erola · erola 55 Butlletí del Parc de Collserola. Abril 2002 20 d'abril 2002: recuperem el Dia de...
Transcript of erola · erola 55 Butlletí del Parc de Collserola. Abril 2002 20 d'abril 2002: recuperem el Dia de...
55erolaButlletí del Parc de Collserola. Abril 2002
20 d'abril 2002: recuperem el Diade Collserola 2001 .
A l'octubre, es va fer el primer acte de celebració del desèaniversari de Voluntaris. En aquesta trobada es va decidir quecalia deixar constància dels deu anys de presència al Parcd'aquest grup de col·laboradors. De tot això en va sortir laidea de traçar l'Itinerari dels Voluntaris. A les pàgines centrals
. trobareu la crònica del dia 3 de març, quan es senyalitzàaquest itinerari en el marc d'una jornada de festa i treball.
Us hi esperem!
EI Dia de Collserola d'enguany us proposem recórrer en bicicleta el Passeig deles Aigües, fer un itinerari a peu pels voltants de Sant Pere Màrtir, aprendre aorientar-se de la mà d'experts, creuar lapassarella que fa possible l'enllaç entreBarcelona i Esplugues o ballar sardanesal nou espai que s'inaugurarà a la plaçaMireia.
EI proper dissabte 20 d'abril, celebraremel Dia de Collserola, que les nevades vanobligar a suspendre. Tot i que" la Passarel·la de les Aigües" ja és oberta desdel 16 de desembre, la seva presentacióoficial seguirà essent uns dels objectiusprincipals de la Jornada Aprofitarem,també, per inaugurar l'arranjament de laPI. Mireia amb una nova àrea d'estadaRamon Lopez i Lozano
Vice-president Executiudel Consorci del Parc de Collserola
L'oferta d'activitats relacionades amb ellleure a .Collserola, és múltiple i variada;hi podem passejar a peu, en bicicleta,a cavall. Perquè aquest tipus d'accionssiguin possibles hem de tenir presentel que preveu el Pla Especial d'ordenaciói protecció de Collserola. Com a gestorsdel Parc hem de posar èmfasi enrecordar que, si bé som moltes lespersones afortunades perquè gaudimd'aquest patrimoni natural, la nostraempremta serà molt diferent en funcióde l'ús que fem del Parc.
La gestió del Parc no seria completasi la nostra funció es centrés només enl'aprovació de normatives reguladores del'ús d'aquest espai. La gestió va més enllài contempla també accions divulgatives.
En aquest sentit, els amics i usuaris delParc podeu ser part implicada; la vostracomplicitat en la difusió de lesrecomanacions que tot usuari deCollserola ha de tenir present, éssignificativa per a continuar gaudint delpaisatge, dels aromes, dels ocells i delsilenci d'aquest espai natural.
Felicito les iniciatives que ens permetenrespectar i gaudir de Collserola
La reflexió personal al voltant de lesqüestions relacionades amb el dia a diade Collserola és un tema que ens afecta'a tots.
Gaudim tots deCollserola
d. Cal promoure la creació de la figurad'espais associats al Parc, considerant coma tals aquells espais naturals o seminaturalsque orogràficament i geogràficament sónpart de la serra a Collserola i que han quedatdeSVinculats del Pare. .
f. És necessari establir una moratòriadel desenvolupament urbanístic en el marc deCollserola I dels espais lliures del seu voltant,fins a l'obtenció d'un cons'ens i fins que no esreVisi la planificaCIÓ urbanística vigent
e. S'ha de procedir a la clausura i eliminaCIÓde les actiVitats extractives mineres
Tanmateix es va acordar donar publicitatals acords esmentats, així com fer-losarribar a tots els ajuntaments amb termemunicipal dins del Parc de Collserola i al'Ajuntament de Rubí, així com a la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya
a. Ésnecessari un canvi de les classificacionsdel sól que determina el PGM, dins de l'àmbitdel Pla Especial d'Ordenació i Protecció deMedi Natural del Parcde Collserola d'aquellsespais de caire natural susceptibles de serurbanitzats.
b. Cal una modificació de la xarxa viària quees concreti amb la desprogramació del túneld'Horta, del túnel Central i de la via de Cornisa.
Des de la lògica de funcionament deprotecció del Parc de Collserola el PGMno funciona com un marc adequat, resultainsuficient i es fa necessària la seva modificació. Per aquests motius aquest ConsellConsultiu manifesta:
Crònica del consell consultiuEI consell consultiu del consorci del parc de collserola es pronuncia en relacióalies propostes del document "un nou marc de protecció de collserola"
EI Consell ConsultiU del Consorci del Parc e. S'ha de plantejar una ampliació dels límitsde Collserola, reunit en sessió extraor- del Parc Incorporant els espais lliures que. hi hadinària el dia 17 de gener de 2002, des- als seus voltants ...prés de debatre el punt de l'ordre del dia"Nou marc de protecció de Collserola",que havia quedat ajornat de la sessióordinària de desembre va acordar sotmetre
als òrgans de govern col·legiats del Consorci del Parc de Collserola, Comissió Executiva i Assemblea General, l'adopció deles següents propostes:
La collaboració de tots és indispensableper a reduir el nombre de focs.
Recordeu que des del 15 de març finsal15 d'octubre, a menys de 500metres del bosc és prohibit
Sumari
* encendre foc sigui quina sigui la sevafinalitat Només dintre de les àrees de
lleure i en les parcel·les d'urbanitzacionstancades, es permesa la utilització defogons de gas i barbacoes d'obra ambmataguspires
* abocar escombraries, restes vegetalsi industrials de qualsevol mena quepuguin ser causa de l'inici del foc
* llençar coets, globus, focs d'artificio d'altres artefactes que continguin foc
S'inicia la prevencióactiva dels incendisforestals
Editorial 1
Recuperem el dia de Collserola 1
Crònica del consell consultiu 2
EI mòdul d'assistència a la fauna 3
Un nou marc de relació urbanísticaentre el Parc i la ciutat 4
20 d'abril festa als miradors deSant Pere Martir 5
L'Itinerari dels Voluntaris 6
Entrevista amb Cristina Real 8
Treballs a la Penya del Moro 9
Des de la Porta de Parc de Canaletes 10
Verdaguer i Collserola 10
CD interactiu sobre les papallones 10
Resum meteorològic 11
55. Abril 2002 3
EI mòdul d'assistència a la faunade Can Balasc ja és operatiu
En aquest cas però, la rapidesa d'actuaciódeterminà el destí final d'aquests animalsTant el Servei de Protecció de la Natura de
la Guàrdia Civil (SEPRONA), que ens va ferarribar l'aligot, com els responsables d'unestabliment zoològic de la pròpia àreacomercial que ens van alertar de la presencia de l'òliba, amb la seva celeritat,van aconsseguir dotar d'un final feliç i queambdós rapinyaires puguin tornar a volar.
Tots dos tindran, doncs, una segonaoportu nltat:
en molts dels casos no es pot salvar la sevavida.
L'enverinament té conseqüències moltgreus per als rapinyaires, que sovint culminen amb la mort de l'exemplar. Així, tantl'òliba com l'aligot, presentaven paràlisid'extremitats, hemorràgia pulmonar, sangen femtes, pèrdua de visió, etc. EI tractament és complicat, i, malhauradament,
EI primer dels casos és el d'un esparver. (Accipiter nisus), una espècie boscana especialitzada en la captura d'ocells. EI seu voles molt potent, ràpid i àgil. La seva tenacitat quan persegueix una pressa no télímits, i, en ocasions, el porta a xocar ambels obstacles que es troba pel camí.
En aquest cas l'obstacle va ser el vitralld'una fàbrica. L'esparver, una femellaadulta, empaitava un petit ocell, quan,durant la persecució, no va veure l'obstacle, per a ella, totalment invisible. Segurament l'impacte es va produir a més de 80km per hora. EI resultat va ser una greucommoció cerebral, paràlisi a les extremitats i pèrdua de la visió d'un ull Afortunadament, el personal de la fàbrica va alertaramb celeritat el nostre Servei, i l'esparver,després d'un període d'hospitalització ambel tractament adequat, s'ha recuperat ipodrà tornar al bosc on pertany. Esperemque aquesta vegada tingui més sort:
Els altres dos casos, una òliba (Tyto alba),rapinyaire nocturn ja molt escàs al nostreParc, i un aligot (Buteo buteo) -- del quenomés en tenim cinc parelles dins del Parc-patien el mateix problema: s'havien enverinat amb raticides. Molt probablementamb.dós havien consumit un rosegadorque, prèviament s'habia alimentat d'aquestproducte. En el primer dels casos, aquestahipòtesi es fa més evident si ens adonemque va ser trobat al sostre d'una gransuperfície comercial, on, normalment, utilitzen aquest producte per mantenir lliurede rates el seu entorn.
EI Mòdul de Recuperació de la FaunaAutòctona de l'Estació Biològica de CanBalasc va néixer amb la vocació de donar
una solució funcional a una de les problemàtiques de gestió faunística més evidents a Collserola l'assistència a la fauna
salvatge ferida.
Als Serveis Tècnics del Parc arriben regularment un gran nombre d'incidències referides, tant a troballes d'animals feritso necessitats d'assistència, com a tinençaillegal, cria d'orfes, etc. Així, aquests últimsdies han Ingressat al centre tres exemplarsde rapinyaires procedents de l'àrea delParc. Aquests exemplars patien dues deles causes de mortalitat més freqüentsa l'entorn immediat de la ciutat: la collisióamb una estructura humana i l'enverinament:
4
Un nou marc de relació urbanística entre el Parc deCollserola i la ciutat de Barcelona
Durant els darrers anys, diversos projectesdesenvolupats al vessant barceloní de laserra de Collserola han anat conformantnoves realitats. Davant de les transformacions puntuals sofertes i de les diverses propostes, en fase de redacció, que han anatsorgint en el transcurs del temps, s'ha fetpalesa la necessitat de disposar d'un document que aporti una visió global i conjuntadels límits de les àrees urbanes de la ciutatde Barcelona i el contacte amb els sistemesnaturals del Parc de Collserola. Aquestdocument pretén aportar solucions a situacions com per exemple la consolidaciód'àrees disconformes amb el planejament,la relació de les àrees urbanes difoses ambl'entorn natural, la manca d'una estructuraorganitzada per a la mobilitat ciutadana,ecosistemes que es malmeten per la pressiódels entorns, la degradació del paisatge delvessant barceloní, la manca d'infrastructuresd'ús públic a la perifèria de la ciutat, etc.
D'altra banda, cal considerar que la línia demuntanya, com ho fou antany la línia decosta, esdevindrà eix estructurador de primera magnitud per a la ciutat de BarcelonaPer això és necessari endegar una reflexiócomuna des de la ciutat i des del Parc deCollserola, per tal de dissenyar els gransprojectes que han de configurar la zonade contacte i transició harmònica del Parca la ciutat i de la ciutat al Parc.
Per aquest motiu l'Ajuntament de Barcelona i el CPC signen un conveni per a laredacció d'un estudi estratègic que serà labase de treball per dissenyar els possiblesàmbits de desenvolupament futur del vessant barceloní, així com també l'eina d'aplicació de les mesures correctores i de millorapaisatgística del vessant i d'estructuracióde la zona de contacte entre ciutat i Parc.
L'Estudi constarà d'una diagnosi urbanísticade l'àmbit des de la perspectiva de l'evolució del PGM i de l'aplicació de Pla Especiald'Ordenació i Protecció del Medi Naturaldel Parc de Collserola (PEPCo), i tambéd'una diagnosi naturalística sobre la diversitat i els valors naturals. S'analitzaran lespropostes urbanístiques sobre els àmbits enfase de desenvolupament i sobre el àmbitsno desenvolupats (àrees de tractamentespecífic, parcs-coixí, digitacions connectores vers la ciutat, etc., l'ajust dels límits .del Parc en funció de la diagnosi i de la realitat física actual i el catàleg del patrimonipúblic actual i futur.
Prenent com a base l'estudi esmentat, esprocedirà a la redacció de diversos estudisd'actuació sectorials sobre el vessant barceloní. Aquests estudis sectorials seran documents marc on s'exposaràn les actuacionsa realitzar tant des de la intervenció municipal com del Consorci. Elsestudis seranels següents
a) Estudi sobre les edificacions disconformes a l'ordenació urbanística vigent
b) Estudi sobre la mobilitat dels usuarisdel parc, abordant al mateix nivell elsvianants, les bicicletes, els cavalls, etc.,així com recerca de mesures per aproparla xarxa de transport públic al vessantbarceloní. La mobilitat al vessant barceloní és una peça bàsica per compatibilitzar el respecte a la natura i el lleure.
c) Estudi sobre la configuració i el tractament de la vegetació del vessant, de lesàrees de tractament específic i delsespais fortament organitzats, els qualsconfiguraran el Projecte de paisatge delvessant barceloní de la Serra de Collserola.
Per al seguiment d'aquest conveni es constituirà una comissió formada per tècnics delConsorci del Parc de Collserola i tècnics delsector d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Espreveu enllestir els treballs en eltermini d'un any.
Butil tl d~ I Parc de Collc;E'rolarum. ,;r; Abril 2002
20 d1abril: Festa als·miradors de Sant Pere MàrtirEI proper 20 d'abril celebrarem el Diade Collserola amb el programa d'activitats que inicialment havíem previst perel nevat 16 de desembre.
Tot i que la passarel,la del passeig deles Aigües va entrar en servei el mes dedesembre, aquest dia volem promocionaraquest passeig-mirador de 9,4 kmde recorregut, al llarg del qual podremgaudir de magnífiques panoràmiquessobre la ciutat de Barcelona i, els diesclars, del delta del Llobregat, el Garraf,l'Ordal i Montserrat.
També aprofitarem per inaugurar l'arranjament de la plaça Mireia amb una novaàrea d'estada, que inclou l'habilitacióde les fonts de la Mandra i de la Senyora,nous espais enjardinats, una font d'aiguapotable i la instal·lació de taules i bancs
Això ens permetrà centrar la organitzaciódel Dia de Collserola en aquest espai, unanova àrea que a partir d'ara estarà disponible per al lleure dels visitants del Parc.
..•."[.,,¡:~•.:,.---.
Inauguració de l'itinerari dels Voluntaris
Eran les 8.30 hores del 3 de març,començava la jornada a l'estació de
tren de Molins de Rei amb la sortidadel primer grup que portava els parti
cipants a la font de la Budellera. Demanera esglaonada van anar sortint
els altres grups de Barcelona, de Vall-vidrera, i de l'estació del Baixador.
Durant més de tres hores la serra es vaomplir de voluntaris i amics que
anaven a la font per començar la feinade marcatge.
Poc abans del migdia, s'havien anat concentrant els diversosgrups a la Budellera. Del centenar llarg de persones en sorgiaun murmuri intens. Després d'una agradable caminada i ambel retrobament sobretot amb antics companys, era inevitablededicar una bona estona a fer-la petar. Segurament per a moltsdels assistents va ser un dels'moments més emotius del dia.
Butlletí del Parcde Collserolanüm. 55. Abril 2002 7
Estic convençut que a darrera hora, ja tornant cap casa, marxavem amb una bona sensació del dia; havíem assistit a unatrobada senzilla però intensa amb el retrobament i la complicitat com a peces clau del dia
Podem dir doncs que la celebració dels 10 anys continua ambbon peu.
Per acabar, al Centre d'Informació, mentre es posava la placad'inici de l'itinerari es van fer diversos parlaments. Voluntarisen actiu van repassar un xic la història i la seva visió del Parc,el Marià Martí, director gerent del Parc, va recordar el paperd'aquest col·lectiu de ciutadans dins el Parc i va tancar el tornde paraules qui va ser el primer coordinador de Voluntaris,Josep Espigulé, actualment director del Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà.
"'f.'''~~
J~"!' A quarts de tres tots baixàvem cap al restaurant per compliramb el compromís final' de la jornada: compartir una bonacalçotada. Com tot bon dinar es va allargar fins a ben entradala tarda.
Evidentment, l'inici del marcatge es vaendarrerir un xic. Passaven més de vintminuts del migdia quan, en quatregrups, tothom es va dirigir cap alsdiversos trams d'itinerari que caliamarcar. Una hora llarga vam estar gaudint amb els companys de la passejadai barallant-nos amb barrines, tornavisos, cargols i martells per plantar elssenyals.
Entrevista am'b Cristina Real, alcaldessade Cerdanyola del VallèsContinuant amb la sèrie d'entrevistes als
alcaldes dels municipis del Parc, us oferimen aquesta ocasió les opinions de l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Sra, Cristina Real
Des d'aquestes pagines agra'lm a la Sra.Real la seva atenció,
1, Després de Sant Cugat i Barcelona,Cerdanyola és un dels municipis amb mésterritori al Parc de Collserola (1.367 ha),
Creu que des del seu municipi es té consciència d'aquest fet!
CR Cerdanyola és una ciutat privilegiadaen diferents aspectes, AI fet de ser unaciutat universitària i tecnològica, en relacióa la Universitat Autònoma i al Parc Tec
nològic del Vallès, s'hi a de sumar quedisposa d'un gran espai verd com el parcde Collserola, que és, també, una de leszones més emblemàtiques de la ciutat Perexemple, sempre he opinat que Can Coll,el centre d'educació ambiental, és un equipament exemplar Només m'arriben bonesnotícies dels grups escolars que el visiten,Els ciutadans, en línies generals, són conscients que tenen a l'abast tot CollserolaPotser els nous habitants de Cerdanyolaho valoren més per la novetat; també elsgrups ecologistes de la ciutat En fi, unabona prova d'aquesta assimilació és ambquina freqüència visiten el parc els cerdanyolencs,
2, Darrerament es parla molt dels projectesd'infrastructures que s'han d'implantar enel territori de Cerdanyola Com ho veuvostè des de la perspectiva de municipiintegrat en un espai natural7
CR. Cerdanyola en aquests moments ésuna ciutat estratègica per la seva situacióTenim la implantació del centre direccional-encara que no està a Collserola-, i perfer-ho de la millor manera possible volem
lima, Sra, Cristina Real, alcaldessa de Cerdanyoladel Vallès
i ens estem preocupant de resoldreaquestes zones de transició, és a dir,el contacte entre la ciutat i el Parc. Aquestprojecte consisteix en l'ampliació del parctecnològic, que Ja està consolidat i necessita créixer, i en la promoció d'habitatges:a causa de l'alça de preus els joves estanmarxant de Cerdanyola, i Cerdanyola ésla ciutat més jove de Catalunya, així quenecessita la construcció d'habitatges quesiguin, en un percentatge molt important,de protecció oficial I de lloguer Perrespecte a la natura, deixem un corredorde 500 metres d'amplada amb un total de140 hectàrees, En aquest aspecte, crec queCerdanyola ha fet els deures,
L'altre gran tema és el túnel d'Horta Ensha tocat perquè Cerdanyola està situada enaquest eix de Barcelona amb el Vallès. Després de conèixer el projecte que proposavaTabasa, que partia de la ciutat, vam encarregar un projecte alternatiu al de la Universitat Politècnica Aquest projecte eltenim ja fet, i a part de millorar el recorregut del túnel, creua la ciutat de forma
subterrània, Quan es reactivi el tema elfarem públic. De totes maneres, noestem en contra del túnel, perquè somconscients de la nostra situació i del segleen què vivim, EI que sí que exigim és quees faci de la millor manera possible, Entrealtres coses, hem demanat que el metroarribi a Cerdanyola i es potencil el transport públic amb les poblacions velnes,
3. Quina és la seva visió del futur del Parcde Collserola 7 Davant la massificació devisitants i sobretot d'usuaris que realitzendiferents activitats en alguns punts delParc, com veuen els ciutadans de Cerdanyola el desenvolupament de la normativaper visitar el Parc que regula els diferentsusos passeigs, bicicletes, cavalls, etc. 7
CR: Bé, de moment és una cosa que Javam començar a fer en relació a l'aplec deSant Iscle, Va arribar un moment que decidírem tallar l'accés rodat AI principi vacostar una mica, però ara anar a peu aSant Iscle s'ha convertit en un passeig Demanera que si s'ha de fer es fa; tots hemde contribuir a conservar un espai comCollserola i al mateix temps garantir laconvivència entre els diferents usuaris
del Parc. L'Ajuntament sempre col laboraràen aquest sentit
;.Butuetí del Parc de ColIseroíanúm. 55. Abril 2002 9
Treballs arqueològics i d'adequació al cim de la Penyadel Moro de Sant Just DesvernLa intervenció arqueològica portadaa terme al cim de la Penya del Moro hadonat com a resultat l'exhumació d'unseguit d'estructures que amplien de formamolt notable la superfície del conjuntmedieval, a la qual s'han afegit altres elements anteriors que han estat interpretatscom d'època ibèrica. Aquesta interpretacióes basa tant en els materials (ceràmica àticadel segle IVa. e i ceràmica ibèrica), comen la proximitat i relació amb les estructures del poblat iber, algunes situades allímit del perímetre de la zona intervinguda.L'aspecte actual és el d'un conjunt complex, encara que excavat de forma parcial,on les estructures d'època medieval sesobreposen o conviuen amb les ibèriques.
Cal dir que aquesta circumstància no ésgens estranya a la nostra geografia i querespon a les necessitats de cada època.En temps d'inseguretat es buscava la protecció de llocs de fàcil defensa com aquestcim, des d'on es pot controlar visualmentel delta del Llobregat. L'estat de conservació és molt irregular, amb estructuresque arriben a sobrepassar els tres metresd'alçada, d'una gran solidesa aparent, comés el cas de la torre, i d'altres que handesaparegut parcialment. Malgrat tot, espot afirmar que l'estat general del conjuntés prou bo per ser entès amb una intervenció mínima.
EI recinte medieval està format per unagran torre circular, posteriorment reforçadaamb un altre cos intern que va reduir notablement el seu espai interior, i a la qual s'adossen per l'est i pel sud les estructuresque completen el conjunt i amb les qualsconforma tres habitacions de diferentsdimensions. Destaca l'habitació sud per laseva grandària; al seu subsòl es concen-
tren la major part de les estructures ibèriques. En aquesta habitació la circulaciós'efectuava en un mínim de tres nivells,seguint de manera més suau el fort pendent del turó. Del període medieval es conserven murs lligats amb calç, una estructura amb pedra seca i una altre lligada,potser, amb fang. La cronologia que esdesprèn de les restes ceràmiques medievals
associades a la torre no és més antiga delsegle XII. Tanmateix, és molt difícil de precisar el moment fundacional del castell ode la torre per la manca de restes que enspermetin proposar una datació clara.
Les restes d'època ibèrica consisteixen entres estructures massissesde pedra, similars a plataformes, acabades en parets verticals i una estructura circular que nomésha estat excavada a dins del recintemedieval però no per fora. També esdocumenta un retall a la roca, anteriora aquestes estructures, i que pertany alperíode ibèric.
Aquest tipus de retalls són un recurs constructiu àmpliament documentat a la restadel poblat iber A causa de la ubicacióestratègica de les restes al cim del turó ia la seva solidesa es podria interpretar queel seu caràcter ha estat de tipus defensIu.
Per últim, cal assenyalar la nova dimensióque ha assolit aquest jaciment arqueològic, no només des del punt de vistad'entitat de les restes medievals, on s'hapassat de torre a castell, sinó també el saltqualitatiu que per a la didàctica del patrimoni suposa la unió física, sobre elterreny, dels dos períodes històrics. Aixòpermetrà donar una visió sincrònica i deconjunt del, ara sí, mateix jaciment.
José Antonio CantosEduard Sanchezarqueòlegs
Resultat de les excavacionsEsquema de restat originari
10 .
Verdaguer i Collserola
Des de la Porta de Parc de Canaletes,a Cerdanyola
Singularment atractives i populars,les papallones són, de ben segur, el grupd'insectes més conegut, estimat i, probablement, estudiat Però les papallones sóntambé, a causa de la seva gran sensibilitatclimàtica i de l'estreta vinculació amb lesplantes que les alimenten, unes magnífiques indicadores dels canvis ambientalsmés subtils I això les ha fet protagonistesde projectes de monitorltzació ambientalde gran abast com el BMS (Butterfly Monitoring Scheme)
Aquest nou CD que ara presentem, juntament amb una completa guia de les espècies més freqüents a Collserola, inclou, enforma de JOCinteractiu, una proposta pera l'aprenentatge de les tècniques d'observació de camp que s'utilitzen en elsmètodes d'estudi poblacional estandarditzats; concretament, dels que s'apliquena Collserola des de l'any 1992.
Pel que fa a la guia, junt amb la descripciói les imatges, hi trobareu, per a cadaespècie, una animació que mostra el volcaracterístic de la papal19na, aspecte degran utilitat per a la identificaCIÓ de camp.
Finalment, el CD incorpora una àmpliadocumentació sobre el coneixementhistòric i els estudis actuals sobre lespapallones a la serra.
Les papallones deCollserola, pas a pas:nou CD interactiu a lavostra disposició
PRIMAVERA
iQue hermosos son los matins,Los matins de primaveralCada bri porta un flor,Cada flor porta una perla,Cova un amor cada pit,Cada cervell una ideaS'omple el cel de resplendorI d'hermosura la terra.
EI quiosc d'informació és obert elsdiumenges i festius de 10 à 14 hores.
1992 Conté diverses exposicions i unmuseu de la vida rural. Obert els diumengesi festius de 10:30 a 15 hores.
Puig de la Guàrdia. Podreu arribar al cimtravessant pinedes i bosquets d'alzinesi roures prenent un camí a la dreta passatcan Canaletes Un cop dalt, la panoràmicadel Vallès és espectacular
. GR 173. Seguint les Indicacions d'aquestgran recorregut, arribareu a Sant Cugatamb un parell d'hores Els indrets que travessa són de gran bellesa: torrent de canCodina, tram del camí de can Cerdà, conreus de can Borrell, Pi d'en Xandri ..
EI 10 de juny de 2002 farà cent anysde la mort de Jacint Verdaguer i Santaló(Folgueroles, Osona 1845-Vallvidrera,Barcelona 1902)
En el marc de la celebració del centenari,organitzat per l'Ajuntament de Barcelona,el Consorci d~l Parc de Collserola volafegir-se a aquest homenatge a través deles diferents activitats que es programenels caps de setmana, dirigides als visitantsdel Parc, i que tenen lloc al Centred'Informació davant de Vil la Joana.
Amb l'objectiu d'apropar la figura deVerdaguer a diferents tipus de públic,estem preparant dins el programa"Conèixer el Parc de prop" unespassejades guiades d'una hora de duracíó,en què l'eix de l'activitat serà la difusió delsfragments de textos de Verdaguer méslligats a la natura iai territori. Podreuseguir la programació a l'agenda trimestral,primavera 2002, o bé trucant al Centred'Informació del Parc.
Aviat farà un any de l'obertura del quioscd'informació de la Porta de Parc de Canaletes Allà us poden informar de les diversespossibilitats que el lloc ofereix per aconèixer més bé el Parc de Collserola
Aquí us en proposem algunes:
· Poblat ibèric del Turó de Ca n'Olivé.És un jaciment de grans dimensions on lamajoria d'espais que podreu veure són delperíode comprès entre finals del s. V i finalsdel s. IIIaC. Obert els diumenges d' 11 a 14 h.
· Església de Sant Iscle de les Feixes d'estilromànic, restaurada recentment, ha recuperat l'aspecte de devia tenir entre elssegles XVI i XIX. Obert al públic el 3r diumenge de cada mes d' 11 a 14 hores.
· Can Coll, masia del s. XV restaurada el
er;) l.'lI"''1;.U:'J h
Resum meteorològic del 2001Dades de l'Observatori Fabra (432 m)
Precipitació 2001
-- Temperatura 2001
EI2001 el vam acomiadar amb neu alscarrers i una de les setmanes més gèlidesque mai no havíem patit: "un hivern comels d'abans." Tanmateix, el 2001, enconjunt, va ser Un any calorós i molt sec.
I un any especialment irregular: elsperíodes de sequera es van produir enèpoques habitualment molt humides; eljuliol va ser -- paradoxalment -- l'únic mesrealment plujós, i el perfil tèrmic vaexperimentar notables alts i baixos: es vanbatre alguns rècords tan per dalt (febrer,octubre) com per baix (desembre)
Tot plegat, des del punt de vistameteorològic, un any sorprenent i difícil,i un any que ens deixa, per al 2002, lanece,ssitat d'un esforç addicional en lagestió del Parc per tal de contrarestarl'increment del riscos d'incendi i flagellsforestals que la trencadissa arbòria de lanevada i el dèficit hídric han afavorit
30
20
15
10
25
40
35
45
50
DA S O N
Precipitació mitjana 1914-2001
Temperatura mitjana 1914-2001
MM AG F
30
10
20
40
50
90
100
BO
~.g·70
~~ 603"
BreusSa Mostra d'Entitatsd'Horta-GuinardóLa Sa Mostra d'Entitats d'Horta-Guinardóaplegarà tot tipus d'associacions deldistricte els dies 10, 11 i 12 de maig de2002. Elsestands s'ubicaran a l'avingudaCardenal Vidal i Barraquer, al peu del'escultura dels Mistos.
La Mostra constitueix un espai de trobadade les associacions, un marc on relacionarse per intercanviar experiències i serveis.També és l'aparador ideal on donar-se aconèixer al públic.
Enguany la Mostra adopta criteris desostenibilitat amb l'objectiu de propagar elsvalors de respecte a les persones i al mediambient En aquest sentit destaca lapresència de l'exposició itinerant"Collserola una realitat compartida" cedidapel Consorci del Parc de Collserola.
EI programa "Cuidem laterra, cuidem Collserola"a Sant Cugatdel VallèsEn resposta a la invitació de la Comissióper l'Ensenyament Públic de Sant Cugat,el CEA Can Coll ha col·laborat amb el programa "Cuidem la Terra, cuidem Collserola" en la 3a Mostra d'EnsenyamentPúblic de Sant Cugat celebrada del lS al17 de març, sota el lema " Escola Pública,escola de valors".
L'Ajuntament de Sant Cugat, enguany hapropiciat aquesta col·laboració, subvencionant a través del seu Pla de Dinamització,als alumnes de cicle mig de les escolespúbliques del municipi.
La participació de públic i de mestres haestat considerable, i molt ben valorada perla comissió organitzadora
Oh o'' A~ "".1'-. núm. 55. Abril 2002
I
J-
giscosa
lORREOECOOS8lOlAIA
ESj\.gbar
~I ~SERVEIS FUNERARISW DE BARCELONA, SA
SONY
~~~!del Mediterraneo
Amb la col·laboració de:
Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es
Serveis, rees de pícnic. Santa Creu d'Olorda:936 689 665 (dimecres tancat). Can Coll:935 806 986 (dimarts tancat). Santa Mariade Vallvidrera: 932 802 649. La Salut deSant Feliu: 936 852 618 (dimarts tancat).
Bombers:Generalitat: 085Barcelona: 080
Guàrdia Urbana: Barcelona: 092,Esplugues: 93 371 33 50, Sant Just:934804879, Sant Feliu: 93 666 1543,Molins de Rei: 93 668 14 12, EI Papiol:93 673 09 22, Sant Cugat: 93 589 22 88,Cerdanyola: 93 691 2000, Montcada:935756474
Auditex: cat. 93 481 0042,cast. 93 481 1042
Informació transport públic: 010
Centre d'Informació i seu dels ServeisTècnics. Ctra. de l'Església, 92 (Ctra.Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 28035 52.Accés: FGC: Baixador de Vallvidrera.Horari: cada dia de 9,30 a 15 h.E-mail: [email protected]
Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60Feiners activitats programades(Secundària i UniverSitaris), festiusestades de treball per a grups d'adults.Aie: [email protected]
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental,Feiners visites escolars (Infantil, Primària)concertades. Tel. 93 692 03 96, festiuobert de 9,30 a 15 h, visites guiadesper Voluntaris.
Centre de Documentació i RecursosEducatius. Tel. 93 692 29 16.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2.08290 Cerdanyola del VallèsAie: [email protected]
Equipaments
Plou i fa solDades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)Període
TMATMTTmTmaPPA
Novembre 2001
19,613,810,67,52,969,3382,4-- Novembre 1914-2001 19,1 13,811,08,22,883,5589,8
Desembre 2001
15,29,56,84,1-2,431,0413,4
Desembre 1914-2001
15,810,78,15,40,151,8641,6
Gener 2002
17,312,78,37,03,648,248,2
Gener 1914-2001
15,710,17,34,5-0,738,638,6
TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperàturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (11m2) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener