S’han dit tantes coses i moltes d’elles tancontradictòries que es fa molt difícil xerrard’aquests peixos sense caure en tòpics

terrorífics. La majoria de nosaltresrelacionam el tauró amb la imatge d’un animal perillós i sanguinari

El primer que podríem dir és que ja hihavia taurons fa 400.000.000 d’anys i hanarribat a l’actualitat quasi sense modifica-cions. Des d’abans dels dinosaures ja reg-naven als oceans i mars del nostre plane-ta. Són animals perfectes evolutivament icompletament adequats als seus entorns.De fet, són els únics animals del planetaque pràcticament no han sofert canvisdes de la seva aparició.

El més impressionant del tauronsprehistòrics va ser el Carcharodon megalo-don, que va dominar els oceans durantsetanta milions d’anys. Era com un grantauró blanc d’ara, però de vint metres dellargada i trenta tones de pes!

Una família molt nombrosaLa família dels taurons és molt extensa,

més de 400 espècies amb subdivisions, elque fa molt difícil resumir les seves caracte-rístiques generals. Ni tan sols la seva mesu-ra és semblant, hi ha taurons de 15 centí-metres (el tauró nan) i altres que arribenfins a 15-20 metres (el pelegrí i el tauróbalena). Curiosament, aquests més gransnomés mengen plàncton i són inofensius.

El major tauró carnívor vivent és elCarcharodon carcharias, que rep també elnom de tauró blanc i que pot sobrepassarels set metres de longitud i pesar més detres tones. Conegut amb el malnom de“tauró assassí”, el cine li ha donat una famatan dolenta com immerescuda. Semblaser un resident habitual també del marMediterrani i, en el passat, se’n varen pes-car exemplars a les aigües de Balears,aigües en les que hi ha un bon grapat dediferents espècies de taurons.

CaracterístiquesDepenent de les espècies, la longevi-

tat màxima dels taurons s’estima enuns 30 anys. Generalment són bonsnedadors i poden aconseguir velocitatsd’entre 30 i 60 km/h. Els queixals delstaurons estan formats per cinc o setfileres de dents mòbils i reemplaçables,és a dir, quan una dent es romp o es famal bé és substituïda per una altra, ambla qual cosa poden arribar a tenir milersde dents al llarg del anys.

Els esquals no tenen una estructuraòssia, en el seu lloc posseeixen una estruc-

tura de cartílag semblant al nostre envànasal. De fet, quan un tauró mor i esdegrada l’única cosa que sobreviu al pasdel temps i la descomposició són un gra-pat de dents soltes.

La reproduccióEls seus hàbits reproductors són difí-

cils d’estudiar, per la qual cosa encarase sap poc d’ells. El que sí és conegut ésque la majoria de taurons són ovoviví-pars. Això vol dir que els ous es desen-volupen dins de la mare i que neixenquan les cries ja estan totalment forma-des. Hi ha, però, espècies que són oví-pares i d’altres que són vivípares.

Una alimentació variadaLa dieta dels taurons és molt variada i

generalment carnívora. Mengen peixos,tortugues o crustacis, fins i tot aus aquàti-ques. Alguns, com ja hem dit, només s’ali-menten d’invertebrats i de plàncton. Coma grans depredadors que són, juguen unimportant paper en el manteniment del’equilibri ecològic del medi marí, situant-se en la cúspide de la cadena tròfica ali-mentària.

Normalment l’home no forma part delrepertori alimentici dels taurons. De fet,els atacs a persones els podríem qualificarde fortuïts, el que passa és que quan unapersona rep una mossegada de tauró ésmolt difícil que sobrevisqui.

El més probable és que per caçar facinservir primer l’oïda, per advertir la presèn-cia d’una presa en les proximitats. Desprésutilitzen l’olfacte, ensumant un rastre desang que els confirmarà aquesta presèn-cia. Quan ja són molt a prop de la presa,empren la vista, i una vegada iniciat l’atac,seran uns electrorreceptors anomenatsbutllofes de Lorenzini que tenen a lapell els qui el guiïn per capturar i menjar-se la presa amb èxit.

En perillVal la pena recordar que hi ha moltes

espècies de tauró en perill i altres gairebéextintes per la sobreexplotació pesqueradegut a la comercialització de les sevesaletes, la seva pell i les dents.

I tranquils, no vos preocupeu, que elstaurons encara no han atacat mai ningú ales nostres platges!

Eduard ConnollyMestre i monitor de busseig

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 791 . 10 d’octubre de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Els magnífics taurons

Els taurons poden viure uns 30 anys. FOTO: STCK.XCHNG

Per saber-ne mésSi vos interessa el tema trobareu aInternet multitud de planes. Vos reco-manam especialment http://tiburo-nes.iespana.es/ i un llibre publicat famolt poc Tiburones en el Mar Balear,escrit per Juan Poyatos i Ana MaríaAbril i publicat per Editorial Moll.

Els nostres instituts

Nom del centre:IES DAMIÀ HUGUET

Nivells d’ensenyament:ESO, batxillerat, ESPA igarantia social d’auxiliard’ofimàtica

Adreça: Camí des Revellar,s/n - 07630 Campos

Telèfon: 971 16 00 85Fax: 971 16 02 13

Correu electrònic:iesdamiahuguet@educacio.caib.es

Web:www.iesdamiahuguet.net

Matrícula: 510 alumnes

Professorat: 74

Serveis: Transport escolardes de Ses Salines i laColònia de Sant Jordi

IES Damià Huguet (Campos)

La propera setmana, Col·legi Verge de Monti-sion (Porreres)

L’equip directiu d’aquest centre, que rep elnom del poeta campaner, està format, desde fa quatre anys, per la directora AntòniaSerra, el secretari Miquel Barceló, la capd’estudis Francisca Font, la cap d’estudisadjunta Bàrbara Rigo i la cap d’estudisd’ESPA Francisca Mas Roch. Tenen unabona notícia per a la comarca, la implanta-ció del cicle formatiu de grau mitjà d’aten-ció sociosanitària.

-Presentau l’institut...-Va néixer el curs 1996-97. Des dels seus ini-cis, el centre estava situat a l’edifici del carrerSerrano que l’escola pública Joan Veny i Clarva cedir per fer-hi un institut i s’hi va cons-truir un edifici nou amb vuit aules. Ben aviataquest espai va resultar insuficient i el curs2003-04 estrenàrem el nou institut al camídes Revellar. En aquests onze cursos, hempassat de 162 alumnes als 510 actuals.

-Heu tengut canvis de professorat enrelació al curs anterior?-A causa de l’augment de tres grups, hempassat de 64 a 74.

-Quines altres novetats destacau?-Entre d’altres, iniciam el projecte de SeccionsEuropees en anglès a segon i tercer d’ESO.

Alguns alumnes de segond’ESO fan música enanglès i, a tercer, hi estu-dien les ciències socials.

-Comptau amb unDepartamentd’Orientació consolidat,enumerau les tasquesmés rellevants que rea-litza a principi de curs?-Intervé en el disseny delsdiferents grups del cen-tre, canalitza la informa-ció rebuda des de lesescoles adscrites referenta l’alumnat de 1r d’ESO, realitza els infor-mes necessaris per reconduir l’escolaritza-ció dels alumnes que per diferents cir-cumstàncies abandonen l’ensenyamentordinari per passar a programes alternatiusdel nostre o d’altres centres: diversificaciócurricular, iniciació professional...

-A Campos és previst un augment moltgros de població, com afectarà el centre?-Aquest tema ens preocupa molt, ja que laconstrucció desmesurada ha fet créixer elpoble irracionalment. Sabem que les esco-les de primària estan al límit i l’Ajuntament

fa passes per construir uncentre nou. Hem notataquest creixement en unincrement de la matrículai ara ja tenim problemesd’espai. No ens agradenels centres molt grossos ipensam que els centrespetits són més humans imés bons de gestionar.Per això, no creiem queuna ampliació sigui lanostra solució. Més aviatpensam que seria millorconstruir un institutd’ESO a Ses Salines per

als alumnes d’aquest municipi i així es des-congestionaria el nostre centre.

-Sou un dels pocs instituts que fa classesd’ESO per a persones adultes.-Impartim els estudis d’ESPA de 1r a 4td’ESO des de fa quatre cursos. Les clas-ses són els vespres, de les 18 a les 22 h.Dins aquest horari, oferim també classesde preparació per a les proves d’accés ala universitat per a majors de 25 anys, depreparació de les proves d’accés alscicles formatius de grau mitjà, d’anglès idels nivells B i C de català.

ANTÒNIA SERRA, DIRECTORA

“Estam pendents d’una ampliació, per poder impartir el cicle de grau mitjà d’atenció sociosanitària”

FOTOS: GUILLEM BOSCH

2 Diario de Mallorca Dimecres, 10 d’octubre de 2007Diari de l’escola

Diario de Mallorca 3Dimarts, 10 d’octubre de 2007 Diari de l’escola

La visita va dirigida als alumnes de 3 a 12 anys. FOTO: SEBASTIÀ LLOMPART

Les visites es poden fer de dilluns a divendres. FOTO: SEBASTIÀ LLOMPART

Des de fa alguns anys, Diario deMallorca ofereix als centres edu-catius de Mallorca la possibilitatde visitar les instal·lacions del RCDMallorca. Hi ha centres que no leshan visitat mai i d’altres que hofan cada curs. Aquí vos recordamen què consisteix la visita.

L’objectiu bàsic és aconseguirque els nins participants puguingaudir i aprenguin, de maneralúdica i participativa, tot el queenvolta l’entorn del RCD Mallorca,coneixent les seves instal·lacions,la seva història i les seves actitudsmés importants: constància iimplicació per arribar i mantenir-se a Primera divisió.

Abans de la visita es podran tre-ballar a nivell d’aula diferents con-tinguts relacionats amb el tema dela visita escolar.Aquests contingutsvariaran segons el nivell del grup-classe que hagi de fer la visita.

Amb els alumnes d’educacióinfantil contribuirem al seu desen-volupament treballant l’àrea de laidentitat i autonomia personal,mitjançant la coneixença del coshumà. Per altra part, també contri-buirem a l’àrea del medi físic isocial, donant a conèixer un espaiper a l’oci i la cultura de l’esport.

Pel que fa a educació primària,s’intentarà treballar diferentsobjectius:■ Comportar-se d’acord als

hàbits de salut i cura corporalque es deriven del coneixe-ment del cos humà i de lesseves possibilitats i limita-cions, mostrant una actitudd’acceptació i respecte a lesdiferències individuals.

■ Participar en activitats grupalsaportant un comportamentconstructiu, responsable i solida-ri, valorant les aportacions prò-pies i les dels altres companys.

■ Reconèixer i apreciar la seva per-tinença a un dels grups socialsamb característiques i trets pro-pis (pautes de convivència, rela-cions entre membres, cos-tums...), respectant i valorant lesdiferències amb altres grups irebutjant qualsevol classe dediscriminació per aquest fet.

Aquests i altres objectius es podrantreballar mitjançant un material quepodran trobar a la web de laFundació Reial Mallorca en elmoment que es confirmi l’assistència.

La visitaEls alumnes seran conduïts per

les instal·lacions del club per una

persona encarregada de realitzar elguiatge de la visita escolar. Aquestapersona els anirà explicant la histò-ria del Real Mallorca, per tal que esvagin conscienciant de la importàn-cia de la continuïtat i de l’esforç perpart de tota la gent que envolta elclub i dels jugadors per aconseguir

estar a Primera divisió.Els alumnes seran convidats a

berenar gratuïtament per corte-sia de Rosdor i Laccao i rebrandiferents obsequis, entre ells unacamiseta amb en Noti i Dimonió,les mascotes de Diario deMallorca i del RCD Mallorca.

DestinatarisLa visita va dirigida als alum-

nes d’edats compreses entre 3 i12 anys (educació infantil iprimària).Reserves

Les visites es podran fer dedilluns a divendres, durant tot el

curs escolar (exeptuant els dillunsdesprés dels partits a l’OnoEstadi). Per fer la reserva de la visi-ta conjunta a Diario de Mallorca iRCD Mallorca o ampliar la infor-mació podeu telefonar al 971 1703 77 i demanar per na MaríaJosé Garrofé.

Voleu visitar el Reial Mallorca?Activitats

Visites escolars a l’Hipòdrom Son Pardo

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 10 d’octubre de 2007Diari de l’escola

Gegants d’AlcúdiaFITXA TÈCNICA

Nom del gegant: L’amo en Jaume Panxa-rojaAlçada: 3,50 metresPes: 37 quilograms

Nom de la geganta: Madò AinaAlçada: 3,50 metresPes: 37 quilograms

Propietat: Ajuntament d’AlcúdiaPortadors: Colla de Geganters d’AlcúdiaAny d’estrena: 1988, reformats 2006Constructors: Pep Fluixà / Manel AlbaFestivitat en què celebren la trobada: No hi hauna data determinada

Les dades del pes i de l’alçada han estat facilitades per la

Colla de Geganters d’Alcúdia

No fa gaire s’ha sabut que la vila d’Alcúdia ja disposava degegants al 1690. Això la converteix en una de les primeres locali-tats mallorquines on hi ha presència documentada d’aquesttipus de figures. La notícia feta pública per Toni Mayol durant lesV Jornades de Cultura Popular, celebrades precisament a Alcúdia,a la comunicació Els gegants i altres personatges fantàstics a la partforana en l’antic règim (segles XIV-XVIII), té una gran importànciapel fet d’esser una de les poques referències que existeixen aMallorca de la presència de gegants durant aquell segle XVII.

Ja molt posteriorment tornam a tenir notícies de gegants ala vila alcudienca. No se sap gaire cosa d’ells. Pot ser, per les fac-cions dels caps i altres elements, siguin construits per la casaMirete y Rubio de Múrcia. El que sí es tenen són imatges docu-mentals d’aquests gegants. Corresponen a una filmació del’any 1956 quan surten a ballar a l’actual plaça de la Constitucióper les festes de Sant Jaume i anys més tard, al 1965, tornen aaparèixer en unes imatges d’una pel·lícula de Rafel Bordoy, enaquest cas plantats al portal de la Casa de la Vila. Les duescaracterístiques que fan destacar aquesta parella de gegants,que desapareixeren a finals dels anys 70, són que ell portavabarretina i ella anava vestida de pagesa i era de raça negra.

Ja al 1988, Alcúdia recupera la seva tradició gegantera.Pep Fluixà obrà en Rampell i na Pipella, una parella de

pagesos vestits de forma tradicional mallorquina, ella ambindumentària del segle XVIII i ell de principis de segle XIX.Eren gegants estàtics i no estaven preparats ni per ser por-tats, ni per ballar. Per tal de canviar aquesta característica,l’any passat, el 2006, s’encarregà a Manel Alba que dotàs aaquesta parella d’una estructura interna que permetéspoder-los fer desfilar i dansar. A més se’ls canvià el vestuari,en aquest cas fet per Bartomeu Massanet, després d’unmeticulós estudi sobre vestuari tradicional mallorquí duit aterme per Antoni Bibiloni, tal i com ja s’havia fet divuit anysenrera, tot i que ara van vestits com una parella mallorqui-na de la part forana de mitjan segle XIX. Així, el passat mesde desembre es tornaren a presentar a Alcúdia i a la comu-nitat gegantera de Mallorca l’amo en Jaume Panxa-Roja imadò Aina, els nous gegants, amb nous noms i amb unanova música i dansa originals d’Antoni Bibiloni amb lacol·laboració de Joan Crespí (flautista).

Amb motiu d’aquesta presentació l’Ajuntament de lavila edità el díptic Els Gegants d´Alcúdia tornen a ballar, ons’explica breument la història d’aquestes figures i la sevapresència a les festes i celebracions alcudienques.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (25)Apunts

Joves. Molt a dir

Fins dia 28 d’octubre es podràvisitar, al Parc de Ses Estacionsde Palma, l’exposició itinerantJoves. Molt a dir, organitzadaper l’Obra Social de “la Caixa”en col·laboració del’Ajuntament de Palma.L’objectiu és potenciar el paperactiu dels joves en la construc-ció de la societat i promourevalors ètics i de convivència.S’ofereixen visites guiadesgratuïtes dirigides a centres iassociacions juvenils. Mésinformació al 607 47 10 20.

Rellotges de sol

Dins la campanya Art i Ciència,els dies 18, 19, 22, 24, 25 i 27d’octubre se celebrarà el cursCàlcul i disseny de rellotges desol, a càrrec del gnomonistaJoan Serra Busquets. Cada ses-sió durarà 2 hores, excepte lade dia 27 que en durarà quatre(es tracta d’una passejadagnomònica). El curs estàadreçat a persones adultes. Mésinformació a info@balearsfa-ciencia.org o al 971 17 65 22.

Tutors de batxillerat

La I Trobada de la UIB ambtutors de batxillerat de les IllesBalears, adreçada al professoratde Mallorca, se celebrarà el dia 9de novembre, de les 9 a les 13hores. L’objectiu és informar del’estat actual del procés de con-vergència de la UIB amb l’espaieuropeu d’educació superior, del’acolliment i la tutoria dels nousalumnes de la UIB i presentar l’o-ferta d’orientació. El terminid’inscripció acaba el 26 d’octu-bre. Més informació al 971 17 2939 i a www.uib.es/tutors

Curs de monitors

L’Escola d’Estudis de l’Esplai haorganitzat un curs semiinten-siu de monitors de temps lliu-re. Va dirigit a les persones inte-ressades en conèixer i treballardins el món del temps lliure.Cal tenir més de 18 de anys iestar en possessió del graduatescolar. El termini d’inscripciófinalitza dia 20 d’octubre i elpreu és de 225 euros. Mésinformació al 971 72 89 03.