wallerstein N., Duran B. Community-based participatory research contributions to intervention research: the intersection of science and practice to improve health equity. American Journal of Public Health, 2010: 100(S1), S40-S46.

4. Montañés M. Metodología y técnica participativa: Teoría y práctica de una estrategia de investigación participativa, vol. 127. Barcelona: Editorial UOC, 2011.

5. Granero L., Villalbí J.R. i GalleGo R. ¿Quién se opone a la prevención? Un mapa de los actores pro tabaco en España. Gac Sanit, 2004: 18(5), 374-379.

6. schMittDiel J.A., GruMbach K. i selby J.V. System-based participatory research in health care: an approach for sustainable transla-tional research and quality improvement. Ann Fam Med, 2010: 8(3), 256-259.

Page 29: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]29

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L1 Promoure polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i atenció al tabaquisme reduint desigualtats socials

L2 Sensibilitzar la societat sobre el tabaquisme com un problema de salut prioritari

L3 Potenciar l’atenció integral al tabaquisme des del Sistema Valencià de Salut

L4 Impulsar la formació per a la prevenció i el control del tabaquisme en totes les professions i organitzacions que puguen incidir en aquest problema de salut

L5 Impulsar la investigació en tabaquisme

Línies estratègiques i accions5

Page 30: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]30

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L1Promoure polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i atenció al taba-quisme reduint desigualtats socials

Segons l’OMS, una política pública saludable es caracteritza per una preocupació explícita per la salut i l’equitat en totes les àrees de la política, i per a assumir una responsabilitat sobre el seu impacte en la salut. La finalitat d’una política saludable és crear entorns facilitadors que permeten a les persones dur una vida saludable (1).

Elaborar i desenvolupar polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i al control del tabaquisme im-plica que les persones que prenen decisions en diferents sectors com el legislatiu, el sanitari, l’educatiu, el social, el laboral, l’econòmic, etc., assumisquen que la prevenció i el control del tabaquisme formen part dels seus propis objectius, perquè l’addicció al tabac és un problema que afecta la salut de totes i tots. Així doncs, que les persones que prenen decisions s’impliquen en crear entorns (familiar, escolar, laboral, oci i temps lliure, sanitari, etc.) favorables a una vida sense tabac des de l’embaràs fins a l’envelliment; entorns des d’on es facilite que les persones que fumen deixen de fer-ho i opten per eleccions saludables. En defi-nitiva, desenvolupar polítiques des de diferents sectors per a convertir els entorns físics i socials en poten-ciadors de la salut (1).

L’OMS postula l’estratègia MPOWER que reuneix les sis estratègies (vegeu la pàgina 19 ) més rendibles que poden aplicar els governs per a reduir l’impacte del tabaquisme (2).

A l’Estat espanyol, l’actual marc legal, Llei 28/2005 i Llei 42/2010, ha afavorit l’avanç d’aquestes polítiques més rendibles. Tal com es destaca en l’Escala de Control del Tabaquisme, en els darrers deu anys, Espanya ha avançat en les polítiques d’espai sense fum, encara que la resta de les polítiques de l’estratègia MPOWER estan menys desenvolupades i podrien millorar-se (2).

La prevenció i el control del tabaquisme han de situar-se de manera prioritària en l’agenda política de tots els sectors i nivells de govern, de manera que disposem d’un marc normatiu afavoridor de la prevenció i dels entorns sense tabac, engeguem aquelles mesures administratives i econòmiques encaminades a la reducció del consum de tabac i establim aliances amb tots els sectors implicats.

Quins són els sectors clau per a la prevenció i el control del tabaquisme? A banda del sector sanitari, els sectors de l’educació, de l’hostaleria i responsables de les polítiques de joventut i dels espais d’oci; el sector cultural i els mitjans de comunicació. Però també el sector de l’esport i l’activitat física, el de l’associacionis-me vinculat a les malalties cròniques, a l’àmbit esportiu o al coneixement i gaudi de la natura i protecció del medi natural; les associacions de mares i pares i les societats científiques, entre d’altres. La col·laboració i coordinació intersectorial en la lluita contra el tabac possibilita que puguem obtindre resultats en salut d’una manera més eficaç, eficient i sostenible que si actuem tan sols des de l’àmbit sanitari (1).

Actualment i per a tot el món, s’ha definit l’estratègia tobacco endgame o «l’etapa final del consum del tabac» com el conjunt d’iniciatives destinades a canviar o eliminar de forma permanent les dinàmiques

Page 31: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]31

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

estructurals, polítiques i socials que sostenen aquesta epidèmia (2) i «desnormalitzar» el consum de tabac. El grup de treball sobre tabaquisme de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE) formula una sèrie de propostes per a planificar l’endgame del tabaquisme a Espanya, des d’una perspectiva poblacional, mul-tidimensional i intersectorial (2).

Aquestes propostes van en la línia d’implementar l’empaquetatge genèric, desenvolupar campanyes de publicitat per a previndre’n el consum, igualar el preu dels diferents productes del tabac, regular l’ús dels cigarrets electrònics tot equiparant-lo al del consum de tabac, considerar nous espais lliures de fum (so-bretot en llocs on puguen estar exposats els menors) i ampliar les ajudes per a deixar de fumar, incloent-hi intervencions específiques en col·lectius en situació de vulnerabilitat que podrien necessitar tractaments farmacològics subvencionats i la capacitació de professionals de la salut en intervencions efectives (2).

Les desigualtats en salut són aquelles diferències en la salut de les persones que són innecessàries, injustes i evitables (3). Està demostrat que existeixen desigualtats socioeconòmiques (per estatus econòmic, edu-cació, gènere, ètnia i lloc de residència) en relació al consum del tabac, aquestes són significatives i estan augmentant. A més a més, el consum del tabac és una de les principals causes de desigualtat sanitària a Europa, capaç d’explicar, per exemple, més de la meitat de les iniquitats en mortalitat entre homes d’alt i baix nivell socioeconòmic al Regne Unit i Polònia (4).

En general, els grups d’un nivell socioeconòmic baix consumeixen més tabac i experimenten graus més elevats de mort i discapacitat a causa del tabac que els grups amb un nivell més alt; les desigualtats en el consum de tabac i el dany que hi està relacionat s’inicien a l’úter i es desenvolupen al llarg de la vida; i les dones són més vulnerables al desenvolupament de conseqüències dels problemes de salut derivats del tabac (4).

En el nostre context, la Segona Enquesta Nacional de Salut en Població Gitana realitzada el 2014 registra desigualtats en salut pel que fa al tabaquisme en la població gitana (5). El consum declarat en el cas de les dones gitanes és inferior que en el conjunt de la població femenina d’Espanya (16,7% enfront del 21,7%), essent superior en els homes gitanos en comparació amb la població masculina espanyola (54,2% en-front del 28,3%). En la població gitana, aquest nivell de consum declarat en 2014 és similar a l’observat en 2006; en canvi, en la població general espanyola s’ha reduït (de 31,7% a 28,3%), cosa que significa que la desigualtat ha augmentat. Respecte a l’edat d’inici declarada en 2014, la mitjana és inferior en la població gitana en comparació amb la població general: en els homes se situa en 14,7 anys en població gitana i 16,6 anys en la població general; mentre que per a les dones gitanes se situa en 15,8 anys i 17,7 anys, respecti-vament. Aquest indicador ha empitjorat en 2014, ja que, en 2006, l’inici en dones gitanes era de 17,4 anys.

Així doncs, està demostrat que les polítiques que redueixen la prevalença del tabaquisme no redueixen necessàriament les desigualtats i, de fet, inclús poden empitjorar-les; per tant, per tal de tindre èxit en les polítiques de prevenció i control del tabaquisme amb perspectiva d’equitat, cal tindre en compte les desi-gualtats en les mesures de control del tabac i monitorar el diferent impacte de les polítiques en diferents grups socials tot identificant les desigualtats en (4):

• el consum del tabac i l’exposició entre diferents grups socials;

• la vulnerabilitat i els danys per l’exposició al tabac;

Page 32: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]32

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

• l’accés i els resultats de l’atenció per part del sistema sanitari, i,

• els danys socioeconòmics «per» o «com a conseqüència del» consum del tabac.

Per això, a l’hora d’engegar accions per a la prevenció i el control del tabac, s’han de tindre en compte aquestes diferències per tal d’aplicar el principi d’universalisme proporcional i intensificar les accions en les poblacions i els entorns que més ho necessiten (4).

Segons l’OMS, l’acció intersectorial és considerada primordial per a assolir una major equitat en salut, ja que un dels objectius de l’acció intersectorial consisteix a aconseguir una major conscienciació sobre les conseqüències sanitàries de les decisions polítiques i les pràctiques organitzatives dels distints sectors (1).

Objectius i accions vinculades amb la línia estratègica 1 de l’EPiAT-CV: Promoure polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i atenció al tabaquisme reduint desigualtats socials

1.A. Desenvolupar i adaptar el marc normatiu i legislatiu a la realitat de la Comunitat Valenciana

a) Actualitzar l’Ordre (20/6/1988) incorporant els principis del IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i els de la present Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme (EPiAT-CV)

b) Incrementar el control a les infraccions per aplicació de la normativa

c) Proposar la incorporació a la cartera bàsica de prestacions farmacèutiques del Sistema Nacional de Salut aquells fàrmacs que, atenent l’evidència científica, són adients per al tractament de l’addicció al tabac

d) Fer efectiva l’atenció al tabaquisme en la cartera bàsica de serveis en l’àmbit de l’Atenció Primària

1.B. Establir aliances amb tots els sectors implicats en la prevenció i l’atenció al tabaquisme

a) Promoure l’aplicació de l’EPiAT en tots els àmbits

a.1. Àmbit educatiua.2. Hosteleriaa.3. Administració locala.4. Associacionsa.5. Àmbit esportiua.6. Oci i culturaa.7. Turisme i natura

b) Promoure l’ampliació dels espais lliures de fum en tots els entorns

c) Promoure intervencions dirigides a grups vulnerables

b.1. Diversificant les estratègies metodològiques i didàctiques (grups d’iguals)b.2. Ampliant els grups poblacionals destinataris (famílies)

Page 33: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]33

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Referències en aquest capítol1. oMs. Promoción de la salud, glosario. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1998.

2. Pérez-ríos M., Galán I. (editors). Evaluación de las políticas de control del tabaquismo en España (Leyes 28/2005 y 42/2010), revisión de la evidencia. Barcelona: Grupo de trabajo sobre tabaquismo de la Sociedad Española de Epidemiología, 2017.

3. DahlGren G., WhiteheaD M. European strategies for tackling social inequities in health: levelling up part 2. Copenhagen: WHO Regional Office Europe, 2007. Disponible en línia: (http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0018/103824/E89384.pdf), consultat el 4 de desembre de 2017).

4. lorinG B. Tobacco and inequities, guidance for addressing inequities in tobacco-related harm. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe, 2014.

5. Ministerio De saniDaD, serVicios sociales e iGualDaD. Dirección General De saluD Pública, caliDaD e innoVación. Segunda Encuesta Naci-onal de Salud a Población Gitana, 2014. Madrid: MSSSI, 2016.

Page 34: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]34

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L2Sensibilitzar la societat sobre el tabaquisme com un problema de salut prioritari

La percepció dels problemes socials i, també, dels sanitaris està en funció dels esdeveniments, de les pres-sions mediàtiques, dels agents d’opinió i del fet de considerar-se més o menys vulnerables a aquests. No obstant això, la interacció de tots aquests factors pot condicionar que els problemes es puguen percebre com a superats i, fins i tot, deixen de tindre la consideració social de ser rellevants per a la salut.

El tabaquisme ens acompanya des de fa segles i tant la gran acceptació social d’aquesta pràctica com els múltiples interessos que envolten el consum del tabac, han aconseguit depreciar els efectes d’aquesta addicció, la càrrega i la magnitud no és objectivament comparable a altres causes evitables de morbimor-talitat.

Molts són els factors que al llarg de la història han afavorit l’expansió del tabaquisme. Entre els quals cal destacar les agressives i hàbils campanyes de publicitat de les tabaqueres que han influït en gran manera en la percepció de la població en relació al tabac. Mitjançant multimilionàries campanyes, la indústria ha aconseguit penetrar de forma profunda en la societat, augmentant i convertint en quotidià el consum de tabac: primer, entre els homes i, posteriorment, entre les dones. Missatges associant el consum de cigarrets a valors socialment reconeguts com la independència, la maduresa o l’alliberament han estat part de l’èxit de les estratègies de les tabaqueres (1).

A Espanya, la població ha estat poc receptiva als missatges que des de l’administració s’han difós advertint dels perills que suposa el consum de tabac. La dissonància generada en el passat per la manca d’actuacions administratives concretes i la difusió d’arguments basats en els beneficis econòmics i laborals derivats de la producció i comercialització del tabac, han condicionat dissonàncies i falta de valoració del problema en la població. Malgrat aquestes contradiccions fomentades pels interessos de la indústria, la societat ha anat adquirint consciència sobre la relació existent entre tabac i malaltia, si bé a un ritme lent i de forma desigual segons les característiques.

En un estudi realitzat el 2014 sobre la percepció social de les drogues a Espanya, el tabac va ser reconegut com a droga per la meitat de les persones entrevistades (53,4%), xifra que va duplicar els resultats obtin-guts el 2004 (24,8%). No obstant això, aquesta condició de legalitat minimitza la percepció de perillositat del seu consum per la societat, sobretot en comparació a la representació social que presenta el consum de les drogues il·legals. En aquesta mateixa enquesta, el tabac va ser considerat com la segona droga més consumida al nostre país, només superada per l’alcohol i seguida pel cànnabis. El binomi permissivitat legal i social de consum fa que el tabac, al costat de l’alcohol i el cànnabis, quede associat a baixa perillositat i això, al mateix temps, sustente la permissivitat del seu ús. El tabac és clarament percebut com més peri-llós a mesura que s’incrementa l’edat de la població enquestada, però és proporcionalment vist amb una perillositat menor per les persones consumidores d’alcohol o de cànnabis, percepció que es pot justificar pel fet que els seus efectes deleteris són diferits en el temps, mentre que l’activació dels mecanismes de recompensa són immediats (2).

Page 35: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]35

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Segons l’informe ESTUDES (2016), el tabac és la segona droga més estesa entre l’alumnat de 14 a 18 anys després de l’alcohol, i registra que el 38,4% de l’alumnat ha fumat tabac en alguna ocasió en la seua vida. Quan s’aborda la percepció de risc davant del consum d’un paquet de tabac diàriament, s’observa que qui fuma cada dia en menor mesura manifesta tindre consciència del perill d’aquest hàbit, de manera que si el 82,1% d’ells adverteix un risc, en el col·lectiu que no fuma diàriament la percepció de risc arriba al 90,4% (3).

L’alcohol i el tabac són, amb diferència, les substàncies més accessibles per l’alumnat de 14 a 18 anys. En aquest sentit, aproximadament 9 de cada 10 no aprecia cap dificultat per a aconseguir begudes alcohò-liques o tabac. Aquestes xifres posen de manifest que les substàncies de comerç legal es perceben total-ment a l’abast dels qui vulguen adquirir-les, tot i que no haurien de ser accessibles a les persones menors de 18 anys.

En l’adolescència, la major part del consum de tabac es realitza en companyia. En el cas de persones fu-madores esporàdiques, només fumen amb altres, mentre que aquelles que fumen habitualment, tot i que fumen la major part dels cigarrets en companyia, també fumen en solitari. Aquest ús grupal del tabac evidencia l’existència d’una forta addicció social a aquest, que va deixant pas progressivament a l’addicció física. En aquestes edats és més gran l’addicció social que la física.

És important destacar en la caracterització de la percepció social del tabaquisme la visibilitat que té el con-sum de tabac en els centres escolars i en la seua llar. En l’àmbit educatiu, més de la meitat dels estudiants (54,3%) afirmen haver vist fumar tabac al professorat dins del recinte del centre educatiu en els darrers 30 dies. La visibilitat del consum realitzat per altres estudiants és més gran: pràcticament 3 de cada 4 estu-diants (73,9%) confirma haver vist fumar a altres alumnes dins del recinte escolar. En referència als hàbits de consum de tabac de l’entorn familiar de l’estudiant, la meitat de l’alumnat conviu amb persones que fumen diàriament (49,7%). En 2014, un 12,3% dels qui viuen amb els seus dos progenitors afirma que tots dos fumen diàriament i un 23,5% que fuma (diàriament) almenys un d’ells. En qualsevol cas, s’observa que la proporció d’estudiants que fumen tabac cada dia és superior entre qui conviu amb persones fumadores (12,9%). No obstant això, la prevalença en el col·lectiu que no conviu amb cap persona que fuma es redueix a un 4,9%.

En general, entre la població europea, el suport a les polítiques i estratègies per a limitar el consum de tabac és alt, tot i que segons dades de l’Eurobaròmetre de 2017, hi ha grans diferències entre persones fumadores i no fumadores, així com entre la població usuaria i no usuaria de cigarrets electrònics. Una gran majoria, dos terços de les persones enquestades, està a favor de prohibir l’ús dels e-cigarrets en llocs on s’han introduït prohibicions de fumar. I una altra majoria, lleugerament més petita i amb major pes en qui no fuma, està a favor de mantindre fora de la vista dels productes del tabac en els punts de venda. A Espa-nya, un 43% de la població enquestada està a favor d’introduir l’empaquetatge genèric (4).

La societat, inclosa la població fumadora, ha acceptat molt positivament l’establiment de polítiques de prevenció i el control del tabaquisme, desplegades en els últims anys al nostre entorn, circumstància que ha de ser aprofitada per a incrementar la percepció, els coneixements i les actituds de la població sobre el tabac per a considerar-lo socialment un problema de salut sobre el qual podem actuar.

Page 36: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]36

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Objectius i accions vinculades amb la línia estratègica 2 de l’EPiAT-CV: Sensibi-litzar la societat sobre el tabaquisme com un problema de salut prioritari

2.A. Modificar la concepció social del tabaquisme: visibilitzar el tabac com un problema de salut

a) Incentivar la informació i la formació, de forma continuada, que modifique la concepció social del tabaquisme, dirigida a:

a.1. Professionals de la salut (sistema públic, sistema privat, empresa)a.2. Professionals de l’àmbit de l’educació

2.B. Posar en marxa intervencions informatives i comunitàries en l’àmbit local destinades a la prevenció del tabaquisme a través dels espais participatius dels municipis (per exemple, a través de XarxaSalut)

2.C. Afavorir el treball amb els mitjans de comunicació perquè la informació que es trasmeta sobre el tabaquisme siga veraç

a) Elaborar recomanacions, mitjançant un llenguatge adient, per a difondre la informació sobre tabaquisme

b) Promoure la difusió de les línies de l’EPiAT mitjançant l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials com a vehicles de difusió de missatges

Referències en aquest capítol1. Pérez-ríos M., Galán I. (editors). Evaluación de las políticas de control del tabaquismo en España (Leyes 28/2005 y 42/2010),

revisión de la evidencia. Barcelona: Grupo de trabajo sobre tabaquismo de la Sociedad Española de Epidemiología, 2017.

2. roDríGuez E., MeGías E., MeGías I., roDríGuez M.A., rubio A. La percepción social de las drogas en España, 2014. Madrid: Fundación de Ayuda contra la drogadicción (FAD), 2014.

3. obserVatorio esPañol De la DroGa y las toxicoManías & DeleGación Del Gobierno Para el Plan nacional De las DroGas. Informe 2016: Al-cohol, tabaco y drogas ilegales en España. Disponible en línia: [http://www.pnsd.msssi.gob.es/profesionales/sistemasInfor-macion/sistemaInformacion/pdf/2016_Informe_ESTUDES.pdf ], consultat el 28 de desembre de 2017. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017.

4. Special Eurobarometer 458 Summary: Attitudes of Europeans towards tobacco and electronic cigarettes, March 2017. Europe-an Union, 2017.

Page 37: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]37

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L3 Potenciar l’atenció integral al tabaquisme des del Sistema Valencià de Salut

L’atenció al tabaquisme ha esdevingut hui en dia un dels eixos fonamentals de les actuacions en salut pú-blica més cost-efectives científicament provades. Tradicionalment, aquesta atenció s’ha dut a terme gràcies a la voluntarietat i l’interés del personal sanitari, que de forma aïllada ha atés les persones fumadores. El dret de les persones usuàries a una atenció integral dels seus problemes de salut té com a fita fonamental l’equitat, quant a l’accés a les prestacions sanitàries, independentment del lloc on visquen o del personal que els atenga.

El tabaquisme ha esdevingut un problema de salut que afecta un gran nombre de persones i és el causant de múltiples afectacions en diferents òrgans; per tant, el seu tractament ha de ser una prioritat sanitària en tots els nivells d’atenció. És per això que el Sistema Valencià de Salut ha d’oferir una atenció integral al tabaquisme en tots els nivells de la xarxa sanitària pública. El primer referent que tenim a la Comunitat Va-lenciana d’intentar un esforç organitzat i homogeneïtzar l’atenció al tabaquisme el trobem en l’Ordre de 20 de juny de 1988, que crea el programa de disminució del consum del tabac a la Comunitat.

Des d’aleshores no hi ha hagut un programa específic d’abordatge integral del tabaquisme. Com a conse-qüència dels antecedents esmentats, es fa palesa l’elaboració d’una estratègia global que done suport nor-matiu al problema de salut pública que representa el consum de tabac, d’ací naix l’Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme (EPiAT-CV).

Uns dels eixos fonamentals de l’EPiAT-CV és garantir l’equitat, quant a atenció al tabaquisme, en tot el territori, i oferir a la població fumadora una atenció sanitària basada en l’evidència científica disponible actualment, tant a les persones fumadores que desitgen deixar de fumar, com a les que no ho volen fer en aquests moments.

Per a garantir una assistència de qualitat, es pretén definir un circuit assistencial basat en un model d’aten-ció sanitària integral, multidisciplinari amb continuïtat assistencial entre els distints nivells de la xarxa sani-tària i adequat a les necessitats de la població elaborant uns protocols d’atenció i derivació que garantis-quen equitat i qualitat en l’atenció al tabaquisme, equiparant-lo a la resta de problemes de salut.

És fonamental que tot el personal sanitari integrat en el Sistema Valencià de Salut siga conscient de la importància de la prevenció del consum i de la detecció i el tractament del tabaquisme com a problema prioritari de salut en la seua activitat diària. És important la utilització dels sistemes informàtics per a la detecció, el registre i el seguiment de la població fumadora.

La potenciació de l’atenció al tabaquisme no pot deslligar-se de la formació i l’actualització del personal sanitari en aquest aspecte, així com de la investigació en tabaquisme; per tant, la formació en tabaquisme ha d’anar de la mà de la implantació de la present estratègia perquè siga efectiva i aconseguisca els objec-tius previstos.

Page 38: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]38

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Objectius i accions vinculades amb la línia estratègica 3 de l’EPiAT-CV: Potenci-ar l’atenció integral al tabaquisme des del Sistema Valencià de Salut

3.A. Desenvolupar l’atenció integral al tabaquisme en el Sistema Valencià de Salut

a) Impulsar xarxes assistencials per a l’atenció integral al tabaquisme que garantisquen l’atenció a les persones segons les seues necessitats assistencials

b) Garantir la coordinació dels dispositius assistencials per a la prevenció i atenció al tabaquisme en cada departament de salut

3.B. Incentivar les accions preventives enfront del tabaquisme

a) Impulsar programes de motivació adreçats a l’abandonament del tabac destinats a professio-nals que tenen una influència social en aquest àmbit, principalment als sectors de sanitat

b) Promoure la integració sistemàtica de les activitats de prevenció i detecció del tabaquisme en el marc de l’activitat assistencial entre el personal sanitari

b.1. Enviament de missatges informàtics periòdics que actuen com a recordatori del taba-quisme com a problema de salut

c) Incorporar en la història clínica electrònica d’Atenció Primària i hospitalària la detecció, el regis-tre i el seguiment de tota la població atesa, respecte al consum del tabac

c.1. Incentivar als acords de gestió el registre i seguiment en història clínica electrònica de les persones fumadores

3.C. Potenciar i garantir l’atenció al tabaquisme en tots els nivells de la xarxa sanitària pública

a) Potenciar la intervenció breu i intensiva en tabaquisme en tots els nivells assistencials del Siste-ma Valencià de Salut

b) Establir criteris comuns d’atenció al tabaquisme en les UCA

c) Adaptar els circuits assistencials sobre el tabaquisme en cada departament que incloguen tots els recursos assistencials disponibles amb protocols comuns de prevenció, atenció i derivació

Referències en aquest capítol1. caMarelles F., salVaDor T., raMón J.M., córDoba R., JiMénez-ruiz C., lóPez V. et alli. Consenso sobre la atención sanitaria del taba-

quismo en España. Rev. Esp. Salud Pública, abril de 2009, vol. 83, núm. 2, p. 175-200.

2. Fiore M., Jaén C.R., baker T.B., bailey W.C., bennett G., benoWitz N.L. et alli. A Clinical Practice guideline for treating tobacco use and dependence: 2008 update. A US Public health Service Report Am J Prev Med 2008; 35(2). Disponible en línia: [http://www.surgeongeneral.gov/tobacco/treating_tobacco_use08.pdf].

3. caMarelles F., barchillon V., cleMente L., iGlesias J.M., Martín C., ribera osca, J.A. et alli. Grupo de Abordaje del Tabaquismo (GAT) de semFYC y Educación para la Salud del PAPPS-semFYC. Guía para el tratamiento del tabaquismo activo y pasivo. Barcelona 2015 Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria. Disponible en línia: [http://www.semanasinhumo.es/wp-content/uploads/2017/02/Guia_Tabaquismo.pdf].

4. A clinical practice guideline for treating tobacco use and dependence: A US Public Health Service Report. The Tobacco Use And Dependence Clinical Practice Guideline Panel, Staff, and Consortium Representatives. JAMA 2000 Jun 28;283(24):3244/54.

Page 39: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]39

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L4 Impulsar la formació per a la prevenció i el control del tabaquisme en totes les professions i organitzacions que puguen incidir en aquest problema de salut

El tabaquisme és una malaltia crònica que s’inicia abans dels 18 anys en més del 80% dels casos i que és capaç de causar la mort prematura en més de la meitat dels qui la pateixen. D’acord amb les dades presen-tades recentment per l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea, el 26% de la població espanyola fuma dià-riament (1). En aquest mateix document, s’apunta que a Espanya, com a altres països de la Unió, la majoria de pacients de tabaquisme no tenen un diagnòstic adeqüat i, en conseqüència, no reben les recomanaci-ons i els tractaments disponibles. Aquesta mala situació és deguda, en gran part, a l’escassa formació en tabaquisme que s’imparteix tant en els estudis de grau com en els de postgrau i en l’especialització mèdica.

De fet, el 90% de les persones que deixen de fumar al nostre país ho fan sense ajuda mèdica, davant del 60% que ho fan al Regne Unit. En un estudi realitzat a la Comunitat Valenciana, només el 42,6% de pacients que fumen van ser remeses pels equips d’Atenció Primària a consultes especialitzades reconeixien el con-sell del seu metge per a deixar de fumar (2).

La creixent preocupació del personal sanitari respecte al tabaquisme i la seua capacitat d’intervindre-hi, així com la seua capacitat per a transmetre a la societat, a través dels mitjans de comunicació social, el problema de salut que el tabaquisme representa, han servit d’estímul perquè les autoritats sanitàries de diferents països hagen començat a desenvolupar plans integrals de prevenció i tractament (3).

A l’empara de l’Article 43 de la Constitució Espanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (Llei Orgànica 5/1982, de l’1 de juliol, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana), els governs autonòmics han començat a elaborar plans de control del tabaquisme, que porten implícita la creació en el sistema nacional de salut d’un programa d’assistència integral per a les persones fumadores. En tots els casos es contempla l’aprenentatge i la formació en tabaquisme com un element fonamental per a millorar la situació actual.

Tot el personal sanitari ha d’intervindre en el tabaquisme de manera adequada a la situació de la persona i en funció dels recursos que es disposen en l’àmbit assistencial en què es realitze la intervenció. En qualse-vol lloc del sistema assistencial es pot intervindre i s’ha d’intervindre en el tabaquisme, encara que això no vulga dir que totes les intervencions siguen iguals (4).

A més del treball assistencial amb pacients, el personal mèdic, d’infermeria i la resta de personal sanita-ri haurien de fomentar les intervencions d’informació i formació a la població general vinculada al taba-quisme. En altres llocs, com als EUA i al Regne Unit, l’oferta de formació en tabaquisme és molt més ampla i està més consolidada que a Espanya. Es tracta d’una tradició d’acord amb la major presència de la lluita contra el tabaquisme en aquests països des de fa anys.

A la Comunitat Valenciana, la formació sovint autodidacta del personal sanitari que realitza tractament del tabaquisme sembla insuficient i inadequada. L’escàs nombre de pacients que reben tractament obliga a

Page 40: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]40

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

establir canals adequats per a l’aprenentatge i l’acreditació dels coneixements adquirits, tant en els estudis de grau com en els de postgrau, en l’especialització mèdica i al llarg de tota la vida laboral. Si no és així, no podria garantir-se la qualitat de l’atenció sanitària que reba cada pacient de tabaquisme.

Diversos estudis han apuntat al fet que la formació sobre tabaquisme que rep l’alumnat en les facultats de medicina i d’altres ciències de la salut és deficient, de manera que són poques les persones en formació, que aconsegueixen un adequat nivell de coneixements, aptituds i habilitats per a enfrontar-se al diagnòstic i tractament del tabaquisme en el seu exercici professional. Això suposa una important contradicció, ja que, per la seua prevalença i per les greus conseqüències per a la salut, el tabaquisme és el principal problema sanitari del nostre entorn. D’aquesta manera, cal garantir que tot el personal sanitari de la Comunitat Va-lenciana estiga capacitat per a facilitar la prevenció, el diagnòstic i el tractament del tabaquisme. El contrari és incompatible amb la legislació i amb el sentit comú.

La situació de la docència en el postgrau i en els estudis d’especialització del personal sanitari tampoc és millor. Cal aconseguir que el major nombre de professionals de la salut s’integren en la prevenció i el trac-tament del tabaquisme, i la forma més adequada és proporcionar-lis coneixements. Utilitzar els recursos docents de les societats científiques, els col·legis professionals o les institucions sanitàries és la millor ma-nera d’optimitzar els esforços.

Pel que fa a la docència del personal sanitari, la formació contínua i continuada és clau. En aquest context, s’hi ha d’incloure no sols el personal sanitari d’Atenció Primària i de qualsevol altra especialitat mèdica, sinó també el d’infermeria, de farmàcia i de psicologia, entre d’altres. D’aquesta manera, s’aconseguirà que tot aquest personal siga capaç d’actuar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del tabaquisme, sumant recursos i multiplicant resultats.

El IV Pla de Salut 2016-2020 de la Comunitat Valenciana assenyala que tot el Sistema Valencià de Salut ha d’estar a disposició de ser utilitzat per a la docència pregraduada, especialitzada, postgraduada i continua-da del personal sanitari. L’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) és la unitat administrativa de la Con-selleria competent en matèria sanitària per al suport científic i tècnic en l’àmbit de la formació, la docència i la investigació. La formació permanent del personal sanitari i no sanitari del Sistema Valencià de Salut s’estructura a través dels plans de formació, que s’elaboren tenint en compte les necessitats del conjunt de professionals i les línies estratègiques de la Conselleria.

Page 41: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]41

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Objectius i accions vinculades amb la línia estratègica 4 de l’EPiAT-CV: Impul-sar la formació per a la prevenció i el control del tabaquisme en totes les pro-fessions i organitzacions que puguen incidir en aquest problema de salut

4.A. Desenvolupar la formació del personal sanitari del Sistema Valencià de Salut i promoure la formació d’altres sectors

a) Fomentar la formació del personal sanitari en els plans de formació de l’EVES destinats a la difusió i capacitació del contingut de l’EPiAT (avaluar el consum de tabac (actiu i passiu), inter-vencions basades en l’evidència científica per a la reducció o l’abandonament del consum de tabac, abordant aspectes relacionats amb poblacions amb majors dificultats per a l’accés, així com tenint en compte les etapes del cicle vital més vulnerables, i la correcta pràctica del consell antitabac)

b) Formar, capacitar i motivar per a l’acció el personal dels Serveis de Prevenció de Riscos laborals

c) Proposar en els diferents sectors, especialment l’educatiu, la incorporació de la formació adre-çada a la prevenció i al control del tabaquisme

d) Difondre guies i protocols sobre les actualitzacions del control i tractament del tabaquisme

Referències en aquest capítol1. Special Eurobarometer 458. Attitudes of Europeans towards tobacco and electronic cigarettes. European Commision, 2017.

2. carrión F., Furest I., Pascual J.M., Marín J. Intervención mínima en tabaquismo en España. Arch Bronconeumol 2000; 36:124-8.

3. JiMénez C.A., solano S., barrueco M., De GranaDa J.L., lorza J.J., alonso S. et alli. Recomendaciones SEPAR para la organización y funcionamiento de las unidades especializadas de tabaquismo. Arch Bronconeumol 2001; 37:382-7.

4. De GranaDa J.I., carrión F., alonso S., Márquez F.L., riesco J.A., sanPablo I., et alli. Atención y prestación de servicios en materia de tabaquismo. Arch Bronconeumol 2006; 42:600-4.

Page 42: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]42

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

L5 Impulsar la investigació en tabaquisme

La investigació en ciències de la salut constitueix un element decisiu per a comprendre la malaltia i conser-var la salut a un cost reduït. En els últims anys, la investigació en tabaquisme a Espanya ha adquirit un nivell rellevant, i també a la Comunitat Valenciana. No obstant això, el tabaquisme segueix constituint una causa important de mortalitat, morbiditat i discapacitat, de manera que cal aprofundir en l’estudi.

A la Comunitat Valenciana, la investigació sobre el tabaquisme ha tingut un gran impacte en la salut de la població en el passat i, si rep el suport adequat, seguirà beneficiant els pacients i la població general en el futur. Diferents estudis van demostrar les conseqüències del tabaquisme en la infància i adolescència (1), la magnitud del tabaquisme passiu o exposició involuntària al fum del tabac (2) (3) i l’efecte sobre la salut de les lleis 28/2005 i 42/2010 de mesures sanitàries enfront del tabaquisme, que va documentar el fracàs de la primera Llei i la seua millora amb la segona (4) (5) (6) (7) (8). També s’ha investigat l’eficàcia de diferents tractaments per a deixar de fumar (9) (10) i s’ha dissenyat un programa pioner per al tractament del taba-quisme en les dones embarassades (11).

El Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016 (Ministeri d’Economia i Competiti-vitat) apunta que les polítiques de ciència, tecnologia i innovació constitueixen un element de primordial importància en el desenvolupament de societats modernes, ja que hi ha una relació entre la capacitat de generació de coneixement i d’innovació d’un país i la seua competitivitat i el seu desenvolupament eco-nòmic i social.

En l’estratègia Horitzó 2020, el Repte en Salut, canvi demogràfic i benestar, s’apunta que la investigació en salut i el Sistema Nacional de Salut com a marc de desenvolupament fonamental constitueixen un vector estratègic per a les polítiques de foment i coordinació de la I+D+I al nostre país, i s’han de tindre en compte com a aspectes fonamentals la investigació de les malalties de major prevalença, com el tabaquisme.

A l’empara de l’Article 149.1.15 de la Constitució Espanyola de 1978, de la Llei 14/2011 d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació i dels plans estatals d’Investigació Científica i d’Innovació, es considera fonamental augmentar la qualitat de la investigació científica i tècnica per a assolir el màxim nivell d’excel-lència. Aquest enfocament innovador es fa tant més necessari en quant els serveis de salut estan obligats a optimitzar l’ús de recursos per a, en una estratègia de sostenibilitat financera del sistema, ser capaços d’implementar activitats encaminades a la prevenció i detecció precoç dels processos patològics que, a llarg termini, permeten una extensió de la cultura de salut i, en conseqüència, una disminució de la càrrega de malaltia sobre el conjunt de la societat.

Malgrat els avanços dels últims anys, el tabaquisme constitueix el principal problema de salut a la Comuni-tat Valenciana. Les estratègies d’abordatge del tabaquisme, malgrat la seua eficàcia, efectivitat i eficiència demostrades, no són capaces de controlar el tabaquisme en totes les persones afectades i, com a conse-qüència, sembla necessari investigar noves formes de tractament, més eficaces i segures.

Page 43: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]43

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

En aquest context hi ha situacions en què el tractament del tabaquisme és especialment complicat, com en les dones embarassades, o en les quals és possible facilitar la intervenció, quan la persona està més motiva-da per deixar de fumar, com en pacients amb ingrés hospitalari, abans de les intervencions quirúrgiques o quan es pateixen malalties greus que empitjoren amb el consum de tabac (les persones amb antecedents de càncer, malalties cardiovasculars o respiratòries). També sembla adequat potenciar l’estudi de diferents aspectes econòmics relacionats amb el tabaquisme (12) (13).

Objectius i accions vinculades amb la línia estratègica 5 de l’EPiAT-CV: Impul-sar la recerca en tabaquisme

5.A. Fomentar la recerca relacionada amb la prevenció i atenció al tabaquisme

a) Promoure la realització d’estudis relacionats amb el tabaquisme (prevenció, intervenció psico-social i teràpia farmacològica) a la Comunitat Valenciana en les convocatòries d’ajudes anuals depenents de les fundacions d’investigació sanitària

b) Impulsar estudis relacionats amb el consum i l’abandonament del tabac que incorporen la pers-pectiva dels determinants socials i de gènere

c) Promoure d’estudis d’investigació-acció per a previndre l’inici del consum de tabac en població adolescent i jove

d) Intensificar las aliances amb institucions de recerca (com les universitats públiques) per tal de fomentar la investigació en tabaquisme

Referències en aquest capítol1. Pascual J.F. Tesis doctoral. Estudio epidemiológico sobre el tabaquismo en el grupo de edad de 8 a 18 años, en dos áreas geo-

gráficas diferentes. Elche: Universidad Miguel Hernández, 2003.

2. carrión F., JiMénez C.A. El tabaquismo pasivo en la infancia. Arch Bronconeumol 1999; 35:39-47.

3. carrión F., hernánDez J.R. El tabaquismo pasivo en adultos. Arch Bronconeumol 2002; 38:137-46.

4. FernánDez E., Fu M., Pascual J.A., lóPez M.J., Pérez ríos M., schiaFFino A., et alli. anD the sPanish sMokinG laW eValuation GrouP. Impact of the Spanish smoking law on exposure to second-hand smoke and respiratory health in hospitality workers: a cohort study. Plos One 2009; 4:e4244.

5. Martínez J.M., Fu M., Pérez M., López M.J., Moncada A., Fernández E. anD the sPanish sMokinG laW eValuation GrouP. Comparing salivary cotinine concentración in non-smokers from the general population and hospitality workers in Spain. Eur J Public Health 2009; 19: 662-4.

6. nebot M., lóPez M.J., ariza C., Pérez M., Fu M., Schiaffino A. et alli anD the sPanish sMokinG laW eValuation GrouP. Impact of the Spanish smoking law on exposure to secondhand smoke in offices and hospitality venues: before and after study. Environ Health Perspect 2009; 117:3:3447.

7. JiMénez CA, riesco JA, hurt RD, raMos A, solano S, carrión F. Study of impact of laws regulating tobacco consumption on the prevalence of passive smoking in Spain. Eur J Public Health 2008; 18:6:622-25.

8. lóPez M.J., nebot M., schiaFFino A., Pérez M., Fu M., Ariza C. et alli anD sPanish sMokinG laW eValuation GrouP. Two-year impact of the Spanish smoking la won exposure to secondhand smoke: evidence of the failure of the “Spanish model”. Tob Control 2012; 21:407-11.

9. JiMénez C.A., barrueco M., carrión F., corDoVilla R., hernánDez I., Martínez E. et alli. Intervención mínima personalizada en el trata-miento del tabaquismo. Resultados de un estudio multicéntrico. Arch Bronconeumol 1998; 34:433-6.

10. carrión F., Paulos S. La atención sanitaria al tabaquismo. Rev Esp Drog 2017; 42:5-10.

Page 44: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]44

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

11. Maya-Martínez MR. Tesis doctoral. Aspectos relacionados con el tabaquismo en el embarazo. Valencia: Universitat de València; 2010/11.

12. traPero M. Evaluación económica de las intervenciones antitabáquicas: ¿nos dejamos algo en el tintero? Arch Bronconeumol 2009; 45:209-11.

13. suárez-bonel M.P., VillaVerDe-royo M.V., nerín I., sanz-anDrés C., MezquiDa-arno J., córDoba-García J. Costes derivados del uso de servicios sanitarios y bajas laborales en pacientes fumadores: estudio en una comunidad urbana. Arch Bronconeumol 2015; 51:615-20.

Page 45: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]45

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Un cop aprovada i presentada l’Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme (EPiAT-CV) a la Comunitat Valenciana i amb la finalitat de fer efectiva la seua implementació i execució, es desenvoluparà un pla de comunicació per a la seua posada en acció als departaments sanitaris.

Per tal d’adaptar de manera adequada l’estratègia i atenent les característiques i el desenvolupament orga-nitzatiu de cada departament, es consideraran de forma concreta els recursos humans i logístics disponi-bles perquè el desenvolupament de les línies estratègiques puguen articular-se de forma bàsica i desenvo-lupar-se amb el seu major nivell tenint en consideració la idiosincràsia dels departaments.

El desenvolupament de l’estratègia i la seua vertebració departamental es coordinarà a través d’una Comis-sió Tècnica de seguiment de l’EPiAT de la Comunitat Valenciana, que serà convocada de forma col·legiada per les direccions generals amb competència en salut pública i assistència sanitària. Les funcions d’aquesta comissió de seguiment seran:

1. Elaborar el pla anual de seguiment de la implantació de l’estratègia, que especificarà i planificarà el conjunt de procediments necessaris per al seu monitoratge i millora contínua.

2. Promoure la difusió i vertebració de l’estratègia als departaments sanitaris de la Comunitat i la comunicació efectiva dels procediments atenent a les característiques dels mateixos i a principis d’universalitat, equitat i de perspectiva de gènere.

3. Valorar l’abast i la cobertura de l’estratègia en cadascun dels moments de la implantació d’aquesta.

4. Coordinar i impulsar de forma gradual i seqüenciada les actuacions previstes en el pla de segui-ment i realitzar una valoració global de la implantació de l’estratègia.

Coordinació, seguiment i avaluació de l’EPiAT-CV6

Page 46: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]46

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

5. Assessorar i homogeneïtzar els desenvolupaments mínims que han d’estar presents en els proto-cols establits per a cada departament en relació a la prevenció i atenció al tabaquisme.

6. Vetlar per la col·laboració i fluxos de derivació coordinada entre Atenció Primària i atenció hospita-lària per a assegurar l’atenció a les persones que pateixen tabaquisme.

7. Realitzar propostes d’actuació a les gerències dels departaments en matèria de prevenció i atenció al tabac de forma coordinada amb tots els recursos disponibles (administració autonòmica, local i altres).

8. Difondre els models de bones pràctiques relacionades amb l’EPiAT-CV a tots els departaments sani-taris.

9. Potenciar la coordinació de les mesures de l’EPiAT-CV amb les comissions de salut comunitària for-mades en els departaments.

10. Impulsar la coordinació de xarxes de col·laboració interdepartamentals.

11. Coordinar i impulsar accions de modificació, ajust i millora de l’estratègia.

Seguint l’esquema de l’estratègia MPOWER de l’OMS sobre tabaquisme, correspondrà a Salut Pública lide-rar el monitoratge i el seguiment d’aquest problema de salut per tal de poder caracteritzar els seus deter-minants en el nostre entorn i els esforços, per a protegir la població del fum del tabac.

Des d’Assistència Sanitària se difondran els protocols i recursos per a desenvolupar programes complets de cessació tabàquica a tota l’estructura sanitària, així com també els serveis responsables de la gestió de la Drogodependència hauran d’arbitrar la coordinació de les unitats, serveis i programes d’atenció al taba-quisme, junt a altres trastorns addictius.

Page 47: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]47

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

Llistat d’abreviacions:

CSUSP: Conselleria de Sanitat Universal i Salut PúblicaSIA: Sistema d’Informació AmbulatòriaDGSP: Direcció General de Salut PúblicaESTUDES: Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari a EspanyaDGAS: Direcció General d’Assistència SanitàriaESCV: Enquesta de Salut de la Comunitat ValencianaCSP: Centres de Salut PúblicaCMBD: Conjunt Mínim Bàsic de Dades EVES: Escola Valenciana d’Estudis de la SalutCEFIRE: Centre de Formació, Innovació i Recursos per al professoratIVAJ: Institut Valencià de la Joventut

Tots els indicadors seran obtinguts considerant les variables de sexe i sociodemogràfiques si a la font de les da-des estan disponibles.

Indicadors per al seguiment i avaluació de l’EPiAT7

Page 48: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]48

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

1. Promoure polítiques intersectorials dirigides a la prevenció i atenció al tabaquisme reduint desigualtats socials

INDICADORS

INDICADORS BÀSICS FONT Verificació

Actualització de la normativa específica sobre tabaquisme que incorpore els principis del IV Pla de Salut i l’EPiAT CSUSP Sí/No

Tractaments de l’addicció al tabac incorporats a la cartera bà-sica de prestacions farmacèutiques de la CV CSUSP Sí/No

% de persones fumadores en tractament de l’addicció al ta-bac en Atenció Primària SIA Tendència

Programes o accions de prevenció i reducció del consum de tabac destinats a l’àmbit educatiu DGSP Sí/No

Programes o accions de prevenció i reducció del consum de tabac destinats a l’àmbit local/municipal i altres grups/àmbits vulnerables

DGSP Sí/No

Dificultat en l’accessibilitat al tabac en menors de 18 anys ESTUDES/DGAS Tendència

Edat d’inici de consum de tabac en població de 14 a 18 anys ESTUDES/DGAS Tendència

Page 49: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]49

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

2. Sensibilitzar la societat sobre el tabaquisme com un problema de salut prioritari

INDICADORS

INDICADORS BÀSICS FONT Verificació

Celebració del Dia Mundial Sense Tabac per departament i any DGSP % departaments

Creació d’una plataforma virtual destinada a la informació ac-tualitzada de la prevenció del tabaquisme DGSP Sí/No

Elaboració d’una guia d’estil per a transmetre la informació sobre tabaquisme DGSP/DGAS Sí/No

% Població ≥15 anys atesa amb registre de la valoració del consum de tabac SIA Tendència

% Embarassades ateses amb registre de la valoració del con-sum de tabac SIA Tendència

% Població exposada al fum ambiental del tabac dins de la llar ESCV Tendència

Percepció del risc del consum de tabac en població de 14 a 18 anys ESTUDES Tendència

% d’alumnat de 14 a 18 anys que ha consumit tabac durant els últims 30 dies ESTUDES Tendència

% empreses generadores de salut que disposen de progra-mes d’atenció al tabaquisme DGSP Tendència

% Població fumadora ≥15 anys d’edat (diari + esporàdic) ESCV

Reduir per la prevalença de

consum de tabac a menys del 20%

INDICADORS COMPLEMENTARIS FONT Verificació

Creació de la Xarxa de Centres Sanitaris (hospitals) sense fum DGSP/DGAS Sí/No

Nombre de missatges en els mitjans de la informació sobre tabaquisme en GVASanitat Comunicació Nombre

Freqüència de reunions sobre tabac amb entitats implicades en la sensibilització, informació i prevenció de tabaquisme CSP

Nombre de reunions de les comissions de

salut comunitàries departamentals

Page 50: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]50

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

3. Potenciar l’atenció integral al tabaquisme des del Sistema Valencià de Salut

INDICADORS

INDICADORS BÀSICS FONT Verificació

Elaboració d’un protocol d’implementació EPiAT-CV en cada departament DGSP/DGAS 100%

% Població fumadora atesa mitjançant intervenció breu en tabaquisme en Atenció Primària SIA Tendència

% Persones ateses derivades des d’Atenció Primària a inter-venció especialitzada (UCA) SIA Tendència

% Embarassades fumadores ateses que han abandonat el consum de tabac amb aquest motiu SIUA Tendència

% Persones malaltes cròniques fumadores ateses amb pato-logia cardiovascular, respiratòria, diabética o càncer que han abandonat el consum de tabac al cap de 12 mesos de inter-venció motivacional

SIA Tendència

% Població exfumadora ≥15 anys d’edat ESCV Tendència

INDICADORS COMPLEMENTARIS FONT Verificació

% Missatges informàtics que actuen com a recordatori de ta-baquisme com a problema de salut DGSP/DGAS Tendència

% Pacients fumadors en ingrés hospitalari CMBD Tendència

Alertes electròniques de tabaquisme en la història de salut d’AP DGAS Sí/No

Alertes electròniques de tabaquisme en la història de salut de l’embarassada DGAS Sí/No

Creació de la història clínica hospitalària informatitzada del tabaquisme DGAS Sí/No

% d’UCA amb programes multicomponent d’atenció al taba-quisme DGAS

Page 51: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]51

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

4. Impulsar la formació per a la prevenció i el control del tabaquisme en totes les professions i organitzacions que puguen incidir en aquest problema de salut

INDICADORS

INDICADORS BÀSICS FONT Verificació

Programa de formació de formadors (postgrau) sobre la pre-venció i el tractament del tabaquisme adreçat a professionals de la salut i a tots els sectors implicats

EVESCEFIRES Sí/No

Accions formatives destinades a professionals de la sanitat basades en les intervencions amb evidència científica que aconsegueixen l’abandonament del consum de tabac

EVES Tendència

Accions formatives destinades a professionals de l’educació per tal de treballar el tabaquisme en població infantil i jove CEFIRES Tendència

Elaboració i difusió de guies i protocols sobre les actualitzaci-ons del control i l’atenció al tabaquisme DGAS Nombre

INDICADORS COMPLEMENTARIS FONT Verificació

Accions formatives destinades a organismes no sanitaris im-partides per professionals sanitaris IVAJ Sí/No

Page 52: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana

[ ]

[ ]52

Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023

5. Impulsar la investigació en tabaquisme

INDICADORS

INDICADORS BÀSICS FONT Verificació

Projectes d’investigació sobre tabaquisme finançats per CSUSP CSUSP Tendència

Publicacions en revistes científiques relacionades amb taba-quisme i d’altres (monografies, etc.) CSUSP Tendència

Page 53: Estratègia de prevenció i atenció al tabaquismepublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/...[ ]3 Estratègia de Prevenció i Atenció al Tabaquisme a la Comunitat Valenciana