4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«La poesia no s’ha d’estudiar, s’ha d’usar»

Miquel Desclot (Barcelona, 1952). Poeta, escriptor i traductor, ha rebut diversos premis literaris al llarg de la seva carrera, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985), el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988), el Premi Crítica Serra d’Or en memòries (1993), o el Premio Nacional de Literatura infantil (2002). Amb més de 40 llibres escrits per a infants i joves, aquest any està present a l’Escola d’Estiu amb un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS NO CAL FER CLASSE DE POESIA. LA POESIA HA DE SER UNA PRESèNCIA A L’ESCOLA

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari549A ESCOLA D’ESTIU 4 DE JULIOL DE 2014

Entrevista MIqUEL DESCLOT

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Ets escriptor, poeta i traductor, però durant prop de 20 anys també vas ser professor universitari. Per què vas abandonar la docència? Jo em vaig dedicar a la docència perquè en l’època en que vaig començar a estudiar, els estudiants érem la força de xoc antifranquista, jo no era persona de partit, ni ho he volgut ser mai, però en canvi com que estava en contacte amb el món dels escoltes i d’aquests tipus de moviments aviat vaig trobar que m’oferien feina a les escoles on havia anat. Així, en el meu primer any de carrera vaig començar a fer classe de català en horari lectiu a l’escola on jo havia anat, els Jesuïtes del Clot. Per tant, vaig arrencar a l’hora la meva carrera i la meva carrera docent i aquest fet em va portar de seguida a conèixer Rosa Sensat. Jo per la meva banda ja estava escrivint i tenia clar que el que volia era escriure. Vaig anar mantenint la docència durant un temps fins que vaig veure que no podia, i arribats als 40 anys vaig deixar-la per dedicar-me plenament a l’escriptura.

T’has penedit en algun moment d’haver deixat la docència? No, però ensenyar continua agradant-me.

Segur, perquè enguany et tenim a l’Escola d’Estiu fent un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli. què ha significat Joan Vinyoli per la poesia catalana? Una veu molt personal i una generació extraordinària. En Bartra, Màrius Torres, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Palau i Fabre, Joana Raspall i Joan Vinyoli. No s’assemblen en res tots ells però tots tenen una veu molt marcada. És una constel·lació on cadascun té llum pròpia.

I ja es coneixen prou aquests poetes avui? Suposo que no....

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

5INICI

«La poesia ha de ser present oralment a classe. No ha de ser un objecte de lectura»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari549A ESCOLA D’ESTIU 4 DE JULIOL DE 2014

Potser degut a què la poesia no s’ensenya bé a l’escola? Certament els mestres no saben què fer amb la poesia. Però no per culpa seva, sinó perquè la societat no sap que fer-ne tampoc. La poesia no és un invent gratuït, no és un entreteniment que s’ha inventat la humanitat, sinó que se l’ha inventat per necessitat. Per tant, en un moment en què l’hem deixat de banda estem perdent una necessitat especial . I la veritat és que molta gent t’ho fa notar que això ens falta. La poesia no hi és, no perquè ja no sigui necessària sinó per un error de la societat en què vivim. De fet, sembla que no hi sigui la poesia, però tampoc totes les altres activitats artístiques, la música, el teatre, la dansa..., almenys a l’escola? Si hem de fer cas a tota aquesta gent que ens mana totes aquestes matèries han de desaparèixer, però continuen sent necessàries, són importantíssimes per la humanitat. L’expressivitat artística s’ha inventat perquè la humanitat necessita treure fora emocions i poder-ne rebre.

Doncs, què hem de fer per donar la volta a aquesta tendència? Fer fora tota aquesta gent. Hauríem de fer net!

I com s’ensenya a un infant a estimar la poesia i la literatura? És la cosa més senzilla del món. Els nens són els receptors més fantàstics per la poesia. La poesia té una màgia especial i els nens es queden enganxats quan l’escolten. I després vénen els mestres. Si la poesia s’escoltés a classe els nens ja en sabrien de poesia. No cal fer classe de poesia. La poesia ha de ser una presència a l’escola. La poesia no s’ha d’estudiar, s’ha d’usar.

Així doncs, com s’ha d’ensenyar els mestres a educar en la poesia?

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Entrevista MIqUEL DESCLOT

Això s’hauria de rebre ja a l’escola de magisteri. Aquest és el problema. Allí s’ensenya literatura però no què fer amb la poesia i els nens ... Tampoc a l’escola bressol. Si als nens els hi ensenyen cançons, per què no poemes, que són cançons que no es canten,... però el problema no és només a l’escola, sinó també a casa. A casa tampoc es viu la poesia.

A les escoles hi ha uns instruments importants per aprendre a estimar la literatura i la poesia, les biblioteques escolars. Fan realment aquesta funció en aquests moments? He vist escoles en què sí, i escoles en què no. Però en el cas de la poesia en concret, jo no crec que la biblioteca sigui la solució. La poesia no és per anar-la a llegir a la biblioteca, no és per emportar-se un llibre a casa, és perquè soni a l’aula. Per tant, és el mestre el que ha d’anar a la biblioteca, agafar el llibre i portar-lo a classe. La poesia ha de ser present oralment a classe. No ha de ser un objecte de lectura. La poesia és per ser dita, per ser cantada.

Abans parlaves d’una gran generació de poetes a Catalunya, a principis del segle XX. I avui, tenim una generació de poetes com aquella? Jo diria que no. No es pot comparar. ..

...doncs, quin futur hi veus a la poesia catalana? El que li vulguem donar entre tots plegats.

I què els diries als mestres? Jo espero que els mestres descobreixin que la poesia no és un fantasma que els hi fa por, sinó que és un plaer i que pels infants és la cosa més natural del món.

Teresa Font