Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i

francèsNatxo Sorolla

Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC

Índex Introducció Els grups lingüístics Els fluxos interlingüístics

Els lusoparlants Els castellanoparlants

Visió general dels grups lingüístics a Andorra

Introducció

La població

Gràfic 1.1 La població d'Andorra des del 1955.

13.623

19.545

26.558

35.460

44.596

54.507

8.392

63.859

69.873

6.189

76.875

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2004

Els grups lingüístics

Els grups lingüístics Delimitació d’un grup social: complex

Dificultat límits clars Segmentació ètic: diferència de comportaments

detectats per l’analista Segmentació èmic: diferència socialment rellevant

(no ens importen) Andorra complexa:

Catalanoparlants establerts històricament Castellanoparlants migrats a mitjans de segle

passat Migracions de portuguesos o francesos Noves migracions

Els grups lingüístics Classificació del multilingüisme:

El monolingüisme no és comú Permeabilitat de relacions interètniques Grups de població que utilitzen o s’identifiquen

amb més d’una llengua Itineraris lingüístics, d’una llengua d’origen a usos

lingüístics actuals distants Àmplies zones grises difícils de delimitar per

diferències entre la primera llengua parlada, la llengua amb que s’identifiquen, la llengua que parlen amb els seus fills...

Els grups lingüístics Analogia amb la lingüística (dialectologia):

Es definixen uns trets fonètics i es classifica els diferents parlars segons la producció fonètica

El límit (territorial) que delimita una producció d’una altra s’anomena isoglossa i la realitat es forma per un seguit d’isoglosses entrecreuades, un continum.

Però en alguns casos concrets els feixos d’isoglosses passen per un mateix lloc, i este feix d’isoglosses és el que habitualment diferencia entre sistemes lingüístics, dialectes, etc.

Analogia per a delimitar grups sociolingüístics segons els límits d’una amalgama de variables: competències, usos i representacions lingüístiques, i variables sociodemogràfiques.

Anàlisi de conglomerats per a detectar la coincidència de trets de comportament que diferencion els parlants entre si, establint un límit entre grups

Els grups lingüístics Disseccionar el multilingüisme andorrà

Mostrar-lo tan heterogeni com ens siga possible La diversitat del grups ja de ser coherent

sociolingüísticament Tindrem en compte diferents possibilitats de

subdivisió Triem la combinació que maximitze el nombre de

conglomerats que a la vegada mantinga un comportament coherent

S’ha adoptat una divisió de nou conglomerats

Les fonts Enquesta d’Usos Lingüístics a Andorra

(EULAND 2004) Generalitat de Catalunya i Govern Andorrà 15 i més anys Mostra de 637 individus. Telefònica. Marge d’error +/- 3,94%

(nivell de confiança al 95,5%)

Andorra: grups sociolingüístics 9 conglomerats El català, el castellà i el portuguès tenen dos

tipologies de parlants El francès en té una Una per a altres llengües Grup intermedi entre el castellà i el català.

PORTUGUÈS

PORTUGUÈS

PORTUGUÈS

PORTUGUÈS

PORTUGUÈS

PORTUGUÈS

PORTUG.

PORTUG.

RESTA

RESTAFRANCÈS

FRANCÈS

FRANCÈS

FRANCÈS

FRANCÈS

FRANCÈS

FRANCÈS

CATALÀ

CATALÀ

CATALÀCATALÀ

CATALÀ CATALÀ

CATALÀ CATALÀ

CATALÀRESTA

2.3.4.5.6.7.8.9.

ALTRES LLENGÜES

CASTELLÀ

CASTELLÀ

CASTELLÀ

CASTELLÀ

CASTELLÀ

ALTRES LLENGÜES

ALTRES LLENGÜE

S

ALTRES LLENGÜE

S

ALTRES LLENGÜ

ES

CASTELLÀ→ CATALÀ

CASTELLÀ→

CATALÀ

CASTELLÀ→

CATALÀ

CASTELLÀ→

CATALÀ

CASTELLÀ→

CATALÀ

CASTELLÀ→

CATALÀ

PORTUG.→

CAST. i CAT.

9. Catalanoparlants nascuts fora

d’Andorra20%

8. Catalanoparlants nascuts a Andorra

11%

7. Castellanoparlants transitius al català

15% 6. Els fills dels Castellanoparlants

8%

5. Castellanoparlants mantenidors

14%

4. Altres8%

3. Els francoparlants9%

1. Lusoparlants mantenidors

8%2. Lusoparlants

transitius7%

Els conglomerats

Catalanoparlants nascuts a Andorra (11,3%) Andorrans

Nats a Andorra i amb passaport andorrà (100%) Fills de pares nascuts a Andorra o Catalunya

(70%) Parlen català

Origen: llengua primera (99%), progenitors (93%) i s’hi identifiquen (100%).

Família: amb parella (90%) i transmet fills (100%) Fora de la llar > 80% (també amics)

Percentatges menors només botigues (76%) i supermercats (67%)

41 anys mitjana

Catalanoparlants nascuts fora d’Andorra (20,1%) Conglomerat més gran Nascuts fora d’Andorra (96%) Parlen català

Llengua inicial (95%), progenitors (88%) i identificació (100%)

Transmet als fills (99%) Fora de la llar presència molt forta (algun punt per

davall dels nascuts a Andorra) 54 anys mitjana

Castellanoparlants mantenidors (13,8%) Nascuts a l’Estat Espanyol (fora de Catalunya)

(85,8%) Parlen castellà:

Castellà llengua habitual (100%), progenitors (98%) i identificació (97,4% )

Fora de la llar > 85% Metge, amics, caixes i bancs, botigues o telèfon

En la transmissió reduix sensiblement manteniment: parlen predominantment el 73%

Majoria no sap parlar català (62,8%)

Castellanoparlants transitius al català (15,2%) Origen geogràfic heterogeni:

Andorra o Catalunya (53%) i Estat Espanyol (40%) Origen castellà:

Llengua inicial (85%), amb progenitors (75%). Tots saben parlar el català.

Transició al català Amb germans, grup menut Identificació castellà (49%) o català (41%) Amb fills majoria català (54%). Castellà (20%). Fora de la llar, presència català:

Amics o faena: de cada 5, 2 català, 2 català i castellà i 1 castellà.

Més català supermercats (58%), botigues (70%) i caixes i bancs (90%).

Els fills dels castellanoparlants (8,3%) Nats a Andorra (100%) i passaport andorrà (83%) 24,9 anys de mitjana. Conglomerat més jove.

No tenen fills. Parlen castellà

Llengua inicial (91%) Manté amb germans (73%)

Però incorporen el català en molts àmbits a diferència dels mantenidors: Alta competència escrita en català (93%) Gran part s’identifica amb el castellà (61%), però fa l’entrevista en català

(93%) 52% parla català amb la parella Amb els amics castellà (44%), però també català (29,1%) Equilibri d’ús català i castellà:

Amb veïns Amb companys d’estudi una mica més castellà Amb companys de faena o supermercats una mica més català.

Sobretot català a botigues (64%), metge (65%) o caixes i bancs (92%)

Lusoparlants mantenidors (7,6%) Portuguès inicial (100%) i parella (92%)

Manté amb els fills (70%) com a llengua predominant

També en part de les relacions socials 30% amb els amics o món laboral.

Fora de la llar castellà (llengua predominant) Botigues (86%), bancs (86%) o metge (90%)

38 anys mitjana

Lusoparlants transitius (6,7%) Llengua inicial portuguesa Incorporació castellà família

Reduix amb progenitors Reducció major amb parella i fills

40% utilitza castellà Incorporació català

Coneixement oral català (93%) A diferència dels lusoparlants mantenidors,

incorporen el català Veïns (12%), relacions laborals (32% català i 44%

castellà). Mes joves que mantenidors: 31 anys mitjana

Nivell baix de natalitat

Els francoparlants (8,6%) Origen francès = manteniment de la comunitat lingüística. Hi

pertanyen : més del 90% dels nascuts a l’estat francès o passaport francès 95% dels qui tenen el francès com a llengua inicial o la parlen amb els seus

progenitors. Per tant, la pràctica totalitat dels francòfons pertanyen a este conglomerat.

Parlen francès nucli familiar Progenitors (85%), identifica o llengua habitual (77%) Manté amb parella (67%) i transmet fills (86%)

Fora de la llar mantenen més pròpia llengua que lusoparlants: Metge (44%), amb amics (30%) Companys de faena. 3 terços: 1 francès, 1 català i 1 castellà. 23% fa enquesta completa en francès 19% l’utilitza amb els seus amics de llengua catalana Resta d’àmbits el francès es manté visible

Com a llengua interètnica utilitzen una mica més el català que el castellà Tot i que només el 64% diu saber-la parlar Bancs: català 53%, francès 21% i castellà (16%) Botigues: 41% català i 28% castellà

Altres llengües (87,3%) Heterogeneïtat Parlants d’altres llengües

Les llengües altres es mantenen en l’àmbit familiar

Però desapareixen en la resta d’àmbits, per a adoptar el castellà.

El 54,1% no sap parlar català. Una part molt important (39,1%) són jubilats

9. Catalanoparlants nascuts fora

d’Andorra20%

8. Catalanoparlants nascuts a Andorra

11%

7. Castellanoparlants transitius al català

15% 6. Els fills dels Castellanoparlants

8%

5. Castellanoparlants mantenidors

14%

4. Altres8%

3. Els francoparlants9%

1. Lusoparlants mantenidors

8%2. Lusoparlants

transitius7%

Els conglomerats

Fluxos interlingüístics

Fluxos interlingüístics Les principals transfusions són

Del castellà cap al català Del portuguès, les altres llengües i el francès cap

al castellà Menors, d’estes darreres cap al català

Els lusoparlants

Els portuguesos Són el 14,4% de residents a Andorra

Formen dos conglomerats Lusoparlants mantenidors (7,6%) Lusoparlants transitius (6,8%)

Ús diferenciat de tres llengües: portuguès, castellà i català

Fluxos interlingüísticsPortuguès

% d’ús de cada llengua de cada conglomerat de base portuguesa

7,3

32

45

43

43,5

19,5

4 5,30

0

1020

30

4050

60

70

8090

100

1.Lusoparlantsmantenidors

2.Lusoparlants

transitius

% ús català % ús castellà%ús portuguès % ús francès% ús altres

Cap grup utilitza una llengua predominantment

Els portuguesosDistribució per edat

0,0

0,1

0,1

0,2

0,2

0,3

0,3

0,4

0,4

0,5

15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 ≥75

1. Lusoparlants mantenidors 2. Lusoparlants transitius

ANDORRA

Conclusió: el portuguès

La principal via d’abandó del portuguès és l’adopció del castellà en l’àmbit familiar i els amics

Sobretot s’establix amb els usos amb la parella Important polarització del coneixement del catàlà L’adopció del castellà en els usos familiars correlaciona

amb l’ús visible del català fora de la llar (sobretot en els àmbits més catalanitzats)

No tenim dades per interpretar les raons per les que s’adopta el castellà o es manté el portuguès amb la parella

L’adopció del castellà a la llar i l’adopció tímida del català fora de la llar pot estar relacionats amb el projecte migratori → intenció de quedar-se i integrar-se

HIPÒTESI OBERTA– Projecte migratori–

Els castellanoparlants

Percentatge d’ús de les llengües

19,1

44,857,4

75,4

46,836,6

2,6 5,9 5,40,2 1,9 0,12,7 0,5 0,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

5.Castellanoparlants

mantenidors

6. Els fills delscastellanoparlants

7.Castellanoparlantstransitius al català

% ús català % ús castellà %ús portuguès% ús francès % ús altres

Distribució per edat

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 ≥75

5. Castellanoparlants mantenidors

6. Els fills dels castellanoparlants

7. Castellanoparlants transitius al català

ANDORRA

Castellanoparlants inicials: pertinença als conglomerats de base castellana segons grups d’edat

010

2030

405060

7080

90100

15

-19

20

-24

25

-29

30

-34

35

-39

40

-44

45

-49

50

-54

55

-59

60

-64

65

-69

70

-74

>7

4

7. Castellanoparlants transitius al català

6. Els fills dels castellanoparlants

5. Castellanoparlants mantenidors

Conclusió Entre els grups de població castellanoparlant

més jove desapareix la figura dels mantenidors i la figura dels transitius

Entre jóvens nou itinerari propi i dominant Similar al dels castellanoparlants transitius en

usos Però lligat a l’origen territorial andorrà i al

passaport

Conclusió: transitius – portuguès i castellà Els lusoparlants transitius adopten el castellà amb la

parella Els castellanoparlants transitus adopten el català

principalment amb els fills El portuguès no té un paper interètnic a Andorra

S’adopta el castellà ja amb la parella El català té valor social d’andorranització: almenys entre

castellanoparlants, El castellà és la llengua interètnica i intraètnica entre

castellanoparlants → llengua d’aparellament també Però es transmet el català als fills pel (suposem) valor

social

Treball Qualitatiu

Espai sociolingüístic

Espai factorial i conglomerats

Català

Castellà

Francès

Portuguès

Conclusions

Conclusions El multilingüisme andorrà provoca fluxos interlingüístics Els transvasaments més clars:

Des del portuguès cap al castellà i el català Des del castellà cap al català

Itineraris transitius entre lusoparlants quan s’adopta el castellà amb la parella Les parelles també són d’origen portuguès Només si s’adopta el castellà en família → s’utilitza el

català fora de la llar Castellanoparlants transitius

Castellà amb la parella S’adopta el català amb els fills

Conclusions Competència oral de català polaritza mantenidors /

transitius Edat en arribar a Andorra i socialització andorrana:

Andorra manté la capacitat d’atracció del català amb els socialitzats al territori Castellanoparlants Certa mesura, també els lusoparlants

Fluxos migratoris interferixen Per tant, la normalització del català a Andorra

necessita fixar-se en tres punts: Visió del fenomen sociolingüístic des del component

migratori L’extensió del coneixement del català, que no és universal L’anàlisi detallat i qualitatiu dels processos que hi ha darrere

tria del castellà com a llengua de parella entre portuguesos o del català com a llengua amb els fills entre castellanoparlants

Conclusions Èxit de la normalització lingüística del català

El català cresca en la configuració del cabdal central

Cabdals del corrent central (castellà cap al català) es mantinguen amb la vigorositat actual

Reconfigurar les aportacions del portuguès i el francès aproximant-los cap al català

Futur recerca sociolingüística El corrent central andorrà

Final d’aigües ocupat pel català: capgirament de la substitució lingüística)

Vall ocupada pel castellà: llengua substituent que augmenta el seu cabdal amb les noves migracions

Configuració dels corrents andorrans (hipòtesis) Molt similar al de l’àrea metropolitana de Barcelona A altres corrents com la de l’àrea alacantina, la de

Palma o la de la ciutat de València el corrent central ha hagut d’estar ocupat per complet per la llengua substituent, el castellà, que ha adoptat el paper de llengua interètnica, i amb un feix d’afluents ètnics entre els que es troba el català, que és configura com una llengua ètnica més.

Futur camp d’estudi: Anàlisi del corrent principal en altres comunitats Formulació de models generals

Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i

francèsNatxo Sorolla

http://xarxes.wordpress.com natxosorolla@gmail.com

Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC

Moltes gràciesper la vostra atenció