Hrpresentation1 13311528807469-phpapp01-120307144646-phpapp01
esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
Transcript of esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
1/64
1
PROGRAMA DESTUDI EFICA
Esquemes de
Coneixement del mediEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 30 esquemes
Fitxa 1 Els ssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 E ls animals vertebra ts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 5 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
Fitxa 6 Funci de relaci: el sistema nervis . . . . . . .12
Fitxa 7 Funci de relaci: els sentits . . . . . . . . . . . . . .14
Fitxa 8 Funci de relaci: laparell locomotor. . . . . . .16
Fitxa 9 Funci de relaci: la coordinaci
interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
Fitxa 10 Funci de nutrici. La dieta . . . . . . . . . . . . . . .20
Fitxa 11 Funci de nutrici: el procs
digest iu i la resp irac i . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
Fitxa 12 Funci de nutrici: la circulaci
i lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
Fitxa 13 Func i de reproducc i . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
Fitxa 14 La matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Fitxa 15 Lenerg ia , la l lum i e l so . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
Fitxa 16 Lelectricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . .32
Fitxa 17 Les forces i les mquines . . . . . . . . . . . . . . . . .34
Fitxa 18 La Terra i luni vers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
Fitxa 19 Capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38
Fitxa 20 Geograa: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . .40
Fitxa 21 Geograa fsica d Espanya . . . . . . . . . . . . . . .42
Fitxa 22 Geograa humana i econmica . . . . . . . . . . .44
Fitxa 23 Geograa poltica dEspanya. . . . . . . . . . . . . .46
Fitxa 24 Geograa d E u r o p a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 25 La prehistria a la pennsula Ibrica . . . . . . .50
Fitxa 26 Ledat antiga a la pennsula Ibrica . . . . . . . .52
Fitxa 27 Ledat mitjana a la pennsula Ibrica . . . . . . .54
Fitxa 28 Ledat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . .56
Fitxa 29 Ledat contempornia a Espanya
(segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
Fitxa 30 Ledat contempornia a Espanya
(segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
PRIM
RIA
Recursosperalprofessorat
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
2/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
2
1 Els ssers vius
Classificacidels ssersvius
Organitzaciinternadels ssersvius
Substncies.Energia.
Cllules:part ms menuda dun sser viu. Formen teixits.Teixits:agrupaci de cllules que duen a terme la mateixa funci. Formen rgans.rgans:grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funci. Formen sistemes.Sistemes:grups drgans que acompleixen la mateixa funci. Formen aparells.Aparells:sistemes i rgans que realitzen la mateixa funci. Formen un organisme.Organisme:sser viu complet format per aparells isistemes.
ssers inerts(no vius): no realitzen funcions vitals. Sn
Diferentsssersformenla natura
ssers vius:realitzen les funcions vitals
Reproducci, per a obtindre descendncia.
Nutrici, per a obtindre
Altres ssers vius.
El medi.
Dorigen natural(Sol).
Dorigen artificial(moble).
Relaciamb
Regne animal
Tipus
Classificaci
Caracterstiques
Segons el medien qu viuen
Segons lalimentaci
Segons la forma de nixer
Pluricellulars.
Hetertrofs (salimenten daltres ssers vius).Es poden desplaar dun lloc a laltre.
Reaccionen davant els estmuls.
Vertebrats:tenen esquelet ossi.Invertebrats:no tenen esquelet ossi.
Terrestres: respiren aire.Aqutics:prenen loxigen dissolt a laigua.
Ovpars:naixen dous.Vivpars:es formen dins la mare.
Herbvors:salimenten de plantes.Carnvors:salimenten de carn.Omnvors:salimenten de carn i plantes.
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
_
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
3/64
3
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Els
ssers
vius
1
Classificaci
dels ssers
vius
(continuaci)
Regne de
les plantes
Regne dels
fongs
Tipus
Caracterstiques
Classificaci
Caracterstiques
Altres regnes: algues i bacteris.
Depenen daltres ssers vius per a alimentar-se.
No es desplacen.
Segons les fulles
Segons la tija
Pluricellulars.
Auttrofs (fabriquen el seu propi aliment).
No es desplacen.
Reaccionen davant alguns estmuls (llum).
Plantes amb flors
Plantes sense florsMolses.
Falgueres.
Gimnospermes:tenen flors, per no fruits.
Angiospermes:tenen flors i fruits.
Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.
Arbustos: tija llenyosa menuda.
Herbes: tija fina i flexible.
Perennes: tenen fulles durant tot lany.
Caduques: perden les fulles a la tardor.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
4/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
4
Els animals invertebrats2
Sn senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.
Viuen al mar i no poden desplaar-se. Per exemple, lesponja de bany.
Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.
Viuen a la terra i a laigua.
Cos tou, gelatins i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles.
Sn marins.
Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el caragol.
La majoria sn aqutics i tenen closca.
Cos tou protegit per duespetxines articulades. Per exemple, la cltxina.
La majoria sn marins.
Tenen huit o deu tentaclesi un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.
Sn marins.
Es desplacen expulsant un raig daigua que els impulsa.
La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).
Sn ovpars
Esponges
Celenterats
Molluscs
Gastrpodes
Bivalves
Cefalpodes
Cucs
Alguns protegeixenel cos...
No tenen esquelet amb columna vertebral.
Caracterstiques
Classificaci
Les femelles ponen ous.
Dels ous ixen larves.
Les larves es converteixen en adults.
Amb petxina. Per exemple, la clossa.
Amb closca. Per exemple, el carranc.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
5/64
5
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
2
Elsanimalsinvertebrats
Arcnids: tenen huit potes i manquen dantenes. Per exemple, les aranyes.
Crustacis: tenen deu o ms potes. Per exemple, la llagosta.
Miripodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.
Tenen antenes.
Tenen sis potes.
Alguns tenen ales.
Artrpodes
Insectes
Classificaci
(continuaci)
Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar.
Viuen al mar.Equinoderms
Tenen un cos dividit en
Cap.
Trax.
Abdomen.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
6/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
6
Els animals vertebrats3
Respiren per pulmons.
Sn vivpars.
Alimenten les cries amb llet.
Tenen la pell coberta de pl.
Es desplacen caminant, nadant o volant.
Respiren per pulmons.
Sn ovpars.
Tenen la pell coberta descates.
La majoria sn terrestres.
Marsupials.Per exemple, el cangur.
Carnvors.Per exemple, el tigre.
Ungulats.Per exemple, el crvol.
Primats. Per exemple, el gorilla.
Ratapenades.Per exemple, la ratapenada orelluda.Cetacis.Per exemple, la balena.
Serps.No tenen potes, repten.
Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.
Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, posseeixen
dents grans i viuen a laigua.
Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes sn aqutiques.
Mamfers
Caracterstiques
Caracterstiques
Classificaci
Classificaci
Rptils
Cos dividit en parts
Cap.
Tronc, de qu poden eixir extremitats.
Cua.
Tenen columna ver tebral.
Caracterstiques
Classificaci
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
7/64
7
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
3
Elsanimalsvertebrats
Respiren per brnquies en nixer i, quan sn adults, respiren per pulmons o per la pell.
Naixen com a larves aqutiques i sofreixen la metamorfosi.
Tenen la pell nua.
Respiren loxigen dissolt a laigua per brnquies.
Sn ovpars. Les seues cries sanomenenalevins.
Tenen el cos cobert descates.
Viuen a laigua.
Posseeixen aletes i es desplacen nadant.
Respiren per pulmons.
Sn ovpars.
Tenen el cos cobert de plomes.
Sn terrestres.
Posseeixen ales i la majoria volen.
Sense cua.Per exemple, la granota o el gripau.
Amb cua. Per exemple, la salamandra.
Cartilaginosos.Tenen un esquelet format de cartlag. Per exemple, el taur.
Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.
Corredors.De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a crrer. Per exemple, lestru.
Antids.Tenen dits units per una membrana. Per exemple, loca.
Camallargs.De gran mida, amb potes fines i l largues. Per exemple, la cigonya.
Rapaos.Carnvors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.
Gallinacis. Cos rodanx i bec curt. Per exemple, la gallina.
Pardals.Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teulad.
Amfibis
Ocells
Peixos
Classificaci
Classificaci
Classificaci
Caracterstiques
Caracterstiques
Caracterstiques
Classificaci
(continuaci)
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
8/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
8
Les plantes4
Es relacionenamb el medi
No poden desplaar-se. Estan subjectes al sl per larrel.
Fabriquen el seu propi alimentamb aigua, substncies del sl, dixid de carboni i llum del sol.
Caracterstiques
Responen als canvis.
Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.
Arrel
Tija
Fulles
Poden ser
Tenen dues par ts
Parts
Absorbeix substncies nutritives del sl.
Subjecta la planta.
Sost les fulles.
Hi circula laliment i laigua.
Creixen a la tija.
Fabriquen els aliments i realitzen la respiraci.
Llenyoses. Dures i de fusta.
Herbcies. Flexibles i de color verd.
Anvers. Part de davant.
Revers.Part de darrere.Limbe. Part ms ampla de la fulla
Pecol. Part que la uneix a la tija.
RespiraciLes plantes respiren contnuament.
Prenen oxigen de laire i expulsen dixid de carboni.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
9/64
9
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
4
Les
plantes
Nutrici
Reproducci
Del sl, per larrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que
es reparteix pelsvasos llenyosos.
De laire, per les fulles: dixid de carboni.
T lloc a les fulles.
Selabora laliment en combinar-se la saba bruta amb el dixid
de carboni (CO2), i aix es forma la saba elaborada.
Necessita la llum solar, que es capta a travs de la clorofilla.
Com a resultat daquest procs la planta elimina oxigen.
Ptals, que formen la corolla.
Spals, que formen el calze.
Pistil, que ns la part femenina.
Estams, que en sn la part masculina.
Pels insectes.
Pel vent.
Sn auttrofes, fabriquen el seu propi aliment.
Fotosntesi
Hi participen dues plantes.
Hi intervenen les flors, que sn els rgans
reproductors de les plantes.
Els vuls es transformen en llavors que contenen lembri.
El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.
En aquest acte t lloc la pollinitzaci, que s el
transport dels grans de pollen des dels estams
duna planta fins al gineceu de laltra.
Presa de
substncies
Etapes
Sexual
Estolons: tiges que creixen horitzontalment.
Rizomes:tiges subterrnies.
Tubercles:tiges subterrnies engruixides.
Hi participa una sola planta
Hi intervenen altres parts de la planta.
Asexual
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
10/64
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
11/64
11
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Elsecosistemes
5
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
12/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
12
Funci de relaci: el sistema nervis6
Sistema
nervis
Parts
Sistema nervis
perifric:
els nervis
Sistema nervis
central
Funcions: rebre i transmetre informaci (impulsos elctrics).
Cos:on es troba el nucli.
Ax.
Dendrites.Prolongacions
Funci: rep informaci, la interpreta i elabora la resposta.
Parts
Encfal
Medulla espinal:transmet la informaci entre els nervis i el cervell.
Sensitius:porten informaci des dels rgans dels sentits
fins a lencfal i la medulla.
Motors: porten les ordres de lencfal i la medulla als msculs.
Cervell:controla els actes voluntaris.
Cerebel: coordina els moviments i mant lequilibri.
Bulb raquidi:controla les funcions bsiques involuntries.
Rebre informaci de lexterior Sentits.
Planificar la resposta Sistema nervis.
Executar la resposta Aparell locomotor.Coordinar els processos interns Sistema endocr.
Est format per les neurones,
que sn les principals cllules
del sistema nervis.
Parts
La funci de relaci consisteix a
Dirigeix la funci de relaci.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
13/64
13
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funciderelaci:elsistemanervis
6
Moviments
de resposta El cervell rep i interpreta la informaci i emet lordre.
Sn conscients i depenen de la nostra decisi. Per exemple, caminar cap a un objecte.
Responen a estmuls externs o interns.
Es produeixen rpidament i involuntriament.
Responen a un estmul exterior.Per exemple, retirar la m davant una cosa calenta.Reflexos
Voluntaris
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
14/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
14
Funci de relaci: els sentits7
Els sentits
Vista
Formen part de la funci de relaci. Els sentits fan possible el contacte dels ssers humansamb el mn exterior: reben informacions i estmuls de lexterior (sons, olors); transformen els estmulsen senyals elctrics; passen aquests senyals al sistema nervis.
rgans: els ulls, quetenen diverses parts
Exterior
Interior
Funcionament: la llumentra per la pupilla, travessa la crniai arriba a la retina.A travs del nervi ptic, senvia informaci al cervell.
Funci: captar la llum per percebre els colors, les formes i la midade les coses, i la distncia a qu es troben.
Olfacte
Funci: captar les olors.
rgan: el nas, concretament la pitutria groga, que est al seu interior.
Funcionament: laromaque est en laire entra pel nasi arriba a la pitutria,que a travs del nervi olfactiuenvia la informaci al cervell.
Gust
Funci: detectar el sabor dels aliments.
rgan: la llengua, concretament les papilles gustatives, que informen dels sabors(dol, salat, cid, amarg, umami).
Funcionament: les papilles gustativesrecullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.
Crnia.
Iris.
Pupilla.
Cristall
Retina.
Pestanyes.
Parpelles.
Celles.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
15/64
15
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
relaci:els
sentits
7
Els sentits
Oda
Tacte
rgans: les orelles, quetenen diverses parts
Orella mitjana
Orella interna
Orella externa
Caragol.
Nervi auditiu.
Timp.
Cadena dossicles (martell, enclusa i estrep).
Pavell auditiu.
Conducte auditiu.
Funcionament: les terminacions nervioses de la dermiscapten els estmuls de lexterior i envieninformaci al cervellpels nervis tctils.
Epidermis, la ms externa.
Dermis, a linterior, on es troben les terminacions nervioses.rgan: la pell, que t dues capes
Funci: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressi...
Funcionament: els sonsentren pel conducte auditiui arriben al timp, que vibra.La vibraci es transmet fins al caragol, des don el nervi auditiutransmet informaci al cervell.
Funci: percebre els sons, distingir-los i saber don procedeixen.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
16/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
16
Funci de relaci: laparell locomotor8
Aparell
locomotor
Sistema
muscular
Sostindre el cos.
Protegir els rgans ms delicats. Per exemple, el cor, els pulmons
Facilitar el moviment.
Ossos del crani: protegeixen el cervell.
Ossos de la cara: fixos i mbils. Per exemple, la mandbula.
Articulacions
(unions
entre ossos)
Cartlags: rgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.
Ossos
Cap
Fixes.Per exemple, les del crani.
Mbils.Per exemple, el genoll.
Semimbils.Per exemple, les de les vrtebres.
Extremitats:ossos dels braos i de les cames.
Sistema
esqueltic
(ossi)
Funcions
Est format pels msculs, que sn rgans tous i elstics que poden contraures o relaxar-se
i recuperar desprs la forma i la mida originals. Suneixen als ossos mitjanant tendons.
Elements
Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.
Donar forma al cos.
Protegir alguns rgans. Per exemple, labdomen.
Funcions
Columna vertebral: protegeix la medulla espinal.
Costelles: protegeixen el cor, els pulmons...
Estern, clavcules, omplats i pelvis.
Tronc
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
17/64
17
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funciderelaci:laparelllocom
otor
8
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
18/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
18
9 Funci de relaci: la coordinaci interna
Coordinaci
interna
Msculs
involuntaris
Sistema
endocr
No formen part del sistema locomotor.
No podem controlar-los voluntriament.
Sn imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.
Exemples: els msculs del cor (batecs) i els msculs de laparell digestiu
(moviment de laliment).
Tiroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients.
Pncrees:segrega insulina, que regula la quantitat de sucre
que circula per la sang.
Ovaris i testicles:produeixen hormones sexuals que dirigeixen
laparici dels carcters sexuals masculins i femenins.Hipfisi:produeix lhormona del creixement i hormones
que dirigeixen altres glndules.
Algunes glndules endocrines sn
Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducci.
El formen les glndules endocrines, que aboquen les seues substncies, les hormones,a la sang.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
19/64
19
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
relaci:la
coordinaci
interna
9
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
20/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
20
Funci de nutrici. La dieta10
La funci de nutrici comprn tots els processos mitjanant els quals obtenimi aprofitem els nutrientsi loxigenque necessitem per a viure.
Processos
Obtenci de nutrients Aparell digestiu.
Obtenci doxigen Aparell respiratori.
Repartiment pel cos i recollida de residus Aparell circulatori.
Eliminaci de residus Aparell excretor.
Conv
saber-ne
Nutrients
Sn els components dels aliments que necessitem per a viure.
Tipus
Hidrats de carbonio glcids: aporten energia.
Lpids:aporten energia.
Protenes:aporten substncies per a crixer i reparar el nostre cos.
Vitaminesi minerals:sn imprescindibles per al funcionament correcte de lorganisme.
Aigua:forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la prdua.
Dieta
Conjunt daliments que menja una persona habitualment.
La dieta saludable ha de ser
s recomanable
Completa:ens proporciona tot tipus de nutrients.
Equilibrada: aporta la quantitat necessria de cada nutrient.
Prendre aliments de tot tipus.
Reduir el consum de dolos.
Evitar els greixos dorigen animal.
Prendre abundants fruites i verdures.
Consumir aliments rics en fibra.
Prendre ms peix que carn.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
21/64
21
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
nutrici.
La
dieta
10
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
22/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
22
Funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci11
Aparelldigestiu
Procsdigestiu
Tub digestiu:
conducte per on passenels aliments.
Glndules annexes:
produeixen lquids queaboquen al tub digestiu.
Digesti
Boca.Faringe.
Esfag.
Estmac.
Intest prim.
Intest gros.
Anus.
Glndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb laliment.
Fetge:produeix la bilis.
Pncrees:produeix els sucs pancretics.
Boca: esmicola i mescla laliment amb la saliva per formar el bol alimentari.
Faringe iesfag: condueixen el bol alimentari a lestmac.
Estmac: produeix el suc gstricque es mescla amb laliment i forma el quim.
Intest prim: produeix el suc intestinali rep el suc pancretici la bilis; junt amblaliment forma elquil.
Descomposici dels aliments per a obtindren nutrients.
Hi participen
El procs digestiuconsisteix en la transformaci dels aliments per a aconseguir els nutrientsque contenen.Es porta a terme en laparell digestiu.
Absorcis el pas dels nutrients de laparell digestiu a la sang.
T lloc a lintest prim, a les vellositats intestinals.
Expulsi
de residus
s la formaci de les matries fecals i lexpulsi de les substncies no digerides dels aliments.
T lloc a lintest gros: es compacten les substncies no digerides, es transformenen els excrementsi sexpulsen a travs de lanus.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
23/64
23
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
nutrici:elprocs
dige
stiu
ila
respiraci
11
rgansde laparellrespiratori
La respiraci
Fosses nasals: per on entra laire.
Laringe i faringe: per on passa laire abans darribar a la trquea.
Trquea: conducte des del qual passa laire als pulmons.
Bronquis: sndues ramificacions de la trquea que entren en els pulmons.
Bronquols: sn uns tubs fins en qu es ramifiquen els bronquis.
Alvols pulmonars: saquets plens daire que ixen dels bronquols.
Pulmons:rgans esponjosos que es troben a lacaixa torcica.
Laire entra per les fosses nasals.
Passa per lalaringe, lafaringe ilatrquea i arriba alsbronquis i bronquols.
Des dels bronquols arriba fins als alvolspulmonars.
Als alvolsloxigen passa a la sang i aquesta allibera el dixid de carboni.
Laire pobre en oxigen i ric en dixid de carboni sexpulsa a lexterior.
Passen perqu la caixa torcica es dilata i es contrau.
Procs
Moviments
respiratoris
La respiraci consisteix en lentrada i eixida de lairedelnostre cos per a lobtenci doxigen
i lexpulsi de dixid de carboni. Aquesta funci, la porta a cap laparell respiratori.
Inspiraci
Els pulmons somplin daire.
Es produeix lentrada daire per les vies respiratries fins als alvols
pulmonars.
Laire ix dels pulmons.
Laire s obligat a eixir dels pulmons i a recrrer les vies respiratries
fins a arribar a lexterior.
Expiraci
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
24/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
24
Funci de nutrici: la circulaci i lexcreci12
Elementsde laparellcirculatori
La circulaci
Cor: rgan que bomba la sang contnuament. T quatre cavitats: duesaurcules i dos ventricles.
Artries: duen la sang des del cor fins als rgans del cos.
Venes:duen la sang dels rgans del cos al cor.
Capillars sanguinis:comuniquen les artries i les venes.
Sang
Vasos sanguinis
Components
El plasma: part lquida de la sang.
Cllules sangunies
Glbuls rojos: transporten oxigen.
Glbuls blancs:ens defenen dinfeccions.
Plaquetes:socupen de la coagulaci.
La circulacis el trasllat de la sangper laparell circulatori per a transportar
substncies nutritives, oxigeni substncies residuals. La porta a cap laparell circulatori.
La sang mai no ix de laparell circulatori.
Circulaci pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir
oxigen i alliberar dixid de carboni.
Circulaci general:recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons,
per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.
Du a cap dos circuits
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
25/64
25
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
nutrici:la
circulacii
lexcreci
12
rgans
de laparellexcretor
Lexcreci
Renyons: estansituats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen lorina.
Urters: sn dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta.
Bufeta: s lrgan en qu sacumula lorina.
Uretra: s el conducte que va de la bufeta a lexterior.
Lexcrecis leliminaci de les substncies residuals que es troben a la sang. La du a terme laparell excretor.
PellLa pell fabrica la suora les glndules sudorpares.
La suor ix pels porus de la pell.
Aparell
excretor
Als renyons es filtra la sang i es produeix lorina.
Lorina ix pels urtersi arriba a la bufeta, on sacumula fins que sexpulsa
per luretra.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
26/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
26
Funci de reproducci13
Aparell
reproductor
Femen
Mascul
rgans genitalsinterns
rgans genitalsinterns
Ovaris: on es produeixen els vuls (cllules reproductores).
Trompes de Fallopi:comuniquen els ovaris amb lter.
ter:cavitat on es desenvolupa el fetus durant lembars.
Vagina:rgan que comunica lter amb lexterior.
Testicles: s on es produeixen els espermatozoides (cllules reproductores).
Conductes deferents:condueixen els espermatozoides fins a luretra.
Uretra: condueix els espermatozoides a lexterior.
Vescules seminalsi prstata: fabriquen el lquid que serveix de vehicle
i daliment als espermatozoides.
Penis: pel seu interior discorre luretra. Sencarrega dexpulsarels espermatozoides.
Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.
rgans genitals externs: Vulva.
rgans genitalsexterns
La funci de reproduccipermet als ssers humans tindre descendents. La reproducci humana s sexualperqu shi uneixenles cllules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductorsdela donai de lhomepermeten que aix siga possible.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
27/64
27
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Funci
de
reproducci
13
Procs de lareproducci
Fecundaci
Embars
Part:naixement o eixida a lexterior del nou sser format.
s la uni dun vul i un espermatozoide. La cllula resultant daquesta uni es coneix com a zigot.
Perqu tinga lloc la fecundaci, lvul i lespermatozoide han de trobar-se a les trompesde Fallopi; ac s on es forma lembri.
Lembri sadhereix a la paret de lter, on es desenvolupa.
Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundaci fins al naixement del nou sser.
EtapesEmbri: durant els tres primers mesos.
Fetus:a partir del tercer mes. Ja t els rgans principals formats.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
28/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
28
La matria14
Tipus
de matria
Substncies pures:formades per un sol tipus de matria (or, ferro).
Mescles:formades per
diverses substncies pures.
Heterognies: sn distingibles els components de qu consten.
Per exemple, una ensalada.
Homognies: no sn distingibles els components de qu consten;
dissolucions com ara laigua del mar.
Propietats
de la matria
Tots els cossos de lunivers estan formats per matria(el Sol, les plantes, nosaltres mateixos).
La matria est composta per toms: partcules diminutes, invisibles (es poden vore a travs dun microscopi electrnic).
Generals:sn comunes
a tota la matria.
Caracterstiques: permeten
diferenciar unes substncies
dunes altres.
Massa: quantitat de matria que t un cos. Es mesura en kg.
Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.
Densitat:relaci entre la massa i el volum. Sesbrina dividint
la massa entre el volum.
Olor.Brillantor.
Color.
Duresa.
Malleabilitat
Slid:t volum constant i forma prpia.
Lquid:t volum constant, per no forma prpia.
Gass: canvia de volum i de forma.
Estats de
la matria
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
29/64
29
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Lamatria
14
El moviment:canvi de lloc o de posici dun cos.
La dilataci: augment de volum i dimensions dun cos per lincrement de temperatura.
La contracci:disminuci de volum i dimensions dun cos per la minva de temperatura.
La fragmentaci:divisi dun cos en trossos.
Canvis destat: t
lloc quan varia la
temperatura
Loxidaci:una substncia es transforma en una altra per acci de loxigen.
La combusti:una oxidaci molt rpida amb despreniment denergia.
La putrefacci: descomposici de substncies.
Fusi: pas de slid a lquid. Per exemple, quan es fon
la neu.
Solidificaci: pas de lquid a slid. Per exemple, quan
es forma gel.
Vaporitzaci: pas
de lquid a gas
Condensaci:de gas a lquid. Per exemple, la condensacide vapor en els cristalls.
Sublimaci:pas directe de slid a gas, sense passar per lquid.
Per exemple, la naftalina.
Ebullici: a temperatura fixa
i de forma rpida. Per
exemple, laigua bullent.
Evaporaci:a menor temperatura
i de forma lenta. Per exemple, laigua
dun toll al sol.
Fsics
la matria continua
sent la mateixa
Qumics
la matria es transforma en
una altra: reacci qumica
Canvis de
la matria
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
30/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
30
15 Lenergia, la llum i el so
Fonts
denergia
Tipus
denergia
Renovables: no sesgoten. Per exemple, la llum solar.
No renovables:sesgoten a mesura que sutilitzen. Per exemple, el carb.
Energia qumica:la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carb, el gas, els aliments
Energia trmica ocalorfica:s lenergia alliberada en forma de calor. Per exemple la que produeix una estufa.
Energia nuclear: est present en algunes substncies. Per exemple, lurani o el plutoni.
Energia mecnica: s la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.
Energia elctrica:s la que fan servir els aparells elctrics o electrnics. Per exemple, la llavadora.
Lenergiaprovoca els canvisque veiem al nostre voltant.
La llum
Lenergia
La llums una forma denergia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben illuminats.
CaracterstiquesLa llum es propaga en lnia recta i en totes direccions.
La llum es propaga a 300.000 km/s.
PropietatsReflexi: s el canvi de direcci que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.
Refracci:s el canvi de direcci que experimenta la llum en travessar una substncia transparent.
CaracterstiquesLa llum blanca est formada per llum de tots els colors.
Els colors bsics de la llum sn el roig, el verd i el blau.
Comportament
dels objectes
davant la llum
Objectes opacs: la llum no els travessa.
Objectes transparents: la llum els travessa.
Objectes translcids: deixen passar una certa quantitat de llum a travs seu.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
31/64
31
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
15
Lenergia,
lallumi
elso
El so
Caracterstiques
Qualitats
El so es propaga 340 m/s en laire.
El so transporta energia.
Quan el so es reflecteix, es produeix leco.
La intensitat:permet diferenciar els sons forts dels dbils.
El to:permet diferenciar els sons greus dels aguts.
El timbre:permet identificar la font que emet el so.
El sos un tipus denergia mecnica.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
32/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
32
Lelectricitat i el magnetisme16
Lelectricitats una forma denergia que depn de la crrega elctricadels cossos.
Correntelctric
Consisteix en el desplaament de crregues elctriques.
Circula per circuits elctrics.
Crregueselctriques
Poden ser
Els cossos carregats amb crregues de distint tipus satrauen.
Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.
Els cossos
Positives
Negatives
Poden ser neutres, quan tenen el mateix
nombre de crregues positives que negatives.
Poden estar carregats elctricament
quan tenen diferent nombre de
crregues positives i negatives.
Elementsdelscircuitselctrics
Generadors.Per exemple, una pila.
Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.
Receptorsen qu lenergia elctrica es transforma en un altre tipus denergia. Per exemple, un motor.
Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.
Produccidelectricitat
Centrals eliques.
Centrals hidroelctriques.
Centrals trmiques.
Centrals nuclears.
Centrals solars.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
33/64
33
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Lelectricitatielmagnetisme
16
El magnetisme
El magnetismes la propietat que tenen alguns imants datraure altres imants o alguns metalls.
El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.
Els imantsSi senfronten dos pols diferents: els imants satrauen.
Si senfronten dos pols iguals: els imants es repelleixen.
Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.
Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).
La Terra es comporta com un gran imant, per aix, les brixoles sempre sorienten al nord.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
34/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
34
Les forces i les mquines17
Forces
Una foras qualsevol causa capa de deformarun objecte o canviar el seu estat de moviment.
Formes
dactuaci
Efectes
Deformaci
Moviment
Dobjectes elstics, que recuperen la forma inicial en cessar la fora.
Dobjectes no elstics,que continuen deformats quan cessa la fora.
Posa en moviment un cos que estava quiet.
Det un cos que estava movent-se.
Varia la direcci o el sentit del moviment.
Augmenta la velocitat del moviment.
Redueix la velocitat del moviment.
Per contacte: quan el cos que fa la fora i el que la rep estan junts (fora de fregament).
A distncia: quan el cos
que fa la fora est separat
del que la rep.
Fora de gravetat:la que atrau els cossos cap a la Terra.
Fora magntica:la dels imants que atrauen partcules de ferro.
Fora elctrica: la que existeix entre cossos amb crrega elctrica.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
35/64
35
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Lesforcesilesmquines
17
Mquines
Una mquinas un objecte utilitzat per a aprofitar lacci duna fora per a transformar un tipus denergia en un altre.
Tipus de mquines
Segons laquantitat de peces
Segons lamanera
daccionar-les
Segons lacci
que realitzen
Coberta(carcassa): part de la mquina que en protegeix linterior.
Estructura: part que en suporta el pes i dall que shi colloca damunt.
Operadors:peces que formen part de la mquina.
Mecanismes:diversos operadors units que actuen de manera coordinada.
Motors:components de les mquines que produeixen moviment.
Circuits elctrics i electrnics.
Components
Simples
Compostes:tenen moltes peces unides entre si.
Roda:t forma circular i gira entorn dun eix.
Palanca: barra llarga i rgida que se situa sobre un punt de suport.
Pla inclinat:rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.
Energia de les persones.
Energia del vent.
Energia de laigua.
Energia elctrica.
Energia dun combustible.
Mecniques:produeixen moviment. Per exemple, un motor.
Trmiques:produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.
Manejar informaci: serveixen per a la comunicaci. Per exemple, un telfon.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
36/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
36
La Terra i lunivers18
La Terra
La Lluna
Sistema solar
Caracterstiques
La seua forma s esfrica.
Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.
La seua rbita s una ellipse.
El seu eix est un poc inclinat.
Gira sobresi mateixaal voltant dun eix que passa pels pols.
Tarda un dia(24 hores) a completar una volta.
Provoca la successi dels dies i les nits.
Gira entorndel Sol.
Tarda un any(365 dies i 6 hores) a completar una volta.
Provoca les estacions, per ra que leix de rotaci est inclinat.
Lluna nova.
Quart creixent.
Lluna plena.
Quart minvant.
Rotaci
Translaci
Gira al voltant de la Terra.
Quan la Terra, el Sol i la Lluna salineen, produeixen eclipsis.
Moviments
Caracterstiques
Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases
Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessries per a la vida a la Terra).
Altres astres:giren
al voltant del Sol
PlanetesInteriors:Mercuri, Venus, Terra, Mart.
Exteriors:Jpiter, Saturn, Ur, Nept.
Satllits:astres que giren al voltant dels planetes.
Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.
Cometes:astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint ellipses molt allargades.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
37/64
37
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
LaTerra
ilunivers
18
Estreles,nebulosesi galxies
Estreles
Sn enormes esferes a linterior de les quals es produeix molta energia.
Formen constellacions.
Tenen propietats que les distingeixen
Color.
Mida.Lluminositat.
Brillantor.
Nebuloses:nvols de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles prximes.
Galxies: enormes agrupacions destreles, gas i pols
Galxies ellptiques.
Galxies espirals.
Galxies irregulars.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
38/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
38
Capes de la Terra19
Atmosfera
s la capa daire que envolta la Terra.
Est formada per una mescla de gasos
Molt abundants
En menor quantitat
Nitrogen.Oxigen.
Dixid de carboni.Oz.Vapor daigua.
s imprescindible per a la vida
Cont loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius.
Conserva la calor de la Terra.
Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.
Hi tenen lloc fenmens atmosfrics
Precipitacions.
Vent.
Tempestes.
Est formada per capes
Troposfera:capa baixa on es desenvolupa la vida.
Estratosfera:shi troba la capa doz.
Altres capes ms externes.
Geosfera
s la part slidade la Terra
Capes quela formen
Una part est davall els oceans formant elsfons marins.
Una part emergeix i forma els continentsi les illes.
Escora: capa ms externa. Est composta per materials slidsi s ms gruixuda als continents que davall els oceans.
Mantell: capa intermdia. La seua temperatura s ms elevada que la de lescora.En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
Nucli: capa ms interna. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperaturamolt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli externi el nucli intern.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
39/64
39
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Capesde
laTerra
19
s el conjunt de les aiges del planeta (en els tres estats). Ocupa les parts de la superfcie terrestre.
Nhi hados grups
Aiges
continentals
Els rius:cursos continus daigua.Els llacs:extensions daigua envoltades de terra.Les glaceres:massa daigua congelada en moviment lent.
Aiges subterrnies:filtracions de les aiges superficials.Suposen el 94 % de laigua de la Terra.
Laigua esten continumoviment
Ones:ondulacions de la superfcie del mar causadespel vent.Corrents:moviments de grans masses daiguaque flueixen en determinada direcci.Marees: pujades i baixades del nivell del mar produdesper latracci de la Lluna i el Sol.
Oceans i mars
Cicle de laigua: comprn els canvis destat i de posici que experimenta laigua a la Terra.
Hidrosfera
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
40/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
40
Geografia: paisatge, relleu i clima20
Paisatge
Relleu
La geografia se centra en la descripci de la Terra en el seu aspecte fsic i com a lloc habitat per les persones i els altres ssers vius.
s laspecte que t una zona de la superfcie de la Terra. Est determinat per les formes del relleu i el clima.
Est constitut per les distintes elevacions i depressions existents en la superfcie de la Terra.
Laltitud s laltura dun punt de la superfcie de la Terra respecte al nivell del mar.
Pot modificar-se per
Hi ha grans difernciesentre les zones dinteriori les zones costaneres.
Relleu terrestre
Muntanyes iserres: conjunt de muntanyes.Serralades isistemes muntanyosos: conjunt de serres.Planes:superfcies de terreny pla.
Altiplans:superfcies quasi planes i altes.Valls:planes entre muntanyes per on discorre un riu.Depressions:extensions ms baixes que les terres del voltant.
Cap: ixent de terra que penetra en el mar.Golf:entrant de mar en la terra.Pennsula:porci de terra envoltada daigua per totes bandes menys per una.Illa: porci de terra envoltada daigua per tots costats.Arxiplag:conjunt dilles.Penya-segat:costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.Platja:zona de costa plana formada per arena o pedres.Ria: entrada de laigua del mar en la desembocadura dun riu.Mareny: terreny pantans que es forma a la desembocadura dun riu.Delta:terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels riusper lacumulaci de terra.
Relleu costaner
Causes naturals
Acci dels ssers humans
Els passos duna estaci a laltra.
Lacci del vent i la pluja.
Les catstrofes naturals.
La construcci de carreteres, ponts i altres obres pbliques.
Les urbanitzacions.
Els camps de cultiu.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
41/64
41
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Geografia:paisatge,relleuiclima
20
Clima
El climas el conjunt de caracterstiques de latmosfera en un lloc durant un llarg perode de temps.
El clima est configurat per
Factorsgeogrfics
Tipus de clima
Equatorial:es dna entorn de lequador.
Tropical:es dna entorn dels trpics.
Desrtic:es dna en zones allades.
Ocenico atlntic:es dna en zones dEuropa i lAmrica del Nord.
Mediterrani: es dna sobretot en zones limtrofes del mar Mediterrani.
Continental:es dna a lrea central dEuropa.
Polar:es dna als cercles polars.
De muntanya:es dna en zones daltitud elevada.
Les temperatures:quantitat de calor que t laire.
Les precipitacions: quantitat de pluja, grans o neu que cau en un lloc.
Elsvents:desplaaments de laire que influeixen en les pluges i en les temperatures.
Latitud: situaci dun lloc en relaci amb lequador.
Altitud:altura dun lloc respecte al nivell del mar.
Disposici de les muntanyes.
Proximitat del mar.
Clids
Temperats
Freds
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
42/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
42
Geografia fsica dEspanya21
Relleu
La Meseta
la serra de Gredos.
la serra de Guadarrama.la serra dAylln.
Submeseta Nord:extensa i elevada.
Sistema Central:divideix la Meseta en dues. El formen:
Submeseta Sud:shi eleven els monts de Toledo(serres de poca altitud).
Depressi de lEbre:recorreguda pel riu Ebre; est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica
i el Sistema Mediterrani Catal.
Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena
i les serralades Btiques.
Illes Balears:situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca.
Illes Canries:situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.
Monts de Lle:al nord-oest; formats per muntanyes descassa altitud.
Serralada Cantbrica:al nord; parallela a la costa cantbrica (Picos de Europa).
Serralada Ibrica:a lest; formada per serres poc elevades (Picos de Urbin).
Sierra Morena:al sud; formada per muntanyes poc elevades.
Masss Galaic:al nord-oest; format per serres poc elevades.
Pirineus:muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana (Aneto).
Serralada Litoral Catalana:al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia.
Muntanyes Basques:al nord; entre la serralada Cantbrica i els Pirineus.
Serralada Subbtica:a linterior.
Serralada Penibtica: prxima a la costa andalusa (Mulhacn).Serralades Btiques
Muntanyes que envolten
la Meseta
Muntanyes exteriors a la Meseta
Depressions
Relleu de les illes
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
43/64
43
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
GeografiafsicadEspanya
21
Costes
Rius
Clima
Atlntica
Cantbrica:des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. s una costa alta i rocosa.
Mediterrnia:des de lestret de Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana. s una costa llarga, formada per platgesbaixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.
Vessant cantbric:rius cur ts, de rgim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Naln, Nerbion, Besaya, Eo.
Ocenic
o atlntic
Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula.
Temperatures suaus tot lany i precipitacions abundants.
Es dna a les zones dalta muntanya.
Temperatures molt baixes a lhivern i fresques a lestiu. Precipitacions abundants i, a lhivern, en forma de neu.
Mediterrani
De muntanya
Vessant atlntic:rius cabalosos i de rgim regular
Vessant mediterrani:excepte lEbre, sn rius curts, de cabal escs i rgim irregular.Per exemple, Tria, Xquer, Segura, Llobregat.
Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Mio. s una costa alta,rocosa i retallada.
Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. s una costa baixa i arenosa amb platges mplies.
Costa canria:costes altes i escarpades a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest.
Rius gallecs:Mio, Sil.Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana.Rius andalusos:Guadalquivir.
Es dna a les illes Canries.
Temperatures suaus tot lany i precipitacions escasses.Subtropical
Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia.
Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.
Continentalitzat
o dinterior
Es dna a les zones prximes al mar Mediterrani.
Temperatures suaus a lhivern i caloroses a lestiu. Precipitacions escasses.Tpic
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
44/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
44
Geografia humana i econmica22
Conceptesde poblaci
La poblacia Espanya
Poblaci absoluta:s el nombre dhabitants dun territori.
Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i la superfcie del territori en qu viu.
Sobt dividint la poblaci absoluta dun lloc entre la superfcie del territori en qu viu.
Cens: serveix per a conixer el nombre dhabitants dun pas. Selabora cada deu anys i shi recullen dades
com ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc.
Padr:permet conixer el nombre dhabitants que hi ha en un municipi. Selabora cada any.
Natalitat:s el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un perode de temps.
Mortalitat:s el nombre de defuncions que sesdevenen en un lloc en un perode de temps.
Esperana de vida: s el temps mitj estimat de vida que t un individu en nixer.
Emigraci: s leixida de persones des dun lloc per establir-se en un altre.
Immigraci: s lestabliment de persones en un lloc diferent del lloc de qu procedeixen.
Creixement natural:s la diferncia entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.
Creixement migratori:s la diferncia entre els immigrants que arriben i els emigrants que sen van dun lloc durant
un any.
Poblaci absoluta:un poc ms de 46 milions dhabitants.
Densitat de poblaci: 91 habitants/km2.
Esperana de vida:83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.
La poblaci creixcom a conseqncia del creixement natural positiu i de la immigraci.
La poblaci es distribueix de forma desigualarreu del territori; la major part es concentra a les ciutats
i a la costa, mentre que les zones rurals de linterior estan despoblades.
La poblaci envelleix cada vegada ms, s a dir, augmenta el nombre de persones majors.
Hi ha ms dones que homes.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
45/64
45
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Geografiahumanaieconmica
22
Treball
Economia
Treball:s qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi duna quantitat de diners.
Salari:sn els diners que es perceben pel treball que es porta a cap.
Poblaci activa:s el conjunt de persones que treballa barata diners, o que est en edat i condici de treballar.
Treballador per compte daltri: s la persona que est contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.
Treballador per compte propi:s la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners
per cada treball que porta a efecte.
Sector primari:
activitats que obtenen
recursos de la natura.
Sector secundari:
activitats que transformen
les matries primeres en
productes elaborats.
Sector terciari:
activitats que consisteixen a
prestar serveis a les persones.
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Mineria
Comer
Turisme
Transport
Indstries
Construcci
Serveis Pblics
De sec.
De regadiu.
Intensiva.
Extensiva.
Daltura.
Litoral.
Explotaci a cel obert.
Explotaci subterrnia.
Interior.
Exterior.
Terrestre.
Martim.
Aeri.
Bsiques.
De bns dequip.
De bns de consum.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
46/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
46
Geografia poltica dEspanya23
OrganitzaciterritorialdEspanya
Galcia(Santiago de Compostella): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra.
Principat dAstries(Oviedo): Astries.
Cantbria(Santander): Cantbria.
Pas Basc(Vitria-Gasteiz): Biscaia, Guipscoa, laba.
Catalunya(Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.
Comunitat Valenciana (Valncia): Castell, Valncia, Alacant.
Regi de Mrcia(Mrcia): Mrcia.
Andalusia(Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Crdova, Mlaga, Jan, Granada, Almeria.
Castella i Lle(Valladolid): Lle, Palncia, Burgos, Sria, Segvia, vila, Salamanca,Zamora, Valladolid.
La Rioja(Logronyo): la Rioja.
Comunitat Foral de Navarra(Pamplona/Irua): Navarra.
Arag(Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.
Comunitat de Madrid(Madrid): Madrid.
Castella-la Manxa(Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo.
Extremadura(Mrida): Cceres, Badajoz.
Comunitat autnoma: territori constitut per una o diverses provncies.
Les comunitats
autnomes
dEspanya
Estat espanyol: territori constitut per 17 comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.
Costaneres
Interiors
Illes Balears(Palma de Mallorca)
Canries(Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria): Santa Cruzde Tenerife, Las Palmas.
Insulars
Ceuta.
Melilla.Ciutats
autnomes
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
47/64
47
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
GeografiapolticadEspanya
23
OrganitzacipolticadEspanya
Monarquia parlamentria.
Elcap de lestats el rei.Forma de govern
Poder legislatiu:
Corts Generals
FunciElabora i aprova les lleis.
Controla el govern.
OrganitzaciCongrs dels Diputats,format per 350 diputats, elegits cada quatre anys.
Senat,format pels senadors, elegits cada quatre anys.
Poder executiu:
govern
FunciPren decisions en assumptes que afecten tota la naci.
Dirigeix les relacions internacionals.
OrganitzaciPresident del govern, elegit pel Congrs dels Diputats.
Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.
Poder judicial:
tribunals
de justcia
FunciFa complir les lleis.
Jutja els acusats de cometre un delicte.
Organitzaci
Jutges.
Magistrats.
El mxim rgan s el Tribunal Suprem.
El Tribunal Constitucionaldetermina si les noves lleis estan dacord
amb la Constituci.
Lleis ms importants
Llei ms important dEspanya, aprovada en 1978.
Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.Constituci
Estatut dAutonomia: llei ms important en cada comunitat autnoma desprs
de la Constituci.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
48/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
48
Geografia dEuropa24
Llacs: sn molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Ldoga i Onega.
Climes
Mediterrani
Propi del sud dEuropa.
Hiverns suaus i estius calorosos.
Precipitacions escasses i irregulars.
Continental
Propi del centre i lest dEuropa.
Hiverns freds i estius calorosos.
Precipitacions escasses. A lhivern tamb en forma de neu.
Ocenic
o atlntic
Propi de loest dEuropa.
Hiverns i estius suaus.
Precipitacions abundants tot lany.
Relleu
Plana CentralAl centre i loest del continent.
Hi ha massissos descassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Masss Central francs.
Sistemesmuntanyosos
Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.Al nord, tenen muntanyes ms baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.
Relleu costaner
Pennsules. Per exemple, Escandinava, Jutlndia, Ibrica, Itlica i Balcnica.
Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gnova, Finlndia i Btnia.
Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.
Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bsfor, la Mnega.
Illes. Per exemple, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.
Rius
Vessant rtic:rius cabalosos, per gelats durant lhivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.
Vessant atlntic:rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vstula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.
Vessant mediterrani:rius irregulars i de cabal escs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.
Vessant del mar Caspi:rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.
Vessant del mar Negre:rius molt llargs. Per exemple, Don, Dniper, Dnister, Danubi.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
49/64
49
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
GeografiadEuropa
24
Poblaci
Creixement estancat de la poblaci, a causa de la baixa natalitat. Poblaci envellida.
Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com Pars, Londres, Moscou, Berln
Densitat de poblaci (73,5 hab./km2)
rees menys pobladesRegions de climes freds.Altes muntanyes.
rees ms pobladesGrans ciutats.Zones industrials del centre i oest dEuropa.
Climes(continuaci)
Polar
Propi de lextrem nord dEuropa.
Temperatures molt baixes tot lany.
Precipitacions escasses.
Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.Hiverns molt freds i estius suaus.
Precipitacions en forma de neu abundants.
De muntanya
Propi de les illes Canries.
Temperatures suaus tot lany.
Precipitacions escasses.
Subtropical
UniEuropea(UE)
Organitzaci integrada per 27 pasos europeus democrtics.
Aspectes
Institucions
Poltics
Econmics
Lliure circulaci dels ciutadans comunitaris entre els pasos de la UE.
Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.
Poltiques comunes en pesca, agricultura, indstria
Moneda comuna en la majoria dels pasos de la UE: euro.
Consell de la Uni Europea: pren les decisions ms importants.
Parlament Europeu:aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.
Comissi Europea:s el govern de la UE.
Tribunal de Justcia:socupa del compliment de la legislaci comunitria.
Tribunal de Comptes: controla les despeses de les institucions.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
50/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
50
La prehistria a la pennsula Ibrica25
Perodes de
la histriadEspanya
Prehistria
Prehistria: va comenar amb laparici de lsser hum, fa aproximadament un mili danys.
Edat antiga:va comenar amb la invenci de lescriptura, fa uns 3.000 anys.
Edat mitjana:
va comenar amb larribada dels pobles germans, en lany 409.
Edat moderna:va comenar amb el descobriment dAmrica, en lany 1492.
Edat contempornia:va comenar amb la guerra de la Independncia, en lany 1808.
Va comenar fa aproximadament un mili danys.
Els ssers humans eren nmades: anaven dun lloc a un altre a la recerca daliment.
Vivien de la caa, la pescai la recolleccide fruits silvestres.
Fabricaven utensilis de pedra ios.
Habitaven a laire lliure, en coveso cabanes.
Sorganitzaven en tribus.
Descobriren el foci aprengueren a usar-lo.
Realitzaren pintures rupestres.
Paleoltic
Va comenar fa uns 7.000 anys.
Els ssers humans es van fer sedentarisi van construir poblats.
Cultivavenplantes i domesticavenanimals.
Fabricaven ferramentes amb pedra polida.
Van aprendre a fabricar teixitsi objectes de cermica.
Van realitzar pintures esquemtiques.
Neoltic
Va comenar fa uns 6.000 anys.
Els poblats es van transformar en ciutatsi els seus habitants sorganitzaren entorn dun cap.
Van comenar a treballar el coure, el bronze i el ferro.
Van inventar la roda i la vela.
Construren monuments megaltics.
Edat dels
metalls
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
51/64
51
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
La
prehistria
a
la
pennsula
Ibrica
25
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
52/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
52
Ledat antiga a la pennsula Ibrica26
poca de la histria que comena amb laparici de lescriptura i acaba, a la pennsula Ibrica, amb la fundacidel regne visigot al segle VdC.
Ibers
Habitaven al sudi lestde la Pennsula.Sorganitzaven en tribusgovernades per un rei.
Vivien en poblatselevats i emmurallats.
La majoria eren agricultors, ramadersi artesans.
Comerciavenamb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua prpia moneda.
Celtes
Habitaven a la Mesetai a la costa atlnticade la Pennsula.
Sorganitzaven en tribus.
La majoria es dedicava a la ramaderia.
Eren orfebres experts.
Tartessos
Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.
Eren orfebres experts,perqu el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).
Comerciarenamb els fenicis, de primer, i amb els grecs, desprs.
Pobles
preromans
(des de lany1000 aC,aproximadament,fins a lany218 aC)
Pobles
colonitzadors
FenicisProcedien dsia.
Fundaren colnies a la costa andalusade la Pennsula, com Gadir.
GrecsProcedien de Grcia.
Fundaren colnies a la costamediterrnia,com Emprion.
Cartaginesos
Procedien del nord dfrica.
Fundaren colnies a les illes Balearsi a lest de la Pennsula,com Cartago Nova.
Van lluitar contra els romans pel control de la Pennsula, per van ser derrotats.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
53/64
53
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
Ledatantiga
a
la
pennsula
Ibri
ca
26
Conquista
Els romans van desembarcar a Empries (218 aC) i van vncer els cartaginesos.
Resistncia forta dels pobles del nord, de loest i de linterior peninsular.
Va acabar en lany 19 aC.
OrganitzaciHispnia es divideix en provncies, amb un governadoral capdavant de cada una.Implantaci de les lleis romanes.
RomanitzaciLlegat rom
El llat.
El cristianisme.
Les ciutats.
Les calades.
Les construccions
Escultures.
Mosaics.
Pintures.
Obres pbliques.
Edificis per a loci.
Monuments commemoratius.
Lart
s el procs dadopci dels costums romans.
SocietatPersones lliures:grans diferncies econmiques entre elles.
Esclaus: eren propietat duna altra persona.
Hispniaromana
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
54/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
54
Ledat mitjana a la pennsula Ibrica27
Regnevisigot
Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledoque va durar des de lany 409 fins a lany 711.
Van mantindre la divisi romana de la Pennsula en provncies, que van ser anomenades ducats.
Van adoptar el llat, les lleis romanesi el catolicisme.
Al-ndalus
Societat
Els musulmans governaven al-ndalus i eren propietaris de les millors terres.
Els mossrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religi.
Els mulads andalusins eren els cristians que es van convertir a lislam.
Els jueus eren una minoria en aquest territori.
Art
i cultura
Construcci dedificis amb materials pobres, per amb una decoraci rica.
Al-ndalus va ser un important centre cultural.
Conquista
musulmana
Un exrcit musulm va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Pennsula.
Van anomenar el territori conquerit al-ndalus.
Evoluci
Emirat(fins a lany 756).
Emirat independent(fins a lany 929): al-ndalus sindependitza del califa de Damasc.
Califat(fins a lany 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Crdova.
Regnes de taifes(fins a lany 1212)
Regne de Granada(fins a 1492): els Reis Catlics el van conquerir.
Estaven enfrontats els uns amb els altres.
Els almorvits i els almohades van arribar des dfrica per reunificar-los.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
55/64
55
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
LedatmitjanaalapennsulaIbrica
27
Regnescristians
Avan cristi
(segles XIal XV)
El regne de Portugales va independitzar del regne de Lle.
Els comtats catalans i el regne dArag es van unir per crear la corona dArag(1137).
Els cristians van vncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa(1212).
Els regnes de Lle i de Castella es van unir formant la corona de Castella(1230).
Els Reis
Catlics
Van unir les corones de Castella i dArag (1479).
Van conquerir el regne de Granada (1492).
Formaci(segles VIIIal X)
A la zona
cantbrica
Als Pirineus
Els cristiansdel nord peninsular ofereixen forta resistncia
als musulmans i sorganitzen entorn de Pelagi.
Pelagi va vncer els musulmans en la batalla de Covadonga(722):
sorgeix el regne dAstries.
Del regne dAstries van sorgir ms tard el regne de Lle(910)i el regne de Castella(951).
El regne de Navarra.
Els comtats catalans.
Els comtats aragonesos, que ms tard van donar lloc al regne dArag.
Societat
Privilegiats
No privilegiats
Els cavallerso noblessencarregaven de defendre la poblaci.
El clericates dedicava a loraci i la cultura.
Els camperols,el grup ms nombrs, vivien en llogarets.
Els artesansvivien a les ciutats.
Els comerciantsvivien a les ciutats.
Art
i cultura
Creaci de les universitats, com la de Palncia i la de Salamanca.
Estil romnic
(segles XIal XIII)
Estil gtic
(segles XIIIal XV)
Edificis amb murs molt grossos.
Poques finestres i xicotetes: linterior s fosc.
Arcs de mitja circumferncia.
Edificis amb murs esvelts.
Grans finestres decorades amb vidrieres.
Arcs apuntats.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
56/64
56
Ledat moderna a Espanya28
ReisCatlics
Segle XVICarles IFelip II
Governen conjuntament les corones dArag i de Castella, per cada una t les seues lleis i institucions.
Financen lexpedici de Cristfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment dAmrica.
Organitzacide limperi
Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.
Cada territori va mantindre les seues prpies lleis i les seues institucions.
Problemesexterns
Enfrontament amb Frana, que pretenia lhegemonia a Europa.
Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comer al Mediterrani.
Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven lautoritat del Papa.
Espanya es va convertir en un granimperi amb territoris arreu del mn
Espanya.Pasos Baixos.Gran part dItlia.Territoris al centre dEuropa.Colnies americanes.Possessions a lfrica i sia.Portugal (des de 1580 fins a 1640).
Amplien els seus territoris
Conquereixen el regne de Granada(1492).Conclouen la conquesta de Canries.Incorporen a la corona dArag el regne de Npols.Conquereixen petits territoris al nord dfrica.La corona dArag sannexiona el regne de Navarra(1512).
Problemesinterns
Revolta de les Comunitatsde Castella (1520).
Revoltesdels camperols i dels artesans de Valnciai Balears.
Empobrimentde la poblaci perLes grans despeses per a pagar les guerres.
Laugment dels preus.La disminuci dor i plata americans.
Enfrontament ambels Pasos Baixos
Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566.Les provncies del nord es van declarar independents, per el rei no ho accept.Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va vncer lArmada Invencibleespanyolaen 1588.
2009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
57/64
57
18
Ttuloficha
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
LedatmodernaaEspanya
28
Segle XVIIFelip III
Felip IV
Carles II
Segle XVIIIFelip V
Ferran VI
Carles III
Carles IV
Independncia de Portugal(1640).
Independncia dels Pasos Baixos(1648).
Prdua de territoris al centre dEuropa(1648).
Limperi espanyol es fragment
Organitzaci de limperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.
Problemes exteriors: continuar lenfrontament amb els Pasos Baixos; desprs de la treva dels Dotze Anys(1609-1621)es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independncia dels Pasos Baixos en 1648.
Establiment de la monarquia absoluta.
Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions
de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca.
Organitzaci
de limperi
Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participaren el comer de les colnies americanes.
Empobriment de la poblaciper laugment de les despeses de les guerresi per laugment dels impostos.
Protestes populars,com el mot dAranjuez(1808).
Problemes
principals
Guerra de Successi
(1700-1713)Guerra
internacional
Franava donar suport a Felip dAnjou.
ustriava fer costat al candidat alemany.
Guerra Civil
Castellafu costat a Felip dAnjou, que ser el vencedor i regnaramb el nom de Felip V, fet que representa linici de la dinastia dels Borb.
Aragva fer costat al candidat alemany.
Administratives: aparici dels secretarisdestat.
Econmiques: creaci de les manufactures reialsi les companyies comercials.
Obres pbliques: construcci de carreteresi canals.
Semprenen
reformes
Problemes interns
Empobrimentde la poblaci.
Problemes successoris desprs de la mort de Carles II, fet que don lloc a la guerra de Successi.
Revoltes de 1640Catalunya.
Portugal: es va independitzar dEspanya.
Itlia.
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
_
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
58/64
58
Societat
Art
i cultura
Sorganitza en
s poc tolerant
Art
Literatura
Cincia:al segle XVIIIes van crear moltes institucions cientfiques: acadmies, societats econmiques,museus, observatoris, jardins botnics Per exemple, el Museu del Prado.
El perode que va des de la meitat del segle XVIfins al final del segle XVIIes coneix com a Segle dOrper labundncia i ptima qualitat de les obres dart i de la literatura.
Estil herreri(segle XVI): auster i amb poca decoraci.Per exemple, el monestir dEl Escorial.
Estil barroc(segle XVII): amb abundants lnies corbes i amb decoracirecarregada. Per exemple, la catedral de Mrcia.
Estil neoclssic(segle XVIII): imita les construccions romanes.Per exemple, el Museu del Prado.
Es realitzen retaulesi figures religiosesen fusta policromada,com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montas.
Segle XVI:va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades.Segle XVII:va destacar Velzquez, que va ser pintor de la cort.Segle XVIII:va destacar Goya.
Privilegiats:noblesa i clergat
Expulsi dels jueus(1492).Expulsi dels moriscos(1609).
Arquitectura
Escultura
Pintura
Segle XVI:destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jess;i poetes, com Garcilaso de la Vega.
Segle XVII:sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Gngora, Lope de Vegai Caldern de la Barca.
Segle XVIII:van destacar els illustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.
No privilegiats: poble pla(camperolsi burgesia)
Grans diferncies econmiques.Propietaris de grans extensions de terra.Ocupen els crrecs poltics.
No paguen impostos.Grans diferncies econmiques.No poden accedir al govern.Paguen impostos.
LedatmodernaaEspanya(continuaci)
28
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
59/64
59
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
LedatmodernaaEspanya(continuaci)
28
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
60/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
60
Ledat contempornia a Espanya (segle )29
Ferran VII
(1808-1833)
Guerra de la
Independncia
(1808-1814)
Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la poblaci va expressar el seu malestar
en el mot dAranjuez(1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.
Napole va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei dEspanya
el seu germ, Josep Bonaparte.
Durant la guerra, la poblaci
es va dividir en dos bndols
En 1814, els espanyols van vncer els francesos i Ferran VII
va tornar a Espanya.
Els absolutistes.
Els liberals.Els patriotes
Els afrancesats.
Isabel II
(1833-1868)
En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.
Successi de continus canvis de govern i pronunciaments militars.
Enfrontament dels dos grups de liberals
En 1868, esclata una revoluci: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.
Moderats.
Progressistes.
Constituci de
Cadis
(1812-1814)
En 1810, es van reunir les Corts de Cadisi, desprs de llargues
converses, van aprovar en 1812 una constituci.
Aquesta constituci limitava el poder reial i establia drets
per als ciutadans.
Retorn de
Ferran VII
Va instaurar a Espanya la monarquia absolutai va perseguir els liberals.
Va suprimir la Constitucide 1812.Les colnies americanesvan iniciar el seu procs dindependncia.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
61/64
61
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
LedatcontemporniaaEspanya
(segle)
29
Final
del segle XIX
En 1869, accs al tron dun monarca estranger: Amadeu de Savoia.
En 1873, instauraci de la Primera Repblica a Espanya.
En 1874, restauraci de la monarquia dels Borb i proclamaci del rei Alfons XII.
En 1898, independncia de les dues ltimes colnies: les Filipines i Cuba.
Art i cultura
Art
Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bcquer,
Jos de Espronceda i Rosala de Castro; i el novellista Benito Prez Galds.
Arquitectura:va excellir Antoni Gaud, que va dur a terme
construccions en estil modernista.
Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Daro Regoyos, que van
portar a cap les seues obres en estil impressionista.
Societat
i economia
La societat
sorganitza en classes
Classes altes:aristcrates i burgesos.
Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres
i alguns professionals.
Classes populars:camperols, obrers i criats.
Es produeixen grans transformacions
econmiques durant la revoluci
industrial
Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.
Les grans fbriquesvan substituir els tallers.
Van aparixer noves mquines i tcniques de producci:
telers mecnicsi alts forns.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
62/64
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.L.
62
30 Ledat contempornia a Espanya (segle )
Dictadurade Primode Rivera(1923-1930)
En 1923, durant el regnat dAlfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un
colp destat i va instaurar una dictadura a Espanya.
Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constituci i va prohibir
els partits poltics: el rei va perdre quasi tota la seua importncia.
En 1930, Primo de Rivera va dimitir.
Guerra Civil(1936-1939) Al llarg de vora tres anys, el bndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.
En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.
Dos
bndols
Bndol republic: va donar suport a la repblica.
Bndol revoltat o nacional: va donar suport al colp destat.
Dictadura(1939-1975)
Caracterstiques
No hi havia cap constituci.
Tots els poders de lestat es concentraven en mans de Franco.
Hi havia un nic partit poltic i un sindicat.
SegonaRepblica(1931-1936)
Reformes
Problemes
En 1931, proclamaci de la Segona Repblica, desprs del resultat de les eleccions municipals.
Elaboraci duna nova constituci, en qu es va recollir
entre altres drets, el de vot de les dones.
Repartiment de terres entre els camperols.
Construcci descoles pbliques.
Augment dels salaris.
Aprovaci dels estatuts dautonomia de Catalunya i el Pas Basc.
Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.
El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp destat.
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
63/64
63
2
009EdicionsVoramar,S.
A./
SantillanaEducacin,
S.
L.
30
LedatcontemporniaaEspanya
(segle)
Democrcia
(1982-fins als
nostres dies)
Felipe Gonzlez
(PSOE)
(1982-1996)
Va dur a terme reformessocials, poltiques, econmiques i culturals.
Van ser aprovats tots els estatuts dautonomiai lestat espanyol va quedar
organitzat en dsset comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.
Espanya va ingressar en la Comunitat Econmica Europea(1986).
Jos Luis Rodrguez
Zapatero (PSOE)
(2004-fins alsnostres dies)
En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista
a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagu molts ferits.
Jos Mara Aznar (PP)
(1996-2004)
Saconsegueix lestabilitat econmicadEspanya.
Leurosubstitueix la pesseta (2002).
Transici
(1975-1982)
En 1975 va ser proclamat rei dEspanya Joan Carles I.
Govern
dAdolfo Surez
Legalitzaci dels partits poltics i els sindicats.
Celebraci de les primeres eleccions democrtiques (1977).
Aprovaci de lactual Constituci (1978).
En 1981, hi ha un intent de colp destat, desprs de la dimissi de Surez
i durant la presa de possessi de Calvo Sotelo.
Hi hagu greus problemes
Problemes econmics.
Vagues.
Atemptats terroristes.
Dictadura
(1939-1975)(continuaci)
La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.
Evoluci
Fins a 1950
Repressi molt dura.
Espanya va quedar allada internacionalment.
Empobriment de la poblaci i escassetat daliments.
Leconomia va millorar.Es van normalitzar les relacions internacionals.
Persistia labsncia de democrcia.
A partir de 1950
_ - . : :
-
8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01
64/64
64
Esquemes de Coneixement del medis una obra collectivaconcebuda, creada i realitzada en el Departamentde Primria de Santillana Educacin, S. L./EdicionsVoramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal,Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realitzaci han intervingut:
TextMara C. Elordi Zamanillo
EdiciMar Garca
CorrecciAntoni Soriano i Neus Vicens
Disseny grficPaco Snchez
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 166113
Depsit legal:
_