Escola Pax

Tarragona

El cirerer màgic

Vet aquí una vegada hi havia un nen que es deia Pol i tenia set

anys. El Pol va sortir al carrer i es va trobar un bosc màgic.

Al bosc hi havia un cirerer màgic. Aquell arbre i el nen es van fer

amics. El Pol tenia gana i el cirerer li donava cireres amb gelat.

Quan el nen li preguntava:

-D’on treus el gelat? El cirerer li responia:

-Estimat amic, aquet és un bosc màgic i aquí tot és possible!

Les plantes i els arbres van dir-li adéu i es va posar molt trist.

El conte contat ja s’ha acabat i per la xemeneia ha pujat al terrat.

Irina Anguera

Un riu de mel Vet aquí una vegada hi havia una nena que es deia Laia, tenia deu

anys i corria molt ràpid. Anava d’excursió al riu amb el seu tiet.

Quan van arribar, la Laia va veure un riu, era de mel. Li va dir al seu

tiet però no s’ho va creure. Després van tornar a casa i la Laia li va

dir als seus pares, però tampoc s’ho van creure. Quan es va acabar

l’estiu, van anar tots al riu de mel i van veure que realment era de

mel i llavors es van creure a la Laia.

Aquest conte s’ha acabat i si no es mentida és veritat.

Marina Cañavate

La taula que camina

Hi havia una vegada un nen que era llest i molt ràpid fent sumes i

restes. Un dia a l’escola, com que era tan ràpid li van demanar fer

deures a casa.

Quan va arribar a casa, va seure a las seva cadira i va començar a

fer els deures. Al cap d’una estona, va veure que la taula caminava i

es va espantar molt.

Els pares van anar corrents i també es van espantar molt.

La taula va tornar al seu lloc, llavors el nen va descobrir que aquella

taula era màgica i que podia moure´s per la casa. Des d’aquell dia

el nen fa els deures assegut a sobre d’ella.

Quan s’avorreix, la taula fa un passeig pel passadís i així es

diverteix.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Marta Cantón

El tren pirata

Vet aquí que un dia un nen que vivia en una casa estava molt

avorrit i va decidir allunyar-se. Va arribar a la via del tren i va

passar-hi un tren pirata. Va pujar-hi i va trobar un cartell que deia

“Tren pirata perillós”.

El nen va caminar pel tren i va trobar un botó, el va prémer i van

aparèixer molts pirates. Aquests pirates eren dolents i va decidir

escapar.

Quan va córrer per sortir es va entrebancar i creia que no tindria

escapatòria.

Va decidir saltar d’aquell tren i quan es va despertar tot havia sigut

un mal somni.

Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

Adrià Carreras

Els pirates

Una vegada hi havia un poble molt llunyà on vivia una guapa

princesa. Un dia un vaixell pirata va raptar la preciosa princesa, se

la va endur mar endins.

El rei va manar als soldats que la tornessin al castell, llavors els

soldats van anar cap al vaixell i van lluitar, però els pirates van

guanyar i van morir tots els soldats.

La princesa es va ficar el vestit de cavaller i va lluitar contra els

pirates. Ella sola va guanyar-los a tots i va tornar al castell amb tres

pirates, el capità i els seus germans.

Com el rei estava molt content d’haver recuperat a la seva filla va

plorar d’alegria. Després va posar a la presó del castell als pirates i

als seus germans i van pagar per tot el que van fer-li a la bella

princesa.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Nil Company

El monstre de quatre ulls Vet aquí una vegada hi havia un monstre que es deia Carlos que

tenia 21 anys i vivia en un poble.

Un dia va trobar-se una amiga que es deia Clàudia.

El monstre era molt temut per tot el poble perquè feia molta por

quan mirava a la gent amb els seu quatre ulls.

Un dia van anar a veure la pel·lícula “Ballerina”, agafats de la mà.

Quan els pares de la Clàudia van saber que sortia amb el Carlos li

van prohibir marxar de casa.

Amb el temps van veure que s’estimaven de veritat i es van acabar

fent amics.

El conte s’ ha acabat i aquí m’he quedat.

Magí Garcia

L’ocell que volia viatjar amb avió

En un país molt llunya un ocell que es deia Osset va desitjar anar a

la cuitat de Paris però les seves ales no li deixaven arribar tan lluny.

Un dia l’Osset va anar a l’aeroport i va agafar un avió, quan aquest

va aterrar va sentir-se molt feliç perquè havia aconseguit el seu

somni volar per fi amb avió. Va visitar tota la ciutat i s’ho va passar

molt bé.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

Laura Garcia

El cotxe submarí

Hi havia una vegada uns senyors que tenien un cotxe submarí molt

maco i espectacular que anava per dintre de l’aigua i era molt

divertit. Dins d’aquest cotxe hi havia dues teles per veure dibuixos

com el detectiu Conan.

Es passaven el dia viatjant amb el cotxe submarí i veien moltes

coses, com sirenes. Un dia es va espatllar i es van posar molt

tristos, però finalment el van poder arreglar i van tornar a divertir-se

molt.

Catacrit-catacrac, aquest conte s’ha acabat.

Oriol González

Un viatge al fons del mar

En un país molt llunyà vivien uns bussejadors que volien fer un

viatge al fons del mar. Van construir un submarí de color blau.

Un dels bussejadors va obrir la finestra i van poder arribar al fons

del mar. Hi van trobar peixos molt estranys de tot tipus i plantes de

color blanc.

Van ser atacats per una medusa gegant, però van salvar-se. Tots

plegat van viure una aventura inoblidable.

Aquest conte s’ha acabat i jo ja ho he explicat.

Hugo López

En pau i la Neus fan un viatge en un núvol

En un país molt llunyà hi havia una nena que deia Neus i un nen

que es deia Pau. Van sortir a jugar al pati de casa seva i després

van decidir marxar a dinar a casa d’una amiga de la Neus.

Amb el núvol volador que tenien, van volar pel cel fins arribar a

Barcelona i van quedar-se a un hotel a dormir. Com s’estaven

avorrint molt, van tornar a agafar el núvol volador i van marxar a

València, on van visitar tots els museus.

Aquell núvol els portava on ells volien molt ràpidament.

Un dia,uns altres nens els van prendre el seu núvol volador.

Després de molt buscar-lo el van trobar i amb esforços el van

recuperar. Van seguir viatjant amb ell per sempre més.

El conte s’ha acabat i aquí m’he quedat.

Elsa López

El nen que no volia rentar-se

Fa qui sap quants anys hi havia un nen que volia una joguina com la

del seu amic.

El nen es deia Pau i l’amic Pol. En Pau mai volia rentar-se, però els

seus pares li van dir que si volia la joguina havia d’anar a la dutxa.

Al cap d’una estona va pensar en amagar-se per no rentar-se. Un

dia es va quedar a casa dels seus avis, l’avia que tenia molt mal

caràcter, el va posar en remull mentre dormia.

Es va despertar fent olor a roses i, gràcies al bany, els seus pares li

van comprar la joguina que tant volia.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Pablo Ray Lou

El cotxe de xocolata

Temps era temps quan els animals parlaven, una nena que es deia

Trixi tenia el cabell llarg i era molt simpàtica. El seu gos li va fer un

cotxe de xocolata i va passejar-hi tota la seva família per Tarragona.

La Trixi va comprar-se una gosseta i els dos gossos es van

enamorar. Van tenir un bebè gos i van seguir pujant, cada dia una

estona a sobre del cotxe de xocolata.

Vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat.

Elena Lozano

El botó viatger

Un conte us explicaré, tant bé com jo sé. Hi havia una vegada un

nen que es deia Carlos i que anava caminant per casa seva. De

sobte va trepitjar malament una rajola i es va fer mal al turmell. Va

obrir-se la rajola i va caure a una base secreta on hi havia un botó

viatger. Quan el Carlos el va veure, no va pensar-ho dos cops i el va

pitjar. Estava molt intrigat i al fer-ho es va transportar per tot el món.

Uns dies més tard, quan el nen es va cansar de viatjar, va decidir

tornar a casa prement de nou el botó viatger i els seus pares

estaven molt enfadats perquè l’havien buscat durant molts dies. El

van castigar sense sopar i el Carlos mai més va tornar a la base

secreta.

I tot això és tant veritat, que potser mai ha passat.

Aníbal Madariaga

L’ocell de les ales d’or

Vet aquí una vegada dos ocellets que van tenir un ou i d’aquest ou

va sortir un pollet que tenia les ales d’or. Es deia Dauradet. Un dia

es va perdre pel bosc i va fer amics. El van ajudar a tornar a casa

seva i el Dauradet va poder tornar amb els seus pares. Van ser

feliços per sempre i mai més es va perdre.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Mar Mansilla

La cadira voladora

Vet aquí una vegada hi havia una cadira que volava. Aquella cadira

era molt maca i misteriosa. Cada dia volava i li feia por als nens. Un

dia quan estava volant, es va trobar una fada i aquesta fada li va

pregunta:

-Com et dius?

-Jo em dic Cadira voladora, va respondre.

Van començar a jugar juntes i es va fer molt amigues. Llavors la

fada li va dir a la cadira que l’estaven esperant els seus pares i que

no podia que quedar-se més estona amb ella. Es van anar trobant

al llarg del temps i la fada s’anava seient a sobre de la cadira i

jugaven a tot tipus de jocs. Van crear una amistat molt maca i

duradora.

El conte ja s’ha acabat i per la xemeneia se’n puja al terrat.

Ariadna Martí

El vaixell volador

Vet aquí una vegada un pirata que es deia “Pata de palo” que

navegava amb el seu vaixell pel mar. El mar estava ple de taurons i

perills. Un dia va arribar al vaixell una fada amb ales i va volar per

tot arreu, pel cel i per tota la coberta.

El pirata es va quedar impressionat amb aquella fada i li va

preguntar si voldria que fossin amics, la fada va acceptar i van ser

feliços per sempre navegant junts.

Aquest conte ja s’ha contat i si no és mentida és veritat.

Noemí Mena

L’arbre carregat d’ocells Un conte us explicaré tant bé com jo sabré. Hi havia una vegada un

arbre molt bonic que estava ple de flors, i un dia va venir una

bandada d’ocells i van fer molts nius a l’ arbre però aquest arbre era

únic i parlava. Quan va veure els nius va dir-los:

-Ocells que no podeu posar-vos tots a sobre o vindrà una fada a

ajudar-lo. Els ocells van parlar entre ells i van decidir deixar l’arbre

en pau, van marxar i van buscar un altre lloc on viure.

Aquest conte ja s’ha acabat, i si no és mentida és veritat.

Erika Novoa

L’home dels caramels

Hi havia una vegada un home dels caramels que es deia Joan. Li

agradaven els caramels i cada dia en menjava, però tenia moltes

caries. Havia d’anar al metge perquè li fien mal les dents. El metge li

va dir que no en menges més i l’home dels caramels no en va

menjar mai mes i va poder salvar tota la dentadura.

Catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.

Claudio Pérez

La meva amiga bruixa

Vet aquí una vegada una bruixa que vivia en un poblet molt petit. En

aquell poblet hi vivien moltes altres bruixes i una d’elles, la més

petita, es deia Laia.

La Laia tenia por de les altres bruixes perquè feien encanteris i

convertien la gent dolenta en gripaus de color verd.

Un dia la Laia va decidir sortir a passejar i una altra bruixa li

preguntar si volia volar pel cel amb una escombra màgica. La nena

va acceptar i quan estava al cel va perdre la por. Des d’aquell dia no

va sentir por mai més.

I serà el més eixerit, el que dirà el primer quiquiriquic.

Blanca Ramos

Un viatge a la lluna

Vet aquí una vegada hi havia una nena que volia anar a la lluna. Un

dia va començar a muntar un coet a casa seva i quan van passar

uns quants dies i el va tenir acabat, va marxar a la lluna.

Quan va aterrar i va caminar per la lluna va caure per un forat, però

va saltar tant alt que va poder sortir del forat. Després es va trobar

un alien i el va acompanyar a dinar.

Passat un temps va tornar al planeta Terra i quan va arribar-hi, es

va posar a jugar amb el seu pare mentre la mare els preparava el

sopar.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Aleix Recasens

L’àvia i el seu gatet

En un país molt llunyà hi havia una nena que es deia Laia. Era molt

vergonyosa i petita, tenia tres anys. Cada tarda anava a casa de la

seva àvia que vivia amb un gatet que es deia Pau. Dinaven

xocolata, sopaven cigrons i de postres menjaven gelat .Tant van

menjar que van agafar molt mal de panxa. La Laia es va posar

malalta tres dies i la seva àvia li va preparar una medicina i va

millorar molt. Tot va tornar a la normalitat i van ser feliços per

sempre.

El conte s’ha acabat i aquí m’he quedat.

Júlia Reverter

La Maria busca un tresor

Una vegada hi havia una nena que es deia Maria i buscava un

tresor. Al final el va trobar i dins d’aquest hi havia una corona, un

barret i una pilota de futbol.

Va jugar a princeses, a futbol i a disfresses.

Un lladre li va agafar els tresors i va voler vendre’ls per guanyar

molts diners.

Una nit la Maria va decidir recuperar els seus tresors, va anar a

casa del lladre i va entrar per la finestra sense que se n’adonés i els

va poder recuperar.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Aina Samper

La fada de les flors En un país molt llunya hi havia una fada de les flors que es deia

Marta. Era una fada molt maca i plena d’encant.

Un dia va crear una flor nova que si l’oloraves et posaves molt

content.

Una nena que estava molt enfadada la va olorar i es va posar molt

contenta i així tots els nens que estaven enfadats la van olorar i

se’ls va canviar l’humor.

Gràcies a la nova flor tots van ser feliços per sempre.

Vet aquí un gos ,vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

Claudia Sánchez

La maduixa blava

Fa molt de temps quan els peixos volaven i els ocells tenien dents,

hi havia una nena que es deia Paula i li agradaven les maduixes. Un

dia es va menjar una maduixa blava i no se’n va adonar que era de

color blau. Li agradava molt i mai més en va trobar una igual. Va

seguir buscant i buscant, però totes les maduixes que va trobar eren

de color vermell. La maduixa blava era màgica, i com se la va

menjar, al cap d‘un temps es va tornar de color blau.

I serà el més eixerit, el que dirà primer quiquiriquic.

Martina Vallvé

El conill valent

Hi havia una vegada un conill que caminava pel bosc i es va trobar

un esquirol que es portava molt bé. L’esquirol li va donar una

piruleta al conill.

Un dia el conill a trobar-se un amic que li volia pegar però va

escapar al bosc i va amagar-se. L’amic que li volia pegar va passar

de llarg i el conill va salvar-se. Després va tornar a casa seva i va

convidar al seu nou amic l’esquirol a un bon sopar. Van ser feliços

per sempre més.

I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat.

Iker Grandioso

La maquina de fer pastissos Una vegada hi havia una nena que feia pastissos, es deia Clàudia i

era molt llaminera. La seva mare tenia una màquina de fer pastissos

i li volia preparar una sorpresa.

Quan la mare va entrar li va donar el pastis i li va cantar la cançó

d’Aniversari feliç i s’ho van passar molt bé tota la tarda juntes.

El conte contat, ja s’ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.

Mireia Fumadó

Desitgem de tot cor que us hagin agradat aquest textos.

Volem felicitar als autors i autores i animar-los a continuar escrivint i llegint.

Bons estiu i bones vacances!

Equip de mestres de Cicle inicial

Nota: Les imatges que hem utilitzat per a fer aques t llibre són imatges lliures.