LA CIUTAT GREGA D'EMPÚRIES

LA CIUTAT ROMANA D'EMPÚRIES

EMPORION Fa més de 2500 anys, en el lloc on ara hi ha Sant Martí d'Empúries

existia un poblat ibèric indiketa que mantenia contactes amb els pobles

comercials de la Mediterrània: etruscos, fenicis i grecs. Arriba el moment

en què comerciants grecs procedents de Focea hi funden un assentament,

Emporion, que en grec significa «mercat».

Emporion creix ràpidament gràcies al comerç amb els pobles

indígenes de l'Empordà: anys més tard cal edificar una ciutat nova, la

Neapolis, al lloc on avui es troben les ruïnes del poblat grec d'Empúries. L'excavació del poblat grec, iniciada a principis del segle passat, ha deixat al descobert l'entramat de

carrers, les xarxes de filtratge i distribució de l'aigua i el clavegueram, l'estructura dels diferents tipus

d'habitatges i les tècniques de construcció de l'època més tardana. L'any 218 aC. el general cartaginès Aníbal avança per la península Ibèrica amb un gran exèrcit. El

seu objectiu és conquerir Roma, travessant els Pirineus i els Alps. És la segona Guerra Púnica. Amb ordres

de barrar-li el pas i tallar els subministres, un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió

desembarca a Emporion. S'inicia així la conquesta de la Hispania i la

seva romanització. L'any 195 aC., essent ja Roma la gran potència militar i

econòmica indiscutible de la Mediterrània, s'estableix un campament

militar permanent a Empúries. Pocs anys després, i sempre gràcies a

la riquesa originada pels intercanvis comercials amb els poblats veïns,

es basteix a la part alta una ciutat romana de nova planta. Comença

així l'època més esplendorosa de la ciutat, en la qual hi conviuen

romans, grecs i hispans, sota el nom de Municipium Emporiae. La ciutat romana es troba excavada en un percentatge molt

petit; tanmateix s'ha pogut determinar l'estructura de carrers i d'edificis de què estava composada: les

grans domus (grans cases romanes), el forum (centre administratiu de la ciutat), els temples, l'ambulacrum

(pòrtic que envoltava el forum), les botigues, la muralla, l'amfiteatre, la palestra (edifici destinat als

exercicis físics)...; alguns d'aquests efificis s'estan reconstruint amb els materials i tècniques de l'època.

No us perdeu els mosaics. A mesura que avança la romanització d'Hispania, Emporiae va perdent

importància comercial, en benefici de Barcino, Tarraco... La història d'Empúries està

totalment lligada al comerç, i quan aquesta activitat deixa de ser important, la

ciutat entra en decadència, fins que és abandonada a la segona meitat del segle II. La població es concentra a Sant Martí d'Empúries, just allà on havia

començat la història d'Emporion. Durant la resta de l'Edat Antiga és seu episcopal;

durant la Baixa Edat Mitjana, capital del comtat d'Empúries. Amb el trasllat de la

capital del comtat a Castelló d'Empúries, al segle XI, esdevé, finalment, un poblet

de pescadors. Passejant per les ruïnes, intenteu anar enrera en el temps i imagineu-vos els edificis

dempeus, l'activitat de la ciutat... Empúries és un exemple magnífic de cultura urbana de l'antiguitat. Amb l'entrada us donaran un fulletó explicatiu editat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya. Podreu

veure troballes arqueològiques (escultures, estris de la vida diària, eines, armes, joies...) al museu que hi ha

al mateix jaciment arqueològic, així com un audiovisual que durant mitja hora aproximadament us acostarà

a la història del lloc. SGTI-SMAV Servei de Mitjans Audiovisuals a Girona . Juny de 2002.

LA CIUTAT GREGA O NEÀPOLIS 0. LES EXCAVACIONS DEL PÀRQUING A l’aparcament, hi ha unes excavacions que es van fer amb l’objectiu de localitzar la ciutat indígena d’Indika. Avui dia encara no s’han trobat les restes de l’antiga Indika. 1. LA MURALLA

A continuació, entrarem a la ciutat grega pel que era la seva porta d’entrada fa més de 2.000 anys. A la ciutat

s’hi accedia, doncs, per la mateixa porta d’entrada per on passem nosaltres. Es tancava amb una reixa de ferro.

2. ASKLEPIEION

El que sí podem intentar imaginar són les restes dels santuaris. A l’esquerra hi havia l’ Asklepieion, un centre

terapèutic-religiós sota l’advocació del déu de la medicina. Comprenia tres temples i un edifici, on els malalts

experimentaven el somni sagrat que els sacerdots interpretaven per tal de determinar el tractament terapèutic

més adequat. L’estàtua que podem veure és la del déu Asclepi.

3. SERAPIEION

A la dreta hi trobem el santuari dedicat a Isis i Zeus Serapis, divinitats egípcies, amb un temple central i un

pòrtic al voltant.

4. FACTORIA DE SALAONS

Tenia diverses dependències destinades a l’elaboració de conserves de peix i salses: un pati central, un conjunt

de dipòsits i un magatzem en forma de L. Els salums de peix, sovint tonyina, eren molt apreciats a l’antiguitat i el

seu comerç era molt important. Tant important que una de les frases habituals per dir que una persona tenia

molta vàlua era «val el seu pes en sal». Les salses de peix s’envasaven en àmfores i es transportaven als

diferents destins.

5. TABERNAE

Continuarem passejant per la ciutat i veurem com el traçat de molts carrers no és rectilini ni la seva distribució

regular. No obstant això, podem observar com el carrer que ens conduirà cap al macellum, devia ser un dels

eixos principals. Es poden veure a banda i banda del carrer tota una sèrie d’habitacions que rebien el nom de

tabernae. En realitat eren les «botigues» romanes. Com les nostres, estaven obertes al carrer i situades a les

zones més transitades de la ciutat. Formaven part d’una edificació d’un o dos pisos, que servien de vivenda per

a diverses famílies de classe treballadora.

6. MACELLUM

Continuant pel carrer principal en direcció a l’àgora, trobem el macellum. Aquest edifici també tenia botigues

interiors i exteriors, però el que millor es pot apreciar avui dia és la seva cisterna. Es tracta d’una gran cisterna

pública la funció de la qual era recollir les aigües pluvials que queien damunt les teulades de l’edifici per tal de

solventar les possibles situacions de necessitat de la població. No és estrany que existís un edifici d’aquestes

característiques, ja que la zona era de poca pluviositat i era important recollir tota l’aigua de pluja mitjançant

canalitzacions que desguassaven en cisternes públiques (com la d’aquest edifici) i privades.

7. ÀGORA

Ens trobem al centre de la ciutat: l’àgora o plaça pública.

8. ESTOA

Es tractava d’un edifici porticat, probablement de dos pisos, on hi havia locals comercials. Era una mena de

«mercat» de dimensions considerables.

9. BASÍLICA PALEOCRISTIANA

Aprofitant les restes d’unes velles termes, s’edificà aquesta petita església durant el segle IV dC. Es tracta d’una

capella relacionada amb el cementiri cristià que l’envolta i que funcionava com a tal quan la Neàpolis va ser

abandonada i la població es va replegar a Sant Martí d’Empúries.

10. MOSAIC

En direcció al museu ens trobarem amb un mosaic (només visible a la primavera i a l’estiu) amb una inscripció

en grec que vol dir: «Dolç estar recolzat» o «Que sigui dolç estar recolzat». Probablement, correspon al terra

d’una sala de banquets o symposia, i feia referència a la posició, reclinats en llits, en què estaven els

participants en els banquets. No totes les habitacions ni totes les cases tenien mosaics. Com ja hem vist, la

majoria de cases tenien diversos pisos, la part baixa estava destinada normalment a tabernae i als pisos

superiors hi vivien diverses famílies. En canvi, aquest mosaic devia pertànyer a un habitatge, propietat d’una

sola família d’una classe social més elevada.

LA CIUTAT ROMANA

1. DOMUS Començarem el recorregut visitant una domus o casa romana construïda durant el segle I aC. Com moltes de les cases importants de la seva època estava articulada al voltant d’un pati central (atri) al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís. L’atri era un espai obert on es recollia l’aigua de pluja en una piscina. Encara es poden veure les canalitzacions que portaven l’aigua a la cisterna subterrània, a partir de la qual es distribuïa a les habitacions. L’ atri també servia per donar llum a les estances disposades al seu entorn. Les més properes estaven destinades a l’ús dels propietaris i solien tenir el terra pavimentat amb mosaics. Podem veure’n uns magnífics exemples si avancem una mica cap al nord. Hi havia habitacions per rebre convidats, menjadors, dormitoris. Les parets s’arrebossaven amb calç que es pintava representant escenes de cacera, motius naturals i d’altres elements. La casa disposava d’una altra zona on treballaven i vivien els servents: cuines, llocs de neteja, tallers de manufactures, magatzems... Lògicament, aquestes estances eren molt més petites i no estaven tan decorades. 2. LES TERMES PÚBLIQUES Les thermae, a més de ser un lloc per prendre el bany, desenvolupaven una funció social, ja que eren llocs de trobada, de reunió i fins i tot de negocis. Disposaven sempre de tres zones diferents segons la temperatura de les sales. Podem observar la palestra o gimnàs exterior, diversos forns, piscines i les latrines públiques. 3. PRAESIDIUM Si ens dirigim cap al fòrum veurem, abans d’entrar-hi, a la dreta, les restes del praesidium. Hi veurem unes cisternes i les restes de murs d’aquesta primera construcció militar que més tard donaria origen a la ciutat romana. Els carrers de les ciutats actuals s’assemblen bastant als que trepitjaven els romans, que també es construïen amb capes successives de pedra i grava i tenien voreres per als vianants. 4. FÒRUM El fòrum era la part més important de la ciutat romana, el centre neuràlgic d’on partien els carrers principals i el lloc on se situaven els edificis més emblemàtics i monumentals. Oferia l’aspecte d’una plaça porticada amb tres portes d’accés. Els edificis que contenia eren de tres tipus: econòmic, administratiu i religiós. A la banda nord podem veure les restes del temple capitolí. Era la construcció més emblemàtica de tota la ciutat, i per això tenia una posició estratègica: just enfront de l’entrada principal de la ciutat. Qualsevol persona que entrés al Fòrum, el primer que veuria seria aquesta edificació, que disposava d’una escalinata frontal i que contenia les representacions de les tres principals divinitats del panteó romà: la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. A la banda est hi havia els edificis administratius: la basílica on s’impartia justícia, i la cúria on es decidia la política municipal. I a la banda oest hi havia tota una sèrie de tabernae o botigues. - Ambulacrum La plaça estava delimitada per un pòrtic que unia els edificis i del qual podem veure una reconstrucció. Era un lloc públic on es podia passejar, parlar... 5. XARXA VIÀRIA Sortirem del fòrum per la porta sud i agafarem el cardo maximus fins a sortir de la ciutat per la muralla. El cardo maximus era un dels dos carrers principals de la ciutat. No hem d’oblidar que aquesta ciutat neix a partir d’un campament i quan es decideix construir la ciutat es planifica partint de la seva estructura. Així, organitzen la xarxa viària a partir dels seus dos eixos N-S i E-O, creant una retícula de rectangles de 35 x 70 m. Aquesta cuadrícula definia les diferents insulae (illes de cases), ocupades per vivendes, locals comercials i industrials o edificis públics. 6. INSULA Era un tipus d’habitatge molt diferent de les grans domus senyorials que hem visitat al començament de la ciutat romana. Constaven de diversos pisos i servien per allotjar diferents famílies. Tenien un pati central, entorn del qual es disposaven les diferents estances. La funció del pati era donar llum als habitatges i ventilar-los. Els diferents pisos constaven de poques habitacions (algun dormitori i la cuina bàsicament) que, per tant, havien de satisfer més d’una funció. Moltes cases no disposaven d’aigua corrent i havien d’utilitzar l’aigua de les fonts públiques. Per la part que donava al carrer principal acostumava a haver-hi un pòrtic i els espais inferiors podien ser ocupats per petits tallers o botigues. 7. TABERNAE Seguint el cardo maximus camí de la muralla ens trobarem més tabernae. Eren molt senzilles, amb un taulell, com avui dia, darrera del qual s’emmagatzemaven els productes per vendre. Per exemple, l’oli i el vi, que es guardaven en grans recipients enterrats, a manera de cisternes. 8. MURALLA ROMANA

A la porta de sortida de la ciutat, a les pedres del terra, encara es poden observar perfectament les roderes dels carruatges. Igualment, sortint de la ciutat, al pany esquerre de la muralla, al tercer carreu, podem veure-hi esculpit un element fàl·lic que era considerat símbol de força, de prosperitat i de protecció de la ciutat. És molt interessant contemplar la muralla, construïda al s.I aC, al mateix temps que el fòrum. Té dues parts molt diferenciades. A la part baixa es van utilitzar grans blocs poligonals de pedra calcària. En canvi, la part superior es va fer amb una mena de formigó amb pedres de petites dimensions, trossos de ceràmica... 9. AMFITEATRE Fora del recinte de la ciutat, hi ha dues construccions que daten del s.I dC, destinades a activitats de lleure a l’Antiguitat. Un amfiteatre i una palestra. A l’amfiteatre s’hi feien espectacles de jocs i combats de gladiadors i les lluites de feres salvatges. Tenia una planta de forma ovalada i unes graderies, probablement de fusta, on s’asseia el públic. 10. PALESTRA Es tractava d’un edifici de forma rectangular envoltat per una galeria porticada. Servia per a la pràctica d’exercicis físics, com curses o demostracions gimnàstiques.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA D’EMPÚRIES

Al començament del segle VI aC, els indigets –ibers assentats a la costa empordanesa entre els rius Fluvià i Ter– devien quedar sorpresos: uns quants vaixells procedents del nord havien atracat en un illot proper a la desembocadura del Fluvià i els navegants començaven a establir-s’hi d’una manera definitiva.

La Paleàpolis

Els nouvinguts eren grecs. Procedien de Focea, una petita península del mar Jònic, a la costa de l’actual Turquia. La seva arribada no era casual. Des del segle VII aC els grecs navegaven pel Mediterrani fundant petites colònies-mercat o factories. Els foceus ja havien fundat les colònies d’Alàlia, a l’illa de Còrsega, i Massàlia (Marsella), i ara s’establien a l’Empordà, al lloc on avui s’alça el poble de Sant Martí d’Empúries.

Aquestes colònies seguien sempre el mateix model. S’alçaven en llocs fàcils de defensar i accessibles per mar. Des d’aquestes bases, els grecs feien bescanvi amb els indígenes. Aquests oferien cereals i metalls, i els grecs els donaven productes manufacturats: teixits i, sobretot, ceràmica.

D’aquest primer assentament, que es coneix amb el nom de Paleàpolis (‘ciutat antiga’) es conserven molt poques restes arqueològiques.

Empòrion

El bescanvi devia anar prou bé. Al cap de cinquanta anys, els grecs s’establien a terra ferma, i abans del 550 aC fundaven la polis d’Empòrion. El nom de la polis feia honor a la tasca que feien els grecs a la seva colònia, ja que empòrion, en grec, vol dir ‘mercat’.

Aquest nou assentament es coneix amb el nom de Neàpolis (‘ciutat nova’), en contraposició al primer assentament, la Paleàpolis. Empòrion era una polis força gran. Una muralla delimitava la ciutat i protegia als seus 1.500 habitants. Tenia àgora, un temple dedicat a Asclepi i una stoà, construcció que servia per fer diversos negocis.

Entre les restes arqueològiques més importants que s’han trobat a la Neàpolis hi ha les estances dedicades a la manufactura de salaons.

Cap al segle IV aC, Empòrion s’independitzà de la metròpoli i inicià una època de gran esplendor. Les seves xarxes comercials arribaven fins i tot al sud-est de la península Ibèrica. La força econòmica dels emporitans els va portar a encunyar moneda, que utilitzaven per als intercanvis que feien amb els indigets, com ara els del proper poblat d’Ullastret. Fou en aquesta època quan els emporitans començaren a fabricar ceràmica i teixits propis. De fet, Empúries fou responsable de la ràpida evolució dels indigets que, d’aquesta manera, van entrar en contacte amb una de les civilitzacions més avançades de l’època.

Les relacions econòmiques amb els ibers van portar el grecs a fundar noves colònies a la mateixa zona. Al segle V aC van fundar Rhode (l’actual Roses). Amb aquestes colònies, la presència grega a Catalunya quedava garantida durant quasi 500 anys.

Després del tractat de l’Ebre (226 aC), Empòrion quedà a la zona d’influència romana, la qual cosa els dificultà el comerç amb els cartaginesos (civilització del Nord

d’Àfrica que rivalitzava amb Roma pel domini del Mediterrani occidental).

Emporiae

Els romans van desembarcar a prop d’Empúries dues vegades. La primera ho va fer Gneu Corneli Escipió l’any 218 aC, durant la segona guerra púnica (que enfrontava romans i cartaginesos). La segona vegada va ser el 195 aC quan el cònsol Marc Porci Cató desembarcà al capdavant de les legions per sotmetre els pobles ibers revoltats contra Roma.

Els romans van construir un campament a l’oest de la polis grega. Al començament del segle I aC, aquest campament es convertí en una ciutat de planta rectangular, que fou anomenada Emporiae, i en la que hi havia un fòrum amb un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, i també un amfiteatre, una palestra i algunes cases senyorials, a més de diversos edificis d’habi-tatges. L’envoltava una muralla que separava els romans dels ibers i de la ciutat grega. Emporiae es convertia així en un motor de la romanització de tota la zona.

L’any 36 aC els romans van enderrocar la muralla que separava el recinte romà del grec. El resultat va ser la creació del Municipium Emporiae, habitat per grecs, ibers, legionaris i colons romans. Aleshores Empúries es va convertir en una ciutat més gran en perímetre i en nombre d’habitants que Dertosa o Bàrcino.

La fi d’Emporiae

Al final del segle I dC va començar la decadència d’Emporiae. Amb la romanització d’Hispània, Tàrraco i Bàrcino es van convertir en les ciutats més importants de la Tarraconense. Empúries va anar perdent població gradualment i al segle III, els pocs habitants que quedaven van abandonar la ciutat i van tornar a la Paleàpolis, que aleshores, com avui, ja estava unida a terra ferma.

Van passar els segles i la ciutat es va anar cobrint de terra, pols i sorra de la platja, que portava ara la tramuntana, ara el llevant. Les pedres romanes i gregues d’Empúries es van aprofitar per construir les cases de les poblacions veïnes, i els marbres es van convertir en calç. La que havia estat la segona ciutat de la Catalunya romana va mig desaparèixer i molt de temps després els pagesos hi conreaven al damunt.

Com altres monuments de l’antiguitat, Empúries no va ser valorada fins al començament del segle XX. El 1908, la Junta de Museus de Barcelona va iniciar les excavacions, que van ser dirigides per Emili Gandia i Josep Puig i Cadafalch (arquitecte modernista). Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) es van suspendre les excavacions, que es reprengueren un cop acabat el conflicte bèl·lic.

Empòrion havia estat el primer contacte de Catalunya amb el món clàssic. Emporiae havia vist com ibers, grecs i romans coexistien en pau durant molts anys. El 1992 Empúries tornava a ser un nexe d’unió amb el món grec, si bé d’una manera simbòlica: les ruïnes grecoromanes van ser el punt d’arribada de la flama olímpica que, procedent de Grècia, havia de cremar en el pebeter dels Jocs Olímpics de Barcelona.

CRONOLOGIA

600 aC Una expedició procedent de la península grega de Focea funda Massàlia.

Fundació de la colònia focea d’Empúries a Sant Martí d’Empúries (Paleàpolis).

575 – 550 aC Els foceus, instal·lats a l’illot de la Paleàpolis, es traslladen al turó d’Empúries i creen el nucli urbà de la Neàpolis.

500 – 400 aC Primeres evidències escrites i numismàtiques de la denominació grega (Empòrion) de la

ciutat. Època d’expansió.

226 aC Tractat de l’Ebre pel qual Empúries queda sota la zona d’influència romana.

218 aC Desembarcament de l’exèrcit romà de Gneu Corneli Escipió en el marc de la segona guerra púnica.

197 aC Creació de les províncies d’Hispània: la Citerior i la Ulterior.

195 aC Marc Ponci Cató desembarca a Empúries amb el seu exèrcit per fer front a una revolta indígena contra Roma. Instal·la un campament estable dalt del turó proper a la ciutat.

100 aC Naixement de la ciutat romana d’Empúries a partir del campament militar de Cató.

45 aC Instal·lació dels soldats veterans de Cèsar per contrarestar les simpaties dels emporitans pels seus enemics.

45 – 25 aC Unificació dels nuclis urbans de la ciutat romana i de la Neàpolis: municipium Emporiae.

69 – 96 dC Abandonament d’àmplies zones de la Neàpolis.

Segle VIII L’antiga ciutat serveix de pedrera per a la construcció de pobles de la rodalia. És sepultada progressivament per la sorra.

GEOGRAFIA

ACTIVITATS 1.- Elaboreu un eix cronològic que representi l’evolució històrica d’Empúries.

2.- Assenyaleu al mapa del mar Mediterrani els noms següents: Focea, Alàlia, Massàlia, Empúries, Rhode, Ullastret, Bàrcino, Tàrraco, Dertosa, Cartago, Roma. 3.- Qui eren els indigets? 4.- Reconstrucció de l’Empúries grega. Identifiqueu al dibuix la Paleàpolis, la stoà i l’àgora. Per què els grecs van emmurallar la Neàpolis? 5.- Quines comunitats estaven establertes a Empúries? 6.- Quina comunitat devia manar al segle I dC? 7.- La paraula Empòrion en grec vol dir? Els romans, en llatinitzar el nom, el van posar en plural. Per què? 8.- Situeu al plànol C el recorregut que heu realitzat durant la visita i els edificis més importants: Asklepieion, Temple de Zeus Serapis, Factoria de salaons, Tabernae, Macellum, Àgora, Stoà. 9.- A qui representa l’estàtua que s’aixeca a mà esquerra un cop hem entrat a l’interior de la ciutat grega? És l’original? 10.- Expliqueu què era l’Asklepieion?

11.- A mà dreta hi ha la planta d’un altre temple. Quin? A quin déu estava consagrat? 12.- A la planta de la factoria de salaons indiqueu on eren els dipòsits, el pati i el magatzem. Què s’hi feia en aquesta factoria? 13.- Aquest carrer era un dels eixos principals de la ciutat, fet que es dedueix pels edificis que el

vorejaven. Com s’anomenaven els que hi havia a mà dreta? Expliqueu com eren aquests locals a l’antiguitat i com eren els edificis on estaven situats:

14.- Seguint pel mateix carrer a mà esquerra trobem aquest altre edifici. Digueu quin és i descriviu-lo Què és el que millor es conserva? Per a què servia? Situats a l’àgora de cara al mar, a mà esquerra hi podem veure la casa del peristil. Què és el peristil? Què era una stoà? Què en queda de la que hi havia a l’àgora? Poseu els noms en aquest dibuix.

Empòrion és una ciutat doble, dividida per una muralla. Abans tenia per veïns alguns indigets que, malgrat que conservaven la seva pròpia administració, van voler tenir una muralla comuna amb els grecs per a la seva seguretat: resultant així una fortificació doble dividida per una muralla mitgera.

ESTRABÓ, Geografia