VINE I DESCOBREIX-LA

LA VALL DE BIANYA

CONSELL MUNICIPAL DE TURISME

Ajuntament de la Vall de Bianya

Esglésies Romàniques

www.valldebianya.com

CATVisita’ns

Índex

Sumari

La Vall de Bianya

9. Santa Magdalena del Coll

10. Santa Margarida de Bianya

11. Santa Maria de Castellar

12. Santa Maria de Sacot

13. Sant Andreu de Porreres

14. Sant Andreu de Socarrats

15. Sant Feliu del Bac

Mapa de situació

La Vall de Bianya és un aplec de petites i grans valls que inunden un territori de prades, boscos i rierols.

El municipi està format per diversos nuclis de població tots escampats pel territori, la majoria dels quals estan al voltant d’una església romànica.

Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella hi passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via Augusta que arribava fi ns a Roma.

També podem trobar-hi una quinzena d’esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen el paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.

Dossier:

La Vall de BianyaLes esglésies romàniques

La Vall de Bianya

1. Sant Martí de Capsec

2. Sant Martí del Clot

3. Sant Martí de Solamal

4. Sant Miquel del Mont

5. Sant Miquel de la Torre

6. Sant Pere Despuig

7. Sant Ponç d’Aulina

8. Sant Salvador de Bianya

Les esglésies romàniques

de la Vall de Bianya

Sant Martí de Capsec

L’església de Sant Martí de Cap-sec, del segle XII, és un dels edifi cis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i mo-difi cada en èpoques posteriors.

La planta de l’església és d’una sola nau, amb volta de canó lleu-gerament apuntada. A la capça-lera hi ha un absis semicircular, amb una fi nestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l’església anterior a l’actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l’edifi ci, que s’hagué de refer.

L’any 1994 s’efectuà una restau-ració que va permetre la supres-sió, a l’interior del temple, d’una sèrie d’afegitons que amagaven els murs originals. La porta d’en-

trada és al costat de migdia. La pica baptismal d’immersió, deco-rada de manera senzilla, és molt interessant.

Sant Martí del Clot

El nom antic d’aquesta església parroquial és Sant Martí de Tornadissa, que ha compartit, al llarg de la història, amb el de Sant Martí del Clot. Se’n tenen notícies des del segle XIII i se sap que va quedar greument malmesa pels terratrèmols del segle XV.

A la porta d’entrada, al costat de migdia, hi ha gravada una inscripció, a la clau del dovellatge, que parla de la reconstrucció que calgué fer de l’edifi ci.

La planta primitiva, del segle XII, va ésser modifi cada amb l’afegi-ment de les capelles laterals i la sagristia. L’església va ser tam-bé sobrealçada. A la capçalera

hi ha un absis semicircular, amb una fi nestra central, d’arc de mig punt, actualment cegada.

L’any 1936 l’església va ser incendiada. Després de 1939, per tapar les pedres ennegrides, tot l’interior del temple va ser enlluït. La torre del campanar, rectangular, s’alça a l’extrem sud-oest de l’edifi ci. El temple manté la condició de parroquial.

Sant Martí de Solamal

Sant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fi ns a la darreria del segle XVI. L’any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l’església al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confi rmada al 1169.

L’església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d’una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per

1

2

3

Església de Sant Martí de Solamal

Església de Santa Margarida de Bianya

mènsules decorades amb fi gu-res, algunes força malmeses.

A la planta primitiva s’afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d’entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l’edifi ci s’alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d’immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga.

Sant Miquel del Mont

La capella de Sant Miquel del Mont respon a les característiques arquitectòniques del romànic del segle XII. És d’una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera, a llevant, és formada per un absis semicircular que té, al centre, una fi nestra d’una sola esqueixada, cegada a la part exterior. La porta d’entrada, a

migdia, té la llum rectangular, llinda i timpà llisos i tres arcs de mig punt en gradació. Al seu costat hi ha una fi nestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

Restaurada en diverses ocasions a l’any 1933 s’efectuaren unes obres de consolidació ben importants, tal com s’indica en els goigs dedicats a l’arcàngel. El campanar d’espadanya, de dos ulls, forma part de la paret de ponent, reforçada a la part inferior.

La capella es troba edifi cada en el lloc on hom considera que existí anteriorment una talaia romana.

La primera referència històrica, de l’any 958, correspon a la capella anterior a l’actual.

Sant Miquel de la Torre

El nom antic d’aquesta església és Sant Miquel d’Avellana Corba, que es va mantenir fi ns ben en-trat el segle XX. Surt esmentada en un document de l’any 998, on es parla de la donació de les dè-cimes de la parròquia a l’Abat del monestir de Besalú.

En el segle XVII ja era sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d’ara és el temple més ben conservat de la zona i el que s’utilitza per a les reduïdes funci-ons de culte. 4

5

És un edifi ci de planta rectan-gular, sense diferenciació pel que fa a l’absis o capçalera. En aquesta part s’afegí la sagristia, de la qual es va prescindir l’any 1989. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues fi nestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

El mur de ponent, que té una fi -nestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del fi nal del segle XII o de la primera meitat del XIII.

Sant Pere Despuig

L’any 964 es va consagrar l’església de <Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya… in loco qui dicitur Puig>. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l’article salat aglutinat al nom d’origen.

En el segle XVIII la disposició inicial de l’església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l’edifi ci romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l’extrem sud-oest de l’edifi ci, on hi ha construïda la torre del campanar, modifi cada en diverses èpoques.

La porta d’entrada actual, a mig-dia, té una llinda on hi ha gra-vada la data de 1782. Aquesta

església parroquial va posseir, fi ns al 1936, una marededéu ro-mànica, sedent, venerada sota l’advocació de Mare de Déu de Gràcia.

Sant Ponç d’Aulina

D’origen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modifi cada en els segles posteriors, especialment en el XVIII, quan s’efectuaren obres d’importància ja que l’església amenaçava ruïna. Per aquest motiu s’havia prohibit, fi ns i tot, de celebrar-hi culte.

És d’una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La cap-çalera o presbiteri, seguint l’ori-entació dels edifi cis religiosos romànics, és al costat de llevant.

El campanar, de torre i amb teu-lat de quatre vessants, s’alça a l’extrem nord-est de l’edifi ci. La porta d’entrada, a ponent és senzilla, amb el timpà llis i la llin-da ornada amb una creu esculpi-da dins un cercle.

L’església va ser restaurada l’any 1994. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la fi nestra, amb un arc de mig punt, oberta al mur de migdia. La pica baptismal, paraŀlelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional.

Sant Salvador de Bianya

L’església de Sant Salvador de Bianya va ser consagrada l’any

1170. Va formar part, durant molt de temps, de les posses-sions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

L’església és d’una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera es troba al costat de llevant, formada per un absis semicircular amb una fi nestra central de doble esqueixada. Són molt interessants les columnes, els capitells i l’arcuació que ornen la part exterior d’aquesta fi nestra, com també les mènsules que decoren la part superior de l’absis. L’església té algunes construccions afegides. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent.

L’any 1911 s’inauguraren unes obres de restauració, essent d’aquell moment les columnes i capitells de la porta d’entrada i els de la part interior de la fi nestra de l’absis.

La pica baptismal, d’immersió, presenta una decoració en alt relleu. Té un gran interès la pica d’aigua beneita, totalment deco-rada.

Santa Magdalena del Coll

Les notícies històriques relacionades amb aquesta església són ben escasses. En el segle XVIII tingué un període d’esplendor, associat amb un increment de la devoció a la santa titular. Segons la vella consueta parroquial, de mitjans segle XIX, a Santa Magdalena

6

7

8

9

Església de Sant Martí de Capsec

del Coll es feia festa grossa per Pasqua Florida i el 22 de juliol, festivitat de la Santa.

Actualment, l’església presenta un estat de conservació molt do-lent, en ruïna, amb la volta es-fondrada i importants esquerdes a les parets.

És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o comen-çaments del XIII, amb algunes modifi cacions efectuades en èpoques més tardanes. Té una sola nau rectangular, amb la cap-çalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent.

Damunt seu hi ha una fi nestra de factura romànica original. L’espadanya, reconstruïda, és d’un sol ull.

Santa Margarida de Bianya

L’església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l’any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.

Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que cor-respon al segle XII. D’una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera està formada per un absis que té tres fi nestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.

L’existència d’una petita àbsida al costat nord ha motivat la cre-ença que l’església era al principi de la planta basilical o bé d’una nau amb transsepte. La sagris-tia, afegida al costat sud, ocupa l’espai on se suposa que hi havia l’altra àbsida pariona.

La porta d’entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.

Santa Maria de Castellar

Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modifi car l’estructura que tenia inicialment l’església de Santa Maria de Cas-tellar de la Muntanya.

Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les ca-racterístiques arquitectòniques del segle XII.

Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircu-lar que té al centre una fi nestra modifi cada en la part de l’arc. La porta d’entrada, adovellada i

amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos ves-sants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal d’immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.

De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l’any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les es-glésies que depenien d’ell, al de Sant Víctor de Marsella.

Santa Maria de Sacot

El nom antic d’aquesta església és Santa Maria de Sacot, que s’ha mantingut fi ns a l’actualitat. També és coneguda com Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.

L’edifi ci, del segle XII o comen-çament del següent, és d’una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d’entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l’any 1672. El campanar d’espadanya, amb dues obertures, s’alça en aquesta façana o mur del costat oest.

A la paret de migdia hi ha dues fi nestres de doble esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertà-nyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se ne-cessària una restauració, que durà anys.

10

11

12

Església de Sant Martí de Capsec

Fou església parroquial, però a mitjans segle XVI ja constà com a sufragània de Sant Andreu de Porreres.

Sant Andreu de Porreres

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac.

La primera referència documen-tal és de l’any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.

Greument afectat pels terra-trèmols del segle XV, a l’edifi ci romànic s’anaren afegint des-prés una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfi gurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modifi cat en èpoques més tardanes.

L’absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S’hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts in-clinats, un dels quals obstrueix la fi nestra central, de doble es-queixada.

Una altra fi nestra, també de do-ble esqueixada, és oberta a l’ex-trem sud de la mateixa capçale-ra. La porta d’entrada és al sud, sota un porxo.

El campanar primitiu, de cadire-ta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.

Sant Andreu de Socarrats

Pel gener de l’any 1117 s’efectuà la consagració de l’actual església de Sant Andreu de Socarrats.

Modifi cada en èpoques posteri-ors, amb l’afegiment de capelles laterals, conserva encara bona part de la seva planta primitiva en l’extrem de ponent de l’edifi ci i a la capçalera, la qual està for-mada per un absis semicircular que té, al centre, una fi nestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

L’any 1983 s’efectuaren unes obres de restauració, durant les quals es va suprimir la sagristia afegida al costat sud de l’absis semicircular. A l’interior, la volta de l’absis està decorada amb unes pintures realitzades l’any 1948 per l’olotí J. Casas.

El campanar, inicialment de pa-ret, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una de les seves pedres hi ha gravat l’any 1688.

La porta d’entrada actual, de llum rectangular i amb una llinda de l’any 1769, és a la façana de ponent, protegida per un porxo.

Sant Feliu del Bac

Tot i que s’esmenta en un do-cument de l’any 946, va ser pel gener del 996 que s’efectuà la consagració de l’església anome-nada de <Sancti Felicis…in villa que nuncupant Bag>. Tingué,

des de bon principi, la consi-deració de temple parroquial, però acabà per convertir-se en sufragània de Sant Andreu de Porreres.

L’edifi ci actual respon a les ca-racterístiques arquitectòniques del segle XII i fou bastit, per tant, sobre l’obra primitiva. És d’una sola nau rectangular, ambvolta apuntada i reforçada per un arc toral. Té la capçalera a llevant, afegida a la qual hi ha la sagristia.

La porta d’entrada, senzilla i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on també s’hi troba una fi nestra de doble esqueixa-da, amb arc de mig punt. A la paret de ponent hi ha una fi nes-tra, estreta i llarga, i el campanar d’espadanya, de dos ulls, darrere el qual es poden veure les res-tes de la construcció que l’havia convertit en una torre. S’hi puja per una escala de pedra, adossa-da al mur del nord.

13

14

15

121110

13 14 15

7 8 9

4 5 6

1 2 3

www.valldebianya.com

Consell Municipal de Turisme de la Vall de Bianya - Ctra. Camprodon, 2 - 17813 LA VALL DE BIANYA

E-mail: turisme@valldebianya.cat - www.valldebianya.com

O cina de TurismeCentre Interpretació de la Vall de Bianya

“La Vall dels Sentits”Antigues escoles de Sant SalvadorTel: 872005008 / 972290933

Ajuntament dela Vall de Bianya

Consell Municipal de TurismeLa Vall de Bianya

Unió EuropeaFons europeude desenvolupament regionalUna manera de fer europa

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governaciói Relacions Institucionals

Venint del Nord,de França:

AP7, sortida 3 a FigueresN-260 i A26 sortida 84 a OlotN-260 $ ns la Vall de Bianya

Venint del Sud,de Barcelona:

C17 per Vic $ ns a ManlleuC37 $ ns a OlotN-260 $ ns la Vall de Bianya

Venint de l’Oest,de Madrid:

A2 per Saragossa $ ns CerveraC25 $ ns Vic i continu-em per la C-37 $ ns OlotN-260 $ ns la Vall de Bianya

Venint de l’Est,de Girona:

C66 per Banyoles $ ns a BesalúA26 sortida 84 a OlotN-260 $ ns la Vall de Bianya

Accésper carretera