Els grans reptes - · PDF fileASCAMM L’amenaça dels preus Europa vol...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

53M

AIG

DE

20

11

Entrevista: Hidehiro Tsubaki, cònsol general del JapóRetrat Professional: Sergi BoleaEmpresa: ASCAMM

reptessosteniblede la mobilitat

Els grans

Theknos 153.qxp 17/5/11 10:58 Página 1

��

��

��

��!"� �� #��

SERVEI DE BORSA DE TREBALLDóna't d'alta a la borsa de treball més especialitzada

637 entrevistes d'orientació professional i 622 ofertes de treball

ASSESSORIA PROFESSIONALGaudeix del SOT (Servei d'Orientació Tècnica)

1549 consultes (presencials, telèfon i e-mail)

PUBLICACIONSInforma't puntualment de l'actualitat tècnica

48 butlletins, 12 Theknos i 6 manuals tècnics

ASSESSORIA JURÍDICAFes consultes legals, fiscals i laborals

662 consultes personals

FORMACIÓAprofita la formació a mida per als col·legiats

57 cursos, 121 conferències i 4450 assistents

NETWORKINGRelaciona't en les 11 comissions

i en els actes socials

102 reunions de comissions

SERVEIS I DADES 2010


Un any més, i tal com esta-tutàriament està determinat,la Junta de Govern ha passatcomptes davant de tots elscompanys que varen assistira la Junta General Ordinàriad’aprovació de comptes delsresultats econòmics correspo-nents a l’exercici 2010.

L’any 2010 ha esdevingutd’una importància cabdal pera tot el món dels col·legis pro-fessionals, arran de l’entradaen vigor de l’anomenada Lleiòmnibus, i, en particular, derellevant afectació per alscol·legis tècnics, ja que elReial decret 1000/2010 valimitar fortament el nombrede visats obligatoris. Cal dirque al CETIB, tant a causa dela previsió de contenció en ladespesa prevista des de co-mençament de 2010, com pelfet que l’esmentat reial decretno va entrar en vigor fins acomençament d’octubre, elsresultats han estat força posi-tius. Això ha permès man-tenir-nos dins d’un nivellacceptable, ja que hem tingutun actiu superior a l’anteriorexercici i un passiu que per-tany solament a les despesesnormals a curt termini.Aquest fet ens ha de permetreafrontar el futur immediatamb tranquil·litat i nous pro-jectes —que en tenim imolts— i seguir treballantper adaptar la nostra organit-

zació al nou entorn. Tot aixòamb el teló de fons d’una crisieconòmica omnipresent i lareconversió a la qual, de bensegur, es veuran abocades lesnostres institucions.

Cal tenir present que, mal-grat la davallada del nombrede visats motivada pels dosfets fonamentals indicats —lacrisi i el reial decret— i, abanda d’altres irrefutablesobligacions legals, els col·le-gis hem de mantenir obli-gatòriament i assegurar l’a-dequada infraestructura delservei de visats i mantenir-nela qualitat. No s’ha d’oblidar,però que, entre d’altres aspec-tes, som responsables sub-sidiaris dels danys que tin-guin l’origen en defectes ques’haurien d’haver posat demanifest en visar el treballprofessional, fet que compor-ta no sols mantenir la partidaamb aquest objectiu, sinó amés incrementar-la. Per tant,el repte és doble: seguir man-tenint la qualitat de sempreen tots els serveis que oferimals professionals d’enginye-ria mentre que posem enmarxa nous projectes —i aixòvol dir gairebé sempre novesinversions— que aportin mésvalor afegit a la col·legiació:el tecnovisat 3.0, més presta-cions i servei de l’actual borsade treball, noves eines quefacilitin l’accés a la formació

contínua dels col·legiats, méscampanyes de promoció de laguia de professionals, etc.

És clar, però, que si lesperspectives no fan un gir de180º, i en funció de la futuraLlei de serveis professionals,probablement l’actual modelde col·legis professionals evo-lucionarà en diferents sen-tits, i serà, doncs, moltimportant per a la nostra ins-titució —entre altres aspectesno menys rellevants— afron-tar amb garanties el futur idisposar d’una economia sa-nejada, tal com ha quedatpalès en aquesta última Jun-ta General Ordinària.�

3

Una economia sanejadacom a garantia de futur

Podem afrontarel futur immediatamb tranquil·litati nous projectestot i les dificultats

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

Crèdit:menys i més car

07EN SEGONS

Vehicles elèctrics,ampli consens social

ENTREVISTA

Hidehiro Tsubaki,cònsol general del Japó

28

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: Miquel Darnés. Coordinaciói realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col.laboracions en aquest número: Jèssica Casulà, Departament de Fitness del DIR, JordiGarriga, Jordi Goula, Manel Haro, Judith Josa, Albert Punsola, David Roman, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB. Imatges:Canetti Fotografia, Arxiu del CETIB, Xavier Corbella, Manel Haro, Marc Javierre, Mobecpoint, Shutterstock, Andreu Zaragoza. Disseny original: Estudi Freixes.Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è – 08007 Barcelona [email protected] Tel: 932 72 54 30. Impressió i enquadernació: SprintCopy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 335 – 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81,[email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estiguésinteressat en una autorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (FSC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

34ARTICLE TÈCNIC

37INFORMACIÓ PROFESSIONAL

ASCAMM L’amenaça dels preusEuropa vol eficiènciaSilici

42PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

16RETRAT PROFESSIONAL

Sergi Bolea

“El mésimportant davantd’uns fets comaquests ésaconseguir lainformació mésràpida i precisapossible i,sobretot, ambrigor científic”

Tesla Roadster,innovació elèctrica

La repercussió de la futura Llei de serveisprofessionals en els col·legis, a debatInformació col·legial, pàgina 8


02 03 04 05 06 07 08

01

09 10 11 12 13 14 15

16 17 18

2423

3130

19 20 21

25 26 27 28 29

22

Maig 2011 Dilluns 23

Curs d’introduccióa l’energia minieòlica

Dies 23, 24, 26 i 31 demaig i 2 de juny de 2011.Impartit per ponents de l’empresa NavitasParadigma. De les 17 a les 20 h al Tecnoespaidel CETIB.

Dimecres 18

Curs de Climatització

Dies 18, 19, 25 i 26de maig i 1, 2, 6, 8, 9, 14,20 i 22 de juny de 2001.Organitzat per ACTECIR(Associació Catalana de Tècnics en Energia,Climatització i Refrigeració).De 18 a 21 h al Tecnoespaidel CETIB.

El Vehicle elèctric i l’eficiència del sistema

A càrrec de Luis Pinós,delegat regional nord est de l’empresa Red Eléctricade España, S.A.U.A les 18.30 h a la salad’actes del CETIB.

22

EN PORTADA

La Llei 9/2003 de mobilitat de Catalunya defineix la mobilitat sostenible comaquella que se satisfà en un temps i amb un cost raonables i minimitza elsefectes negatius sobre l’entorn i la qualitat de vida de les persones.

46SALUT

Aeròbic amb bicicletaCremar greix sense impacte

38 %

23 %

21 %

18 %

Creieu que la crisinuclear a Japó serà

un fre d’aquestaenergia a Europa?

TOTAL VOTS: 39

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

Els grans reptesde la mobilitat sostenible

L’assegurança de responsabilitat civilprofessional (part II)Informació Professional, pàgina 37

MO

BE

CP

OIN

T

Dilluns 16

43CULTURA

TecnobugadaRentadora centrifugadora Girbau

Creieu que la indústria pot ser el nou motor per superar la crisieconòmica?

La pregunta del mes

38 % Sí, l’alternativa són les renovables23 % Sí, però només temporalment fins

que passi la crisi i es millorin elssistemes de seguretat

21 % Depèn del país18 % No, les renovables no són suficients.

Cal l’energia nuclear,que és sostenible


Les paraules que el consellerdelegat del Banc Santander,Alfredo Sáenz, va deixar anardurant la Junta d’Accionistesde final d’abril van sorpren-dre perquè ningú no esperavaque afirmés de manera tantaxativa que el crèdit bancariha de baixar entre 2011 i2012 uns 200.000 milionsd’euros. Això vol dir, ras icurt, que les famílies i, sobre-tot, les pimes seguiran tenintproblemes amb el finança-ment durant encara moltsmesos, si hem de creureaquestes paraules. Curiosa-ment, aquesta predicció arri-bava un dia després quehaguéssim sabut, mitjançantl’enquesta que fa el Banc Cen-tral Europeu (corresponent alperíode setembre 2010 febrer2011), que les pimes espanyo-les són les més castigades del’eurozona, ja que només un50 % d’empreses va aconse-guir els crèdits sol·licitats,davant una mitjana generaldel 66 % o del 79 % de lesempreses alemanyes. I nosolament això, sinó que lesque van aconseguir crèdit vanser també les que van haverd’afrontar un enduriment decondicions més fort, en ter-mes comparatius, d’alça detipus i de comissions.

Bé, la premonició-maledic-ció d’Alfredo Sáenz la va fer

un dia abans de saber queEspanya ha destruït més d’unquart de milió de llocs de tre-ball el primer trimestre del2011, segons l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) de l’I-NE, una xifra que és una bar-baritat en la fase madura de lacrisi que travessem. La indús-tria és qui més llocs ha des-truït i cal plantejar-se quantsse n’haguessin pogut evitar siel finançament hagués es-tat el normal. Habitualment,coneixem la xifra de morosi-tat bancària, que ha crescut, imolt, però no es quantifica eldrama de les empreses que esveuen obligades a tancar por-tes per problemes estricta-

ment financers. Potser el sen-yor Sáenz té raó —en termesmacroeconòmics i històrics—en el fet que l’economia es-panyola s’ha de “desapalan-car” encara en 200.000 mi-lions d’euros, per retallar elsexcessos d’abans de la crisi,però ha de tenir en compteque els crèdits que es dema-nen ara no són diners perinvertir, sinó diners per sub-sistir. Com es poden compagi-nar les dues necessitats? Noés fàcil. I més, veient com l’úl-tima enquesta de les cambresde comerç (primer trimestrede 2011) posa el dit allà on famés mal, ja que recorda preci-sament que un 92 % d’empre-

6

Crèdit: menys i més car

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 153 MAIG DE 2011


ses que avui demanen finan-çament és per fer front a lesseves obligacions a curt termi-ni, i també com un 92 % esqueixa que els clients van acu-mulant retards en el paga-ment, que ja arriben a unamitjana de 4,6 mesos. Tot ple-gat, després de dir que el 87 %de pimes ha tingut problemesper accedir al finançament,que el 82 % assegura que elbanc els ha augmentat lesexigències d’avals i que a qua-si la meitat els han requeritmés garanties personals.

Sembla clar que, mentrel’aspecte financer no estiguisolucionat, difícilment podempensar a sortir de la situaciód’espiral negativa ni superarl’angoixa actual. Ningú noentén gaire bé per què al capde tres anys de crisi aquestaspecte cabdal no està ja arre-glat. Els bancs poden dir arael que vulguin, però si ells iles caixes no haguessin fet unexercici reiterat d’ambició des-mesurada, donant crèditsmolt més enllà del que podieni devien —amb el permís delBanc d’Espanya, evident-ment— avui no seríem onsom, ni el nombre d’aturatsseria el que és, ni tantesempreses haurien desapare-gut per motius estrictamentfinancers. Creieu que caldriademanar responsabilitats? Evi-dentment, però no us engan-yeu. Ningú no ho farà, perquèserien molts els que rebrien…�

7

Vehicles elèctrics,ampli consens social

EN SEGONS

Actualment hi ha un autèn-tic allau d’estudis que asse-nyalen l’any 2011 com eldel taking off, amb un crei-xement exponencial de lamobilitat elèctrica. De fet, jas’estan comercialitzant di-versos models de vehicleselèctrics purs i d’híbrids en-dollables, fabricats per al-gunes de les empreses pun-teres de l’automoció quecomencen a competir.

L’escenari actual es ca-racteritza per l’existènciad’un determinat nombred’incerteses, enmig d’unmarc de canvis accelerats.En el món de les noves tec-nologies, i també en el campde la teoria de circuits, s’ha depassar sempre per un rè-gim transitori abans d’asso-lir el permanent. Parafrase-jant A. Machado podríemdir que “se hace camino alandar” i que és del tot il·lu-sori no començar a actuarfins que no disposem d’unescenari perfectament defi-nit i delimitat.

Tot sovint hem intentatforagitar tant aquells nega-cionistes que creuen que noveurem vehicles elèctrics enels propers deu anys, comels “buscadors de tresors”,que suposen que en pocs

anys disposarem d’un parcde vehicles elèctrics supe-rior al 10 %, i podrem fer ungran negoci de maneraimmediata. Dissortadament,en el món real les coses vanmés lentes, això sense teniren compte una burocràcia“perfeccionista” que vol re-glamentar-ho tot fins aldarrer detall.

Per dir-ho en segons, elque cal és neutralitzar totesaquelles forces que d’unaforma o altra posen obsta-cles a la nova mobilitat, per-què en realitat s’oposen aun dels aspectes més impor-tants per apropar-nos a unmón més sostenible. Darre-re de la mobilitat elèctrica,el que realment hi ha ésuna millora notable de l’efi-ciència energètica, una mi-llora de la dependènciaenergètica envers el petroli,una mitigació dels temiblesefectes del peak oil, unaimportant reducció de lacontaminació atmosfèrica idel soroll, i una disminuciódels gasos d’efecte hiverna-cle, entre molts altres aspec-tes. Dins el món actual, pos-siblement hi ha poquescoses que aconsegueixin unconsens social tan ampli.Aprofitem-ho.�

Les pimesespanyolessón les méscastigades de l'eurozona

Joan Pallisé ClofentDirector de Relacions Institucionals Circutor, SACol·legiat núm. 11.697


8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El debat de la nova lleiva ser retransmès pervideoconferència a la restade col·legis del Consell


“Estem vivint moments com-plexos i, per tant, cal ser llui-tadors i ambiciosos, disposarde visió de futur i alhora serpragmàtics. També cal dispo-sar d’un xic d’egoisme benentès, de manera que, aprofi-tant-nos els uns dels altres,treballem tots plegats en unamateixa direcció aconseguintfites que difícilment es podenassolir a títol individual.”Joan Ribó, degà del CETIB, vadonar el tret de sortida a laconferència titulada La reper-cussió de la futura Llei de ser-veis professionals en elscol·legis professionals. Ribóva parar especial atenció al fetde trobar-se en un acte orga-nitzat per tota l’enginyeriacatalana retransmès per video-conferència. Després d’unasegona presentació per part deRicardo Rodríguez, degà delCETOP, es va donar peu a lesintervencions de GonzaloMeneses, el qual va fer unaexposició al voltant de dostemes principals: la situacióactual dels nous títols univer-sitaris al voltant de l’espaieuropeu d’educació superior(EEES) (va explicar-ne els

objectius, en va valorar lesprincipals diferències, abans idesprés de la implantació, i vaplantejar el problema que esgenera quan s’arriba a lesenginyeries) i l’avantprojectede llei de serveis professionals(va fer un repàs a l’actual lleisobre col·legiació, va valorar lanecessitat de la reforma de lesenginyeries i va proposar-neuna regulació més eficient).

La segona part de la con-ferència va anar a càrrec deJuan de Dios Alférez, que vaexposar els objectius de laFederación Europea de Asocia-

ciones Nacionales de Ingenie-ros (FEANI) així com la sevaevolució i actuacions, i vaposar l’accent en dos elementsessencials: l’EUR ING, títolemès per la FEANI i concebutamb l’objectiu de facilitar elmoviment dels enginyers dinsi fora de la zona geogràficarepresentada per la Federació;i l’Eng Card, projecte realitzatper la FEANI i altres institu-cions que tracta de crear unatargeta amb informació valida-da sobre els estudis d’enginye-ria cursats i l’experiènciaprofessional de l’enginyer, faci-litant-ne així la mobilitat perEuropa.

La conferència, organitza-da pels col·legis membres de laMesa de l’Enginyeria TècnicaCatalana, es va retransmetresimultàniament a les seus delscol·legis del Consell de Col-legis d’Enginyers TècnicsIndustrials de Catalunya. Elsassistents van poder formularqüestions i plantejar dubtessobre la controvertida Llei deserveis professionals, així coml’afectació de les enginyeriestècniques a les noves titula-cions de l’EEES.�

La repercussió de la futura Llei de serveisprofessionals en els col·legis, a debat

CE

TIB

L’esdeveniment, celebrat el passat 13 d’abril a la sala d’actes del CETIB, va ser pre-sentat i moderat per Joan Ribó, degà del CETIB, i per Ricardo Rodríguez, degà delCol·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (CETOP), i van intervenir-hi GonzaloMeneses, president de l’INITE, i Juan de Dios Alférez, president de la UAITIE.


Joan Ribó, degà del Col·legid’Enginyers Tècnics de Bar-celona (CETIB), va presen-tar els resultats del 2010fent una reflexió de la situa-ció econòmica actual i ana-litzant un any especialmentmarcat per la Llei òmnibus.També es va fer un extensrepàs de les accions realit-zades per part del CETIB ies van valorar molt positi-vament les campanyes apremsa i ràdio per donar aconèixer la professió, el Fòr-mula-e o la participació aInstalmat.

El Col·legi va tancar elscomptes del 2010 amb un re-sultat positiu de 556.145,23

euros, però la mateixa Jun-ta va recordar que que enca-ra hi ha moltes coses a fer acurt i mitjà terminis com el

fet de treballar conjunta-ment per impulsar la con-vergència de col·legis, mirard’incorporar noves empre-ses al Col·legi o millorar elposicionament del profes-sional en el mercat, entred’altres.

La memòria 2010 recullels temes més destacats del'exercici, així com les acti-vitats i celebracions mésemblemàtiques de l'any, lasituació patrimonial i finan-cera de la institució o elsresultats econòmics. Podeudescarregar la Memòria alweb www.cetib.cat/memoria,on també trobareu les d'e-xercicis anteriors.�

9

La Junta General Ordinària aprova el comptede resultats de l’exercici de 2010

La Junta General Ordinària, reunida el passat 26 d’abril a la sala d’actes del CETIB, vapresentar el compte de resultats de l’exercici 2010 i es van aprovar, amb un 89,5 % delsvots, els estats financers i la gestió de la Junta de Govern realitzada durant l’any 2010.La memòria de l’exercici es pot consultar al web del Col·legi.

CE

TIB

El degà del CETIB Joan Ribó va detallar les aportacions del Col·legi i va analitzar laseva situació durant la reunió


10



El Col·legi va realitzar unacampanya perquè tots elscol·legiats consignessin les dadespublicades al web del CETIB

En compliment de la llei defer accessible, i per tant pú-bliques, algunes dades pro-fessionals dels col·legiats alsconsumidors i usuaris (arti-cle 40 bis, relatiu a la fines-treta única, de la Llei 7/2006,del 31 de maig, de l’exercicide professions titulades i delscol·legis professionals), elCol·legi va engegar, aquestfebrer, una campanya tempo-ral per tal que tots els col-legiats consignessin les dadesque la llei exigeix (tenint encompte que es tracta semprede dades adreçades a consumi-dors i usuaris, i mitjançant lesquals s’hi podran posar encontacte). Transcorregut el ter-mini fixat, el Col·legi va bolcaraquestes dades al seu web com-plint així la normativa de fer-les públiques.

Així, des de l’apartat delnostre web de “Finestretaúnica/Col·legi Virtual”, qual-sevol que ho desitgi pot teniraccés a totes les dades profes-sionals que els mateixoscol·legiats han cedit al Col·legi,—nom i cognoms, número decol·legiat, domicili professio-nal, població, titulació i altres

títols—, dades públiques que,en el cas que el mateix col-legiat no les hagi facilitat totes,el CETIB les publicarà com acamps buits (en cap cas es pu-bliquen dades tals com adrecespersonals, telèfons, correuselectrònics o número de comp-te bancari). És en aquest apar-tat on els col·legiats són els res-ponsables de facilitar les dadesque hi consten i de mantenir-les actualitzades, dades que noinvaliden la resta de dades queel CETIB hi tingui d'aquests,incloses les de la Guia Profes-sional.

A més, en tractar-se d’unaregulació exigida també enl’àmbit estatal per l’article10.2, lletra a, de la Llei estatal

2/1974, de 13 de febrer, decol·legis professionals en elredactat resultant de les modi-ficacions operades per la Llei25/2009, de 22 de desembre,de modificació de diverses lleisper a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les acti-vitats de serveis i el seu exerci-ci, coneguda com a Llei òmni-bus, s’hi exigeix que també hiconsti la “situació d’habilitacióprofessional”.

Dins l’apartat del webwww.cetib.cat/colegi-virtual,doncs, s’hi troben dos blocs: lesdades d’accés al consumidor iusuari (directori de la Lleiòmnibus), on els col·legiats sónels responsables de facilitar lesdades que hi consten —en elcas que no ho facin, els campsquedaran buits—, i les dadesde contacte i relació amb elCol·legi, dades públiques delscol·legiats accessibles per alsconsumidors i usuaris i que noinvaliden la resta de dades queel CETIB tingui, incloses les dela Guia Professional.�

El servei de Finestreta Única del CETIB ja es troba en ple funcionament

Adaptant-se a la nova llei, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona actua-litza el seu directori i fa públiques les dades professionals dels seus col·legiats.Consumidors i usuaris poden accedir a la informació que els mateixos col·legiats hancedit i consultar-la a l’apartat de Finestreta Única/Col·legi Virtual del web del CETIB.

AR

XIU

Més informació a www.cetib.cat/colegi-virtual


11

El CETIB engega una àmplia campanyade promoció de la professió

Durant els mesos d’abril, maig i juny s’han publicatanuncis al diari Ara i falques publicitàries a Rac 1

Amb l’objectiu de donar aconèixer tots els serveis queel Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelonapot oferir als seus col·legiats,el CETIB ha engegat unacampanya de promoció de laprofessió, durant els mesosd’abril, maig i juny, que con-sisteix en la publicació d’unsanuncis a les pàgines del dia-ri Ara i unes falques de ràdioal programa “El món aRAC1”, de Jordi Basté. Aixídurant aquests mesos es pre-tén promocionar els avantat-ges de la col·legiació i donara conèixer tots els serveis queofereix el Col·legi als profes-sionals de l’enginyeria tècni-ca industrial.

ALTRES PROMOCIONSAquesta campanya es com-plementa amb dues promo-cions més: durant els diesde la Fira de Construmat,tots els enginyers tècnicsindustrials i enginyers tèc-nics en disseny industrialque s’adrecin a l’estand del

CETIB i que vulguin col·le-giar-se, obtindran els dretsd’entrada a la col·legiaciótotalment gratuïts. I, pera tots aquells titulats re-centment, el Col·legi pre-senta unes quotes de pro-moció per fer-se membre delCETIB (podeu consultar-lesal web del CETIB, a l’apartatfinestreta única/col·legiació/alta col·legiat).

AVANTATGESPER ALS COL·LEGIATSSer membre del CETIB ésformar part d’un col·lectiuamb més de 7.000 engin-yers tècnics industrials igaudir de tots els avantat-ges que el Col·legi posa adisposició del seu col·legiat:un servei de borsa de treballamb orientació professio-nal, ofertes de treball iplans de reinserció laboralper a aturats majors de 40anys; assessoria professio-nal i jurídica amb profes-sionals del sector a qui con-sultar qüestions legals,fiscals i laborals; accionsformatives a mida; publica-cions periòdiques setma-nals i mensuals, manualstècnics i networking ambles comissions del Col·legi.�

��

��

��

��!"� �� #��

SERVEI DE BORSA DE TREBALLDóna't d'alta a la borsa de treball més especialitzada

637 entrevistes d'orientació professional i 622 ofertes de treball

ASSESSORIA PROFESSIONALGaudeix del SOT (Servei d'Orientació Tècnica)

1549 consultes (presencials, telèfon i e-mail)

PUBLICACIONSInforma't puntualment de l'actualitat tècnica

48 butlletins, 12 Theknos i 6 manuals tècnics

ASSESSORIA JURÍDICAFes consultes legals, fiscals i laborals

662 consultes personals

FORMACIÓAprofita la formació a mida per als col·legiats

57 cursos, 121 conferències i 4450 assistents

NETWORKINGRelaciona't en les 11 comissions

i en els actes socials

102 reunions de comissions

SERVEIS I DADES 2010

CE

TIB

Més informació a https://www.cetib.cat/colegi-virtual/colegieu-vos/alta-colegiat.html


12



Antics tampons del CETIB per visar projectes. El Col·legiposarà en marxa una novaplataforma de visat digital

La revisió de verificació do-cumental, més coneguda coma RVD, és una mesura derevisió de projectes i docu-ments que verifica que com-pleixen els mínims de qualitatnecessaris per presentar-losdavant l’Administració o allàon calgui. Tot i no tractar-sed’un visat, el fet de realitzarla revisió de verificació docu-mental dels citats documents,el col·legiat disposa d’unacobertura de l’assegurançade responsabilitat civil pro-fessional (RCP).

Fins ara, la RVD es feiapresencialment al CETIB, iera l’única manera de pre-sentar i validar aquesta do-cumentació, però des de fi-nals d’abril es permet dur aterme aquest tràmit per viatelemàtica a l’apartat de

RVD, que trobareu a l’enllaçde Serveis per a Col·legiatsdel web del Col·legi.

Així, cal enviar els fitxersi la fitxa de registre de laRVD (memòria, assumeix,plànols, certificats, la fitxaRVD i d’altres) per correuelectrònic agrupant tots elsplànols en un mateix format

PDF (DIN A4, DIN A3, DINA2) i amb un pes màxim de15 Mb. Una vegada el CETIBrep tota la documentacióserà retornada també percorreu electrònic.

Aquest sistema de trami-tació de la RVD per via te-lemàtica, que facilita la tascadel col·legiat, és només unsistema provisional fins a laposada en marxa de la novaplataforma de visat, el Tec-novisat 3.0, una plataformaque serà efectiva ben aviati que passarà a substituir elTecnovisat 2.0.�

El sistema de Revisió de VerificacióDocumental telemàtica (RVD)

El Consejo General de laIngeniería Técnica Indus-trial (COGITI) ha nomenat aJosé Antonio Galdón (pre-sentat pel Col·legi de Múr-cia) com a nou president delConsell General.

Durant l'acte de les elec-cions celebrat el passat 26de març es va decidir tambéel nou Vicepresident, Juan

Ignacio Larraz, el Secretari,Avelino García; el Vicesecre-tari, Francisco Pascual; elTresorer, José María Manza-nares; l’Interventor, ArroyoGutiérrez; i, finalment, elscinc càrrecs vocals: Aquili-no de la Guerra, DomingoVillero, Juan José Cruz,Juan Ribas i Santiago Cri-villé.

ELECCIONS TAMBÉ A LA UAITIELa Unión de Asociaciones deIngenieros Técnicos Indus-triales de España (UAITIE)ha realitzat també recent-ment les eleccions corpora-tives per la renovació decàrrecs de la Junta Directiva,en què Juan de Dios Alférezha estat escollit President.�

Noves eleccions al Consejo Generalde Ingeniería Técnica Industrial (COGITI)

CE

TIB

Més informació a www.cetib.cat/serveis-colegiats/revisio-verificacio-documental.html


13

El CETIB i ATISAE signen unconveni de col·laboració ambunes condicions preferentsper als col·legiats que desen-volupin la seva tasca dins elsserveis de la companyia. ATI-SAE ofereix un descompte del7,5 % com a entitat ambientalde control (EAC) i com a unitattècnica de verificació ambien-tal (UTVA) per a projectesque hagin estat visats o enre-gistrats al CETIB.

El descompte serà aplica-ble sobre dos conceptes: elspreus relatius a la revisiódocumental, a la visita de com-provació i als imports perincrements de superfícieper a cada una de les dife-rents tipologies, i els preusdels controls inicials tant ales actuacions de caràcterambiental com a les actua-cions de prevenció d’incendis.

S’ofereix, a més, un 5 %de descompte en cursos for-matius presencials d’ATISAEi un 20 % de descompte so-bre les tarifes oficials re-latives a les inspeccionsreglamentàries de segure-tat industrial.�

Conveniamb ATISAE

Del 16 al 21 de maig torna aBarcelona Construmat, elSaló Internacional de la Cons-trucció i, una edició més, elCETIB hi té el seu estand,situat al pavelló 3 del Recintede Gran Via i identificat ambel codi C-380.

L’estand del Col·legi, de42 m2 i que té Saunier Du-val, Lamp i Prefire com a

patrocinadors i Ferca com aInstitució col·laboradora, haestat dissenyat de maneraque simuli una nau indus-trial en construcció. Totsaquells col·legiats que vul-guin visitar el saló de formagratuïta, poden registrar-seal web www.construmat.com iaccedir, amb el codi ANAUBR39,a l’acreditació en línia.�

El Col·legi participa a la novaedició del Saló Construmat 2011

CO

NS

TR

UM

AT

Patrocinadors Col·laborador


CE

TIB

14


El degà del CETIB i el presidentde Caixa d'Enginyers, Joan Ribói Ramon Ferrer, oficialitzenl'acord. Moment de la signaturadel conveni.


El 24 de febrer de 2011, elCol·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelo-na (CETIB) i Caixa d’Engi-nyers van signar un acordde col·laboració mitjançantel qual ambdues entitatsaportaran sinergies mútues,consolidaran una fructíferarelació i oferiran als col·le-giats del CETIB els serveisfinancers, les activitats i elsproductes dissenyats perCaixa d’Enginyers.

La signatura del convenide col·laboració la van dur aterme Joan Ribó, degà delCETIB, i Ramon Ferrer Ca-nela, president de Caixa

d’Enginyers. En el momentde l’acord van acompanyar-los el tresorer del CETIB,Lluís Latorre, el directorgeneral de Caixa d’Engi-nyers, Joan Cavallé, i eldirector i sotsdirector deBanca Institucional de Caixad’Enginyers, Javier Amate iAlejandro Capel, respectiva-ment.

Caixa d’Enginyers ésuna societat cooperativaque va néixer l’any 1967,quan un grup d’enginyersva constituir una societatcooperativa de crèdit ambl’objectiu de prestar serveisfinancers globals als seus

socis. Caixa d’Enginyers esdistingeix des d’aleshoresper la vocació de servei i degestió personalitzades.

Ben conscient de les ne-cessitats específiques delsenginyers tècnics indus-trials i prenent el CETIBcom a clar referent d’aquestcol·lectiu a l’àrea de Barce-lona i voltants, Caixa d’En-ginyers ofereix solucionsadaptades i personalitzades,amb nombrosos avantatgesaddicionals per als socis delCol·legi, que poden gaudirde les prestacions i els ser-veis bancaris de què disposala Caixa d’Enginyers. �

Caixa d’Enginyers i el CETIB signen un acord de col·laboració

Caixa d’Enginyers i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) hansignat recentment un conveni de col·laboració en el qual es recull la voluntat expressad’ambdues entitats per proporcionar un servei adequat a les necessitats delsenginyers tècnics industrials col·legiats a Barcelona.


OBJECTIUSProposar i promoure:— Cursos formatius d’àrees

especialitzades de la segu-retat contra incendis, dediferents durades i com-plexitat

— Conferències impartidesper reconeguts experts entemes puntuals que espuguin exposar en unaúnica jornada

— Col·laboració, juntamentamb la Secretaria Tècnicadel CETIB, per tenir unapresència activa a l’admi-nistració. Per exemple,participació en la Taulad’interpretació normativade seguretat contra in-cendis (TINSCI)

ACTIVITATS— Actualització del Manual

d’incendis— Proposta de conferències — Cursos de seguretat con-

tra incendis— Assistència a la TINSCI— Ofertes de treball— Exposició i intervenció en

novetats legislatives— Assistència a congressos i

conferències

COMISSIÓ DEL MES

La diversitat de les activitats professionals delsmembres de la Comissió de Seguretat contraIncendis i Emergències que assisteixen a lestrobades mensuals fa que normalment hi hagi undebat força enriquidor i que arribar als acordsnecessaris no sempre sigui fàcil. Aquestadiversitat de procedències professionals permet,en molts casos, conèixer de primera mà elsavenços tecnològics i les novetats legislatives enquè el sector està immers.

També és habitual, a les trobadesmensuals, l’explicació de casos realsd’incendis i la projecció de fotografies perestudiar-les amb detall i debatre lesparticularitats del comportament delsmaterials, instal·lacions i sistemes de protecció

davant del foc, així com les deficiències de lanormativa. Els dubtes que es plantegen a lesreunions són resolts per la resta de membres.La comissió estudia les novetats legislatives iproposa esmenes que, malauradament, quasimai no són ateses per l'administració.S'analitzen també els casos particulars que esprodueixen quan s'apliquen les novetatlegislatives per tal de preveure entre tots lesinterpretacions que han de permetre al'enginyer tècnic treballar amb més fluïdesa.

Així mateix, si es detecta cap anomalia estransmet a l’administració que ha emès lanorma, ja sigui directament a través de lamateixa comissió o bé per mitjà dels òrganscol·legials del CETIB.

JUNTA RECTORAPresident: Pau Gavarró BuscàVicepresident: Antonio Abad MorrosSecretari: Òscar Rosique Hernández

MEMBRESHi ha 110 inscrits, dels quals 30 d’actius.

REUNIONSEl segon dijous de cada mes a la seu central del CETIB.

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

CE

TIB

COMISSIÓ DE SEGURETAT CONTRA INCENDIS I EMERGÈNCIES


16


RETRAT PROFESSIONAL

A primera vista, entrar a l’oficina de Tecno Slot, la novaaventura empresarial de l’enginyer tècnic industrial SergiBolea, podria semblar com accedir a la barreja perfecta entremón laboral i món d’oci, ja que al costat del seu despatx, ambordinadors i papers sobre les taules, hi ha una habitació ambuna gran pista d’slot, allò que gairebé tothom coneix com apista d’Scalextric. Però el que pot semblar un joc és, enrealitat, el seu nou projecte, que tot just ara comença a rodar.

I és que el nou invent de Bolea, i de dos socis més, és unmecanisme que permet que qualsevol cotxe en miniaturaestàtic pugui adaptar-se a escala 1:43 i poder funcionar aixísobre les clàssiques pistes negres d’slot. D’aquesta manera,per 28 € que val el producte, els usuaris poden fer quequalsevol model clàssic o modern de cotxe en miniatura espugui dirigir per tracció elèctrica. Scalextric ja ha donat elvistiplau per comercialitzar-lo i per fabricar algunes de lespeces del producte, que surt a la venda aquest mes de maigen botigues especialitzades i a través d’Internet amb mercatobjectiu en diversos països d’Europa i Amèrica. “Espanya ésun referent mundial en slot”, explica Bolea.

L’empresa Tecno Slot és la conseqüència d’aquest noumecanisme, i, de fet, la societat només té unes setmanes devida. “La prova que ens ho hem passat bé amb aquestprojecte és que veníem a treballar els diumenges”, diu Boleades de la seu a Granollers (Vallès Oriental). Ningú pot dubtard’aquesta afirmació, quan agafa els comandaments amb elseu soci Mariano Callado i es posen a donar velocitat amodels de col·lecció com un Volkswagen Escarabat o unafurgoneta Volkswagen Van Samba. “L’invent funciona perquèel prototip va recórrer 250 quilòmetre reals per la pista d’slotsense que les peces notessin cap desgast”, assegura.

L’altra cara empresarial de Bolea és Tecno Consultor,dedicada al desenvolupament de projectes, legalitzacions iassessorament tècnic, que va crear fa divuit anys. També éscol·laborador actiu amb el Col·legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona i, juntament amb els seus dos socis,comença aquesta nova etapa, que espera vagi sobre rodes.�

MANEL HARO I Text i fotografies

Nous projectes,nous mercatsSergi Bolea, propietari de Tecno Consultori soci fundador de Tecno Slot


“Si un projecte t’entusiasmaes nota perquè no et molestatreballar en diumenge”

“La idea és unir el mercat dels col·leccionistes deminiatures i els d’Scalextric”

“Quan una gran firma comScalextric et dóna suport, tot resulta més fàcil”

“Cadascun dels tres socisaporta un perfil clau: disseny,fabricació i comercialització”


L’acceleradordel vehicle elèctric

EMPRESA

Fa menys d’un mes, el president de Catalunya, Artur Mas,va citar Ascamm com un model de capacitat d’evolució iadaptació als nous temps. El centre tecnològic va serfundat per un grup d’empresaris del sector dels motlles imatrius de plàstic que va veure la necessitat de promourel’R+D+I i la formació en el sector; però, 24 anys després,Ascamm es dedica a tot allò que és innovador. Ara, té enmarxa més d’un centenar de projectes europeus de recercaen tots els àmbits. Durant els propers dos anys, el centretecnològic coordina el primer laboratori viu —living lab enanglès— de mobilitat elèctrica de l’Estat. Amb seu al ParcTecnològic de Cerdanyola, a tocar de la UniversitatAutònoma (UAB) i l’eix de la B-30, en un entorn periurbàon conflueixen la indústria, el coneixement, les ganesd’aprendre i la necessitat de noves formes de mobilitat —cada dia es desplacen fins a aquesta zona més de 50.000universitaris, professors, investigadors o tècnicsd’empreses i equipaments científics— tot era favorable al’experimentació. Així ho van creure a Ascamm i al'agència pública ACC1Ó, que hi aporta el 30 % delfinançament, dins del programa de Nuclis d'AltaInnovació Tecnològica, cofinançat pels FEDER. El projecteParkinetics té un pressupost total d'1,2 milions d'euros i iinclou, com a socis empresarials, les empreses Simon,Grupo AIA i Tradisa. La circulació en aquest entorn d’unavintena de vehicles elèctrics —en especial motos ibicicletes— permetrà obtenir dades reals sobre elcomportament del vehicle i components tan crítics com lesbateries, explica Agustí Chico, director de l’àrea deRecerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica. “Finsara la majoria de dades són de laboratori”, però factorscom la climatologia o el tipus de desplaçament podenafectar la càrrega i la vida útil de les bateries. De lesconclusions que s’extreguin es podrà, per exemple,determinar els llocs més útils per instal·lar punts derecàrrega —Simon aporta un prototip—, desenvoluparnoves tecnologies i sistemes de càlcul per precisar lesnecessitats de càrrega —Grupo AIA crearà algoritmes— oinvestigar models de negoci —una opció seria el bicingelèctric, amb lideratge de Tradisa— per accelerar l’arribadade la mobilitat del futur.�

18

FUNDACIÓ PRIVADA ASCAMMCentre tecnològic de disseny iproducció industrial dedicat a lageneració de tecnologia per obtenirproductes d’alt valor afegit isolucions per millorar la gestió de la innovació a les empreses.Ascamm és membre de TECNIO, la xarxa creada per ACC1Ó.

Any de constitució: 1987, al 1997adopta la forma jurídica defundació sense ànim de lucre.Objectius: generar coneixementtecnològic i transferir-lo a laindústria.Empleats: 130, dels quals onze sónenginyers tècnics industrials.

Parc Tecnològic del Vallès,Av. Universitat Autònoma, 23Cerdanyola del Vallès. 08290Tel. 93 594 47 00www.ascamm.com - www.parkinetics.com

JUDITH JOSA I Text MARC JAVIERRE I Fotografies



Prototip de punt de recàrrega. Ambuna flota inicial de 20 vehicles —qualsevol usuari o fabricant potaportar-hi a més el seu vehicle per sertestat— s’investigarà des de la millorubicació dels punts de recàrrega amodels de negoci. Els vehicles escediran o llogaran per obtenir dadesde trajectes reals.

Tots els vehicles del projecteincorporaran sensors, en un dispositiuanomenat Adonis, per captarinformació de la temperatura, elcomportament de les bateries i el tipusde desplaçament. Les dades s’enviaranal port d’informació científica de laUAB per què es processin i analitzin.

Ascamm ha convertit un cotxe elèctricen un laboratori, per ser trastejat irealitzar-hi proves, del projecteParkinetics i altres investigacionsrelacionades amb la mobilitat elèctrica.


20

A banda de la política, undels factors més importantsdarrere les protestes en elmón àrab ha estat l’augmentdel preu dels aliments. A talld’exemple, el blat va aug-mentar un 50 % el cost aEgipte el darrer any. Segonsl’Organització de les NacionsUnides per l’Agricultura il’Alimentació (FAO) els preus

dels aliments van pujar un25 % arreu del món el 2010 iel 2011 la tendència conti-nua durant els primers me-sos.

Els experts han detectattres causes principals quehan conduït a aquesta situa-ció: els efectes dels desastresnaturals a països com Rús-sia, amb incendis i sequera;

els elements patògens quehan afectat les collites de blata tres continents i, final-ment, el creixement de larenda per capita a la Xina il’Índia, que està canviant ladieta tradicional, amb predo-mini de vegetals, per la carn.

En un context com l’ac-tual, cal no oblidar el preudel petroli, que repercuteixespecialment en les importa-cions de molts països. Unportaveu de l’InternationalFood Policy Research Insti-tute ha posat en relleu unaltre aspecte relacionat ambel cru. Des d’aquesta institu-ció s’ha assenyalat l’extensiócada cop més gran dels bio-combustibles, reforçada perles incerteses sobre el submi-nistrament de petroli i lanecessitat de disposar d’al-ternatives. Els EUA han de-dicat un 40 % del blat demoro que han produït aaquesta finalitat i, en reduir-se l’oferta d’aquest producte,el preu augmenta. Aquestpaís va experimentar el pas-sat mes de febrer el ritme decreixement dels preus dels

Els EUA destinen un 40 % de la producció de blat de moroa biodièsel, fet que n’encareix el preu de venda al públic


SH

UT

TE

RS

TO

CK

L’increment del cost dels aliments a conseqüència de fenòmens naturals i d’algunes deci-sions polítiques compromet seriosament el benestar i el futur de milions de persones. Lesprevisions d’organismes internacionals no són gaire positives: lluny de remetre, els pro-ductes bàsics podrien experimentar un encariment del 40 % durant aquesta dècada.

L’amenaça dels preusL’alimentació al món

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT


21

aliments més alt des de l’any1974.

PERSPECTIVES FOSQUESTant la FAO com l’OCDE hanfet previsions per a aquestadècada, i no són gaire positi-ves. El fenomen, lluny deremetre, podria experimen-tar encara un increment del40 % durant aquesta dècada.Són els productes de primeranecessitat els que es veuenafectats. Això fa que l’ombrade la inseguretat alimentàriai de la fam plani sobre bonapart de la humanitat. LaFAO es resisteix a parlar decrisi, però albira un futurcomplicat.

L’any passat, una partdels estocs dels països expor-tadors d’aliments va ser mal-mesa per les inclemènciesdel temps. Alguns analistesfinancers de prestigi, comThe Economist IntelligenceUnit, han parlat de la in-fluència d’especuladors enels mercats de productes ali-mentaris, que han buscataquest sector per fer-hi in-versions que la crisi desa-consella fer en altres àmbits.

Si l’any 2050 la poblaciómundial passa dels actuals 7mil milions d’habitants amés de 9 mil milions la pro-ducció mundial d’alimentshaurà de créixer un 70 % perpoder abastar la humanitat.�

Europa vol eficiència

RECURSOS

La Comissió Europea (CE)ha adoptat un pla d’accióper aconseguir avançarcap als objectius d’estalvienergètic del 20 % per al2020. Segons el comissarid’energia Günther Oettin-ger, si continua la tendèn-cia actual, aquesta xifraserà impossible d’assolir.Com a màxim es podriaarribar a la meitat, fet queseria considerat com unfracàs de la CE i de la UnióEuropea. Les receptes percanviar aquesta tendènciapassen per accelerar la re-habilitació dels edificis pú-blics i privats i millorarl’eficiència de les instal·la-cions industrials. Aquests

processos han d’anar acom-panyats del desplegamentd’instruments de monito-rització com ara els comp-tadors intel·ligents, quepermeten al consumidor fi-nal conèixer el consumenergètic amb la màximaexactitud. Els resultats delpla d’acció seran avaluatsd’aquí a dos anys. �

La producciómundiald’aliments hauriade créixer un70 % l’any 2050

SH

UT

TE

RS

TO

CK

El món digital no seria el que és sense el silici, recurs essencial de la indústriaelectrònica. És el segon element més abundant de l’escorça terrestre i, a ban-da de la relació amb el món de la informàtica, és un component essencial delvidre, el ciment, la ceràmica i les substàncies conegudes com a silicones, quetenen multitud d’usos que van des de la impermeabilització fins a pròtesis car-díaques i implants mamaris. També té relació amb les energies renovables, jaque s’utilitza en la fabricació de cèl·lules per a plaques fotovoltaiques.

El silici apareix combinat amb altres minerals i s’ha d’obtenir en diversosprocessos industrials que, en funció dels usos, necessitarà més o menys pure-sa. Així, per exemple, per a la fabricació de semiconductors cal silici d’unapuresa gairebé absoluta. El silici té impacte sobre la salut humana en cas quela pols cristal·lina d’aquest element sigui inhalada durant llargs períodes detemps. L’efecte d’aquesta inhalació es coneix com a silicosi i comporta com-plicacions respiratòries de diversa gravetat. Les exposicions a la polscristal·lina de silici són freqüents en la mineria i a les indústries metal·lúrgi-ques i químiques.

Una de les moltes conseqüències del desastre viscut al Japó recentmentha estat la suspensió d’un 25 % de la producció de discos de silici imprescin-dibles per a la fabricació de semiconductors.�

Silici


Els grans reptes

mobilitatsostenible

de la


23


EN PORTADA

La Llei 9/2003 de mobilitat de Catalunya defineix lamobilitat sostenible com aquella que se satisfà en untemps i amb un cost raonables i minimitza elsefectes negatius sobre l’entorn i la qualitat de vidade les persones. És una definició força encertadaperquè fa referència a aspectes que no funcionen enel nostre esquema de transport. La mala notícia és que les millores no s’improvisen; la bona és quecomencem a avançar en la direcció correcta.

S’ha d’afavorir que elsdesplaçaments es facin en mitjansde transport nets i eficients, senseoblidar els desplaçaments a peu

ALBERT PUNSOLA I Text SHUTTERSTOCK I Fotografies

at

EEl model de mobilitat actual,especialment en àrees urba-nes, no és prou eficient. Fanomés tres anys un informedel RACC quantificava en400 milions d’euros anualsl’impacte econòmic negatiuque suposen els embussos detrànsit a Barcelona. L’Asso-ciació per a la Promoció delTransport Públic ha estimatque Catalunya perd cada anyun 1,5 % del PIB en reten-cions. El ciutadà cada cop hade pagar més pel combusti-ble. Segons dades del Minis-teri d’Indústria, a final de

2010, el preu màxim assolitper la gasolina Eurosuper 95ha estat d’1,30 euros/litre, ien el cas del gasoil d’automo-ció, 1,24 euros/litre. A princi-pi del 2009, estava al voltantdels 90 cèntims d’euro.

QUALITAT DE VIDALa contaminació a Barcelonasupera els límits aconsellatsper l’OMS. La mala qualitatde l’aire provoca 3.500 mortscada any a l’àrea metropoli-tana, segons un estudi delCentre d’Investigació en Epi-demiologia Ambiental (CRE-AL). D’altra banda, la capitalcatalana presenta també unexcés d’òxids de nitrogen(NOx) que causen tos, sensa-ció de cansament i irritacionsde les vies respiratòries. I els

compostos orgànics volàtils(COV) afecten les funcionspulmonars i agreugen lesal·lèrgies i l’asma.

Aquesta situació no ésexclusiva de Barcelona. LaComissió Europea ha adver-tit altres grans capitals sobreaquest problema i xifra en370.000 les morts prematu-res anuals a tota la UE perculpa de la mala qualitat del’aire, conseqüència directadel transport. Un altre efectederivat de l’hegemonia delsmotors de combustió és lacontaminació acústica, quemereixeria tot un capítol abanda.

Per tot plegat, l’adjectiusostenible al costat del nommobilitat no és fruit de lamoda sinó que configura un


EN PORTADA

concepte ple de sentit, quetoca el moll de l’os de la socie-tat. Precisament si hi ha tan-ta dificultat a assolir avençosen aquest terreny és degutque el transport té un papercentral en el funcionamentde tot el sistema: l’activitatlaboral, la distribució de lesmercaderies, les emergèn-cies. Els canvis s’han de por-tar a terme sense que elsengranatges s’aturin, peròintentant superar els efectesnocius per a les persones iper a la funcionalitat de lamateixa mobilitat.

LES ESTRATÈGIESNomés hi ha dues estratègiesper aconseguir una mobilitatmés sostenible i són comple-mentàries. Una és afavorirque els desplaçaments esfacin cada cop més en mit-jans de transport tan nets i

eficients com sigui possible,reforçant els transportscol·lectius davant dels indi-viduals. I, en el cas de ciu-tats compactes, promoventla forma més natural dedesplaçament, que és cami-nar. Es triguen aproxima-dament 15 minuts a recó-rrer un quilòmetre a peu.Aquesta velocitat pot arri-bar a superar en algunescircumstàncies la del vehi-cle motoritzat.

L’altra estratègia passaper actuar a escala urbanís-tica. La tendència a segre-gar els llocs de residènciadels llocs de treball i de ser-veis ha configurat unadispersió que genera mésmobilitat de la que seria ne-cessària dins una ciutatcompacta, en què tots elsusos —residencial, treball,lleure, comercial— estan

concentrats i a l’abast de tot-hom en pocs minuts.

Salvador Rueda, directorde l’Agència d’Ecologia Ur-bana de Barcelona, conside-ra que “el que hem fet aCatalunya els darrers 25anys, en què hem adoptat elmodel anglosaxó d’urbanit-zació extensa, ens hipotecade cara al futur perquè leszones poc denses no espoden ni es podran servir béen transport públic”. SegonsRueda, la situació que s’hacreat “només es modificaràen part, intentant disminuirla necessitat de desplaça-ment i creant, en la mesuraque sigui possible, nodes opunts d’atracció locals, on espuguin fer totes les activi-tats bàsiques com el lleure,la compra o anar a treba-llar”. El director de l’Agèn-cia d’Ecologia Urbana deBarcelona està convençutque “en el futur les autènti-ques polítiques de mobilitatsostenible seran les políti-ques urbanístiques i so-cials”.

GESTIÓ DAVANTD’INFRAESTRUCTURESLes infraestructures no po-den créixer indefinidamentper raons econòmiques i deconsum de sòl. El presidentde l’Associació per a la Pro-moció del Transport Públic,Ricard Riol, assenyala queel segle XX va estar dominatper “una visió infraestructu-ral de la mobilitat”, peròafirma que el XXI “serà elsegle de la gestió dels recur-sos limitats, de buscar lamàxima eficiència en aspec-tes com la producció i l’orga-nització de tots els proces-sos, inclosa la mobilitat”.

Barcelona va recuperar eltramvia. Els transportscol·lectius són més eficients inets que els individuals

24

Les infraestructures no podencréixer indefinidament



Riol sosté que les infraes-tructures no només aniran amenys “perquè no es podranpagar” sinó també “perquèes farà evident que amb l’a-plicació d’instruments d’op-timització al que ja tenimpodem aconseguir gransresultats”. Un exemple d’a-quest enfocament, segonsRiol, seria la potenciació deltransport col·lectiu en su-perfície a la ciutat amb unaexplotació que en millori lavelocitat comercial, la fre-qüència de pas, la connecti-vitat amb altres transports i,en definitiva, la fiabilitat.Aquests són els objectius dela nova xarxa Retbus que espromou a Barcelona, que vaacompanyada de la incorpo-ració de vehicles híbrids a laflota.

ELECTROMOBILITAT, PER A QUAN?Si es vol adoptar un enfoca-ment realista, la importànciadel cotxe no es pot ignorar.És aquí on els motors elèc-trics i els híbrids poden ope-rar un canvi. Segons dadesde l’associació promotora delvehicle elèctric Volt Tour,l’any 2010 hi havia uns 300vehicles d’aquestes caracte-rístiques a Catalunya, sensecomptar els híbrids. El nom-bre creix a un ritme lent, sibé el 2011 les principalsmarques estan traient nousmodels elèctrics al mercat.

També és important el su-port de l’administració. Al-fonso Beltrán, director gene-ral de l’Instituto para laDiversificación y Ahorro deEnergía (IDAE), va explicar,

en el marc de l’Electric Vehi-cle Battery Forum que vatenir lloc a Barcelona el mesd’abril, les intencions delgovern “d’incrementar el su-port públic a l’adquisició devehicles i a la promoció de lademanda per a flotes urba-nes”.

D’altra banda, en el re-cent Fòrum sobre MediAmbient i Món Local, cele-brat a Mataró, el coordina-dor de projectes de PromocióEconòmica de l’Institut Ca-talà d’Energia (ICAEN), Xa-vier Amores, va defensarl’acció de totes les adminis-tracions en l’impuls de lanova mobilitat. Tanmateix,va puntualitzar que la volun-tat del poder públic no seràsuficient “si no es creenmodels de negoci al voltant


El transport privat s’utilitza en casi la meitat dedesplaçaments entre Barcelonaciutat i l’entorn metropolità

25

Barcelona: l’assignatura metropolitana pendent

Les darreres dades de mobilitat (2010) reco-llides per l’Ajuntament de Barcelona, a tra-vés d’una enquesta de viatges diaris, indi-quen que el 55,4 % dels desplaçamentsdintre del municipi es fan en un mitjà nomotoritzat, un 29,5 % es realitzen en trans-port públic i un 15,1 %, en transport privat.Dintre del transport privat, als cotxes elscorrespon un 56,1 %. Guanyen encara per14 punts a les motos, però la tendència enl’ús de la moto és ascendent.

Aquestes xifres, que podrien portar aun cert optimisme, queden trastocadesquan la mirada s’amplia a la ciutat real, lametropolitana. Efectivament, en els viatges entre el municipi de Barcelona i el seuentorn, el pes dels mitjans de transport no motoritzats cau al 3,3 %, i la resta se lareparteixen gairebé a parts iguals el transport públic, amb un 49,9 %, i el transport pri-vat, amb un 47,8 %. Dins del transport privat, el cotxe té el 85,5 % dels desplaçamentsentre la ciutat i l’entorn metropolità.�


26

Estació de recàrrega de motoselèctriques multiusuari. Més informació awww.bcn.cat/livebarcelona

del vehicle elèctric que si-guin rendibles”.

INICI DE LA TRANSICIÓEls experts d’arreu del mónreunits en l’Electric VehicleBattery Forum van estar d’a-cord que ens trobem a l’inicid’un procés molt gradual detransició on conviuran vehi-cles elèctrics, híbrids i els cot-xes de motor de combustió.

Les principals ciutats delmón, entre elles Barcelonaamb la Plataforma LIVE,estan desenvolupant infraes-tructures de recàrrega debateries a l’espai públic, peròcal recordar una dada impor-tant: a la capital catalana el70 % del parc automobilísticdorm en pàrquings, fet quesuposa un gran avantatgeper multiplicar les possibili-

tats de recàrrega nocturna. Cada ciutat haurà de bus-

car un model d’implementa-ció del vehicle elèctric ques’adapti millor a les sevescaracterístiques. Les limita-cions en l’autonomia de lesbateries apunten que aquestvehicle serà especialmentrellevant a les àrees urbanes.Però sobre aquest punt hi haveus crítiques. Ricard Riolpensa que “el cotxe elèctricno resol un dels problemescentrals de les ciutats com ésla congestió per falta d’es-pai”. És un fet que l’espaiurbà que ocupen els vianantsi el transport públic és unes100 vegades inferior al queutilitzen els automòbils i lesseves places d’aparcament,siguin de la tipologia quesiguin. Altres crítiques se

centren en l’origen no reno-vable de l’electricitat de laxarxa de la qual s’alimenta-ran els cotxes.

UN FUTUR EN POSITIUEls defensors dels beneficisde l’electromobilitat urbanahi veuen més aspectes posi-tius que negatius. A la críticasobre l’origen de l’electricitat,responen que el pes de lesenergies renovables en el mixelèctric augmenta. I és cert:el passat mes de març, perprimer cop, les renovablesvan representar la primerafont de generació d’electrici-tat a Espanya.

Pel que fa a la congestió,totes les ciutats regulen, jasigui amb el pagament peraparcar o per circular oper tots dos, l’ocupació del’espai públic. En aquest te-rreny el futur reserva nove-tats importants.

En el decurs de l’ElectricVehicle Battery Forum es vasuggerir que la irrupció del’electromobilitat arribarà amodificar a llarg termini larelació de propietat privadaque ara tots tenim amb l’au-tomòbil.

El vehicle podria passar aser un instrument per resol-dre una necessitat puntual.D’aquesta manera, la forçadel negoci es traslladaria al’oferiment de serveis demobilitat amb flotes urbanes.La ciutat de París estrenaaquesta tardor el sistemaAutolib, que es basa exacta-ment en aquesta idea, unamena de bicing de cotxes. Totplegat indica que per assoliruna mobilitat més sostenibleens caldran canvis tecnolò-gics organitzatius i, sobretot,culturals.�


Cada ciutat busca el seu propi modelper implantar el vehicle elèctric

EN PORTADA


27

L’any de la mobilitat sostenible al CETIB

Avançar cap una mobilitatmés sostenible és una qües-tió tecnològica o cultural?És sobretot una necessitatdes del punt de vista ener-gètic, ambiental i per pacifi-car els nostres pobles i ciu-tats, fent-los uns espais méshumans, sans i agradables.

Per quina raó ha triat elCETIB dedicar l’any 2011 ala mobilitat sostenible?Per divulgar, debatre i in-formar sobre aquesta neces-sitat i les solucions que s’hiestan plantejant.

Quins serien els punts decontacte dels enginyers tèc-nics amb el que podríemanomenar el costat de lessolucions en la mobilitatsostenible?La professió de l’enginyertècnic industrial i de dis-seny industrial és molt ver-sàtil i això permet que esti-gui present en la gestió, eldesenvolupament, la fabri-cació, el manteniment i lacomercialització, tant denous productes com de lesinfraestructures que es po-den requerir per implantarla mobilitat sostenible.

Quin paper pot fer el Col·le-gi en la divulgació i establi-ment d’una cultura de vehi-

cle elèctric, que encara notenim?Des del CETIB es fa moltd’èmfasi en la mobilitat elèc-trica perquè creiem que ésuna baula —no l'única— im-portant en la mobilitat soste-nible. Encara estem a lesbeceroles i encara es té laimatge dels vehicles elèctricscom si fossin “carrets de golftunejats”. Aquesta imatges'ha de canviar. Cal que escomenci a conèixer que, pera molts usos, els vehicleselèctrics que hi ha al mercatsón perfectament vàlids.

De qui han tingut suport enla celebració d’aquest any? Iquines han estat i seran lesprincipals activitats?Han donat suport a la cele-bració d'aquest any, i elsestem molt agraïts perquèsom conscients de les difi-cultats pressupostàries queestan patint, tant adminis-tracions com empreses:l’Ajuntament de Barcelona,Circutor, Red elèctrica iSchneider Electric. Una deles activitats que s’estàduent a terme és la partici-pació del CETIB a les ECO-sèries. Són unes cursesimpulsades per la FederacióCatalana d’Automobilismeen què no es premia la veloci-tat sinó la conducció eficient,

l’estalvi energètic i la regula-ritat, i en les quals hi ha unacategoria per a vehicles elèc-trics. Per fer-ho, el CETIB hasignat un conveni amb TES-LA, que es va presentar elpassat dia 12 d’abril a la seudel Col·legi. Aquesta empre-sa disposa d’un vehicle que,a banda de ser bonic i espec-tacular, és un compendi detecnologia. En la primeracursa ja va fer dos podis.També estem preparant unajornada tècnica conjunta-ment amb el Servei de MediAmbient de la Diputació deBarcelona —amb qui ja faanys que estem col·laboranten la divulgació de diferentsaspectes ambientals—, quepreveiem que se celebrarà afinals del mes de setembre ique es dedicarà exclusiva-ment a la moto elèctrica, quea la ciutat de Barcelona pottenir un important desenvo-lupament. D’altra banda, es-tem estudiant la possibilitatd’oferir un curs de conduc-ció eficient per als col·le-giats. Igualment, s’està valo-rant la possibilitat de donarsuport a la publicació d'unllibre dedicat a la tecnolo-gia del vehicle elèctric.També es programaran di-verses conferències, un ci-nefòrum i s’editaran di-verses publicacions.�


Jordi Català, secretari del CETIB:“La versatilitat de l’enginyer li permet ser presenten el desenvolupament de productes i infraestructuresrelacionats amb la mobilitat sostenible”


29


“ENTREVISTA “

Cada dia que passa hi ha novetats i, tot sovint, inquietants notícies a l’entorn

del desastre ocorregut a la central nuclear de Fukushima, a causa del

terratrèmol i posterior tsunami del passat 11 de març al Japó. A poc a poc,

també, el recompte de la tragèdia va augmentant. D’una forma o altra,

Occident viu pendent del país nipó i del sotrac del qual probablement trigarà

a sobreposar-se. Però més enllà del desastre, tot el que va passar aquell dia ha

servit també per descobrir una societat japonesa sorprenent davant

l’infortuni. Davant del soroll i l’estrèpit generat pels mitjans de comunicació

de casa nostra i de mig món, ha emergit un país que ha reaccionat amb una

enteresa i un ordre inusitats i exemplars. Probablement, la reacció dels

japonesos és l’autèntica lliçó que cal extreure de tot el que va succeir el

malaurat 11 de març. En tot cas, per intentar entendre alguns perquès de tot

plegat parlem amb Hidehiro Tsubaki, cònsol general del Japó per Catalunya,

València i les Illes Balears.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

comunicacióAlguns mitjans de

de donar informacionsdemagògiquesHidehiro Tsubaki, cònsol general del Japó

no han pogut resistir la temptació


J


Ja han passat algunes setma-nes des del terratrèmol i eltsunami al Japó. Com es vanviure les primeres hores alConsolat General? Com esviu una situació tan dramàti-ca des de la distància?Des del primer moment enquè vam tenir coneixementde la notícia, vam procuraraconseguir les informacionsmés exactes. La veritat és queva ser una experiència esgar-rifosa. Mai havíem vist untsunami televisat, i menysd’aquestes dimensions. Maihavíem vist una onada avan-çant pels camps i les ciutatsd’aquesta manera. Corriacom els atletes d’una cursade 100 metres llisos… AlJapó tenim sistemes d’alertade tsunami tan bon punt esprodueix un terratrèmol. Jomateix n’he viscudes algu-nes. Generalment, els tsuna-mis poden produir onades defins a un metre d’alçada, i peraixò estem preparats ambdics i altres mesures. De fet,estem preparats per a onadesde cinc o deu metres, peròaquesta vegada el tsunami vasobrepassar totes aquestesmesures. Va ser una cosa ini-maginable.

I quin tipus de mesures vanhaver d’adoptar com a Conso-lat General davant la tragèdia?Com li dic, el primer va seruna feina d’informació. Des-prés, en el primer momentvam haver d’atendre truca-

des de japonesos i de catalansamb amics o familiars al Japópreocupats per la seva integri-tat. Al cap d’un parell o tres dedies aquest tipus de trucadesvan minvar.

En aquests primers moments,l’allau de trucades deuria serimportant…En contra del que es puguipensar, no vam tenir unagran allau de trucades o peti-cions d’informació. El mónd’Internet ha suposat unagran diferència en aquestsentit. També la telefoniamòbil i les telecomunicacionsen general. El problema elsprimers dies va ser de faltade connexió directa amb elJapó a causa d’una certa con-gestió de la xarxa.

A més de prestar atenció aaquestes persones, aquestsdies vostè també ha hagutd’atendre els mitjans decomunicació. Hi estava gaireacostumat?Certament, aquesta no ésuna feina gaire habitual pera un cònsol general, però éslògic. En qualsevol cas, josempre he insistit, en lesmeves aparicions a la televi-sió o a les ràdios, que el mésimportant davant d’uns fetscom aquests és aconseguir lainformació més precisa pos-sible i, sobretot, amb rigorcientífic, sobretot pel que fa ala central d’energia nuclearde Fukushima.

Què li ha semblat el paperdels mitjans de comunicació?No sóc crític en general, peròalguns mitjans no han pogutresistir la temptació de donarinformacions demagògiques.És quan es coneix la realitat

que se’n pot parlar. No sem-pre ha estat així. Els japone-sos coneixem bé la problemà-tica de la radiació. Coneixemmés bé que ningú les seqüe-les de les bombes atòmiques.Cal saber de veritat quinessón les quantitats de radiacióemesa i quin tipus d’isòtopsla provoquen. I per això calfer cas als tècnics, entre ellsels enginyers, que tenen l’o-bligació de divulgar les infor-macions exactes.

Efectivament, des d’aquí sem-bla que els japonesos han reac-cionat amb més calma i caute-la que no pas nosaltres…No hi ha res pitjor que el des-coneixement.

Una de les coses que més hasorprès ha estat l’actitud decalma, d’ordre i de respectedel poble japonès. Com s’ex-

30

“La convivència, l’ordre i el respecte són fonamentals i part de la nostraessència individual i col·lectiva”ENTREVISTA


plica això en un moment tandramàtic?Nosaltres sempre hem vis-cut en convivència amb lanaturalesa, mentre que elseuropeus l’han volgut con-querir. Vivim en una terrade volcans, tifons, terratrè-mols, tsunamis… Per aixòhem après a conviure amb lanaturalesa. Sense tenir unavisió del món animista, elsjaponesos sí que diem queexisteixen vuit milions dedéus, en el sentit que nosal-tres som capaços de desco-brir la divinitat en tot allòque ens envolta.

Però, a més del desastre na-tural, hi ha el desastre humà.En aquest sentit, la reacciótambé ha estat impressio-nant. A què es deu?És veritat. Podem pensar perexemple en Xile, on després

d’un desastre similar es vansucceir imatges de pànic,saquejos… Això al Japó maino passarà. Suposo que això esdeu a un major sentit de lacomunitat i a una culturasecular de respecte cap a l’al-tre. Cal pensar que el Japó ésun país relativament petit,però amb gairebé 130 milionsd’habitants. La convivència,l’ordre i el respecte són fona-mentals i part de la nostraessència individual i col·lecti-va. És el que nosaltres anome-nem la kizuna, el vincle, el sen-tit de comunitat i cooperaciómútua en lloc de les demandespròpies o egocèntriques.

Una altra imatge que ha sor-près ha estat la dels responsa-bles de la central nuclear de-manant perdó per tot el queestà passant. Per què creuque això aquí sorprèn tant?

Per a nosaltres, els japone-sos, demanar perdó és unacte de responsabilitat, men-tre que aquí és vist com unacte de debilitat. Nosaltresdemanem perdó per tot ientenem que així ha de ser.Això ens fa força diferents iés una de les coses que hemd’aprendre quan som fora delpaís. El perdó, aquí, no s’en-tén com l’entenem nosaltres,i això està molt relacionatamb el que comentava delsentit de la comunitat i derespecte cap al pròxim.

Sigui com sigui, el desastrenuclear està fent córrer mol-ta tinta. Des de la Unió Euro-pea es va arribar a parlar d’a-pocalipsi. Quina opinió li hanmerescut aquest tipus dedeclaracions?Això és una falta de respecte.Una persona responsabled’una entitat pública o de li-deratge mai no ha de diraquestes paraules. Fins i totel president espanyol, Zapa-tero, ho va criticar. El móncanvia. No hi ha res estableni fix, ni tan sols l’univers,així que cal anar amb compteamb el que s’afirma. Els polí-tics no són profetes i no hand’actuar com a tals. Un coptot plegat hagi tornat a uncert ordre és quan caldrà ferles anàlisis pertinents.

Fa setze anys ja hi va haverun terratrèmol devastador a laciutat de Kobe. Alguns anysmés tard, la seva reconstruccióva esdevenir paradigma de lacapacitat dels japonesos. Ara,però, les coses semblen moltmés complicades…A Kobe, dues setmanes des-prés del terratrèmol tothomestava ja immers en els tre-

31


“Per als japonesos demanar perdó és un acte de responsabilitat, mentre que aquí és vist com un acte de debilitat”


32


balls de reconstrucció. Ara,però, el problema nuclearestà evitant que això siguipossible.

La situació actual pot ferrepensar la política nucleardel país i el seu model de con-sum energètic?És veritat que el major pro-blema en aquest moment ésl’electricitat. La gent s’estàadonant de la gran depen-dència de l’electricitat, peròtothom està col·laborant deforma exemplar en l’estalvienergètic. Ara al Japó es viuamb apagades programadesque afecten tothom: les per-sones i la indústria.

Tot plegat, quin cost econò-mic pot tenir per al Japó?És molt difícil de dir. Encarano sabem l’efecte negatiudefinitiu. De l’únic que esticsegur és que tirarem enda-vant. L’experiència de Kobetambé ens ajuda com a socie-tat. Avui, tot el Japó està abo-cat en l’ajut de les personesque van haver de fugir peltsunami. Les zones no afecta-des per la radioactivitat estanben ateses. Va fer falta aten-dre necessitats tan primàriescom el fet que molta de lagent desplaçada nomésdisposava de roba mullada.També hi ha hagut proble-mes amb ancians que patei-xen malalties i dels qualss’ha perdut informació mèdi-ca… Però, com li dic, tot elpaís està conscienciat i aju-dant en tot el que faci falta.En tot cas, en la recuperacióde qualsevol zona damnifica-da, un cop s’han acabat lestasques de rescat, hi ha tresetapes: la recuperació, la re-construcció i l’economia. Ara

encara estem en la primerafase, la qual inclou l’oberturade carreteres i el restablimentde la xarxa de ferrocarrils i laxarxa portuària. Per tant,encara estem lluny de saberquina serà l’afectació econò-mica, tant a les zones damnifi-cades com a tot el país.

Quan hi ha desgràcies d’a-questa magnitud, sobretot enpaïsos poc desenvolupats, lacomunitat internacional esmobilitza per atendre les pri-meres necessitats. No sé qui-nes poden ser les necessitatsd’un país com el Japó i fins aquin punt el món ha respostadequadament.Estem agraïts amb la respos-ta internacional, sobretot pelque fa a l’ajuda rebuda entasques de rescat. D’altrabanda, precisament em co-mentaven recentment queara mateix el Japó no potrebre alguns materials apor-tats per ONG. El problema ésla infraestructura per rebre,transportar i distribuir totaquest material. De momentcal esperar, però, com li dic,els mateixos japonesos estanunificant esforços per a això.Tothom hi està col·laborant.

En tot cas, quin tipus de mos-tres d’ajut i de suport hanrebut al Consolat General?Sobre això li he de dir queés sorprenent la quantitat

de gestions i de mostres desolidaritat, amistat i de su-port que hem rebut, espe-cialment dels governs deles Illes Balears, València iCatalunya. Hem rebut mis-satges i actes de condo-lença i de disponibilitat ab-soluta per part de laGeneralitat de Catalunya ide la Diputació i l’Ajunta-ment de Barcelona, entremolts d’altres, i fins i tot vadeclarar-se la diada de SantJordi com a dia de solidari-tat amb el poble japonès.Estic molt agraït per totsaquests gestos.

Per acabar, llegia recent-ment en un article: “En undels moments més difícilsde la seva història moder-na, (el Japó) s’enfronta, amés de a la pèrdua demilers dels seus ciutadans,a la necessitat de recons-trucció i a la situació enescac de la seva economia,a la mirada d’Occident”. Éscrític, en general, amb lanostra mirada cap al seupaís i els seus conciuta-dans?Fins al moment, veig que hiha dos tipus de mirades moltdiferenciades. Pel que fa a lazona damnificada en gene-ral, he constatat molta com-passió i solidaritat. I, pel quefa al problema nuclear, ésclar que hi ha una gran preo-cupació per la seva influènciaen l’àmbit mundial. Però elsexperts mundials estan col·la-borant i cooperant, sobretotFrança i els Estats Units.Més enllà d’això, no acabo decomprendre el sentit de lafrase; no sóc especialmentcrític, en general, en comse’ns està observant.�

“Tothom està col·laborant de forma exemplar en l’estalvi energètic”ENTREVISTA

Tot el país estàconscienciati ajudant en tot el quefaci falta


PUBLIREPORTATGE

La ventilació avui en dia s’haconvertit en la pedra angulardel benestar de les personesdins dels edificis, que es con-verteixen en recintes cadavegada més estancs i en elsquals passem la majoria delnostre temps.

El CTE en la seva partHS3: qualitat de l’aire inte-rior, marca els cabals mínimsa garantir. Aquests cabals,aplicats contínuament, podenser responsables del 40 %de les pèrdues energètiquesde l’habitatge. Al mateixtemps, una instal·lació malprojectada i executada pot sercausant d’importants molès-ties per als usuaris.

Per tant, s’imposa la ne-cessitat d’un enfocament d’e-ficiència global que tinguien compte l’eficiència en con-fort tèrmic, l’eficiència enconfort acústic i l’eficiènciaenergètica.

Eficiència en confort tèr-mic: la falta de confort tèrmics’acostuma a identificar fàcil-ment per les sensacions queens pot ocasionar la falta deconfort: corrents d’aire permala ubicació dels punts d’ad-missió d’aire o la seva malaorientació (cap al terra), maldimensionament de la instal-lació, etc. Una correcta venti-lació ha de ventilar en elsmoments i llocs adequatsamb el volum d’aire suficienta través de solucions de ven-tilació modulada.

Eficiència en confort acús-tic: és fonamental respectarles exigències acústiques:30 dB en zones protegides(dormitoris i menjador) i 35dB en lavabos i cuines enalgunes normatives.

Per millorar el confortacústic dels usuaris és reco-manable utilitzar sistemes decabal variable davant del sis-tema de cabal constant, on lesentrades, boques i ventila-dors treballen contínuamenta la màxima pressió i cabal,amb el soroll associat corres-ponent.

Es recomana també utilit-zar elements com boques debaixa potència sonora i en-trades que aïllin del soroll

exterior i usar elements dexarxa que limitin la trans-missió de vibracions i dismi-nueixin el soroll procedentdel ventilador.

Eficiència energètica: per mi-llorar l’eficiència energèticaes requereix utilitzar tècni-ques de ventilació de cabalvariable, que ventilin en fun-ció de les necessitats de cadazona i moment i integrar enla instal·lació motors de baixconsum.�

La ventilació eficient. Solucions sostenibles debaix consum al servei del confort tèrmic i acústic

33

ALDER [email protected]


Zona C Zona D Zona E

400 400 400

56 72 92

14 % 18 % 23 %

7,1 5,5 4,3

Sobrecost delsistema Higro sobre el siste-ma de referèn-cia (euros)

Estalvi energèticanual (euros)

Termini d’amortització(anys)

% rendibilitat

Estudi de l’impacte del sistema Higro Òptim sobre la certificació energètica i l’estalvi aconseguit en un habitatge tipus en 3 zones climàtiques.


ARTICLE TÈCNIC

34


Mentre les reserves de petrolidisminueixen, la demanda detransport personal s’incre-menta arreu del món. Nomésals Estats Units el sector deltransport representa en l’ac-tualitat el consum del 28 % del’energia primària. Els 95 %dels combustibles que es fanservir al sector provenen enca-ra de derivats del petroli, unrecurs limitat, el control delqual és l’origen de la inestabi-litat geopolítica mundial i,alhora, és la causa de desas-tres ambientals de propor-cions èpiques. El petroli no ésnomés un recurs en recessió,sinó també una de les princi-pals fonts d’emissions degasos d’efecte hivernacle a l’at-mosfera.

Els Roadster de Tesla, delsquals s’han comercialitzat mésde 1.500 unitats en 30 països,han deixat de gastar en con-junt 1.900.000 litres de com-bustible i han deixat d’emetremés de 2,3 milions de quilosd’emissions de diòxid de carbo-ni. Alguns poden argumentarque els vehicles elèctrics sim-

plement substitueixen un con-taminant, el petroli, per unaltre, el carbó. Tot i que la mei-tat de l’energia elèctrica que esprodueix als Estats Units pro-vé de centrals que consumei-xen carbó, els vehicles de Teslahan reduït a la meitat les emis-sions de diòxid de carboni res-pecte als seus equivalents decombustió. El repte és produircotxes elèctrics i, al mateixtemps, electricitat procedent

de fonts netes. Continuantamb el cas dels Estats Units,els últims cinc anys, s’ha incre-mentat la producció d’electrici-tat de fonts renovables mentreque el carbó ha disminuït. Al’estat de Califòrnia, les ener-gies renovables ja contribuei-xen més a la xarxa que el car-bó, amb una aportació del 13 %de renovables davant d’un 12 %del carbó. La demanda d’ener-gia elèctrica, que s’incremen-

La reducció de l’ús de petroli per al transport pot contribuir, afortunadament, a la inde-pendència de combustibles fòssils i a la reducció d’emissions contaminants. Els Roadsterde Tesla, totalment elèctrics, representen l’avantguarda del desenvolupament de vehiclesnets (de zero emissions), paradigma d’un transport més independent i més eficient.

TESLA MOTORS LTD I Text i fotografies

Tesla Roadster,innovació elèctrica

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA


tarà a mesura que s’electrifi-qui el transport, es pot satisferamb plantes d’energia cadavegada més eficients i les ener-gies renovables. Molts païsoss’han compromès a reduir ladependència dels combustiblesfòssils mitjançant l’augmentde la seva cartera d’energiarenovable. El Govern Federaldels Estats Units s’ha fixat l’ob-jectiu de reduir les emissionsde gasos d’efecte hivernacleun 28 % el 2020. A Europa, lesenergies renovables hauriende representar el 20 % del con-sum d’energia per a l’any 2020.Només Alemanya ha quadru-plicat en menys d’una dècadala quantitat d’energia proce-dent de fonts renovables quealimenta la xarxa elèctrica.Quan aquest canvi es completi,els cotxes elèctrics seran enca-ra més nets.

EFICIÈNCIA DELSVEHICLES ELÈCTRICSEn un vehicle elèctric, l’ener-gia química s’emmagatzema

en una bateria. Les bateriesd’ió liti que utilitzen els vehi-cles Tesla, del mateix tipusque les dels telèfons mòbils idels ordinadors, destaquenper la densitat energètica o,dit d’una altra manera, l’altaquantitat disponible per uni-tat de massa. Convertir l’ener-gia química als electrons lliu-res (energia elèctrica) potsuperar el 90 % d’eficiència;només una part de l’energia esperd en calor en les cèl·lules ialtres components de la bate-ria, com ara conductors decorrent i fusibles. La resta decomponents del tren motriude Tesla —el variador i elmotor— són també extrema-ment eficients. En general, l’e-ficiència dels Tesla Roadster ésd’un 88 % —gairebé tres vega-des més que un vehicle de com-bustió interna. En un cotxeconvencional, l’energia quími-ca s’emmagatzema en la gaso-lina o el gasoil. La combustiós’utilitza per convertir l’ener-gia química en energia tèrmi-

ca. Aquest procés de conversióté, com a molt, un 35 % d’efi-ciència, ja que la majoria de l’e-nergia emmagatzemada en elderivat del petroli es perd coma calor. L’eficiència del Roadsterés de 133 Watt/hora/km equiva-lent al consum d’1,74 litres degasolina per cada 100 km.

INNOVACIÓ EN L’ELÈCTRICADEL ROADSTER Els Roadster en circulació hanpermès a Tesla disposar d’unaflota de prova en el món realque han situat l’empresa a l’a-vantguarda de l’enginyeria itecnologia dels sistemes depropulsió elèctrica, ja que l’ex-periència dels clients ha retro-alimentat la investigació delsenginyers.

El tren de rodatge. Sistema detracció. El Roadster està pro-pulsat per un motor elèctrictrifàsic de 4 pols d'inducció decorrent altern. Petit, però fort,el motor pesa 52,16 kg i pro-dueix una potència màxima de

ARTICLE TÈCNIC

35


CICLE- Xassís Monocasc d'alumini - Cos de fibra de carboni- Frens davanters de disc

ventilat amb ABS- Frens posteriors de disc

ventilat amb ABS- Llarg 3.946 mm- Ample 1.873 mm- Alt 1.127 mm

- Distància entre eixos2.352 mm

- Via davantera 1.464 mm- Via posterior 1.499 mm- Volada davantera 932 mm- Volada posterior 660 mm- Pes en buit 1.238 kg- Càrrega útil 517 kg

PRESTACIONS- Velocitat màxima 200 km/h- Acceleració de 0-100 km/h en 3,9

segons- Consum urbà - Consum interurbà - Consum mitjà- Emissions de CO2

- Combustible: electricitat

MOTOR- Motor motor elèctric

trifàsic de 4 pols

- Bateria controlada per microprocessador, bateria d'ió liti

- Durada de la càrregabateria 3,5 hores per a uncicle complet (els ciclesparcials són més ràpids)

- Durada de la bateria 160.000 quilòmetres

- Potència màxima 248 CV / 14.000 rpm

- Parell motor màxim 380 Nm / 5.500 rpm

- Caixa de canvis manual d'una velocitat

- Tracció posterior

Característiques tècniques


36


248 CV, en el cas del Roadster,i de 288 CV, en el de l’SportRoadster. A tota velocitat, elmotor gira a 14.000 revolu-cions per minut. El motor estàdirectament acoblat a una cai-xa de canvis d’una sola veloci-tat, per sobre de l’eix del darre-re. La senzillesa d’una relacióde transmissió única redueixel pes i elimina la necessitat decanvis complicats i el treball del’embragatge. L’exclusiu dis-seny maximitza l’acceleració.

El millor de la indústria de labateria. El secret de Tesla és,però, la bateria, que pesa uns450 quilos. El paquet de bateriesal Tesla Roadster és el resultat de20 anys d’avenços en la tecno-logia de les bateries d’ió liti—en lloc de crear una baterianova utilitzen bateries comles dels ordinadors portà-tils— i d’innovacions d’engi-nyeria. L’empresa ha paten-tat un sistema de connexióde les cèl·lules de la bateria—cada paquet conté 6.831cèl·lules d’ió liti— i de refri-geració, per aprofitar la sevadensitat energètica, ambcapacitat d’emmagatzemar56 kWh. Aquest paquet per-met l’acceleració de classemundial, la seguretat, varie-tat i fiabilitat. El resultat ésun cotxe que pot arribar als200 km/hora i té una autono-mia de 390 km.

El connector de càrrega. Calendollar un Roadster de lamateixa manera que es carre-ga un telèfon mòbil. El Roads-ter s’ha dissenyat per poderser connectat a qualsevol presade corrent, tant de 120 com de240 volts, d’arreu del món. Elstemps de càrrega varien enfunció de la tensió de sortida i

l’amperatge. Amb el connectord’alta potència de Tesla, de 240volts, es triguen menys de 4hores per a una recàrregacompleta. La majoria de pro-pietaris d’un Roadster no espe-ren a buidar la càrrega; engeneral, els cicles de recàrregaparteixen a la pràctica d’unestat parcialment carregat irequereixen menys temps.

Control de potència. El mòduld’electrònica de potència fun-ciona com a pont entre el portde càrrega, la bateria i elmotor. Gestiona i converteix elcorrent durant la càrrega i laconducció. Així, el mòdul d’e-lectrònica de potència conver-teix el corrent provinent de laxarxa en corrent continu per al’emmagatzematge a la bate-ria. En conduir, aquest mòdulconverteix el corrent continude la bateria en corrent altern,que utilitza el motor.

Tota l’energia del vehicleés gestionada pel mòdul d’e-lectrònica de potència. Enmolts punts de funciona-ment, la seva eficiència és del97-98 % i només es perd un

2 % de l’energia convertidaen forma de calor.

Regeneratiu de frenada. El sis-tema de frenada regeneratiu,totalment independent delpedal de fre i els frens, és con-trolat pel mòdul d’electrònicade potència. La sensació éssimilar a la unitat de fre mo-tor o descendents en un cotxeconvencional amb motor tèr-mic. El sistema de tracció elèc-trica canvia instàniament de“mode de conducció” (parelld'avanç) a “mode de generara-ció” (parell invers) en funcióde la posició de l'accelerador.Pel seu desenvolupament,pilots de proves van treballaramb l'equip de programació,amb l'objectiu d'ajustar ambprecisió la quantitat de frenatregeneratiu per optimitzarl'estabilitat del vehicle.

En realitat seria possibleaconseguir nivells més altsde regeneració, però el re-sultat seria un cotxe espor-tiu menys manejable per lapèrdua de tracció. D'altrabanda, podria disminuir l'e-ficàcia global del vehicle.�

ARTICLE TÈCNIC


És evident que estar a l’aixo-pluc d’una ARCP en què elprenedor és el Col·legi té l’a-vantatge que està pensada iconcebuda expressament pera l’exercici professional del’enginyeria tècnica indus-trial, i ha estat negociada desd’una posició que garanteixmillors cobertures i garantiesque en una negociació indivi-dual de l’enginyer a causa del’economia d’escala. No obs-tant això, en aquest articleintentarem identificar lesclàusules i aspectes habitualsque contenen aquest tipusd’ARCP, que caldria examinarabans de contractar, més enllàde la prima a satisfer. Convé

recordar que la contractaciód’una ARCP és obligatòria perals professionals titulats, quehauran de conèixer a fonsquins riscos cobreix.

OBJECTEL’enginyer ha de fer unaanàlisi prèvia del perímetred’actuació per veure si les

cobertures de la pòlissa exa-minada s’hi adeqüen. Sil’ARCP cobreix els riscosderivats de l’activitat de l’en-ginyeria tècnica industrial il’enginyer pretén fer altrestasques empresarials, aques-tes activitats podrien noestar cobertes perquè no sónuna actuació professional.

Si desenvolupen alguntipus d’activitat professionalmés específica com ara fun-cions de coordinador de se-guretat i salut o de projectmanagement (gerència inte-grada de projectes), seriaconvenient que quedessinexpressament recollides en laclàusula.

L’assegurança de responsabilitat civilprofessional (part II)

Una assegurança de responsabilitat civil professional (ARCP) està composta per condi-cions particulars, especials i generals que inclouen les cobertures, però també per clàu-sules que les limiten. L’article examina tot allò que un professional ha de tenir en comp-te a l’hora de subscriure una pòlissa, més enllà de la prima a satisfer.

JORDI BARRIL I Servei d’Assessorament Jurídic

37

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Seria convenientque l'assegurançarecollís lesfuncions mésespecífiques


TIPUS DE DANYSCal tenir en compte la tipolo-gia dels danys que són objec-te d’indemnització. En aquestsentit, cal que hi constinexpressament els danys cor-porals o materials, els perju-dicis que se’n derivin i elsdanys patrimonials primaris.

ALTRES RISCOS COBERTSO GARANTIESHi ha ARCP que, com la delCol·legi, inclouen també laresponsabilitat patronal id’explotació, així com el pa-gament d’una indemnitzaciómensual en cas d’inhabilita-

ció professional per sentèn-cia ferma en un procedimentpenal amb motiu d’una im-prudència professional, aixícom els costos i les despesesjudicials i la prestació defiances judicials.

RISCOS EXCLOSOSTan important és estudiar elsriscos coberts com conèixerels riscos exclosos de l’ARCP,entre els quals hi ha les res-ponsabilitats que excedeixende l’activitat professional, lesactuacions realitzades de ma-la fe, el pagament de san-cions o multes de qualsevol

tipus, les infraccions urba-nístiques, etc.

FRANQUÍCIESAquesta és la quantia que esdedueix de la indemnitzacióque correspongui al sinistre,és a dir, és assumida directa-ment per l’enginyer amb elseu patrimoni. Per exemple,el Mòdul I de l’assegurançade responsabilitat civil pro-fessional del Col·legi no técap franquícia, aspecte queno es dóna en la major partde les ARCP del mercat quanes negocia de forma indivi-dual.

SUBLÍMITSAquestes són les quantiesindicades a les condicions


L’ARCP del Col·legi garanteixmillors cobertures i estàconcebuda per a l’exercici del’enginyeria tècnica industrial

38


SH

UT

TE

RS

TO

CK

És tan important estudiar els riscoscoberts com conèixer els exclosos


que representen els límitsmàxims assumits per l’asse-gurador per a cada sinistrei/o any emparat per la pòlis-sa. Quan s’indica “sublímitper víctima” s’ha d’entendrela quantia màxima indemnit-zable per cada persona físicaafectada. Cal tenir en compteles pòlisses sense franquíciaperò amb un sublímit baixper víctima.

DELIMITACIÓGEOGRÀFICAÉs l’àmbit territorial en quèl’ARCP atén les reclama-cions efectuades a l’assegu-rat. Per tant, si l’enginyerinternacionalitza la sevaactivitat cal revisar aquestaspecte.

Convé tenir en compteque algunes ARCP pre-veuen que, per exemple, endanys esdevinguts en estatsno membres de la UnióEuropea és l’assegurat quiha de satisfer directamentla indemnització i, després,serà l’asseguradora quireemborsarà a l’enginyer, aEspanya i en euros, l’importdesemborsat.

DELIMITACIÓ TEMPORALLes ARCP emparen les re-clamacions que es formulin

a l’assegurat o asseguradordurant el període de la vigèn-cia de l’ARCP. És a dir, si esrealitza un acte professionaldurant el període en què es técontractada l’ARCP, però noes té en el moment de la re-clamació, el dany no està co-bert. Si un enginyer vol real-ment dormir tranquil, hauriade mantenir subscrita unaARCP almenys fins que hagipassat el període de prescrip-ció de les reclamacions que lipuguin fer.

L’ARCP DEL COL·LEGIL’asseguradora abonarà, coms’ha dit, la indemnització quehagi de satisfer un professio-

nal, com a dany causat pelseu exercici, a un client o ter-cer només si la reclamació esprodueix durant el períodede la vigència de l’ARCP. Enaquest punt, cal tenir encompte que l’ARCP delCol·legi preveu un grup espe-cial per a aquells que deixind’exercir efectivament la pro-fessió, per mort, jubilació icessament temporal o indefi-nit de l’activitat, que estarancoberts sense haver de pagarcap prima. Per això, cal con-tinuar sent col·legiat, permantenir la condició d’asse-gurat i demanar el passi aaquest grup i no la baixa del’ARCP.�


39

SH

UT

TE

RS

TO

CK


“El canvi climàtic ens obliga,cada vegada més, a modificarles formes de consum actualsde la societat i del sistemaeconòmic, adaptant-nos anous costums i a un compor-tament més racional: utilit-zar menys el vehicle privat,racionalitzar el consum d’e-nergia, disminuir l’ús delssistemes de climatització... itambé substituir el consumd’energia procedent de com-bustibles fòssils (contami-nants i no renovables) per lesenergies netes i renovables. Iés en aquest context en elqual ens trobem amb l’ener-gia minieòlica.” FernandoPérez, director tècnic de l’em-presa Navitas Paradigma iautor del manual exposa lesclaus d’una tecnologia a laqual es preveu un gran crei-xement durant els propersanys.

Segons l’autor, “l’energiaminieòlica és la producciód’energia amb miniaerogene-radors, que es poden ubicaren entorns urbanitzats: parcs,fronts marítims, urbanitza-cions, polígons industrials,centres comercials... Aquesta

forma de generació d’energiapot contribuir de forma sig-nificativa, no només a lageneració sostenible i netad’energia, sinó també a l’efi-ciència energètica, ja que faque els consumidors pren-guin consciència del cost quesuposa produir l’electricitatque consumeixen.

Així mateix, en generarl’electricitat en el lloc de con-sum, o pròxim a ell, no neces-sita transport fins a les càrre-gues, fet que en minimitzales pèrdues per efecte Joule.”Estructurat en tres grans

parts (una de descriptiva enquè s’expliquen les caracte-rístiques del recurs, les tipo-logies i tipus de tecnologia;una segona de tècnica, dedi-cada a explicar el funciona-ment dels petits aerogenera-dors, amb tots els seuscomponents i com realitzarun dimensionament d’unainstal·lació amb energia mi-nieòlica, i la part final, dedi-cada a mostrar les ten-dències de futur), aquestmanual serà presentat alsaló Construmat durant unataula rodona, organitzadapel CETIB, el divendres 20de maig a les 16 h al Pavelló4, a la sala 4.2.

Així mateix, s’ha progra-mat per als dies 4, 5, 6, 11 i12 de juliol, la segona ediciódel curs sobre la introduc-ció a l’energia minieòlica, elqual serà impartit per Fer-nando Pérez, director tècnicde l’empresa Navitas Para-digma i autor del manual, iper Francesc Vidal, cap del’Àrea d’Energies Renova-bles de l’ICAEN. Es lliuraràa tots els assistents al cursun exemplar del manual.�

40



Portada del manual, en quès’analitzen les claus d’unatecnologia d’enegies renovables en expansió

El CETIB publica el llibre tècnic L’EnergiaMinieòlica, l’aprofitament local del vent

El manual, editat pel CETIB, ha estat realitzat per l’empresa Navitas Paradigma, ambla col·laboració de l’UPC i de l’Escola Superior de Disseny Elisava i ha rebut el suportde l’ICAEN i UNNIM. Es planteja com un llibre tècnic enfocat a la docència i destinat ala realització de cursos en l’àmbit de la sostenibilitat i l’energia minieòlica.

CE

TIB


41

Presentació de l'acord a la seudel CETIB. En acabar, elsassistents van poder conduirl'esportiu elèctric

El CETIB, coincidint amb“L’Any de la Mobilitat Soste-nible”, va presentar, el passatdimarts 12 d’abril, l’acord depatrocini amb l’empresa Tes-la Motors Ltd per participar-hi amb un vehicle elèctric del’esmentada companyia idonar suport a les ECOsè-ries, curses de cotxes de sèrieon el més important és elconsum i la regularitat.

Després d’una presentaciópresidida per Joan Ribó, degàdel Col·legi, Jordi Català,secretari de la Junta de Go-vern del CETIB, va parlar delconveni de participació entreambdues companyies i vadescriure el cotxe de Tesla

com “un vehicle esportiu,elèctric i amb un compendide tecnologia que el fanmerament atractiu”. A conti-nuació, els representants deTesla Motors Ltd, SamuelHunter, cap de vendes, iRoberto Toro, cap de comuni-cació, van exposar a tots elsassistents les característi-

ques del Tesla Roadster, lafiabilitat dels vehicles elèc-trics i la tecnologia que uncotxe d’aquestes característi-ques pot oferir, a més deremarcar el fet que des delCol·legi d’Enginyers es donisuport a aquest projecte tec-nològic. Finalment, RamonCaus, president de la Co-missió de Circuits de la Fe-deració Catalana d’Automo-bilisme, va agrair al Col·legi ia Tesla el suport rebut.

El Tesla Roadster ja ca-lenta motors per a les prope-res cites: l'11 de setembre alcircuit de Catalunya i el 16d'octubre al circuit de laComunitat de València.�

El Col·legi és el patrocinador de l’empresa Tesla Motors Ltd per la seva participació enles curses d’ECOsèries de la temporada 2011, el primer campionat en circuits perma-nents basat en la conducció eficient, l’estalvi energètic i les energies alternatives que secelebra a Espanya i un dels primers d’Europa.

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA

El vehicle elèctric Tesla Roadster,patrocinat pel Col·legi


42


PREGUNTES FREQÜENTS

?Els continguts mínims per a un projecte d’ins-tal·lació fotovoltaica es troben en la Instrucció5/2006 de la Direcció General d’Energia i Mines:

MEMÒRIA

— Titular i objecte de la instal·lació— Emplaçament de la instal·lació i accessos— Descripció general del projecte— Estudi energètic i de rendiment

p Dades de radiació solar. Incidència del’orientació i la inclinació dels mòduls

p Característiques dels mòduls. Campfotovoltaic

p Previsió anual de producció energètica— Tensions de treball, corrent continu i

corrent altern— Onduladors — Quadres CC i de CA— Proteccions de CC i de CA (sobreintensi-

tats, curtcircuits, sobretensions atmosfèri-ques, contactes directes, contactes indirec-tes, sincronisme, tensió, freqüència, etc.)

— Posades a terra de la instal·lació. Criterisemprats en el disseny i dimensionament

— Dimensionament de la instal·lació de dis-tribució

— Descripció del sistema de medició per alseguiment de produccions

— Locals mullats (ITC-BT 030)

CÀLCULS JUSTIFICATIUS, amb especialconsideració als aspectes següents:

— Justificació del compliment de la legislacióelectrotècnica aplicable. Càlcul de circuits

— Vent. Fonaments, suports i estructures— Temperatura. Incidència en els diferents

elements elèctrics— Xarxes de connexió de terra. Càlcul dels

valors de connexió de terra i justificació deles distàncies per evitar un possible acobla-ment entre elles

PRESSUPOST

— Finançament— Estudi de viabilitat i econòmic— Planificació de l’execució.

PLÀNOLS

— Plànol de situació que inclogui els accessosal lloc de la instal·lació

— Esquema elèctric unifilar de la instal·lacióde potència

— Esquema de proteccions elèctriques i deprotecció de la interconnexió amb l’empre-sa elèctrica

— Esquema de la instal·lació de comptatgeenergètic

— Plànol general en planta i alçat suficient-ment amples, a escala convenient i ambindicació de cotes essencials, que indiquil’emplaçament i la disposició dels equips,els aparells i les connexions principals

— Xarxes de terres�

On es pot trobarun guió de contingutsmínims per a projectesd’instal·lacionsfotovoltaiques?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat


43

Tant la cambra de rentat(esquerra) com el bombo (dreta) es fabriquen íntegrament en acerinoxidable a la fàbrica de Girbau. CULTURA

La bugada és un procés quea Girbau, fabricant de renta-dores de fa més de cinquantaanys, dominen en profundi-tat. Una tècnica en què calcombinar adequadament qua-tre paràmetres (acció mecànica,acció química, temperatura itemps) per aconseguir unrentat òptim tant des del puntde vista del resultat final comenergètic. Les rentadore cen-

trifugadores de Girbau, des-tinades a bugaderies, hotels ialtres serveis per col·lectivi-tats, porten dècades d’evolu-ció perseguint aquesta fita.

Tot i que el principi defuncionament es manté inva-riable, l’experiència, els nousmaterials i l’aplicació de l’e-lectrònica han sofisticat unamàquina que, al segle XXI,està dissenyada per un equip

de tècnics multidisciplinaris,amb nocions de mecànica(especialment fatiga i vibra-cions), materials, hidràulica,mecànica de fluids, electro-tècnia i electrònica i, darre-rament, comunicacions itelecontrol. Entre els aven-ços tècnics de la nova ge-neració de rentadores (ambcapacitats des de 9 fins a 122kg de roba), en destaca el

Motor d’11 kW ventilat, suspensió MDS i sistema de control de velocitat GDrive. No estracta d’un vehicle de nova generació: és una rentadora centrifugadora Girbau, al capda-vant de la tecnologia del rentat, dissenyada i fabricada a Vic. La firma vigatana és unasòlida empresa familiar amb esperit multinacional i vocació industrial.

TecnobugadaRentadora centrifugadora Girbau

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com


?Theknos 153.qxp 17/5/11 11:16 Página 43

control de centrifugació, queajusta en temps real la velo-citat de gir del bombo en fun-ció del descentrament de lacàrrega, assegura la integri-tat mecànica dels compo-nents interns, n’allarga lavida i en redueix el consumd’energia. L’estalvi i la soste-nibilitat no són aliens,doncs, a la ciència de labugada industrial: el rentatdel 2011 utilitza menys de lameitat d’aigua que fa trentaanys, i en les instal·lacionsque dissenya Girbau s’incloula recuperació de l’aigua del’esbandida per reutilitzar-laen el servei següent. El pro-cés d’eixugada combina en laproporció precisa l’energia

tèrmica i mecànica i eliminala humitat de la roba amb elmínim consum.

Entre les múltiples vir-tuts cal destacar-ne la solide-sa, una qualitat obligada enels béns d’equip, en els qualsuna avaria o aturada tégreus conseqüències econò-miques. La longevitat delproducte ha dut Girbau acercar arreu del món unitatsveteranes amb resultats sor-prenents: han localitzat di-verses àvies mecàniques quetreballaven en plena formamés de vint-i-cinc anys des-

prés de ser muntades a laplanta de Vic.

Els orígens de Girbau calbuscar-los pels volts de l’any1920, quan Joan Girbau, enobtenir el títol de pèrit elèc-tric, engega un taller d’elec-tromecànica en general. Allíels seus fills Pere i Toni Gir-bau inicien la fabricació derentadores domèstiques, jaque detecten una demandaincipient en el mercat local.Amb l’arribada al mercatdels grans fabricants a finaldels anys 50, la producció secentra en les rentadores de

44


Els models de les rentadorescentrifugadores de Girbau demés capacitat poden carregar-seamb 122 kg de roba

Les rentadores són el resultat d’unacurat disseny, desenvolupamenti control de qualitat

CULTURA


45

capacitat mitjana i granmaquinària industrial per ales bugaderies. L’acceptaciódel producte en el sectorturístic emergent del mo-ment fa que Girbau creixi,estableixi una xarxa comer-cial i es traslladi a una novafàbrica als afores de Vic. L’a-rribada de la crisi de l’any1974 sorprèn la firma viga-tana amb una fàbrica pràcti-cament nova, una plantillapreparada i una forta inver-sió pendent d’amortitzar.La solució a una situaciótan compromesa passa perobrir-se al mercat interna-cional amb tot el que l’expor-tació comporta: adaptar-se anormatives diverses, esta-

blir delegacions i adoptarestàndards de qualitat mésexigents. El salt endavantresulta una decisió encerta-da, i la superació d’aquellmoment delicat i dècadesd’esforços fan créixer Gir-bau fins a convertir-la enuna sòlida empresa familiaramb esperit multinacional imarcada vocació industrial.Girbau està formada perquatre centres productius,600 treballadors i una àm-plia xarxa comercial ambdotze filials que distribueixi dóna servei postvenda a

més de 80 països. Produeixsota comanda rentadores,assecadores, planxadores itúnels de rentat i ofereixsolucions integrals en buga-deria centrades en un pro-ducte propi, capaç de compe-tir amb fabricants d’arreudel món.

Les rentadores Girbau,testimonis duradors i inani-mats dels canvis en modes iteixits, segueixen evolucio-nant amb els tambors dis-senyats per centrifugar in-cansables durant més d’unquart de segle.�

El plegat i punxonat de laplanxa inoxidable es du a termeamb moderna maquinàriaautomàtica

El control de qualitat comprova el funcionamentcorrecte de totes les unitatsfabricades


Girbau ofereix solucionsintegrals en bugaderiacentrades en el producte propi

FITXA TÈCNICAObjecte: Rentadora centrifugadora GirbauMarca: Girbau Fabricant: Girbau, SAData d’inici de producció: 1960 Producció anual: 10.000 unitatsaproximadament


Avui encara persisteix l’errò-nia creença que l’aeròbic ambbicicleta és una activitat diri-gida exclusivament a perso-nes amb un alt nivell de con-dició física i una capacitatd’esforç molt elevada. Peròres és més allunyat de la rea-litat: és una de les activitatsmés saludables.

BENEFICIS MÚLTIPLESEls avantatges d’aquesta ac-tivitat es basen en els seustrets diferencials: el fet quesiguin bicicletes estàtiquesespecials que permeten regu-lar el grau de resistència il’esforç, sota el control i tam-bé l’estímul d’un professio-nal.

Eficiència. La seva pràcticacomporta un alt consum ca-lòric, cosa que afecta directa-ment l’índex de composiciócorporal, amb la crema degreixos i la consegüent pèr-dua de pes. Depèn del graud’esforç i de la freqüènciacardiovascular, però es calcu-la que en una hora d’aeròbic

amb bicicleta es cremen 400calories si es practica a ritmesuau; unes 500 calories si ésa ritme mitjà, i 600 caloriessi l’activitat es realitza a unritme alt. A més, enforteix elcor i millora la funció con-tràctil, cosa que es tradueixen una progressiva millorade la condició física.

Seguretat. L’aeròbic amb bici-cleta és una activitat senseimpacte ni riscos de lesions,ja que el pedaleig és un movi-ment guiat i cíclic. Les arti-culacions no se sotmeten acàrregues extres, ni tan solsa posicions de desequilibrique podrien implicar algun

risc. Es treballen els músculsde tot el cos, però es reforçaespecialment el tren inferiordel cos (massa muscular, ten-dinosa i articular), amb lescames i els glutis.

Facilitat. Amb un ritme ade-quat a la forma física decadascú, l’aeròbic amb bici-cleta és una activitat física al’abast de tothom. A més, ésrealment fàcil de practicar, jaque no inclou elements co-reogràfics i utilitza tècniquessenzilles d’assimilar i d’im-plementar per part de tots elsparticipants.

Diversió. A més de les millo-res físiques, també contri-bueix a reduir la tensió il’estrès diaris. Està demos-trat que practicar-ne regular-ment incrementa el grau deconcentració i motivació per-sonals i augmenta l’autoesti-ma, al permetre assolir petitsreptes a cada sessió al ritmede la música.�

www.DiR.cat

SALUT

46

DIR


No és estrany que l’aeròbic amb bicicleta sigui l’activitat dirigida amb més èxit de públic.És un exercici molt complet, ideal per cremar greixos i mantenir-se en forma. L’èxit radi-ca en el fet que, a més de saludable, és una activitat eficaç, segura, motivadora i moltdivertida, practicable a qualsevol edat.

Aeròbic amb bicicletaCremar greix sense impacte

ÒSCAR DÍAZ I Cap d’àrea d’SpinDir del Grup Dir


Els grans reptes - · PDF fileASCAMM L’amenaça dels preus Europa vol...

Documents

Transcript of Els grans reptes - · PDF fileASCAMM L’amenaça dels preus Europa vol...