Els miralls de príncep

Pere Ignasi PoyInstitut Mediterrània (El Vendrell)

ppoy@xtec.cat · @PereIgnasiPoy

Literatura històrica– Categoria de la literatura catalana medieval.– Anomenada o considerada erròniament crònica.– Abraça sobretot els segles XIII i XIV.– Documents informatius, lingüístics, literaris.– Supleix la manca d'una noveŀla catalana medieval.– Autors : Jaume I, Bernat Desclot, Ramon

Muntaner i Pere III.– Una de les recerques pendents de la cultura

catalana.

Llibre del rei En JaumePlantejament tradicional

– Crònica, memòria, obra personal del rei En Jaume

– Cites bíbliques incorporades per un eclesiàstic

– Període: 1208–1276

– Engendrament, Muret, Mallorca i València...

– Sentiment religiós: pietat, providencialisme,devoció, sense fantasia

– Beŀlicositat, crueltat

– Epicitat, prosificació de les cançons de gesta

– Intimitat, to personal i acostat

– Amor a la terra

– Estil viu, espontani i àgil: to de conversa

– Mots d'origen àrab i aragonès, converses en lesllengües originals

Altres llibres– Llibre de Bernat Desclot

a) regnat de Pere II (1276–1286)b) esperit cavalleresc de Pere II

– Llibre de Ramon Muntanera) engendrament de Jaume I–coronació d'Alfons III (1213–1328)b) to militar, viu, exagerat i pintorescc) amor a la terra, la llengua i la dinastia catalana

– Llibre del rei En Perea) regnat de Pere III (1336–1387)b) visió de la política des d'angles propis del que serà el Renaixement

Canvi de perspectiva– En l'època medieval, una crònica és un text que explica la

història d'un país des dels primers pobladors fins a l'èpocadel redactor i estableix puntualment la cronologia delsfets.

– Les cròniques no són mai originals, sinó que es basen elaltres cròniques anteriors a les quals s'uneixen com unaanella d'una cadena que més endavant serà continuada peraltres cronistes.

– Miralls de príncep (specula principis): texts a través delsquals els reis i els prínceps exposen el seu ideal del bongovernant i el bon govern.

«Senyor ver Déu, que ajudeu els vostres súbdits i elsvostres servidors, a Vós sien dades glòria i llaor ihonor, car molt sóc desitjós de veure un rei o unpríncep que fos de tan bones obres com pertanyen aun príncep; car el principat és tan noble cosa,Senyor, que aquell qui el té en poder deuria ésser totveraç, i tot humil, i tot justicier, i tot dolç, i simple, isuau, i ple de lleialtat i de misericòrdia.»

Ramon Llull, Llibre de contemplació (1272)

Llibre del rei En Jaume:Mostres de texts

A. L'ideal del bon govern, i també del bon governant, i la sevaplasmació literària

«I per tal que els homes coneguessin i sabessin, quan haguéssimtraspassat d'aquesta vida mortal, allò que Nós hauríem fet ambl'ajut del Senyor poderós en qui és vera Trinitat, deixàremaquest Llibre per memòria d'aquells que voldran escoltar lesmercès que nostre Senyor ens ha fet, i per donar exemple a totsels altres homes del món perquè facin el que Nós hem fet: posarla seva fe en aquest Senyor que és tan poderós.»

B. El rei, el Llibre i la mentalitat del segle XIII

«Quan ens en tornàvem amb els homes, ens tombàrem cap a lavila per contemplar els sarraïns, car havia sortit a fora el grosde la gent, i un ballester ens disparà, i travessant el capell desol i el batut, ens tocà al cap amb el cairell, prop del front. IDéu volgué que no traspassés el crani! I la punta de la sagetasortia al bell mig de la testa, i Nós, amb la ira que ens agafà,donàrem tal cop amb la mà a la sageta que la trencàrem; i lasang ens eixia cara avall, i amb el mantell de sendal que dúiemens eixugàvem la sang, i anàvem rient perquè la host nodesmaiés! I entràrem en un reial on posàvem i se'ns inflà totala cara i els ulls, de tal manera que amb l'ull de la part on enshavien ferit no hi poguérem veure durant quatre o cinc dies. Iquan se'ns desinflà la cara recorreguérem a cavall tot elcampament perquè la gent no es desconhortés.»

C. Un Llibre dictat: la literatura i l'oralitat

Any 1238, després de la presa de la torre de la Bayţāla, a València.

«Al cap d'un mes, un mercader sarraí vingué a Nós a salva fe. I gent d'En RamonBerenguer d'Àger el trobaren i un el dugué a les anques del cavall; i vingué davantde Nós i ens donà notícies de Zayyān, rei de València, de com endegava les sevescoses i quines eren les seves intencions. I ens digué que tres coses li havien donatgran desconhort: la primera, les galeres del rei de Tunis, que tan poc li hanaprofitat; la segona, aquella torre que li havíem fet cremar; la terça, que veia unahost tan gran entorn seu, que gairebé havien encerclat tota València; i creia que nopodia resistir molt de temps, perquè ells no tenien queviures per al genter d'homes,dones i xiquets que hi havia a València, i per tal com Nós els havíem sobtat, carhavíem assetjat la vila abans que collissin el gra; i creia del cert que no passariamolt de temps que Nós no l'haguéssim. I després d'escoltar les paraules que digué elsarraí, estiguérem molt contents Nós i els de la host quan ens n'assabentàrem. I comque aquest Llibre és tal que no s'hi poden posar menuderies, deixem d'explicarmoltes coses que succeïren, i volem dir les principals per tal que el Llibre no s'hagid'allargar molt, però de les coses que foren importants i bones, sí que en volemtractar i parlar.»

¿ Obra literària,malgrat l'oralitat ?