1. 1. ESTADSTICAUNIDIMENSIONAL
2. 2. Desenvolupament histric La paraula estadstica ve de la paraula estat i va nixeral segle XVIII com uns estudis que havien de mostrar lesparticularitats prpies dun Estat ( condicions poltiques,geogrfiques, econmiques, etc.)
3. 3. Els primers estudis estadstics es varen limitar a fer cens,on es prenien dades de tota una poblaci (naixements,defuncions, ...). Aix es va fer fins al segle XX Exemple de cens: IBESTAT
4. 4. A partir dels anys 30 del segle XX neix lestadsticamoderna, aquella que ens serveix per a fer prediccionssobre les caracterstiques duna poblaci, sanomenainferncia estadstica.
5. 5. Objectius de lestadstica Lestadstica s la cincia que socupa de la recollida dedades, de la seva organitzaci, anlisi, aix com de lesprediccions que es poden a partir daquestes dades. Hi ha dos tipus destadstica:- DESCRIPTIVArecollida i organitzaci de les dades, realitzaci de grfics iclcul de parmetres com la mitjana aritmtica, mediana,desviaci tpica, etc.- INFERENCIALelaboraci de prediccions o conclusions a partir de les dades.
6. 6. CONCEPTES IMPORTANTS POBLACI: conjunt de tots els els elements sobre elsque ens interessa estudiar una certa caracterstica. MOSTRA: subconjunt de la poblaci, que utilitzarem per atreure conclusions de tota la poblaci. CARCTER O VARIABLE ESTADSTICA: caractersticaque es desitja estudiar. Es poden classificar en:- QUALITATIVA: quan no prenen valors numrics(nacionalitat, sexe, professi,...)- QUANTITATIVA: quan prenen valors numrics- DISCRETA:prenen un n fnit de valors: edat, n. Germans, ..- CONTNUA: prenen qualsevol valor dun interval de la recta:pes, alada,...
7. 7. TAULES DE FREQNCIES TAULA QUALITATIVA: tenim un grup de 40 alumnes,amb les segents qualificacions de matemtiques: 10Insuficients, 16 suficients, 10 bens i 4 notables.NOTAFreqnciaabsolutafiFreqnciaacumuladaFiFreqnciarelativahiF. relativaacumuladaHi%INSUFIC. 10 10 0,25 0,25 25SUFICIENT 16 26 0,4 0,65 40B 10 36 0,25 0,9 25NOTABLE 4 40 0,1 1 10TOTAL 40 1 100
8. 8. TAULA QUANTITATIVA DISCRETA: sha demanat a 10persones el nombre de llibres llegits en un any i obtenimla taula segent:LlibresllegitsFreqnciaabsolutafiFreqnciaacumuladaFiFreqnciarelativahiF. relativaacumuladaHi%02 2 0,2 0,2 2013 5 0,3 0,5 3022 7 0,2 0,7 2031 8 0,1 0,8 104 1 9 0,1 0,9 105 1 10 0,1 1 10total 10 1 100
9. 9. TAULA QUANTITATIVA CONTNUA: sha demanat a 50persones la seva altura i shan obtingut 50 nombrescompresos entre 160 i 184, per aix hem agrupat lesdades en intervals:Altura(cm)Marca declasse fiFihiHi %[160, 164) 162 5[164,168) 166 9[168,172) 170 16[172, 176) 174 11[176,180) 178 5[180, 184) 182 4total 50
10. 10. Pes (kg)Marca declasse fiFihiHi %[160, 164) 162 5 5 0,1 0,1 10[164,168) 166 9 14 0,18 0,28 18[168,172) 170 16 30 0,32 0,6 32[172, 176) 174 11 41 0,22 0,82 22[176,180) 178 5 46 0,1 0,92 10[180, 184) 182 4 50 0,08 1 8total 50 1 100
11. 11. MESURES DE CENTRALITZACI MODA: valor, o interval, amb ms freqncia absoluta.Mo MEDIANA: valor de les dades que obtenim quan les tenimordenades de menor a major i triam la que es troba en ellloc central. Exemple: 8, 2, 9, 5, 5 2, 5, 5, 8, 9Me MITJANA ARITMTICA: valor que sobt de sumar totesles dades i dividir entre el nombre total de dades, n.x= xi f in
12. 12. MESURES DE DISPERSILes mesures de dispersi permeten conixer el graudagrupament de les dades. RANG O RECORREGUT: Valor mxim-valor mnim VARINCIA: DESVIACI TPICA: s larrel quadrada positiva de lavarincia. COEFICIENT DE VARIACI:2=i=1nf i xix2n=i=1nf i xi2nx2CV =x