ENERGIA I ECONOMIAA ESPANYA

INS BRUGUERS (Gavà) GEOGRAFIA 2n BATX GRUPS A-B

ENERGIA

- DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS

- DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS- La distribució dels recursos es molt desigual. L’existència dels recursos és el resultat d’un llarg període de processos geològics que han concentrar un cert nombre d’elements en alguns llocs específics. - La seva existència no està condicionada per:

- Grandària del país/regió, encara que quan més gran és un territori, més possibilitats de tenir-ne.

- Pel nivell de desenvolupament- EL CONSUM DELS RECURSOS- EL consum de recursos a nivell mundial ha augmentant en els darrers anys, especialment l’energètic. - Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i la seva importància fa que el control i l’explotació d’aquests recursos siguin causa de conflictes

- Els combustibles fòssils són els més emprats. El 81% de l’energia que es consumeix prové de la triada energètica conformada pel petroli (36%), carbó (24%) i gas (21%), per això la localització de les reserves existents i el control de la seva explotació i comerçialització sigui de gran importància pels països desenvolupats que són els grans consumidors.

- Els països no productors però si consumidors, com Espanya, es consideren països energèticament DEPENDENTS; ja que han d’importar matèries primeres energètiques de l’exterior, especialment petroli i gas que arriben a través de xarxes de subministrament (gaseoductes o oleoductes) o de vaixells.

- La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, amb més d’un 80%. A més destaca també l’obtinguda a les centrals hidroelèctriques (15%).

ELS RECURSOS RENOVABLES A ESPANYA-RECURSOS ENERGÈTICS- Aquesta energia prové de recursos naturals renovables, i s’anomena també energia neta, excepte l’hidroelèctrica i la biomassa.-Les energies renovables es van desenvolupar arran de la crisis del petroli de la dècada dels 70 del passat segle, amb l’objectiu de disminuir la dependència vers els països productors. -Malgrat que actualment s’impulsen petites instal·lacions, el més habitual es la creació de grans parcs eòlics o solars, que causen rebuig a la població on s’assenten perquè:

- Necessiten molt espai- Causen un impacte visual molt alt- Ocupen el sòl i impedeixen que aquest pugi tenir altres usos- Tenen efectes sobre la vegetació i sobre la fauna com passa en els parcs eòlics amb els

ocells.

Pla d’Energies Renovables (2011 – 2020)-L’anterior Pla d’Energies Renovables (2005-2007) va tenir com a propostes principals: garantir la seguritat i qualitat del subministrament elèctric, davant el creixement dels últims anys; protegir el medi ambient; i acomplir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto i els exigits per la Unió Europea. - El vigent té com a finalitat que per al 2020 un 20% de l’energia consumida a l’Estat siga renovable, malgrat que davant la crisis econòmica i els interessos econòmics, l’Estat ha suspès les ajudes a la instal·lació de camps eòlics i solars.

- L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA- Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques solars que transformen la radiació solar; o energia tèrmica, la qual aprofita el sòl per escalfar un fluid o per produir aigua calenta o vapor.

-Avantatges: és abundant, renovable, no contamina, no requereix un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: la intensitat solar no és la mateixa a tots els llocs i també hi ha variacions al llarg del dia i durant les estacions. S’amortitza a llarg termini.

Localització a Espanya:El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, per la posició latitudinal i la climatologia. El 70% del territori té més de 2500 hores annuals de sol. Els darrers anys gràcies a les subvencions estatals del PER 2005-2010 s’han construit nombroses plantes solar a tot l’estat, incrementant-se notòriament la producció d’energia.

PLANTA FOTOVOLTAICA DE JUMILLA (MURCIA)

ESQUEMA DE FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL SOLAR TÈRMICA

- L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA- Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.

-Avantatges: és abundant, renovable i no contamina, però, no és una energia neta, ja que provoca impactes ambientals (alteració del paisatge).-Inconvenients: la construcció d’embassaments provoca un fort impacte ambiental en el moment de la seva construcció, a l’inundar grans extensions de terreny, desplaçant poblacions i modificat els cursos dels rius.

Localització a Espanya:Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. Espanya es un país capdavanter en la producció d’energia hidroelèctrica, superada només per països molt extensos, com Canadà o les Estats Units, o d’altres amb grans possibilitats hidràuliques com Suècia o Noruega. Actualment la demanda creixent d’aigua per usos agrícoles i urbans qüestiona l’aprofitament hidroelèctric, especialment a l’hivern, l’època de més demanda elèctrica, ja que utilitza aigües que poden provocar l’esgotament de les reserves per a l’estiu. Els embassaments amb més capacitat són a les conques del Nord Peninsular, i les dels rius Duero, Tajo i Ebre. Les de menys producció es troben al Sud.

Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MWamb nom les que produeixen més de 300 MW

POBLE DE RIAÑO (LLEÓ), L’ANTIC ES TROBA SOTA LES AIGÜES

- L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA- Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del vent en electricitat. També es fan servir aerobombes per bombar aigua subterrània.

-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, i no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: està molt localitzada i és irregular, necessita amplis espais on el vent siga costant. Provoca un alt impacte visual i acústic i interfereixen en les comunicacions i en el vol de les aus.

Localització a Espanya:Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segon país del món productor d’energia eòlica per darrera d’Alemanya. Impulsades pel PER es varen construir nombroses instal·lacions eòliques, especialment a Galícia, Castella La Manxa, Castella i Lleó, Aragó, Canàries i Andalusia, on es troba el major parc eòlic d’Europa, a Tarifa.

- L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les marees i amb les onades per produir energia elèctrica. El funcionament d’una central mareomotriu es semblant al d’una hidroelèctrica.-Avantatges: abundant, renovable, no contamina.-Inconvenients: està molt localitzada i genera un impacte visual en el litoral.

Localització a Espanya:La mar Mediterrània no és un lloc adequat per a la instal·lació d’aquest tipus de centrals, per l’escassa amplitud de les marees. Per contra, si ho és l’oceà Atlàntic. A Espanya destaca la zona de Huelva, malgrat que aquesta energia està poc implantada.

- L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalfar aigua en balnearis o habitatges i també per produir energia elèctrica. Cada 100 metres de profunditat la temperatura augmenta entre 2,5-3ºC, encara que a alguns llocs que presenten anomalies geotèrmiques pot ser de 10 a 15 vegades superior al normal. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: està molt localitzada, pot emetre àcids i causar morts, pot contaminar aigües pròximes amb arsènic o amoníac.Localització a Espanya:L’àrea amb més possibilitats d’ús d’aquesta energia a Espanya són les Illes Canàries. A la Península els jaciments geotèrmics s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aigua calenta a La Rioja, Navarra o Tarragona; per a la calefacció d’hivernacles a Catalunya, Múrcia o Granada; i per a ús domèstic, Ourense (granges) o Madrid (habitatges).

- LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA-Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en energia elèctrica. Hi ha diversos mètodes:

- Cremar la biomassa i utilitzar la calor alliberada- Utilitzar microorganismes que degraden les molècules orgàniques (fermentació alcohòlica

per produir metanol)

-La biomassa es pot classificar en:- Biomassa natural: és la es produeix a partir de la matèria orgànica natural d’origen vegetal

(poda d’arbres).- Biomassa residual: produïda a partir de residus derivats de l’activitat agrícola, forestal,

alimentària o ramadera.- Biomassa procedent de cultius energètics: són cultius fets en terrenys agrícoles i destinats a

la producció de biomassa, amb finalitats no alimentàries.

-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: la producció de biomassa produeix CO₂, encara que un principi es recupera per la fotosíntesi, però una potenciació excessiva de la bioenergia seria perjudicial. A més, produeix un encariment dels productes alimentaris bàsics, per l’alta demanda de conreus destinats a la producció de biocombustibles o d’energia. -Els biocombustibles són els combustibles produïts a partir de matèria orgànica. Els més comuns són el bioetanol i el biodièsel, pensats com a substituts de la benzina i el dièsel. El primer s’obté de plantes amb un elevat contingut de sucre o midó (cereals) mentre que el segon prové de plantes oleaginoses com el gira-sol o la colza.

RECURSOS NO ENERGÈTICS

Aigua- Indispensable per a la vida de les persones, alimentació,

higène, conreus,

indústries…

Sòl- Recurs

fonamental perquè és el

substrat sobre el qual es

desenvolupa la vegetació

Aire-Indispensable per

al desenvolupament

de la vida

Vegetació- Proporciona

una multiplicitat de recursos per a

la societat

Sol-Fonamental

per a les activitats agrícoles.

Els recursos forestals:- Tradicionalment han estat importatns per al proveïment de fusta (construicció, mobles, llenya…). Acualment les zones forestals són importants per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a la fixació del CO2, arpofitament de la biomassa…

RECURSOS NO RENOVABLES

-RECURSOS ENERGÈTICS- 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS- Són aquells formats fa milions d’anys per processos geològics on la matèria ha patit un

procés de reducció sense oxigen. L’energia s’obté a partir de la seva combustió.- Els combustibles fòssils han estat la base de la industrialització dels països desenvolupats.

Són les fonts energètiques més utilitzades ja que aporten el 90% de l’energia que es consumeix al món. El carbó al llarg del segle XIX fins a mitjans del XX, i el petroli des de llavors, junt amb el gas natural, són les principals font d’energia.

- Els països productors tenen una gran influència sobre l’economia mundial.

- EL CARBÓ

Origen:Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hi ha diferents tipus de carbó: la torba (menys qualitat), lignit (alt poder calorífic), la hulla (el més abundant i amb un alt poder calorífic) i l’antracita (difícil d’extreure).Explotació:

- Mines a cel obert- Mines en galeries

- Mines de Rio Tinto - Mines de hulla a Astúries

Usos:el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita a l’ús domèstic, a les centrals tèrmiques per produir electricitat i a la indústria metal·lúrgica.-Avantatges: combustible fòssil més abundant del planeta.-Inconvenients: alteració de la superfície terrestre, emissió de CO2 (contaminació atmosfèrica efecte hivernacle i pluja àcida)

Localització al món:El 75% de les reserves mundials es concentren a: Xina, EEEUU, Índia i Rússia.Localització a Espanya:Espanya produeix la tercera part del carbó que consumeix, i es pot considerar l’únic que té importància econòmica. S’exploten l’antracita, la hulla i el lignit. Les conques carboníferes més importants es localitzen a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia; malgrat que les mines han anant tancant per la seva falta de rendibilitat.

Origen:Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals i vegetals en absència d’oxigen sota unes condicions de temperatura i pressió elevades. Producció:

- Extracció- Transport- Tractament (refinament)

- EL PETROLI

Usos:Principal font d’energia de la societat actual. Els països rics són els principals consumidors però no smbre són els productors més importants, així que depenen d’ell, i l’empren a totes les branques dels processos productis, fonamentalment a la indústria química, la producció d’energia i com a combustible dels mitjans de transport.

-Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energia comercialitzable; una gran varietat de productes s’obtenen del petroli, motor de l’economia mundial. -Inconvenients: producció controlada per un reduït número de països, dependència dels països rics envers el petroli, intents de control i mesures de pressió cap als països productors, molts s’organitzen a l’OPEP (crisis dels 70). Actualment el preu del barril del petroli està en 118$, els darrers cinc anys s’ha encarit un 77,52%Les reserves del petroli són finites (peak oil) i estan localitzades geogràficament, l’Orient Mitjà té més de la meitat de les reserves existents. Provoca importants problemes ambientals derivats tant de l’extració (impacte visual), transport (marees negres) com combustió (contaminació atmosfèrica).

Localització al món:Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica (Argèlia, Líbia, Nigèria, Guinea Equatorial), Rússia (Sibèria), Xina i EEUULocalització a Espanya:La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica, únicament s’exploten petits jaciments a Tarragona, Huelva i Burgos. El darrer anys s’han publicat molts estudis i realitzat prospeccions que indiquen que pot haver-hi grans borses de petroli a les Illes Canàries, però encara no hi ha cap estudi definitiu. Espanya té una elevada capacitat de refinació, ja que disposa de deu refineries repartides per la costa, i dues més a l’interior (Puertollano i Badajoz).

Voluntaris de l’Universitat de València paliant els efectes de la “marea negra” causada pel

“Prestige” (Costa da Morte, Galícia)

- EL GAS NATURAL

Origen:Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànica atrapada en el subsòl. Utilització massiva arran dels descobriment de la tècnica de liquació. Usos: La major part del gas consumit s’empra per escalfar les indústries i les llars, a més, es fa servir per generar electricitat i per ser processat químicament en productes com combustibles, plàstics, fibres sintètiques o insecticides.

-Avantatges: dels combustibles fòssils és el que menys impacte causa sobre el medi (baisa emissió de CO2); requereix un processament reduït, per això està considerat com una energia de transició entre les tradicionals i les renovables. -Inconvenients: reserves escasses (entre 50 anys i 250 anys segons els estudis); concentració geogràfica, que origina conflictes geopolítics pel control i la distribució; riscos en el transport (vaixells, mitjançant la tècnica de la liquació; i gasoductes)

Localització al món:Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nord d’Àfica, d’on Espanya importa el gas a través del gasoducte Magrib-Europa i Argèlia-Europa, i també en vaixells. Localització a Espanya:La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica excepte a Euskadi, aquest mateix any s’han trobat reserves a Àlava, malgrat que per extreure-les cal emprar una tècnica anomenada “fracking” que és molt agressiva vers el medi ambient i pot contaminar tot el subsòl, aigües subterrànies incloses. A la resta de l’Estat els jaciments, ara exhaurits, funcionen com a magatzems i garanteixen les reserves per a quinze dies.

Planta gasificadora de Reginosa (El Ferrol, A Corunya)

-RECURSOS ENERGÈTICS- 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARSS’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important és l’urani.

- L’URANI

Origen:Element químic de l’uraninita. Aquest mineral és tractar químicament per separar l’urani. Els residus d’aquest procés contenen substàncies radioactives. Usos: S’utilitza als reactors nuclears per generar energia i en les piles, encara que també es pot utilitzar per construir bombes atòmiques. Abans de ser utilitzat s’ha d’enriquir mitjançant un complex i car procés. Això comporta que només els països tecnològicament capdavanters puguin construir instal·lacions nuclears. El seu ús es va generalitzar als països desenvolupats arran de la crisis del petroli de 1973.

Central Nuclear de VandellòsTarragona

-Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se en funcionament una central nuclear; cost baix de producció d’electricitat, així doncs la rendibilitat econòmica és molt alta (quan s’amortitzat l’alt cost de construcció de la central); índex de contaminació atmosfèrica baix, la fissió no produeix CO2, per això el lobbie nuclear la presenta com una alternativa als combustibles fòssils per reduir els efectes del canvi climàtic. -Inconvenients: alt cos ecològic, des de l’obtenció del mineral fins l’utilització com a combustible genera una sèrie de residus radioactius difícils de tractar que cal emmagatzemar en algun lloc; risc d’accident amb nefastes conseqüències com els Harrisburg (EEUU, 1978), Txernòbyl (URSS, 1986) o el darrer de Fukushima (Japó, 2011); donat el fet de la complexitat i que els residus nuclears poden fer-se servir com a armes atòmiques, la tecnologia es troba en mans d’uns pocs països, fet que genera dependència tecnològica i conflictes geopolítics (Pakistàn, Iran, RPD Korea...); als països occidentals l’energia nuclear genera controvèrsia social.

Localització al món:Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en els darrers anys països com Xina, Pakistàn, Mèxic o l’Índia han construït centrals nuclears. Les reserves d’urani es concentren a Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia; sent els principals consumidors l’UE, EEUU, Aràbia i Canadà. Localització a Espanya:Malgrat que a Espanya hi ha urani no hi ha cap jaciment que l’exploti. Arran l’Estat hi ha vuit centrals nuclears: Garoña (Burgos), Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II (Tarragona), Cofrentes, (València), Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). A més hi ha un cementeri nuclear situat a El Cabril, Còrdova. Actualment Espanya està sota una moratòria nuclear (des de 1983) que pot ser revisada els pròxims anys. Totes les centrals espanyoles superen els vint anys de funcionament.

-RECURSOS NO ENERGÈTICSProcedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals

metàl·lics i els no metal·lics. - Metàl·lics:Minerals dels quals s’extreuen els metalls que contenen com l’hematites (ferro), la blenda (zinc) o la bauxita (l’al·lumini). Es consideren recicables.

-No metàl·lics:Aquells que no s’utilitzen per extreure’n metalls com la sal comuna, les sals potàsiques, el sofre,

el caolí (argila blanca emprada per la fabricació de porcellanes) o les roques industrials que s’exploten per ser utilitzades com a material de construcció o en empreses químiques (pissarra, granit, sorra, marbre...). Es consideren reutilitzables.

Hemetita Mina de sal gema

Origen:S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentrats els minerals en forma de filons o capes sedimentàries. Quatre tipus: mines a cel obert, mines subterrànies en galeria, pedreres (explotació en superfície, roques industrials) i graveres (explotació en profunditat, s’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments). Usos: Base de la indústria siderúrgica, matèries primeres en la construcció d’edificis, fabricació d’eines, indústria química...Explotació:

- Exploració- Extracció- Concentració- Refinament

-Avantatges: diversitat d’usos-Inconvenients problemes ambientals i geopolítics:

- 80% es consumeix als països occidentals.- Reserves es troben a EEUU, Canadà, Rússia, Austràlia i Sud-Àfrica .- Es necessita molta energia per extreure’ls; reciclat de metall 70% estalvi.- Important impacte ambiental de les explotacions mineres- Limitats, es considera que un mineral està exhaurit quan el preu de localitzar-lo, extreure’l,

transportar-lo i processar-lo té uns costos més elevats que el rendiment que se n’obté en el mercat. Només quatre dels minerals més importants es consideren abundants: alumini, ferro, potassi i magnesi.

- Temps d’exhauriment explotació 80% de les reserves conegudes. Quan s’arriba tenim quatre opcions: reduir-ne el consum; reciclar i reutilitzar el ja extret; trobar un substitut; prescindir-ne.

A molts països les empreses mineres fan servir mà d’obra infantil, com a l’Índia.

Localització a Espanya:Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de la Península, encara que econòmicament només destaca pels recursos en roques i minerals industrials, mentre que la importància dels minerals metàl·lics és escassa.

Minerals metàl·lics Minerals NO metàl·lics

-Jaciments no explotables comercialment.-Només s’extreuen quantitats mínimament importants de: ·Ferro: indústria siderúrgica ·Plom: acumulador d’energia ·Zinc: aliatges, protecció corrosió i la indústria elèctrica. ·Coure: fabricació material elèctric. ·Mercuri: productes industrials com els instruments de precisió, piles o pintures. ·Tungstè: carburs, ferroaliatges i components elèctrics. ·Estany: aliatges metàl·lics i indústries elèctriques. Es consumeixen a Espanya però no s’extreuen la bauxita (alumini), titani (química), níquel (acer inoxidable) i el crom (metal·lúrgia).

Destaquen les sals potàssiques, la sal comuna (gemma o marina), el caolí, el quars. Són importants les roques i els minerals industrials, Espanya és el primer productor de la UE i presenta un creixement continuat.Principalment es produeix:-Pissarra: per fabricar teulades.-Marbre, guix i granit (construcció). Dins dels minerals industrials Espanya produeix: celestina, potassa, fluorita, feldespat i sepiolita (70% de les reserves mundials).

PRODUCCIÓ MINERALS A ESPANYA

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

1. EL SECTOR PRIMARI

Tendències actuals de l’agricultura a Espanya

- Predomini de l’agricultura de mercat amb producció extensiva en els conreus de secà i intensiva en els de regadiu- Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d’enginyeria genètica, biològica i química com:

Els anomenats cultius hidropònics, en els quals les plantes s’alimenten directament de substàncies químiques i d’aigua sense necessitat de sòl. També s’utilitzen altres tècniques més tradicionals com les d’arenament (cobrir la terra de sorra perquè pugui conservar la humitat) o el cultiu sota plàstics.Les empreses químiques han llançat al mercat nous adobs químics i fertilitzants per a obtenir un creixement més ràpid. Han aconseguit elaborar productes fitosanitaris que permeten prevenir i eradicar plagues que amenacen a les collitesHan contribuït a multiplicar els conreus en hivernacles per mitjà del control de la humitat i la temperatura.La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2,2% de la població activa es dedica a les activitats agrícoles, un 30% del territori està ocupat per conreus.

1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA

CULTIUS HIDROPÒNICS

Disminució de la superfície cultivada en benefici de:Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) Especialment les zones properes a les àrees urbanitzades.La superfície forestal (boscos), Segons les dades de l’INE de l’any 2007, la Superfície Agrària Útil (SAU) que són les terres de conreu, els prats i les pastures, han disminuït un 12,5% en els darrers anys i, en canvi, el terreny forestal ha augmentat en un 9,1%.

Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu mitjançant la canalització de l’aigua i els nous sistemes de reg (bombes i motors de regatge d’aspersió i gota a gota). Disminució de diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització en els productes més rendibles.Pèrdua i envelliment de la població activa, que ha donat lloc a un pes creixent dels assalariats agraris i a l’agricultura a temps parcial.Reducció progressiva de la quantitat d’explotacions i augment de la dimensió mitjana que actualment és de 31 ha. Aquestes són més mecanitzades i tecnificades A l’interior peninsular, on predomina el cultiu de secà, és on hi ha les explotacions més extenses; en canvi, a la perifèria, on abunda el regadiu, trobem les explotacions més reduïdes.La majoria de les explotacions agràries són explotades en règim de propietat, és a dir les treballen ells mateixos o bé contracten jornalers, i més del 90% corresponen a un propietari individual, així doncs, continuen dominant les explotacions familiars

Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal. Hi ha un lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària. La ramaderia ha experimentat grans transformacions en el darrer terç del segle XX, i avui en dia suposa un 40% del total de la producció final agrària.Actualment la ramaderia es caracteritza per ser menys dependent de les condicions del medi i més dependent dels pinsos elaborats, això suposa un augment de la ramaderia intensiva. El sector ramader més important és el porcíMalgrat tot a Espanya coexisteixen dos tipus de ramaderia:

Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la ramaderia bovina, la porcina i l’aviària en règim d’estabulació. En la seva localització hi influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals. Aquesta mostra un elevat grau de vinculació amb les indústries càrnies i làcties i s’ha imposat com a model majoritari. Aquest és el sector més important actualment a Catalunya.Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi. Es localitza en els prats humits de la cornisa atlàntica i cantàbrica, on predomina la ramaderia bovina i al sud peninsular i als prats erms de l’interior de l’altiplà central, en la que predomina el sector oví.

Actualment la tendència és a prioritzar una agricultura sostenible que intenta combinar d’una manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi ambient, tot i que té com a objectiu satisfer les necessitats creixents d’una població mundial en creixement. Augment progressiu de l’agricultura ecològica que es caracteritza per plantar els conreus apropiats per cada zona.

Cal analitzar la mida i la propietat.Mida: La història marca molt la mida de les explotacions agrícoles.

Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i País Valencià. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca èxodes rurals.

Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals.

Estructura de les explotacions

Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegades contracten jornalers per realitzar tasques concretes i de vegades en una època concreta (verema, recollida d’olives...)Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una quantitat de diners (com un lloguer). El pagès pot conrear-hi el que vulgui, ja que ell és qui corre amb les despeses de l’explotació.Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola obtinguda.Usdefruit: que és el dret d’aprofitar els fruits d’una cosa que es propietat d’una altra persona, és a dir es permet conrear una explotació i quedar-se amb els fruits, encara que no sigui de la seva propietat.També existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l’Estat o d’altres entitats públiques.

LA POBLACIÓ AGRÀRIAEn general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:- La mecanització dels treballs agrícoles.- L’especialització- La baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors.Cada vegada és més freqüent que el cap de la família treballi a l’explotació agrícola, mentre que la dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques.També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial així pot combinar les tasques agrícoles amb altres feines.Aquesta situació fa que actualment augmenti la gestió directa de les terres i disminueixi la parceria i l’arrendament, així com el nombre de treballadors fixes, en canvi, en els últims anys ha augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. Per realitzar tasques eventuals Espanya contracta de mà d’obra immigrant des dels països d’origen.Tot i aquesta tendència a la baixa, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals perquè es va produir un l’èxode urbà. Aquesta població s’anomena rural perquè es tracta de persones que encara que vivien en zones rurals treballaven en el sector secundari o terciari. En canvi la població agrària és aquella que treballa en el sector primari.Un altre aspecte important és l’envelliment de la població agrària, ja que els pagesos de més de 50 anys continuen sent majoritaris. Tot i així, en els últims anys les millores de l’agricultura (especialment intensiva) han motivat un augment de joves d’entre 16 i 40 anys que es volen dedicar a l’activitat agrària.

La PACEls objectius de la PAC són:- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals i desenvolupar la indústria agroalimentària.- Assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari.- Garantir l’aprovisionament de productes agraris- Assegurar preus raonables per als consumidors.- Estabilitzar els mercats.- Millorar el medi ambient i l’entorn rural.

A la UE, Espanya ocupa el segon lloc en Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) i el quart en el nombre d’explotacions. Si l’augment de la productivitat agrària espanyola en els últims anys ha resultat beneficiosa, l’excedent de producció ha suposat un problema, ja que un dels objectius de la PAC consisteix precisament en retallar quotes per no crear excedents. Així els productes que són deficitaris a Europa reben ajudes financeres i els que en són excedentaris no reben ajudes, cosa que crea un profund malestar entre els pagesos. Entre els productes deficitaris d’Europa trobem el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar... Entre els producte excedentaris, ja sigui per producció excessiva o per demanda insuficient trobem: el sucre, l’arròs, el vi, els cereals, la llet, l’oli i els productes hortofrutícoles.Pel que fa a la Ramaderia, en els darrers anys s’han tancat moltes explotacions ramaderes a causa de la seva manca de rendibilitat per la davallada dels preus en origen i un augment desmesurat dels costos de producció. A més les exigents normatives sanitàries de la UE impliquen un augment del preu final de la carn, enfront de la que s’importa de tercers països.

CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS PAISATGES AGRARIS

CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS PAISATGES AGRARIS

FACTORS FÍSICS

El clima

El medi rural

El relleu i els sòls

FACTORS HUMANS

La pobla-

ció

El pobla-ment

Explo-tacion

s

FACTORS FÍSICS

ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA

EL PAISATGE AGRARI

ELEMENTS

Àrees productores:

- tipus de cobertura vegetal

- mida i tipus d’explotació

- tipus de ramaderia

Humans:

- fisonomia de l’hàbitat

- disposició

- vies de comunicació

- Paisatges agraris a Espanya:

atlàntic

mediterrani

interiormuntanya

canari

ATLÀNTIC

INTERIOR

MEDITERRANI

CANARI

EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

CLIMA OCEÀNIC

presència de prats

boscos caducifolis

AGRICULTURA

conreu dedicat al farratge

presència de prats pel ramat

pomeres per elaborar sidra

interior de Galícia policonreu tradicional

minifundis ( concentració parcel·lària)

RAMADERIA

cria de bestiar boví

introducció noves races

objectius: producció de llet (Euskadi, Astúries i Cantàbria) i de carn a Galícia

explotacions familiars

POBLAMENT DISPERS CASERIES

RELLEU accidentat

PAISATGE DE MINIFUNDI ATLÀNTIC

EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

RELLEU accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.

CLIMA MEDITERRANI

precipitacions escasses

estius calorosos (sequera)

Agricultura de Secà:

TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA

cereals, vinya i olivera

Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars

temperatures més suaus i sols més fèrtils

Agricultura de regadiuTecnificació (hivernacles, selecció de planters, reg per degoteig i ús de fitosanitaris)

Planes litorals: explotacions intensivesRAMADERIA

Ovina i caprina

Extensiva a zones de secà

Bovina i porcina

Intensiva: proveir ciutats

POBLAMENT CONCENTRAT majoritàriament

PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA

EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU

EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR

RELLEU predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta

CLIMA CONTINENTAL

hiverns freds (glaçades)

estius calorosos

manca de precipitacions

limita tipus d’agricultura

i el creixement dels boscos

Paisatge típic: devesa

AGRICULTURA

Rotació de conreus (i guaret)

Biennal o triennal

Aliments pel bestiar (ordí)

Mecanització

Adobs han reduit el guaret

Latifundis predominen

Explotacions hortofrutícoles a les vores dels rius.

BESTIAR OVI D’ARAGÓ

RAMADERIA

Ovina

Prats muntanyosos (Meseta i Aragó)

Bovina, porcina i avicultura

Extensiva i industrial

Proximitats nuclis urbans

POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS.

Èxode rural elevat

Habitat: petits nuclis rurals o ciutats agropecuàries

GRANJA DE POLLASTRES

PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA

EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

RELLEU escarpats CLIMA fred (neu), contrastos vessants sud i nord

Activitats agropecuàries i silvícoles

Ús escalonat del terreny

Nord: pastura, horts i conreus a les valls, boscos als vessants i prats d’altura

Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la part del solell. Vessants baixos estan treballats en feixes (abandonats)

Petites propietats a les valls

Forestals comunals

Explotació forestal

Aprofitament del faig i el castanyer (creixement lent)

Introducció del pi i eucaliptus (industria paperera)

Ramaderia

Bovina i ovina

Bovina transhumància local

Extensiva

Conversió de boscos en pastures

POBLAMENT

escàs i concentrat a petits nuclis a les valls.

Impacte del turisme als paisatges

EL PAISATGE DE MUNTANYA

EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESFactors físics

Sòls volcànics

Relleu escarpat

Clima subtropical

Pluviositat escassa

Ús arenats artificials per conservar humitat

Sistemes agrícoles i ramaders

- El plàtan (Tenerife, La Palma)

- tomàquet (GC, T., Fuerteventura)

- Patata (Tenerife i GC)

- Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació

- Caprí i oví augmenten

- Boví i porcí en recessió

Estructura agrària

Tipologia propietat variada

Economia subsistència interior: petita

Costa: agr. exportació : grans propietats

Explotació forestal

Superfície forestal protegida

Pi canari i la laurisilva

POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida.

Habitat rural: Concentrat

PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS

1.2 LA PESCACaracterístiques de la pesca a EspanyaLa pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. Aquesta important posició mundial està vinculada al fet que a Espanya es consumeix una gran quantitat de peix (més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria conservera.Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi ja que:- La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada- La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del Marroc.- La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i massa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.

Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics en pesca en altres llocs: - Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert quotes de captures i temporades de veda.- A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions.- A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els països africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània.- A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic de l’Amèrica Llatina.

Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya compta amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories:-Un clima favorable-Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les-Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies-La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades.-La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en tercer lloc a la costa Mediterrània.-La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua salada en mol·luscos.

Actualment s’està produint un descens en les persones ocupades en aquest sector degut a:- La crisi de la pesca artesanal i costanera.-La retallada en el nombre de llicències per pescar en aigües comunitàries i de tercers països.-La tecnificació de la flota pesquera, Malgrat tot la quantitat de pesca desembarcada es manté més o menys constant

ÀREES PESQUERES ESPANYOLESEl litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres: 1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses pesqueres i distribuïdores.2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries.3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud Mediterrània i Balears)4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes.5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el d’Arrecife.

SILVICULTURA

Explotació dels recursos que ofereixen els boscos

-Superfície forestal d’Espanya 26,3 mil. Hec.

- Boscos 29% de la superfície

- Catalunya 838.663 hec.

Acció antròpica introducció de noves espècies (pi i eucaliptus)

Bosc en expansió abandonament dels camps de conreu

Problemes dels boscos INCENDIS, TALA INCONTROLADA

1.3 LA SILVICULTURA

Cicle de la silvicultura

2/3 dels boscos a Espanya son de propietat privada

1/3 pertanyen als municipis

La resta, a les comunitats autònomes.

El 25% dels boscos son espais protegits.

La principal funció dels boscos és protegir vers l’erosió i la desertificació, a més de regular el cicle hidrològic.

El 12% dels boscos son explotats per obtenir fusta.

ROURE

ALZINA

ESPÈCIES AUTÒCTONES

SUBSTITUIDES

PI EUCALIPTUS

ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA

MATÈRIES PRIMERES

FONTS D’ENERGIA

CAPITAL

MÀ D’OBRA TECNOLOGIA

2. EL SECTOR SECUNDARI

ELS PAISATGES INDUSTRIALS

Polígons industrials-Intent d’ordenar territorialment la producció industrial.

-Perifèria urbana

-Relacionat amb la xarxa viària i l’us de l’automòbil

Parc tecnològic

-més recents

-Empreses de caire tecnològic i capdavanteres

-Bones comunicacions

-Prop de les universitats

Tecnòpolis-Model de parc tecnològic a tota la ciutat.

-Innovacio tec. Centres públics o privats destinats a la investigació, al desenvolupament tecnològic, l’ensenyament superiori les empreseses capdavanteres

CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

·Contaminació de l’aigua ·Contaminació del

sòl· Contaminació de l’aire:

-Òxids de nitrogen i sofre

-CO

-Gasos CFE

· Sobreexplotació del sòl

·Accidents industrials

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA

· Segle XIX

Catalunya: tèxtil

Euskadi: siderúrgia

Ferrocarril i finances

Espanya: país agrari

Escassa burgesia

Industrialitzacio: feble i regional

· 1900 – 1959

Desenvolupament industrial espanyol

Adopció messures proteccionistes = ∆ demanda interior

Creixement població

I GM = Neutralitat d’Espanya permet un ∆ de l’exportació, però en acabar crisis

Creixement industrial durant la II Rep., frenada per derrota i política autàrquica

· 1959 – 1975

Plà d’estabilització = modernització i liberalització.

Creixement de les exportacions

Cicle creixement econòmic mundial.

Migracions externes i internes = mà d’obra abundant

Multinacionals s’instalen a Espanya, legislació laboral vigent.

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

Crisis 1974 – 1984

Espanya afectada per la crisis del petroli, encariment de les matèries primeres, conflictivitat social, fi de la dictadura, instauració democràcia, legalització de partits i sindicats….

1984 – Anys 90

Llei de reconversió i reindustrialització

Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la remodelació industrial i l’adaptació als models europeus

Principals messures:

· Reconversió dels sectos menys productius, especialment la siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils

· Eliminació de les empresas amb demanda insuficient: electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI

· Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia

· Creació de zones franques a Madrid i Barcelona

Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu. (font vikipèdia)

Característiques de la indústria Espanyola en l’actualitat

· Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE

· Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats.

· Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia…

· Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE

· Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de contractació extensiu desplaçat cap als NPI

· Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món (globalització econòmica)

· Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals. Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure competència. · Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-se tecnologicament. Extensió de la subcontratació.

· Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.

SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari: càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals…

Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles

· Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a l’exportació.

Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid

· Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació. Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès. Amenaçat per la deslocalització.

Radica a Euskadi i Catalunya

· Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre

· Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid

· Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les cc.aa.

LA CONSTRUCCIÓImportant tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora 3.000.000 de persones. Avui en dia gairebé no supera el milió.

Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública.

1997 – 2007

Creixement

· Expectatives irreals de pujada contínua dels preus

· Beneficis de l’especulació inmobiliària

· Ajuts destinats a la compra d’habitatges

· Facilitats d’accès als crèdits

2008

CRISIS

ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA

Preus elevats habitatges Crisis financera mundial

CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI

Conjunt d’activitats orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat

· Activitats comercials

· Els transports i les comuniacions

· Activitats culturals i d’oci turisme

· Administració Pública

· Serveis educatius

· Serveis sanitaris

· Serveis financers

· Gestió i assessoria

· Neteja i manteniment

· Assistència social

· Sector terciari alt o quaternari activitats qualificades, tecnificades i gestió. Direcció, plannificació i cntrol de la política, economia i societat

· Terciari clàssic: la resta d’activitats

CARACTERÍSTIQUES

· Activitats intangibles i inmaterials

· Impossibles d’enmagatzemar

· Diversificat

22. EL SECTOR TERCIARI

CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR• Progressiva industrialització increment de la demanda de serveis (transport, banca, comerç...)

i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, informàtica...)• ∆ turisme transport, comerç i serveis d’oci• ∆ nivell de vida de la població augment de la demanda de serveis d’oci• Incorporació de la dona al mon del treball serveis domèstics, educació infantil...• ∆ Serveis públics per donar assistència a tots els ciutadans...• Canvis en el mercat de treball tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps

de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a més també perd ocupats.

DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA

EL COMERÇ

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

Transport i comunicacions

Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes que no es necessiten

cal desenvolupar un consum responsable

CARACTERÍSTIQUES

-Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.

- Gran especialització com a conseqüència de la concentració.

- Comercialització de tot tipus de productes.

- Importància dels estudis de mercat.

- Producte encarit pels diferents intermediaris.

- Grans empreses comercials

-Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el nucli central

TIPUS DE COMERÇ

INTERIOR

· Comerç a l’engròs: majoristes que venen a minoristes

· Comerç al detall: minoristes que compren als productors o majoristes

EXTERIOR

Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es recull en:

1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan materials com financers. Es desglossa en balança comercial, de serveis, de rendes i de transferències.

Pot ser excedentària o deficitària

2. Balança comercial: diferència entre els bens materials exportats i importats.

Pot ser:

- Positiva: el valor de les importacions és inferior a les exportacions I<E

- Negativa: les importacions superen les exportacions I>E

IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS

COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual

COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual

TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació

EL COMERÇ A ESPANYA

Interior

· Característiques:

-Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.

-Baix volum de vendes

-Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els aliments frescos.

-Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.

-Alt índex d’habitants per establiment.

Canvis

-Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis.

-Noves formes de venda:

- Cadenes de descompte

- Marques blanques

- Franquícies

- Outlets

- Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.

REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL

• Competència de productes importats a preus relativament baixos• Presència d’empreses estrangeres• Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda• La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla,

Saragossa o Bilbao

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005

MINORISTAS Ventas (miles deeuros)

MAYORISTAS Ventas (milesde euros)

Creixement del comerç majorista

Exterior

·Genera el moviment més important de mercaderies

·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant.

·Principals Importacions:

- Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas)

- Matèries primeres (minerals i agrícoles)

- Equips de telecomunicacions

- Productes tèxtils

- Automòbils, màquines i materials elèctric

·Principals Exportacions:

- Alimentació, productes químics i material de transport

EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL

169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros

Font: ICEX

N E G A T I V A

EXPORTACIONES IMPORTACIONES

Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo 20,6%

Sector automóvil 17,6% Productos energéticos 16,2%

Alimentos 15,6% Productos químicos 15,6%

Productos químicos 14,6% Sector automóvil 12,5%

Semimanufacturas no químicas 11,3% Alimentos 11,1%

Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 10,9%

Productos energéticos 4,5% Semimanufacturas no químicas 6,9%

Otras mercancías 2,73% Bienes de consumo duradero 3,1%

Bienes de consumo duradero 2,1% Materias primas 2,7%

Materias primas 1,9% Otras mercancías 0,4%

Exportacions catalanes i espanyoles, nov 2010

EL SECTOR FINANCER

Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la distribució i el

consum dels béns.

Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa.

Sector financer espanyol

· Transformació per globalització i adopció de l’€

· Procés de concentració bancari i empresarial

· Grups més importants:

· Santander Central Hispano

· Bilbao Bizcaya Argentaria

· Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), que han sofert processos de fusió arran la crisis, esdevenint grans consorcis financers i immobiliaris (Bankia, Unim...)

· Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional, malgrat el creixement dels dos grans bancs (Santander i BBVA) que han ampliat els seus negocis a Europa i Amèrica.

· Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.

ELS TRANSPORTS

Desplaçaments de població:

· Desplaçaments quotidians residència - treball/lleure

· Desplaçaments llunyans:

- Generalització turisme a gran escala

- Moviments migratoris vers països avançats

Distribució de bens i serveis

REVOLUCIÓ

TRANSPORTS

Ha permès transportar persones i mercaderies de forma més ràpida, segura i econòmica.

Principals canvis:

-∆ tonatge en vaixells, camions i avions

-Intermodalitat en el transport de mercaderies, combinant-ne diferents.

-Millora de la infraestructura viària

-Augment de la seguretat

-Reducció dels preus

LES XARXES DE TRANSPORT

Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles

Formades per:

· Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa

· Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats

Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats

ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES

PAÏSOS

DESENVOLUPATS

Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més el Golf Pèrsic pel petroli.

Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades

PAÏSOS

SUBDESENVOLUPATS

Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals. Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen explotacions mineres i agrícoles amb els ports

FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS

- Nivell de desenvolupament econòmic

- La densitat dels assentaments humans

- Els condicionants físics del territori

TIPUS DE TRANSPORT

Terrestre

·Carretera: més utilitzat per les mercaderies i persones per distàncies reduïdes.

Avantatges Mobilitat, xarxes estructurades i denses.

Inconvenients Contaminació, sinistralitat, saturació i ampliació

·Ferrocarril: importància en mitjanes i llargues distàncies.

Avantatges Ràpid, segur i econòmic. Gran capacitat.

Inconvenients rigidesa del traçat.

Marítim

· Adequat pel transport a grans distàncies de mercaderies pesants i/o perilloses pel seu baix preu (productes a doll, sòlids a granel i mercaderia general)

Avantatges barat i segur; gran capacitat; els ports han esdevingut en centres dinamitzadors de l’economia

Inconvenients Lentitud, risc per l’ecosistema marí

Aeri

· Adequat pel desplaçament de persones a grans distàncies i mercaderies lleugeres i de valor.

Avantatges rapidesa i seguretat; aeroports centres dinamitzadors de l’economia per instal·lació de empreses industrials i comercials

Inconvenients car, necessitat de terrenys per la construcció i ampliació dels aeroports

EL TRANSPORT A ESPANYA

POLÍTICA EUROPEA

TRANSPORT

Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació; 4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental)

POLÍTICA ESPANYOLA

TRANSPORT

Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Canàries i País Valencià)

2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports

-∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible.

-Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat.

POLÍTICA CATALANA

TRANSPORT

Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.

TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA

Xarxa de carreteres Espanyola

· Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones

· Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població.

· Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els aeroports més importants i les capitals de província.

Xarxa de ferrocarrils espanyola

· Traçat no radial.

· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència).

· RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i està explotada per RENFE Operadora.

· Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak...

· Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal.

· Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut).

· Deficiències Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..

TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA

Transport marítim a Espanya

· Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància.

·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports.

· Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona primer port d’Europa.

· Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic

[…] Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2007/04/16/161723.php?page=3

Transport aeri a Espanya

· Transporta passatgers a llargues distàncies

· Comerç de mercaderies creixent hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega.

· Desenvolupament millora i ampliació dels aeroports, gran inversió.

· Madrid Barajas més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i transoceànics.

· Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant...

· AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols

El transport per canonades

· Xarxes de transport d’aigua:

-asseguren el proveïment de les poblacions, les indústries i condueixen l’aigua als regadius

· Xarxes de transport d’hidrocarburs (oleoductes/gasoductes):

-oleoductes proveeix a les refineries situades a l’interior. Dos eixos principals: Rota-Madrid-Saragossa-Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao

-gasoductes en contínua ampliació. Connecta amb França i la xarxa europea i per Gibraltar amb el que porta el gas d’Argèlia

La Xarxa Elèctrica

· Xarxes d’alta tensió condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw.

· Xarxes de distribució local porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.

EL TURISMECOMPONENTS DEL TURISME

L’oferta turística

Conjunt de bens i serveis, de recursos i infraestructures ordenats i estructurats de manera que estiguin disponibles per ser emprats pel turistes.

Distingim:

1. Recursos: allò que posseeix un territori que és susceptible de ser apreciat pels turistes.

2. Empreses turístiques

3. Infrastructures

La demanda turística

· Disposició de compra o de satisfacció d’un servei turístic.

TIPUS DE TURISME

DE MASSES (SOL I PLATJA)· Característiques:

-Es va desenvolupar als països industrials a la dècada dels 50 i va adquirir gran importància a partir de la dels 60

-Desplaçament de gran quantitat de persones

-Concentrat en unes quantes destinacions

-Elevada estacionalitat

-Molt agressiu amb el medi ambient

ACTIVITATS RELACIONADES

· La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques

· La construcció d’infraestructures pels transports necessaris per al desplaçaments de turistes i pel proveïment de serveis

· La indústria i l’artesania per la fabricació de productes de consum per las turismes

· La proliferació d’entitats financeres

Països Emissors:

-Primer món

· Causes:

Augment poder adquisitiu i del temps lliure

Concentració de la població a les ciutats

Augment de la velocitat dels desplaçaments

Abaratiment dels transports

Proliferació de les agències turístiques

Interès per altres cultures

Països receptors

-La costa mediterrània

-Ciutats europees

-Estats Units

-Destinacions exòtiques (varien en funció de la inestabilitat política)

Per:

· renda per càpita més baixa

· condicions climàtiques favorables al turisme

· descobriment de nous indrets

· ofertes determinades: platges/esquí…

· allotjament: càmpings, hotels, apartaments, albergs...

Posició Mundial País Arribada de turistes internacionals 2009

1 França 74,2

2 Estats Units d'Amèrica 54,9

3 Espanya 52,7

4 Xina 50,9

5 Itàlia 43,2

6 Regne Unit 28

7 Turquia 25,5

8 Alemanya 24,2

9 Malaisia 23,6

10 Mèxic 21,5

Beneficis

· Llocs de treball directes i indirectes

· Efecte multiplicador sobre l’economia

· Anivella la balança de pagaments

· Transvasament de les rendes entre les regions

· Millora de les infraestructures

· Dinamització cultural

Problemes

· Degradació mediambiental (paisatge, contaminació, sobreexplotació dels recursos, residus, destrucció d’ecosistemes...)

· Urbanisme sense control (PAI’s costaners)

· Banalització cultural

· Estacionalitat

· Treball precari i eventual

· Saturació

· Colonialisme polític

TURISME SOSTENIBLE

Conceptes relacionats amb la indústria del turisme

Tour operadors

·empreses turístiques que controlen la totalitat del procés (agències, transport i allotjament)

Overbooking

·pràctica que consisteix en vendre més places de les que existeixen

TURISME ALTERNATIU

Llocs pocs visitats

· Característiques:

-Desplaçament de grups petits

-Respectuós amb el medi ambient

-Difusió territorial

-Menys estacionalitat

· Tipus de turisme alternatiu:

-Cultural (museus, monuments, gastronòmic, concerts...)

-Ecològic

-Religiós

-Rural

-Salut

-Esportiu

-Negocis

-Formatiu

· Agroturisme:

Transformació dels sectors agrícoles en espais d’oci, ajut per a la recuperació del camp, estratègia de desenvolupament local, equilibri entre la conservació i el desenvolupament.

Manteniment de l’activitat agrària i oferta d’activitats com:

-Turisme d’esport i aventura

-Turisme actiu: educació ambiental i activitats tradicionals

-Turisme interior: visites guiades

EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA

· Característiques:

-Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrimoni cultural.

-Motor de l’economia espanyola:

- Genera llocs de treball

- Divises compensen part del dèficit comercial

-Molt estacionari, infrautilització de les infrastructures

-Concentració turística a les zones costaneres

-Augment de la importància del turisme de neu. Promoció del turisme de muntanya a l’estiu.

-Plan del Turismo Español Horizonte 2020

Objectius PTEH 2020

- Donar resposta a aquests reptes:

1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el desenvolupament de multitud de destinacions.

2. Millorar la rendibilitat ampliant el impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica i estacional.

3. Desenvolupar models de negoci sostenible

4. Millorar la productivitat

5. Assolir un millor grau de innovació

-Objectius:

1. Revaloritzar el sistema turístic espanyol en clau de sostenibilitat, millorant la qualitat i l’eficàcia.

2. Millorar el model de gestió de les persones al sector, millorant i conservant el talent.

3. Augmentar la competitivitat del turisme espanyol, sumant esforços en torn a una promoció i comercialització diferencial, especialitzada i rentable.

4. Generar i difondre el major i millor coneixement útil per la presa de decisions per part dels agents del turisme espanyol.

5. Millorar la rendibilitat econòmic del turisme espanyol augmentant el valor dels productes oferts, adaptats a cada client i amb personalitat pròpia.

6. Crear les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística.

7. Incorporar la innovació com fet diferencial dels negocis, productes i destinacions turístiques.

REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ

-Superar l’estacionalitat cal diversificar

-Millorar equipament i infraestructures

-Millorar la formació professional

PROCEDÈNCIA

-Unió Europea (Regne Unit, Alemanya i França)

-Estats Units d’Amèrica

Comunitats receptores

Illes Balears

Catalunya

Canàries

Andalusia

País Valencià

Múrcia

Comunitat de Madrid

A Catalunya:

El 75% dels turistes procedeixen de l’estranger