1

Enaltiu el Senyor. Que n'és, de bo,

perdura eternament el seu amor! Ps 117,1

2

3

Barcelona, desembre 2014

Benvolguts amics,

Com cada any, és una alegria fer memòria amb vosaltres del que

la Comunitat de l’Anyell ha viscut a Barcelona durant aquest any.

Volem entrar en un gran cant d’acció de gràcies ja que, com diu

l’apòstol Pere, heu estat cridats. (1P 3,9)

Déu actua. El Regne de Déu és enmig de nosaltres: El triomf

d’un amor humil i desarmat que, en el secret de la vida de la gent

“corrent”, no es deixa vèncer pel mal. Els germanets i les germanetes de

l'Anyell hem de donat testimoni, amb joia, d'aquesta victòria de l'amor

més fort que la mort que admirem en tantes persones, victòria que

s'entreveu al mig d'un món cada dia més trencat per la violència i l'odi.

Misteri de la Llum que les tenebres no poden vèncer.

El petit monestir que aviat tindrem a Barcelona ha rebut un

bonic nom: "Llum de l'Anyell". Aquest nom, tan entranyable per a

nosaltres, evoca aquest triomf de l’Amor de Déu que, del pessebre a la

Creu i en la matinada de Pasqua s’ha manifestat en Jesucrist. Llum de

l’Anyell que il·lumina tota la història.

Sota aquesta llum volem contemplar les persones que ens han

acompanyat i els esdeveniments que hem viscut.

4

El Regne de Déu és enmig de vosaltres Cf Lc 17, 21

Esbós del petit monestir

"Llum de l'Anyell" vist

des del c. del Doctor

Trueta.

En el moment de redactar aquesta carta encara estem al final

dels tràmits administratius; esperem ja la confirmació de la llicència

d'obres. Però, molt aviat, estarà en marxa!

El Senyor, pel seu costat, no perd el temps, i aquest any ha

consolidat els fonaments més sòlids que pugui tenir el petit monestir.

La pregària dels nens i els d'aquells que són com nens

"Us asseguro encara que, si dos de vosaltres a

la terra s'uneixen per demanar el que sigui, els

serà concedit pel meu Pare del cel." Mt 18, 19

Fa uns mesos, vam fer unes petites targetes per demanar

explícitament als nens la seva oració pel petit monestir, "perquè molts

nens i molts pobres puguin trobar-hi l'Amor de Jesús.

5

Quan l'Oriol la va rebre es va sentir decebut: "Però, perquè m'ho

diuen les germanetes? És que no saben que des de fa molt de temps reso

pel petit monestir?" És així que moltes mares, pares, àvies i avis ens

donen testimoni que els seus nens, sense que ningú els digui res, cada

nit resen abans d'anar a dormir "pel petit monestir i pels pobres i pels

germanets i germanetes".

Alguns d'ells han volgut, a més, donar uns diners per a la

construcció. "Jo he donat tot el que tenia, 29 cèntims!" ens diu una nena

de 7 anys i continua: "i el meu germà també ho ha donat tot" I mentre

que una germaneta, commoguda, li intenta explicar que Jesús en retorna

el cèntuple, el seu germà de 9 anys "que ho ha donat tot" sentencia: "De

totes maneres, és molt millor tenir un monestir que tenir diners".

Ja us havíem presentat en Paco. Viu amb molts altres malalts al

Cottolengo, "la seva llar", com a ell mateix li agrada dir. Cada dia va

davant de la gruta de la Mare de Déu de Lourdes que hi ha al jardí i allà

resa per la Comunitat de l'Anyell " perquè és la Mare de Déu de França

i les germanetes sou de França", diu. "I què li dius a la Mare de Déu?",

li pregunta una germaneta. I en Paco contesta com una gran evidència:

"Pues lo del monasterio, en el Poblenou, pa' las hermanitas y pa' los

pobres, claro!"

La Natàlia va descobrir l'Amor de Déu i la seva presència en la

seva vida durant una greu malaltia. Ens deia: "El Senyor no ens ha

abandonat, ha escoltat la nostra pregària. No m'he curat, però sinó, d'on

em ve tant d'amor que sento per la meva família, tanta alegria i tanta

força per poder viure tot això?" Quan em trobo molt malament, sense

saber molt bé què és oferir els meus sofriments, en aquests moments sé

que he de resar pel petit monestir..."

També ens commou la pregària explícita per aquesta intenció de

diferents persones que viuen el gran patiment de la malaltia psíquica:

"Reso amb les meves llàgrimes."

L'Ana, la Dolors, el Miquel i altres àvies i avis tot just poden

sortir de casa; l'edat i el que això comporta els ho impedeix. Tanmateix,

6

palesen un gran entusiasme pel petit monestir i en parlen als seus veïns i

amics. A vegades diuen sospirant: "Germanetes, m'agradaria ajudar,

però ja no puc." " És clar que pot, resi per nosaltres i per tots els qui

vindran al petit monestir." I un bell somriure es dibuixa en aquests

rostres marcats pel pas dels anys: " Això sí que ho faré, no en dubtin.

El do de l'amistat

"A vosaltres us he dit amics, perquè totes les

coses que he sentit del meu Pare, us les he fetes

saber." Jo 15, 15

En Giovanni es passa el dia a la plaça en què estarà el petit

monestir i, amb freqüència, també les nits perquè no té casa. Cada

vegada que ens veu, s'aixeca i ve molt educadament a donar-nos la mà i

a saludar-nos: "Com va, quan vindran?" Com un germà gran, també es

preocupa per nosaltres: "Germanetes, està plovent, no estiguin pel

carrer, vagin-se’n aviat a casa", sense preocupar-se d’on anirà ell a

aixoplugar-se. Un altre dia, ha sentit que hi ha gent que no està contenta

que hi hagi un monestir a la plaça: "És que no se n'adonen!", diu

lamentant-se i trist però intentant ser comprensiu...

Com als germanets i germanetes aquesta "aventura" del petit

monestir ens sobrepassa, l'Esperit Sant dóna les seves idees a través dels

amics o a través dels amics dels amics, que es converteixen així en

amics. El petit monestir estarà, realment, fonamentat sobre l'amistat.

I és, sens dubte, l'amistat la que dóna fruits a tota mena

d'iniciatives per trobar fons, de tal manera que el petit monestir "Llum

de l'Anyell" serà el petit monestir de tots i haurà estat construït per tots.

─ Vaig a organitzar un cafè a casa nostra amb unes amigues perquè

us coneguin.

─ Això que expliqueu aniria molt bé que els meus amics ho

escoltessin. La pròxima reunió l'organitzem a casa nostra, veniu i

els ho expliqueu.

7

─ Tinc una reunió d'antics alumnes del col·legi; doneu-me material

que els parlaré del petit monestir.

─ Veniu al nostre grup de matrimonis, resem junts i doneu un

testimoni.

─ He demanat al meu rector si podíeu venir a explicar la vostra

missió i a fer una col·lecta.

─ Si us sembla, organitzem un concert a benefici del petit monestir.

─ Què us semblaria un teatre de titelles i convidar també a nens que

mai tenen l'oportunitat de veure una cosa tan bonica?

─ Hi ha un grup folklòric d'estudiants d'una Universitat de Mèxic que

ve a Catalunya; els pregunto si poden fer un espectacle benèfic?

Hem decidit dir que "sí" a totes les vostres proposicions. Cada

un ofereix el que és i el que està al seu abast, i l'Esperit que tot ho guia,

també dóna la gràcia: totes aquestes iniciatives han estat l'ocasió de

donar i rebre l'Evangeli.

I així, ja han arribat més de 1600 donatius, la majoria de menys de

10 euros, de benefactors de 4 a 94 anys; sense comptar els donatius

anònims rebuts a través de concerts, col·lectes fetes a 13 parròquies,

vendes d'artesania, l' "Operació 1 euro al mes" que fem a l'església de

Sant Jaume o els 110 moneders i guardioles de l'Anyell que circulen per

Barcelona i amb què alguns "valents" fan "mini col·lectes" entre amics i

coneguts fent al mateix temps un anunci de la seva fe.

Amb tot això, quan arribi la Llicència d'obres, creiem que estarem

en condicions de posar els fonaments i l'estructura del petit monestir

fins a la coberta.

Amb el mateix impuls de docilitat a l'Esperit Sant, s'ha posat en

marxa una associació: "Amics dels petits monestirs". Té com objectius

ajudar a la construcció del petit monestir i també respondre a altres

necessitats puntuals de la família de l'Anyell, com poden ser situacions

8

d'urgència o de precarietat entre els qui freqüenten la Comunitat.

Permet, així poder ajudar a persones concretes mantenint l'anonimat.1

L'associació pot donar representació legal a les possibles idees que

pugueu tenir per ajudar-nos. Un dels seus membres utilitzava aquesta

imatge per explicar-ho: "L'Associació és com un penjador. Ofereix una

estructura. Qualsevol pot venir a penjar les seves idees mentre el seu

pes no superi les nostres possibilitats.

Us donem un exemple: la "Paradeta de l'Anyell":

Alguns amics, que no podien ajudar econòmicament a la

construcció del petit monestir, van voler fer alguna cosa concreta,

material, per col·laborar: cada un va començar a fer el que sabia i, així,

van portar manualitats, veritables "obres d'art" molt boniques i plenes

d'amor. Uns altres arribaven amb coses que sentien que se n'havien de

desprendre per passar a una nova etapa en la seva vida, i que creien

adient que servís "per a la glòria de Déu" Però, per posar una parada al

carrer, fa falta un permís i una entitat que ho sol·liciti. Els "Amics dels

petits monestirs" van assumir aquesta representació davant el Districte

i... no van rebre la llicència per a una venda. Van obtenir una cosa molt

millor: una plaça del barri a la nostra disposició tot un cap de setmana

per presentar la Comunitat i el projecte del petit monestir, per cantar,

donar testimonis, fer un teatre de Nadal, un dinar al carrer obert a qui

volgués afegir-s’hi i, també la llicència per "muntar la paradeta".

Tota la família de l'Anyell en marxa! El que pretenia ser una

senzilla paradeta d'artesania s'ha convertit en l'ocasió de desplegar

infinites qualitats, d'expressar la bellesa amb coses molt senzilles i,

sobretot, de viure junts una missió: mostrar com és de bella l'església;

una església de pobres, nens, avis, famílies, joves, religiosos, oberta a

tothom; una església que viu la comunitat fraterna en la diferència, que

prega, que anuncia a tots l'alegria i la felicitat que Déu vol per a cada

1 Si esteu interessats a rebre més informació sobre els Amics dels petits monestirs,

podeu escriure a: amicspetits@gmail.com

9

ésser humà. Un amic molt pobre deia a un dels joves que havien

preparat les taules de la festa: "Ens heu fet viure, per endavant, el que

no tindrem al Nadal".

Sí, el Regne de Déu ja està entre nosaltres. (cf Lc 17, 21)

10

Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Jr 31,33

Entre les coses més precioses que vivim, com un tresor que el

Pare del cel posa en la palma de les nostres mans perquè en tinguem

molta cura, està el camí personal de persones properes, joves o menys

joves. És un gran privilegi rebre la confiança d’algú que obre el seu cor

i ens converteix així en testimonis directes de l'obra de Déu en la seva

vida.

Aquest any, no hem organitzat moltes trobades amb joves, però

uns quants han vingut amb freqüència a demanar-nos un moment

personal per escoltar-los i sobretot per escoltar, junts, el Senyor.

Busquen el seu camí i descobreixen que, abans de res, es tracta d'estar

habitat per una Presència i llavors tot s'il·lumina en la vida.

Alguns d'ells han volgut rebre la creu dels joves de l'Anyell per

manifestar la seva decisió de donar al Senyor el primer lloc en la seva

vida i així trobar la força per mantenir-se ferms en les lluites de cada

dia. "He fet el meu racó de pregària a la meva habitació i hi he posat la

creu. Cada dia faig un moment d'oració amb l'Evangeli. Sento que és el

meu lloc d'intimitat amb Jesús. Estic molt contenta!", ens explica una

d'elles.

11

Amb molta freqüència, hem d'abraçar els seus sofriments: Portar

les seves desesperances en la intercessió i l'esperança. Molts necessiten,

simplement, escoltar i veure que la vida, val la pena viure-la! Els joves

pateixen, possiblement cada vegada més, confrontats a la duresa de la

nostra societat, al mal, a la divisió de les famílies, al buit interior.

Darrere del que pot semblar superficialitat, hi ha una esperança

immensa i un veritable desig d'autenticitat. Tanmateix que llarg és el

camí per comprendre i acceptar que la felicitat que tant desitgen passa,

necessàriament, pel do de si mateix sense reserves. I, quina meravella

quan descobreixen que no hi ha veritable felicitat sense amor i no hi ha

amor sense donar-se a totes!

La comunitat es converteix per a ells en un lloc fratern i,

d'alguna manera, matern perquè transmet la vida. Vénen perquè

busquen la pau i sobretot la Paraula de Déu, l'única que ens guareix.

Cada vegada que celebrem la Vigília d'una festa litúrgica important, hi

ha algú que demana hospitalitat per poder participar en la celebració de

la nit i en la del matí.

Fa poc, una noia que camina cap al Baptisme ens truca:

"Necessitaria anar uns dies de recés. Estic malament. No aconsegueixo

resar. Puc venir a casa vostra... ara mateix? Una mica després, resàvem

juntes Vespres en el petit oratori de la fraternitat i adorem en silenci el

Santíssim en l'hora que segueix. Mentre sopem ens diu molt

alleugerida:"Només amb aquesta pregària, ja em sento molt millor!

Aquest Evangeli m'ha fet molt de bé! Sembla que era per a mi... I, cada

dia és així? No us adoneu de la sort que teniu! Gràcies a la disponibilitat

de les nostres germanetes que l'acolliran des de l'endemà, la nostra jove

amiga podrà perllongar el seu recés tres dies més en el petit monestir

"Llum de la Transfiguració" a Navalón (València), i retrobar-hi la pau i

l'alegria.

Ella forma part d'aquests joves que, en els nostres dies, són

cridats a la vida cristiana com "ex nihilo", a partir del "no-res".

L'Esperit Sant mateix, sense cap mediació, revela en el seu cor les

veritats de la fe i l'amor del Pare. Així actua el Senyor en el segle XXI!

12

Així segella la nova Aliança de la qual parla el profeta Jeremies: Posaré

la meva llei en el seu interior i l'escriuré dins els seus cors, i jo seré el

seu Déu i ells seran el meu poble. Ens agradaria donar-li la Paraula a

l’Érika que està vivint aquesta experiència:

En el meu cas, encara que soni estrany per a molts, jo no sabia

res de Déu, ni de la Mare de Déu i molt menys de l'Església.

Em considerava atea i és que ningú pot creure en un Déu que

no coneix. Tinc trenta anys, sóc economista. Durant sis anys

vaig treballar en un banc, tinc una família molt maca i una

bona salut. Amb tot, això no era suficient per a mi, en un món

en el qual se'ns ven la idea que podem assolir-hi la felicitat.

Així que vaig travessar l'oceà Atlàntic i vaig venir a viure a

Barcelona durant un any, buscant deixar tot enrere, buscant

nous llocs, nous amics, noves experiències, per trobar-me a mi

mateixa, i vaig acabar sent trobada per Déu.

Va ser un dia de juliol a Viena, quan em vaig sentir sola -cosa

rara en mi perquè visc i viatjo sola des de fa uns quants anys- i

vaig començar a treballar sense rumb. Donava voltes a la meva

vida, tractant de veure què em faltava, perquè de tant córrer

cap al futur m'havia oblidat de com es pot gaudir de cada

moment de la vida. Perduda, vaig entrar en una església, sense

poder descriure encara el sentiment que em va envair Només

els diré que vaig plorar com mai abans ho havia fet. Vaig

plorar tant que només vaig sortir quan va ser l'hora de tancar

l'església. No sabia per què ho feia, tan sols vaig sentir que ho

necessitava i, després d'acabar de plorar, la pau m'envaí.

Després d'aquest episodi a Viena, la vida em va portar a

Polònia, on va augmentar el meu desig de visitar esglésies, no

per anar a veure art, arquitectura o per fer alguna bona

fotografia;aquesta vegada sentia una crida a escoltar, a anar a

13

Missa, encara que sense entendre el que es deia perquè no

parlo polonès, però Déu parlava dins el meu cor.

Aleshores es va despertar la meva curiositat i quan vaig tornar

a Barcelona, vaig sentir la necessitat d'apropar-me a algú que

em pogués orientar. Va ser això el que em va portar a

perseguir pel carrer una de les germanetes; la vaig aturar prop

de Sant Jaume i li vaig dir: "No sé per què, ni per a què, però

sé que haig de parlar amb vostè". I això va ser el començament

no només d'una amistat amb una comunitat que m'ha donat la

mà i que ha contestat totes les meves preguntes, sinó que també

va ser l 'inici d'una trobada amb Déu i amb la felicitat que

solament Ell ens pot atorgar amb la seva presència i la seva

Paraula.

Com us podeu imaginar, exultem i donem gràcies per cada una

d'aquestes persones que, com l'Érika, manifesten l'obra de Déu que ens

crea i re-crea. Miracles actuals de Jesús Ressuscitat, tan semblants als

que ens refereixen els Fets dels Apòstols! Ens sentim quasi en

l'obligació de compartir amb vosaltres aquests testimonis de conversió

perquè són un signe dels temps: temps de la Misericòrdia que ve a

l'encontre d'un món desorientat.

Des de sempre, Déu ens ha estimat primer (I Jo 4, 19) però sembla

que avui Ell es mostra molt obertament, capgirant la vida dels nostres

contemporanis amb la manifestació sobreabundant del seu Amor. La

nostra fraternitat ha viscut aquesta aventura al costat de la Montse, el

camí de la qual ha estat el que més ha marcat el nostre any.

Dins de poc farà dos anys que les germanetes de l'Anyell van

decidir encreuar-se en la meva vida. La meva vida en aquells

moments... un veritable desastre (alcohol, drogues, vicis...) La

meva fe era nul·la, tenia molts déus i cap era... Ell!

14

La meva vida... no tenia cap sentit. Bevia per no pensar, em

drogava per no pensar, em barallava per no pensar... etc. I

aleshores... Van aparèixer elles (les germanetes) i, amb elles,

una frase: "Déu està a prop dels qui tenen el cor trencat" I aquí

va començar el meu camí. Amb elles vaig descobrir:

Que por molt desastrosa que sigui la teva vida... sempre hi ha

una sortida, una nova oportunitat.

Que encara que pensis que "No est ningú"... sí que ets algú, i

únic! I amb això pots arribar a on t'ho proposis.

Que pots sortir del pitjor dels inferns si t'agafes amb força de

la mà de la Mare de Déu i deixes que et porti.

Que Déu escanya però mai ofega... i tot amb paciència es pot

aconseguir i no és difícil saber-ho portar!

Que existeix un... Ell! I que la fe... mou muntanyes.

Elles, em van treure del forat, em van ensenyar la llum, em van

mostrar la seva fe... i em van canviar la vida! El camí fins aquí

ha estat llarg, (els he donat molts disgustos) però elles mai van

deixar de creure en mi, i em van mostrar amb la seva

pedagogia la infinita misericòrdia de Déu! Gràcies a això, de

les tenebres vaig passar a trobar la Pau.

Avui... estic neta: no alcohol, no drogues, estic estudiant, tinc

el meu pis. La meva vida no s'assembla gens al que era abans...

El mèrit? Li ho atribueixo a la Mare de Déu. Crec sincerament

que va ser ella la qui va posar les germanetes en el meu camí i

després va fer que elles s'encarreguessin de mi. Sempre tindré

bones paraules per a elles i "dues" mans per al que necessitin...

15

A tu, que llegeixes això, un únic consell:

Deixa que Déu posi en la teva vida les eines i les persones

justes per millorar-te. Tu només espera que arribin i... deixa-

les treballar! Tot arriba... no desesperis!

Montse

També hem viscut al ritme de la Pasqua, acompanyant dues

persones molt estimades en l'última etapa de la seva vida. Aquí, i d'una

forma eminent, hem pogut palpar amb les nostres pròpies mans l'obra

del Pare en el més pregon de l'ésser. En la nuesa del sofriment, de la

impotència davant la malaltia, de "l'adéu" inevitable i punyent, han estat

introduïdes en un cor a cor amb Jesús i la Verge Maria cosa que ens ha

mostrat una finestra entreoberta del Cel. Han estat per a nosaltres

mestres amb la seva confiança, la seva ofrena, la seva caritat, que ja

tenien gust de Paradís. Els qui se'n van ens posen davant del que és

essencial. I la seva Pasqua, com la de Jesús, produeix un fruit de glòria,

una efusió de l'Esperit Sant sobre els seus, però també sobre el món

sencer. Donem gràcies a Déu per haver pogut viure aquests moments

tan bonics i privilegiats al seu costat i de poder comptar ara amb la seva

presència invisible al nostre costat i la seva intercessió plena d'afecte.

16

"En la meva pobresa, Tu ets el meu tresor!"

Quan truquem a les portes per demanar el pa o quan trobem els

nostres amics del carrer, amb freqüència recollim el testimoni d'una

saviesa que ve del cor de Déu i que ha estat dipositada en el cor dels

pobres. Ells en saben d'aquestes coses, precisament perquè són pobres.

Aquesta saviesa la descobrim en el rostre radiant d'un home africà que

ens ofereix un croissant que, visiblement, acaba de comprar. Ens

l'havíem creuat en la sòrdida escala del seu edifici i havia deixat la seva

porta oberta. El vam veure assegut en un pis absolutament buit: No

tenia res i tanmateix volia donar-ho tot. Quina paraula silenciosa, en

aquesta almoina!

Un altre dia, en el menjador de la Mare Teresa vam seure davant

d'un home que, immediatament, ens diu en francès que ell és ateu.

Tenia una bona situació i ho havia perdut tot. Encara que no és creient

ens fa preguntes sobre la pregària del rosari. Al final de la conversa li

desitgem que el dia li vagi bé i, de forma inesperada, ens diu: "Sobretot,

el que és important és que vosaltres aneu bé. Perquè si vosaltres aneu

bé, el món anirà bé.

Són aquests crits commovedors que ens interpel·len i ens diuen

la serietat i la bellesa de la nostra vocació. Aquesta bellesa resultava

evident als ulls de tots quan, el passat mes d'octubre, celebràvem a

Barcelona els 80 anys de la nostra germaneta Christine. Ella també ens

ensenya la saviesa.

La celebració d'aquest aniversari fou una gran acció de gràcies

per aquesta vida totalment entregada al Senyor i al Senyor en els seus

germans més petits, en els pobres... que també som nosaltres. Com en

família, mirem junts fotografies des de la seva infància fins avui. Vam

poder admirar la fidelitat de tota una vida i la seva docilitat a l'Esperit

Sant. Ell li ha ensenyat el goig, la simplicitat, la llibertat, i li ha concedit

un do particular per animar i enviar. Així, van ser possibles el

naixement de la Comunitat de l'Anyell, la fundació a Barcelona i la

"resurrecció" de moltes persones...

17

Aquesta gran acció de gràcies es va materialitzar en l'alegria

d'aquest dia, la frescor de la festa, la profunditat de tot el que es va

compartir, la tendresa i la gratitud de tants amics de totes les

generacions.

Som molts els qui podem donar testimoni de com la presència

de la germaneta Christine ha estat decisiva en les nostres vides. Ens ha

acompanyat en el nostre camí cap a Jesús, ens ha estès la mà quan

vacil·làvem i ens ha sostingut sempre amb l'única cosa que compta: la

Caritat.

Veure-la viure i resar ens ha ensenyat l'amistat, la intimitat amb

Jesús, la vida quotidiana i senzilla amb Ell: "Atura't un moment, mig

minut, tres segons, i digues-li: Senyor, sóc aquí, ets aquí, tu m'estimes...

Per això no et fa falta telèfon, no et treu temps, i et canvia el dia!

18

Pobres, famílies, sacerdots, germanets, germanetes, joves, tots

experimentem com cada trobada amb aquesta germaneta impregnada de

l'Evangeli és una epifania.

I ara que l'edat avança, aprenem al seu costat com és de dolç

abraçar la fragilitat pròpia i dir a Déu:

"En la meva pobresa, Tu ets el meu tresor!"

＊＊＊

Hem volgut compartir aquestes meravelles amb vosaltres perquè

cada un faci seva la Paraula: Estigueu sempre contents. Pregueu sense

parar... Doneu gràcies en tota ocasió; que això és el que Déu vol de

vosaltres en el Crist Jesús. (I Ts 5, 16-18)

Ens agradaria que totes les persones de qui us hem parlat entrin

ara en el vostre cor i en la vostra pregària.

Ens atrevim a tornar-vos a demanar la vostra ajuda per a la

construcció del petit monestir "Llum de l'Anyell". Adjuntem un tríptic

amb un formulari que permet fer una aportació periòdica. Aquesta carta

circular arribarà durant tot el 2015 a més de 2000 persones. Una

aportació, per petita que sigui, multiplicada per milers d'amics, pot

acabar ràpidament el petit monestir!

I la nostra acció de gràcies no seria completa sense l’agraïment:

Gràcies també a vosaltres, que ens ajudeu de forma incondicional amb

els vostres béns, la pregària, la disponibilitat i l'amistat que ens sosté en

la nostra missió i que ens permet viure tot això que us hem explicat.

Resem per cada un i per les vostres famílies perquè la Llum de

l'Anyell resplendeixi en els vostres cors.

Seguiu resant per nosaltres.

els germanets i les germanetes de l'Anyell.

19

Gràcies!

20

germanets de l'Anyell

c. de la Mercè, 5

08002 BARCELONA

tel: 93 295 52 93

germanetes de l'Anyell

c. de Ferran, 28

08002 BARCELONA

tel: 93 317 09 37

www.communautedelagneau.org

.