estatal del medi La protecció ambientopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/47801/4... ·...

La proteccioacuteestatal del mediambient Mar Aguilera VaqueacutesAgustiacute Cerrillo Martiacutenez PID_00152169

copy FUOC bull PID_00152169 La proteccioacute estatal del medi ambient

Cap part daquesta publicacioacute incloent-hi el disseny general i la coberta no pot ser copiadareproduiumlda emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjagrave tant si eacutes elegravectric comquiacutemic mecagravenic ograveptic de gravacioacute de fotocogravepia o per altres megravetodes sense lautoritzacioacutepregravevia per escrit dels titulars del copyright


Iacutendex

Introduccioacute 5

Objectius 6

1 Proteccioacute constitucional del medi ambient 7

11 Introduccioacute 7

12 La configuracioacute del principi de desenvolupament sostenible

en la Constitucioacute de 1978 9

2 El medi ambient en la Constitucioacute espanyola 15

21 Concepte 15

22 El medi ambient com un beacute juriacutedic 17

23 El medi ambient i la qualitat de vida 18

24 El medi ambient un dret subjectiu o un principi rector 19

241 Posicioacute doctrinal que considera que el medi ambient

no eacutes un dret subjectiu 20


siacute que eacutes un dret subjectiu 21

243 Posicions doctrinals que perquegrave soacuten meacutes moderades

resten en un punt intermedi 24

25 Larticle 45 CE un mandat i una habilitacioacute per als poders

puacuteblics perquegrave protegeixin el medi ambient 26

26 El medi ambient un deure constitucional 28

27 El desenvolupament econogravemic com a part integrant bagravesica

del desenvolupament sostenible 30

3 Distribucioacute de competegravencies 38


32 Tiacutetols competencials de lEstat 44

33 Tiacutetols competencials de les comunitats autogravenomes 47

34 Tiacutetols competencials dels ens locals 48

4 Sistemes de responsabilitat 50


42 Responsabilitat penal 51

43 Responsabilitat civil 59

44 Responsabilitat administrativa 62

5 Lacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient 69


52 La regulacioacute de lacceacutes a la informacioacute sobre el medi ambient 70


53 Mecanismes de difusioacute dinformacioacute sobre medi ambient 73

54 Mecanismes dinformacioacute en un procediment administratiu 76

55 Mecanismes dacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient 77

6 La participacioacute en les decisions sobre medi ambient 83


62 La regulacioacute de la participacioacute en el medi ambient 86

7 Lacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient 93

Activitats 97

Bibliografia 98

copy FUOC bull PID_00152169 5 La proteccioacute estatal del medi ambient

Introduccioacute

En aquest mogravedul es desglossa la materialitzacioacute del desenvolupamentsoste-

nibleeneltextconstitucional No nomeacutes aquest concepte en general sinoacute

tambeacute els elements que el configuren com ara el desenvolupament econogravemic

i el medi ambient en les diferents constitucions

Pel que fa a la Constitucioacuteespanyola es descriuen per una banda tots els

aspectes de larticle45 com a dret com a deure com a mandat i habilitacioacute

als poders puacuteblics i com a eix per a configurar la responsabilitat penal civil i

administrativa i per laltra la relacioacute daquest interegraves i dret ndashel medi ambientndash

amb daltres el dret de propietat el desenvolupament econogravemic que sha de

fer conforme a linteregraves general i la llibertat dempresa entre daltres

En segon terme es descriu la distribucioacute de competegravenciesentrelEstatles

comunitatsautogravenomes ndashfent referegravencia especial a Catalunyandash i els ens locals

com sarticula i les diferents problemagravetiques que engloba

A continuacioacute tractarem la regulacioacute dels drets dacceacutes a la informacioacute de par-

ticipacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en temes mediambientals El reconeixe-

ment daquests drets ha de permetre una implicacioacute meacutes gran dels ciutadans

en aquesta mategraveria


Objectius

En finalitzar lestudi daquest mogravedul didagravectic estareu en condicions del

seguumlent

1 Conegraveixer quegrave significa que hi hagi diferents accepcions juriacutediques pel que

fa al medi ambient en la Constitucioacute de 1978 que es recull en larticle 45

2 Comprendre la nocioacute i la diferegravencia entre el medi ambient com a dret

deure mandat i habilitacioacute per als poders puacuteblics i com a beacute juriacutedic cons-

titucional que sha de protegir

3 Reconegraveixer la distribucioacute de competegravencies pel que fa al medi ambient i al

desenvolupament sostenible entre lEstat les comunitats autogravenomes i els

ens locals

4 Identificar els diferents tipus de proteccioacute del medi ambient pel que fa al

sistema de responsabilitats traccedilat en larticle 453 de la Constitucioacute (medi

ambient)

5 Comprendre quegrave significa que lEstat tingui la competegravencia per a regular

la legislacioacute bagravesica i que la comunitat autogravenoma tingui la de desenvolu-

pament

6 Distingir beacute entre els diferents tipus de responsabilitat que hi ha amb re-

lacioacute al medi ambient i quan saplica lun o laltre

7 Conegraveixer la regulacioacute dels drets dacceacutes a la informacioacute de participacioacute

puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en temes mediambientals


1 Proteccioacute constitucional del medi ambient

11 Introduccioacute

Larticle 45 de la Constitucioacute espanyola de 1978 regula directament el

medi ambient i consta de tres apartats conteacute un dret un deure i el medi

ambient com a beacute juriacutedic constitucional

Aixiacute mateix ofereix una habilitacioacute als poders puacuteblics perquegrave protegeixin el

medi ambient tant per la via administrativa com la penal

Cal recordar perograve que aquest article es troba en el grup de drets (capiacutetol

tercer) del tiacutetol primer anomenat Dels drets i deures fonamentals i aquest

capiacutetol com eacutes sabut no conteacute ben beacute drets sinoacute principis principis rectors

de la poliacutetica social i econogravemica

Els principis dacord amb larticle 533 de la Constitucioacute espanyola (CE) soacuten

una habilitacioacuteiunmandatperalspoderspuacuteblics cosa que com es veuragrave

meacutes endavant eacutes duna gran rellevagravencia

A meacutes de larticle 45 CE la Constitucioacute teacute molts altres articles que meacutes o

menys indirectament afecten el medi ambient i tambeacute soacuten una referegravencia per

a la interpretacioacute del concepte de desenvolupament sostenible des de la Cons-

titucioacute Tenen especial rellevagravencia articles com ara els seguumlents

bull El 33 que reconeix el dret de propietat

bull El 38 sobre llibertat dempresa

bull El 128 CE que exigeix que la riquesa del paiacutes sha de sotmetre a linteregraves

general

El TribunalConstitucional ha interpretat tots aquests articles en nombroses

decisions relacionant-los amb el 45 CE I aixiacute com es veuragrave a continuacioacute

el Tribunal Constitucional ha declarat que el mediambient forma partde

linteregravesgeneral de larticle 128 que eacutes part intriacutenseca del contingut essencial

del dret de propietat i que pot ser no nomeacutes un liacutemit a la llibertat dempresa

sinoacute que nha de formar part sobretot pel que fa a la seva planificacioacute


El Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional eacutes luacutenic ogravergan legitimat per a dir com sha dinterpretar laConstitucioacute Malgrat que els poders puacuteblics i els ciutadans la interpreten nomeacutes el Tri-bunal Constitucional estagrave legitimat per a dir quegrave eacutes constitucional i quegrave no Eacutes per aixograveque una part de la doctrina lha anomenat tambeacute legislador negatiu Les seves decisionsvinculen tots els poders puacuteblics (legislatiu executiu i judicial) tant estatals com autonograve-mics En suma si una sentegravencia del Tribunal Constitucional disposa que una llei eacutes in-constitucional aquesta seragrave nulmiddotla i shauragrave de retirar de lordenament

Per tant totes aquestes interpretacions han acabat reforccedilant la nocioacute

constitucional de medi ambient sia com a dret o sia com a beacute juriacutedic

constitucionalment protegit i ha permegraves la traduccioacute interna del con-

cepte de desenvolupamentsostenible originalment forjat en lagravembit

internacional i europeu

El medi ambient i el desenvolupament econogravemic

Avui dia estagrave plenament consolidada arreu i en especial en els textos legals nacionalsi internacionals la idea que el medi ambient i el desenvolupament econogravemic shan derelacionar lun no es pot entendre sense laltre

Lany 2004 guanya el premi Nobel de la pau la Dra Wangari Maathai de 64 anys que tot i que ha arribat a serministra del seu paiacutes Kenya abans ha estat i eacutes encara avui una important activista ecologista que fou arrestadadesenes de vegades durant la seva lluita per lentorn i que ha treballat sobretot en contra de la desforestacioacute delAgravefrica Amb el moviment que presideix The Green Belt Movement ha plantat trenta milions darbres a lAgravefrica

En efecte la nocioacute de desenvolupament sostenible gaudeix duna traduccioacute

directa a la Constitucioacuteespanyolade1978 i per tant sha dintroduir a tot

lordenament juriacutedic

Per altra banda es recorda que el concepte de desenvolupament sostenible

sintrodueix a la Constitucioacute i a tot lordenament espanyol tambeacute perquegrave

aquest eacutes avui part de lordenamentcomunitari El concepte de desenvolu-

pament sostenible eacutes un dels integrants de la Unioacute Europea com a objectiu

que ha de perseguir aquesta i com a principi

Vegeu tambeacute

Podeu aprofundir aquest temaen el mogravedul La proteccioacute delmedi ambient a la Unioacute Euro-pea


Aquesta introduccioacute es pot realitzar per mitjagrave de diverses vies Una delles eacutes

entenent aquest concepte com un principiconstitucional un principi cons-

titucional que noestagravedirectamentescrit en la Constitucioacute perograve que sen de-

dueix

En el nostre ordenament aquests principis que no estan directament esta-

blerts en la Constitucioacute perograve siacute que hi estan impliacutecitament inserits gaudeixen

dun reconeixement per part deladoctrina i fins i tot per part delTribunal

Constitucional

El fet eacutes que hi ha la necessitat que a tots els nivells (dins el nostre ordena-

ment) es reconegui que el desenvolupament sostenible eacutes un principi que es

dedueix de la Constitucioacute i que fixa uns paragravemetres uacutenics per interpretar-lo

dacord amb ell

Aquest principi a meacutes a meacutes comporta unes exigegravencies i implica uns efectes

singulars Eacutes a dir no eacutes tan sols una figura que respon a la suma de diversos

preceptes sinoacute que eacutes un principi constitucional que teacute sentit per si mateix i

que per aquesta raoacute esdeveacute transcendent

En suma de la Constitucioacute es pot deduir que en molts dels seus precep-

tes apareix lexigegravencia que sapliqui dacord amb el concepte de desen-

volupament sostenible I aixiacute el principi de desenvolupament sosteni-

ble eacutes un principi constitucional que podria arribar a operar de manera

autogravenoma

Senzillament perquegrave aquest eacutes un principi que es troba impliacutecit en la Consti-

tucioacute a partir de la suma dalguns aspectes de diversos preceptes molt diferents

entre ells La vulneracioacute del principi de desenvolupament sostenible implicaragrave

la majoria de vegades la violacioacute dun dels preceptes que la integren


en la Constitucioacute de 1978

El principi de desenvolupament sostenible sextreu sobretot de la pon-

deracioacute de dos preceptes constitucionals el 45 CE (medi ambient) i el

1281 CE (desenvolupament econogravemic) dit amb altres paraules no eacutes

tan sols la suma daquests dos articles sinoacute que eacutes el resultat de la seva

ponderacioacute

En aquest principi tambeacute hi intervenen molts altres preceptes constitucionals

perograve aquests dos soacuten els que en essegravencia senteacuten aquiacute que el formen

Lectura recomanada

MAguileraVaqueacutes (2000)El desarrollo sostenible y laConstitucioacuten espantildeola Barce-lona Atelier


La configuracioacute del principi de desenvolupament sostenible es justifica

a partir de la idea de desenvolupament sostenible que sha establert a

escala internacional (sobretot en les Nacions Unides) i en lagravembit comu-

nitari

Tambeacute es parteix daquests dos articles per una altra raoacute el Tribunal Constitu-

cional sha manifestat meacutes directament respecte al desenvolupament sosteni-

ble quan ha hagut danalitzar la ponderacioacute daquests dos articles el 45 i el

1281 CE

Malgrat el que disposen aquestes sentegravencies constitucionals sinsisteix en el

fet que no es pot limitar lestudi del desenvolupament sostenible a lanagravelisi de

tan sols aquests dos preceptes

Lexamen de com es tradueix el principi de desenvolupament sostenible en el

nostre ordenament exigeix tambeacute que dacord amb la jurisprudegravencia consti-

tucional i el dret internacional i comunitari entre daltres sanomenin altres

preceptes

Alguns formen part del que tradicionalment sha conegut com a Constitucioacute

econogravemica Daltres sinclouen perquegrave poden tenir especial rellevagravencia a lhora

danalitzar el concepte de desenvolupament sostenible

En resum doncs els articles de la Constitucioacute que es pot dir que

formen part prioritagraveriament del concepte desenvolupament sosteni-

ble soacuten larticle 45 el 1281 el 33 (propietat privada) el 38 (llibertat

dempresa) el 1392 (lliure circulacioacute de beacutens i persones) el 14 (igual-

tat) a meacutes del preagravembul

Per descomptat tambeacute shi poden inserir tots aquells altres articles que duna

manera o duna altra facin referegravencia al medi ambient o al desenvolupament

econogravemic o al desenvolupament sostenible en general

Els articlesdelaConstitucioacute que fan referegravencia al desenvolupamentsoste-

nible es presenten en el quadre seguumlent

Vegeu tambeacute

Per a veure en profunditataquest tema consulteu elsmograveduls El desenvolupamentsostenible i La proteccioacute delmedi ambient a la Unioacute Euro-pea


Constitucioacute espanyola 1978Articles

Preagravembul (qualitat de vi-da)

33 (propietat privada) 38 (llibertat dempresa) 45 (medi ambient) 1281 (desenvolu-pament econogravemic)

[] Promoure el pro-greacutes de la cultura i deleconomia per a assegu-rar a tothom una qualitatde vida digna[]

1 Es reconeix el dret ala propietat privada i alheregravencia2 La funcioacute socialdaquests drets en delimi-taragrave el contingut dacordamb les lleis3 Ninguacute no podragrave serprivat dels seus beacutens idrets sinoacute per causa justi-ficada dutilitat puacuteblica ointeregraves social mitjanccedilantla corresponent indem-nitzacioacute i de conformitatamb allograve que les lleis dis-posin

Es reconeix la llibertatdempresa en el marc deleconomia de mercatEls poders puacuteblics en ga-ranteixen lexercici i elprotegeixen protegei-xen tambeacute la defensa dela productivitat dacordamb les exigegravencies deleconomia general i siescau de la planificacioacute

1 Tothom teacute el dret adisposar dun medi ambi-ent adequat per al desen-volupament de la perso-na i el deure de conser-var-lo2 Els poders puacuteblics vet-llaran per la utilitzacioacute ra-cional de tots els recursosnaturals a fi de protegiri millorar la qualitat de lavida i defensar i restaurarel medi ambient amb elsuport de la indispensa-ble solidaritat colmiddotlectiva3 La llei fixaragrave sancionspenals o si escau admi-nistratives per als qui vi-olin el que es disposa enlapartat anterior i esta-bliragrave lobligacioacute daquestsde reparar el dany causat

1 Tota la riquesa del paiacutesen les seves diferents for-mes i sigui quina sigui latitularitat estaacute subordina-da a linteregraves general

Aixiacute mateix es poden incloure altres preceptes que de manera paralmiddotlela ajuden

a la configuracioacute del concepte de desenvolupament sostenible en el nostre

ordenament des duna perspectiva constitucional com ara larticle 102CE

Simplificant molt perograve els dos preceptes clau del concepte de desenvo-

lupament sostenible (dacord amb el concepte establert avui en la nocioacute

internacional i comunitagraveria majoritagraveriament acceptada i per part de la

jurisprudegravencia constitucional) soacuten els que regulen aspectes relacionats

amb el medi ambient i el desenvolupament econogravemic

No es pot oblidar perograve que tot i que aquests dos articles soacuten els pilars del

concepte de desenvolupament sostenible nhi ha daltres que en formen part

fins i tot de manera essencial com ara larticle 14CE que parla digualtat o

el 14911CE

Tambeacute per a poder saber els possibles efectes que pugui arribar a tenir el princi-

pi de desenvolupament sostenible en un futur es fa necessari relacionar aquest

principi amb larticle 24CE

Dit aixograve cal plantejar-se quins soacuten els efectesilesconsequumlegravencies que es de-

riven del principi de desenvolupament sostenible

En primer lloc cal subratllar que el desenvolupament sostenible eacutes un principi

que teacute la forccedilaielsefectesquetinguinelspreceptesquelintegren Si es

considera que soacuten part del principi de desenvolupament sostenible el medi


ambient (article 45 CE) i el desenvolupament econogravemic (article 1281 CE entre

daltres) aleshores el principi de desenvolupament sostenible gaudeix del pes

que tinguin aquests preceptes en el nostre ordenament

Tambeacute cal insistir en el fet que aquest eacutes un principi que no es pot interpretar

deixant de banda la Constitucioacute En aquest escrit senteacuten que la Constitucioacute

sha dinterpretar com un tot i que el principi de desenvolupament sostenible

eacutes un principi que en forma part i que sexamina sempre partint del seu text i

dacord amb aquest El principi de desenvolupament sostenible noeacutesunprin-

cipiexternalaConstitucioacutesinoacutequeenformapart per aixograve cal estudiar

quins soacuten els efectes que sen dedueixen concretament

En segon lloc es destaca que del principi de desenvolupament sostenible es

deriven les mateixes consequumlegravencies que es deriven dels principis en general

Sense entrar en aquest tema es recorda que els principis tal com disposa la

Constitucioacute i per a gran part de la doctrina i per al Tribunal Constitucional

informaran tot lordenament juriacutedic i en tant que formin part de la Constitu-

cioacute gaudiran dun valoraplicatiu i no nomeacutes programagravetic

Lectura recomanada

Respecte a aixograve vegeu la STC41981 de 2 de febrer FJ 1que delimita la concepcioacutedels principis constitucio-nals

Els principis soacuten veritables mandats al legislador i a la resta de poders puacuteblics

compleixen una funcioacuteinterpretativaessencial i porten a terme una funcioacute

integradora de lordenament

La funcioacute integradora permet la creacioacute i fonamentacioacute de noves regles

Aquesta creacioacute es pot arribar a donar en el cas que no hi hagi una norma

concreta Davant daquest supogravesit (que no hi hagi una regla concreta) es pot

extreure una regla especiacutefica del principi constitucional

En contenir els principis veritables mandats als poders puacuteblics i a causa de

la seva projeccioacute normativa els principis poden aixiacute mateix ser mesuresde

control de les normes inferiors i provocan fins i tot la derogacioacute o anulmiddotlacioacute

de les normes que els contradiguin Sha dassenyalar perograve que aquest extrem

eacutes molt difiacutecil dassolir

En aquest sentit Rubio Llorente expressa

Lectura recomanada

EAlbertiacute (1995) Autonomiacuteapoliacutetica y unidad econoacutemica(pagraveg 201) Madrid CivitasEAlbertiacute (2004) La Consti-tucioacuten Econoacutemica de 1978REDC (nuacutem 71 pagraveg 123-159)

[] soacutelo esos principios laquoconstitucionalesraquo pueden servir para medir la constitucionali-dad de las leyes Pero esas verdades generalmente aceptadas no son maacutes que el punto departida de un largo camino antes de llegar a la decisioacuten concreta

Rubio Llorente (1995 pagraveg XVIII)

Amb aquestes liacutenies lautor manifesta el que pensen la majoria dautors i el Tri-

bunal Constitucional arribar a anulmiddotlar una norma positiva legal basant-se en

un principi constitucional general eacutes molt difiacutecil perograve tampoc eacutes impossible

En la Sentegravencia 41981 el Tribunal Constitucional tambeacute manifesta que

dacord amb el principi de conservacioacute de les lleis aquesta inconstitucionalitat

tan sols seragrave possible quan hi hagi una incompatibilitat realment indubtable

Lectura recomanada

FRubioLlorente i altres(1995) Derechos fundamenta-les y principios fundamentalesMadrid Ariel Derecho


(FJ1) Pensar que un principi com el de desenvolupament sostenible pot ar-

ribar a tenir tots aquests efectes eacutes adonar-se de les possibilitats contundents

que presenta un principi com aquest

Principi constitucional

Sha dentendre tambeacute les normes que poden servir per a mesurar la constitucionalitatde les lleis Dacord amb Rubio Llorente tan sols soacuten principis constitucionals els enun-ciats dels quals es pot derivar un deure concret que no vingui imposat per altres normesconstitucionals

Les consequumlegravencies immediates que es deriven del principi de desenvolupa-

ment sostenible en concret en la interpretacioacute del text constitucional soacuten el

mediambient eacutes un liacutemit que romandragrave com a part integrant de les dispo-

sicions de caire econogravemic i a la inversa quan es protegeixi el medi ambient

tambeacute shauran de tenir en compte preceptesdetipuseconogravemic

Ni larticle 45 CE ni el 1281 CE no soacuten preceptes que es puguin aplicar

aiumllladament sense tenir en compte criteris econogravemics

Es recorda que en laplicacioacute dels preceptes com els fins ara mencionats

shauran de tenir en compte tambeacute molts altres articles constitucionals com

ara el 14 el 24 o el 102 CE perograve sempre tenint present que larticle45iel

1281CE soacuten el centre daquest principi de desenvolupament sostenible com

aixiacute ho ha mantingut tambeacute el Tribunal Constitucional

El principi de desenvolupament sostenible implica que el medi ambient

i el desenvolupament econogravemic shan de ponderar en tot cas

A la vegada aquesta ponderacioacute comporta una segraverie de consequumlegravencies que soacuten

el resultat concret daplicar el principi de desenvolupament sostenible

Exemple de jurisprudegravencia

STC 641982 entre moltes al-tres

La ponderacioacutedaquestsdosbeacutensconstitucionals comporta que no es poden

explotar els recursos sense tenir en compte els aspectes mediambientals Sha

dharmonitzar lexplotacioacute dels recursos amb la proteccioacute de la natura

Exemples dejurisprudegravencia

STC 641982 i 1021995

El desenvolupament econogravemic no pot ser quantitatiu sinoacute que ha de ser qua-

litatiu

La ponderacioacute entre aquests dos interessos es realitza amb una finalitat obte-

nir una millor qualitat de vida per a les persones (article 45 CE entre daltres)

A meacutes a meacutes la relacioacute medi ambient - desenvolupament econogravemic sha de

portar a terme des de laproporcionalitatambelsefectes que aquesta pro-

porcionalitat implica


STC 641982 FJ 2


Aixiacute dacord amb el principi de desenvolupament sostenible es poden limitar

drets de caire econogravemic (com ara el dret a la propietat privada o a la llibertat

dempresa) per raons mediambientals El principi de desenvolupament soste-

nible doncs no nomeacutes afecta larticle 1281 CE quant al desenvolupament

econogravemic sinoacute que tambeacute matisa lentesa de molts altres preceptes com ara

el 33 o el 38 CE


STC 1701989

Aquesta ponderacioacute entre tots aquests interessos recollits en els dife-

rents articles constitucionals (33 38 45 o 1281 CE) sempre sha de dur

a terme precisa el Tribunal Constitucional dacord amb un judici de

proporcionalitat

El principi atorga una habilitacioacute als poders puacuteblics perquegrave cerquin

lassoliment del desenvolupament sostenible

Eacutes a dir daquest principi es deriva una norma habilitadora i a la vegada

una norma finalista (obtenir un desenvolupament econogravemic sostenible i a

la inversa una proteccioacute del medi ambient que econogravemicament sigui viable)

Lhabilitacioacute constitucional per altra banda eacutes la base que permet als poders

puacuteblics limitar quan sigui necessari els drets dels particulars

El principi de desenvolupament sostenible tambeacute inclou un mandat als

poders puacuteblics Concretament els poders puacuteblics es veuen obligats entre

daltres a adequar-hi les seves normes Un mandat als poders puacuteblics com

aquest comporta que tenen el deure daplicarelprincipi sempre que afecti

alguna norma que en forma part amb la consequumlegravencia que si no es compleix

lexigegravencia (aplicar el principi de desenvolupament sostenible) una norma le-

gal pot incoacuterrer en inconstitucionalitat

Exemple

Una mostra duna interpretacioacute del Tribunal Constitucional dacord amb el principi dedesenvolupament sostenible eacutes la Sentegravencia de 22 de marccedil de 1991 quan disposa que[] el artiacuteculo 452 de la Constitucioacuten encomienda la tarea de velar por la utilizacioacutenracional de todos los recursos naturales mandato en el que este Tribunal ha acertado aver una limitacioacuten para el derecho a la propiedad que igualmente puede operar respectode otros derechos o principios constitucionales como los aquiacute invocados por el Abogadodel Estado libertad de empresa y libre circulacioacuten de bienes []

En aquesta Sentegravencia i tambeacute en moltes altres el Tribunal Constitucional in-

terpreta la Constitucioacute dacord amb el desenvolupament sostenible i nextreu

unes consequumlegravencies molt concretes Aquest eacutes un dels possibles resultats de la

interpretacioacute de la Constitucioacute dacord amb el concepte de desenvolupament

sostenible eacutes a dir una de les consequumlegravencies i efectes de lentesa daquest prin-

cipi


STC 661991


2 El medi ambient en la Constitucioacute espanyola

21 Concepte

Larticle 45 de la Constitucioacute espanyola regula el medi ambient

Aquest precepte influeix directament en la concepcioacute de la nocioacute de desenvo-

lupament sostenible amb relacioacute a la Constitucioacute espanyola ja que inclou un

dels componentsprincipals de la nocioacute Larticle 45 CE ordena el medi am-

bient partint de diferents accepcions juriacutediques

Diferents accepcions juriacutediques del medi ambient

bull El medi ambient regulat com a beacute juriacutedic com un beacute juriacutedic cons-

titucional

bull El medi ambient com a dret subjectiu (aquesta accepcioacute eacutes molt dis-

cutida) o com a principi rector de la poliacutetica social i econogravemica

bull El medi ambient com a deure

bull El medi ambient com un mandat als poders puacuteblics

Larticle 45 CE sembla que es repeteix perograve no eacutes aixiacute De fet aquestes reite-

racions no soacuten aleatograveries i tenen una justificacioacute

Recordem que larticle 45 de la Constitucioacute disposa

Lectura recomanada

LOrtegaAacutelvarez (2000)Lecciones de Derecho del MedioAmbiente Valladolid Lex No-va

Reunioacute dels ponents de la Constitucioacute GabrielCisneros Laborda Gregorio Peces-Barba Jordi

Soleacute Tura Joseacute Pedro Peacuterez-Llorca ManuelFraga Iribarne Miguel Herrero y Rodriacuteguez de

Mintildeoacuten i Miquel Roca Junyent

1 Tothom teacute el dret a disposar dun medi ambient adequat per al desenvolupament dela persona i el deure de conservar-lo

2 Els poders puacuteblics vetllaran per la utilitzacioacute racional de tots els recursos naturals a fide protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient amb elsuport de la indispensable solidaritat colmiddotlectiva

3 La llei fixaragrave sancions penals o si escau administratives per als qui violin el que esdisposa en lapartat anterior i establiragrave lobligacioacute daquests de reparar el dany causat

Els autors que consideren que a meacutes de larticle 45 CE hihameacutespreceptes que

regulen el medi ambient entenen que shauran de tenir en compte a lhora

de regular-lo

Reflexioacute

Cal preguntar-se si larticle 45CE eacutes luacutenic que fa referegravencia almedi ambient Eacutes a dir el me-di ambient nomeacutes estagrave regulaten larticle 45 de la Constitucioacuteo nhi ha daltres que tambeacutelafecten directament Per a al-guns autors larticle 45 no eacutesluacutenic que regula el medi ambi-ent per a daltres siacute


Peacuterez Luntildeo exponent daquesta concepcioacute

Peacuterez Luntildeo per exemple escriu que hi ha molts meacutes articles en la Constitucioacute que dunamanera o altra afecten directament lentesa del medi ambient Lautor doacutena la llista delsarticles que considera part daquesta regularitzacioacute constitucional del medi ambient quesassembla a la que hem fet per descriure el concepte de desenvolupament sostenibleamb relacioacute a la Constitucioacute Peacuterez Luntildeo examina les concordances juriacutediques daquestprecepte amb altres normes constitucionals i afirma que eacutes indubtable que hi ha unacontinuiumltat entre larticle 45 CE i altres preceptes com ara larticle 9 el 101 el 332 el40 el 46 el 47 el 128 el 130 el 1311 el 351 el 43 el 49 el 50 el 51 i fins i tot el1291 de la Constitucioacute

De fet hi ha moltes maneres dentendre la regulacioacute del medi ambient en la

Constitucioacute

Aquest mogravedul perograve analitza la regulacioacute del medi ambient tan sols te-

nint en compte larticle 45 CE

Eacutes cert que hi ha molts altres articles que directament o indirectament afecten

el medi ambient perograve cal analitzar-los a part per a una millor sistematitzacioacute

de la presentacioacute A meacutes a meacutes en ser molts dells preceptes meacutes aviat de caire

econogravemic tot i tenir una estreta correlacioacute amb el medi ambient es conside-

ra meacutes convenient entendrels com a part de la nocioacutededesenvolupament

sostenible que eacutes meacutesagravempliaquelademediambient

De totes maneres sapunta que tant un enfocament com laltre soacuten lograve-

gics i que ambdoacutes porten a un mateix resultat lentesa del medi ambient

sha de fer tenint en compte molts altres factors tambeacute els econogravemics

i a la inversa lanagravelisi dels preceptes de caire econogravemic no shauria de

realitzar deixant de banda el medi ambient (si es parteix del concepte

de desenvolupament sostenible)

Lectura complementagraveria

AEPeacuterezLuntildeo(1984)Artiacuteculo 45 Medio ambien-te A O Alzaga Villaamil(coord) Comentarios a lasleyes poliacuteticas Constitucioacutenespantildeola de 1978 (vol IV pagraveg263-264) Madrid EditorialRevista de Derecho Privado(Hi ha una edicioacute de 1997publicada per Editoriales deDerecho Reunidas)

Tornant al concepte de medi ambient cal dir que aquest eacutes un concepte que

sovint es fa difiacutecildeconcretar Aquesta caracteriacutestica del concepte dificulta

la seva regulacioacute i comprensioacute Quan larticle 45 de la Constitucioacute expressa

Tothom teacute dret a disposar dun medi ambient adequat a quegrave es refereix ex-

actament Diversos autors i autores defineixen el concepte de medi ambient

que consideren que sha recollit a la Constitucioacute


RMartiacutenMateo (1984)Medi ambient i constitucioacuteA M Jesuacutes Montoro Chiner(coord) Estudis de Dret ambi-ental Barcelona Generalitatde Catalunya Departamentde Medi Ambient


Posicionsidefinicionsambrelacioacutealconceptedemediambient

bull Posicions doctrinals que postulen per una comprensioacuteestrictadelconceptejuriacutedicde medi ambientMartiacuten Mateo per exemple enteacuten que la Constitucioacute es refereix a laigua a laire i aaltres elements bagravesics per a lexistegravencia de lhome al planeta

bull Posicions doctrinals que opten per una concepcioacute del medi ambient en un sentitmeacutesampliAixiacute Mola de Esteban afirma que res no eacutes absolutament estrany al concepte de mediambient

DefinicioacutedelmediambientperpartdelTribunalConstitucional

bull STC641982 (aquesta explicacioacute es recull tambeacute en la STC 1021995)El 1982 el Tribunal Constitucional manifesta que el medi ambient ha de calificar-se como conceptojuriacutedicoindeterminado con un talante pluridimensional y portanto interdisciplinar

bull STC1021995de26dejunyFJ3Tant lecologia com els ecosistemes com lentornnatural soacuten facetas del conceptomedular del medio o el ambiente o el medio ambiente []

bull STC1021995de26dejunyFJ4El Tribunal Constitucional el 1995 defineix el medi ambient com el conjuntodecircunstanciasfiacutesicasculturaleseconoacutemicasysociales que rodean a las personasofrecieacutendoles un conjunto de posibilidades para hacer su vida

bull STC1021995FJ4I finalment ha entegraves el medi ambient com un concepte esencialmente antro-poceacutentricoyrelativo

Aquiacute sanalitzaragrave el medi ambient en sentit juriacutedic diferenciant-lo

duna nocioacute nomeacutes cientiacutefica i tenint en compte que eacutes un concepte

polivalent amb diverses accepcions juriacutediques que soacuten les que es des-

criuen en els apartats seguumlents

22 El medi ambient com un beacute juriacutedic

Una de les accepcionsjuriacutediques del medi ambient tal com estagrave establert en

la Constitucioacute eacutes la que enteacuten el medi ambient com un beacute juriacutedic

Dacord amb el Tribunal Constitucional

Fins i tot el Tribunal Constitucional ha manifestat que el medi ambient eacutes un beacute juriacutedicconstitucional El Tribunal Constitucional ha declarat literalment que el medi ambient eacutesun beacute juriacutedic constitucional des dun principi concretament en les sentegravencies 6419821701989 en la 691991 i 1021995 entre daltres En aquestes sentegravencies el TribunalConstitucional explica quan estagrave ponderant el medi ambient amb el desenvolupamenteconogravemic que ambdoacutes soacuten beacutens juriacutedics constitucionals

Cal fer una segraverie de precisions respecte a la consideracioacute del medi ambient com

a beacute juriacutedic


Des dun punt de vista pragravectic el reconeixement del beacute juriacutedic significa

lexistegravencia dun grup normatiu destinat a garantir-ne la proteccioacute perograve

tambeacute el caragravecter de principiinformador respecte a la resta de lordenament

juriacutedic

El medi ambient eacutes un beacutejuriacutediccolmiddotlectiu i que com a tal amplia lesfera de

legitimacioacute processal i la inconstitucionalitat de les restriccions processals

23 El medi ambient i la qualitat de vida

Lapartat de larticle 45 de la Constitucioacute estableix el seguumlent

els poders puacuteblics vetllaran per la utilitzacioacute racional de tots els recursos naturals a fide protegir i millorar la qualitat de vida

De la lectura de larticle 45 CE es dedueix doncs que no es pot entendre

la proteccioacute del medi ambient sense lligar-lo a una finalitat obtenir una

millor qualitat de vida

Aquest perograve no eacutes luacutenic precepte constitucional que fa referegravencia a la quali-

tat de vida Altresnormes de la Carta magna (el preagravembul i larticle 1291)

mencionen tambeacute la qualitat de vida com una finalitat que sha dassolir

Sens dubte hi ha un lligam entre la citacioacute del preagravembul i larticle 452 CE

La qualitat de vida perograve tot i estar estretament lligada al medi ambient se

nha de diferenciar ja que per descomptat teacute un altre significat La distincioacute

resideix en el fet que dacord tambeacute amb la jurisprudegravencia constitucional el

mediambienteacutesundelselementsperaassolirlaqualitatdevida

Concretament el Tribunal Constitucional precisa que hi ha dos requisitsim-

prescindibles per a obtenir una millor qualitat de vida

bull el medi ambient

bull el desenvolupament econogravemic

Aquest lligam entre la qualitat de vida i el medi ambient sacaba traduint en la

jurisprudegravencia del Tribunal Constitucional i dacord amb Peacuterez Luntildeo (1997

pagraveg 255) de dues maneres La seu del Tribunal Constitucional a MadridFont EFE

1) Per una banda el Tribunal Constitucional ha utilitzat aquesta relacioacute per a

justificar restriccions al dret de propietat i a altres activitats econogravemiquesExemples

Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


2) Per altra banda per a exigir una harmonitzacioacute entre el desenvolupament

econogravemic i el medi ambient

La proteccioacute del medi ambient i el desenvolupament econogravemic soacuten dos ele-

ments rellevants que porten a assolir la qualitat de vida A la vegada el medi

ambient i el desenvolupament econogravemic tambeacute soacuten els dos pilars que confi-

guren el concepte de desenvolupament sostenible Al seu torn el desenvolu-

pament sostenible eacutes un dels mitjans per a obtenir una millor qualitat de vida

tant de la generacioacute actual com de les generacions que vindran

Es pot afirmar doncs que la idea de tenir present les generacions futu-

res eacutes una de les transformacions que aporta el concepte de desenvolu-

pament sostenible a la nocioacute de qualitat de vida

Eacutes a dir la nocioacute de qualitat de vida recollida en la Constitucioacute no es limita a

la de larticle 45 CE sinoacute que sha didear a partir de tots els preceptes que hi

facin referegravencia tot i que la qualitat de vida que recull larticle 452 CE eacutes la

que afecta meacutes directament el concepte de desenvolupament sostenible que

es preteacuten analitzar aquiacute

Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4

La qualitatdevida sha de considerar com un dels elements del concepte

de desenvolupamentsostenible i no nomeacutes la qualitat de vida a la qual fa

referegravencia larticle 45 CE sinoacute tambeacute la que plasmen el preagravembul i larticle

1291 CE

24 El medi ambient un dret subjectiu o un principi rector

En tres dels preceptes del capiacutetol tercer del tiacutetol primer anomenat Dels prin-

cipis rectors de la poliacutetica social i econogravemica figura un redactat una mica di-

ferent de la resta darticles del capiacutetol

Tant larticle 431 el 451 com el 47 CE presenten el dubte seguumlent

si es llegeixen literalment els tres preceptes sembla que reconeguin

lexistegravencia dun dret i no nomeacutes una mera prestacioacute per part dels po-

ders puacuteblics

Larticle 431 disposa

[] es reconeix el dret a la proteccioacute de la salut

Larticle 451 estableix

Tothom teacute dret a disposar dun medi ambient adequat per al desenvolupament de lapersona []

Monument a la Constitucioacute espanyola


Per la seva part larticle 47 determina

Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat

Aquesta eacutes una discussioacute que encara avui no sha resolt completament Hi ha

diversesposturesdoctrinals Una interpretacioacute o una altra incideix de ma-

nera diferent en la configuracioacute juridicoconstitucional del concepte de desen-

volupament sostenible

Lexposicioacute de les diferents interpretacions constitucionals es divideix

en dos grans grups i un tercer intermedi

1) Les posicions doctrinals que consideren que el text de la Constitucioacute

no recull un dret subjectiu

2) Les posicions doctrinals que creuen que larticle 45 CE siacute que conteacute

un dret subjectiu i no tan sols un principi rector

3) Un tercer grup que engloba la part de la doctrina que se situa en un

punt intermedi

El fet dinterpretar que larticle 45 CE conteacute un dret subjectiu al medi ambient

pot comportar que sarribi a entendre el principi de desenvolupament sosteni-

ble en alguns casos molt concrets tambeacute com un dretsubjectiu estrictament

lligat a larticle 45 CE

En canvi si es manteacute que ndashi aquesta eacutes la posicioacute que sadopta aquiacute i la majoria

de la doctrinandash larticle 45 CE tan solsinclouunprincipirector la idea de

desenvolupament sostenible que es despregraven de la Constitucioacute eacutes la que sha

exposat en lapartat anterior

Ara veurem en detall cadascuna de les diferents interpretacions constitucio-

nals

241 Posicioacute doctrinal que considera que el medi ambient no eacutes

un dret subjectiu

Dins daquest grup trobem entre daltres el autors seguumlents

Autorsqueconsiderenqueelmediambientnoeacutesundretsubjectiu

Reflexioacute

Aquesta qualificacioacute de dretsteacute transcendegravencia o senzilla-ment es tracta duna manerade dir buida de contingut

bull Atienza El capiacutetol tercer no conteacute drets subjectius Lautor basa la seva afir-

macioacute en el fet que no soacuten almiddotlegables davant dels tribunals directament

bull Escribano Collado i Loacutepez Gonzaacutelez Larticle 45 CE no reconeix un dret

sinoacute que el que plasma dacord amb larticle 53 CE eacutes un deure per a lEstat

Nota

En la bibliografia trobareu refe-renciades les obres meacutes impor-tants respecte daquestes posi-cions dels autors esmentats


de mantenir un nivell de conservacioacute apte per a lexistegravencia i desenvolu-

pament de les persones (1980 pagraveg 371)

bull Larrumbe Biurrum Exposa que el que conteacute el capiacutetol tercer soacuten grans

directrius que han dinformar lactuacioacute dels poders puacuteblics i que per tant

larticle 45 CE eacutes senzillament un principi informador Aquest principi

concreta tan sols tindragrave efectes si lEstat dicta la corresponent legislacioacute

bagravesica (1984 pagraveg 28)

bull Garciacutea de Enterriacutea Lautor assegura que el que intenta dir larticle 533 CE

eacutes que al formular tales principios la Constitucioacuten no ha pretendido con-

figurar verdaderos derechos fundamentales sino principios propiamente

dichos que han de orientar la accioacuten del Estado como fines determinados

de su misioacuten nada maacutes (1989 pagraveg 111)

bull Martiacuten Mateo Nega rotundament que larticle 45 CE pugui contenir un

dret subjectiu El artiacuteculo 45 [] estaacute concebido en teacuterminos de tal abs-

traccioacuten y generalidad que resulta problemaacutetico extraer con trascendencia

praacutectica su significado y alcance No es que el precepto en cuestioacuten sea

ambiguo es simplemente inexpresivo Su alambicada e ignota pretensioacuten

filosoacutefica le priva de operatividad rozando las ingenuas proposiciones del

tipo de laquolos espantildeoles seraacuten justos y beneacuteficosraquo (1988 pagraveg 75)

bull Moreno Trujillo i Loacutepez Menudo Tambeacute neguen que el dret al medi am-

bient sigui un dret subjectiu (Moreno Trujillo 1991 pagraveg 322 i Loacutepez Me-

nudo 1991 pagraveg 193)

242 Posicioacute doctrinal que considera que el medi ambient siacute que

eacutes un dret subjectiu

El reconeixement del medi ambient com un dret subjectiu porta a la possibi-

litat que els ciutadans el puguin exigiralspoderspuacuteblics en especial pel que

fa als aspectes ja reconeguts en una llei

En aquest sentit prenen especial rellevagravencia sobretot pel que fa al dret al medi

ambient les organitzacionsdecaragravectercivil que defensen aquests interessos

com ara les que esmentem a continuacioacute

Tots els autors que opinen que el dret al medi ambient eacutes un dret subjectiu

coincideixen en un punt noeacutesundretsubjectiutiacutepic

Molts dells tambeacute estimen que el fet que el dret a gaudir dun medi ambient

adequat noeacutesundretfonamentalnovoldirquedeixideserundretsub-

jectiu

wwwsalvemanoiaorg iwwwsalvem-empordaorg


Els principis del capiacutetol tercer de la CE i per tant el dret al medi ambient

podenesdevenirautegraventicsdretspermitjagravedelalegislacioacuteconcretaqueels

desenvolupa

Dins daquest grup trobem entre daltres els autors seguumlents

bull Guillermo Escobar Roca

Lo esencial para la atribucioacuten de fundamentalidad a un derecho es por supuesto su in-sercioacuten en el texto constitucional pero tambieacuten la existencia de garantiacuteas tiacutepicas de todaConstitucioacuten normativa esto es vinculacioacuten del legislador y tutela judicial [] (1995pagraveg 65-66)

Perograve com assenyala el mateix autor una cosa eacutes parlar de drets fonamen-

tals progravepiament dits i laltra eacutes veure si larticle 45 CE conteacute un dret sub-

jectiu o no Escobar Roca precisa que la majoria de la doctrina sosteacute que el

capiacutetol tercer del tiacutetol primer no conteacute drets subjectius Aquesta afirma-

cioacute expressa lautor la fan sobretot dacord amb el que disposa larticle

533 CE perograve a la vegada aquest matisa [] el artiacuteculo 533 de la Cons-

titucioacuten no puede erigirse en obstaacuteculo insalvable a la hora de atribuir la

naturaleza de derecho subjetivo a esas figuras a las que el mismo texto

cita literalmente como derechos entre las que se encuentra la reconocida

en el artiacuteculo 451 (1995 pagraveg 76)

Larticle 45 CE conteacute un dret subjectiu i com a dret teacute bagravesicament una

doble estructura eacutes un dret de defensa davant les intervencions estatals (i

de tercers) en lobjecte protegit i eacutes un dret de prestacioacute ja que [] lEstat

ha de realitzar aquelles mesures fagravectiques o juriacutediques tendents a protegir

si eacutes possible amb caragravecter preventiu lobjecte del dret (1995 pagraveg 83)

bull Fernaacutendez Rodriacuteguez explica que larticle 451 CE adquireix aquesta carac-

teriacutestica quan el legislador ordinari concreta els contorns que el dret ha de

tenir en cada cas Una vegada es realitza aquesta operacioacute de concrecioacute el

dret al medi ambient passa a ser un dret subjectiu (1981 pagraveg 346)

bull Prieto Sanchiacutes hi afegeix que la forccedila del precepte es transforma en la

prohibicioacute demanar normes contragraveries a la Constitucioacute (1978 pagraveg 456)

bull Serrano Moreno i E Alonso Garciacutea opten en canvi per un tipus de solu-

cioacute meacutes aviat procedimental (1992 pagraveg 471) Tant Serrano Moreno com

E Alonso Garciacutea especifiquen que el dret al medi ambient no eacutes un dret

substantiu sinoacute que eacutes un dret de participacioacute en quumlestions relacionades

amb el medi ambient

bull Peacuterez Luntildeo opina que es tracta dun dret subjectiu i eacutes un dels pocs autors

que defensa que el dret a gaudir dun medi ambient adequat eacutes un dret fo-

Catalunya

Shan creat diverses plata-formas per a la defensa delentorn que soacuten possibles gragrave-cies al fet que el dret al mediambient eacutes un dret reconeguten la Constitucioacute en especialuna vegada desenvolupat perla llei i perquegrave la Constitucioacuteinclou tambeacute un mandat capals poders puacuteblics perquegrave elprotegeixin


namental (1984) que teacute una garantia erga omnes Aixograve significa que segons

lautor no nomeacutes operaragrave davant els poders puacuteblics sinoacute tambeacute davant

dels particulars

Ara beacute dacord amb aquest autor estariacuteem meacutes aviat davant dun dret a

gaudir duna qualitat de vida que no pas dun dret al medi ambient Aques-

ta manera dinterpretar larticle 45 CE incideix especialment en la relacioacute

daquest dret amb altres preceptes constitucionals Una relacioacute que shauragrave

de portar a terme dacord amb el moment i la situacioacute vigent

bull Per a Jordano Fraga deixar el dret al medi ambient en un dret de participa-

cioacute eacutes buidar-lo de contingut Dacord amb aquest autor nhi hauria prou

de fer una interpretacioacute correcta de larticle 23 CE juntament amb el 73

LOPJ

Per a Jordano Fraga el dret al medi ambient eacutes un dret subjectiu partint

de tres pilars

ndash Si es parteix duna interpretacioacute literal larticle 45 CE utilitza

lexpressioacute dret i per tant shauria dentendre aixiacute

ndash Dacord amb larticle 102 CE hi ha diversos pactes i declaracions in-

ternacionals (entre daltres la Declaracioacute dEstocolm i la de Rio) que

reconeixen el medi ambient com a dret i a la vegada aquests dacord

amb larticle 102 CE sembla que siguin vinculants en el nostre or-

denament juriacutedic Quant a aquest aspecte Jordano Fraga explica que

malgrat aixograve es tracta de figures amb un valor juriacutedic i interpretatiu

ex article 10 CE

ndash Largument meacutes poderoacutes que utilitza eacutes tal com afirma ell mateix

aquell que parteix de larticle 533 CE Dacord amb aquest lautor de-

fensa que larticle 45 CE (amb connexioacute a larticle 533 i el 24 CE) ha

consagrat un dret subjectiu mediat que ve delimitat en el seu contin-

gut pel legislador (1995 pagraveg 474-485)

Jordano Fraga planteja el raonament seguumlent un dret subjectiu inclou la

funcioacute de proteccioacute duna posicioacute juriacutedica garantida a la persona per una

norma o negoci juriacutedic o la facultat de poder exigir a lAdministracioacute una

accioacute o omissioacute concreta dacord amb aquesta posicioacute juriacutedica Els articles

24 45 i 533 CE garanteixen aquesta posicioacute juriacutedica en relacioacute amb el

medi ambient Permeten a les persones defensar el dret al medi ambient a

traveacutes de la tutela judicial efectiva I eacutes sempre conforme al que disposi el

legislador un dret subjectiu amb totes les implicacions

httpwwwcicaesaliensgimadus

bull Loperena Rota afirma equiparant-se als autors ja esmentats que el dret al

medi ambient eacutes un dret individual Coincidint amb una part de la doc-

trina enuncia que larticle 45 CE conteacute un dret subjectiu (dret individual

lanomena ell) basant-se en la lectura literal de larticle en el tiacutetol primer

de la CE (Dels drets i deures fonamentals) i en el fet que alguns drets

tinguin meacutes proteccioacute no ha de significar que la resta no shagin de consi-

derar drets Des duna perspectiva purament dogmagravetica el fet que hi hagi

Pagravegina web recomanada

Consulteu aquesta pagraveginaweb perquegrave shi troben ar-ticles juriacutedics iacutentegres so-bre medi ambient httpwwwcicaesaliensgimadus


subjecte i objecte (ciutadans i medi ambient) i una relacioacute juriacutedica entre

tots dos indica que estem davant un dret subjectiu

El paperdellegislador eacutes aixiacute mateix clau per a molts autors i autores a lhora

de determinar si el dret al medi ambient eacutes un dret subjectiu o no A vegades

el mateix legislador manifesta que en els seus textos de caire mediambiental

desenvolupa larticle 45 CE i alhora estagrave configurant o desenvolupant un

dret ja pregraveviament reconegut per una norma superior (Loperena Rota 1996

pagraveg 54-56)

Loperena Rota mostra com a exemple daquest fet larticle 48 de la Llei daiguumles

de 1985 i larticle 311 de la Llei de costes de 1988

Article48 Todos pueden sin necesidad de autorizacioacuten administrativa y de conformidadcon lo que dispongan las Leyes y Reglamentos usar de las aguas superficiales mientrasdiscurren por sus cauces naturales para beber bantildearse y otros usos domeacutesticos asiacute comoabrevar el ganado

Article311 La utilizacioacuten del dominio puacuteblico mariacutetimo-terrestre y en todo caso delmar y su ribera seraacute libre puacuteblica y gratuita para los usos comunes y acordes con la natu-raleza de aqueacutel tales como pasear estar bantildearse navegar embarcar [] que se realicende acuerdo con las leyes y reglamentos o normas aprobadas conforme a esta Ley

Llei daiguumles (1985)

Sense entrar en la naturalesa daquests drets coincidim amb Loperena Rota

que aquests drets ja existien abans que saproveacutes la Llei perograve gragravecies a ella es

reconeixen de bell nou i per descomptat sempre dacord amb la Constitucioacute

i informats per ella

Un altre aspecte eacutes que aquest dret que desenvolupa la Llei meacutes que estar

pregraveviament reconegut per una norma superior com a dret eacutes un tipusde

dretquejaexistiaabansdelasevaaprovacioacute Els drets que menciona lautor

i als quals fan referegravencia els articles soacuten drets que primer existeixen meacutes per

causes lligades al costum que no pas a la Constitucioacute (tot i que evidentment

estan en el nostre ordenament gragravecies a la base que proporciona aquesta) Lleis

com la daiguumles o com la de costes (especialment articles com els mencionats)

soacuten possibles i es justifiquen gragravecies a un article com el 45 CE entre daltres

De fet lleis com les mencionades soacuten les que donen sentit a un article com

el 45 CE

243 Posicions doctrinals que perquegrave soacuten meacutes moderades resten

en un punt intermedi

Dins daquest grup trobem entre altres el autors seguumlents

bull Garrido Falla Manteacute que en el cas que continguin drets aquests soacuten drets

que no tenen el seu origen immediat en la Constitucioacute Duna banda no

descarta que els principis rectors siguin veritables drets una vegada desen-


volupats pel legislador i de laltra sembla que afirmi que aquests no es

poden almiddotlegar davant de la jurisdiccioacute ordinagraveria senzillament com a drets

bull Loacutepez Menudo Manteacute que larticle 45 CE no conteacute un dret subjectiu perograve

tot i aixograve exposa una segraverie dinstruments que ell considera que permeten

la proteccioacute del medi ambient dacord amb la Constitucioacute que acaben es-

sent tants que els resultats que es poden obtenir si sapliquen soacuten molt

semblants a aquells que sassoleixen si es creu que el medi ambient eacutes un

dret subjectiu

Considera uacutetil un reconeixement de les accions puacutebliques com a eina per a

la defensa del medi ambient En segon lloc esmenta el paper que pot tenir

el dret dindemnitzacioacute pels danys derivats del deteriorament del medi

ambient i finalment presenta el dret a la implantacioacute i manteniment de

les obres i serveis per a la preservacioacute dun ambient innocu com un mitjagrave

derivat de la Constitucioacute per a la proteccioacute del medi ambient

Respecte al tractament constitucional del medi ambient com a principi

rector lautor sosteacute que aquest com a tal no eacutes invocable o exigible de

manera directa davant dels tribunals sinoacute dacord amb el que disposin les

lleis que el desenvolupin (1991 pagraveg 178-180)

Ara beacute les lleis que el desenvolupin no nomeacutes lhan de desenvolupar sinoacute

que a meacutes a meacutes han de contenir els mecanismes i les formes que comporta

un dret subjectiu que no eacutes ni meacutes ni menys que aixograve un dret que sorgeix

i sestableix en una llei i a partir daquesta En un altre punt Loacutepez Menudo

opina que aquest principi rector imposa al legislador el deure de promul-

gar les lleis necessagraveries per a assolir aquest principi Meacutes endavant tambeacute

assegura que podran ser declarades nulmiddotles per inconstitucionals les lleis

que condueixin a objectius contraris als principis rectors i en uacuteltim ter-

me sassenyala que lautor a meacutes a meacutes creu que els principis rectors

imposen als poders puacuteblics i especialment a lAdministracioacute el desplega-

ment de la corresponent accioacute administrativa prestacional i la possibilitat

danulmiddotlacioacute pels tribunals contenciosos administratius o inaplicacioacute pura

i simple en els altres casos dels Reglaments o qualsevol altra disposicioacute

contraris a la Constitucioacute a la llei o al principi de jerarquia normativa

(1991 pagraveg 180-183)

La postura del TribunalConstitucional respecte a la possibilitat que larticle

45 CE contingui un dret subjectiu eacutes que el dret a un medi ambient adequat

tal com estagrave regulat en larticle 45 CE noeacutesundretsubjectiu de caire cons-

titucional

Tot i aixograve el Tribunal Constitucional siacute que ha fet algunes afirmacions que

sacosten al concepte

De fet el Tribunal Constitucional mai no ha expressat directament que larticle

45 CE contingui un dret subjectiu constitucional O en tot cas si els anomena

drets shi refereix com uns drets amb unes caracteriacutestiques tan peculiars que

Exemples

Aquest eacutes el cas de la Sentegraven-cia 321983 de 28 dabril i dela 1021995 de 26 de juny


sacaben convertint en una cosa semblant a un dret perograve sense ser-ho real-

ment sense les garanties que normalment porten incorporats els altres drets

reconeguts en la Constitucioacute

Una mostra daquesta manera dinterpretar aquests drets com uns drets perograve

que a la fi esdevenen molt afeblits es troba en lobra dEnrique Alonso Garciacutea

Lautor afirma que els drets continguts entre larticle 39 i 52 de la Constitucioacute

soacuten dretsconstitucionalsnoautogravenomsnifonamentals

Soacuten principisrectors amb unes caracteriacutestiques especials per una ban-

da han dinformar els poders puacuteblics perograve per laltra considera que soacuten

drets uns drets que no assoleixen el sentit ple fins que no estan desen-

volupats per llei (Garciacutea 1989 pagraveg 55)

Dret duacuteltima generacioacute

No ens endinsarem en lestudi de tots i cadascun dels aspectes que envolten el dret almedi ambient Una de les reflexions meacutes comunes entre la doctrina eacutes que eacutes un dret desolidaritat o duacuteltima generacioacute Eacutes un dret que destaca per la seva fesomia individual ila seva entitat colmiddotlectiva Respecte a aquest punt tan sols sesmenta que els drets socialsnormalment afecten les colmiddotlectivitats

En conclusioacute el que siacute que eacutes clar eacutes que larticle 45 CE conteacute un mandatals

poderspuacuteblics perquegrave vetllin pel medi ambient i que sovint aquesta proteccioacute

del medi ambient no saconseguiragrave si no satorga el dret al medi ambient als

ciutadans i ciutadanes mitjanccedilant normes legals


puacuteblics perquegrave protegeixin el medi ambient

Queda clar doncs tot i que una part de la doctrina no hi estigui dacord

que larticle 45 CE no conteacute dentrada un dret subjectiu constitucional

i encara menys un dret fonamental El seu contingut tampoc eacutes suscep-

tible dempara constitucional

Domper Ferrando ho expressa aixiacute

[] ha sido aceptado por la doctrina maacutes cualificada el caraacutecter normativo directo dela Constitucioacuten su eficacia juriacutedica plena Pero al no alcanzar el artiacuteculo 45 la previsioacutendel apartado 2 del artiacuteculo 53 del texto constitucional puede concluirse que no es unverdadero derecho subjetivo reuniendo este perfil tan soacutelo por la concrecioacuten legislativade la ley ordinaria

Domper Ferrando (1995 pagraveg 30)

Larticle 45 CE recull un principi rector amb unes peculiaritats uacuteniques (com

ho soacuten tots) i amb un objecte encara meacutes singular el medi ambient


Domper Ferrando (1995)


Com es concreta aquest principi en lordenament i quina forccedila tindragrave al

nostre entendre eacutes tascadellegislador El legislador el pot configurar

com un dret subjectiu i aleshores quan ho faci el medi ambient passaragrave

a ser un dret subjectiu perograve no abans

El medi ambient eacutes un principi rector entre altres raons perquegrave aixiacute ho deter-

mina el Tribunal Constitucional en la Sentegravencia 641982 de 4 de novembre

Un altre aspecte que es pot destacar de la constitucionalitzacioacute daquest pre-

cepte eacutes que malgrat que el Tribunal Constitucional no ha volgut configurar

un dret subjectiu directament (ha de ser el legislador qui ho faci) larticle 45

CE eacutes un marc i un punt de partida idonis perquegrave el legislador realitzi aquesta

configuracioacute del medi ambient com a dret subjectiu

Fins i tot el Tribunal Constitucional impulsa aquest reconeixement del medi

ambient com a dret subjectiu un reconeixement que shauragrave de fer sempre

des de la configuracioacute que en faci el legislador Aquest seragrave un dret subjectiu

al qual una base constitucional donaragrave suport (com soacuten larticle 45 i larticle

533 CE)

Aixiacute doncs en el nostre ordenament el medi ambient sha dentendre tenint

en compte totes les normes que el regulen tambeacute les constitucionals Eacutes a dir

quan el dret al medi ambient es plasmi com a dret subjectiu en una llei ho seragrave

tambeacute segons els principis constitucionals que el recullen

Recapitulant el que essencialment recull larticle 45 CE eacutes un principi

rector que es tradueix en un mandatalspoderspuacuteblics perquegrave prote-

geixin el medi ambient

Per altra banda en la Sentegravencia 1991996 de 3 de desembre el Tribunal Cons-

titucional tambeacute reconeix que larticle 45 CE inclou un mandat als poders puacute-

blics perquegrave protegeixin el medi ambient

El mandat als poders puacuteblics que estableix larticle 45 de la Constitucioacute reflec-

teix la importagravencia que atorga a la proteccioacute del medi ambient A la vegada

sembla que larticle 45 CE conteacute una reiteracioacute La raoacute daquesta reiteracioacute

potser eacutes la rellevagravencia o la inquietud que hi ha per a assegurar la proteccioacute del

medi ambient En el text es considera que aquest mandat als poders puacuteblics

ja estagrave inclograves en larticle 533 de la Constitucioacute respecte a tots els principis del

capiacutetol tercer

Evidentment tal com ja sha explicat en el paragravegraf anterior aquesta reiteracioacute

reflecteix la voluntat del constituent dimposar als poders puacuteblics una respon-

sabilitatespecialmentintensa pel que fa a la proteccioacute del medi ambient

Reflexioacute

Per quegrave insistir doncs Perprotegir millor el medi am-bient O es tracta dun man-dat meacutes vinculant que elde larticle 533 CE De fetlarticle 45 CE estableix vet-llaran i en canvi larticle 533estableix informaran


Els poders puacuteblics eacutes a dir els ajuntaments el legislador el govern estatal

lautonogravemic lAdministracioacute els ministeris les conselleries etc tots ells te-

nen lobligacioacute de vetllar pel medi ambient i dassegurar-se que es preservaragrave

El mandat que estableix larticle 45 CE eacutes per a assolir una finalitat protegir el

medi ambient (i aquesta proteccioacute teacute com a objectiu assolir una millor qualitat

de vida per a les persones) A la vegada larticle 45 CE ofereix una habilitacioacute

constitucional als poders puacuteblics perquegrave protegeixin el medi ambient Aques-

ta habilitacioacute eacutes leina que permet al legislador limitar en alguns casos els

drets dels particulars (especialment els de caire econogravemic) per raons mediam-

bientals o dit en altres paraules perquegrave aquesta limitacioacute persegueix obtenir

una de les finalitats establertes en la Constitucioacute

Amb relacioacute al medi ambient tambeacute es despregraven de larticle 45 CE que aquest

conteacute una norma finalista que teacute com a finalitat protegir el medi ambient i

una dhabilitadora que permet als poders puacuteblics portar a terme les actuacions

que cregui convenients per a protegir el medi ambient Aixiacute doncs la norma

meacutes rellevant que recull larticle 45 CE eacutes segurament aquella que estableix un

mandat als poders puacuteblics perquegrave protegeixin el medi ambient es tracta dun

principi objectiu dirigit directament al legislador

Exemplar de la Constitucioacute que es repartiacute el1978 per a aprovar-la en referegravendum

Daquest mandat es despregraven que en el cas que el legislador no compleixi

aquest mandat (protegir el medi ambient) aquesta llei podria ser anulmiddotlada

per inconstitucional Laltra cara de la moneda daquest mandat eacutes que segons

larticle 45 CE es poden limitar altres drets

26 El medi ambient un deure constitucional

Per acabar lanagravelisi de larticle 45 de la Constitucioacute es reprodueix luacuteltim frag-

ment de lapartat primer

Tothom teacute dret a disposar dun medi ambient adequat [] i el deure de conservar-lo

Aquiacute la Constitucioacute estableix una exigegravencia un deure Per una banda aquest

redactat el que cerca eacutes reforccedilar la proteccioacute del medi ambient Eacutes obvi que si

es tracta dun beacute juriacutedic constitucional tothom tindragrave el deure de protegir-lo

Tambeacute segons el que disposa larticle 9 de la Constitucioacute que estableix que la

Constitucioacute vincula tothom els poders puacuteblics i els particulars

En el redactat del dret a la propietat privada enlloc apareix que tothom tingui

el deure de vetllar per la propietat privada ja senteacuten que aquest deure existeix

des del moment que estagrave protegida en la Constitucioacute

Per a conegraveixer el proceacutes daprovacioacute de les lleises pot consultar el lloc web del Congreacutes on

sexplica detalladamenthttpwwwcongresoes

EntradadelCongreacutesdelsDiputats


En aquest aspecte doncs larticle 45 CE sembla reiteratiu Si es parteix que el

medi ambient eacutes un dret (com afirmen alguns autors) aleshores ja senteacuten que

tot dret per contra implica un deure vers les altres persones de respectar-lo (tot

i que la paraula conservar-lo eacutes encara meacutes exigent) De fet es podria dir que

el deure eacutes el revers de la moneda dun dret El dret a la vida inclou el deure

dels altres de respectar el dret a la vida dels altres i fins i tot la dun mateix

En canvi si es considera que el dret al medi ambient no eacutes progravepiament un

dret subjectiu aleshores el raonament eacutes diferent Per a alguns com ara Dom-

per Ferrando aquest deure nexigeixlaregulacioacuteenunallei fins que no

sinclogui en una norma daquest caire no es pot exigir aquest deure als par-

ticulars ndashels poders puacuteblics recordem hi estan obligats en tot casndash (1995 pagraveg

30) Sigui com sigui el que eacutes clar eacutes que aquest deure aquesta exigegravencia eacutes

en la Constitucioacute i obliga tothom segons el que disposa tambeacute larticle 9 de la

Constitucioacute i en especial si a meacutes a meacutes es trasllada a una llei

El fet que sigui un deure doncs acaba obligant especialment el legisladoriel

govern que han dactuar de manera que els ciutadans puguin complir aquest

deure constitucional

El deure al medi ambient grava el mandat als poders puacuteblics Aquests

no nomeacutes lhan de protegir sinoacute que a meacutes a meacutes han de garantir que

tothom vetlli per ell

Algunes de les decisions del Tribunal Constitucional que mantenen queel medi ambient eacutes un deure per als ciutadans i un mandat per als poderspuacuteblics

STC1021995de26dejuny

En suma se configura un derecho de todos a disfrutarlo y un deber de conservacioacuten quepesa sobre todos maacutes un mandato a los poderes puacuteblicos para la proteccioacuten (FJ 4)

STC1991996de3dedesembre

Asiacute lo reconoce la Constitucioacuten en su artiacuteculo 45 que enuncia el derecho de todos adisfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona asiacute como eldeber de conservarlo (FJ 2)

Per concloure i com ja sha dit els poders puacuteblics el legislador lexecutiu

tenen lobligacioacute de respondre al mandat constitucional de protegir el medi

ambient

Parc Nacional dAiguumlestortes i Estany de Sant Maurici

La creacioacute dun parc nacional per part de lEstat com ara el dAiguumlestortes i Estany deSant Maurici que es troba al Pirineu catalagrave eacutes una de les foacutermules que cerquen la preser-vacioacute daquests espais tot i que no sempre eacutes la meacutes efectiva si es preteacuten aplicar arreu Laplanificacioacute territorial dacord amb el medi ambient eacutes una altra de les eines que shande tenir en compte


Estany del cap del Port de Ratera i serra de Crabes Parc Nacional dAiguumlestortes i Estany de Sant Mauricihttpmediambientgencatnetcatel_mediparcs_de_catalunyaaiguestortes


del desenvolupament sostenible

Larticle1281 de la Constitucioacute disposa

Tota la riquesa del paiacutes estagrave sotmesa a linteregraves general

Aquiacute sexaminaragrave quegrave ha entegraves la jurisprudegravencia i la doctrina per interegravesge-

neral en els diferents moments de la seva evolucioacute A partir daquest punt tan

insignificant com eacutes preguntar-se si larticle 1281 CE parla dinteregravesgeneral

ensentitampliodinteregraveseconogravemicgeneral nomeacutes es va deslligant tota

lentesa de la relacioacute del medi ambient amb el desenvolupament econogravemic

Lestudi des duna perspectiva constitucional del dret al medi ambient amb re-

lacioacute al desenvolupament econogravemic porta tambeacute a quumlestionar-se quegrave senteacuten

per desenvolupament econogravemic i amb quegrave es relaciona realment el dret al medi

ambient

Concepte de desenvolupament econogravemic

Tal com sha assenyalat abans el concepte de desenvolupament econogravemic eacutes una nocioacuteque ha plantejat certes polegravemiques Sense entrar meacutes profundament en aquest aspecteaquiacute es parlaragrave de desenvolupament desenvolupament econogravemic per dues raons

La primera perquegrave com ja sha explicat sembla que eacutes un terme que dentrada ja consi-dera altres aspectes a banda dels estrictament econogravemics La segona eacutes perquegrave de la lec-tura de la Constitucioacute espanyola es pot deduir que aquesta dentrada es decanta meacutes peraquest concepte o enfocament Una mostra eacutes larticle 1301 que diu que Els poders puacute-blics atendran la modernitzacioacute i el desenvolupament de tots els sectors econogravemics []

Ara beacute cal aclarir tambeacute que quan es fa referegravencia al desenvolupament econogravemic no escompregraven com un dret entegraves com a tal El terme desenvolupament econogravemic eacutes un concepteque pot incloure en la seva definicioacute alguns drets perograve de fet engloba moltes meacutescaracteriacutestiques

Per altra banda safegeix que larticle 1281 de la Constitucioacute no eacutes ni luacutenic article que esrefereix al desenvolupament econogravemic ni el text de larticle en si mateix parla nomeacutes dedesenvolupament econogravemic Si senteacuten aquest article com lemblema del desenvolupa-ment econogravemic eacutes sobretot perquegrave aixiacute ho ha fet el Tribunal Constitucional

El fet de cenyir-se nomeacutes a la idea de desenvolupament econogravemic que plasma

larticle 128 de la Constitucioacute seria deixar de banda moltes de les complexitats

que integren la nocioacute de desenvolupament econogravemic

Reflexioacute

Quegrave senteacuten per desenvolupa-ment econogravemic Amb quegrave esrelaciona el medi ambientQuegrave eacutes el desenvolupamenteconogravemic Per quegrave es relaci-ona el medi ambient amb eldesenvolupament econogravemic ino amb la Constitucioacute econograve-mica o amb els preceptes decaire econogravemic

Reflexioacute

Larticle 1281 estableix quetota la riquesa estigui sotme-sa a linteregraves econogravemic gene-ral i per tant cal preguntar-se quegrave eacutes linteregraves general i dequin interegraves general es parla


Aleshores cal preguntar-se amb quegrave sha de relacionar el medi ambient si es vol

fer un estudi fidel de la realitat ambiental en contraposicioacute amb el desenvo-

lupament econogravemic Mirar i aturar-se en altres preceptes constitucionals que

dalguna manera o altra afecten el desenvolupament econogravemic sembla el meacutes

encertat De totes maneres cal delimitar en quegrave es basaragrave aquesta relacioacute medi

ambient - desenvolupament econogravemic

Aquiacute no es faragrave un estudi exhaustiu de totes aquelles normes que parlen di-

rectament o indirectament del desenvolupament econogravemic Tan sols es men-

cionaran aquells preceptes que directament incideixen en mategraveries de caire

econogravemic i que directament tambeacute afecten el medi ambient El llistoacute doncs

de quines normes econogravemiques cal escollir sestableix en el que la doctrina

coneix per Constitucioacute econogravemica

El concepte de constitucioacuteeconogravemica en un principi no teacute connotacions

juriacutediques sinoacute econogravemiques Durant molt temps ha estat utilitzat pels eco-

nomistes com a sinogravenim dordre econogravemic sistema econogravemic o model

econogravemic sense incloure-hi trets juriacutedics (Albertiacute 1995 i 2004)

A Espanya la preocupacioacute doctrinal i poliacutetica per a dilucidar si la nostra Cons-

titucioacute inclou un model econogravemic tambeacute ha estat rellevant sobretot amb la

finalitat de definir quin eacutes el model que la Constitucioacute de 1978 estructura i

quins en soacuten els trets principals (Albertiacute 1995 i 2004)

Els autors com ara Ruiz Robledo Albertiacute Bassols Coma Aguilera etc han

cercat diverses foacutermules per a definir la Constitucioacute econogravemica ara beacute el fet

decisiu no estagrave en la suposada existegravencia duna constitucioacute econogravemica o

no sinoacute que resideix en la Constitucioacutecomuntotqueesprojectasobre

leconomiailasocietat La Constitucioacute a la vegada conteacute normes que versen

sobre lactivitat i el proceacutes econogravemic Nomeacutes daquest fet es poden deduir con-

sequumlegravencies juriacutediques sense que sigui de menester ni liacutecit acudir a un sistema

de conceptes externs a la mateixa Constitucioacute

No hi ha un uacutenic model econogravemic dissenyat per la nostra Constitucioacute i aixiacute

doncs

[] el rebuig a la consagracioacute dun determinat model econogravemic eacutes una exigegravencia de lamateixa Constitucioacute

E Albertiacute (1995 pagraveg 192-193)

Resumint la Constitucioacute no estableix un uacutenic model econogravemic perograve siacute que

estableix unes directriusmiacutenimesiunsmagravexims que no es poden transgredir

Com en altres agraverees com ara lagraverea mediambiental tambeacute aquiacute i amb relacioacute

a la Constitucioacute econogravemica hi ha una diversitatdenormes constitucionals

sobre leconomia que es recullen en diferents grups


Els tres grups meacutes rellevants soacuten els mateixos que shan descrit per a

larticle 45 CE Aquests dacord amb Albertiacute soacuten

bull Normes que confereixen drets subjectius que protegeixen un deter-

minat agravembit individual i cenyeixen el contingut essencial daquests

drets

bull Normes que estableixen fins i orientacions a laccioacute estatal

bull Normes que contenen habilitacions per a actuar

La combinacioacute daquests elements doacutena lloc a aquest marcjuriacutedicdeladis-

ciplinaeconogravemica que dissenya la Constitucioacute

A lhora de ponderar la proteccioacute del medi ambient amb les disposicions de

caire econogravemic senteacuten que les disposicions econogravemiques soacuten part del grup

de normes que confereixen drets subjectius als particulars i que aquestes es

posaran en contraposicioacute amb la proteccioacute del medi ambient

El medi ambient eacutes doncs el liacutemit i la guia del qual poden derivar les orien-

tacions i fins de laccioacute estatal en la salvaguarda de lentorn i que pot frenar

el gaudi dels drets econogravemics dels particulars

Les habilitacions que confereix la Constitucioacute als poders puacuteblics que poden

estar orientades a la proteccioacute mediambiental poden frenar tambeacute el lliure

desenvolupament daquests drets que formen part de la Constitucioacute econogravemi-

ca

Els drets subjectius que conteacute la Constitucioacute econogravemica poden ser limitats per

les directrius econogravemiques i en el cas que es parteixi del principi de desenvo-

lupament sostenible tambeacute pels mandats de caire mediambiental que conteacute

la Constitucioacute econogravemica

La Constitucioacute econogravemica conteacute elements mediambientals La proteccioacutedel

mediambient tant si es troba que forma part de la Constitucioacute econogravemica

com si no pot ser un frea lexercici daquests drets de caire econogravemic sempre

partint de la idea que la Constitucioacute habilita els poders puacuteblics perquegrave prote-


Una altra quumlestioacute eacutes dilucidar quins soacuten els drets subjectius que la nostra

Constitucioacute conteacute de caire econogravemic o quins soacuten els drets subjectius inserits

en la Constitucioacute econogravemica La majoria dautors coincideixen a assenyalar


quins soacuten els principals drets que componen aquesta Constitucioacute econogravemica

Amb relacioacute a altres drets de caire meacutes accessori els autors no acaben destar

dacord

M Bassols Coma i L Saacutenchez Agesta anomenen els dretssubjectius que conteacute

la Constitucioacute econogravemica drets econogravemics i enquadren dins daquests tan

sols

bull el dret a la propietat privada (article 33)

Article 33

1 Es reconeix el dret a la propietat privada i a lheregravencia 2 La funcioacute social daquestsdrets en delimitaragrave el contingut dacord amb les lleis 3 Ninguacute podragrave ser privat dels seusbeacutens ni dels seus drets si no per causa justificada dutilitat puacuteblica i dinteregraves social mit-janccedilant la corresponent indemnitzacioacute i de conformitat amb allograve que les lleis disposin

bull el dret a la llibertat dempresa (article 38)

Albertiacute coincideix tambeacute amb els altres autors a lhora de considerar com a

drets econogravemics bagravesics la llibertat dempresa i la propietat privada perograve a la

vegada planteja una petita distincioacute entre els drets que tenen una profunda

significacioacute econogravemica i els altres drets que afecten igualment directament o

indirectament les conductes i activitats econogravemiques

Aquiacute es parteix bagravesicament dels dretsestrictamenteconogravemics (el dret a la

propietat privada i a la llibertat dempresa dels articles 33 i 38 de la Constitucioacute

respectivament)

Tambeacute es pren com a punt de partida els altrespreceptes que tenen un cai-

re econogravemic perograve que la Constitucioacute no planteja com a drets subjectius (per

exemple la lliure circulacioacute de beacutens i persones de larticle 1392 CE)

Aixiacute doncs aquiacute incloem els drets amb una profunda significacioacute econograve-

mica (el dret a la propietat privada i a la llibertat dempresa dels articles

33 i 38 CE respectivament) i altres aspectes econogravemics de la Consti-

tucioacute com ara la lliure circulacioacute de beacutens o la utilitzacioacute racional dels

recursos naturals (articles 1392 45 i 1281 CE)

Daltra banda cal preguntar-se si larticle45 de la Constitucioacute eacutes un dels pre-

ceptes que forma part de la Constitucioacute econogravemica

Aquiacute es parteix de la premissa que larticle 45 CE siacute que eacutes un dels pre-

ceptes que integren la Constitucioacute econogravemica

Referegravencia bibliogragravefica

CentrodeEstudiosyComu-nicacioacutenEconoacutemica (1977)Constitucioacuten y economiacutea Laordenacioacuten del sistema econoacute-mico en las constituciones occi-dentales Madrid EdersaAquest volum es presentacom una de les Publicacio-nes de la Revista de Derec-ho Puacuteblico Els textos quesinclouen pertanyen a lesponegravencies presentades enla taula rodona que va tenirlloc a Madrid els dies 29 i 30de juny de 1977 Hi van par-ticipar diversos autors en-tre daltres L Saacutenchez Ages-ta (coordinador) L Diacuteez Pi-cazo J Duque I Lojendio FRubio G Soleacute Villalonga JB Donges F Estapeacute J de Es-teban Alonso J Linz F Mu-rillo Ferrol A Padilla Serra iF Suaacuterez

Drets estrictamenteconogravemics

Senteacuten que soacuten els drets quela majoria de la doctrina ha re-conegut com a drets econograve-mics i que Albertiacute ha anome-nat tal com sha expressatabans drets que tenen unaprofunda significacioacute econogravemi-ca (Albertiacute 1995 pagraveg 204)


Per a alguns com ara Agustiacuten Ruiacutez Robledo la proteccioacute del medi ambient eacutes

un component especial de la Constitucioacute econogravemica

La relacioacute juriacutedica del mediambient amb leconomia sha dentendre no com

un liacutemit extern (com passa amb la relacioacute del dret a lhonor amb la llibertat

dexpressioacute article 204 CE) sinoacute com un dels principisbagravesicsde lordre

econogravemic als quals es refereix la Sentegravencia del Tribunal Constitucional 1

1982 de 28 de gener i meacutes si es parteix com es fa aquiacute de la nocioacute de desen-


Lectura recomanada

ARuiacutezRobledo (1993) Uncomponente especial de laConstitucioacuten Econoacutemica Laproteccioacuten del Medio Ambi-ente Revista Andaluza de Ad-ministracioacuten Puacuteblica (14 pagraveg27-53)

El medi ambient eacutes a la Constitucioacute econogravemica i als drets econogravemics el que eacutes

la funcioacute social de la propietat al dret a la propietat privada El factor social de

la propietat privada eacutes un component essencialiintriacutensec del concepte de

propietat i no pas un condicionant exterior

La ponderacioacute del medi ambient amb el desenvolupament econogravemic fa que

un no es pugui entendre sense laltre de la mateixa manera que el dret a la

propietat privada no es pot comprendre sense tenir en compte la funcioacutesocial

daquesta

El medi ambient sha de comprendre com un dels preceptes de caire econogravemic

per diverses raons

bull La primera eacutes perquegrave la Constitucioacute sha dentendre com un tot i mai es pot

deslligar una part de les altres no es poden crear idees figures vinculants

alienes a la Constitucioacute

bull La segona raoacute eacutes perquegrave la Constitucioacute tampoc no es pot desvincular de la

realitat social del moment en quegrave saplica quan sinterpreta Avui la pro-

teccioacute del medi ambient ha pres una rellevagravencia que sha de preveure a

lhora dinterpretar la Constitucioacute

Lectura recomanada

MAguileraVaqueacutes (2004)Liacutemites constitucionales ala regulacioacuten de la propiedadprivada Especial considera-cioacuten a los aspectos medio-ambientales A M E Agra-dano de Llanos M AguileraVaqueacutes A Mauricio BricentildeoChaves Lecturas sobre derechodel medio ambiente (tom V)Bogotagrave Universidad Externa-do de Colombia

En la Sentegravencia 321981 de 28 de juliol el Tribunal Constitucional sosteacute

que hi ha figures que malgrat que no soacuten un dret fonamental si estan

primerament establertes en la Constitucioacute implicaran que el legislador

(en sentit ampli) les ha de regular en termes tals que siguin reconeixibles

per a la imatge que daquest dret tingui la consciegravencia social en cada temps

i lloc

Si es trasllada aquest plantejament a la proteccioacute del medi ambient es

pot afirmar que la proteccioacute del medi ambient ha destar present ha

dimpregnar totes aquelles normes que duna manera o altra hi puguin

incidir


La STC 321981 de 28 de ju-liol fa referegravencia a la garantiainstitucional de la proviacutencia


La consciegravencia social avui i a Espanya sobre la proteccioacute del medi ambient amb

relacioacute a altres normes ha evolucionat i dista enormement per exemple de la

consciegravencia social de fa trenta anys

Una mostra eacutes el canvienlajurisprudegravencia del Tribunal Constitucional amb

relacioacute a la proteccioacute del medi ambient que ha comportat tambeacute que el me-

di ambient formi part de les normesprogramagravetiques que constitueixen la

Constitucioacute econogravemica

Ruiacutez Robledo va meacutes lluny amb el plantejament anteriorment exposat i fins

i tot afirma que si les normes programagravetiques (com ara les normes relaciona-

des amb el medi ambient) no es consideren normes sense contingut podran

ser almiddotlegades davant del Tribunal Constitucional amb la finalitat de controlar

lactivitat legislativa i en consequumlegravencia el Tribunal Constitucional podragrave de-

clarar contragraveria a la Constitucioacute una llei que violi larticle 45 de la Constitu-

cioacute (Ruiacutez i Robledo 1993 pagraveg 36) especialment quan aquesta llei es porta a

terme en el marc de la Constitucioacute econogravemica Si a meacutes sinclou com es fa

aquiacute larticle 45 CE en la Constitucioacute econogravemica aquesta afirmacioacute esdeveacute

irrefutable

El fet dincloure larticle 45 CE dins de la Constitucioacute econogravemica doncs im-

plica una segraverie de consequumlegravencies la majoria ja shan esmentat en lapartat an-

terior quan sha analitzat aquest precepte

Larticle 45 CE en el conjunt de la Constitucioacute econogravemica compregraven

un mandat constitucional que es tradueix juntament amb els preceptes

econogravemics en unes normes programagravetiques que definiran lactuacioacute dels

poders puacuteblics

Sentegravencia 1131989 de 22 de juny

desenvolupar laccioacute normativa que resulti necessagraveria per a assegurar el compliment delsmandats constitucionals De totes maneres aquesta no eacutes una sentegravencia que es puguiconsiderar com un punt de referegravencia per a un determinat tipus dinterpretacioacute (siacute que potser un punt de partida) i porti que les persones puguin reclamar una segraverie dexigegravencies decaire social sense liacutemits Cal destacar el caragravecter excepcional duna sentegravencia com aquestai la dificultat daconseguir que una norma sigui declarada inconstitucional perquegrave violales normes programagravetiques

Lectura recomanada

Linici daquesta evolucioacutei sobretot de laugmentdatencioacute del dret vers el me-di ambient estagrave descrit en eltext de lautor seguumlentSJaquenoddeZsoumlgoumln(1989) El Derecho ambiental ysus principios rectores MadridMOPU

Punt dinflexioacute

El punt dinflexioacute daquesta ju-risprudegravencia constitucional estroba sobretot en la Sentegravencia641982 de 4 de novembre

La Constitucioacute meacutes que una norma eacutes un conjunt de normes la qual cosa

implica que les diverses normes contingudes en la Constitucioacute no tenen ni la

mateixa naturalesa ni els mateixos efectes Per aquesta raoacute seragrave determinant

observar detingudament amb quintipusdenormeseconogravemiquesespon-

derenlesmediambientals ja que dependragrave de la seva forccedila enfront dels pre-

ceptes ecologravegics que saccepti com a vagravelida una norma o no


EAlonsoGarciacutea (1984) Lainterpretacioacuten de la Constitu-cioacuten Madrid CEC


Resumint totes aquestes discussions que giren entorn de si el dret al medi

ambient forma part dels preceptes constitucionals de caire econogravemic o no cal

assenyalar que aquestes prenen rellevagravencia i un sentit especiacutefic quan sestudia

la ponderacioacute entre el medi ambient i el desenvolupament econogravemic

Si es considera la proteccioacute del medi ambient (larticle 45 CE) com una

de les parts integrants de les normes econogravemiques constitucionals el

resultat seragrave diferent que si es considera tot el que teacute relacioacute amb el medi

ambient com una cosa totalment aliena a leconomia

En el primercas el medi ambient i el desenvolupament econogravemic estaran al

mateixnivell

En el segon el medi ambient seragrave una limitacioacute a leconomia i per tant

leconomia tindragrave una posicioacutepreeminent enfront del medi ambient

Si larticle 45 CE reconeix el medi ambient com un dels preceptes que formen

part de la Constitucioacute econogravemica aleshores aquest no esdeveacute una simple li-

mitacioacute sinoacute que en forma part i impregna tots els altres preceptes econogravemics

El medi ambient no eacutes un simple liacutemit Larticle 45 CE saplica i sinterpreta

(o shauria daplicar i interpretar) amb els altres preceptes de caire econogravemic

sempre

Aquiacute ens decantem per la primera posicioacute coincidint amb Ruiacutez Robledo

(1993 pagraveg 40) segons la qual el medi ambient es converteix en un ele-

ment estructural de la Constitucioacute econogravemica de manera que larticle

45 CE sha de considerar en qualsevol interpretacioacute de les altres normes

econogravemiques de la Constitucioacute

Tal com sha anat apuntant cal insistir que aquest fet justificarestriccions

al seguumlent

bull la propietat privada

bull la llibertat dempresa

bull la lliure circulacioacute de beacutens i serveis

Exemples

Diverses sentegravencies del Tribunal Constitucional donen suport a aquesta postura Entredaltres la STC 661991 de 22 de marccedil en la qual el Tribunal Constitucional justificala limitacioacute de la propietat privada i la lliure circulacioacute de beacutens segons les mesures medi-ambientals i sanitagraveries

Relacioacute entre dretsubjectiu a la propietatprivada i la seva funcioacutesocial

Ja sha esmentat que el raona-ment eacutes forccedila semblant al queexplica la relacioacute entre el dretsubjectiu a la propietat privadai la seva funcioacute social La doc-trina i la jurisprudegravencia cons-titucional no shan cansat derepetir que la funcioacute social noeacutes un simple liacutemit a la propi-etat privada sinoacute que en for-ma part neacutes una part intriacuten-seca (STC 1701989 de 19doctubre sobre la Llei del ParcRegional de la Conca Alta delManzanares)

La Pedriza Ventisquero de la Condesa

El riu Manzanares al ParcParc Regional de la Conca Alta del Manzanares

(Comunitat Autogravenoma de Madrid)httpwwwmanzanareselrealorg


Jurisprudegravencia

Tambeacute en la Sentegravencia 661991 de 22 de marccedil el Tribunal Constitucional sosteacute (i sobre-tot) que la proteccioacute del medi ambient pot operar respecte a altres drets i principis cons-titucionals a meacutes del dret a la propietat com ara la llibertat dempresa i la lliure circulacioacutede beacutens (que es poden veure limitats segons larticle 452 CE)

A meacutes a meacutes les sentegravencies del Tribunal Constitucional STC 2271988 de 29 de desembre(sobre la Llei daiguumles) i la STC 1491991 de 4 de juliol (sobre la Llei de costes) entremoltes altres soacuten sentegravencies en quegrave els drets subjectius econogravemics senxiqueixen per aprotegir el medi ambient (sobretot parlen de la limitacioacute del dret a la propietat privada)

Dacord amb aquesta jurisprudegravencia constitucional potser siacute que no eacutes ago-

sarat afirmar que el medi ambient eacutes un dels components de la Constitucioacute

econogravemica


3 Distribucioacute de competegravencies

31 Introduccioacute

Per a fer efectiva la proteccioacute del medi ambient cal entre daltres unes normes

que la regulin i la garanteixin La Constitucioacute espanyola de 1978 estableix

qui teacute la competegravencia per a regular els diferents aspectes que afectin el medi

ambient Aquesta distribucioacute de competegravencies es fa sobretot enfuncioacutedela

mategraveria

Soacuten competents per a regular el medi ambient lEstat les comunitats

autogravenomes i en certa manera els ens locals

Aquesta distribucioacute ve marcada pel fet que com eacutes sabut Espanya eacutes un estat

descentralitzat en virtut entre daltres del que disposa larticle 2 CE Leix de

la distribucioacute de competegravencies de les diferents mategraveries entre lEstat i les co-

munitats autogravenomes es troba en els articles 148 i 149 de la Constitucioacute i en

els estatuts dautonomia de cada comunitat

Larticle148CE disposa

1 Les comunitats autogravenomes podran assumir competegravencies en les mategraveries seguumlents

[]

9a La gestioacute en mategraveria de proteccioacute del medi ambient

Larticle149CE estableix

1 LEstat teacute competegravencia exclusiva sobre les mategraveries seguumlents

[]

23a Legislacioacute bagravesica sobre proteccioacute del medi ambient sens perjudici de les facultatsde les comunitats autogravenomes per a lestabliment de normes addicionals de proteccioacute Lalegislacioacute bagravesica sobre espais i aprofitaments forestals i vies ramaderes

Lectura recomanada

Podeu aprofundir aquest te-ma en les obres seguumlentsMJReyesLoacutepez (coord)(2001) Derecho ambientalespantildeol Valegravencia Tirant loBlanchGRuiz-RicoRuiz (2000) Elderecho constitucional al medioambiente Valegravencia Tirant loBlanch (Monografiacuteas)AlliArangurenJC (2006)Distribucioacuten de competenci-as ambientales entre el Esta-do las comunidades autoacuteno-mas y las corporaciones loca-les A E Alonso Garciacutea BLozano Cutanda (dir) Dicci-onario Juriacutedico de Medio Ambi-ente Madrid IUSTELLoacutepezMenudoF (2005)Reparto competencial en mate-ria de medio ambiente Controlmediambiental de la Adminis-tracioacuten puacuteblica Madrid Estu-dios de Derecho Judicial

Competegravencies

Larticle 148 CE estableix lescompetegravencies que podran serassumides per les comunitatsautogravenomes en els seus esta-tuts dautonomia i el 149 lesque soacuten competegravencia exclusi-va de lEstat i que per tant lescomunitats autogravenomes no po-dran regular amb excepcioacute delque es pugui modificar en vir-tut de larticle 150 CE


El proceacutes de reforma estatutari iniciat el 2005 ha suposat un reconeixement

important del medi ambient

LEstatut dautonomia de Catalunya aprovat per la Llei orgagravenica 62006 de

19 de juliol esmenta el mediambientcomundelsobjectiusdeCatalunya

en el preagravembul i tambeacute en altres articles

Com a dretideure larticle27 titulat Drets i deures amb relacioacute al medi

ambient estableix el seguumlent

1 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat sostenible i respectuoacutesamb la salut dacord amb els estagravendards i els nivells de proteccioacute que determinen les lleisTambeacute tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions digualtati tenen el deure de fer-ne un uacutes responsable i evitar-ne el malbaratament

2 Totes les persones tenen dret a la proteccioacute davant de les diferents formes de conta-minacioacute dacord amb els estagravendards i els nivells que determinen les lleis Tambeacute tenenel deure de colmiddotlaborar en la conservacioacute del patrimoni natural i en les actuacions quetendeixin a eliminar les diferents formes de contaminacioacute amb lobjectiu de mantenir-loi conservar-lo per a les generacions futures

3 Totes les persones tenen dret a accedir a la informacioacute mediambiental de quegrave disposenels poders puacuteblics El dret dinformacioacute nomeacutes pot ser limitat per motius dordre puacuteblicjustificats en els termes que estableixen les lleis

Respecte a labast de la regulacioacute de drets subjectius relatius a competegravencies

autonogravemiques pels estatuts dautonomia vegeu la STC 2472007 de 12 de

desembre (FJ) i lanagravelisi que en fa entre daltres Embid Irujo (2008)

En conclusioacuten los Estatutos de Autonomiacutea que en el aacutembito institucional del

contenido estatutario pueden establecer derechos subjetivos por siacute mismos en

el aacutembito de atribucioacuten competencial requieren de la colaboracioacuten del legis-

lador autonoacutemico de tal manera que las prescripciones estatutarias relativas a

este uacuteltimo aacutembito cualquiera que sea el modo literal en que se enuncien han

de entenderse seguacuten antes se acaba de decir como mandatos orientaciones

u objetivos dirigidos a los poderes puacuteblicos autonoacutemicos para el ejercicio de

competencias que el Estatuto atribuya

Com a habilitacioacuteimandatalspoderspuacuteblics en larticle46 titulat Medi

ambient sostenibilitat i equilibri territorial estableix el seguumlent

Imatge de la portada de ledicioacute lEstatutdAutonomia de Catalunya de lany 2006 feta

per Antoni Tagravepies


1 Els poders puacuteblics han de vetllar per la proteccioacute del medi ambient per mitjagrave deladopcioacute de poliacutetiques puacutebliques basades en el desenvolupament sostenible i la solidari-tat colmiddotlectiva i intergeneracional

2 Les poliacutetiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reduccioacute de les dife-rents formes de contaminacioacute la fixacioacute destagravendards i de nivells miacutenims de proteccioacutelarticulacioacute de mesures correctives de limpacte ambiental la utilitzacioacute racional dels re-cursos naturals la prevencioacute i el control de lerosioacute i de les activitats que alteren el regravegimatmosfegraveric i climagravetic i el respecte als principis de preservacioacute del medi conservacioacute delsrecursos naturals responsabilitat fiscalitat ecologravegica i reciclatge i reutilitzacioacute dels beacutensi els productes

3 Els poders puacuteblics han de fer efectives les condicions per a la preservacioacute de la naturai la biodiversitat han de promoure la integracioacute dobjectius ambientals a les poliacutetiquessectorials i han destablir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi delpatrimoni natural i paisatgiacutestic

4 Els poders puacuteblics han de vetllar per la cohesioacute econogravemica i territorial aplicant poliacuteti-ques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya la proteccioacute del pai-satge la defensa del litoral el foment de les activitats agragraveries ramaderes i silviacutecoles i unadistribucioacute equilibrada al territori dels diferents sectors productius els serveis dinteregravesgeneral i les xarxes de comunicacioacute

5 Els poders puacuteblics han de facilitar als ciutadans la informacioacute mediambiental i hande fomentar leducacioacute en els valors de la preservacioacute i de la millora del medi ambientcom a patrimoni comuacute

La inclusioacute daquests dos articles eacutes un pas endavant pel que fa a la pro-

teccioacute mediambiental Sens dubte recollir el medi ambient com a dret i

com a deure comporta un compromiacutes ferm per part dels poders puacuteblics

amb lentorn i de caire estatutari

Per tant totes les normes i en especial les lleis que es facin en un futur queden

obligades per aquests articles Tambeacute elstrespoders legislatiu lexecutiu i el

judicial catalans i tambeacute els ciutadans

I pel que fa al tema exclusivament competencial ndashja que els articles 27 i 46 fan

referegravencia al medi ambient nomeacutes com a dret deure mandat i habilitacioacute als

poders puacuteblics en general i aixiacute sequiparen a larticle 45 de la Constitucioacutendash

sha danar als articles84i144 de la proposta dEstatut Shi estableixen les

competegravencies del GovernelParlamentielsenslocals catalans en mategraveria

de medi ambient

Larticle 144 sinclou dins del capiacutetol segon anomenat Mategraveries de les

competegravencies que a la vegada es troba dins el tiacutetolquart (De les competegraven-

cies) on senumeren les competegravencies que corresponen al Govern i al Parla-

ment de Catalunya Pel que fa al medi ambient la llista eacutes detallada

1 Correspon a la Generalitat la competegravencia compartida en mategraveria de medi ambient i lacompetegravencia per a lestabliment de normes addicionals de proteccioacute Aquesta competegraven-cia compartida inclou en tot cas

a) Lestabliment i la regulacioacute dels instruments de planificacioacute ambiental i del procedi-ment de tramitacioacute i aprovacioacute daquests instruments

b) Lestabliment i la regulacioacute de mesures de sostenibilitat fiscalitat i recerca ambientals


c) La regulacioacute dels recursos naturals de la flora i la fauna de la biodiversitat del mediambient mariacute i aquagravetic si no tenen per finalitat la preservacioacute dels recursos pesquersmariacutetims

d) La regulacioacute sobre prevencioacute en la produccioacute denvasos i embalatges en tot llur ciclede vida des que es generen fins que passen a eacutesser residus

e) La regulacioacute sobre prevencioacute i correccioacute de la generacioacute de residus amb origen o des-tinacioacute a Catalunya i sobre la gestioacute i el trasllat daquests i llur disposicioacute final f) La re-gulacioacute en la prevencioacute el control la correccioacute la recuperacioacute i la compensacioacute de lacontaminacioacute de sogravel i subsogravel

f) La regulacioacute i la gestioacute dels abocaments efectuats en les aiguumles interiors de Catalunyai tambeacute dels efectuats en les aiguumles superficials i subterragravenies que no passen per una altracomunitat autogravenoma En tot cas dins del seu agravembit territorial correspon a la Generali-tat la competegravencia executiva sobre la intervencioacute administrativa dels abocaments en lesaiguumles superficials i subterragravenies

g) La regulacioacute de lambient atmosfegraveric i de les diverses classes de contaminacioacute daquestla declaracioacute de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments decontrol de la contaminacioacute amb independegravencia de ladministracioacute competent per a au-toritzar lobra la instalmiddotlacioacute o lactivitat que la produeixi

h) La regulacioacute del regravegim dautoritzacioacute i seguiment de lemissioacute de gasos defectedhivernacle

i) La promocioacute de les qualificacions relatives a productes activitats instalmiddotlacions infra-estructures procediments processos productius o conductes respectuosos amb el medi

j) La prevencioacute la restauracioacute i la reparacioacute de danys al medi ambient i tambeacute el regravegimsancionador corresponent

k) Les mesures de proteccioacute de les espegravecies i el regravegim sancionador

Els paragravegrafs seguumlents del mateix article 144 fan referegravencia a competegravencies

exclusives sobre espais naturals dins de la comunitatautogravenoma

2 Correspon a la Generalitat en mategraveria despais naturals la competegravencia exclusiva querespectant el que disposa larticle 149123 de la Constitucioacute inclou en tot cas la regulacioacutei la declaracioacute de les figures de proteccioacute delimitacioacute planificacioacute i gestioacute despais naturalsi dhagravebitats protegits situats a Catalunya

A meacutes a meacutes fa referegravencia a altres competegravencies sobre els espais que ultrapas-

sen el territori o sobre la seva declaracioacute i delimitacioacute (apartatsterceriquart

del mateix article 144)

Lapartat cinquegrave estableix les competegravencies exclusives sobre climatologia i me-

teorologia I el sisegrave disposa les bases per a la regulacioacute del Cos dAgents Rurals

(article 1446 proposta EAC)

Aquest grau despecificacioacute eacutes una mostra meacutes que el que es busca amb

lEstatut de Catalunya de 2006 eacutes blindar les competegravencies de la Gene-

ralitat de Catalunya Si es tenen aquestes mategraveries com a progravepies lEstat

no hi podragrave entrar mitjanccedilant una llei bagravesica

Gestioacute despais naturalssituats a Catalunya

Els apartats tercer i quart delarticle 144 fan referegravencia ala gestioacute despais naturals situ-ats a Catalunya En concretlapartat quart de larticle 144parla dels parcs que com eldAiguumlestortes i Estany de SantMaurici gaudeixen de la pro-teccioacute estatal perquegrave han estatcreats per lEstat i no per la Ge-neralitat


Dins el mateix capiacutetol sobre les competegravencies de la Generalitat es torna a fer

referegravencia al medi ambient perograve de forma meacutestangencial en altres articles

com ara el 164 que fa referegravencia a la seguretat puacuteblica

Hi ha aixiacute mateix altres articles als quals tambeacute shauria de fer referegravencia quan

sexaminin les competegravencies mediambientals i meacutes si es fa des de la perspec-

tiva del desenvolupament sostenible com ara el 149 sobre Ordenacioacute del ter-

ritori i del paisatge del litoral i de lurbanisme i tambeacute molts daltres perograve

de moment els llistats aquiacute soacuten els meacutes rellevants

Daltra banda cal destacar que la proposta dEstatut tambeacute especifica les

competegravencies que podran assumir els enslocals cosa que no feia lEstatut de

1979

Senumeren en el capiacutetolsisegrave titulat El Govern local Seccioacute primera Orga-

nitzacioacute territorial local que a la vegada se situa en el tiacutetolsegon De les ins-

titucions En aquest cas totes les competegravencies senumeren en un sol article

el 84

Entre aquestes competegravencies que conforme al precepte han de ser exercides

per aquestes entitats amb plena autonomia subjecta nomeacutes a control de cons-

titucionalitat i de legalitat destaquen les incloses en els apartats seguumlents

bull Lapartat a sobre ordenacioacute i gestioacute del territori urbanisme i la conservacioacute

i el manteniment dels beacutens de domini puacuteblic local

bull Lapartat f sobre proteccioacute civil i la prevencioacute dincendis

bull Lapartat j que atorga als ens locals la competegravencia en la formulacioacute i la

gestioacute de poliacutetiques per a la proteccioacute del medi ambient i el desenvolupa-

ment sostenible

bull Lapartat n que diu que els municipis tenen la competegravencia en la regula-

cioacute la gestioacute i la vigilagravencia de les activitats i els usos que es duen a terme

a les platges als rius als llacs i a la muntanya

Per descomptat aquiacute tan sols shan apuntat els articles que regulen mategraveries

estretament lligades amb el medi ambient Cal tenir en compte altres apartats

de tots aquests articles de distribucioacute competencial que inclouen mategraveries so-

bre planificacioacute urbaniacutestica transports comerccedil o promocioacute econogravemica

Altres comunitats autogravenomes tambeacute han ampliat els instruments de proteccioacute

de medi ambient i els han recollit en el seus estatuts dautonomia

Vista general del Montseny

Vista general Deltebre

Vista general dels Pirineus

Faccedilana de lAjuntament de Barcelona


Tal com afirma Embid Irujo (2008) lEstatut dautonomia dAndalusia eacutes un

estatut ecologravegic per lelevat nombre de referegravencies dedicades al medi ambient

Sobre aixograve cal fer referegravencia a la mencioacute al medi ambient que es fa en preveure

els objectius (art103) principis rectors (art37) drets (art 28) deures (art 36)

i competegravencies (art 57)

Artiacuteculo 28 Medio ambiente

1 Todas las personas tienen derecho a vivir en un medio ambiente equilibrado sostenibley saludable asiacute como a disfrutar de los recursos naturales del entorno y el paisaje encondiciones de igualdad debiendo hacer un uso responsable del mismo para evitar sudeterioro y conservarlo para las generaciones futuras de acuerdo con lo que determinenlas leyes

2 Se garantiza este derecho mediante una adecuada proteccioacuten de la diversidad bioloacutegicay los procesos ecoloacutegicos el patrimonio natural el paisaje el agua el aire y los recursosnaturales

3 Todas las personas tienen derecho a acceder a la informacioacuten mediambiental de quedisponen los poderes puacuteblicos en los teacuterminos que establezcan las leyes

Pel que fa a lEstatut dautonomia dAragoacute larticle 18 reconeix els drets i deures

en relacioacute amb el medi ambient i larticle 71 i el 75 les competegravencies en la

mategraveria

Artiacuteculo 18 Derechos y deberes en relacioacuten con el medio ambiente

1 Todas las personas tienen derecho a vivir en un medio ambiente equilibrado sostenibley respetuoso hacia la salud de acuerdo con los estaacutendares y los niveles de proteccioacutenque determinan las leyes Tienen tambieacuten derecho a gozar de los recursos naturales encondiciones de igualdad y el deber de hacer un uso responsable de los mismos y evitarsu despilfarro

2 Todas las personas tienen derecho a la proteccioacuten ante las distintas formas de conta-minacioacuten de acuerdo con los estaacutendares y los niveles que se determinen por ley Tienentambieacuten el deber de colaborar en la conservacioacuten del patrimonio natural y en las actua-ciones que tiendan a eliminar las diferentes formas de contaminacioacuten con el objetivode su mantenimiento y conservacioacuten para las generaciones presentes y futuras

3 Todas las personas tienen derecho a acceder a la informacioacuten mediambiental de quedisponen los poderes puacuteblicos en los teacuterminos que establecen las leyes

4 La actividad de los poderes puacuteblicos se guiaraacute por los principios de prevencioacuten pre-caucioacuten y respeto a los derechos de las futuras generaciones

Duna manera semblant ho fa la Llei orgagravenica 142007 de 30 de novembre de

reforma de lEstatut dautonomia de Castella i Lleoacute tot i que no recull el medi

ambient com a dret sinoacute com a deure de la ciutadania que ha de conservar i

protegir el medi ambient i fer un uacutes responsable dels recursos naturals

Altres estatuts dautonomia no han dut a terme una regulacioacute tan exhausti-

va daquesta mategraveria La Llei orgagravenica 12007 de 28 de febrer de reforma de

lEstatut dautonomia de les Illes Balears tambeacute preveu el dret a un medi am-

bient sa i segur (art 23) i les competegravencies en aquesta mategraveria (art 30) com

ho fa tambeacute lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana (art 17 i 50

respectivament)

Vegeu tambeacute

Art 15 com a deure art 16com a principi rector i 70 i 71pel que fa a les competegravenciesautonogravemiques en la mategraveria


Recapitulant doncs per a saber qui pot regular o executar aquesta mategrave-

ria cal recoacuterrer en primer lloc a la Constitucioacute espanyola de 1978 arti-

cles 148 i 149 i en segon terme a lEstatut dautonomia Tambeacute caldragrave

considerar les competegravencies que puguin assumir en aquest sentit els ens

locals (que pel que fa a la regulacioacute soacuten menors)

Pel que fa a la relacioacute competencial Estat - comunitat autogravenoma estem davant

duna mategraveria concurrent en la qual lEstat sencarrega de la legislacioacutebagravesica

i la comunitatautogravenomaladesenvolupailexecuta

Aixiacute mateix una peculiaritat que teacute la mategraveria medi ambient eacutes que les comu-

nitats podran anar meacutes enllagrave en la proteccioacute del medi ambient Eacutes a dir po-

dran dacord amb larticle149123CE prendre mesuresmeacutescontundents

com ara podria ser una prohibicioacute meacutes estricta demissions contaminants que

les establertes per lEstat que quedaran com a bagravesiques Eacutes necessari aclarir que

no sentraragrave aquiacute en la problemagravetica que plantegen les subvencions en mategraveria

de medi ambient per part de lEstat ni en la seva capacitat de coordinacioacute

32 Tiacutetols competencials de lEstat

LEstat teacute la competegravencia exclusiva en la legislacioacute bagravesica sobre proteccioacute

del medi ambient

Una competegravencia que durant quinze anys anagrave meacutes enllagrave pel que fa a les co-

munitats autogravenomes de la vialenta arran de la clagraveusula residual En aquests

casos lEstat assumia tambeacute una potestat normativa genegraverica sobre medi am-

bient que una vegada les comunitats de via lenta recolliren la competegravencia

sobre medi ambient quedagrave esgotada

Assumpcioacute de competegravencies via ragravepida i via lenta

Lassumpcioacute de competegravencies per a cada comunitat autogravenoma ha estat diferent sobretoten un principi Aixiacute shan acabat distingint les comunitats de via ragravepida de les de vialenta en funcioacute del nivell de competegravencies que assumien al comenccedilament segons el queestablia la Constitucioacute el 1978 i el mateix proceacutes de creacioacute de lestat de les autonomi-es Avui aquestes diferegravencies shan anat diluint i gairebeacute totes les comunitats tenen elmateix grau de competegravencies en especial denccedilagrave que totes assumiren les competegravenciesdensenyament i salut

Avui en la distribucioacute de la competegravencia entre lEstat i les comunitats autograve-

nomes lEstat sencarrega de la legislacioacutebagravesica perograve amb una peculiaritat

que eacutes la possibilitat que les comunitats puguin establir normes addicionals

de proteccioacute com ja sha dit

Exemples

Sobre aquest tema vegeu lessentegravencies del Tribunal Cons-titucional 131992 de 6 defebrer 1021995 de 26 dejuny (subvencions) 3291993de 12 de novembre FJ 3 i1031989 de 8 de juny FJ 9-a(facultats estatals de coordina-cioacute)


Aixograve converteix el medi ambient en un tipus de competegravencia uacutenica en quegrave

la quumlestioacute que sha de resoldre eacutes definir quegrave senteacuten per legislacioacute bagravesica A

part de la problemagravetica que aquest concepte engloba en general en el cas del

medi ambient la possibilitat de proteccioacute addicional ha afegit un altre input

a la definicioacute

El TribunalConstitucional ha intentat precisar quina era la idea del consti-

tuent

el constituyente no ha pretendido reservar a la competencia legislativa del Estado soacuteloel establecimiento de preceptos baacutesicos necesitados de ulterior desarrollo sino que porel contrario ha entendido que debiacutea ser el Estado el que estableciese toda la normativaque considere indispensable para la proteccioacuten del medio ambiente (sin perjuicio claroestaacute de que ese laquostandardraquo proteccionista comuacuten fuese mejorado por asiacute decir por lasComunidades Autoacutenomas)

STC 1491991 de 4 de juliol

El Tribunal Constitucional haanatvariantlasevapostura quant al detall de

la normativa estatal

La presidenta del Tribunal Constitucional MariacuteaEmilia Casas Baamonde

httpwwwtribunalconstitucionales

En uns casos ha entegraves que aixograve no ha dafectar el futur desenvolupament

per part de les comunitats autogravenomes i per tant eacutes constitucional fer una

normativa bagravesica detallada i exigent

Exemple


En canvi en daltres el Tribunal ha reconegut que un exceacutes de detall desman-

tellaria la possibilitat reguladora i de desenvolupament de les comunitats autograve-

nomes

Exemple


Sigui com sigui en general la pragravectica ha estat acceptar una legislacioacute

bagravesica en mategraveria de medi ambient dilatada (meacutes que en altres mategraveries

en les quals lEstat teacute tambeacute la competegravencia de la legislacioacute bagravesica) en

la qual lEstat defineix uns miacutenims homogenis per a totes les comuni-

tats autogravenomes quant a la proteccioacute mediambiental que desenvolupen

i intensifiquen les comunitats en funcioacute de les seves caracteriacutestiques i

prioritats

Cal apuntar aquiacute tambeacute una caracteriacutestica progravepia de les mategraveriesconcurrents

com eacutes el medi ambient que eacutes la definicioacute de quegrave sha dentendre per bagravesic i la

problemagravetica destablir el desenvolupamentlegislatiu quan lEstat no regula

el que eacutes bagravesic

Lectura recomanada

LOrtegaAacutelvarez (2000)La organizacioacuten administra-tiva del medio ambiente ALecciones de Derecho del MedioAmbiente (pagraveg 104) Vallado-lid Lex Nova


Tipus de competegravencies

A grans trets hi ha tres tipus de competegravencies 1) les exclusives de lEstat o de la comunitatautogravenoma en les quals poden regular desenvolupar i aplicar (executar) la mategraveria enquumlestioacute 2) les competegravencies concurrents en les quals lEstat estableix la legislacioacute bagravesicai la comunitat autogravenoma desenvolupa aquesta legislacioacute i lexecuta 3) les competegravenciescompartides en les quals lEstat teacute la competegravencia destablir i desenvolupar una mategraveria ila comunitat dexecutar-la En les competegravencies concurrents i compartides eacutes possible fernormes executives per a executar-les de manera organitzada i eficaccedil Per a una explicacioacutemeacutes detallada i clara sobre aquests temes consulteu un manual de dret constitucional

Pel que fa a labast de la competegravencia estatal en mategraveria de medi ambient pot

resultar interessant la lectura de la sentegravencia 1662002 de 18 de setembre de

2002

Ahora bien como sentildeala la STC 1961996 de 28 de noviembre (FJ 2) en el aacutembito delart 149123 CE la legislacioacuten baacutesica posee la caracteriacutestica teacutecnica de normas miacutenimasde proteccioacuten que permiten normas adicionales o un plus de proteccioacuten de forma que lalegislacioacuten baacutesica del Estado no cumple en este caso una funcioacuten de uniformidad relativasino maacutes bien de ordenacioacuten mediante miacutenimos que han de respetarse en todo caso peroque pueden permitir que cada una de las Comunidades Autoacutenomas con competenciasen la materia establezca niveles de proteccioacuten maacutes altos que no entrariacutean por soacutelo eso encontradiccioacuten con la normativa baacutesica del Estado sobre proteccioacuten del medio ambientesiendo el sentido del texto constitucional el de que las bases estatales son de caraacutectermiacutenimo y por tanto los niveles de proteccioacuten que establecen pueden ser ampliados omejorados por la normativa autonoacutemica En definitiva la proteccioacuten concedida por laLey estatal puede ser ampliada y mejorada por la Ley autonoacutemica lo que resulta consti-tucionalmente improcedente es que resulte restringida o disminuida

A partir daquiacute sorgeixen alguns dubtes com ara quegrave passa quan lEstat no fa

la normativa bagravesica La comunitat autogravenoma shauragrave desperar per a regular

De fet no no cal El que pot fer la comunitat eacutes deduir el que eacutes bagravesic de la

normativa estatal ja existent i iniciar pel seu compte les lleis i reglaments de

desenvolupament i execucioacute

Vegeu tambeacute

FJ 9

Ogravebviament aixograve comporta una segraverie de complexitats que el Tribunal Consti-

tucional ha anat aclarint en la seva agravemplia jurisprudegravencia Per altra banda en

el moment en quegrave lEstat reguli una mategraveria bagravesica de la qual la comunitat

autogravenoma ja havia fet legislacioacute de desenvolupament aquesta per descomp-

tat shauragrave de modificar per a adequar-se a aquella

Pel que fa a identificar el bagravesic la legislacioacute bagravesica cal destacar que eacutes deter-

minadaperlamategraveria i no per la forma Dit duna altra manera lEstat en

general fa la normativa bagravesica en una llei perograve pot donar-se el cas encara que

no eacutes aconsellable que lEstat realitzi la normativa bagravesica per mitjagrave dun regla-

ment Tot i que no eacutes el meacutes ograveptim no per aixograve la norma eacutes inconstitucional

I viceversa la normativa de desenvolupament tambeacute es fa i en aquest cas siacute

que eacutes adequat tant per llei com per reglament o normes inferiors


STC 1701989 de 19 de fe-brer FJ 2 1491991 de 4 dejuliol FJ 3-C i FJ 3-D-c 1021995 de 26 de juny FJ 81981991 de 17 doctubreFJ 3-g i 1021995 de 26 dejuny FJ 8


Per acabar cal posar de relleu que el caragravectercomplex de les quumlestions relaci-

onades amb el mediambient afecta diversos sectors de lordenament juriacutedic

explica el caragravecter transversal de les competegravencies

A meacutes del tiacutetol competencial de medi ambient lEstat disposa daltres tiacutetols

que li permeten incidir en mategraveria mediambiental ni que sigui indirectament

Per exemple lEstat teacute la competegravencia sobre legislacioacute civil penal i fiscal Di-

lucidar quegrave pertany a la competegravencia de medi ambient i quegrave per exemple a

la competegravencia dobres puacutebliques dinteregraves general eacutes complex El criteride-

terminanteacutesidentificarelprincipal i ser conscients que un sol tema com

ports o ferrocarrils pot acabar incloent competegravencies molt diverses entre elles

tambeacute les mediambientals

A meacutes en determinades circumstagravencies lEstat pot assumir competegravencies que

en principi corresponen a les comunitats autogravenomes Aixiacute la Llei 262007

de 23 doctubre de responsabilitat mediambiental reconeix que amb caragravec-

ter excepcional i quan aixiacute ho requereixin motius dextraordinagraveria gravetat o

urgegravencia lAdministracioacute General de lEstat pot promoure coordinar o adop-

tar totes les mesures que siguin necessagraveries per a evitar danys mediambientals

irreparables o per a protegir la salut humana amb la colmiddotlaboracioacute de les co-

munitats autogravenomes i dacord amb les seves respectives competegravencies

33 Tiacutetols competencials de les comunitats autogravenomes


STC 641982 de 4 de novem-bre FJ 5 1021995 de 26 dejuny FFJJ 3 i 7 i 1181996 de27 de juny FJ 43


STC 131998 de 26 de gener

Portal del Ministeri de Medi Ambientwwwmmaes

En un principi es distingia entre les comunitats autogravenomes que havien acce-

dit a lautonomia per la via ragravepida de les que ho feien per la via lenta (article

143 CE) pel que fa a lassumpcioacute de la competegravencia del medi ambient Aques-

ta distincioacute sextingeix en el moment en quegrave la Llei orgagravenica 91992 de 23

de desembre de transferegravencies de competegravencies a les comunitats autogravenomes

atorga a les de via lenta tambeacute les competegravencies de desenvolupament legisla-

tiu i execucioacute en mategraveria de normes addicionals de proteccioacute del medi ambi-

ent I quan aquestes per la seva banda inclouen la competegravenciadedesen-

volupamentdelalegislacioacuteiexecucioacutedelaproteccioacutedelmediambient

Imatge de linterior del Parlamenthttpwwwparlament-catnet

Les comunitats autogravenomes com passava amb lEstat tambeacute tenen tiacutetols

competencials que afecten els agravembits materials del medi ambient que per la

seva especificitat simposen al de medi ambient Per exemple lordenacioacute del

seu territori agricultura i caccedila i pesca

I aixiacute mateix tenen la possibilitat destablirnormesaddicionalsdeprotec-

cioacute Eacutes a dir poden anar meacutes enllagrave


STC 1021995


Recapitulant doncs i tenint en compte el que ja hem exposat els tiacutetols

competencials de les comunitats autogravenomes soacuten els que estableixen els

seus estatuts dautonomia conforme a larticle 148 19 i el 149123 CE

Aixiacute com ja sha comentat en la introduccioacute Catalunyahaassumitlesseves

competegravencies en larticle 1016 del seu Estatut dautonomia que estan essent

ampliades amb la reforma de lEstatut de 2006

Sigui com sigui i dacord amb la Constitucioacute espanyola (article

149123) lEstat teacute la competegravencia exclusiva sobre la legislacioacute bagravesica

Les comunitats autogravenomes la desenvolupen i poden tambeacute establir

mesures addicionals de proteccioacute del medi ambient

Vegeu tambeacute

Podeu consultar aquest temaen lapartat 51 daquest mograve-dul

Qualsevol comunitat autogravenoma pot per tant iniciar poliacutetiques mediambien-

tals meacutes estrictes que les estatals En el cas de Catalunya no nomeacutes pot sinoacute

que el seu Estatut li exigeix que aixiacute sigui i meacutes si es teacute en compte el tarannagrave

que estagrave emprenent levolucioacute del seu Estatut i el seu desenvolupament

34 Tiacutetols competencials dels ens locals

LEstat teacute la competegravencia per a definir els principis generals pel que fa al

medi ambient que podran assumir els ens locals Fins i tot pot delegar-

los alguna de les seves progravepies competegravencies en aquesta mategraveria

La Lleireguladoradelesbasesdelregravegimlocal de 1985 redactada per lEstat

en larticle25 atorga als ens locals diferents tiacutetols competencials sobre medi

ambient

Portal del Departament de Medi Ambienthttpmediambientgencatnet

Per tant per a conegraveixer les competegravencies que tenen els municipis en mategrave-

ria mediambiental caldragrave consultar la normativa bagravesica establerta per lEstat

Aquestes competegravencies municipals no shan de considerar un obstacle per a

les competegravencies de lEstat o de les comunitats autogravenomes sempre que es re-

alitzin com a complementagraveriesoresiduals

Aixiacute elsmunicipis podran assumir les competegravencies en mategraveria mediambi-

ental que siguin susceptibles de ser-ho en virtut del que disposa la Constitucioacute

i segons el que hagi establert

bull en primer terme la legislacioacute bagravesica estatal

bull en segon terme tant la normativa estatal com lautonogravemica dacord amb

les seves competegravencies


STC 2141989 de 21 dedesembre FJ 12-a i 12-b res-pectivament


De fet soacuten els ens locals els que tenen un dels papers meacutes determinants

en la proteccioacute del medi ambient

Els municipis en ser una administracioacute propera als ciutadans poden ser un

canalmolteficaccedilivisibleperalaimplementacioacutedepoliacutetiquesmediam-

bientals Aixiacute avui i cada vegada meacutes moltes viles ja opten per un model de

creixement sostenible en el qual laplicacioacute de lAgenda 21 eacutes una prioritat

Altres municipis shan adherit al moviment de les viles lentes (citta slow mo-

vement) que pretenen seguir un ritme pausat i finalment algunes han optat

per un model de creixement i una planificacioacute urbaniacutestiques meacutes raonable i

conforme als interessos generals

Algunes decisionsimportants

Dells depegraven en gran mane-ra lorganitzacioacute territorial delmunicipi quins terrenys se-ran finalment urbanitzablesdacord amb la llei i si es pro-tegeixen o es converteixen ensogravel urbagrave Com creix la ciutat ola vila si sincorpora una reco-llida selectiva de residus estric-ta o si tan sols se cenyeix es-trictament al que estableix lallei Des dels municipis tambeacutees decideix encara que so-vint coordinat amb els governsautonogravemics si es construei-xen en el seu terme molins devent abocadors o plantes dereciclatge

Consell Municipal de Medi Ambient iSostenibilitat Ajuntament de Barcelona

Pla per a la implementacioacute de lAgenda 21(Accioacute 21)

httpwwwmediambientbcnescatwelcome2htm

Aquest moviment defensa un tipus de ciutaton imperi la tranquilmiddotlitat Es tracta duna de

les opcions que hi ha per a assolir la proteccioacutedel medi ambient En efecte altres vies

ogravebviament poden ser i soacuten igual deficaces irespectables httpwwwcittaslownet


4 Sistemes de responsabilitat

41 Introduccioacute

La Constitucioacute preveu els principis del sistema per a la reparacioacute dels danys

ambientals En particular lapartat tercer de larticle45delaConstitucioacutees-

panyolade1978 disposa

La llei fixaragrave sancions penals o si escau administratives per als qui violin el que esdisposa en lapartat anterior i establiragrave lobligacioacute daquests de reparar el dany causat

Aquesta eacutes la base a partir de la qual es dissenya la responsabilitat en relacioacute

al medi ambient

La responsabilitat pot ser civil penal io administrativa

Els danys ambientals poden provocar diferents tipus de lesions Duna ban-

da poden ocasionar danys als beacutens o drets privats o a les persones De laltra

poden provocar danys generals no individualitzables Siguin quines siguin

les consequumlegravencies dels danys lexigegravencia de reparacioacute dels danys es configura

dacord amb lesquema seguumlent

1 Quan els danys siguin consequumlegravencia dun fet que sigui constitutiu de delicte

la responsabilitat sha de resoldre en lagravembit penal Com es veuragrave a continuacioacute

la comissioacute dun ilmiddotliacutecit penal suposa generalment lobligacioacute de reparar el

dany causat com a consequumlegravencia daquest

2 Quan els danys ambientals no deriven dun fet constitutiu de delicte sha

danar al regravegim de responsabilitat extracontractual En aquest cas la responsa-

bilitat pels danys causats pels particulars sexigeix dacord amb el que preveu

lart 1902 CC i si el causant dels danys eacutes lAdministracioacute puacuteblica ens trobem

davant dels supogravesits de responsabilitat patrimonial de lAdministracioacute puacuteblica

regulats en lart 132 i seguumlents de la LRJPAC

3 Quan els danys ambientals es deriven duna infraccioacute administrativa caldragrave

resoldre-ho en lagravembit sancionador administratiu En aquest cas la LJPRAC

estableix lexigegravencia de la reposicioacute de la situacioacute alterada al seu estadi originari

(art 1302)


Fins i tot es pot parlar de responsabilitat de lEstat legislador una

responsabilitat que en tot cas aniria acompanyada duna declaracioacute

dinconstitucionalitat de la llei causant i que pot dur a crear nova normativa

per a solucionar la responsabilitat creada per lEstat legislador

Una altra quumlestioacute que hi estagrave lligada eacutes la de les lleis desproporcionades amb

relacioacute al dret de propietat que tambeacute poden dur a una responsabilitat per part

de lEstat meacutes individualitzada si escau si eacutes que sacaben declarant incons-

titucionals

Fem referegravencia al fenomen que als Estats Units es coneix com a regulatory

takings regulacionsexpropiatograveries de la propietat (Aguilera Vaqueacutes 2004)

perograve no analitzarem aquesta quumlestioacute i us remetem a les obres escrites sobre

aquest tema perquegrave eacutes complex i perquegrave indirectament sha tractat ja en el

primer apartat

Lectures recomanades

EGarciacuteadeEnterriacutea (2005) La Responsabilidad Patrimonial del Estado Legislador en elDerecho espantildeol Madrid Civitas

JDiacuteazDelgado (2005) Responsabilidad patrimonial del Estado legislador administrador yjuez Madrid Consejo General del Poder Judicial

Recapitulant a continuacioacute es descriuen diverses quumlestions relacionades amb

la responsabilitat legal Es tracta de veure quines consequumlegravencies es deriven del

fet dincomplirlalegislacioacuteambiental

Exemple

La Llei 92002 de 24 dabrilsobre la concessioacute dun cregraveditextraordinari per un import de2608710117 euros per al pa-gament de sentegravencies deriva-des de la responsabilitat pa-trimonial de lEstat legisladorpel gravamen complementaride la taxa del joc establert el1990

Portal de DEPANAwwwdepanaorg

Cal distingir entre tres tipus de responsabilitats penal civil i administrativa

Les responsabilitats penal i administrativa es caracteritzen per la seva finalitat

sancionadora mentre que lesperit de la responsabilitat civil eacutes meacutes reparador

Es comenccedilaragrave per la responsabilitat meacutes contundent en la resposta la penal

42 Responsabilitat penal

Lectura recomanada

EAmenoacutesAPentildealverLl-XToldragrave (1996) Els drets delmedi ambient Tarragona ElMegravedol

La responsabilitat eacutes penal quan ens trobem davant de conductes espe-

cialment greus regulades com a tals per la llei

Per la seva naturalesa les sancions penals tan sols es podran imposar a les per-

sonesfiacutesiques que amb la seva accioacute o omissioacute dolosa o culpable hagin comegraves

algunes de les conductespunibles per llei que sanomenen delictes i faltes La

sancioacute meacutes greu que es pot imposar en aquest sentit ndashi en tot lordenamentndash

eacutes la presoacute

Consell General del Poder Judicial A lesquerrael Tribunal Suprem i a la dreta jutjats i

tribunals Al seu lloc web sexplica lorganitzacioacutedel poder judicial i la seva estructura

httpwwwpoderjudiciales


Per tant tot i que les persones juriacutediques (empreses induacutestries societats etc)

no poden tenir responsabilitats penals ndasharran del principi general de societas

delinquere non potest (les societats no poden delinquir)ndash siacute que en poden tenir

les persones que dirigeixen o representen aquestes empreses les responsables

de laccioacute

Com eacutes sabut el dret penal en general teacute i ha de tenir luacuteltima paraula

en la resposta dun estat a les conductes condemnables

Per tant estem com sha dit davant de la darrera solucioacute que els poders

puacuteblics presenten contra la manca de responsabilitat dels ciutadans

Abans cal acudir a la responsabilitat administrativa io civil que des del punt

de vista patrimonial soacuten molt meacutes satisfactograveries Malauradament en la pragravec-

tica les sancions penals soacuten les que han tingut meacutes ressograve i en alguns casos

meacutes eficagravecia fins i tot per raons merament aleatograveries que sovint responen al ta-

rannagrave eficaccedil dalguns fiscals penals mediambientalistes i la saturacioacute per altra

banda dels tribunals contenciosos administratius ndashen especial a Catalunya

La responsabilitat penal amb relacioacute al medi ambient estagrave regulada en el Codi

penal aprovat per la Lleiorgagravenica101995 de 23 de novembre del Codi

penal modificat despreacutes per la Lleiorgagravenica152003 de 25 de novembre

El tiacutetolsetzegrave tipifica Els delictes relatius a lordenacioacute del territori i la proteccioacute

del patrimoni histograveric i del medi ambient El capiacutetoltercer regula els delictes

contra els recursos naturals i el medi ambient en els articles325a331 el que

tradicionalment es coneix com a delictes ecologravegics

En larticle325 sespecifiquen les penesielstipuspenals principals i sexigeix

que hi hagi dol io vulneracioacute de la llei i per als casos en quegrave satempti a meacutes a

meacutes contra la salut de les persones la pena seragrave meacutes greu Aquest article parla

tant dexcavacions com dabocaments emissions radiacions i sorolls entre

molts altres actes delictius

Lobjecte daquestes ofenses pot ser tant latmosfera com el sogravel el subsogravel les

aiguumles mariacutetimes o subterragravenies i els espais transfronterers En tot cas si es posa

en perill o es danyen els sistemes naturals

La pena de presoacute que simposaragrave seragrave meacutes estricta si finalment el risc greu de

perjudici atemptacontralasalut de les persones

Responsabilitat penal

Sigui com sigui la responsa-bilitat penal hauria de ser hade ser i eacutes luacuteltima solucioacute i esreserva per a situacions moltgreus


Si tots aquests actes es fan dolosament i per a ser meacutes exactes si els actes que

descriu lapartat segon de larticle 325 es cometenambdol hi hauragrave una pena

meacutes gran encara simposaragrave pena per danys a les persones que es descriu en

lapartat primer i a meacutes a meacutes una pena de presoacute de dos a quatre anys

Capiacutetulo III De los delitos contra los recursos naturales y el medio ambiente

Artiacuteculo325

1 Seraacute castigado con las penas de prisioacuten de seis meses a cuatro antildeos multa de ocho a24 meses e inhabilitacioacuten especial para profesioacuten u oficio por tiempo de uno a tres antildeosel que contraviniendo las leyes u otras disposiciones de caraacutecter general protectoras delmedio ambiente provoque o realice directa o indirectamente emisiones vertidos radi-aciones extracciones o excavaciones aterramientos ruidos vibraciones inyecciones odepoacutesitos en la atmoacutesfera el suelo el subsuelo o las aguas terrestres mariacutetimas o sub-terraacuteneas con incidencia incluso en los espacios transfronterizos asiacute como las captaci-ones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturalesSi el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas la pena de prisioacuten seimpondraacute en su mitad superior

2 El que dolosamente libere emita o introduzca radiaciones ionizantes u otras sustan-cias en el aire tierra o aguas mariacutetimas continentales superficiales o subterraacuteneas encantidad que produzca en alguna persona la muerte o enfermedad que ademaacutes de unaprimera asistencia facultativa requiera tratamiento meacutedico o quiruacutergico o produzca se-cuelas irreversibles seraacute castigado ademaacutes de con la pena que corresponda por el dantildeocausado a las personas con la prisioacuten de dos a cuatro antildeos

Codi penal (2003)

Larticle 325 eacutes el tipus principal Els altres preceptes desenvolupen ma-

tisen i precisen el que sestableix en larticle 325 CP

Aixiacute larticle 326 determina enquinscasossimposaragraveunapenasuperioren

grau per exemple si una induacutestria actua clandestinament o actua desobeint

ordres expresses de lautoritat administrativa corresponent

Artiacuteculo326

Se impondraacute la pena superior en grado sin perjuicio de las que puedan correspondercon arreglo a otros preceptos de este Coacutedigo cuando en la comisioacuten de cualquiera de loshechos descritos en el artiacuteculo anterior concurra alguna de las circunstancias siguientes

a) Que la industria o actividad funcione clandestinamente sin haber obtenido la precep-tiva autorizacioacuten o aprobacioacuten administrativa de sus instalaciones

b) Que se hayan desobedecido las oacuterdenes expresas de la autoridad administrativa decorreccioacuten o suspensioacuten de las actividades tipificadas en el artiacuteculo anterior

c) Que se haya falseado u ocultado informacioacuten sobre los aspectos ambientales de lamisma

d) Que se haya obstaculizado la actividad inspectora de la Administracioacuten

e) Que se haya producido un riesgo de deterioro irreversible o catastroacutefico

f) Que se produzca una extraccioacuten ilegal de aguas en periacuteodo de restricciones


Larticle327 fa referegravencia a altres tipusdemesures que poden prendre el

jutge o tribunal per tal devitar danys impedir-los o localitzar io neutralitzar

el possible infractor

Artiacuteculo327

En todos los casos previstos en los dos artiacuteculos anteriores el Juez o Tribunal podraacute acor-dar alguna de las medidas previstas en las letras a o e del artiacuteculo 129 de este Coacutedigo

Larticle328 es refereix a lestablimentdedeixalleries idipogravesits togravexics i

perillosos que afectin la salut de les persones i els sistemes naturals

Artiacuteculo328

Seraacuten castigados con la pena de prisioacuten de cinco a siete meses y multa de 10 a 14 mesesquienes estableciesen depoacutesitos o vertederos de desechos o residuos soacutelidos o liacutequidos quesean toacutexicos o peligrosos y puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemasnaturales o la salud de las personas

Larticle329 agreuja les penes per als funcionarisiautoritats

Artiacuteculo329

1 La autoridad o funcionario puacuteblico que a sabiendas hubiere informado favorable-mente la concesioacuten de licencias manifiestamente ilegales que autoricen el funcionami-ento de las industrias o actividades contaminantes a que se refieren los artiacuteculos anteri-ores o que con motivo de sus inspecciones hubieren silenciado la infraccioacuten de Leyes odisposiciones normativas de caraacutecter general que las regulen seraacute castigado con la penaestablecida en el artiacuteculo 404 de este Coacutedigo y ademaacutes con la de prisioacuten de seis meses atres antildeos o la de multa de ocho a veinticuatro meses

2 Con las mismas penas se castigaraacute a la autoridad o funcionario puacuteblico que por siacutemismo o como miembro de un organismo colegiado hubiese resuelto o votado a favorde su concesioacuten a sabiendas de su injusticia

Larticle330 tambeacute les agreuja pels delictes comesos en espaisnaturalspro-

tegits

Artiacuteculo330

Quien en un espacio natural protegido dantildeare gravemente alguno de los elementos quehayan servido para calificarlo incurriraacute en la pena de prisioacuten de uno a cuatro antildeos ymulta de doce a veinticuatro meses

I finalment larticle331 redueix les penes davant dels casos dimprudegravencia

greuino-dol

Artiacuteculo331

Los hechos previstos en este Capiacutetulo seraacuten sancionados en su caso con la pena inferi-or en grado en sus respectivos supuestos cuando se hayan cometido por imprudenciagrave

El capiacutetolquart tipifica els delictes dirigits a protegir la florailafauna (arti-

cles 332 a 336) i presenta una distribucioacute de delictes i grau de les penes similar

als del capiacutetol anterior


Capiacutetulo IV De los delitos relativos a la proteccioacuten de la flora fauna y animales domeacutes-ticos

Artiacuteculo332

El que con grave perjuicio para el medio ambiente corte tale queme arranque recolecteo efectuacutee traacutefico ilegal de alguna especie o subespecie de flora amenazada o de sus propaacute-gulos o destruya o altere gravemente su haacutebitat seraacute castigado con la pena de prisioacuten decuatro meses a dos antildeos o multa de ocho a 24 meses

Artiacuteculo333

El que introdujera o liberara especies de flora o fauna no autoacutectona de modo que perju-dique el equilibrio bioloacutegico contraviniendo las leyes o disposiciones de caraacutecter generalprotectoras de las especies de flora o fauna seraacute castigado con la pena de prisioacuten de cuatromeses a dos antildeos o multa de ocho a 24 meses

Artiacuteculo334

1 El que cace o pesque especies amenazadas realice actividades que impidan o dificultensu reproduccioacuten o migracioacuten contraviniendo las leyes o disposiciones de caraacutecter generalprotectoras de las especies de fauna silvestre comercie o trafique con ellas o con sus restosseraacute castigado con la pena de prisioacuten de cuatro meses a dos antildeos o multa de ocho a 24meses y en todo caso inhabilitacioacuten especial para el ejercicio del derecho de cazar opescar por tiempo de dos a cuatro antildeos

2 La pena se impondraacute en su mitad superior si se trata de especies o subespecies catalo-gadas en peligro de extincioacuten

Artiacuteculo335

1 El que cace o pesque especies distintas de las indicadas en el artiacuteculo anterior cuandoesteacute expresamente prohibido por las normas especiacuteficas sobre su caza o pesca seraacute casti-gado con la pena de multa de ocho a 12 meses e inhabilitacioacuten especial para el ejerciciodel derecho de cazar o pescar por tiempo de dos a cinco antildeos

2 El que cace o pesque especies a las que se refiere el apartado anterior en terrenos puacute-blicos o privados ajenos sometidos a reacutegimen cinegeacutetico especial sin el debido permisode su titular seraacute castigado con la pena de multa de cuatro a ocho meses e inhabilitacioacutenespecial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar por tiempo de uno a tres antildeosademaacutes de las penas que pudieran corresponderle en su caso por la comisioacuten del delitoprevisto en el apartado 1 de este artiacuteculo

3 Si las conductas anteriores produjeran graves dantildeos al patrimonio cinegeacutetico de unterreno sometido a reacutegimen cinegeacutetico especial se impondraacute la pena de prisioacuten de seismeses a dos antildeos e inhabilitacioacuten especial para el ejercicio de los derechos de cazar ypescar por tiempo de dos a cinco antildeos

4 Se impondraacute la pena en su mitad superior cuando las conductas tipificadas en esteartiacuteculo se realicen en grupo de tres o maacutes personas o utilizando artes o medios prohibidoslegal o reglamentariamente

Artiacuteculo336

El que sin estar legalmente autorizado emplee para la caza o pesca veneno medios ex-plosivos u otros instrumentos o artes de similar eficacia destructiva para la fauna seraacutecastigado con la pena de prisioacuten de cuatro meses a dos antildeos o multa de ocho a 24 mesesy en todo caso inhabilitacioacuten especial para el ejercicio del derecho de cazar o pescar portiempo de uno a tres antildeos Si el dantildeo causado fuera de notoria importancia se impondraacutela pena de prisioacuten antes mencionada en su mitad superior

Arran de la brutal violegravencia que en alguns casos sha infligit als animals de

companyia amb lexcusa que eren propis i animals el Codi penal tipifica

aquestes actuacions tan condemnables en larticle337 (animalsdomegravestics)


Artiacuteculo337

Los que maltrataren con ensantildeamiento e injustificadamente a animales domeacutesticoscausaacutendoles la muerte o provocaacutendoles lesiones que produzcan un grave menoscabo fiacutesi-co seraacuten castigados con la pena de prisioacuten de tres meses a un antildeo e inhabilitacioacuten especialde uno a tres antildeos para el ejercicio de profesioacuten oficio o comercio que tenga relacioacutencon los animales

Per acabar el capiacutetolcinquegrave del mateix tiacutetol inclou les disposicionscomunes

que augmenten les mesures en alguns casos per exemple si aquests delictes

es cometen en espais protegits

Capiacutetulo V Disposiciones comunes

Artiacuteculo338

Cuando las conductas definidas en este Tiacutetulo afecten a alguacuten espacio natural protegidose impondraacuten las penas superiores en grado a las respectivamente previstas

Artiacuteculo339

Los Jueces o Tribunales motivadamente podraacuten ordenar la adopcioacuten a cargo del autordel hecho de medidas encaminadas a restaurar el equilibrio ecoloacutegico perturbado asiacutecomo adoptar cualquier otra medida cautelar necesaria para la proteccioacuten de los bienestutelados en este Tiacutetulo

Artiacuteculo340

Si el culpable de cualquiera de los hechos tipificados en este Tiacutetulo hubiera procedidovoluntariamente a reparar el dantildeo causado los Jueces y Tribunales le impondraacuten la penainferior en grado a las respectivamente previstas

En suma el Codi penal defineix com a delictes diverses desenes de con-

ductes greus contra el medi ambient

Aquest canvinormatiu ha suposat una millorasubstancial pel que fa al codi

anterior en el qual molt pocs comportaments greus eren considerats delicte

i les penes previstes eren tan baixes que els infractors les cometien sabedors

de les seves escasses consequumlegravencies

El Codi penal sanciona els delictes ecologravegics que suposin danys a

lordenacioacute del territori o urbaniacutestics els recursos naturals i el medi am-

bient la flora i fauna i aquells derivats de lenergia nuclear i les radia-

cions ionitzants els incendis forestals i altres delictes de risc

El cagravestig per haver comegraves un delicte ecologravegic pot dur a la presoacute o a larrest

de cap de setmana

La majoria de les penes de presoacute oscilmiddotlen entre el miacutenim de sis mesos fins a

dos tres quatre o fins i tot nou anys en alguns supogravesits


Larrestdecapdesetmana establert per exemple per al delicte dabocaments

togravexics consisteix en la privacioacute de llibertat durant trenta-sis hores del cap de

setmana

La pena de multa que estagrave inclosa en gairebeacute tots els delictes contra el medi

ambient es basa en la imposicioacute duna sancioacute monetagraveria Larticle 88 permet

que es puguin substituir les penes de presoacute que no excedeixin dun any i fins

i tot amb caragravecter excepcional les que no excedeixin de dos anys per arrest

de cap de setmana o multa

Altres penes consisteixen en la inhabilitacioacute especial per a ocupacioacute o cagraverrec

puacuteblic

Moltes de les conductes contra el medi ambient que no soacuten delicte poden ser

infraccionsadministratives i per tant ser susceptibles de denuacutencia i sancioacute

Amb una denuacutencia administrativa es comuniquen uns fets que atempten pre-

sumiblement contra les lleis amb la consideracioacute expressa dinfraccioacute adminis-

trativa

En aquest cas eacutes lautoritat administrativa competent ndashnormalment lAgegravencia

o Conselleria de Medi Ambient lAjuntament o alguns ogravergans de lEstat com

les confederacions hidrogragravefiquesndash la que imposaragrave sancions administratives

si escau normalment multes pecuniagraveries encara que tambeacute pot imposar altres

mesures com suspensioacute dactivitats retirada de llicegravencies etc

Si la infraccioacute administrativa eacutes comesa en lexercici de lactivitatempresarial

la responsabilitat juriacutedica recau en la mateixa empresa a diferegravencia de la

responsabilitat penal que ho fa en la persona que ha comegraves el delicte

Aixiacute mateix molts dels delictes ecologravegics es distingeixen de la simple infraccioacute

de la legislacioacute ambiental nomeacutes per lespecial gravetat que tenen la qual no

sol ser fagravecil de determinar

En general qualsevol delicte o falta pot generar tambeacute una responsabilitat

civil que es regeix per les mateixes normes que regulen la responsabilitat civil

i pot comportar que els recurrents obtinguin una compensacioacute patrimonial

o per exemple en el cas de laccioacute negatograveria la fi de laccioacute infractora (com

podria ser una accioacute contaminant) Remissioacute

Amb relacioacute als processospenals les accionscivils es poden exercir en dos

moments

bull En el mateix proceacutes penal (article 109 i seguumlents del Codi penal) De fet

eacutes el meacutes oportuacute ja que comporta un procediment menys meacutes rapidesa

i un cost menor

Substitucioacute de presoacute perarrest de cap de setmanao multa

Aquest fet pot dur com cri-tiquen diverses associaci-ons ecologistes que els de-linquumlents ambientals segueixinpreferint cometre els delictesja que en la majoria dels casospoden abonar les multes sensedificultat


bull En el proceacutes civil posterior (article 1902 del Codi civil) en el cas que no es

vulgui demanar la responsabilitat civil en el mateix proceacutes penal o en els

casos darxivament de les actuacions penals

Foradelproceacutespenal es pot anar ogravebviament directament al proceacutes civil on

sobtindragrave la imdemnitzacioacute corresponent que pot ser patrimonial o negatori

duna accioacute

A vegades aquest fet porta a plantejar-se el dubte de si estem davant duna

infraccioacute penal o duna infraccioacute administrativa Un criteri de distincioacute soacuten les

sancionsprevistes ja que la privacioacute de llibertat nomeacutes eacutes possible en lagravembit

penal Nomeacutes un jutge o tribunal penal pot imposar a una persona una sancioacute

consistent a enviar-la a la presoacute perograve mai lAdministracioacute

Ara beacute les sancions de multa no soacuten un tret diferenciador ja que es poden

aplicar tant per infraccions penals com administratives Fins i tot trobem mul-

tes administratives molt meacutes elevades que les penals

Tot i aixiacute dir que el criteri distintiu eacutes la sancioacute no ens soluciona el problema

de saber quanunaaccioacute que atempta contra el medi ambient eacutesunainfrac-

cioacutepenaloadministrativa ja que la sancioacute eacutes una consequumlegravencia del tipus

dinfraccioacute que es cometi Aixograve ha fet que shagi dit que hi hauragrave delicte en

els casos de meacutes gravetat dacord amb el principi dintervencioacute miacutenima del

dret penal

La conducta delictiva regulada en el Codi penal eacutes aquella accioacute con-

taminadora que incompleix la normativa administrativa i posa en risc

de greu perjudici o pot perjudicar greument determinats beacutens juriacutedics

(salut de les persones vida animal vegetal etc) La sancioacute penal meacutes

caracteriacutestica eacutes la privacioacute de llibertat

La pena privativa de llibertat comporta alguna de les penes accessograveries

seguumlents

bull la suspensioacute de tot treball o cagraverrec puacuteblic

bull la inhabilitacioacute especial per al dret de sufragi passiu (ser votat en unes

eleccions) durant el temps que duri la condemna

bull la inhabilitacioacute especial per treball especial per treball o cagraverrec puacuteblic pro-

fessioacute ofici induacutestria comerccedil o qualsevol altre dret que hagi tingut relacioacute

amb el delicte comegraves


43 Responsabilitat civil

Aquell que produeixi un dany a un altre o altres estagrave obligat a rescaba-

lar-lo La responsabilitat eacutes lobligacioacute legal que teacute una persona de repa-

rar qualsevol menyscapte dany o pegraverdua causats a un tercer

La responsabilitat civil pot ser contractual o extracontractual La contractual

es regiragrave pel que preveuen els contractes i lordenament juriacutedic La resta es

considera extracontractual ja que no hi interveacute una obligacioacute contractual

i pot estar provocada per un acte ilmiddotliacutecit i fins i tot tal com sha explicat en

lapartat anterior tipificat en la llei penal Aquesta responsabilitat seria la de-

rivada del delicte ecologravegic

La responsabilitat civil neix de larticle1902delCodicivil que diu

[] el qui per accioacute o omissioacute causa dany a alguacute altre si hi interveacute culpa o negligegravenciaresta obligat a reparar el dany que ha causat

Aquest article doacutena la clau juriacutedica dactuacioacute dins del camp civil per

la qual una empresa estagrave obligada a prevenir els danys greus o lleus al

medi ambient i a meacutes en cas que els produeixi independentment de

les accions penals o administratives estagrave obligada a rescabalar els danys

causats

En suma la responsabilitat civil en general i tambeacute pel que fa als danys

al medi ambient pot tenir una doble naturalesa contractual o extra-

contractual

La primera proveacute com el seu nom indica dun contracte que eacutes en sentit

ampli tot acord de voluntats pel qual les persones sobliguen a un compromiacutes

I es pot reconduir bagravesicament a dos supogravesits

Lectura recomanada

GPalaoMoreno (1998)Responsabilidad civil por dantildeosal medio ambiente ValegravenciaTirant lo Blanc

bull La resolucioacute del contracte darrendament dun immoble quan sacrediti

que a lhabitatge es fan activitats molestes insalubres nocives i perilloses

o ilmiddotliacutecites

bull La possibilitat que una comunitat de propietaris pugui prohibir lexercici

en un immoble dactivitats no permeses en els estatuts

La segona ndashla responsabilitat civil extracontractualndash eacutes la que apareix com

sha dit quan una conducta causa danysalmediambient

Regulacions

El primer cas estagrave regulat perla Llei darrendaments urbansde 24 de novembre de 1994 iel segon per la Llei de propie-tat horitzontal de 21 de juliolde 1960


Aquiacute la responsabilitat no estagrave lligada a cap contracte sinoacute al principi

general de qui causa un dany lha de reparar Per tant seragrave aquesta res-

ponsabilitat la meacutes important des del punt de vista de la reparacioacute al

medi ambient

A meacutes de larticle 1902 ja esmentat tambeacute cal tenir en compte larticle1908

delCodicivil que regula alguns aspectes meacutes concrets que fan responsable

el propietari per determinades activitats contaminadores com inflamacioacute de

substagravencies perilloses fums o emanacions de clavegueres entre daltres

Tambeacute eacutes important la consulta del LlibreverddelaComunitatEuropea

sobre reparacioacute del dany ecologravegic ja que parla de la responsabilitat civil com

a mitjagrave de reparacioacute dels danys al medi ambient i possibles solucions per a

aquells supogravesits en quegrave el mecanisme de la responsabilitat civil falla

En aquest sentit cal observar com el sistema de responsabilitat que sha descrit

presenta deficiegravencies importants a lhora de reparar danys ambientals Aquest

sistema no teacute a meacutes efectes preventius ja que la responsabilitat actua un

cop sha produiumlt el dany ambiental Per a fer front a aquestes deficiegravencies la

Unioacute Europea va aprovar la Directiva 200435CE del Parlament Europeu i del

Consell sobre responsabilitat ambiental en mategraveria de prevencioacute i restauracioacute

de danys ambientals

La Llei 262007 de 23 doctubre de responsabilitat mediambiental ha traslla-

dat aquesta directiva a lordenament espanyol

Com mostra lexposicioacute de motius de la LRM aquest mandat ha estat objecte de desple-gament per mitjagrave de diferents normes juriacutediques que malgrat la seva extensioacute i actua-litzacioacute no han estat capaces de prevenir la produccioacute reiterada daccidents de diversanaturalesa que han tingut consequumlegravencies graviacutessimes per a lentorn natural Aixograve posade manifest la necessitat de disposar duna legislacioacute ambiental que instrumenti noussistemes de responsabilitat que previnguin eficaccedilment els danys mediambientals i perals casos en quegrave aquests sarribin a produir nassegurin una reparacioacute ragravepida i adequada

La LRM estableix un sistema de responsabilitat complementari a la resta Com

reconeix lexposicioacute de motius aquesta llei transposa incorporant al nostre

ordenament juriacutedic un regravegim administratiu de responsabilitat ambiental de

caragravecter objectiu i ilmiddotlimitat basat en els principis de prevencioacute i que laquoqui con-

tamina pagaraquo

Consulta recomanada

Reial decret 20902008 de22 de desembre pel qualsaprova el Reglament dedesenvolupament parcialde la Llei 262007 de 23doctubre de responsabilitatmediambiental

Es tracta efectivament dun regravegim administratiu en la mesura que institueix tot un con-junt de potestats administratives amb lexercici de les quals lAdministracioacute puacuteblica ha degarantir el compliment de la llei i laplicacioacute del regravegim de responsabilitat que incorporaSe separa doncs de la responsabilitat civil clagravessica en quegrave els conflictes entre el causantdel dany i el perjudicat es dirimeixen en una seu judicial

Vegeu tambeacute

Vegeu el contingut de la LRMen el mogravedul 5


Per acabar es descriuen alguns dels aspectesimportants de la responsabilitat

civil extracontractual per danys al medi ambient aspectes que han anat con-

cretant el legislador lAdministracioacute i sobretot la jurisprudegravencia

1) En primer terme caldragrave determinarelsubjectecontaminador que eacutes qui

teacute el deure de reparar el dany causat el lesionat hauragrave de provar aquesta impu-

tacioacute de responsabilitat Ara beacute a vegades les lleis el poden determinar de ma-

nera expressa (per exemple en la normativa sobre residus perillosos)

Lectura recomanada

MJReyesLoacutepez (coord)(2001) Derecho ambientalespantildeol Valegravencia Tirant loBlanch

Davant de diversos subjectes contaminadors respondransolidagraveriament ndasho

sigui qualsevol dells per la totalitat del dany causatndash tret que es pugui de-

mostrar el grau de participacioacute en el resultat final danyoacutes de cadascun dells

En aquest cas es podragrave exigir la total responsabilitat a qualsevol dels agents

sens perjudici del dret de repeticioacute que tindragrave qui ha satisfet la responsabilitat

envers la resta Aquest dret de repeticioacute significa que qui hagi respost per la

totalitat tindragrave accions legals contra la resta dels responsables per la part que

els pertoca

2) En segon terme la responsabilitat civil no es basa en un criteri dimputacioacute

subjectiva (la persona ha actuat de manera culposa o negligentment) com

es podria deduir duna interpretacioacute literal de larticle 1902 del Codi civil La

jurisprudegravencia sha encarregat dinterpretar aquest article des del punt de vista

duna certaobjectivitzacioacute de la responsabilitat civil i per tant cada vegada

menys se nexigeix la culpa a lagent contaminador

Aixiacute sha fet preeminent la teoriadelrisc fins a tal punt que ha desaparegut

quasi totalment el requisitdelaculpa Segons aquesta teoria si el progreacutes

tegravecnic genera nous danys tambeacute ha daportar els mitjans per a evitar-los La

diligegravencia hauragrave danar molt meacutes lluny de la dun bon pare de famiacutelia que

eacutes la que es pot exigir a qualsevol ciutadagrave Aquesta diligegravencia seragrave definida en

funcioacute de lactivitat desenvolupada i del risc que genera

Lectura recomanada

Amenoacutes Pentildealver i Toldragrave1996 pagraveg 32

Exemple

Aixiacute ho determina alguna nor-mativa sectorial com la de resi-dus sogravelids urbans i perillosos

Tot i que el principi general eacutes el de responsabilitat per risc fins que no saprovi

la nova llei lordenament juriacutedic preveu alguns supogravesits de responsabilitat ob-

jectiva on no eacutes possible escapar-se de lobligacioacute de rescabalar ja que aquesta

neix per la simple realitzacioacute de lactivitat causant del dany Aixiacute ho preveuen

diferents lleis ambientals

El compliment de la normativa que reguli lactivitat no exclou lobligacioacute de

reparar el dany Per tant si es produeix un dany tot i que es compleixi la

reglamentacioacute administrativa seragrave perquegrave la diligegravencia i la previsioacute no eren

completes i sha de reparar

Lleis ambientals

Llei de 29 dabril de 1964energia nuclear Llei de 4dabril de 1970 caccedila Llei de21 de juliol de 1973 minesLlei de 14 de maig de 1986residus togravexics i perillosos etc


3) Per altra banda un altre element essencial eacutes la relacioacute de causalitat que

consisteix en la relacioacutecausa-efecte entre la conducta del contaminador i el

danycausat Aquiacute tambeacute seragrave lactor el que reclami els danys qui hauragrave de

provar aquest nexe causal

Tambeacute ens podem trobar en mecanismes deliminacioacute (cas fortuiumlt o forccedila ma-

jor) o reduccioacute (intervencioacute decisiva dun tercer o de la mateixa viacutectima) de

responsabilitat civil Els mecanismes deliminacioacute no soacuten aplicables a tots els

supogravesits ja que hi ha normativa sectorial que els ha exclograves en apreciar una

responsabilitat pel mer resultat (legislacioacute nuclear o de mines per exemple)

4) I a meacutes sha de produir un dany i aquest hadesercert Les expectatives no

compten Els danys futurs hauran de ser determinats i quantificables econograve-

micament

Per finalitzar es recorda que a Catalunya el dret civil catalagrave teacute mesures

civils addicionals per a protegir el medi ambient

44 Responsabilitat administrativa

La responsabilitat eacutes administrativa quan es comet una infraccioacute admi-

nistrativa prevista en alguna de les lleis ambientals (residus contamina-

cioacute atmosfegraverica etc) Lincompliment de qualsevol norma ambiental

si eacutes detectada porta associada una actuacioacute administrativa de logravergan

ambiental competent estatal autonogravemic o municipal

Aquestes actuacions poden ser de dos tipus

bull Actuacions sancionadores

bull Actuacions de control de lactivitat (llicegravencies autoritzacions inspeccions

o concessions)

Lactuacioacute administrativa sol portar com a consequumlegravencia una responsa-

bilitat civil associada a la falta i una obligatorietat dadoptar mesures

que impedeixin la comissioacute futura de la falta

Quan lAdministracioacute mediambiental incoa un expedient administratiu i san-

ciona una empresa sol imposar la multa que correspongui a la tipificacioacute de

la falta sol solmiddotlicitar una determinada suma de diners per danys i finalment

sol imposar unes prescripcionstegravecniques que impedeixin io redueixin el risc

de cometre la mateixa falta

Algunes mesures civils

Especial rellevagravencia teacute laccioacutenegatograveria que permet aturarles accions molestes io con-taminants recollides en la Llei131990 de 9 de juliol delaccioacute negatograveria les immissi-ons les servituds i les relacionsde veiumlnatge


Laccioacute administrativa va dirigida habitualment contralasocietat no contra

els seus directius i la responsabilitat administrativa i civil conseguumlent sol re-

caure normalment en lempresa

1) Les lleis ambientals i la Llei de procediment administratiu recullen el proce-

diment sancionador i el procediment de defensa que teacute el format dexpedient

2) Una vegada esgotat aquest procediment es pot recoacuterrer mitjanccedilant proce-

diment contencioacutes administratiu davant el Tribunal Superior de Justiacutecia de la

comunitat autogravenoma

3) Posteriorment es pot apelmiddotlar contra aquesta sentegravencia davant de la Sala

Tercera del Tribunal Suprem

4) Finalment contra la sentegravencia daquest es pot recoacuterrer en revisioacute davant la

Sala Especial del Tribunal Suprem

Les infraccions administratives es classifiquen en

bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

Sempre els correspon una sancioacute que sol ser de multa Al principi les multes

eren descassa quantitat i per tant tenien poc efecte dissuasori devitar danys

al medi ambient Darrerament les multes shan apujat en molts casos fins a

arribar a grans quantitats

Hi ha altres tipus de sancions com soacuten el precintatge la suspensioacute temporal

o definitiva total i parcial duna activitat la inhabilitacioacute professionaletc I

tambeacute sestableix que aquestes sancions soacuten compatibles amb lobligacioacute de

reparar el dany causat tot deixant la situacioacute alterada en el seu estat anterior

i la indemnitzacioacute pels danys i perjudicis causats

No es poden descriure aquiacute tots els sistemessancionadors de totes les activi-

tats que lAdministracioacute regula ja que soacuten gairebeacute totes des dels transports

passant per una petita empresa de botons una planta de gestioacute de residus orgagrave-

nics i acabant per una explotacioacute agriacutecola Qualsevol daquestes activitats estagrave

regulada per lAdministracioacute teacute a veure amb el medi ambient i pot comportar

i comporta en alguns casos sancions administratives a aquells que vulnerin

les lleis que les regulen

Altres sancions

LAdministracioacute a vegadeseacutes reticent a imposar aques-tes mesures perquegrave poden po-sar en perill la continuacioacute delempresa i per tant dels llocsde treball En aquests casos esfa necessari trobar un equilibrientre els interessos dels treba-lladors i la proteccioacute del mediambient


Un exemple del que eacutes un sistema de sancions pel que fa a les activitats eacutes la Lleicata-lana31998 de 27 de febrer de la intervencioacuteintegraldelAdministracioacuteambientalpublicada en el DOGC 2598 de 13 de marccedil de 1998 modificadapelDecret1432003de 10 de juny de modificacioacute del Decret 1361999 de 18 de maig pel qual saprova elReglament general de desplegament de la Llei 31998 de 27 de febrer de la intervencioacuteintegral de lAdministracioacute ambiental i sadapten els annexos i la Llei 11999 de 30 demarccedil de modificacioacute de la disposicioacute final quarta de la Llei 31998 de 27 de febrer dela intervencioacute integral de lAdministracioacute ambiental

Aquesta llei que regula moltes activitats tambeacute inclou sancions administrati-

ves i diferents intensitats de sancioacute Lobjectiu de la norma tal com sespecifica

en el seu preagravembul eacutes

El tractament integrat i preventiu de la contaminacioacute per a evitar la transferegravencia dunapart del medi a una altra eacutes daltra banda la solucioacute que meacutes sadequa als nous requeri-ments de la Unioacute Europea

Es tracta duna norma que sorgeix per a racionalitzarlanormativa i fer-ne

una aproximacioacute meacutes genegraverica i eficaccedil com tambeacute es diu en el preagravembul A

continuacioacute es mostren alguns paragravegrafs daquest preagravembul que reflecteixen

lesperit de la Llei

[] Aquesta Llei doacutena resposta al seguit de mancances i requeriments esmentats ambdos grans objectius com soacuten la substitucioacute del sistema dintervencioacute administrativa decaragravecter ambiental i lassoliment dun alt grau de proteccioacute del medi ambient en conjuntDacord amb aixograve en primer lloc es modifica el tractament uniformista actual de les ac-tivitats tot classificant-les en tres grups en funcioacute de la incidegravencia ambiental que puguintenir segons sigui elevada moderada o baixa de tal manera que la intervencioacute adminis-trativa tambeacute varia i eacutes meacutes o menys intensa o pot arribar a no haver-nhi en les activitatsdincidegravencia ambiental baixa Al mateix temps sintegren les autoritzacions i els sistemesde control mediambientals sectorials com a mitjagrave per a dur a terme un enfocament inte-grat en el procediment de valoracioacute dels diferents tipus demissions a laigua a laire i alsogravel evitant que es produeixi una transferegravencia de contaminacioacute dun medi a un altre

Aquesta Llei estableix un sistema dintervencioacute administrativa atenent els principis i elscriteris generals seguumlents integracioacute de laccioacute puacuteblica de prevencioacute i control de la con-taminacioacute tenint en compte el medi ambient en conjunt descentralitzacioacute coordinacioacuteentre les administracions puacutebliques competents simplificacioacute dels procediments mo-dernitzacioacute de les eines de gestioacute i participacioacute ciutadana

Aquesta Llei tambeacute especifica el repartiment de funcions entre les administracions evi-tant la superposicioacute dactuacions [] Un altre objectiu de la Llei eacutes assolir la magraveximasimplificacioacute administrativa i la descentralitzacioacute de la gestioacute ambiental [] Finalmentcal fer esment que aquesta Llei estableix un sistema dinfraccions i de sancions i els me-canismes necessaris per a regularitzar les activitats existents que no disposin de les cor-responents autoritzacions ambientals exigibles

Aquesta Llei fa referegravencia concretament a una segraverie dautoritzacionsadminis-

tratives que es requeriran per a dur a terme activitats i tambeacute les sancions

corresponents en el cas de vulneracioacute de la norma En aquest sentit estableix

Article22Contingutdelautoritzacioacuteambiental

1 Lautoritzacioacute ambiental de la Generalitat incorpora quan sescaigui la declaracioacutedimpacte ambiental i teacute el contingut miacutenim seguumlent

a) Valors liacutemit demissioacute de substagravencies contaminants els quals es poden substituir se-gons la naturalesa i les caracteriacutestiques de lactivitat per altres paragravemetres o mesures equi-valents

b) Sistemes de tractament i control de les emissions amb especificacioacute del regrave-gim dexplotacioacute i de la metodologia de mesurament la frequumlegravencia el procedimentdavaluacioacute dels mesuraments i lobligacioacute de comunicar amb la periodicitat que es fixi


a logravergan ambiental competent les dades necessagraveries per a comprovar el compliment delcontingut de lautoritzacioacute

c) Determinacioacute de les mesures relatives a les condicions dexplotacioacute diferents de lesnormals que puguin afectar el medi ambient com soacuten entre altres la posada en funcio-nament les fuites les errades de funcionament les aturades momentagravenies i el tancamentdefinitiu de lexplotacioacute

d) Determinacioacute si cal de prescripcions que garanteixin la proteccioacute del sogravel i de les aiguumlessubterragravenies i les mesures relatives a la gestioacute dels residus generats per la instalmiddotlacioacute

e) Fixacioacute si escau de mesures per a minimitzar la contaminacioacute a llarga distagravencia

f) Determinacioacute de la garantia suficient en funcioacute de la magnitud de la instalmiddotlacioacute per arespondre de les obligacions derivades de lactivitat autoritzada de lexecucioacute de totes lesmesures de proteccioacute del medi ambient dels treballs de recuperacioacute del medi afectat i siescau del pagament de les sancions imposades per les infraccions comeses per lexerciciincorrecte de lactivitat

g) Fixacioacute de limport miacutenim de cobertura de la pogravelissa dasseguranccedila per responsabilitatcivil per danys ocasionats per lactivitat autoritzada

h) Qualsevol altra mesura o condicioacute que dacord amb la legislacioacute vigent sigui adequadaper a la proteccioacute del medi ambient en conjunt afectat per lactivitat

La mateixa Llei

bull Regula la responsabilitatadministrativa

Article50Responsabilitat

Soacuten responsables de les sancions les persones fiacutesiques i juriacutediques que han participat enla comissioacute del fet infractor

Article51Procediment

La imposicioacute de les sancions establertes per aquesta Llei es regeix per la normativa vigenten mategraveria de procediment sancionador

bull Incorpora un sistemadesancions

Article52Quantiadelessancions

1 Les infraccions molt greus soacuten sancionades amb multes d1000000 a 15000000 depessetes

2 Les infraccions greus soacuten sancionades amb multes de 150000 a 1000000 de pessetes

3 Les infraccions lleus soacuten sancionades amb multes de 25000 a 150000 pessetes

bull Estableix la possibilitat de mesurescautelars

Article53Mesurescautelars

1 En el cas de les activitats que sexerceixin sense disposar de lautoritzacioacute o la llicegraven-cia ambientals segons sescaigui logravergan ambiental competent si constata el risc dunaafeccioacute greu del medi ambient la seguretat o la salut de les persones pot ordenar en latramitacioacute del procediment sancionador la suspensioacute de lactivitat fins que shagi obtin-gut lautoritzacioacute o la llicegravencia corresponents

2 Tambeacute es poden imposar multes coercitives amb la quantia magravexima de 100000 pesse-tes i amb un magravexim de tres de consecutives

bull Estableix els criteris per a la graduacioacutedelessancions


Article54Graduacioacutedelessancions

Les sancions corresponents a cada classe dinfraccioacute es graduen tenint en compte els cri-teris seguumlents que poden ser valorats separadament o conjuntament

a) El benefici derivat de lactivitat infractora

b) La intencionalitat de la persona infractora

c) El grau de participacioacute en el fet per tiacutetol diferent al dautor

d) La capacitat econogravemica de la persona infractora

bull Disposa entre altres extrems qui teacute la potestatsancionadora

Article55Potestatsancionadoraiograverganscompetents

1 La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades en aquesta Llei correspona lAdministracioacute de la Generalitat i als ens locals segons lagravembit de les competegravenciesrespectives atribuiumldes per aquesta Llei

2 Els ogravergans competents per a imposar les sancions es determinen per reglament

Article56Aplicacioacutedelalegislacioacutesectorial

La vulneracioacute de les condicions imposades en lautoritzacioacute ambiental en la llicegravenciaambiental o directament per la normativa aplicable eacutes sancionada dacord amb el quedisposi la legislacioacute sectorial

Resumint doncs aquiacute tan sols sha mostrat el que eacutes un exemple de la regu-

lacioacute de la responsabilitat administrativa i la imposicioacute de sancions mesures

cautelars i criteris per a aplicar-les

Per acabar i per altra banda hi ha una altra cara de la moneda els casos en quegrave

lAdministracioacuteneacuteslaresponsable Tot i que habitualment lAdministracioacute

sencarrega de vetllar per la proteccioacute del medi ambient vigilant corregint i

sancionant les activitats o els particulars causants de danys ambientals tambeacute

eacutes logravegic deduir que la participacioacute de lAdministracioacute en lactivitat social i

econogravemica mitjanccedilant la prestacioacute de serveis puacuteblics fet constitucionalment

reconegut pot incidir i ocasionar danys sobre els recursos naturals i sobre el

medi ambient en general

El tiacutetoldesegravede laLRJPAC (articles 139 a 146) amb fonament en larticle

1062CE regula i determina lexistegravencia de responsabilitat de les administra-

cions puacutebliques i de les seves autoritats i personal pels danys que ocasioni el

funcionament normal o anormal dels serveis puacuteblics

Perquegrave hi hagi responsabilitat patrimonial de lAdministracioacute com indica el

Tribunal Suprem en diverses sentegravencies cal la concurregravencia dels requisits

seguumlents

1) Lexistegravencia duna lesioacute o dany en qualsevol dels beacutens o drets del particular

afectat


2) Que el dany almiddotlegat pels particulars sigui efectiu avaluable econogravemicament

i individualitzat amb relacioacute a una persona o grup de persones

3) La imputacioacute a lAdministracioacute dels actes necessagraveriament productors de la

lesioacute o del dany

4) La relacioacute de causalitat entre el fet imputable a lAdministracioacute i la lesioacute

el dany o el perjudici produiumlt Aquesta relacioacute de causalitat ha de ser a meacutes

exclusiva

5) Que laccioacute de la responsabilitat indemnitzable sigui exercida dins del ter-

mini dun any comptat a partir del fet que va motivar la indemnitzacioacute

Observant aquests requisits sobretot el primer que exigeix que el dany

es concreti en els beacutens o drets del particular afectat eacutes necessari incidir

en la distincioacute entre una responsabilitat de lAdministracioacute pels danys o

lesions causats als particulars als quals es refereix la normativa esmen-

tada i una responsabilitat de lAdministracioacute pels danys causats al medi

ambient en si mateix considerat com a beacute juriacutedic autogravenom

Aquesta distincioacute eacutes important des del moment en quegrave com hem vist tan rei-

teradament en els casos de danys ambientals no solen concoacuterrer els requisits

que exigeix la legislacioacute perquegrave sigui procedent la responsabilitat patrimonial

de lAdministracioacute que els ha ocasionat

Tampoc en aquest cas disposem duna regulacioacute especiacutefica de la responsa-

bilitat de lAdministracioacute per danys mediambientals nomeacutes per a la relaci-

onada amb lenergia nuclear Dacord amb larticle 54 de la Llei 251964 de

lenergia nuclear es declara la responsabilitat de lEstat com a explotador en

cas daccident nuclear eacutes clar que tampoc no eacutes vagravelid aquest exemple com a

solucioacute perquegrave aquesta responsabilitat es refereix a danys patits per particulars

Per aquesta raoacute principalment es plantegen quumlestions de legitimacioacute per a re-

clamar-la sobre la relacioacute de causalitat etc que es tradueixen en una situacioacute

dinseguretatjuriacutedica respecte de la proteccioacute del beacute juriacutedic mediambiental

quan eacutes lAdministracioacute qui hi atempta en contra i es necessita acudir a altres

mecanismes com els seguumlents

bull Latribucioacute general de la funcioacute de proteccioacute i restauracioacute ambiental per a

larticulacioacute del deure de reposar el medi ambient a lestat en quegrave es trobava

abans de la causa del dany per al funcionament normal o anormal del

servei puacuteblic

bull Lexigegravencia de responsabilitats als funcionaris o agents


En aquest uacuteltim sentit cal indicar que la responsabilitat de lAdministracioacute eacutes

compatible amb la responsabilitat disciplinagraveria o penal que es pugui exigir al

personal de lAdministracioacute concret que lhagi ocasionat


5 Lacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient

51 Introduccioacute

Cada dia amb meacutes frequumlegravencia les administracions puacutebliques faciliten al ciu-

tadagrave informacioacute Aquesta informacioacute eacutes rellevant per al ciutadagrave ja que permet

realitzar millor i de manera meacutes cogravemoda les seves activitats i permet alhora

una relacioacute meacutes fagravecil amb les administracions puacutebliques i amb el seu entorn

La transparegravencia administrativa eacutes un principi gragravecies al qual els ciuta-

dans podem tenir coneixement dallograve que succeeix a linterior de les ofi-

cines administratives

La transparegravenciaadministrativa teacute importants consequumlegravencies en la vida diagrave-

ria dels ciutadans

bull Trenca el tradicional secret administratiu i es produeix un autocontrol de

la mateixa administracioacute i del seu personal

bull Permet que els ciutadans es converteixin en participants actius i no uacuteni-

cament reactius en els afers puacuteblics

bull Permet que es formin una opinioacute sobre les activitats realitzades i daquesta

manera les puguin controlar i acceptar meacutes fagravecilment ja que es permet

una major vinculacioacute

Per tant des dun punt de vista general es pot observar com per mitjagrave de la

transparegravencia administrativa sincrementalalegitimitatdemocragravetica de les

administracions

Aplicada en lagravembit del mediambient la transparegravencia administrativa teacute im-

portants consequumlegravencies

Lacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient a banda de concretar els

principis a quegrave hem fet referegravencia permet tenir en compte tots els pro-

blemes del medi ambient i conscienciar els ciutadans sobre la importagraven-

cia del medi ambient en les nostres vides diagraveries

A aquests efectes eacutes ilmiddotlustrativa la STS de 3 doctubre de 2006

Web recomanat

En diversos fograverums in-ternacionals sha desta-cat la importagravencia queteacute la transparegravencia admi-nistrativa com a meca-nisme per a lluitar con-tra la corrupcioacute En aquestsentit consulteu httpwwwtransparencyorg


Un mayor acceso del puacuteblico a la informacioacuten ambiental y la difusioacuten de tal informacioacutencontribuyen a una mayor concienciacioacuten en materia de medio ambiente a un intercam-bio libre de puntos de vista a una participacioacuten maacutes efectiva del puacuteblico en la toma dedecisiones ambientales y en definitiva a la mejora del medio

I aquest fet eacutes especialment destacable en lagravembit del medi ambient en quegrave

simposen nousmodelsderelacioacuteentreelspoderspuacuteblicsielsciutadans

que comporten un enfortiment de la participacioacute en el que sha anomenat

democragravecia ambiental que necessagraveriament sha de sustentar en lexistegravencia i

lintercanvi dinformacioacute

Respecte a aixograve en el Conveni dAarhus safirma el seguumlent

Reconociendo que en la esfera del medio ambiente un mejor acceso a la informacioacuteny una mayor participacioacuten del puacuteblico en la toma de decisiones permiten tomar mejoresdecisiones y aplicarlas maacutes eficazmente contribuyen a sensibilizar al puacuteblico respecto delos problemas medioambientales le dan la posibilidad de expresar sus preocupaciones yayudan a las autoridades puacuteblicas a tenerlas debidamente en cuenta

Conveni dAarhus (1998)

La informacioacute sobre medi ambient eacutes considerada com un instrument essen-

cial per a portar a terme unes poliacutetiques mediambientals meacutes responsables i

eficaces i per a millorar i incrementar el suport que els ciutadans els donin i

la redencioacutedecomptesdelspoderspuacuteblics davant dells

52 La regulacioacute de lacceacutes a la informacioacute sobre el medi ambient

El Conveni dAarhus

El Conveni dAarhus ha estatsignat per la Comunitat Eu-ropea els estats membres dela Unioacute Europea i altres estatsque formen part de la Comis-sioacute de les Nacions Unides comper exemple els Estats UnitsdAmegraverica el Canadagrave Israel oAustragravelia

Des del punt de vista del medi ambient hi ha diverses normes que preveuen

lacceacutes a la informacioacute administrativa

El proceacutes de regulacioacute de lacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient no sha fet

uacutenicament a Espanya La major part dels paiumlsos del nostre entorn han aprovat

normes sobre lacceacutes a la informacioacute en mategraveria de medi ambient La Unioacute

Europea ha estat la impulsora daquest proceacutes regulatori en el qual tambeacute han

participat com veurem a continuacioacute altres instagravencies internacionals

La Directiva90313 de 7 de juny per la qual es regula lacceacutes a la informacioacute

en mategraveria de medi ambient va ser la primera norma que es va aprovar per a

regular aquesta mategraveria en concret per a establir uns principiscomuns per

a tota la Unioacute Europea

Considerando que las diferencias existentes entre las legislaciones vigentes en los Esta-dos miembros en materia de acceso a la informacioacuten sobre medio ambiente que obreen poder de las autoridades puacuteblicas pueden crear dentro de la Comunidad condicionesde desigualdad en lo que respecta al acceso a la informacioacuten yo a las condiciones decompetencia

Directiva 90313 de 7 de juny de 1990

Normes per a lacceacutes a lainformacioacute administrativa

El marc general de la informa-cioacute administrativa estagrave confi-gurat per un conjunt dispersde normes Duna banda tro-bem la legislacioacute bagravesica esta-tal en mategraveria de regravegim juriacute-dic de les administracions puacute-bliques De laltra diverses co-munitats autogravenomes han anataprovant normativa en mategrave-ria dinformacioacute administrativai dacceacutes a la informacioacute


Aquesta Directiva va ser traslladada a lordenament juriacutedic intern mitjanccedilant

la Llei381995 de 12 de desembre dacceacutes a la informacioacute en mategraveria de

medi ambient que va ser modificada per la Llei551999 de 29 de desembre

dacompanyament als pressupostos generals de lEstat

El cas de Catalunya

En el cas de Catalunya la Llei 31998 de 27 de febrer dintervencioacute integral delAdministracioacute ambiental conteacute diversos preceptes sobre aquesta mategraveria

Posteriorment en el si de la ComissioacuteEconogravemicade lesNacionsUnides

peraEuropa el 25 de juny de 1998 es va adoptar a Aarhus (Dinamarca) el

Conveni sobre Acceacutes a la Informacioacute i Participacioacute del Puacuteblic en la Presa de

Decisions i lAcceacutes a la Justiacutecia en Assumptes Ambientals

La signatura i ratificacioacute daquest Conveni per la Unioacute Europea ha donat lloc a

la seva incorporacioacute a lordenament juriacutedic comunitari la qual cosa ha requerit

ladopcioacute de diversesnormes a fi i efecte dadaptar-lo al seu contingut En

particular en aquest punt ens interessa destacar la Directiva42003de28

degener relativa a lacceacutes del puacuteblic a la informacioacute mediambiental i per la

qual es deroga la Directiva 90313

Las disparidades entre las disposiciones legales vigentes en los Estados miembros sobreel acceso a la informacioacuten medioambiental que obre en poder de las autoridades puacuteblicaspueden crear desigualdades dentro de la Comunidad por lo que se refiere al acceso a estainformacioacuten o a las condiciones de la competencia

En lagravembit comunitari sha adoptat el Reglament 10492001 del Parlament Eu-

ropeu i del Consell de 30 de maig relatiu a lacceacutes del puacuteblic als documents

del Parlament Europeu del Consell i de la Comissioacute i el Reglament 13672006

del Parlament Europeu i del Consell de 6 de setembre relatiu a laplicacioacute a

les institucions i als ogravergans comunitaris de les disposicions sobre lacceacutes a la

informacioacute la participacioacute del puacuteblic en la presa de disposicions i lacceacutes a la

justiacutecia en mategraveria de medi ambient

El Parlament espanyol ha aprovat una Llei (que deroga la Llei 381995 de

12 de desembre) per la qual es regulen els drets dacceacutes a la informacioacute de

participacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient amb

lobjectiu dincorporar a lordenament juriacutedic espanyol les directives 200334

CE i 200335CE

En lagravembit internacional tambeacute podem destacar que darrerament el Tribunal

EuropeudeDretsHumans (TEDH) ha dit que lacceacutes a la informacioacute sobre

medi ambient eacutes un dret fonamental amb totes les consequumlegravencies que aixograve teacute

Consulta recomanada

Respecte a laplicacioacute delConveni dAarhus a Espanyapodeu consultar lInforme decompliment presentat per Es-panya el 5 de desembre de2008httpwwwmmaesseccio-nesparticipacion_publicaaarhuspdfinc_aarhus_deppdf

Conveni dAarhus

Podeu consultar informacioacuteactualitzada sobre els paiumlsosque han ratificat el Conve-ni en ladreccedila seguumlent httpwwwuneceorgenvppctreatyhtm

Algunes altres normes

Altres normes soacuten per exem-ple la Directiva 200335CEde 26 de maig que estableixmesures per a la participacioacutedel puacuteblic en lelaboracioacute dedeterminats plans i programesambientals i millora determi-nats procediments pel que fa ala participacioacute i el Projecte dedirectiva sobre lacceacutes a la justiacute-cia en mategraveria de medi ambi-ent [COM (2003) 624 final]


Cas Guerra contra Itagravelia (1998) 26-357

En el cas Guerra contra Itagravelia el Tribunal Europeu de Drets Humans va aplicar el ConveniEuropeu sobre Drets Humans a lAcceacutes a la Informacioacute sobre Medi Ambient En aquestcas els demandants havien estat vivint a prop duna fagravebrica altament contaminant quepregraveviament havia patit una explosioacute que havia causat una greu intoxicacioacute als habitantsde la zona Durant molt de temps els habitants no havien pogut accedir a la informa-cioacute que tenien les autoritats locals sobre les emissions potencialment nocives que shiproduiumlen Davant aquesta situacioacute els afectats van decidir recoacuterrer al TEDH que man-tenint la doctrina manifestada en el cas Loacutepez Ostra contra Espantildea va manifestar queuna contaminacioacute ambiental greu pot afectar el benestar dels individus i impedir-los degaudir del seu habitatge la qual cosa pot afectarnegativament la seva vida personali familiar Perograve el TEDH va anar meacutes enllagrave i va establir que pel fet que els demandantshavien estat esperant durant molt de temps accedir a informacioacute essencial que els per-metria valorar el risc que tant ells com les seves famiacutelies podrien coacuterrer si hi continuavenvivint shavia infringit el seu dret a la vida personal i familiar reconegut en larticle8delConveniEuropeusobreelsDretsHumans

Aixiacute doncs per al TEDH lacceacutes a la informacioacute pot tenir en determinades

circumstagravencies la consideracioacute de dretfonamental

En lagravembit estatal cal dir que la Constitucioacute preveu el dret daccedir als arxius

i registres administratius

A escala autonogravemica darrerament els estatuts dautonomia que shan aprovat

preveuen expressament el dret a accedir a la informacioacute sobre medi ambient

A meacutes dels estatuts dautonomia hi ha altres normes autonogravemiques que regu-

len aspectes vinculats a la difusioacute dinformacioacute puacuteblica i la participacioacute ciuta-

dana en mategraveria de medi ambient

Vegeu com a exemple la Llei 72007 de 9 de juliol de gestioacute integrada de la qualitatambiental de la Junta dAndalusia la Llei 72006 de 22 de juny de proteccioacute ambientaldAragoacute la Llei 42006 de 19 de maig de conservacioacute de la naturalesa de Cantagravebria la Llei172006 de 11 de desembre de control ambiental integrat de Cantagravebria la Llei 31998de 27 de febrer dintervencioacute integral de ladministracioacute ambiental la Llei 52002 de8 doctubre de proteccioacute del medi ambient a la Rioja i la Llei 31998 de 27 de febrergeneral de proteccioacute del medi ambient del Paiacutes Basc

Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC

Totes les persones tenen dreta accedir a la informacioacute me-diambiental de quegrave dispo-sen els poders puacuteblics El dretdinformacioacute nomeacutes pot eacutesserlimitat per motius dordre puacute-blic justificats en els termesque estableixen les lleis

Vegeu tambeacute

Vegeu tambeacute lart 283de lEstatut dautonomiadAndalusia i el 183 delEstatut dautonomia dAragoacute

A meacutes amb caragravecter general cal fer referegravencia a la Llei 112007 de 22 de juny

dacceacutes electrogravenic de la ciutadania als serveis puacuteblics Entre altres aspectes

aquesta norma preveu el dret a obtenir informacioacute de les administracions puacute-

bliques per mitjans electrogravenics

Els diferents mecanismes previstos en la normativa vigent es poden classificar

en

bull mecanismes de difusioacute dinformacioacute sobre medi ambient en general

bull mecanismes dinformacioacute sobre medi ambient en el si dun procediment

administratiu

Consulta recomanada

Art 61


bull mecanismes dacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient

Abans dexposar breument els trets principals de cadascun cal apuntar que la

Llei 262007 preveu un conjunt dobligacions de les autoritats puacutebliques en

mategraveria dinformacioacute ambiental

a) informar el puacuteblic de manera adequada sobre els drets que els atorga la llei

i de les vies per a exercir aquests drets

b) facilitar informacioacute per a exercir-los correctament i tambeacute consell i asses-

sorament en la mesura que sigui possible

c) elaborar llistes dautoritats puacutebliques segons la informacioacute ambiental de quegrave

disposin i fer-les puacuteblicament accessibles

d) garantir que el seu personal assisteixi el puacuteblic quan intenti accedir a la

informacioacute ambiental

e) fomentar luacutes de tecnologies de la informacioacute i de les telecomunicacions per

a facilitar lacceacutes a la informacioacute

f) garantir el principi dagilitat en la tramitacioacute i resolucioacute de les solmiddotlicituds

dinformacioacute ambiental

A meacutes les autoritats puacutebliques han de vetllar perquegrave en la mesura de les se-

ves possibilitats la informacioacute que recullin o la que es reculli en nom seu es-

tigui actualitzada i sigui precisa i susceptible de comparacioacute Tambeacute hauran

dadoptar les mesures que calguin per a fer efectiu lexercici de dret dacceacutes a

la informacioacute ambiental entre les quals com a miacutenim hi ha dhaver alguna

daquestes

a) designacioacute dunitats responsables dinformacioacute ambiental

b) creacioacute i manteniment de mitjans de consulta de la informacioacute solmiddotlicitada

c) creacioacute de registres o llistes de la informacioacute ambiental que estigui en poder

de les autoritats puacutebliques o punts dinformacioacute amb indicacions clares sobre

on es pot trobar la informacioacute

A continuacioacute comentem breument cadascun daquests mecanismes

53 Mecanismes de difusioacute dinformacioacute sobre medi ambient

La Llei301992de26denovembre de regravegim juriacutedic de les administracions

puacutebliques i del procediment administratiu comuacute (LRJPAC) preveu tot un con-

junt de drets als ciutadans En aquest punt ens interessa destacar els seguumlents


bull El dret a obtenir informacioacute i orientacioacute sobre els requisits juriacutedics i tegravecnics

que les disposicions vigents imposen a projectes actuacions o solmiddotlicituds

que es proposin realitzar

bull El dret a accedir als arxius i registres administratius

Tradicionalment el coneixement daquesta informacioacute shavia fet o beacute de ma-

neradirectaobeacutedemanerapresencial a les mateixes oficines administrati-

ves per mitjagrave de lobtencioacute duna cogravepia del document o documents en quegrave es

plasmava la informacioacute solmiddotlicitada

En lactualitat els mitjans electrogravenics constitueixen el principal canal de difu-

sioacute dinformacioacute sobre medi ambient

Font Memograveria del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mariacute (2008)httpwwwmapaesministeriopagsmemoria2008pdfCap_08pdf

En qualsevol cas les diferents administracions puacutebliques competents en mategrave-

ria de medi ambient faciliten informacioacute sobre aquests extrems o beacute per mitjagrave

de la creacioacute doficines dinformacioacute al ciutadagrave o per la creacioacute de llocs web

mitjanccedilant els quals es difon tota aquesta informacioacute

Exemple

Telegravefon web correu electrograve-nic etc



La Llei 262007 per la qual es regulen els drets dacceacutes a la informacioacute de par-

ticipacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient regula la

difusioacute dinformacioacute ambiental per part de les autoritats puacutebliques La llei ga-

ranteix la difusioacute i posada a disposicioacute del puacuteblic de la informacioacute ambiental

A aquests efectes es preveu que les autoritats prendran les mesures pertinents

per a assegurar la major difusioacute possible de la informacioacute ambiental Aquesta

informacioacute hauragrave de ser fagravecilment accessible mitjanccedilant les xarxes de teleco-

municacions

Com a miacutenim shauragrave de difondre informacioacute sobre el seguumlent

bull Normes sobre medi ambient o relacionades amb la mategraveria

bull Poliacutetiques programes i plans referents al medi ambient i avaluacions am-

bientals

bull Informes sobre els avenccedilos en laplicacioacute de normes i la implementacioacute de

poliacutetiques

bull Informes sobre lestat del medi ambient

bull Dades derivades del seguiment de les activitats que afectin o puguin afectar

el medi ambient

bull Autoritzacions amb un efecte significatiu sobre el medi ambient

bull Estudis sobre impacte ambiental i avaluacions del risc referent a elements

del medi ambient



Tambeacute es preveu que en cas damenaccedila imminent per a la salut humana o

per al medi ambient les administracions puacutebliques difondran immediatament

tota la informacioacute de quegrave disposin per tal que el puacuteblic que en pogueacutes resultar

afectat pugui adoptar mesures per a prevenir o limitar els possibles danys

La llei preveu que les administracions puacutebliques organitzin i actualitzin la in-

formacioacute mediambiental per a posar-la a disposicioacute del puacuteblic particularment

per mitjans electrogravenics A aquests efectes es preveu millorar gradualment les

bases de dades electrograveniques i facilitar enllaccedilos amb adreces electrograveniques per

mitjagrave de les quals sigui possible accedir a la informacioacute mediambiental

54 Mecanismes dinformacioacute en un procediment administratiu

La legislacioacute de regravegim juriacutedic de les administracions puacutebliques preveu diversos

mecanismes per mitjagrave dels quals les administracions puacutebliques en un proce-

diment administratiu poden facilitar informacioacute als ciutadans


En particular durant la tramitacioacute del procediment la normativa preveu els

tragravemits dinformacioacute puacuteblica i daudiegravencia als interessats Quan finalitzi el

procediment lAdministracioacute ha de facilitar al ciutadagrave informacioacute sobre les

raons de lacte dictat per mitjagrave de la motivacioacute que en nombrosos casos han

dincloure

Vegeu tambeacute

Vegeu els articles 84 86 i 54LRJPAC respectivament

Aquests mecanismes a meacutes de facilitar la participacioacute dels ciutadans en les

decisions que afecten el medi ambient com es veuragrave posteriorment permeten

que tinguin informacioacute sobre les decisions que es volen prendre o shan pres

en aquest agravembit

Finalment cal recordar que la LRJPAC entre els drets que reconeix als ciuta-

dans tambeacute preveu

bull El dret a conegraveixer en qualsevol moment lestat de la tramitacioacute dels pro-

cediments en els quals tingui la condicioacute dinteressat i obtenir cogravepies de

documents continguts en ells

bull El dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administra-

cions puacutebliques encarregades de tramitar els procediments

55 Mecanismes dacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient

Des del punt de vista sectorial interessa especialment destacar les previsions

que fa la Llei per la qual es regulen els drets dacceacutes a la informacioacute de parti-

cipacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient

La Llei per la qual es regulen els drets dacceacutes a la informacioacute de parti-

cipacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient reco-

neix un dret subjectiu dacceacutes a la informacioacute sobre medi ambient eacutes a

dir reconeix un poder de les persones perquegrave el puguin fer valer davant

les administracions puacutebliques En cas que les administracions puacutebliques

no compleixin la seva obligacioacute de donar la informacioacute les persones

podran solmiddotlicitar la tutela judicial

En lactualitat la Llei preveu que tothom podragrave accedir a la informacioacute ambi-

ental sense que calgui demostrar un interegraves determinat ni tampoc tenir una

nacionalitat o domicili concret

Exemple

Vegeu una aplicacioacute particu-lar daquests mecanismes en laLlei 31998 de 27 de febrerde la intervencioacute integral delAdministracioacute ambiental


Llei 381995

Lanterior regulacioacute de lacceacutes a la informacioacute en mategraveria de medi ambient limitavalextensioacute de lagravembit subjectiu del dret a les persones fiacutesiques o juriacutediques nacionals dundels estats que integren lEspai Econogravemic Europeu o a les persones daltres estats sempreque en els seus estats es reconegueacutes aquest dret als espanyols

Aquest era un dels punts en quegrave la Llei avui derogada sapartava de la Directiva 90313que pretenia traslladar a lordenament juriacutedic intern

Davant el tenor literal de la norma comunitagraveria del seu contingut clar preciacutes i incondi-cional shavia arribat a considerar lefecte directe de la Directiva i que per tant qualsevolciutadagrave tenia dret a accedir a la informacioacute sobre medi ambient independentment de laseva nacionalitat

Pel que fa al subjecte passiu del dret dacceacutes ndasheacutes a dir aquells que estan obligats

a facilitar la informacioacutendash la Llei es refereix a les autoritats puacutebliques

bull Govern de la Nacioacute i ogravergans de govern de les comunitats autogravenomes

bull Administracioacute general de lEstat administracions de les comunitats autograve-

nomes entitats que integren lAdministracioacute local i les entitats de dret puacute-

blic que hi estan vinculades o que en depenen

bull Ogravergans puacuteblics consultius

bull Corporacions de dret puacuteblic i altres persones fiacutesiques o juriacutediques quan

exerceixin funcions puacutebliques

Tambeacute es preveu que tindran la condicioacute dautoritat puacuteblica a lefecte de con-

siderar-los subjectes passius del dret dacceacutes les persones fiacutesiques o juriacutediques

quan assumeixin responsabilitats puacutebliques exerceixin funcions puacutebliques o

prestin serveis puacuteblics relacionats amb el medi ambient sota la responsabilitat

de qualsevol de les entitats institucions i ogravergans enumerats anteriorment

Com apunta Lozano seguint la Recomanacioacute de la Comissioacute Europea de 30

de maig de 2001 relativa al reconeixement la medicioacute i la publicacioacute de les

quumlestions mediambientals en els comptes anuals i els informes anuals de les

empreses lInstitut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va aprovar

la Resolucioacute de 25 de maig de 2002 (BOE de 4 dabril) per al reconeixement

la valoracioacute i informacioacute dels aspectes mediambientals en els comptes anuals

que estableix lobligacioacute de les entitats que han de presentar comptes anuals

individuals i consolidats dincloure en la comptabilitat determinades dades

relatives a la seva activitat mediambiental

La Llei considera informacioacute sobre medi ambient tota informacioacute sia escri-

ta visual sonora electrogravenica o en qualsevol altra forma relacionada amb el

seguumlent

Organismes exclosos

La Llei exclou del conceptedautoritat puacuteblica els ogravergansque exerceixin funcions legisla-tives o judicials


bull Lestat dels elements del medi ambient aire atmosfera aigua sogravel terra

paisatges i espais naturals diversitat biologravegica (inclosos els organismes mo-

dificats genegraveticament) i la seva interaccioacute

bull Els factors que afectin o puguin afectar elements del medi ambient com

ara les substagravencies lenergia el soroll les radiacions o els residus radioac-

tius les emissions els abocaments i els alliberaments al medi ambient

bull Les mesures administratives poliacutetiques normes plans programes en

mategraveria de medi ambient i les activitats que afectin o puguin afectar els

elements i factors aixiacute com les activitats o mesures destinades a protegir

els elements

bull Els informes sobre lexecucioacute de la legislacioacute mediambiental

bull Les anagravelisis de la relacioacute cost-benefici

bull Lestat de la salut i seguretat de les persones inclosa si sescau la conta-

minacioacute de la cadena alimentagraveria condicions de vida humana beacutens del

patrimoni histograveric cultural i artiacutestic i construccions quan puguin veures

afectats per lestat dels elements del medi ambient

En qualsevol cas com afirma la jurisprudegravencia la informacioacute mediambiental

se refiere a cualquier actuacioacuten de la Administracioacuten en temas relacionados con el me-dio ambiente [] sin que quepa por ello una interpretacioacuten restrictiva como la que sedesprende

Pel que fa a la solmiddotlicitud dacceacutes a la informacioacute la Llei 262007 preveu que

shan dadreccedilar a lautoritat puacuteblica competent per a resoldre-les i que shauran

de tramitar dacord amb els procediments que sestableixin sobre aixograve Aquests

procediments han de respectar com a miacutenim les garanties seguumlents

a) Quan una solmiddotlicitud dinformacioacute ambiental estigui formulada de manera

imprecisa lautoritat puacuteblica ha de demanar a la persona que la fa que la con-

creti i lha dassistir per a concretar la peticioacute dinformacioacute tan aviat com sigui

possible i com a molt tard abans dun mes

b) Quan lautoritat puacuteblica no tingui la informacioacute demanada ha de remetre

la solmiddotlicitud a la que la tingui i nha de donar compte a la persona que fa

la solmiddotlicitud Quan aixograve no sigui possible ha de dir directament a aquesta

persona a quina autoritat puacuteblica segons el seu coneixement sha dadreccedilar

per a solmiddotlicitar la informacioacute

Informacioacute sobre mediambient

La Llei 262007 ha ampliatquegrave cal entendre per informa-cioacute sobre medi ambient i hadonat cabuda a elements i fac-tors que afecten el medi ambi-ent que com els paisatges elsresidus la seguretat nuclear oel patrimoni cultural no havi-en estat inclosos ni en la Direc-tiva 90313 ni posteriormenten la Llei 381995

Consulta recomanada

STSJ de Castella i Lleoacute de 26de marccedil de 1999 (FJ 3)


c) Lautoritat puacuteblica competent ha de facilitar la informacioacute ambiental

solmiddotlicitada o comunicar a la persona que fa la solmiddotlicitud els motius pels quals

aixograve no eacutes possible tenint en compte el calendari especificat com meacutes aviat

millor i com a molt tard en els terminis que sindiquen a continuacioacute

bull En el termini magravexim dun mes des de la recepcioacute de la solmiddotlicitud en el

registre de lautoritat puacuteblica competent per a resoldre-la amb caragravecter

general

bull En el termini de dos mesos des de la recepcioacute de la solmiddotlicitud en el registre

de lautoritat puacuteblica competent per a resoldre-la si el volum i la comple-

xitat de la informacioacute soacuten tals que resulta impossible complir el termini

abans indicat En aquest cas sha dinformar la persona que fa la solmiddotlicitud

en el termini magravexim dun mes de qualsevol ampliacioacute del primer com

tambeacute de les raons que ho justifiquen

En el cas de comunicar que no es facilita la informacioacute la notificacioacute ha de ser

per escrit o electrogravenicament si la solmiddotlicitud sha fet per escrit o si es demana

que sigui aixiacute La notificacioacute tambeacute ha dinformar sobre els procediments de

recurs previstos en la norma als quals es fa referegravencia a continuacioacute

Quan lautoritat puacuteblica resolgui no facilitar la informacioacute parcialment o to-

talment en la forma o format solmiddotlicitats ha de comunicar a la persona que

fa la solmiddotlicitud els motius de la negativa en el termini magravexim dun mes des de

la recepcioacute de la solmiddotlicitud en el registre de lautoritat puacuteblica competent i li

ha de fer saber la forma o formats en quegrave si escau podria facilitar la informa-

cioacute solmiddotlicitada i els recursos que siguin procedents contra la negativa en els

termes que preveu la Llei 262007

Es podragrave accedir a la informacioacute o beacute consultant-la directament o beacute obte-

nint-ne una cogravepia En aquest cas el solmiddotlicitant podragrave demanar que se li faciliti

en un format determinat en el qual li hauragrave de ser facilitada sempre que esti-

gui disponible Les autoritats puacutebliques podran aplicar taxes o preus puacuteblics i

privats a les solmiddotlicituds dinformacioacute sobre medi ambient

Sobre aixograve eacutes interessant fer referegravencia a la sentegravencia del Tribunal de Justiacutecia

de les Comunitats Europees de 9 de setembre de 1999 que considera que no

es pot cobrar cap taxa en cas de denegacioacute de la solmiddotlicitud dinformacioacute

no puede calificarse de razonable una tasa percibida en caso de denegacioacuten de una so-licitud de informacioacuten dado que en dicho supuesto no se ha producido ninguacuten sumi-nistro de informacioacuten en el sentido del artiacuteculo 5 de la Directiva


Els aspectes que tradicionalment han provocat una controvegraversia meacutes gran en

relacioacute amb la regulacioacute del dret dacceacutes soacuten els seus liacutemits i les seves excepci-

ons Els liacutemits i les excepcions del dret dacceacutes sestableixen per a evitar que el

coneixement puacuteblic de la informacioacute administrativa pugui ser contraproduent

o perjudiqui altres drets o interessos tant de caragravecter puacuteblic com privat

A continuacioacute es recullen els diferents tipus de liacutemits previstos per la Llei 38

1995

bull Proteccioacute dinteressos puacuteblics

ndash confidencialitat dels procediments de les autoritats puacutebliques quan

aixiacute estigui previst en una llei

ndash relacions internacionals

ndash defensa nacional

ndash seguretat puacuteblica

ndash assumptes subjectes a procediment judicial o en tragravemit davant els tri-

bunals en els termes previstos a la llei

ndash proteccioacute del medi ambient

bull Proteccioacute dinteressos privats

ndash confidencialitat de dades de caragravecter comercial o industrial quan aixiacute

estigui previst en una norma amb rang de llei o comunitagraveria

ndash drets de propietat intelmiddotlectual i industrial excepte quan shagi con-

sentit per part del titular dels drets

ndash caragravecter confidencial de les dades personals sempre que la persona

interessada no nhagi consentit el tractament o revelacioacute

ndash interessos o proteccioacute dun tercer que hagi facilitat voluntagraveriament la

informacioacute solmiddotlicitada sense estar-hi obligat per la legislacioacute vigent

excepte quan se nhagi consentit la divulgacioacute

bull Supogravesits formals dexclusioacute

ndash Informacioacute que no estigui en poder de lautoritat a qui se solmiddotlicita

ndash Solmiddotlicituds manifestament irraonables

ndash Solmiddotlicituds formulades en termes massa generals

ndash Dades de documents inconclusos

ndash Subministrament de comunicacions internes

La Llei preveu que les excepcions anteriors shauran dinterpretar de manera

restrictiva per la qual cosa es ponderaragrave en cada cas concret linteregraves puacuteblic

aconseguit amb la divulgacioacute de la informacioacute i linteregraves garantit per la seva

denegacioacute

Aixiacute ho ha entegraves tambeacute el Tribunal de Justiacutecia de les Comunitats Europees en

la sentegravencia de 26 de juny de 2003 en la qual afirma que


en tanto que excepciones al principio de comunicacioacuten de la informacioacuten sobre medioambiente que constituye la finalidad de la Directiva 90313 hay que interpretar de modoestricto dichas causas de denegacioacuten de manera que es preciso considerar que las excep-ciones enunciadas en los apartados 2 y 3 de dicho artiacuteculo 3 son objeto de una enume-racioacuten restrictiva y se refieren a laquodeterminados casos especiacuteficos y claramente definidosraquoen los que laquopodraacute estar justificado rechazar una peticioacuten de informacioacuten sobre el medioambienteraquo

La negativa a facilitar tota la informacioacute o una part shauragrave de notificar al

solmiddotlicitant indicant els motius de la denegacioacute

Vegeu tambeacute

Vegeu tambeacute lart 134 de laLlei 262007

Malgrat els anys que fa que lacceacutes a la informacioacute en mategraveria de medi ambient

es troba formalment reconegut a Espanya no hi ha hagut gaires conflictes

jurisdiccionals que ens permetin conegraveixer la interpretacioacute que els tribunals fan

del contingut

Lectura recomanada

Vegeu sobre aixograve

CasadoCasadoL (2009) El derecho de acceso a la informacioacuten ambiental a traveacutes dela jurisprudencia Revista de Administracioacuten Puacuteblica (178 286-287)

De la mateixa autora la presentacioacute feta a la jornada sobre els drets dacceacutes a la infor-macioacute ambiental organitzada per la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals i Soste-nibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge i lEscola dAdministracioacute Puacute-blica de Catalunya (disponible en liacutenia a httpmediambientgencatcatcatciutadansinformacio_ambientalL_Casadopdf

Nota

Lorigen el trobem en la reunioacuteextraordinagraveria de les parts delConveni dAarhus que es vadur a terme el maig de 2003 aKiacuteev

En tot cas lestabliment daquests liacutemits no impedeix lexercici total del dret

dacceacutes ja que lart 14 de la Llei 262007 preveu que la informacioacute ambien-

tal solmiddotlicitada que estigui en poder de les autoritats puacutebliques o en el dun

altre subjecte en nom seu sha de posar parcialment a disposicioacute de la persona

solmiddotlicitant quan sigui possible separar del text de la informacioacute solmiddotlicitada la

informacioacute a la qual es refereix larticle 13 apartats 1d)1e) i 2

Un altre mecanisme dacceacutes a la informacioacute eacutes el previst respecte al Registre

dEmissions i Transferegravencies de Contaminants (E-PRTR) Aquest registre va ser

creat pel Reglament 1662006 del Parlament Europeu i del Consell de 18 de

gener

El nivell dacceacutes a la pagravegina dEPERPRTR-Espantildea en els primers vuit mesos

de 2008 ha superat el milioacute de consultes provinents darreu del moacuten i molt

especialment dels EUA i daltres estats europeus

Nota

Dades inconcluses comuni-cacions internes i proteccioacutedinteressos puacuteblics i privats

Lectura recomanada

Respecte a la interpretacioacutedaquest precepte vegeu laSentegravencia del Tribunal deJustiacutecia de 9 de setembre de1999 assumpte C-21797Comissioacute de les ComunitatsEuropees contra la RepuacuteblicaFederal dAlemanya

Web recomanat

httpwwwbiprode_prtrindex


6 La participacioacute en les decisions sobre medi ambient

61 Introduccioacute

La participacioacute fa referegravencia a tots els mecanismes mitjanccedilant els quals

la ciutadania eacutes incorporada a la presa de decisions puacutebliques

La Generalitat de Catalunya amb el Pla interdepartamental de participacioacute ciutadana2008-2010 proposa un concepte meacutes restringit de participacioacute en entendre per partici-pacioacute ciutadana tot proceacutes ordenat dargumentacioacute entre participants representatius dela diversitat de punts de vista i de les vivegravencies de la ciutadania en quegrave es defensen al-ternatives diverses en el marc dels processos de presa de decisions puacutebliqueshttpwww10gencatnetdrepbinarisPlaverd_tcm112-87795pdf

Sota la nocioacute de participacioacute en el medi ambient es recullen una pluralitat

demecanismes molt diversa que van des de la simple consulta a la cogestioacute

des de la participacioacute exclusiva dels afectats o interessats fins a la participacioacute

de qualsevol ciutadagrave des de la participacioacute puntual fins a la participacioacute deli-

berativa

La participacioacute en les decisions relatives al medi ambient permet que els pro-

cessos de presa de decisions i la seva posterior implementacioacute siguin meacutes oberts

i transparents meacutes propers a les circumstagravencies canviants de la nostra societat

i meacutes adaptats a la complexitat existent La participacioacute en els processos de

presa de decisions mediambientals permet que les autoritats puacutebliques puguin

disposar de meacutes quantitat dinformacioacute

En lagravembit del medi ambient la participacioacute es caracteritza no uacutenica-

ment per la defensa dinteressos propis i particulars sinoacute per la per-

secucioacute dinteressos colmiddotlectius o generals canalitzant-se per mitjagrave dels

colmiddotlectius en quegrave sorganitza la societat la qual cosa la fa meacutes complexa

perograve alhora permet definir linteregraves general duna manera meacutes plural

El medi ambient no eacutes un beacute privatiu sinoacute que eacutes un beacutepuacuteblic que correspon

a tota la colmiddotlectivitat la qual cosa significa que la colmiddotlectivitat en conjunt neacutes

responsable i per tant ha de poder participar en les decisions que lafecten

Respecte a aixograve soacuten ilmiddotlustratives les paraules del Programadaccioacutecomuni-

taridefomentdelesONG

Participacioacute en lesdecisions sobre mediambient

Una varietat dactors no go-vernamentals empreses or-ganitzacions no governamen-tals (ONG) associacions pro-fessionals entitats no lucrati-ves sincorporen a la presa dedecisions puacutebliques de mane-res molt diferents


[] les ONG soacuten essencials per a coordinar i canalitzar cap a la Comissioacute informacioacute iopinions sobre les noves i naixents perspectives amb relacioacute a temes com la proteccioacutede la natura i els problemes mediambientals transfronterers que no puguin rebre o noestan de fet rebent una atencioacute suficient a escala estatal o a nivells inferiors Les ONGconeixen beacute les preocupacions de la societat en mategraveria de medi ambient i per tantpoden promoure-les i canalitzar-les cap a la Comissioacute

En els darrers anys la participacioacuteenelmediambient estagrave adquirint una

gran importagravencia si meacutes no des del punt de vista normatiu Aixiacute un repagraves dels

documents i textos normatius adoptats en les cimeres internacionals desen-

volupades darrerament doacutena mostra daquesta importagravencia

Aixiacute ja la Cartamundialsobrelanatura adoptada per lAssemblea General

de les Nacions Unides en la Resolucioacute 377 de 28 doctubre de 1982 reconeixia

a les persones loportunitat de participar individualment o colmiddotlectivament

en la formulacioacute de les decisions que afectessin directament el medi ambient

Malgrat que posteriorment hi ha hagut altres declaracions probablement eacutes

amb ocasioacute de la CimeradelaTerra sobre Desenvolupament Sostenible que

va tenir lloc a Rio el 1992 quan la participacioacute adquireix carta de naturalesa


Aixiacute en concret el principi 10 de la Declaracioacute de Rio reconeix el seguumlent

Portal de WWFAdenahttpwwwwwfes

Lectura suggerida

Respecte a aixograve podeu con-sultar la Decisioacute 4662002CE del Parlament Europeu idel Consell d1 de marccedil de2002 relativa al Programadaccioacute comunitari de fomentde les organitzacions no go-vernamentals dedicades prin-cipalment a la proteccioacute delmedi ambient de la Unioacute Eu-ropea

La millor manera de tractar les quumlestions ambientals eacutes amb la participacioacute de tots elsciutadans interessats en el nivell que els correspongui

Declaracioacute de Rio sobre medi ambient i desenvolupament [ACONF15126]

La lectura del principi desegrave emmarcada en el conjunt de la Declaracioacute permet

observar una forta aposta per la participacioacute com a element indispensable per

a la consecucioacute dun desenvolupamentsostenible Una participacioacute que meacutes

enllagrave dun mer tragravemit sha de realitzar amb determinats requisits dentre els

quals destaca per la seva transcendegravencia ladequada informacioacute Eacutes rellevant

destacar que la Declaracioacute afirma que per a poder participar cal garantir lacceacutes

adequat a la informacioacute sobre medi ambient de quegrave disposin les administra-

cions puacutebliques

En el marc de lAgenda21 el Programa daccioacute integral i global en tots els

agravembits del desenvolupament sostenible adoptat tambeacute a Rio el 1992 es pre-

veu tambeacute la participacioacute dels ciutadans En concret lapartat 23 diu

La dedicacioacute intensiva i la participacioacute autegraventica de tots els grups socials tindran unaimportagravencia decisiva en el compliment eficaccedil dels objectius les poliacutetiques i els mecanis-mes acordats pels governs en totes les agraverees del Programa 21

Vegeu tambeacute

Per a aprofundir aquest te-ma consulteu els mograveduls Eldesenvolupament sostenible iLa proteccioacute internacional delmedi ambient


Es destaca aixiacute doncs que un dels requisits fonamentals per a assolir

un desenvolupament sostenible eacutes lagravemplia participacioacute de lopinioacute puacute-

blica en ladopcioacute de decisions cosa que requereix luacutes de noves formes

de participacioacute i la previsioacute de mecanismes dinformacioacute sobre el medi

ambient

Una altra declaracioacute a escala internacional sobre la rellevagravencia de la participa-

cioacute en les decisions i les poliacutetiques pel desenvolupament sostenible la trobem

en la Declaracioacute de Johannesburg sobre desenvolupament sostenible i en el

Pla daplicacioacute de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament

Sostenible aprovats en la CimeraRio+10 organitzada a Johannesburg el 2002

La Declaracioacute de Johannesburg assumint la responsabilitat colmiddotlectiva de

fomentar i consolidar els pilars interdependents i muacutetuament reforccedilats del

desenvolupament sostenible tant a escala local com nacional regional i mun-

dial reconeix el seguumlent

[] el desenvolupament sostenible requereix una perspectiva a llarg termini i una agravempliaparticipacioacute en la formulacioacute de poliacutetiques en la presa de decisions i en la seva aplicacioacutea tots els nivells

Declaracioacute de Johannesburg (2002)

La participacioacute es reconeix en general a tots els actors significatius perograve tambeacute

es reconeix especiacuteficament per a determinatssectors de la poblacioacute (dones

joves comunitats locals i rurals indiacutegenes)

En el Pladaplicacioacute de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolu-

pament Sostenible tambeacute es preveu la necessitat de garantirlacceacutesalain-

formacioacute ambiental i als procediments judicials i administratius ilapartici-

pacioacute en quumlestions relatives al medi ambient

En particular es reconeix que cal millorar la participacioacute i la implicacioacute efectiva

de la societat civil i daltres grups dinteregraves rellevants en laplicacioacute de lAgenda

21 i tambeacute en la promocioacute de la transparegravencia i lagravemplia participacioacute puacuteblica

per la qual cosa suposa que

Tots els paiumlsos tambeacute haurien de promoure la participacioacute puacuteblica a traveacutes de mesuresque donin lacceacutes a la informacioacute relativa a la legislacioacute les normatives les activitats lespoliacutetiques i els programes Aixiacute mateix haurien de fomentar la plena participacioacute puacuteblicaen la formulacioacute i laplicacioacute de la poliacutetica del desenvolupament sostenible Eacutes necessarique les dones puguin participar amb plenitud i igualtat en la formulacioacute poliacutetica i enlagravembit de la presa de decisions

Pla daplicacioacute de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible(2002 principi 146 bis)

En lagravembitcomunitari tant el quartProgramadaccioacute en mategraveria de medi

ambient com el cinquegravePrograma reconeixien la necessitat de facilitar infor-

macioacute sobre el medi ambient als ciutadans i de promoure la seva participacioacute


en la presa de decisions que afecten el medi ambient En el marc daquests

programes daccioacute shan anat prenent diferents mesures que duna manera

meacutes o menys agravemplia preveuen la participacioacute dels ciutadans

El sisegravePrograma daccioacute comunitari en mategraveria de medi ambient adoptat el

2002 preveu que perquegrave tingui egravexit cal preveure la informacioacutei la participa-

cioacute del puacuteblic en la definicioacute de les poliacutetiques la qual cosa sestableix com a

meta del Programa

En la futura estrategravegia de la Unioacute Europea per al desenvolupament sostenible

tambeacute sinclou una referegravencia a la importagravencia de la participacioacute En particular

safirma el seguumlent

[] el proceacutes de formulacioacute de poliacutetiques ha de ser transparent Un diagraveleg obert sobreels costos i beneficis de les diferents opcions contribuiragrave a posar a prova els argumentsque sustenten les diferents propostes de regulacioacute El diagraveleg entre les parts interessadespot ser lent perograve eacutes essencial per a crear confianccedila i enteniment mutus i pot augmentarles probabilitats de trobar solucions acceptables per a tothom

Consultation Paper for the preparation for a European Union strategy for Sustainable Develop-ment Brusselmiddotles 27-3-2001 SEC (2001) 517

Tot i la rellevagravencia de la participacioacute de la ciutadania en el medi ambient

lexperiegravencia mostra que encara no sha estegraves de manera significativa

Nota

Es tracta de la Decisioacute 16002002CE del Parlament Eu-ropeu i del Consell de 22de juliol de 2002 per la qualsestableix el sisegrave Programadaccioacute comunitari en mategraveriade medi ambient

Vegeu tambeacute

Per a aprofundir aquest temaconsulteu el mogravedul La protec-cioacute del medi ambient a la UnioacuteEuropea

LInforme de compliment del Conveni dAarhus a Espanya presentat el 5 de desembre de2008 afirma que pel que fa a la participacioacute

103 La participacioacuten del puacuteblico en el procedimiento de OMG ha sido hasta el momen-to muy escasa no habieacutendose recibido en el buzon-omgmmaes ninguacuten comentariode intereacutes teacutecnico tan soacutelo comentarios generales sobre los OMG

104 En el procedimiento de EIA en algunas ocasiones el oacutergano sustantivo de la Comu-nidad Autoacutenoma se demora demasiado tiempo en proporcionar la informacioacuten al oacuterganoambiental

105 En otros casos se echan en falta mayores recursos mayor claridad competencial ymayor preparacioacuten de los teacutecnicos y funcionarios para poder incrementar la participacioacutenciudadana en la Administracioacuten

62 La regulacioacute de la participacioacute en el medi ambient

El Conveni dAarhus parteix de la conviccioacute que en lagravembit del medi

ambient un millor acceacutes a la informacioacute i una participacioacute meacutes gran

del puacuteblic en la presa de decisions permeten prendre millors decisions i

aplicar-les meacutes eficaccedilment i contribueixen alhora a sensibilitzar el puacute-

blic dels problemes mediambientals i expressar les seves preocupacions

cosa que ajudaragrave els poders puacuteblics a tenir-les en compte

Pel que fa a la participacioacute el segon dels pilars del Conveni sestableix que

caldragrave preveures la participacioacute puacuteblica en els procediments seguumlents

Web recomanat

httpwwwmmaesseccio-nesparticipacion_publicaaarhuspdfinc_aarhus_deppdf


bull Decisions relatives a activitats particulars que afectin el medi ambient en

sectors com per exemple lenergia produccioacute i transformacioacute de metalls

induacutestria minera induacutestria quiacutemica gestioacute de residus

bull Elaboracioacute de plans programes i poliacutetiques relatives al medi ambient

bull Elaboracioacute de reglaments i altres instruments juriacutedicament vinculants res-

pecte als quals el Conveni estableix que les parts sesforcin a promoure una

participacioacute efectiva

La participacioacute en el primer dels procediments es preveu respecte al puacuteblic

interessat

[] el puacuteblic que resulta o pot resultar afectat per les decisions adoptades en mategraveriaambiental o que tenen un interegraves en la presa de decisions


La Convencioacute inclou sota aquest concepte tambeacute les ONG que treballin a favor

de la proteccioacute del medi ambient i compleixin els requisits exigits pel dret

intern En els altres dos procediments la referegravencia eacutes al puacuteblicengeneral

entenent com a tal

[] una o diverses persones fiacutesiques o juriacutediques i dacord amb la legislacioacute o el costumdel paiacutes les associacions organitzacions o grups constituiumlts per aquestes persones

Conveni dAarhus (1998 article 2)

El Conveni tambeacute regula amb una extensioacute diferent la participacioacute en els tres

tipus de procediments esmentats En tot cas de manera general es pot obser-

var que cal

bull Garantir la suficient i oportuna informacioacute (per exemple facilitant-la en

iniciar-se el procediment)

bull Establir terminis suficients i raonables

bull Garantir la participacioacute en el moment oportuacute (eacutes a dir quan la participacioacute

pugui tenir encara una influegravencia real)

bull Motivar suficientment les decisions adoptades en el marc de la participacioacute

realitzada

Cal entendre que la participacioacute que es preveu en el Conveni i que expressa

en larticle 9 es configura com un autegraventic dret reconegut al puacuteblic la qual

cosa significa que seragrave necessari que els poders puacuteblics adoptin procediments

objectius i equitatius i ragravepids sense un cost prohibitiu i que en cas que no sels

satisfaci tindran la possibilitat daccedir als ogravergans judicials


El Conveni nopredeterminaelsmecanismesconcrets per mitjagrave dels quals

sha darticular la participacioacute No sestableix un mecanisme per a canalitzar la

participacioacute del puacuteblic en els diferents procediments perogravesiacute que com hem

observat anteriorment hi ha uns requisitsmiacutenims que soacuten extensibles a tots

ells (coneixement previ informacioacute adequada procediments escaients moti-

vacioacute)

Finalment eacutes convenient observar que el Conveni remet a cada part perquegrave

adopti les disposicions a fi i efecte de desenvolupar els principis que hi estan

previstos i adaptar-los a les especificitats progravepies per a la qual cosa deixa un

marge de discrecionalitat considerable

El Conveni dAarhus persegueix al nostre entendre un sistema de par-

ticipacioacute plural flexible i informat Aixograve no obstant ho fa deixant un

marge de discrecionalitat perquegrave els estats signataris en facin la inter-

pretacioacute oportuna la qual cosa pot suposar que a la fi quedi molt li-

mitat i per tant no permeti assolir els objectius propis del desenvolu-

pament sostenible

Una mostra daquest proceacutes dincorporacioacute del Conveni dAarhus a la legisla-

cioacute nacional la trobem en ladopcioacute el 26 de maig de 2003 de la Directiva

200335CEdelParlamentEuropeuidelConsell per la qual sestableixen

mesures per a la participacioacute del puacuteblic en lelaboracioacute de determinats plans i

programes relacionats amb el medi ambient i es modifiquen en allograve que fa re-

feregravencia a la participacioacute del puacuteblic i lacceacutes a la justiacutecia les directives 85337

CEE i 9661CE del Consell (DOCE segraverie L nuacutem 156 de 25 de juny de 2003)

La Directiva 200335CE persegueix que els estats membres que estan

obligats a elaborar plans i programes mediambientals puguin incorporar

suficients disposicions relacionades amb la participacioacute del puacuteblic

Dacord amb el que estableix el preagravembul de la Directiva 200335

[] la participacioacute real del puacuteblic en ladopcioacute daquestes decisions li permet expressaropinions i inquietuds que poden ser pertinents i que les autoritats decisograveries poden teniren compte afavorint daquesta manera la responsabilitat i la transparegravencia del proceacutesdecisori i contribuint al fet que els ciutadans es conscienciiumln sobre els problemes medi-ambientals i al suport puacuteblic de les decisions adoptades

La Llei 272006 de 18 de juliol per la qual es regulen els drets dacceacutes a la

informacioacute de participacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi

ambient (incorpora les directives 20034CE i 200335CE) preveu els drets

seguumlents amb relacioacute a la participacioacute puacuteblica

Exemple

Per a regular la participacioacute delpuacuteblic en els plans i progra-mes safirma que [] el puacuteblicsusceptible de participar seragravedesignat per lautoritat puacuteblicacompetent tenint en comp-te els objectius de la presentConvencioacute O en parlar de laparticipacioacute en el procedimentdelaboracioacute de disposicionsgenerals es diu que [] ca-da part sesforccedilaragrave a promou-re una participacioacute efectiva delpuacuteblic []


a) A participar de manera efectiva i real en lelaboracioacute modificacioacute i revisioacute

dels plans programes i disposicions de caragravecter general relacionats amb el me-

di ambient inclosos en lagravembit daplicacioacute daquesta llei

b) A accedir amb lantelacioacute suficient a la informacioacute rellevant relativa als es-

mentats plans programes i disposicions de caragravecter general

c) A formular almiddotlegacions i observacions quan encara estiguin obertes totes les

opcions i abans que sadopti la decisioacute sobre els esmentats plans programes o

disposicions de caragravecter general i que siguin tingudes degudament en compte

per lAdministracioacute puacuteblica corresponent

d) Que es faci puacuteblic el resultat definitiu del procediment en el qual ha par-

ticipat i sinformi dels motius i les consideracions en quegrave es basa la decisioacute

adoptada incloent-hi la informacioacute relativa al proceacutes de participacioacute puacuteblica

La Llei 272006 preveu diferents canals de participacioacute de la ciutadania en les

decisions sobre medi ambient

bull Participacioacute procedimental que engloba els mecanismes mitjanccedilant els

quals la ciutadania participa en el proceacutes delaboracioacute de disposicions

normatives o actes administratius o en general en la definicioacute de poliacute-

tiques puacutebliques Inclouriacuteem en aquest tipus de participacioacute el tragravemit

dinformacioacute puacuteblica la iniciativa popular o ciutadana laudiegravencia puacuteblica

i les consultes populars com tambeacute les enquestes i els estudis dopinioacute En

particular la llei preveu que la ciutadania podragrave participar en lelaboracioacute

de determinats plans programes i disposicions de caragravecter general relaci-

onats amb el medi ambient

Per a promoure la participacioacute real i efectiva del puacuteblic en aquests procedi-

ments la norma mateix preveu que les administracions puacutebliques han de vet-

llar perquegrave

1 sinformi el puacuteblic sobre les propostes de plans programes o disposicions

de manera intelmiddotligible

2 el puacuteblic pugui fer observacions i expressar lopinioacute quan estiguin encara

obertes totes les possibilitats i abans que es prenguin les decisions

3 es tinguin en compte degudament les aportacions del puacuteblic

4 sinformi el puacuteblic de les decisions adoptades i els motius en quegrave es basin


Les administracions puacutebliques mateix hauran de determinar amb prou ante-

lacioacute perquegrave pugui participar de manera efectiva en el proceacutes quins membres

del puacuteblic tenen la condicioacute de persona interessada per a participar en els pro-

cediments

La participacioacute procedimental es preveu respecte a

a) Els plans i programes relacionats amb el medi ambient

La Llei 272006 preveu que les administracions puacutebliques hauran dassegurar

que es facilita la participacioacute del puacuteblic en plans i programes que tractin de re-

sidus piles i acumuladors nitrats envasos i residus denvasos qualitat de laire

aiguumles (dacord amb el que preveu la normativa sectorial) i les altres mategraveries

que estableixi la normativa autonogravemica Queden exclosos de laplicacioacute de la

llei els plans i programes que tinguin com a uacutenic objectiu la defensa nacional

o la proteccioacute civil en casos demergegravencia

b) Les normes relacionades amb el medi ambient

La Llei 272006 tambeacute preveu que cal garantir la participacioacute en lelaboracioacute

modificacioacute i revisioacute de les disposicions de caragravecter general que tractin de pro-

teccioacute de les aiguumles proteccioacute contra el soroll proteccioacute dels sogravels contamina-

cioacute atmosfegraverica ordenacioacute del territori rural i urbagrave i utilitzacioacute dels sogravels con-

servacioacute de la naturalesa diversitat biologravegica forests i aprofitaments forestals

gestioacute dels residus productes quiacutemics inclosos els biocides i els plaguicides

biotecnologia altres emissions abocaments i alliberament de substagravencies al

medi ambient avaluacioacute dimpacte mediambiental acceacutes a la informacioacute par-

ticipacioacute puacuteblica en la presa de decisions i acceacutes a la justiacutecia en mategraveria de

medi ambient i les altres mategraveries que estableixi la normativa autonogravemica

En aquest cas no saplicaragrave la regulacioacute analitzada als procediments adminis-

tratius delaboracioacute de disposicions generals que tinguin per objecte regular

mategraveries relacionades exclusivament amb la defensa nacional amb la segure-

tat puacuteblica amb la proteccioacute civil en casos demergegravencia o amb el salvament de

la vida humana en el mar a les modificacions de les disposicions generals que

no siguin substancials pel seu caragravecter organitzatiu procedimental o anagraveleg

sempre que no impliquin una reduccioacute de les mesures de proteccioacute del medi

ambient i als procediments delaboracioacute de disposicions generals que tinguin

per uacutenic objecte laprovacioacute de plans o programes que shan dajustar al que

estableix la seva normativa especiacutefica

bull Participacioacute orgagravenica que es caracteritza per la incorporacioacute de la ciuta-

dania en ogravergans administratius amb funcions decisograveries consultives o de

control Aquesta participacioacute pot respondre a criteris territorials o sectori-

als La ciutadania hi pot participar representant un colmiddotlectiu determinat

o entitat o com a experta en una mategraveria determinada En el cas del me-

di ambient la Llei 272006 preveu que el Consell Assessor de Medi Ambi-

ent eacutes un ogravergan colmiddotlegiat que teacute per objecte participar en les poliacutetiques


ambientals generals orientades al desenvolupament sostenible i fer-ne un

seguiment

El Consell Assessor de Medi Ambient estagrave presidit pel ministre de Medi Ambi-

ent i format per una persona en representacioacute de diferents organitzacions no

governamentals que tenen per objecte defensar el medi ambient i el desenvo-

lupament sostenible una persona en representacioacute de cadascuna de les orga-

nitzacions sindicals meacutes representatives dues persones en representacioacute de les

organitzacions empresarials meacutes representatives dues persones en representa-

cioacute de les organitzacions de consumidors i usuaris tres persones en representa-

cioacute de les organitzacions professionals agragraveries meacutes representatives en lagravembit

estatal i una persona en representacioacute de la Federacioacute Nacional de Confraries

de Pescadors

El Consell Assessor de Medi Ambient teacute atribuiumldes les funcions seguumlents

a) Emetre informes sobre els avantprojectes de llei i projectes de reglament

amb incidegravencia ambiental i en especial sobre les quumlestions que han de tenir

la condicioacute de normativa bagravesica

b) Assessorar sobre els plans i programes dagravembit estatal que la presidegravencia del

Consell li proposi segons la importagravencia de la seva incidegravencia sobre el medi

ambient

c) Emetre informes i efectuar propostes en mategraveria mediambiental a iniciativa

progravepia o a peticioacute dels departaments ministerials o les administracions de les

comunitats autogravenomes i les entitats locals que aixiacute ho solmiddotlicitin a la presidegraven-

cia del Consell

d) Proposar mesures que incentivin la creacioacute de llocs de treball lligats a acti-

vitats relacionades amb la proteccioacute del medi ambient com tambeacute la partici-

pacioacute ciutadana en la solucioacute dels problemes ambientals

e) Proposar mesures deducacioacute ambiental que tinguin com a objectiu infor-

mar orientar i sensibilitzar la societat sobre els valors ecologravegics i mediambi-

entals

f) Proposar les mesures que consideri oportunes per al millor compliment dels

acords internacionals en mategraveria de medi ambient i desenvolupament soste-

nible valorar lefectivitat de les normes i programes en vigor i proposar si es-

cau les modificacions oportunes

g) Impulsar la coordinacioacute entre la iniciativa puacuteblica i privada en mategraveria de

medi ambient

Exemples

Amics de la Terra Ecologis-tes en Accioacute GreenpeacedEspanya Societat Espanyo-la dOrnitologia SEUBirdlifei WWFAssociacioacute de Defensade la Naturalesa (ADENA)


h) Fomentar la colmiddotlaboracioacute amb ogravergans similars creats per les comunitats

autogravenomes


7 Lacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient

Lacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient constitueix el tercer

pilar del Conveni dAarhus

La seva millora ha de contribuir com ha observat la Comissioacute Europea a re-

alitzar els objectius de les poliacutetiques de medi ambient i la superacioacute de les de-

ficiegravencies que tradicionalment shan tingut per a aplicar el dret del medi am-

bient

Lacceacutes a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient es tradueix en el reco-

neixement de lacceacutes als procediments de recurs administratiu o judici-

al en mategraveria de medi ambient diferents dels procediments penals da-

vant tribunals o ogravergans independents establerts per llei que concloguin

en una decisioacute obligatograveria El Projecte de directiva shi refereix com a

procediments de medi ambient

Dacord amb el Conveni dAarhus qualsevol recurs judicial no eacutes suficient A

aquest efecte es preveu que els estats signants vetllaran perquegrave els interessats

tinguin tambeacute acceacutes a un procedimentragravepid i que sigui gratuiumltopoconeroacutes

Pel que fa a la legitimitat per a interposar el recurs el Conveni dAarhus preveu

que els interessats

bull hauran de tenir un interegraves suficient o si escau

bull hauran dinvocar la lesioacute dun dret quan ho prevegi la regulacioacute del pro-

cediment administratiu

El Conveni enteacuten que les organitzacionsnogovernamentals que treballen a

favor de la proteccioacute del medi ambient tenen la condicioacute de puacuteblic interessat i

per tant interegraves suficient a lefecte dinterposar els recursos pertinents dacord

amb larticle 25 del Conveni

En el marc de les obligacions contretes en el Conveni dAarhus per la Unioacute

Europea sha elaborat un Projectededirectiva [COM (2003) 624 final]


Segons es despregraven de la seva lectura el Projecte persegueix establir un marc

general per a accedir a la justiacutecia en mategraveria de medi ambient i conforme

al principi de subsidiarietat exigeixals estats membres que desenvolupin

detalladament aquest marc

Aquest marc general es concreta en la previsioacute duns requisitsmiacutenims per a

accedir als procediments administratius i judicials en mategraveria de medi ambi-

ent els quals anomena procediments de medi ambient a fi dassolir una millor

aplicacioacute i posada en pragravectica del dret ambiental a la Unioacute Europea

El Projecte de directiva preveu el seguumlent

[] les accions i omissions administratives podran ser objecte de recurs quan infringei-xin el dret ambiental Per accioacute administrativa sentendragrave tota mesura adoptada per unaautoritat puacuteblica dacord amb el dret ambiental que sigui juriacutedicament vinculant i tinguiefectes externs Per omissioacute administrativa sentendragrave la nondashactuacioacute duna autoritat puacute-blica en els casos en quegrave el dret ambiental li imposa lobligacioacute dactuar

El Projecte de directiva planteja un conceptededretambientalmoltgeneral

que permeti incloure tota la legislacioacute aplicable de medi ambient Aixograve no

obstant ategraves que eacutes una nocioacute canviant i evolutiva es proposa un concepte

obert En particular el Projecte de directiva es refereix al seguumlent

La legislacioacute comunitagraveria i la legislacioacute adoptades per a aplicar la legislacioacute comunitagraveriaque tenen per objectiu la proteccioacute o millora del medi ambient inclosa la salut humanai la proteccioacute o la utilitzacioacute racional dels recursos naturals especialment en els seguumlentsagravembits proteccioacute de les aiguumles proteccioacute contra el soroll proteccioacute dels sogravels contami-nacioacute atmosfegraverica ordenacioacute del territori rural i urbagrave i utilitzacioacute dels sogravels conservacioacutede la natura i biodiversitat biologravegica gestioacute dels residus productes quiacutemics inclosos elsbiocides i els plaguicides biotecnologia altres emissions abocaments i alliberament desubstagravencies al medi ambient avaluacioacute dimpacte mediambiental acceacutes a la informacioacutemediambiental i participacioacute puacuteblica en la presa de decisions

Projecte de directiva (article 21g)

Eacutes important observar qui considera el Projecte de directiva legitimatpera

accediralajustiacutecia

bull Els membresdelpuacuteblic ndasheacutes a dir les persones fiacutesiques o juriacutediques i les

associacions o agrupacions constituiumldes per aquestesndash que tinguin un in-

teregraves suficient o que al leguin la vulneracioacute dun dret tindran acceacutes als pro-

cediments de medi ambient per recoacuterrer davant els tribunals per motius

procedimentals o de fons contra les accions o omissions administratives

que infringeixin el dret ambiental


bull Les entitatshabilitades que soacuten les que actuen en lagravembit de la proteccioacute

del medi ambient i que quan compleixin determinades condicions tin-

dran acceacutes als procediments de medi ambient sense la necessitat que tin-

guin un interegraves suficient ni que al leguin la vulneracioacute dun dret sempre

que lobjecte del recurs que es presenti estigui especiacuteficament inclograves en les

activitats estatutagraveries de les entitats

Finalment el Projecte de directiva a fi i efecte deliminar els obstacles que

tradicionalment impedeixen lacceacutes a la justiacutecia preveu la necessitat dun pro-

cediment eficaccedil i adequat que sigui equitatiu just oportuacute i no excessivament

costoacutes

Mentre saprova la directiva cal tenir present que la Llei per la qual es regulen

els drets dacceacutes a la informacioacute de participacioacute puacuteblica i dacceacutes a la justiacutecia

en mategraveria de medi ambient tambeacute regula lacceacutes a la justiacutecia i la tutela admi-

nistrativa en assumptes mediambientals

En particular es preveu que el puacuteblic que consideri que un acte o si sescau

una omissioacute imputable a lautoritat puacuteblica ha vulnerat els drets que li reco-

neix la mateixa Llei en mategraveria dinformacioacute i participacioacute puacuteblica podragrave in-

terposar els recursos administratius i contenciosos administratius previstos en

lordenament vigent

La Llei reconeix que tambeacute estagrave legitimada per a interposar els recursos qual-

sevol persona juriacutedica sense finalitat de lucre que compleixi els requisits

seguumlents

bull Que tingui entre les finalitats acreditades en els seus estatuts la proteccioacute

del medi ambient

bull Que shagi constituiumlt legalment almenys dos anys abans de lexercici de

laccioacute i que vingui exercint de manera activa les activitats previstes en els

seus estatuts

bull Que segons els seus estatuts desenvolupi la seva activitat en un agravembit ter-

ritorial que sigui afectat per lactuacioacute o si sescau omissioacute administrativa

Finalment es preveu laccioacute popular en assumptes mediambientals

Els actes i si escau les omissions imputables a les autoritats puacutebliques que vulnerin lesnormes relacionades amb el medi ambient esmentades en larticle 181 poden ser recor-regudes per qualsevol persona juriacutedica sense agravenim de lucre que compleixi els requisitsque estableix larticle 23 pels procediments de recurs regulats en el Tiacutetol VII de la Llei301992 de 26 de novembre de regravegim juriacutedic de les administracions puacutebliques i del pro-cediment administratiu comuacute i tambeacute pel recurs contencioacutes administratiu que preveula Llei 291998 de 13 de juliol reguladora de la jurisdiccioacute contenciosa administrativaSexceptuen els actes i les omissions imputables a les autoritats puacutebliques esmentades enlarticle 242

Entitats habilitades

Per a ser reconegudes com aentitats habilitades caldragrave queles entitats compleixin deter-minades condicions establer-tes en el Projecte per exem-ple ser persones juriacutediquessense finalitat de lucre o ha-ver treballat activament en laproteccioacute del medi ambientPer a reconegraveixer aquests requi-sits els estats membres haurandadoptar un procediment ragrave-pid


Activitats

1 Quin paper teacute larticle 45 de la Constitucioacute en la materialitzacioacute del concepte de desenvo-lupament sostenible en lordenament espanyol

2 El medi ambient forma part de la Constitucioacute econogravemica Justifiqueu la vostra resposta

3 Quegrave pot fer la comunitat autogravenoma quan lEstat no regula les mategraveries bagravesiques de mediambient Pot iniciar el desenvolupament legislatiu Si fos aixiacute segons quins criteris

4 Eacutes possible el recurs dempara constitucional segons larticle 45 CE sobre medi ambientI segons el 33 CE sobre propietat I el 38 sobre llibertat dempresa

5 Quins instruments de proteccioacute pot tenir un particular davant de la contaminacioacute causadaper un veiacute

6 Es pot condemnar una empresa per la via penal I per ladministrativa Pot ser responsablepenalment el directiu duna empresa contaminant Segons quins criteris

7 Es pot fer el que es vulgui amb els animals domegravestics Maltractar-los perquegrave soacuten propietatdalguacute

8 Quines competegravencies poden tenir els ajuntaments Qui les establiragrave

9 Quin eacutes linstrument de magravexima proteccioacute que es pot oferir per a la proteccioacute dun espaiQui el pot oferir Quin tipus de territori pot incloure

10 Quegrave pot fer un ajuntament per protegir un espai natural propi

11 Pot la Generalitat crear un parc natural que vagi meacutes enllagrave de la seva comunitat autograveno-ma Si fos aixiacute com ho podria fer

12 Amb la creacioacute dun parc natural per exemple regional es pot obligar un propietari anomeacutes fer un tipus de cultiu i cap altra activitat


Bibliografia

Aguilera Vaqueacutes M (2000) El desarrollo sostenible y la Constitucioacuten Espantildeola (monografiacutea)Barcelona Atelier

Aguilera Vaqueacutes M (2004) Liacutemites constitucionales a la regulacioacuten de la propiedad pri-vada Especial consideracioacuten a los aspectos medioambientales A M E Agradano de LlanosM Aguilera Vaqueacutes A Mauricio Bricentildeo Chaves Lecturas sobre derecho del medio ambiente(tom V) Bogotagrave Universidad Externado de Colombia

Alexy R (1993) Teoriacutea de los derechos fundamentales Madrid Centro de Estudios Constitu-cionales

Alonso Garciacutea E (1984) La interpretacioacuten de la Constitucioacuten Madrid CEC

Alonso Garciacutea E (1989) La participacioacuten de los individuos en la toma de decisionesrelativas al medio ambiente en Espantildea REDA (61 pagraveg 43-65)

Albertiacute E (2004) La Constitucioacuten Econoacutemica de 1978 REDC (71 pagraveg 123-159)

Amenoacutes E Pentildealver A Toldragrave Ll-X (1996) Els drets del medi ambient TarragonaEl Megravedol

Alli Aranguren J C (2006) Distribucioacuten de competencias ambientales entre el Estadolas comunidades autoacutenomas y las corporaciones locales En EAlonso Garciacutea B LozanoCutanda (dir) Diccionario Juriacutedico de Medio Ambiente Madrid IUSTEL

Atienza M (1997) Derecho y argumentacioacuten Cologravembia Internado

Bassols Coma M (1996) La planificacioacuten urbaniacutestica su contribucioacuten a la proteccioacuten delmedio ambiente A Esteve Pardo (coord) Derecho del medio ambiente y administracioacuten localMadrid Civitas

Bassols Coma M (1998) Constitucioacuten y sistema econoacutemico Madrid Tecnos

Cabanillas Saacutenchez A (1992) La responsabilidad por dantildeos ambientales seguacuten la juris-prudencia civil A Estudios de Derecho civil homenaje al profesor Dr Joseacute Luis Lacruz Berdejo(vol I pagraveg 191-218) Barcelona Bosch

Cerrillo i Martiacutenez A (1999) El derecho de acceso a la informacioacuten en materia de medioambiente Anaacutelisis de la Ley 381995 de 12 de diciembre de acceso a la informacioacuten enmateria de medio ambiente Autonomies Revista Catalana de Derecho Puacuteblico (nuacutem 24)

Choy i Tarreacutes A (1992 15 de desembre) Competegravencies i funcions del municipi en mategrave-ria de medi ambient Autonomies

Diacuteaz Delgado J (2005) Responsabilidad patrimonial del estado legislador administrador yjuez Madrid Consejo General del Poder Judicial

Dobson A (1991) Green Political thought Londres Harper Collins Academic

Embid Irujo A (dir) (2008) El derecho a un medio ambiente adecuado Madrid IUSTEL

Entrena Cuesta R (1981) El principio de libertad de empresa A Fernando GarridoFalla (coord) El modelo econoacutemico en la Constitucioacuten espantildeola (vol I pagraveg 106-165) MadridInstituto de Estudios Econoacutemicos

Escobar Roca G (1995) La ordenacioacuten constitucional del medio ambiente Madrid Dykinson

Escribano Collado P (1980) El medio ambiente como funcioacuten administrativa REDA(nuacutem 26 pagraveg 367-385)

Esteve Pardo J (coord) (1996) Derecho del medio ambiente y administracioacuten local MadridCivitas

Esteve Pardo J (2008) Ley de responsabilidad medioambiental Comentario sistemaacutetico Ma-drid Marcial Pons

Fernaacutendez Rodriacuteguez T R (1981) El medio ambiente en la Constitucioacuten EspantildeolaDA (190 pagraveg 337-349)


Garciacutea de Enterriacutea E (1975) Sobre los derechos puacuteblicos subjetivos REDA (nuacutem 6pagraveg 427-446)

Garciacutea de Enterriacutea E (2005) La Responsabilidad Patrimonial del Estado Legislador en elDerecho Espantildeol Madrid Civitas

Gil-Robles J (1996) La accioacuten popular y la audiencia de los ciudadanos en el derechoambiental Poder Judicial (pagraveg 167-177)

Jaria Manzano J (2005) El sistema constitucional de proteccioacute del medi ambient BarcelonaGeneralitat de Catalunya Institut dEstudis Autonogravemics

Jordano Fraga J (1995) La proteccioacuten del derecho a un medio ambiente adecuado BarcelonaJ M Bosch

Larumbe Biurrum P M (1984) Medio ambiente y Comunidades Autoacutenomas RVAP(8 pagraveg 9-71)

Loacutepez Menudo F (1991) El derecho a la proteccioacuten del medio ambiente Revista delCentro de Estudios Constitucionales (10 pagraveg 186-187)

Loacutepez Menudo F (2005) Reparto competencial en materia de medio ambiente Control medio-ambiental de la Administracioacuten puacuteblica Madrid Estudios de Derecho Judicial

Loacutepez Ramoacuten F (1994) El derecho ambiental como derecho de la funcioacuten puacuteblica deproteccioacuten de los recursos naturales Revista de Derecho Ambiental (13 pagraveg 37-57)

Loacutepez Ramoacuten F (1997) Derechos fundamentales subjetivos y colectivos al medio ambi-ente Revista Espantildeola de Derecho Administrativo (95 pagraveg 347-364)

Loperena Rota D (1996) El derecho al medio ambiente adecuado Madrid Civitas (Cuader-nos Civitas)

Lozano Cutanda B (coord) (2008) Comentarios a la Ley de Responsabilidad Medioambiental(Ley 262007 de 23 de octubre) Madrid Thomson-Ciacutevitas

Lozano Cutanda B (2006) Responsabilidad por dantildeos al medio ambiente En E AlonsoGarciacutea B Lozano Cutanda (dir) Diccionario Juriacutedico de Medio Ambiente Madrid IUSTEL

Martiacuten Mateo R (1995) Medi ambient i Constitucioacute A M Jesuacutes Montoro Chiner (co-ord) Estudis de Dret ambiental (pagraveg 11-27) Barcelona Generalitat de Catalunya Departa-ment de Medi Ambient

Martiacuten Rebollo L (2005) La Responsabilidad Patrimonial de las Entidades Locales MadridIustel

Ortega Aacutelvarez L (2000) Lecciones de Derecho del Medio Ambiente Valladolid Lex Nova

Pallareacutes Moreno R (1982) La participacioacuten ciudadana en la conservacioacuten y proteccioacutendel medio natural DA (194 pagraveg 123-136)

Parra Lucaacuten M A (1992) La proteccioacuten del medio ambiente Madrid Tecnos

Peacuterez Luntildeo A E (1997) Artiacuteculo 45 Medio ambiente A O Alzaga Villaamil (coord)Comentarios a la Constitucioacuten Espantildeola de 1978 (vol IV) Madrid Editoriales de Derecho Reu-nidas

Pigrau Soleacute A (2008) Acceso a la informacioacuten participacion y justicia en materia de medioambiente diez antildeos del Convenio de Aarhus Barcelona Atelier

Razquin Lizarraga J A Ruiz de Apodaca Espinosa A (2007) Informacion partici-pacion y justicia en materia de medio ambiente Comentario sistemaacutetico a la Ley 272006 de 18de julio Cizur Menor Thomson-Aranzadi

Rodriacuteguez Escobar R (1998) La nueva responsabilidad mediambiental derivada de laLey 262007 Revista Aranzadi de Derecho Ambiental (13)

Rodriacuteguez Escobar R (2008) La nueva responsabilidad medioambiental derivada de laLey 262007 Revista Arazandi de Derecho Ambiental (nuacutem13)

Reyes Loacutepez M J (coord) (2001) Derecho ambiental espantildeol Valegravencia Tirant lo Blanch


Ruiz-Rico Ruiz G (2000) El derecho constitucional al medio ambiente Valegravencia Tirant loBlanch (Monografiacuteas)

Serrano Moreno J L (1992) Ecologiacutea y Derecho Principios de Derecho Ambiental y EcologiacuteaJuriacutedica Granada Comares

La proteccioacute estatal del medi ambient

Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute

12 La configuracioacute del principi de desenvolupament sostenible en la Constitucioacute de 1978


21 Concepte




241 Posicioacute doctrinal que considera que el medi ambient no eacutes un dret subjectiu

242 Posicioacute doctrinal que considera que el medi ambient siacute que eacutes un dret subjectiu

243 Posicions doctrinals que perquegrave soacuten meacutes moderades resten en un punt intermedi

25 Larticle 45 CE un mandat i una habilitacioacute per als poders puacuteblics perquegrave protegeixin el medi ambient


27 El desenvolupament econogravemic com a part integrant bagravesica del desenvolupament sostenible


31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia


Cap part daquesta publicacioacute incloent-hi el disseny general i la coberta no pot ser copiadareproduiumlda emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjagrave tant si eacutes elegravectric comquiacutemic mecagravenic ograveptic de gravacioacute de fotocogravepia o per altres megravetodes sense lautoritzacioacutepregravevia per escrit dels titulars del copyright


Iacutendex

Introduccioacute 5

Objectius 6






21 Concepte 15




































Activitats 97

Bibliografia 98


Introduccioacute



















Objectius


seguumlent








ens locals



ambient)



pament







11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia


Iacutendex

Introduccioacute 5

Objectius 6






21 Concepte 15




































Activitats 97

Bibliografia 98


Introduccioacute



















Objectius


seguumlent








ens locals



ambient)



pament







11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia









Activitats 97

Bibliografia 98


Introduccioacute



















Objectius


seguumlent








ens locals



ambient)



pament







11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia


Introduccioacute



















Objectius


seguumlent








ens locals



ambient)



pament







11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia


Objectius


seguumlent








ens locals



ambient)



pament







11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia



11 Introduccioacute




















general


























Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia




















Vegeu tambeacute






dueix




Constitucional




dacord amb ell









autogravenoma











ponderacioacute



Lectura recomanada






nitari




1281 CE







preceptes














Vegeu tambeacute






















el 14911CE


























Lectura recomanada















Lectura recomanada










Lectura recomanada






























STC 641982 i 1021995


litatiu







STC 641982 FJ 2







el 33 o el 38 CE


STC 1701989




proporcionalitat















Exemple







cipi


STC 661991



21 Concepte








titucional








Lectura recomanada










de regular-lo

Reflexioacute






Constitucioacute

















































juriacutedic


























Les STC 2271988FJ 7 661991FJ 3 2431993 FJ 5


















Exemples

Les STC 641982 FJ 2 1021995 FJ 4




1291 CE








ders puacuteblics




















punt intermedi










nals


un dret subjectiu



Reflexioacute






Nota





































jectiu





desenvolupa





























amb el medi ambient



Catalunya





dels particulars









LOPJ


de tres pilars









ex article 10 CE
































pagraveg 54-56)



















el 45 CE















dret subjectiu

























(1991 pagraveg 180-183)




titucional






Exemples

















































533 CE)

















capiacutetol tercer




Reflexioacute





































































ambient

















ambient









Reflexioacute


Reflexioacute
































doncs













drets















ca
















dacord



sols


Article 33










respectivament)


























Lectura recomanada









daquesta


per diverses raons








Lectura recomanada







i lloc




incidir




















irrefutable







poders puacuteblics



Lectura recomanada


Punt dinflexioacute




















mateixnivell








sempre







al seguumlent




Exemples








Jurisprudegravencia





econogravemica



31 Introduccioacute





mategraveria










[]




[]


Lectura recomanada


Competegravencies














































de medi ambient












































1979




el 84









ment sostenible


























mategraveria















respectivament)

Vegeu tambeacute




















del medi ambient












Exemples







a la definicioacute


tuent










Exemple




nomes

Exemple








prioritats





Lectura recomanada







2002







Vegeu tambeacute

FJ 9


























































STC 1021995












Vegeu tambeacute












ambient




































41 Introduccioacute






al medi ambient




















(art 1302)









titucionals





primer apartat







Exemple








Lectura recomanada

















de laccioacute




































Artiacuteculo325



Codi penal (2003)






Artiacuteculo326












Artiacuteculo327




Artiacuteculo328



Artiacuteculo329




tegits

Artiacuteculo330



greuino-dol

Artiacuteculo331







Artiacuteculo332


Artiacuteculo333


Artiacuteculo334



Artiacuteculo335





Artiacuteculo336






Artiacuteculo337






Artiacuteculo338


Artiacuteculo339


Artiacuteculo340













de cap de setmana






setmana







puacuteblic





trativa


















moments



i un cost menor









duna accioacute














dret penal







seguumlents
























causats



contractual




Lectura recomanada









Regulacions






medi ambient















de danys ambientals








tamina pagaraquo

Consulta recomanada



Vegeu tambeacute










Lectura recomanada









els pertoca













Lectura recomanada


Exemple











Lleis ambientals














micament












o concessions)

























bull Molt greus

bull Greus

bull Lleus

















Altres sancions











lesperit de la Llei



















La mateixa Llei














































seguumlents


afectat








exclusiva



























servei puacuteblic








51 Introduccioacute









ria dels ciutadans










administracions








Web recomanat

















El Conveni dAarhus






















El cas de Catalunya
























CE i 200335CE




Consulta recomanada


Conveni dAarhus

















Consulta recomanada

Art 105b) CE

Article 273 EAC


Vegeu tambeacute







en



administratiu

Consulta recomanada

Art 61























daquestes



























Exemple











municacions




bientals


poliacutetiques



el medi ambient



del medi ambient





















dincloure

Vegeu tambeacute



























Exemple



Llei 381995





























seguumlent

Organismes exclosos












els elements
























Consulta recomanada









general


































1995





























denegacioacute







Vegeu tambeacute





del contingut

Lectura recomanada




Nota











gener




Nota


Lectura recomanada


Web recomanat




61 Introduccioacute








berativa



































Lectura suggerida
















Vegeu tambeacute







ambient



































meta del Programa








Nota


Vegeu tambeacute















Web recomanat











interessat






entenent com a tal





var que cal







realitzada












vacioacute)










pament sostenible

















Exemple




























llar perquegrave











cediments








































seguiment










de Pescadors







ambient




cia del Consell






entals






medi ambient

Exemples




autogravenomes








bient











que els interessats













































costoacutes









lordenament vigent



seguumlents


del medi ambient



seus estatuts








Activitats














Bibliografia





















































Introduccioacute

Objectius

Iacutendex


11 Introduccioacute



21 Concepte











31 Introduccioacute





41 Introduccioacute





51 Introduccioacute






61 Introduccioacute



Activitats

Bibliografia

estatal del medi La protecció ambientopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/47801/4... ·...

Documents

Transcript of estatal del medi La protecció ambientopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/47801/4... ·...