Els drames del Els dijous blancs', MIRADOREs el mal inevitable de totes coneguessin les proporcions...

8
Està clar que els tècnics han trobat l'ex- Les pèrdues de d'especulació es liquiden plicació del formidable crac de la Borsa de en un dia, però es paguen com tota altra New-York, els efectes del qual, segons les mena de deutes. Això representa un gran darreres noves, encara duren des de fa 'prop nombre de drames íntims que s'aniran des- d'un mes. Però el que no se sap ben bé enrotllant en un seguit de tristeses que du- és per què aquest crac s'ha produït ari raran molt de temps. Però vist així, re- no un any endarre-a, quan la situació era sulta poc americà. Per això, abans que es la mateixa. Es el mal inevitable de totes coneguessin les proporcions del crac, es va les tècniques que no poden fonamentar-se fer saber a tot el món que molts miliona- en dades rigorosament exactes. Els millgrs ris s'havien tingut de vendre l'abric per diagnòstics, siguin de metges, de polítics o poder menjar. Una colla de subjectes han d'eoonomistes, són els que es fan després sortit als carrers d'algunes ciutats amen- de la mort. canes amb un rètol penjat a l'automòbil Tothom veia venir la catàstrofe, però nin- oferint -lo per cent dòlars per poder com -gú no feia cas dels auguris més pessimistes. • piar pa. Amb poc esforç s'han donat aves Per què n'havien de fer cas? Des que 1.'ín- d'ex- milionari, que és una manera com una altra d'haver fet ]'ofici de ric. I uns quants „ frescos, fallits més o menys habituals, han „- • f ; ' ^ aprofitat l'ocasió per afer-se passar per La Borsa de Nova York. — La mu'Utuel al carrer durant un dels líes del pàn%c 0 -' s —De manera que t'has gastat els diners, i avui ha de venir el procurador? — Busca una excusa. Diga -li que amb això de Nova York no li podem pagar. Any 1. Núm. 43.-Barcelona, dijous 21 de novembre 1929 presentarà dijous tinent. una altra sessió de cinema. Preus 20 cènts. - Pelai, 62, Telèf, 15300. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre Els drames del diner Els dijous blancs', MIRADOR INDISCRET dex de la prosperitat .econòmica de Nord -Amèrica 'La fer néixer la confiança de la gent en tots els negocis americans, era un fet innegable -que la compra de 'valors cotitzables a 'la Borsa de N'ová York pro- curava al capital esmerçat un guany im- mediat i suculent. Ningú no es preocupa- va de la renda del valor comprat 'que te- nia una importància molt secundària. L'in- teressant era l'augment de preu que pro- porcionava un guany segur en' poques set- manes. ¿Que vindria un dia en el qual es' produiria una baixa de preu que converti- ria els guanys en pèrdues? Feia dos anys . que això es venia dient, i 'tots els prudents que n'havien fet cabal, • comptaven, i no acabaven mai, el guany que havien deixat• de fer refusant la compra de 'valors que, segons les llistes de la ' Borsa, havien tri- plicat d preu. I per altra part, quan vin- gués la davallada, hi hauria prou de temps per a desfer -se dels valors comprats ,i dei- xar de guanyar o perdre tan poc que que- daria sobradament compensat amb 'les ga- náncies obtingudes. - Així es va anar formant aquesta massa considerable d'especu• adors de tota mena que varen començar les compres amb les seves economies; ï, estimulats pels resul- tats, varen acabar .per fer -les en descobert. El volum del capital propi, multiplicat pel crèdit que és un factor d'un valor fantàs- tic, va permetre -que una quantitat gairebé astronòmica de diner estigués ocimp^romesa en aquestnegoci de pura especulació. I quan va arribar d'una manera imprev..ista el dia temut de la baixa, tots els que te- nien pensat d'aprofitar-lo pera •desfer-se de les seves compres, sobretot de les fetes amb diner manllevat, es varen quedar sor- presos que fossin tants a haver pensat el mateix, i la por de no ésser-hi a temps, es va convertir en un pànic que va fer do- nar a qualsevol preu els millors valors per tal de no perdre la illusió de salvar algu- na cosa. El moviment esfereïdor d'aquesta massa anònima va arrossegar a la gran davallada les posicions més sòlides en el món dels negocis. La banca nord -americana va voler deturar el pànic, sortint a comprar en bloc els 'valors més injustament depreciats. Semblava que aquest gest restabli ri a la cal- ma, perquè si els re presentants dèl diner compraven el que la . massa llençava, tot- hom compendria que era 'un disbarat llen- çar-ho; però això era voler contenir una rivada amb les mans, i la banca va tenir de deixar-la passar pel perill que se l'em- portés. La xifra de les compres no podia remuntar l'oferiment "aclaparador de les vendes. I l'únic remei va ésser tancar el mercat, suspenent per uns dies el funcio- nament de la 'Borsa. Tot això no ha estat cap novetat. Ha passat i passarà moltes vegades en tots els mercats del món, sense que cap experiencia serveixi de lliçó. El que hi ha és que la puerilitat de l'ànima americana es com -plau en vanitats de tota mena i ha donat al cicló de Waï1 ,Street: proporcions gegan- tines porqué el erac d€ la: Borsa de Nova York no seria digne' del séú pafs si no fos el crac més important del món. I sense negar la magnitud , de tes pèrdues i de les que encara vindran, hi ha hagut en aquest succés tot un amaniment de cuina amerka- na que n'ha fet com una mena de pellícula de propaganda. víctimes del crac que només coneixen ,pe i . que n'han llegit als diaris. Però tots aju- den a composar ]'escenografia de l'esdeve- niment que des de fa prop d'un mes aga- vella el comentan del món sobre les gran- deses de Nord -América. i és que aquesta mena de cracs no fan un mal definitiu. Els valors que responen a una realitat de negoci, sigui el que es vulgui el seu ,preu transitori, representen avui la mateixa riquesa que ahir. Tots els qui 'posseeixen aquests valors per la renda que en treuen, han vist passar la ventada sense immutar -se. El que més han fet ha estat comprar -ne per aprofitar la ganga de la baixa de preu. De manera que les pèr- dues, que s'han xifrat por la diferència en- tre el preu de tots elsvalors abans i des- prés del crac, són pèrdues teòriques en una bona part. Els valors inflats sense solta per •l'especulació ja no es tornaran a inflar com abans ; però els altres, amb més o menys de temps, tornaran als preus antics sense cap dificultat, perquè és el que real- ment tenen. Tot el que pot passar és que per una temporada hi hagi menys capital disponible per tota mena de negocis, pri- mer ,perquè, si es volen convertir en diner efectiu els valors actuals, la pèrdua teòrica de la baixa .de preu es torna pèrdua real, i en segon lloc, perquè l'especulació, que al capdavall és un estímul, haurà sentit una forta frenada. Això pot fer que aug- mentin els capitals en els grans mercats de fora d;Amèrica però a la' curta o a la llarga, tot quedará reduït a un episodi més dels drames del diner. *5* Tot aquest aldarull ha donat motiu per a divagar llargament sobre els pecats de l'organització capitalista. 1 com sol suc- ceir sempre en aquests casos, són els de l'altre cantó de la barricada els que es con- dolen de .la desgràcia de les víctimes . El petit especulador, que ha perdut tots els seus estalvis, troba els defensors més com -passius entre els militants de les escoles socials que neguen el dret a la propietat. Això sembla confirmar el que s'ha dit tantes vegades. Les escoles i els partits so- cials 'més , revolucionaris són un producte natural de la tradició conservadora. La transformació del concepte de la riquesa i de la propietat és en aquestes escoles una teoría, mentre que en la vida de les grans organitzacions del capitalisme modern és una realitat. Enlloc se sent tan fràgil i transitori el dret de propietat com en la vida dels grans negocis que se solen fer amb el diner dels altres. I no hi ha gairebé cap gran heme de negocis que cerqui el diner per ]'afany únic de fer-se'n un tresor personal, sinó pel gust — que té molt d'es- portiu — de dominar la riquesa i fer-la servir per a noves formes de creació. Però amb la idea de l'Estat, capitalista únic, la propietat estatal es torna rígida i reviu el vell concepte del capital rendista, conserva- dor, covard i curt de gambals que neces- ita esprémer i esclavitzar el treball per a poder viure. Si la dèria creadora s'emporta com fulles mortes els petits estalvis' amb ventades des- tructores com la de Wall Street, també dei- xa com un rastre de renovació social en cada un d'aquests drames del diner el pos- tulat verament revolucionari que el capital no és res ni de ningú, sinó com un servent del treball, que és el que dura. DESIL'LUSIONS f ofega l'envegeta i afaga els gelos de l'in- ant que no pot estar-se de fer una rebe- queria quan el públic a¢laudeix l'obra d'un co'm^ any. Quant a l'èxit frecun %ari, ja pot suposar-se que na apaga la set. I no admet el meu amic que l'enveja portada a 'tal ex- trenn sigui un senyal de vitalitat. I posat a filosofar, l'amic X us diu que no comprèn les proporcions de la Iluita ter- què la xifra d'afers del nostre teatre és ben minsa. Tam 75 oc entén el nostre amic qué certs autors hagin Qerdut l'instint de con- servació. Són pocs, diu ell, tan Qocs que gairebé no formen equip, o l'un necessita de l'altre i no cal que pr tenguin enfilar-se sobre cadàvers, perquè alguns no tenen ni cadàver. M. B. La barretina d'En Cambó en va fer una com un cove. Un assidu rollaborador d'EJl >Mali havia enviat un article al marge de una exposició de les Galeries Dalmau, i acabava un paràgraf amb questes paraules : «...i no ens ve de nou, ,puix que coneixem prou bé el seu credo artístic.» Sànchez-Juan, corrector de proves d'aquell diari trobà en aquest final d'article una ocasió brillantíssima de lluï- ment, i, tractant -se d'El Matí, suprimí la paraula credo, catalanitzant per unes altres que .arrodoniren la frase : a. .i no ens ve de nou, puix que coneixem prou bé el seu crecen-un -Déu artística. Illuminat per la pròpia agilitat d'esperit, Sànchez-Juan es fongué de satisfacció per sota l'arc de Sant Martí de la seva tro- b a l l a. Un moro valent La Gazeta de Vich del iz del corrent, sota el títol «Bateig d'un adulto, donava 'la notíoia que ((el moro Brahim ben Moulont, africà, natural de Tagagra en la Kàbila de Sousn, havia estat batejat a la catedral de Vich. - Segons l'esmentat diari, «el catecómen se adaptà al ceremonial Remà, ab molta pre- sencia d'esperit». I ara, com deuen batejar a Vich, que temin d'esverar un anoro? La nostra joventut refinada Retallem d'un substanciós article publicat en una d'aquelles revistes els redactors de les quals es pensen que des de 11àr recó han de trasbalsar el món amb llurs esgarips: «...Apuntem els casos de Barradas, exe- cutant ses obres més reeixides en ple or- gasme sexual, i Chirico pintant els seus quadros inicials sota la influència de còlics, migranyes, etc...» Aquests casos, ,l'autor els cita com a exemple de la forma en què es produeix la pura poesia. Veritablement, no es pot pas negar que, deixant a part la sintaxi, el sig- nificat de les paraules, el sentit comú i el saber allò que hom s'empatolla, representa tota una estètica. Sempre al corrent —éSa beu que no falta qui diu que l'èxit d'aquesta Exposició es deu tot a En Gual? — No m'estranya. En Gual és un home documentat i està tot cofoi del càrrec de director de l'«Instituto del Teatro Nacional a. — Sí, sí. Però aquella malaltia, tan ven- turosament explotada ,per La Veu, Pallunyà dels afers quotidians ; afegiu a això els dos mesos de convalescència passats a Caute- rets, i una curta estada a 1'Es;pluga, .i lla- vors veureu... — Qué? — Que no pot haver intervinbut per res en l'organització de l'Exposició. —II l'aportació del «afi ches» de Colin, a qui es deu? —Colin heu dit? — En Paco Madrid assegura que aquest oartelldsta francés el portà En Gual. — En Paco Madrid ha coimés una de les seves entremaliadures per 'servir 1 amic. — Donas, qui l'ha, portat? —Què sé jo! Sols em consta que quan digueren a En Gual que Pal Colin porta- va a l'Exposició del Teatre una .magnífica collecció de cartells i bocets de decoració, 1'illustre .autor de La fi de Tomàs Reynalds, amb aquella ingenuïtat que l'afavoreix tant, preguntà: uQui és aquest Colin ?» . Favors que maten Després r aixecada la suspensió, El 'Matí va trigar encara quaranta vuit ho- res a tornar a sortir al carrer. Aquest fet, que alguns han interpretat d'una manera maliciosa, no és res més que una suite de la tradició de .la casa. Quan la fundació d'E1 Matí, el diari va trigar un anyet a sórfir. 1 s natural que , ara s'ha- gi pres quaranta vuit hores de temps. Per què portar pressa? Al cap i a la fi,, per la gent que l'han de llegir... Una altra «agresión s A La Noche, sempre tan atents a recolgr totes les novetats literàries més o menvs trepidants, dedicaven una manxeta de pre-, sentació a Thomas Mann, amb motiu d ha- ver-li estat concedit el Premi Nobel de lite-. satura. Ag ra que, .per un petit error (suposem quer la culpa és del linotipista) deien que Tho- mas Mann era francès, quan fins En Cecili Gasòliba deu saber que és alemany. Ara, ho entenem !... El senyor Ambrosi Carrion actua de se- cretari del 'Congrés de Genealogía Heráldica y Nobleza a Fuero de Esfaña. i què? — Oh, res. Sembla que és una collocació que li han buscat els empresa ri s de teatre perquè no II quedi temps d'escriure cap drama. Merescut ¡homenatge Al poeta i dramaturg Ramon Vinyes, que se'n va a Amèrica un dia d'aquests, hi ha qui •li dedica un vermut d'honor i qui li dedica un café. El que no ha estat possible, pel que es veu, ha estat trobar qui li volgués dedicar un dinar. A veure si un dia d'aquests el conviden a fumar. Una baixa Perquè el sen yor Pich i Pon, en un dis- curs .en castellà, de la despensa en va dir dis¢ensa, el senyor Màrius Aguilar ha re- nunciat a colaaborar a MIRADOR, on havia aconseguit uns dies abans publicar, des pr és d'algunes gestions, un article sencer. Una vegada més, pel que es veu, les petites cau -ses han produït grans efectes. EI senvor Màoius Aguilar justifica la seva baixa porqué diu que, en recollir la gaffe del senyor Pich i Pon, l'hem agresionado. Veiam si resultara que ha pres el senyor Pich i Pon per mestre de castellà. De totes maneres, el senyor Mà ri us Agui- lar serà sempre per nosaltres l'Aguilar, sen- se fer esment de la seva manca deplorable de tot sentit de. mesura. Un amic nostre — diguem-l% l'amic X —! aquest mateix títol un ,periòdic de fa només quatre anys que resideix a Bar- Montblanc publica un article per explicar celona. Però si us crèieu que és un éagès una anécdota camboniana. Sembla que la us equivocaríeu. L'amic X, de fora estant, 1 primera vegada que a Barcelona es varen com ara a ciutat, estava atent a totes les 1 portar barretines amb una intenció protes- activitats delaís, a les tatària va ésser aimb motiu d'una p resea Q pal¢itacalia del tenues, com diria feu Xenius. Si calia bai- d'estudiants. En Cambó va fer portar un Ao xava a Barcelona per tal de fer d'espectador paner ple de barretines i es va posar a en un partit de futbol o en una gran es- 1 vendre'n, al mig del pati de la Universitat. trena teatral. — A pesseta, barretines! Però des que viu a Barcelona, Pamic X L'articulista de Montblanc conta l'anec- ha sofert múltiples desiblusions. Hi ha una dota amb tanta emoció, que si no fos això frase d'ell, una mena de clixé, que re- el pseudònim — Jordi de la Conca — tan sumeix aquest daltabaix. «A Barcelona, diu, repairalista, ens pensaríem, vaja.., ens pen- he tingut desenganys més grossos que quan saríem que està carregat de males inten- el meu districte j erdíem unes eleccions.) dons. I Les causes d'aquestes desillusions han . crista.11%tzat en pura filosofia. ] l'amic X us Un admirador d'En Barbey diu : ((Són les impureses de la realitat.» I si demaneu més exfilicacions, l'amic X co- En Rueda, d'oficial que té cura 'de la menta dient que no creia que e1 món fos 1 premsa a la Casa Gran, 'ha demostrat sem- així, que coses tan imfjortants fossin ob- 1 pre una debilitat per aquell ex-regidor d'Ac- jecte d'intrigues i petites haesions. Perquè 1 ció Catalana. encara que l'amic X no sigui un pagès, Rara és la vegada, quan troba el repòrter quan va arribar a ciutat cremava com una de La Publicitat, que no li pregunti : «Què brasa. La bona fe, el pairalis?nse i la ba- fa En Barbey ?n doqueria se l'enduien. La togada amb la L'al-udit repòrter ha pogut descobrir, per realitat fou violentíss %ma. «Tot està minat fi, el .perquè de l'admiració a un ex-regidor fer dins», us diu ara. «El futbol és un niu catalanista, per un empleat que mai havia d'intrigues : el teatre un cau de raons. Al estat afiliat als catalanistes. marge del futbol hi ha una lluita de vino- I és que en certa sessió simulada, d'a- tets, de juntes, comissions, jugadors i peno- quelles que es feien a l'estiu per a complir distes. I, francament, vistos de pro, tots amb la llei, però en la qual es deixaven tots aquests senyors no m'interessen. Aanb el els dictàmens sobre la taula per a discutir- teatre passa el mateix, però com que en la los la setmana següent, no es trobava pre- fart literàr%a d'una obra teatral només hi sent cap regidor. intervé un home, i no un equip, ni la moral En Puig i Esteve a la presidència, va fer d'un club, el teatre encara m'interessa.» seure a un escó a En Rueda ;perquè áquest La com5rovaci6 de l'existència d'aquestes exercís e1 càrrec de regidor. I a l'acte «im/ureses de la realitat», l'anàlisi d'aques- constaren les paraules del .president : «A pe- tes causes, ha tingut els seus efectes. L'a- tició del senyor Bardey s'acorda que tots els mic X fa més de dos anys que no ha vist dictàmens 'quedin damunt la •taula.», cap pariiit de futbol. El seu entusiasme Això d''ha'ver suplantat a En Barbey, es d'ahir es limita a una vaga simiatia, Meró veu que ha fet néixer a En Rueda una de- el nostre company no contribueix amb un bilitat pe] d'Acción Catalana. cèntim a res que de pro f o de lluny faci Olor de futbol. I els seus comentaris, quan ell fa irrucib als cenacles dels creients, fan « Fins Nadal! l'efecte d'una pedregada. Oi, amic E, que això no és una faula? A's En Gisbert ha estat un home de lluita. que volguessin creure que estic teixint Ara fa tres anys hi hagué una febre de re- una novelleta els resJondr%a que faig un re- vistes. AI Còmic, al Nou i al Apolo es feien ^ortatge exacte, T la competència. Això passava al mes de tornem . a les, trih•ej je s - sentimentals de d'amic X. El gzee més el destarota és setembre. Els del .Nou anunciaren la „revis-• ta i posaren aquesta nota : «Se venden lo- que entre les gent d'un cert gruix es comentin calidades para el día del estreroro y las diez tantes. Qlagas%tats com entre els àrbitres de la primeras representaciones.)) En Sugranves, fsolítica de la f ilota. Ha arribat fàcil- 1 no valent ésser menys va fer posar aquest ment a conclusions molt desf' ectives per .avís: «Se venden localidades l' ara el día del als futbolistes i llurs amos, però no es re- estreno y las once primeras representacio- s%gna a capir que la gent que escriu fer al teatre, «els que tenen entre mans una obra nes.» En Gisbert, sense amoïnar -se gaire va escriure al cartel i : «Se despachan loca- d'una importància literària à social enorme», lidades para la noche del estreno, Todos los es devorin mútuament com mastins lamè- Santos y para las fiestas de Navidad y Año Ties. L'amic X imaginava els escollits de 1 Nuevo.» Talia cantant davant de l'altar de la musa com l'escolania de Montserrat. L'amic X divideix els nostres autors en La darrera facècia dos grups: el grup A % el grup B. Aquesta d'En Sánchez-Juan manera de fer és una deixalla dels seus bons temps d'afició futbolística. Ell no es- tranyaria que el grup A devorés el gruf B, rts ct aibe que sovint als nos- á viceversa. El que l'exas¢era és que un tres diaris trobem obem alt eracons de frases, de autor del gruQ A dugui fer manifestacions mots, de síl-labes, que en altres països és de canibalisme contra un company de grup impossible que hom hi caigui : i és porqué i que amb els del grup B succeeixi e] ma- en el fons tenim uns correctors de ,preves feix. L'amic X fa distincions á us diu que que no ens mereixem: .aquí els correctors N'A%tal deu ésser una persona distingida i de proves són els propis intellectuals, que ben educada 5erquè rnai no' diu mal dels s'hi 'han de guanyar la vida més fàcilment amics i es limita, si tant l'empenyen, a que fent versos. admetre certes reserves sobre l'obra d'un El creador del sànchez-juanisme, Sebas- seu company . Pel que fa referència a les tià Sànchez-Juan, és un dels casos més males llengües, ha arribat a conclusions exemplars. L'altre .dia, qui sap si llimava que posen en dubte la bonhomia de certs aquells versos individus, opinió que crec exagerada. ( _a_ ....... ... .)..r. _,- ,.. ..•quadrilàter blau-cel, ala de mosca...,

Transcript of Els drames del Els dijous blancs', MIRADOREs el mal inevitable de totes coneguessin les proporcions...

  • Està clar que els tècnics han trobat l'ex- Les pèrdues de d'especulació es liquidenplicació del formidable crac de la Borsa de en un dia, però es paguen com tota altraNew-York, els efectes del qual, segons les mena de deutes. Això representa un grandarreres noves, encara duren des de fa 'prop nombre de drames íntims que s'aniran des-d'un mes. Però el que no se sap ben bé enrotllant en un seguit de tristeses que du-és per què aquest crac s'ha produït ari raran molt de temps. Però vist així, re-no un any endarre-a, quan la situació era sulta poc americà. Per això, abans que esla mateixa. Es el mal inevitable de totes coneguessin les proporcions del crac, es vales tècniques que no poden fonamentar-se fer saber a tot el món que molts miliona-en dades rigorosament exactes. Els millgrs ris s'havien tingut de vendre l'abric perdiagnòstics, siguin de metges, de polítics o poder menjar. Una colla de subjectes hand'eoonomistes, són els que es fan després sortit als carrers d'algunes ciutats amen-de la mort. canes amb un rètol penjat a l'automòbilTothom veia venir la catàstrofe, però nin- oferint -lo per cent dòlars per poder com -gú no feia cas dels auguris més pessimistes. • piar pa. Amb poc esforç s'han donat avesPer què n'havien de fer cas? Des que 1.'ín- d'ex-milionari, que és una manera com una

    altra d'haver fet ]'ofici de ric. I uns quants„ frescos, fallits més o menys habituals, han

    „- • f; ' ^ aprofitat l'ocasió per afer-se passar per

    La Borsa de Nova York. — La mu'Utuel al carrer durant un dels líes del pàn%c

    0

    -' s—De manera que t'has gastat els diners, i avui ha de venir el procurador?— Busca una excusa. Diga-li que amb això de Nova York no li podem pagar.

    Any 1. Núm. 43.-Barcelona, dijous 21 de novembre 1929

    presentarà dijous tinent.una altra sessió de cinema.

    Preus 20 cènts. - Pelai, 62, Telèf, 15300. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre

    Els drames del diner Els dijous blancs', MIRADOR INDISCRET

    dex de la prosperitat .econòmica de Nord-Amèrica 'La fer néixer la confiança de la

    gent en tots els negocis americans, eraun fet innegable -que la compra de 'valorscotitzables a 'la Borsa de N'ová York pro-curava al capital esmerçat un guany im-mediat i suculent. Ningú no es preocupa-va de la renda del valor comprat 'que te-nia una importància molt secundària. L'in-teressant era l'augment de preu que pro-porcionava un guany segur en' poques set-manes. ¿Que vindria un dia en el qual es'produiria una baixa de preu que converti-ria els guanys en pèrdues? Feia dos anys .que això es venia dient, i 'tots els prudentsque n'havien fet cabal, • comptaven, i noacabaven mai, el guany que havien deixat•de fer refusant la compra de 'valors que,segons les llistes de la ' Borsa, havien tri-plicat d preu. I per altra part, quan vin-gués la davallada, hi hauria prou de tempsper a desfer-se dels valors comprats ,i dei-xar de guanyar o perdre tan poc que que-daria sobradament compensat amb 'les ga-náncies obtingudes. -

    Així es va anar formant aquesta massaconsiderable d'especu• adors de tota menaque varen començar les compres amb lesseves economies; ï, estimulats pels resul-tats, varen acabar .per fer-les en descobert.El volum del capital propi, multiplicat pelcrèdit que és un factor d'un valor fantàs-tic, va permetre -que una quantitat gairebéastronòmica de diner estigués ocimp^romesaen aquestnegoci de pura especulació. Iquan va arribar d'una manera imprev..istael dia temut de la baixa, tots els que te-nien pensat d'aprofitar-lo pera •desfer-sede les seves compres, sobretot de les fetesamb diner manllevat, es varen quedar sor-presos que fossin tants a haver pensat elmateix, i la por de no ésser-hi a temps,es va convertir en un pànic que va fer do-nar a qualsevol preu els millors valors pertal de no perdre la illusió de salvar algu-na cosa.

    El moviment esfereïdor d'aquesta massaanònima va arrossegar a la gran davalladales posicions més sòlides en el món delsnegocis. La banca nord-americana va volerdeturar el pànic, sortint a comprar en blocels 'valors més injustament depreciats.Semblava que aquest gest restabliria la cal-ma, perquè si els representants dèl dinercompraven el que la . massa llençava, tot-hom compendria que era 'un disbarat llen-çar-ho; però això era voler contenir unarivada amb les mans, i la banca va tenirde deixar-la passar pel perill que se l'em-portés. La xifra de les compres no podiaremuntar l'oferiment "aclaparador de lesvendes. I l'únic remei va ésser tancar elmercat, suspenent per uns dies el funcio-nament de la 'Borsa.

    Tot això no ha estat cap novetat. Hapassat i passarà moltes vegades en tots elsmercats del món, sense que cap experienciaserveixi de lliçó. El que hi ha és quela puerilitat de l'ànima americana es com

    -plau en vanitats de tota mena i ha donatal cicló de Waï1 ,Street: proporcions gegan-tines porqué el erac d€ la: Borsa de NovaYork no seria digne' del séú pafs si no fosel crac més important del món. I sensenegar la magnitud , de tes pèrdues i de lesque encara vindran, hi ha hagut en aquestsuccés tot un amaniment de cuina amerka-na que n'ha fet com una mena de pellículade propaganda.

    víctimes del crac que només coneixen ,pe i .que n'han llegit als diaris. Però tots aju-den a composar ]'escenografia de l'esdeve-niment que des de fa prop d'un mes aga-vella el comentan del món sobre les gran-deses de Nord-América.

    i és que aquesta mena de cracs no fanun mal definitiu. Els valors que responena una realitat de negoci, sigui el que esvulgui el seu ,preu transitori, representenavui la mateixa riquesa que ahir. Tots elsqui 'posseeixen aquests valors per la rendaque en treuen, han vist passar la ventadasense immutar-se. El que més han fet haestat comprar-ne per aprofitar la ganga dela baixa de preu. De manera que les pèr-dues, que s'han xifrat por la diferència en-tre el preu de tots elsvalors abans i des-prés del crac, són pèrdues teòriques en unabona part. Els valors inflats sense soltaper •l'especulació ja no es tornaran a inflarcom abans ; però els altres, amb més omenys de temps, tornaran als preus anticssense cap dificultat, perquè és el que real-ment tenen. Tot el que pot passar és queper una temporada hi hagi menys capitaldisponible per tota mena de negocis, pri-mer ,perquè, si es volen convertir en dinerefectiu els valors actuals, la pèrdua teòricade la baixa .de preu es torna pèrdua real,i en segon lloc, perquè l'especulació, queal capdavall és un estímul, haurà sentituna forta frenada. Això pot fer que aug-mentin els capitals en els grans mercatsde fora d;Amèrica però a la' curta o a lallarga, tot quedará reduït a un episodi mésdels drames del diner.

    *5*

    Tot aquest aldarull ha donat motiu pera divagar llargament sobre els pecats del'organització capitalista. 1 com sol suc-ceir sempre en aquests casos, són els del'altre cantó de la barricada els que es con-dolen de .la desgràcia de les víctimes . Elpetit especulador, que ha perdut tots elsseus estalvis, troba els defensors més com

    -passius entre els militants de les escolessocials que neguen el dret a la propietat.

    Això sembla confirmar el que s'ha dittantes vegades. Les escoles i els partits so-cials 'més , revolucionaris són un productenatural de la tradició conservadora. Latransformació del concepte de la riquesai de la propietat és en aquestes escoles unateoría, mentre que en la vida de les gransorganitzacions del capitalisme modern ésuna realitat. Enlloc se sent tan fràgil itransitori el dret de propietat com en lavida dels grans negocis que se solen feramb el diner dels altres. I no hi ha gairebécap gran heme de negocis que cerqui eldiner per ]'afany únic de fer-se'n un tresorpersonal, sinó pel gust — que té molt d'es-portiu — de dominar la riquesa i fer-laservir per a noves formes de creació. Peròamb la idea de l'Estat, capitalista únic, lapropietat estatal es torna rígida i reviu elvell concepte del capital rendista, conserva-dor, covard i curt de gambals que neces-ita esprémer i esclavitzar el treball per a

    poder viure.Si la dèria creadora s'emporta com fulles

    mortes els petits estalvis' amb ventades des-tructores com la de Wall Street, també dei-xa com un rastre de renovació social encada un d'aquests drames del diner el pos-tulat verament revolucionari que el capitalno és res ni de ningú, sinó com un serventdel treball, que és el que dura.

    DESIL'LUSIONS

    f

    ofega l'envegeta i afaga els gelos de l'in-ant que no pot estar-se de fer una rebe-

    queria quan el públic a¢laudeix l'obra d'unco'm^any. Quant a l'èxit frecun %ari, ja potsuposar-se que na apaga la set. I no admetel meu amic que l'enveja portada a 'tal ex-trenn sigui un senyal de vitalitat.

    I posat a filosofar, l'amic X us diu queno comprèn les proporcions de la Iluita ter-què la xifra d'afers del nostre teatre és benminsa. Tam 75oc entén el nostre amic quécerts autors hagin Qerdut l'instint de con-servació. Són pocs, diu ell, tan Qocs quegairebé no formen equip, o l'un necessitade l'altre i no cal que pr tenguin enfilar-sesobre cadàvers, perquè alguns no tenen nicadàver.

    M. B.

    La barretina d'En Cambó

    en va fer una com un cove. Un assidurollaborador d'EJl >Mali havia enviat unarticle al marge de una exposició de lesGaleries Dalmau, i acabava un paràgrafamb questes paraules : «...i no ens ve denou, ,puix que coneixem prou bé el seucredo artístic.» Sànchez-Juan, corrector deproves d'aquell diari trobà en aquest finald'article una ocasió brillantíssima de lluï-ment, i, tractant-se d'El Matí, suprimí laparaula credo, catalanitzant per unes altresque .arrodoniren la frase : a. .i no ens vede nou, puix que coneixem prou bé el seucrecen-un-Déu artística.

    Illuminat per la pròpia agilitat d'esperit,Sànchez-Juan es fongué de satisfacció persota l'arc de Sant Martí de la seva tro-bal l a.

    Un moro valent

    La Gazeta de Vich del iz del corrent,sota el títol «Bateig d'un adulto, donava 'lanotíoia que ((el moro Brahim ben Moulont,africà, natural de Tagagra en la Kàbila deSousn, havia estat batejat a la catedral deVich. -

    Segons l'esmentat diari, «el catecómen seadaptà al ceremonial Remà, ab molta pre-sencia d'esperit».

    I ara, com deuen batejar a Vich, quetemin d'esverar un anoro?

    La nostra joventut refinada

    Retallem d'un substanciós article publicaten una d'aquelles revistes els redactors deles quals es pensen que des de 11àr recó hande trasbalsar el món amb llurs esgarips:

    «...Apuntem els casos de Barradas, exe-cutant ses obres més reeixides en ple or-gasme sexual, i Chirico pintant els seusquadros inicials sota la influència de còlics,migranyes, etc...»

    Aquests casos, ,l'autor els cita com aexemple de la forma en què es produeix lapura poesia. Veritablement, no es pot pasnegar que, deixant a part la sintaxi, el sig-nificat de les paraules, el sentit comú i elsaber allò que hom s'empatolla, representatota una estètica.

    Sempre al corrent

    —éSabeu que no falta qui diu que l'èxitd'aquesta Exposició es deu tot a En Gual?

    — No m'estranya. En Gual és un homedocumentat i està tot cofoi del càrrec dedirector de l'«Instituto del Teatro Nacional a.

    — Sí, sí. Però aquella malaltia, tan ven-turosament explotada ,per La Veu, Pallunyàdels afers quotidians ; afegiu a això els dosmesos de convalescència passats a Caute-rets, i una curta estada a 1'Es;pluga, .i lla-vors veureu...

    — Qué?— Que no pot haver intervinbut per res

    en l'organització de l'Exposició.—II l'aportació del «afi ches» de Colin,

    a qui es deu?—Colin heu dit?— En Paco Madrid assegura que aquest

    oartelldsta francés el portà En Gual.— En Paco Madrid ha coimés una de les

    seves entremaliadures per 'servir 1 amic.— Donas, qui l'ha, portat?—Què sé jo! Sols em consta que quan

    digueren a En Gual que Pal Colin porta-va a l'Exposició del Teatre una .magníficacollecció de cartells i bocets de decoració,1'illustre .autor de La fi de Tomàs Reynalds,amb aquella ingenuïtat que l'afavoreix tant,preguntà: uQui és aquest Colin ?» .

    Favors que maten

    Després r aixecada la suspensió,El 'Matí va trigar encara quaranta vuit ho-res a tornar a sortir al carrer.

    Aquest fet, que alguns han interpretatd'una manera maliciosa, no és res més queuna suite de la tradició de .la casa. Quanla fundació d'E1 Matí, el diari va trigarun anyet a sórfir. 1 s natural que , ara s'ha-gi pres quaranta vuit hores de temps.

    Per què portar pressa? Al cap i a la fi,,per la gent que l'han de llegir...

    Una altra «agresión s

    A La Noche, sempre tan atents a recolgrtotes les novetats literàries més o menvstrepidants, dedicaven una manxeta de pre-,sentació a Thomas Mann, amb motiu d ha-ver-li estat concedit el Premi Nobel de lite-.satura.

    Agra que, .per un petit error (suposem querla culpa és del linotipista) deien que Tho-mas Mann era francès, quan fins En CeciliGasòliba deu saber que és alemany.

    Ara, ho entenem !...

    El senyor Ambrosi Carrion actua de se-cretari del 'Congrés de Genealogía Heráldicay Nobleza a Fuero de Esfaña.

    i què?— Oh, res. Sembla que és una collocació

    que li han buscat els empresaris de teatreperquè no II quedi temps d'escriure capdrama.

    Merescut ¡homenatge

    Al poeta i dramaturg Ramon Vinyes, quese'n va a Amèrica un dia d'aquests, hi haqui •li dedica un vermut d'honor i qui lidedica un café.

    El que no ha estat possible, pel que esveu, ha estat trobar qui li volgués dedicarun dinar.

    A veure si un dia d'aquests el convidena fumar.

    Una baixa

    Perquè el sen yor Pich i Pon, en un dis-curs .en castellà, de la despensa en va dirdis¢ensa, el senyor Màrius Aguilar ha re-nunciat a colaaborar a MIRADOR, on haviaaconseguit uns dies abans publicar, desprésd'algunes gestions, un article sencer. Unavegada més, pel que es veu, les petites cau

    -ses han produït grans efectes.EI senvor Màoius Aguilar justifica la seva

    baixa porqué diu que, en recollir la gaffedel senyor Pich i Pon, l'hem agresionado.Veiam si resultara que ha pres el senyorPich i Pon per mestre de castellà.

    De totes maneres, el senyor Màrius Agui-lar serà sempre per nosaltres l'Aguilar, sen-se fer esment de la seva manca deplorablede tot sentit de. mesura.

    Un amic nostre — diguem-l% l'amic X —! aquest mateix títol un ,periòdic defa només quatre anys que resideix a Bar- Montblanc publica un article per explicarcelona. Però si us crèieu que és un éagès una anécdota camboniana. Sembla que laus equivocaríeu. L'amic X, de fora estant, 1 primera vegada que a Barcelona es varencom ara a ciutat, estava atent a totes les 1 portar barretines amb una intenció protes-activitats delaís, a les tatària va ésser aimb motiu d'una p reseaQ pal¢itacalia deltenues, com diria feu Xenius. Si calia bai- d'estudiants. En Cambó va fer portar unAoxava a Barcelona per tal de fer d'espectador paner ple de barretines i es va posar aen un partit de futbol o en una gran es- 1 vendre'n, al mig del pati de la Universitat.trena teatral. — A pesseta, barretines!

    Però des que viu a Barcelona, Pamic X L'articulista de Montblanc conta l'anec-ha sofert múltiples desiblusions. Hi ha una dota amb tanta emoció, que si no fos aixòfrase d'ell, una mena de clixé, que re- el pseudònim — Jordi de la Conca — tansumeix aquest daltabaix. «A Barcelona, diu, repairalista, ens pensaríem, vaja.., ens pen-he tingut desenganys més grossos que quan saríem que està carregat de males inten-el meu districte j erdíem unes eleccions.) dons.I

    Les causes d'aquestes desillusions han .crista.11%tzat en pura filosofia. ] l'amic X us Un admirador d'En Barbeydiu : ((Són les impureses de la realitat.» Isi demaneu més exfilicacions, l'amic X co- En Rueda, d'oficial que té cura 'de lamenta dient que no creia que e1 món fos 1 premsa a la Casa Gran, 'ha demostrat sem-així, que coses tan imfjortants fossin ob- 1 pre una debilitat per aquell ex-regidor d'Ac-jecte d'intrigues i petites haesions. Perquè 1 ció Catalana.encara que l'amic X no sigui un pagès, Rara és la vegada, quan troba el repòrterquan va arribar a ciutat cremava com una de La Publicitat, que no li pregunti : «Quèbrasa. La bona fe, el pairalis?nse i la ba- fa En Barbey ?ndoqueria se l'enduien. La togada amb la L'al-udit repòrter ha pogut descobrir, perrealitat fou violentíss%ma. «Tot està minat fi, el .perquè de l'admiració a un ex-regidorfer dins», us diu ara. «El futbol és un niu catalanista, per un empleat que mai haviad'intrigues : el teatre un cau de raons. Al estat afiliat als catalanistes.marge del futbol hi ha una lluita de vino- I és que en certa sessió simulada, d'a-tets, de juntes, comissions, jugadors i peno- quelles que es feien a l'estiu per a complirdistes. I, francament, vistos de pro, tots amb la llei, però en la qual es deixaven totsaquests senyors no m'interessen. Aanb el els dictàmens sobre la taula per a discutir-teatre passa el mateix, però com que en la los la setmana següent, no es trobava pre-fart literàr%a d'una obra teatral només hi sent cap regidor.intervé un home, i no un equip, ni la moral En Puig i Esteve a la presidència, va ferd'un club, el teatre encara m'interessa.» seure a un escó a En Rueda ;perquè áquestLa com5rovaci6 de l'existència d'aquestes exercís e1 càrrec de regidor. I a l'acte«im/ureses de la realitat», l'anàlisi d'aques- constaren les paraules del .president : «A pe-tes causes, ha tingut els seus efectes. L'a- tició del senyor Bardey s'acorda que tots elsmic X fa més de dos anys que no ha vist dictàmens 'quedin damunt la •taula.»,cap pariiit de futbol. El seu entusiasme Això d''ha'ver suplantat a En Barbey, esd'ahir es limita a una vaga simiatia, Meró veu que ha fet néixer a En Rueda una de-el nostre company no contribueix amb un bilitat pe] d'Acción Catalana.cèntim a res que de prof o de lluny faciOlor de futbol. I els seus comentaris, quanell fa irrucib als cenacles dels creients, fan

    «Fins Nadal!

    l'efecte d'una pedregada.Oi, amic E, que això no és una faula?

    A'sEn Gisbert ha estat un home de lluita.que volguessin creure que estic teixint Ara fa tres anys hi hagué una febre de re-una novelleta els resJondr%a que faig un re- vistes. AI Còmic, al Nou i al Apolo es feien^ortatge exacte,

    Tla competència. Això passava al mes detornem . a les, trih•ej je s - sentimentals

    de d'amic X. El gzee més el destarota éssetembre. Els del .Nou anunciaren la „revis-•ta i posaren aquesta nota : «Se venden lo-queentre les gent d'un cert gruix es comentin calidades para el día del estreroro y las diez

    tantes. Qlagas%tats com entre els àrbitres dela

    primeras representaciones.)) En Sugranves,fsolítica de la f ilota. Ha arribat fàcil- 1 no valent ésser menys va fer posar aquestment a conclusions molt desf'ectives per .avís: «Se venden localidades l'ara el día delals futbolistes i llurs amos, però no es re- estreno y las once primeras representacio-s%gna a capir que la gent que escriu fer alteatre, «els que tenen entre mans una obra

    nes.» En Gisbert, sense amoïnar-segaireva escriure al cartel i : «Se despachan loca-d'una importància literària à social enorme», lidades para la noche del estreno, Todos loses devorin mútuament com mastins lamè- Santos y para las fiestas de Navidad y AñoTies. L'amic X imaginava els escollits de 1 Nuevo.»Talia cantant davant de l'altar de la musa

    com l'escolania de Montserrat.L'amic X divideix els nostres autors en La darrera facècia

    dos grups: el grup A % el grup B. Aquesta d'En Sánchez-Juanmanera de fer és una deixalla dels seusbons temps d'afició futbolística. Ell no es-tranyaria que el grup A devorés el gruf B, rts ct aibe que sovint als nos-á viceversa. El que l'exas¢era és que un tres diaris trobem

    obem alt eracons de frases, de

    autor del gruQ A dugui fer manifestacions mots, de síl-labes, que en altres països ésde canibalisme contra un company de grup impossible que hom hi caigui : i és porquéi que amb els del grup B succeeixi e] ma- en el fons tenim uns correctors de ,prevesfeix. L'amic X fa distincions á us diu que que no ens mereixem: .aquí els correctorsN'A%tal deu ésser una persona distingida i de proves són els propis intellectuals, queben educada 5erquè rnai no' diu mal dels s'hi 'han de guanyar la vida més fàcilmentamics i es limita, si tant l'empenyen, a que fent versos.admetre certes reserves sobre l'obra d'un El creador del sànchez-juanisme, Sebas-seu company . Pel que fa referència a les tià Sànchez-Juan, és un dels casos mésmales llengües, ha arribat a conclusions exemplars. L'altre .dia, qui sap si llimavaque posen en dubte la bonhomia de certs aquells versosindividus, opinió que crec exagerada.( _a_ ....... ... .)..r. _,- ,.. ..•quadrilàter blau-cel, ala de mosca...,

  • Bennuna sota l'estàtua d'Averroes

    roc. Les relaoions imanítimes eren molt benlligades per nombroses comunicacions. Elstractats de pau entre el Soldà del Marroc iel d'Aragó tenien qúasi sempre el terminide cinc anys. Hem de tenir en compte quecanviant en aquell temps les circumstàn-cies polítiques cada dos per tres, fins esfeien .tractats polítics de catorze mesosTambé he • tirobat un . oúniós document delsoldà del Marroc dirigit a la muller de DonPere, en el qual, després d'un exordi ele-qüent d'elogi a la reina, que és una singu-lar peça poètica, accepta el prec de la da-ma d'estendre el pacte de pau al seu genmà, rei de Mallorca. No he acabat encarad'estudiar tota la documentació de l'Arxiu,parò abans de tornara Tetuan procurar

    haver-ho llegit tot per tal de poder advertitels historiadors àrabs el valor que per a I

    història del 'Marroc té la documentació devostre Arxiu...

    Moltes més coses va dir-nos 'Bennunaperò a un lloc o altre teníem d'acabar 1conversa ara que hem acabat un paràgraf

    FRANCESC MADRID

    Î 0$ BRONQUITIS,CATARROS, ASMA, etc,La verdadera medicación balsámicaa encontrará con el uso de las tació foradessin els bitllets ' res pe .que m'anaven al davant vaig veure aquelladona entrar al vagó i el tren com sortia.MANUEL BRUNETI.:l^eritiu que el nostre collaborador Jo-

    sep Maria de Sagarra ens havia de tra-metre des de Londres, on es troba actual-ment, no ha arribat a temps per ésser in-clòs en el present número.

    1';11111)I_;l JeI_ I;eiiti e^33.I'ii% %iI t (i e I 1C iI I11, " •

    Z MI^PBDR

    Abclessalam Benlarbî B1

    Canes de complicar les coses

    «El saturament de pairalisme en mig d'a-gradables convergències i sempre aciençadesconversacions, donen tot el relleu a la finaperçepció del nostre volgut ame, ... a loo- — Dominava més la lírica que la prosa? tina,tenir uns instants tan agradables c un ohor- • i j )UI — La prosa, el adab... prosa , rimada... 1 I Aleiltono» ABOESSALAM B. L. BENNUNA en ella coméntaris de la nostra història i lur

    Tot aquest preàmbul que trobem a La Co- de la nostra filosofia. . .marca de Vich, es la preparació per a dir

    A Aquests comentaris quin sentit tenien

    que els senyors Maspons i nglasell, Valls • — qi Taberner, Durand i Balada, Oabanyes ha passat uns dies

    entre nosaltres. El seu .ren objectius, fets per un amor a l'erudi- per

    procurador, Nicolau d'Olwer, Blanc, Caba- tipus i la seva xilaba de color de rosa han ió o hi havia exaltació de temps passats

    nyes, arquitecte, Vidal de Llobatera, Carras- cridat l'atenció per ori ha anat. Ha passat millors?

    co, Dalmau i Domènech, varen anar a fer hores i hores a les biblioteques i a l'Arxiu — Naturalment ! Exaltació dels temps

    me

    una castanvada a Panissés, la finca d'En de la Corona d'Aragó cercant documents millors... Podem dir generalment que la tesreferents a les relacions de Catalun y á i el anaFrancesc M ^ Masferrer, al cor de les Gui- literatura moderna s'inicià sota

    els auspicis

    llenes •Marroc. 'ió i

    quei- q

    I tan, fàcil com és escriure clar perquèAbdessalam Ben Larbi Bennuna és una

    duna exaltació corànoa, de la nostra cel les

    els ]ectórs es puguin assabentar de les coses. sols perquèa és i^membrel corpolítica. sponentq de la atnostre

    exaltaciócostums

    de 1 amor. Això, que

    Real Acadèmia de la Història de Madrid, potser molts de vosaltres en diríeu roman- co

    El fals Ulloa o perquè hagi estat ministrehis

    ---^^^ de Finances del Maghzem itot

    Alguns diaris donaren la notícia que ha-a lcalde de Tetuan té quali- covia arribat a Barcelona per pendre part a tat social, sinó perquè és un cióles deliberacions del Congrés Internacional dels homes més cultes de tot

    roid'Història, l'historiador ;peruà don Lluís l'islam i a més a mis de la dit,

    Ulloa. , erudició poseéix una gran esLa notícia hagué d'sser desmentida. Sem- sensibilitat poètica. La seva M

    bla que un periodista va interpretar mala- personalitat és respectada porment el nom d'un dels que havien arribat tothom "i una conversa ambi el prengué pel de la hipòtesi de Colom ell sempre resulta interessant,

    imé

    català. El bo del cas, segons expliquen, résBiennuna parla el castellà. i a t les

    que els periodistes tot era dir-li

  • NEI?E DOT en el s.

    FI: ® ` Mo sols a Ss nostres arnsAquesta setmana els diaris ha

    de detalls del pànic financier deII colors dolços que van del rosa al groc sal- però en cap no s'ha fet

    Introduir plantes noves, obtingudes a mó. En general, el seu roser és fort, amb sales del que també ací s'han 1França, a l'Argentina o a Orotava, està fulles llustroses i sanes i molt floridor,

    sales del Casino Mercantil i sottuoses naus de Llotja. ^bé, però no té un mèrit que pugui envanir- Amb el fonament d'aquest esplèndid es- Dilluns passat sobretot, dia de la davalladanos. La vanitat, que és lletja en l'home, forç i l'èxit individual, l'Ajuntament de màxima dels valors cotitzats a la nostraés en canvi molt acceptada i portada pels Barcelona va poder, a partir de l'any pas- Borsa, també hi hagueren els petits drames

    pobles i per les ciutats: sembla que de se- sat, posar en pràctica la idea d'organitzar íntims, desproveïts de la truculència i de I'a-guida que s'ajunten uns quants cents d'in- un Concurs Internacional de roses noves, par-atositat amb què ens els presenten elsdividus, ja els és líeit de trobar-se col- semblant ai de Bagatelle, però que aspira telegrames de Nord Amèrica, però no menyslectivament destres, bells, importants, intel- a superar-lo per als climes semblants al susceptibles de crear serioses complicacionsligents, etc., etc. Passem per xò, ja que nostre, és a dir, per a tota la zona medi- econòmiques.ho hem trobat així, perquè nosaltres pu- I terrània i per la Califòrnia i Florida, prin- is molt estesa la idea que la Borsa cons-guem fer un paper i envanir-nos en el cipalment. Els amateurs d'aquestes regions titueix un joc d'atzar i que hom hi entra

    STÍ ALTABAOBIES PER OFICINES

    Telèfon 17445RS, 29

    Briand ha dit a la Conferència de La

    Haia que la guerra na es desitjada com un

    i avantatge per ningú.

    1 (Il 420, Florència.) .

    Detalls complets en l'Agència VIAJES MARSANS, S. A.Rambla de Canaletes, 2 i } - Barcelona

    Conquistador, 44 - Palma de Mallorca Sant Francesc, i8- OlotPintor Sorolla, i6 - València Major, to - Girona

    Madrid, Sevilla, Vigo, Santa Creu de Tenerife, Granada, Saragossa, Bilbao,La Corunya, Pontevedra, Alacant, etc.

    AGU^_ m_•

    aJi 29, TALLE

    .-.... 1

    Parlant de l'ús del correu a Anglaterra,vàrem deixar per a un altre capítol untema que be se'I mereix i que ara, com cadaany pels temps de treure les cèdules per-sanals, té la seva actualitat. Tothom esqueixa de les hores que cal perdre, de lescues que cal fer, per arribar a treure aquestminúscul i costós document. I pensar quela solució és ben senzilla! Per què no ésutilitzat el correu? Heu ací com van aques-tes coses a Anglaterra; no, ben entès, pertreure la cèdula, que no existeix, sinó peral pagament de l'impost sobre els ingres-sos.

    Havia vingut a Barcelona a passar lesfestes de Nadal, quan, un matí, vaig rebreun sobre llargarut encapçalat amb aquestsmots, en grans lletres negres: On His Ma-jesty's service.

    Vaig obrir-lo amb una certa inquietud.¿Què diables em volien en servei de SaMajestat Britànica? Volien simplement queamplis una fulla impresa (return o report)',indicant la meva 1irofessió, els meus emo-luments, les meves rendes, el meu estat, elnombre de fills, etc., una mena de fullad'empadronament, com si diguéssim. Vaigfer-ho amb tota cura, després d'haver llegitconscienciosament les instruccions queacompanyen la fulla. Per molt de tempsque hi passés, no hi vaig .passar enllà d'unquart. La fulla va precedir-me de pocs diescamí d'Anglaterra.

    Un cop arribat, em vaig trobar amb unaltre sobre més petit, però ostentant igual-ment els mots pomposos "En servei de SaMajestat ", em reclamaven la mercè d'unaràpida resposta a la comunicació anteriorde l'Inspector d'Impostos. El canvi d'adre-ça, l'anada i tornada de Barcelona, haviaendarrerit l'arribada de la meva resposta,i ja em donaven l'alerta perquè contestésde seguida. Vaig escriure dues ratlles dientque, en tal data, des de Barcelona, la fullahavia estat tornada; i vaig donar un copd'ull a les instruccions, secció de penalties.E1 primer paràgraf deia:

    "La pena per ometre de fer un report,o per fer un fals o incorrecte report, ésuna quantitat no superior a 20 lliures i latriplicació de la tara imposada. Una penano superior a 5 lliures pot ésser imposadaper deixar de fer un report, àdhuc si lapersona contra la qual es procedeix potprovar que no era susceptible d'impost so-bre la renda."

    Si hagués deixat de tornar la meva fullaomplerta, podia esperar una multa de cinclliures, .màximum, però jo havia complertel meu deure, i podia estar tranquil. El meuretorn ja era probablement aleshores a l'o

    -flema de l'Honorable Inspector d'Impostos.Efectivament, pocs dies després en rebia

    una lletra breu — cinc línies — yo no ha-via declarat sinó la meitat del meu souuniversitari, perquè havia començat a exer-cir el meu càrrec en octubre, de manera

    "LA PÉRGOLA"EL RESTAURANT DE MODA

    A L'EXPOSICIÓ

    ha quedat convertit en

    un estoig de cristallHi ha calefacció

    ORQUESTRINA VERDURA

    Telèfon 33924

    Sastre

    FonibernalCUCurullar 2, ler

    s

    RAMON BES & C1' Maquinaria, Tipus, Filetatge

    de bronze, Tintes i utillatgeper les Arts Gràfiques

    Aguliers,1, i Via laietana, 4. BARCELONATelèfon 15524 Apartat 896Direcció telegràfica: DANIBES

    que solament els meas emoluments d'octu-bre a abril serien taxables en aquell anyeconòmic. A l'oficina d'impostos ho vancompendre perfectament, però m'assegura

    -ven que estarien molt satisfets si volia fer-los saber amb detall quin havia estat el

    meu càrrec, ocupació, etc., a partir del 6d'abril proppassat. Vaig complaure'ls, i peraquell any no em van tornar a dir res més.Cent trenta cinc lliures anuale (cap a qua-tre mil pessetes) és la quantitat considera-da com a necessària per a viure conforta-blement, i senzillament, a Anglaterra, unhome sol, i aquesta quantitat és sagrada,no susceptible d'impost; per a l'home cas

    -sat que viu amb sa muller (el meu cas),la quantitat intangible és elevada fins adues centes vint-i-cinc lliures: no hi arri

    -bava pas la meitat dels meus emolumentsuniversitaris. Per aquell cop el tresor dela Gran Bretanya no rebia cap aportaciómeva, i no vaig poder saber encara perpròpia experiència com s'anava fins al finalen la recaptació de I'Income Tase.

    Vaig saber-ho al següent any econòmic.Agafant-me entre dos cursos, havia, natu-ralment, de declarar la remuneració anualcompleta. Perquè cap dubte no me'n po-gués restar una nota de comptador de laUniversitat m'ha comunicava; "Els se-güents montants seran declarats respecteals vostres ingressos de la Universitat..."Així, curosament dirigits, sempre per cor

    -respondència no és gairebé possible d'equi-vocar-se. No cal dir que no és tampoc gensrecomanable de fer-ho a gratcient. Penal-ties: "La pena per`• ocultació fraudulentao falsa declaració d'algunes particularitatsen fer alguna reclamació per obtenir algu-na disminució o deducció, és de 20 lliuresi triplicació de l'impgst respectó a totes lesfonts d'ingressos. Si alguna persona pertal d'obtenir alguna disminució, reducció,descompte o remborsament respecte a l'In-come Tax, sia per ella mateixa, sia per al-tra persona, o en algun report fet, amb re-ferència a l'Income Tax, fa a gratcientuna falsa declaració o una falsa represen-tació, és subjecta, en condemnació sumària,a empresonament, que no excedirà de sismesos, amb treballs forçats."

    Sis mesos de treballs forçats! Els an-glesos no juguen pas en aquestes qüestions,i dubtem que hi hagi cap anglès que s'ar-risqui a-intentar una ocultació qualsevullaper disminuir l'impost a pagar. ¿Us ima-gineu, però; el que s'esdevindria en terreshispàniques, si tots els que fan declaracionsdeficients en aquest sentit fossin condem-nats ¿ treballs forçats? Quines brigades in-finites!

    Al cap d'uns mesos, a la fi de març, vaigrebre la Notice of Assessment on se'm no-tificava la quantitat que havia de pagarcom a impost: podia fer la reclamació queem semblés pertinent en el terme de vint

    -i-un dies. Tot em va semblar correcte ijust, i cap reclamació no vaig fer, datada,en fi, a les acaballes de juny, vaig rebreuna darrera comunicació on se m'indicavade beli nou, ja en ferm i sense reclamació

    ipossible, la quantitat a pagar eI deure defer-la efectiva abans de deu dies. Haviaarribat l'hora de presentar-me a una oïici-na, almenys per a pagar? De cap de lesmaneres: podia, si volia, pagar a caixa;però també podia fer-ho per xec o per girpostal. Vaig fer-ho per aquest darrer pro-cediment — gratuit, com tot l'ús del correuque es fa amb motiu de Plnconne Tax. Aldia següent, tenia en les meves mans elrebut corresponent: el carter me ]'haviadut.

    Aquest procediment senzill que estalviatemps, vaguetats, equivocacions — moltmés senzill del que sembla encara en l'ex-plicació que n'acabem de fer — fóra o noaplicable ací?

    Es possible que molts lectors contestinnegativament. Però jo estic que, si per acientenem Catalunya, el procediment és apli-cable, i molt aviat tothom se sentiria sa

    -ticfet de l'avantatge que representa. Ara,si per ací entenem tot Estat, la respostaja fóra una altra.

    imagineu-vos. Rebríeu per correu la fu-lla d'empadronament, a l'estanc de la can-tonada la tornaríeu a tirar al correu, alcap d'un temps rebríeu la indicació de laquantitat a pagar, i, per correu encara,rebríeu la cèdula, després d'haver tramèsla quantitat per gir... Ai las!, rectifico. Uscaldria anar fins a la central de Correus,fer cua. Perdríeu gairebé tant de tempscom per recollir la cèdula pels procedi-menta actuals.

    Tot s'enllaça; i els procediments més sen-zills en la nostra època de complicació, esbasen en les organitzacions més perfeccio-nades.

    FERRAN SOLDEVILA

    Aquest número ha estatpassat per la censura

    nom de les plantes, cal que ajudem i ensajuntem al treball universal dels horticul-tors, que tothom sap quin és. Tothom sapque les plantes naturals, recollides al bosc,i a les planes i a la munbanya, aquí al Ti-bet o a la Polinèsia, pér exploradors i bo-tanistes pacients, són plantades, de primer,als jardins botànics, però, inmmediatament,després, passen les llavors o les mateixesplantes, a mans d'horticultors, que les ela-boren i cultiven, i miren de fer-ne plantesde jardí. Perquè rarament una planta dejardí conserva intactes les característiquesnaturals d'una planta del bosc. Les diferèn-cies de cultiu provoquen diferències nota-bles en la vegetació i en l'aspecte: les florsacostumen a ésser elaborades, per part delshorticultors, en recerca de la dúplicatura,això és, que de senzilles que eren en laplanta natural, miren de fer-les dobles enla planta hortícola; els colors de les florsi la. forma dels pètals, sèpals i"àltres òr-gans, són també treballats, per ctiáüamentsi selecció artificial, de manera que les ca-racterístiques més m,.:eauts de la'flor pri-mitiva siguin accentuades i purificades. Elsclavells, les roses, les tulipes, els gladiols,que tothom coneix en llur infinita varietati riquesa de colors i formes, són filles d'a-quests mètodes. Es inútil que els romàn-tics i els poetes rurals i pastoriis en pro-testin. Les cases més fortes els apliquenseguit, seguit, i no hi ha res a fer contrael gran èxit que obtenen.

    Nosaltres i la nostra jardineria hem deconfiar a l'esforç individual el progrés enaquesta matèria.

    En la creació de varietats noves, el jar-diner és tècnic i, al mateix temps, un pocartista maniàtic. Ningú no imagina unAjuntament dedicat a la hibridació de ro-ses, ni a la selecció de farigoles. Els nos-tres horticultors entren francament en elcamí de les recerques i, en algun cas, deles troballes, però és evident que els faltala base de tècnica i d'estudis previs. Perara, un sol ham pot afalagar aquesta nos-tra vanitat, que perseguim des del comen-çament de l'article. Volem parlar d'En Pe-re Dot, i de les seves roses noves. Aquestens fa quedar bé, i ens porta medalles d'ori diplomes internacionals de primer ordre.Amb la seva rosa Madame Gregoire Stae-chelin guanyà, l'any passat, l'única meda-lla d'or del Concurs de Bagatelle (París),el principal d'Europa. Els americans delNord fan gran plat dels "nostres" rosers,i a l'Anuari de la American Rose Society,els noms de les varietats Isabel Llorach, .1:4Burés, Mari Dot, Frederic Cases, OlegariJunyent, i fins i tot el d'un Director Rubióque jo m'estimo molt, apareixen amb granfreqüència. Les roses d'En Dot són dels

    La caricatura» política a l'estranger

    INNOCENCIA

    ^p

    amb arguments a quin més pueril es ferenpujar 150 enters en pocs dies. La realitatbrutal trencà tots aquells somnis i en al-tres pocs dies tornà el valor a la seva nor-malitat. La jugada, una de les amés sensa-cionals dels nostres temps, va costar unapouada de duros.

    Aquest afany d'enriquir-se ràpidament haportat casos tan recents com els dels Petro-lis, accions de ro duros (!) que abans d'e-metre's ja es ((feren cotitzar» amb 25 porloo de prima. Al rotllo se'ls féu arribar ary duros en imeys de cinc dies, però una

    vegada més la realitat s'imposava i el va-lor ha tornatallà d'on havia d'haver sor-tit, tractant-se d'una explotació que tot justs'iniciava.

    En aquell moment de febre vaig pregun-tar a molts dels qui es llençaven frenética-ment als Petrolis i cap d'ells no sabé con-testar-me finament per què compraven. No-més sabien que havien de pujar més i re-treien que hi ha petrolis de io dòlars quea Nova York es cotitzen a moo. _Quin rao-nament, a fe!

    Es difícil en semblants circumstàncies de-manar 'senv i reflexió, sobretot si aquestsfrenesís no són continguts pels propis ele-ments d'emissió o pels banquers que en te-nen cura, algdns dels quals semblen tam-bé endur-se ,per un afany de lucre amb lamateixa fúria que ho fa el .pobre forner iadroguer de la cantonada.

    Car el drama d'aquests dies no és pasel que hagi ,pogut passar ]'especulado»- d'o-fici, que en general ja compta amb reser-ves. El drama és el que hagi pogut passaraquest pobre diable de botiguer que no pres-ta atenció als quefers de la tenda, del comp-table que oblida massa els llibres que porta,del modest rendista enlluernat taimbé pelsfabulosos negocis que se li presenten. Par-len massa dels jaciments de Venezuela, delsucre de Filipines, del preu del flúida Bue-nos Aires, del pressupost extraordinari, del'Estatut ferroviari, de la potassa de Car-dona.., de tantes coses que es fan un gar-buix i ni ells mateixos saben de què estracta.

    N'han encertat una, n'han encertat duesi tres i mancats de cap 'mena de prepara-ció, sense ]'assessorament dels corredors (nopas ,per mala voluntat, sinó perquè tampocla tenen), sense un control eficaç de la Ban-

    ca, s'han trobat ara que a la primera pa-tacada seriosa han perdut tots els guanysque els havien costat tants suors.

    Se'ns objectarà que a la 'Borsa d'ací nosón poesihles cops d'audàcia com, segons

    sembla, es permeten els ianquis. Potser sí,per bé que a nosaltres particularment, enssembla que després dels dos casos que hemesmentat més amunt, a la nostra Borsa elsaudaciosos faran el que els doni la ganaprecisament ;perquè al que hi entra no se'tposa a cobert de res.

    Si l'única missió de banquers i interme-diaris és fer diners sigui com sigui, és clarque les coses ja van bé con estan ara.

    La descoberta de Barcelona Però, tal vegada que exigir a tots plegatsuna tutela moral sobre l'incaut, seria una

    Una caricatura que ja té uns quants obra, amés d'humanitària, de 'ban govern.

    anys representava tot d'indis amagats dar- La ruïna d'un parell de milionaris no té

    rera unes mates, prop de la platja on Co- cap transcendéncia. En canvi, repercuteix

    lam desembarcava. En veure el navegant, considerablement la fallida d'uns quants

    seguit dels seus com ans els indis fu- tenders. Es als modestos que cal protegir,

    gitin corrents, cridant: aja ens han des- i ja que no és possible evitar-los la golafre-

    cobert !» ria d'una riquesa ràpida, almenys que no

    Ara, amb motiu de l'Exposició són molts es contribueixi a facilitar-los aquestes illu-

    ele periodistes estrangers que ens han des- sions.cobert. Cal esperar que

    l'episodi d'aquesta set-

    Un dels ú'tims descobridors és i] signore mana (que sembla que hauria d'interpre-

    Adriano Grande, que des del darrer mime- tar-se com una culminació a les succesives

    sotragades que vénen produint-se a Borsaro de La Italia letteraria comença un Me- g q pridiano di Barcellona parlant d'allò que en des de fa cinc o sis

    setmanes), no es

    aquesta

    rape-

    odiuen el barri xinès, que cli

    ps anomena Par- tirà pel bé de tots. Però que servís

    almenys

    ri no : ((Fou altre tem, com diu el de llicó, cosa darrera difícil de

    seu nom, un barri xinès. A poc a ,poc s'ha creure, car l'afany de afer la pau» i el dels

    convertit ien refugi dels detritus humans guanys ràpids, han esdevingut uns senti -

    de quatre o cinc races, meridionals i orien- ments arrelats entre la gent.

    tals.» Res, ja estem descoberts. VtcENTS BERNADES

    NOTES ANGLESES

    Impostos per correspondència

    L'èxit havent superat Cot càlcul en la primera excursió en autocar per Espanya,

    VIAJES MARSANS, S. A.es complau a comunicar als seus afavoridors que amb data t er de desembre

    sortirà ,d'aquesta la tercera excursió, visitant

    Saragossa, Monestir de Piedra, Alhama d'Aragó, Madrid, CórdobaSevilla, Granada, Múrcia

    Alacant, Alcoi, València, Castelló, TarragonaQuinze dies de viatge amb allotjament i pensió en hotels de tot primer ordre

    i installació confortable i

    AUTOCAR PULLMANN(proveït de calefacció per aire calent)

    per 775 pessetes per persona.

    no podien tenir, fins ara, altres tipus de ro-ses, altres seleccions de rosers, que els do-nats pels Concursos de Bagatelle, el de laNational Rose Society anglesa, i pocs mésal centre d'Europa. Es a dir que un grec,per exemple, havia d'escollir els rasers delseu jardí a base dels que anaven bé al migde la boira de Londres, que és el mateixque furia un habitant del Senegal que triésels seus vestits d'estiu damunt d'un catà-leg de sastreria de Noruega.E1 nostre Concurs Internacional de roses

    noves està installat al Parc del Palau dePedralbes, on és visitable mitjançant per-mís fàcil d'obtenir. Hi ha dues medallesd'or, una del Rei, i una altra de la Ciutatde Barcelona. Al primer any, s'han rebutnoranta varietats noves, procedents delsgrans roseristes anglesos, francesos, ale-manys, holandesos, luxemburguesos i ita-lians, endemés dels nostres. El jurat inter-nacional ha començat les seves visites: elpresident de l'American Rose Society, go-vernador Clark, va ésser ací pel maig, i,poc després, Mr. Forestier. E1 conjunt delsparers es contrastarà aquesta setmana, iels premis seran concedits.Creiem que aquest concurs farà créixer

    l'interès per les roses a Barcelona, i, desd'ara, ja ha cridat l'atenció del món delsroseristes sobre la nostra ciutat. Si la sortens protegeix, decidits com estem a conti-nuar el feixuc treball d'organització i curadel Concurs, podem esperançar un brillantdemà a les nostres roses. El mateix caldriapoder dir d'altres branques de la producció

    hortícola. La vasta regió dels arbustos, aixícom altres plantes de flor, demés de les ro-ses, esperen el treball dels nostres especia-listes. Les Exposicions periòdiques de plan-tes i flors de què vam parlar en l'anteriorarticle, són un encoratjament per aquestaactivitat, però és el públic amateur el quemés pot fer per acréixer l'interès dels hor-

    ticultors per la producció de varietats no-

    ves. No són els jardins públics els que dó-nen l'índex de la qualitat de la jardineriad'un país, sinó els jardins privats i l'afanyi l'educació hortícola dels amateurs. L'ac-tivitat d'aquests reacciona sobre els establi-ments d'horticultura i en determina llurprogrés comercial i tècnic. I, així, acaba-rem aquest article demanant més i millorsaficionats als jardins, com a un dels ele-ments essencials del millorament de la nos-tra jardineria; i deixarem per a un darrer

    article el parlar dels obrers-jardiners, elprogrés tècnic dels quals és indispensable

    per la perfecció de l'Art dels Jardins a ca-sa nostra.

    NICOLAU M' RUBIÓ I TUDURfArquitecte

  • Jaume f, 11 --Telèfon 1 t 655

    m'ha donat dos fills ben sans, autoritzatsa totes les esperances. Sóc l'amo d'un pis-molt gran, perfectament situat, amb llumelèctrica i 'tot el confort modern, guarnitde mobles, de tapisseries i de quadros mag- La llibertat de les paraulesnífics. En el meu parament no hi mancares, tinc tres iminpones de bona figura iun gos escocès magnífic, menjo «croássantsn Hi ha una part important — fins ara perdes del te del 'matí i no porto sinó sabates la qualitat i aviat potser per la quantitat —,xarolades. Què més encara! Faig passeja- de literatura de llengua anglesa que no veu

    des triomfals. Visito ciutats, invitat per so- la llum ni a .Anglaterra ni als Estatscietats ,literàries, em presento d'etiqueta i Units, sinó a Paris, ja que la «pruderienla gent aplaudeix tan bon punt em 'veu. He d'aquells dos països no tolera la llibertatanat, àdhuc, a la meva vila nadiva. La d'expressió que és gairebé un principi co-gran sala. del 'Casino estava plena de gom mú a les manifestacions literàries que hana gom; hom va oferir-me una corona de trobat la seva casa editora en «Shakespea-llorer i els meus conciutadans aplaudiren. ?e & Coa i la seva revista en Transitton.La gent pronuncia el meu nom alçant lescelles, tinents i Jametes sol .liciten autògrafs

    Aquesta casa edità 1'Ulisses de Joyce, ien la revista esmentada, el famós autor ir-

    amb el termes més respectuosos, i trobaria iandis i alguns companys seus 'han publi-molt natural que qualsevol dia m'atanyes- cot un manifest:sin una condecoració, «Fastiguejats de veure encara

    novelles,

    I per què tot això? Mercès a què? Com contes, poemes i obres de teatre que hanhi he arribat? Jo no m'he esmenat pas. romàs sota l'hegemonia del mot banal, deHe continuat fent el que ja feia quan era la sintaxi encarcarada, de la psicologia

    es-

    el darrer de la meva classe, o siga somiar, tàtica, del naturalisme narratiu, declaremllegir versos i escriure'n jo mateix. I és que l'escriptor expressa una idea i no pas

    a això, justament, que dec tota la mevaesplendor. Es una recompensa adequada a

    que la comunica.»Més o menys, com havia dit algú, en

    la meva conducta? Si els meus antics profes- mans de tot bon escriptor, cada paraula •és

    1 sors em veiessin amh tota aquesta imagni- un neologisme. Però el manifest de Tran-flcència, haurien d'abjurar tot allò en que sition té més abast i tendeix a crear unhan tingut fe. nou preciosisme, un llenguatge de ;petits

    Aquells que han fullejat els meus escrits grups que sols entenguin els iniciats.recordaran que sempre he -manifestat certa D'aquí no sols la limitació d'aquesta me-desconfiança pel que fa a 1a vida de 1'ar- na de littratura, i la .seva dificultat, i de

    1 tista i del poeta. En efecte; sempre em vegades impossibilitat, de traducció. d'vindran de nou els honors que la societat Ja en el seu Ulisses, Joyce ha usat u a-atorga a aquesta espècie. Jo sé el que és questa llibertat que ha fet de cada traduc-un poeta, perquè m'he convençut que jo en ció de la famosa obra gairebé una adap.sóc un. Un poeta és, per escriure-ho en tació.poques paraules, un individu que no serveix Hi haurà algun importador de novetats

    per can activitat seriosa de •qualsevol mena que s'afiliarà a aquesta llibertat?que sigui, que sempre està ocupat en altrescoses, absolutament inútil a l'Estat, sovint,àdhuc, bastant sospitós, que no té ni ne- ^^.cessitat d'estar dotat especialment sinó quepot ésser d'un esperit tan lent i imprecís Novetat Literàriacom he estat sempre jo mateix ; en fi, unxarlatà interiorment infant, discutible des de Ha sortit el llibretots els punts de vista, que no (hauria d'es-perar de la societat — i no espera — altra

    Pere lllialet presentacosa que un silenciós menypreu. I el cas ..•és, però, que aquesta societat concedeix a

    aquest home la possibilitat d'arribar, din- del qual no haveu ae deixar

    tire d'ella, al prestigi t a la prosperitat. de llegir, entre altres contes

    Millor que millor; l'avantatge ; és per a narracions:mi. Però ací hi ha alguna cosa que no

    El lill dels altres, dos euam:rafs i un disc de

    deu pas anar com cal. Perquè així deu en-cii i inquietar la virtut.el fonògraf. El suicida. Historia trisla d'una

    tallira.coratjar vid

    * * texttedeplanespla221Com posant una carota grotesca damunt en paper ploma, preu 4 ptES•

    un rostre sever i consirós, Tomàs Mann escomplau en les pàgines transcrites a desfi- Es ven a totes

    les llibreries

    gurar faceciosament la torbació que intro- r quioscos.

    duí en la seva vida l'aferrissada lluita quehagué de sostenir per a conquistar el seu Dipósit Central:

    art i expressar el neguit que informa la Llibreria Verdaguerseva obra. D'una i altre més que tot e1 I , 5• - Ba*ceioneque ara ell pugui dir-nos ens en parlen les

    Rambla del t^tig

    seves obres, veritables autobiografies del seu

    • Yrt Novella realista barcelonina de JOSEP M. FRANCÉSROSSÅDE MAL P11_4 Sortirà aviat--.u.s..n..M-.-.N-N.M• W.•M..hM•M^J..F.N

    M[RMDR

    orwr^Mr^wnerv^^rrssrw^irerwwaaP* ____ w

    \ LES LLETRESUBRE UNA (RISIDE L'ESPERIT' THOMAS MANN

    Assaig inèdit de PHILIPPE LAMOUR

    PREMI NOBEL DE LITERATURA, 1929

    Un art s'ha creat, nascut amb nosaltres,1 que és nostre i que obre un camp nou a m

    l'expressió de tots els sentiments. Es l'art xmateix de la vida, tan viu, tan matisat pcom ella i que permet de copsar més que Hl'emoció de les paraules, ja que permet de tcopsar la dels menors gestos i la del si- cilenci. Tot just creat, el cinema extreu d'ellmateix el seu propi geni amb una rapi- ddesa prodigiosa. Al llarg del camí deixa riobres mestres. Tota la jove generació és capassionada del cinema i s'hi interessa l'quasi exclusivament. Gràcies a ell, als an-gles de preses de vista, ha nascut l'art fo- qtogràfic que il.lustren a França Man Rayi Germaine Krull. x

    L'objectiu artificial, més sensible i més vexacte que l'objectiu ocular, renova la nos- etra visió del món, arrenca, amb una instan- ttànea, i fixa unes beutats que no sospità- drem. La fotografia ha sortit de la infància si de l'operador de noces i àpats per con-vertir-se en un art vivent, i

    Què esperen, doncs, aquells vells per tfer-nas justícia? Esperen, enfangats en llur çrutina, una renaixença o una il.lustració de sles arts antigues, de les que eren l'expres- 1sió de llur temps i únicament d'aquells.

    Visitant un museu, hom està segur d.trobar-hi un bon burgès abocat sobre ungravat antic i que exclama: "Quina feina-da! Quina minúcia! Avuí ja no se sabenfer aquestes coses!" Sí, es podrien fer. I

    si només es tractés de la feina, s'ha fet molt 1

    millor. Quan la fotografia no era encara lamanera normal de representació de l'actualitat, una revista com L'Illustratáon publi-cava cada setmana uns quants gravats so-

    ° bre els successos de la setmana. Aquestts gravats reproduïts a doble plana eren fets

    sabre coure, directament i al petit traç, ie era un treball diferent del de fer un retrat

    en un taller. Per què ha desaparegut aqueste treball, per què el gravat no és ni de molt

    tan estés com abans? Perquè la fotografia

    a li ha pres el lloc gairehé pertot.

    s Es recorría al gravador per tal de fert un .retrat o una làmina d'illustració. A ho-

    res d'ara, això ho fa el fotògraf. Es a dir,- que ja no hi ha gravadors'? N'hi ha d'ex-

    cellents que són uns grans artistes. Peròt llur art és menys estès i puix que un altreC procediment el supleix, és normal que en

    neixi un art diferent del del gravador, però• que, també, comportarà les seves obres mes-

    e, tres.

    t Ens exigiu gravadors perquè ja no entenim, i ignoreu els nostres cineastes i els

    a nostres fotògrafs perquè produeixen obrese mestres. Quina bona fe!

    t Però la literatura, l'eterna literatura?

    s- Doncs bé, no; no crec que tingueu bonesa novelles. Estem tips de novel•'4es i les nos-s_ tres preocupacions són unes altres. Es re-a marcable que totes les expressions d'artu- que ens apassionen siguin d'ordre interna-

    cional. Un film no té cap nació i fins aras no tenia cap llengua. Escoltem indiferen-

    ha ment els discos Gramophone o Columbia.

    la Llur producció no ens arriba per la tra-ba ducció o importació després d'una tria. Llurs, producció és mundial, prevista per a tot ela món i immediatament repartida per tot el

    món. Aquest caràcter norrnalment internacio-

    í nat és del nostre esperit, i és per això sensdubte que la literatura, amb la barrera del

    la seu idioma, ens interessa menys que les

    la altres formes d'expressió del pensament i

    es del sentiment.

    a- Tenim el sentit, el ,gust, la necessitat dels- que és general,, universal. En aquest sentit

    at. tornem a l'essència mateixa de l'art, que

    i no és pas analítica, sinó sintètica. La no-vella està de baixa. Jo no la llegim. Al

    a, contrari, l'assaig, aquesta temptativa decomprensió que comporta necessàriament

    r, un judici general, reneix i s'imposa. Som

    es curiosos del món, curiosas de la nostra èpo-ue ca. Donaríem tots els adulteris de París i

    del totes les històries d'alcova per un repor-

    tatge ben fet de Roubaud sobre un objecteue que s'ha pres la pena de conèixer, de com-en- gendre i d'expressar sintèticament en totades la seva amplitud i la seva varietat. Ven-us dríem tot un lot de novelles per un estudi

    ben fet sobre la racionalització america-na, i Standards, el llibre de Dubreuil, aquestobrer mecànic que ha treballat dos anys aAmèrica, ens interessa moltíssim més queles històries de saló. Hem llegit amb pas-

    1sió Caliban parla.; de Jean Guehenno, por-

    ^llÿî^^

    ^^^Q^^ ^^p^ què era una obra construïda, escrita, aúp I1̂ I Q què però sobretot assaig sòlid,

    ununa

    t síntesi completa de l'apassionant problemadel poble d'on sortirà la nova seleeció.

    1 aquestes preocupacions, aquest estatd'esperit, també són internacionals. En totsels països d'Europa, la joventut és negui-tosa del món. Pertot cerca les condicionsd'aquesta civilització que neix, renega deles valors antigues. Daniel-Rops, a França,torna a plantejar el problema de la conei-xença, mentre Dupeyron cerca de pene-trar la idea de revolució i d'extreure'n totala valor. A Alemanya, Klaus i Glaesser de-fineixen la missió d'una joventut nova. Per-tot un món es crea que aparta els jovesdels conflictes del cor en profit de les cons-truccions socials.

    (Acabament.)I I I. —1 ara...

    E1 pansament burgès és mart.Doncs matem-lo.No per aquell gust únic de la destrucció

    que sembla ésser ]'únic plaer de Ben. Nos'han de trepitjar els cadàvers.

    Matem-la substituint-li la força d'unpensament constructiu, que veu el món ambuns ulls nous. Ningú no té res a guanyarvolent de totes passades restaurar els vellsídols, obstinant-se en la defensa d'un rè-gim que la necessitat elimina biològicament.Sobretot quan aquest temps nou és d'unariquesa i d'una joventut prodigioses.

    La vella civilització es condemnava per]'evidència. Arrapar-s'hi per despit o im-potència d'adaptar-se és suïcidar-se. Cal ta-llar la corda.

    Però, on es manifesta aquest esperit nou,expressió d'una civilització que puja? Elsvells pontífexs ho pregunten amb ironia i,analitzant les darreres novelles, s'afanyena estigmatitzar d'esterilitat absoluta lesnoves generacions.

    No és gens sorprenent que els vells, jut-jant des de dins d'una civilització en de-cadència, no vegin l'esperit nou; el cerquenallà on no és.

    L'esperen normalment com una seqüelade llur pròpia activitat, persuadits que lesvies escollides per ells eren les úniques pos-sibles. Cerquen bones novelles, perquè la li-teratura fou llur mode d'expressió supremai que la novel.la era l'única forma literàriaque prevalia sobre totes les altres.

    Una civilització que ho té tot a fer, co-mença per renovar les maneres d'expressióde les idees i dels sentiments. Ho reprèntot a la base. Torna a partir del zero.

    Les arts essencials, les que toquen dprop les necessitats primitives de l'homesón represes i transformades, mentre qules generacions precedents les havien practicades en virtut de la velocitat adquiridi sense cercar-los noves lleis. Es per ellque, de bell antuvi, s'expressarà l'esperinou.

    Le Corbusier ha creat l'arquitectura moBerna. Hi cerca un confort i una Unia' adequats als nostres desigs, fets de simplicitai de comoditat. Adapta les regles eternede l'art de construir a les línies modernesDóna l'expressió nova d'un tema permanentRefà les ciutats amb la línia recta, Pairla claredat, la llum. Aquí hi ha l'esperinou i el seu geni creador.

    La música s'ha renovat totalment. Feisegles que vivia sobre un classicisme rid'obres mestres. De cop, aquesta necessitade cañviar de pell la nostra ànima, aqueta necessitat d'aigiies lustrals que ens hagafat a tots desprós de la guerra, ha sucitat aquesta música estranya i patèticde la qual avui dia ens embriaguem exc]sivament.

    Ha tornat a baixar als fons més ingenumés directes de la inspiració primitiva. N'tornat amb unes melopees nostàlgiquesmassa tendra malenconia de les qualscalgut velar amb la ironia dels saxofonEls vells han sentit pujar aquesta immensonada de simplicitat complexa. Han estilmatitzat aquesta "música de dàncingsaquesta "música salvatge ", aquesta "mcica de negre ".

    Però aquesta música de salvatge eranostra música de llops joves, asseguts arodona en la clariana, els ulls lluents i 1dents llargues. S'ha imposat, sense sotrgades, normalment, tot insinuant en noaltres la seva bellesa com una necessitI heus ací que neixen les obres mestresque aquesta música ha esdevingut clàssicdel classicisme de la gran època que ve.

    Avui les necessitats més primitives,cessitat d'abrigar-se i necessitat de cantas'han renovat enterament després de seglque no han inventat en literatura més qel naturalisme per fer de continuacióromanticismè, declaren amb gravetat qres no es veu sortir de la jove intelligècia moderna.

    Hi ha més. Al costat dels antics mod'expressió renovats, han aparegut nomodes.

    I aquest moviment no és .pas un moví- 1ent intellectualista a ]'inrevés. Es dibui-a una situació neta contra la intelligènciaer la intelligència i en profit de ]'acció,om cerca veritats "més còmodes que veri-ables". Es sacrificat el matís a l'apliea-ó pràctica, al que és real.Fer voluntàriament abstracció d'una parte la intel•Iligència, de la seva part este-1, encara és intel.ligència. Per abstraureLi conèixer, i és voluntàriament comabstracció és consentida. Es voluntària-ment que l'esperit ha triat d'ésser més s3ue fi, més vivent que subtil.I és així que paraldelament a la renai-

    ença de l'assaig reneix la poesia. No laersificació, sinó la poesia de debò, la quexistint essencialment en el cor de l'homeot ho impregna i tot ho penetra. Es in-icatiu que Cocteau, no fa gaire, hagi clas-ificat tota la seva obra sota la paraulapoesía. Aquesta poesia s'expressa en relatsndiferents a la lògica. L'esperit escull unema poètic, l'arbitrari i la inversemblan-a del qual ell mateix, irònicament, expres-a. Escull, amb la complicitat del lector,es peripècies de què té necessitat senserecerca d'exactitud, amb l'única cura deguardar el ritme del cant .I és l'expressió d'instints violents, de re

    voltes espontànies, en crits vius, directes,sense el socors de la intel.ligència. Es lanaixença d'un estil sense prcparació en quèes paraules van de dret a la percepció sen-se el torsimany del raonament, per òsmosi,a cops de puny. Quina joventut!

    Així Delteil s'emporta els seus heroishistòrics al ritme de la seva pròpia joia,Li pas gimnàstic. Qui, temps enrera, hau-ria imprès J'adore? Qui hauria concebutArtaban com ho ha fet André Cayatte?Qui hauria imaginat aquest bell animalsense lleis adquirides cercant les seves dis-ciplines a través de la vida, al sol, del'amor instintiu, intradicional, fantasista idolorós?

    On és el conformisme d'aquesta litera-tura? Uns animal joves prenen posses-sió d'un món nau del tot. Ja no creuen enels principis fatigats d'una civilització enla qual respiren malament i que els és es-tranya. Han bandejat els preceptes i lesparaules amb majúscula. Són sense exemple,sense tradició, sense experiència. Menys-preen els que els han precedit i el fariseis-me dels quals ha fet fallida xipollejant enla sang. No tenen , ni ordres ni consells arebre dels vells que no han sabut evitar laguerra i que han sabotejat la pau.

    Només tenen que ells mateixos, llurs ins-tints, llurs còleres, llurs deures, llurs es-perances. Tenen un orgull violent nascutde llur solitud 1 de la grandesa de la tascaentrevista. Tenen una immensa confiança

    en ells mateixos perquè han vist massa deprop la mort normalitzada. Tenen l'espe-rit sintètic, instintiu i robretot ofensiu. Te-nen el gust de destruir per reconstruir.Amen la vida senzilla, sana, joiosa. La vidaa l'aire lliure, la marxa, la velocitat, elscamps. L'escutïsme es generalitza, l'alpinis-me es desenrotlla.

    No tenen altres lleis que les del clan quehan 'triat. Busquen un esperitd'equip, unamoral de mèrit, uns mots d'ordre clars, -pre-cisos, exaltant a refer un món a llur mida

    i a llur gust.Un dia, com en Ki'pling, s'alçarà un cant

    que serà tan jove i tan nou, que expressaràtan simplement, tan directament, l'embran-zida i el lirisme ressorgit dels pobles, quefederarà ]'esperit nou. S'expressarà peruns .principis clars i uns caps rudes, i serà

    la crida a les races fortes, a la vida ampla,a la salut.

    De la necessària crisi de l'esperit sortiràla selecció, l'aristocràcia de les nacionspopulars que conduirà la civilització novai n'expressarà la grandesa.

    PHILIPHE LAMOUrt

    En unes pàgines autobiogràfiques que iliurà al públic temps ha, Tomàs Mann, elguanyador del Preani Nobel de Literaturad'enguany, després de contar-nos el seu

    passat ..obscur i vergonyós» de colegial

    gandul i tossut a Lübeck, d'oficinista fra-cassat a Munich, i de jove sense ocupacióa Roma, acusa cóm a causa de tots aquestsmals, la seva funesta passió per la litera-tura. Aquell passar-se els dies «escrivint i

    x, r

    i x ,

    ^i

    i9

    s

    A, '

    devorant aquesta mena de llibres que homanomena literaris i als quals un home 'comcal dedica com a màxim, per tal de distreu-re's, les seves hores de lleuren, fou segons

    ell, el que va fer-li avorrir i deixar aviat lavida de soldat i, baixant de graó en graó,

    el portà, ja cap a la trentena, a ésser re-dactor del Simplicissimus.

    Un home així, ens diu, què penseu quehagi pogut esdevenir? M'imagineu, potser,en alguna taverna d'anarquistes, l'ull tèr-bol, una bufanda al coll, en companyiad'altres perduts? M'arrossego pels carre-rons, com me pertocarà?

    No ; visc aureolat d'una llum d'apoteosi.Res és comparable a la meva felicitat. Sóccasat, tinc una dona extraordinàriament

    bella — una veritable princesa, si meu decreure — el pare de la qual és professord'una universitat reial. Ha fet el batxille-mt sense que per .això em menyspreï, i

    :sperit. Si en el Búddenbrooks publicatquan l'autor tenia tof just zb anys, ja enslesoriu el conflicte de d'artista nascut en'ambient essencialment burgès que élh Ixo-bà a la seva casa pairal de Lübeck, enles obres que seguiren a aquesta s'haanat cenvint, encara, a narrar-nos, cada ve-gada d'una manera més intensa i més ín-tima, les peripècies del seu esperit, úniccosmos existent per aquest escriptor emi-nentment subjectiu. En Tonio Króger pe-netrem .la seva infantesa. Aquell colaegial«gandul i tossut» de què el] ens parlavasuara, és un infant sensib l e, trasbalsat per'instint de l'art que estima, per damunt

    de tot, el brollador del jardí, el vel] noguer,el seu violí i la mar llunyana. Entre unpare burgès, de vella soca germànica, eixut

    i positiu, i una maré criolla — la mare deMann era filla d'una brasilenya' d'origen.portuguès — uardenta i ombrívola, que .to-cava meravellosament el piano i la mando-linar, el petit Tonio apreocupat de cosesen les quals .ningú no pensa, va explo;rant les pregoneses del seu •esperit, desco-breix ben d'hora que l'amor és dolor — eltema cabdal en l'obra de Mann —, peròno pot esmenar la seva conducta ni treurecap utilitat pràctica de les seves observa-cions. Es per això que un home ja format,tornant de totes les cultures, teoritzador lú-cid, trontollarà encara i caurà en La Morta Venècia — on Mann ens descriu els am-biciosos somnis i la lluita intensa d'aquellaseva jovenesa que suara ens presentava

    com perduda —al sol contacte de la bellesaviva. Obra nascuda de l'esperit de la mú-siea, que té una iimportància enorme entota la producció de Mann, minada totaella pel leit=motiv de la mort. Sota unaabsoluta perfecció de forma i la límpidanitidesa del seu estil revela tota la llordaterbolesa de la «Sensuchtn germànica, totaquest anhel melangiós, insadollable. En-debades creurà Aschenbach, per un mo-

    ment, escrivint aquella pàgina a la platjamentre contempla 'el bell cos nu de .l'ado-lescent Tadzio, que empresona el ritme vi-vent, la suprema bellesa, en la seva prosa.Com un artista e1 seu ideal, com un homela seva vida més alta, esguarda Tadziollunvà mentre ell ^agonitza a la platja.

    ***

    Tomàs Mann nasqué en a875. La llistade les seves obres és llarga. Valdríem queSoldevila donés aviat en català aquestatraducció oatalaná de La mort a Venècia,que de tant de temps té anunciada.

    Jonx ALAVEDiRA

    Sessió áe cine II1a M1IIO^corresponent al mes de novembre, tindràlloc el dijous, dia 28, a les 10 de la nit, al

    Cinema R1 .LTO

    • Un film còmic de l'any 1929 i undel 1909

    UN PARELL DE MARINERSper Stan Laurel i Oliver llardy

    UNA AVENTURA DE MAXper Max Linder

    Un film d'avantguarda

    ENTR'ACTErealitzat per RENÉ CLAIR

    Feu fer els vostres gravats en la

    UNIÓ DE FOTOORAVADORS' ORTS, 481 t Telèfon 33421

    • Un film policíac d'I. Cummings

    CLUB 73(SOTA EL FRAC)

    (Vegi's ta nota de 6. a plana)

    Els subscriptors de Mieenoe podran ad-

    quirir les localitats des de demà di-vendres, a la nostra redacció.

    Encara no us heu subscrit a la Collecció Popular de LES ALES ESTESES?

  • , 'ÅItm)L

    'EL TEATRELA SETMANÅ TEATRAL A propòsii d'un aniversari

    d'Emili AugierTres estrenes, tres traduccions. Setmana

    îrancesa. Però no ens esquinçarem pas lasvestidures ; els empresaris comencen a en-tendre el seu ofici. Cinc teatres de catalàno poden pas sostenir-se a base d'estrenesd'autors indígenes : entossudir-s'hi seriallençar els diners i retreure el públic, laqual cosa no deu pas interessar a ningá,iii al xoví pitarresc.

    Seguint l'exemple del Goya, els dos al-tres teatres de vodevill han intentat redi-mir la taquilla a base de traduccions, i depassada han redimit el gènere habitual dellurs escenes. 1, contra èl que molts te-míem, han reeixit : que això sigui una lli.ópeis autors analfabets que excusen llur cre-tinisme pretextant l'analfabetìsme del pú-blic assidu a certs teatres. L'afiuència d'es-pectadors a l'Espanyol . i al Talia, aquestsdies, permet concloure que si aquesta me-na de públic existeix—freqüents manifesta-cions incivils a les sales ens ho fan adme-tre—es tracta en canvi d'un auditori alcapdavall susceptible d'educació. Però calprimer dominar-lo : no l'educaran, evident-ment, autors que .a inés arnés de no ésser

    -u intellectualrnent superiors, estan dispo-sats a donar-li gqst -de totes - passades.—Són aquesta mena d'autcrs- pels qualsi'art dramàtic acaba - arnb en Robrenyo, ique .concedeixen:1!exìusisa, -del sentimentalal districte cinquè.---Përd•ir-ho en-termes 10cals, sembla que desprs- -d'-això els empre-saris hauran comprès que -per estrenar- alParaflel no és cap impediment se-riós haverpassat prèviament per la Universitat.

    No hauríem escrit les precedents obser-vacions si totes les traduccions estrenadesfossin de la qualitat de La Quimeta maca,adaptació d'una obra de Balzac. No as ar-ribeu a explicar aquesta estrena sinó sos-pitant que tant l'empresa com el senyorVilaregut s'han errat en mirar el calenda-ri: llegir 11880 on diu 1929 és de to-tes ma-neres incomprensible. Entenem-nos, això nopriva que avui hom pugui rependre Sha-kespeare i Molière, sense anar més enllà,sempre que no es tracti d'obres menors dellur repertori : faríem el mateix retret alque avui volgués rependre Cimbelina o Lemédécin volant. 1 és que cal tenir en comp-te que -en el teatre hi ha mis valors absolutsi uns valors circumstancials, tan efímeraaquests darrers cern perennals els nitres.El que considerem purament circumstan-cml, i sense altre valor avui que el pura-ment documental, en l'obra original de LaQuimeta maca, és la manera: tots els trucsde l'ofici hi són emprats amb un impudor iuna seguretat que en l'època de l'estrenadevien fer una gran impressió. Avui no usîan sinó somriu-re i pensar, tot arronçantles espatiles, que aqu-ells autors no s'esta-vn de re s.. A canvi d'això, tanta eloqüèn-cia i tanta arbitrarietat en el môviment es-•cènic com poguéssiu esperar. L'adaptaciósembla feta un xic a correcuita ; per exem-ple, els personatges són barcelonins i un-d'ells és un "monsieur décoré", en la pura-accepció francesa.

    Aquestes representacions són una ilàsti-ma, perquè a més de defraudar el públic,

    descoratgen els actors. Damunt d'aquests,l'obra a representar exerceix una gran in-fluència : així he vàrem poder constatar enla -companyia de l'Espanyol, en l'estrenade L'escola de les cocottes, d'Armont i Ger-bidon. Tant els actors com les actrius hiacusaren un guany estimable: diríeu quel'obra els havia obligat a superar-se. Laincorporació d'aquesta deliciosa comedia alcatalà, en comptes de la tradicional coclvon-i'ierie, ha estat un encert. Molt burgesa,molt "París avant-guerra", L'cscola de lescocottes ens presenta les evolucions i eldestí social d'aquest tipus de dona galanttan prepo-tent ja en la França deis Lluisos.Es una comèdia amable, molt espiritual, es-

    -=-- -: ___:r= -:----ji

    TEATRE ESPANYOLCoinpanyiadeVodevil igransespectacles

    de JOSEP SANTPERE

    Avui, nit, i totes les nits. El gran-diós èxit:

    L'Escolade les Cocottes

    Teatre Català ROMEAc o ns 9 I y ì a V 1 L.. A - D AV Í

    TOTS ELS DIES. L'insuperableèxit:

    La Quimeta macade Salvador Vilaregut. Nou decoratd'Asensi i Morales.

    Tots els dijous i diumenges TEATRED'INFANTS l'espectacle:

    La Princesa dormida17 QUADROS

    17 OVACIONS

    crita en un diàleg molt viu i amb un artben segur. El públic sembla divertir-s'hitant com en les innombrables Marietes dei'ull viu. Es de doldre, però, que la traduc-ció sigui escrita amb tan poc respecte dela llengua : el lèxic és empedreït de otsindesitjables, com desgraciadament s'esde-vé en gairebé totes les traduccions que sóndutes a la nostra escena.

    D'aquest retret cal exceptuar ManuelFontdevila, el qual ha traduït ben digna-ment, amb un -purisme àdhuc excessiu devegades, La Presonera, de Bourdet. Duraquest drama a un teatre com el Talia, a

    . alternar-hi amb obres de les quals habi-tualment la crítica ni en pot parlar, enshavia semblat una experiència lamentable,de resultats econòmics gens incerts. Cele-brem haver-nos errat: el públic hi concor-re i aparentment no en surt pas defraudat.Es possible, de totes maneres, que no siguiaquest l'auditori habitual del Talia, o quel'èxit que la versió espanyola ha tingut dar-rerament al teatre Barcelona influeixi da-munt els espectadors aficionats al pebredel vodevill català.

    Després de les representacions en fran-cès i en espanyol, no és gaire actual ferel procés de La P'resonera (i excuseu el ca-lemboit'r imprevist) . No cal repetii que ósun drama escrit amb una correcció i unaconcisió meravelloses, i que el diàleg ésd'una qualitat gens vulgar. Remarcarem,però, que és d'un art tan segur com fred,literàriament parlant. Altrament, resultadesproporcionat donar tanta trascendènciaa una simple desviació patológica quan,com l'autor remarca, els torta que causasón individuals, cense conseqüències socialsconsiderables. Estèticament, tant ens fasomriure veure al teatreLa Prsortera comLes Avariés. Si després que - el; món deisnormais és tan complexe, ens hem d'inte-ressar en el invertits, no ens hi veurem defeina... La Presonera és en definitiva unaobra escrita sense cap propòsit socialitzant,contra el que l'autor ha voigut sostenir.Una obra artísticament digna, però quecerca l'èxit pel camí de la curiositat se-xual. Voler discutir la licitud d'aquest pro-cediment fóra invadir el camp deis moralis-tes, tan nombrosos cern vehements a casanostra. Déu nos en guard.

    JOAN MÍNGUEZ

    AL PRINCIPAL PPLLACE

    Amàlia de IsauraAl carteil del Principal Palace hi hcm

    tornat a tenir la maquietista (?) Amàliade Isaura, de ret-orn, ens sembla, de laseva excursió per Amèrica. La popular ar-tista ha estat rebuda amb l'èxit de costum.

    Amàlia de Isaura és, als nostres ulis,un cas interessant del musie-halI espanyol.fs una resultant exacta de l'ambient espèsi baix de sostre que caracteritza el gèneredel país. Amà-iia de Isaura és una artistade grans condicions, plena d'instint. Sis'haguds produït en un element una micamés cultivat que el del nostre -music_hall,Amàlia de Isaura hauria esdevingut unaartista molt més interessant del que és nra.Posseeix el sentit de la caricatura i unagràcia natural que, aplicades a elements demés categoria, podria donar resultats mmi-llorables.

    Amàlia de Isaura es ressent d'a-quest ai-ret vulgarot, •groller, -que va barrejat ambla pois que s'aixeca dels nostres escenarisde vari.etés. Aquesta art de patotxada queha florit '-entre el fum dels -cafès amh lletque es beuen els literats de tots els distric-tes quints de -la Península. En les cançonsde la Isaura hi ha aquest tufet de misèriai d'humor tronat que segreguen les casesde dispeses de tercer ordee.

    Si Aimàlia de Isaura hagués vingut a lavida artística a través de l'atmosfera clvi-litzada, fina, i plena de traclició del music-hall francès, posem per exemple, avui seriauna estrella que es podria fer dir sí senyora tot arreu.

    Ës lamentable de -veu -e com els tempera-ments autèntics que ens brinda la nostrasocietat esdevenen nialejats per la penúriaespiritual que caracteritza el nostre món deles varietés. Amàlia de Isaura constitueix,al nostre entendre, un dels exemples mésfrapants d'això que diem.

    El més trist del cas, p-erò, ds de v-eureque a darrera de tot això no hi puja unageneració inés afinada, més comprensiva,oberta als aires del dia. Els artistas jovesdel nostre music-hall tenen als mateixosdefectes deis vells i en - la majoria deis ca-sos no tenen ni -la gs-àoia natural d'aquests.

    -CODORN TU

    TEATRE NOUCompanyia dramàtica dirigida per

    ENRIC BORRAS

    Primera actriu: ENRIQUETk TORRES

    Dijous, tarda

    ESCLAVITUDper Enric Borràs. Nit:

    El Bandido de la Sierra

    per Enric Borràs.

    Divendres. tarda: La Sobrina del Cura.Nit : El Bandido de la Sierra.

    El dia 25 d'octubre feia quaranta anysque l'autor de Le gendre de iVJonsieir Pal.-rier mona a la seva casa de Croissy a l'e-dat de seixanta nou anys. Havem trobataquesta notícia a la premsa francesa, i conisempre que per qualsevol moj topem ambel nom d'Emile Augier, instantàniamenthem hagut de pensar en la història del nos-tre teatre i en la situació en què actual-ment es troba.

    Quan en 1865, el teatre cntalà es conso-lidava amb l'èxit de Les joies de la Roser

    -EVIiLE- 4UGIER r - L)abufe (d'una.litografia de- Lsfosse)

    d'En Pitarra, a França, Emili Auger oh-thiiia els beneficis d'una popularitat indis-cutida. Havia imposat un teatre robust,combatiu i modern. Un cronista parisenc,parlant de la personalitat del dramaturgque acabava de morir, escrivia: "La granburgesia francesa acaba de perdre el seupoeta, el seu moralista, el sea historiador".En efecte, Augier havia portat al teatre laburgesia de Lluís Feiip i la del Segon Im-peri, amb totes les seves característiques,eis seus anhels, les seves ambicions, les se-ves virtuts i els seus defectes. Per això ha-vía agitat .l'opinió i la crítica i havia con-quistat l'interès del públic que discutia ambpassió les seves obres. El mu teatre, unamica rígid, estructurat amb rigor geomè-tric, té una turgència singular. En conjuntforma una vasta composició ; cada obra ésun episodi dramàtic de la lluita sorda,. con-tínua, de la burgesia i l'a-ristocràcia; la vi-da del tveball, de le; ini -tives individualade la gent que amb laboriositat 1 previsiópum de les capes inferiors fins a posar-seen contacte amb els estarnents superiors,tradicionals, nobles.

    Els elements d'aquesta dramàtica, en elmoment del cop d'Estat del 48 1 durant elsprimers anys del Segon Imperi, necessària-ment havien de resultar d'un realisine id'una actualitat apassionadora. Augier, es-perit combatiu, era un censor terrible; plan-tejava les situacions escènicament mésatrevides i les solucionava amh una audà-cia i un apiom sorprenent. Avui potser ensfarien somriure, però setanta anys enrera,produlen estupor i provocaven reaccions so-rolloses. Augier, però, era un veritable Jite-rat, i posava al servei de la seva dramàticainnovadora una sòiida preparació acadèmi-ca; la noblesa del seu estil, la sàvia natu-ralitat del seu diàleg caldejat de frasesimpetuoses, de sarcasmes cruels, deturav-ala reacció que hauria pogut produir la go-sadia de portar certs conflictes a l'ecenafrancesa, excessivarnent dòcil en quellsmoments a les convencions de i'època. Através d'aquell teatre intelligent, literari inatural, humà i tivant, la burgesia france-sa precursora de la burgesia de la TerceraRepública actual, s'hi veía viure amb totala seva am-bició social i tota la saya cern-plicació psicoiògica.

    5 5 5

    Aquest hauria estat el miller model peral nostre teatre incipient. Es dar que en-tre la gran burgesia francesa de l'any 1850i la menestralia barceionina de 1865 hi haun matís molt sensible; és evident, però,que l'arrel deis mòbils de les dues societats,si no eren idèntiques, tenien múltiples ana-iogies. Els promotora del nostre teatre oignoraven el francès o vivien d'esquena aEuropa. La majoria eren intuïtius, que ca-nalitzaren el teatre cap al piebeisme, percontracop de l'impuls literari i culte de laRenaixença, i confongueren lamentablementel liberalisme amb l'analfabetisme. Aquestha,estat i és l'obstacle tradicional del nos-tre teatre, la pedra al peu que l'ha obiigat

    TEATRE TALIACompanyia de vodevil i teatre modern de

    ASSUMPCIÓ CASALS

    Avui dijous, nit, a les deu i quartClamorós è.^dt de l'emocionant obra

    La PresoneraTriomf d'interpretació.

    Fastuosa presentació.

    Totes les nits 1 diumenge, tarda i nit:

    La Presonera

    sempre a anar endarrerit respecte detotsCIS teaties d'Europa.

    No coaa gaire d'imagïnar què hauriaestat el teatre català si els seus models ha-guessin estat Augier de primer i Dumasfili després; eren autors coetanis deis pri.

    -mers temps del nostre teatre; l'un i I'altreimposaven un realisme que produla prot,ea-tes tempestuoses ; cada un furgava en lesfibres més sensibles de la vida social delseu temps; era un teatre saturat d'mtelligència i arborat de passió civilitzada i so-bretot era un teatre de literats auténtica.

    Els nostres autora, si us plau per força,varen decantar-se cap al teatre espanyolen un moment de depauperació flagrant,perquè vivia de refiexes del teatre francès;mes els conflictes de la nostra escena origi-nària són conceptuosos, com ho era tota lapolítica espanyola d'aquell temps.

    Altra cosa molt diferent hauria estàt lanostra dramàtica si en comptes d'entrete-nir-se a estrafer la part externa d'un tea-tre en decadència, els nostres autora ha-guessin après d'utilitzar tots els recursosque la complexa realitat de la societat bar-celonina els oferia. La paròdia, l'anècdotasuperficial, la buidor retórica se'ls va en-dur. Ni el teatre històrìc que es troba a labase de totes les dramàtiques no tinguécap moment d'esplendor; per l'aspecte po-lític que a-leshores tenia la qüestió, la insti-tució de l'hereu fou discutida a l'escena;en general, però, ningú no va trobar apro-fitables els preciosos elemerits psicològicsque la. formació de les grans dinasties in-dustrials necessàriament havia d'oferir; laimmigració de la gent de la terra a la cm

    -tat seduïda pels avantatges del maquinis.-me; les incompatibilitats que s'estableixen

    entre les generacions d'una mateixa famí-ha segons els caiîvis de fortuna. (El Don

    Gonzalo o l'orgull del gec de Llanas és unaexcepció digna de tota els respectes i me-reixedora d'elogis.) El fet de les lleis des-amortitzadores i de la incautació deis bénseclesiàstics, que en la vida real va produirtrastorns de consciència profundíssims, nova dir res ala nostres dramaturga primitius. Tot el dipòsit de passió que les con-vulsions, les guerres i les novetats, acumu-laren a Catalunya durant el segle XIX res-tà intacta i s'esbravà sense cap conseqüèn-cia escènica digna de menció.

    Amb tants d'elements dramtics, els rus-sos, posem per cas, haurien produït un tea-tre i una novel-lística humana i literària.Nosaltres ens havem de resignar amb unDon Jaume clandestí, unes quantes gata-des lamentables i un teatre que cremariacom canyes seques. Aquell teatre ha fet elpúblic d'avui ; era un teatre instintiu i elpúblic encara es manté en aquesta tradició.Eis que voien comparar Pitarra a Rabelaisobliden que el gran satíric francès era unsavi amic de reis que havia professat en lesuniversitats. Augier, creador del teatreburgès modern a França, era un universi-

    . tan 1 un literat, i si avui encara el seuteatre ocupa un lloc d'honor en la històriade la dramàtica francesa és per la qualitatliterària que té. El públic que s'apassiona-va amb les seves obres, ha fet possible elteatre francès d'avui i el públic que l'ali-menta; les obres del nostre teatre coetà-nies de les del seC, crearen un públic quemalgrat deis anys substancialment da l'únicque s'ha perpetuat en les nostres sales deteatre.

    CARLES CAPDEVILA

    LES DESCOBERTESD'EN JAUMET

    En Jaume Borràs té una disposició totaespecial per a descobrir acfrius per als seusbolos. La característica essencial d'a.questesdescobertes és el perfecte ritme que distin-geix els mèrits artístics i la modéstia de1spretensions econòmiques de les escoll-i-des.

    En Jaumet té, a més a més, .com unanorma fixa de conducta d'endevinar unesenormes capacitats dramàtiques en cada unade les seves troballes. Per fer la tournée deMontmartre, per exemple, va contractar unasenyoreta que a horca d'ara encara no hapogut ésser identificada. En Borràs cadet,però, en va fer uns elogis extraerdinaris.

    -. Ës una actriu formidable - deia -.Sembla mentida la facilitat amb que s'hacompenetrat amb la psicoiogia del personat-ge. Res, és un cas meraellós. Encara nome n'adono, ja la tinc enfilada dalt d'unataula...

    OLYMPIACIRQUE D'HIVER

    Avui, dijous, tarda. MATINEE IN-FANTIL.

    Debut deis olímpica

    OMANISReaparició de

    FRACKSONNit: MODA.

    PROGRAMA SELECTE

    LA MUSICA"MÚSICA DE CAMERA"

    A Barcelona, la societat que té més so-cis, que es reuneixen, naturaiment, dints-eun gran local, duu el nom d'uAssociació deMüsica de Camera». Res no hi ha tan anta-gònic de l'esperit de la música de cambra.L'èxit ha desviat el designi d'aquella agru-pació selecta. Podrà fer coses tan merité-ries com se vulgui ; però no és de mšisicade cambra mds que de nom.

    No ; el veritable encís de la umüsica decàmera» només es troba quan ella, literal-ment, no es jnou del saló i de la societatíntima. Cal estar molt entre quatre paretsparqué no s'esvaeixi el seu perfuim. Un es-perit -espectacular i'esguerra ben de pressa.

    A-quest gènere de música és l'indicat perals dih.tants que tenen una forta musicali-tat j volen assaborir quietament les mésprofundes emocions de la música. El pianotot sol, encara -que és com una petita or-questra, no pot donar-nos una de ls méscaracterístiques sensacions de la música ; elpler de sentir-se agerrnanat amb altres per-sones, que tetes fonen el seu jo dintre d'unafluéncia musical. Aquesta efusió, aquest sen-tir fora teu allò mateix que passa dintreteu, da la sensació cósmica de ia música,el quid divinuin de l'art del so i del ritme.

    El ritme balanceja ; el so penetra ; el nt-me organitza momentàniament la nostraànima segons unes lleis nobles. El so re-mou el nostre sentiment i l'obliga a mar-xar peis camins del ritme. Si esteim soisdavant d'un piano, aquest diàleg de l'ho-me amb el so i el ritme es troba faltatd'un element : «L'amor, que mou el sol iles nitres estrelles.» Ens és impossible sen-tir una emoció musical sense desitjar queuna altra persona la senti igualment. Lamúsica és ressonància ; les enes sonorescada vegada s'eixamplen més i volen inva-dir l'univers.

    1 per això, pci- a evitar aquesta sensaciód'expandiment inacabable que arriba a do-nar-nos com un vertigen de soledat, és ne-cessas-i sentir-se a la vora una altra veuque ens respon. A la música que crecm, cal-que correspongui una altra que, al seu toro,ens crea.

    f, llavors, quina falta ens fa un públicque reculli tota la sonoritat que va teixint-se 1 desteixint-se? Deixem-ho -per a les

    ; graos orquèstres : U a gran orquestra dscom una processó amb molts de ciris i debanderes. Però un quartet o un quintet dala venitable religió de la música. -

    A casa nostra, llevat d'honorables excep-cions, da nostres compositors irefereixensovint passar de la nota per a piano, o la

    - ànçoneta a la gran orquestra, i la nostramúsica, en conjunt, en sfreix. Una cultu

    -na musical que no conreï força la músicade cambra, és teatre, gens sincera. Malfieu-vos de les músiques que callen si molta -gentno se les escolta. -

    Teni'in agrupacions corals. Els cors con-responen força a aquesta necessitat de la-borar conjuntament que dèiem abans queconstitueix l'essència divina


29 de setembre - dades.grupnaciodigital.comdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/... · quines proporcions i condicions, quins són els trucs per a obtenir un material d’alt

29 de setembre - dades.grupnaciodigital.comdades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/... · quines proporcions i condicions, quins són els trucs per a obtenir un material d’alt

Els gremis d'Igualada a la fi de l'Antic Règim · 2017-09-12 · serrallers, els calderers, els daguers, els courers i els argenters. Amb els fus ters hi havia cíls escultors, els

Els gremis d'Igualada a la fi de l'Antic Règim · 2017-09-12 · serrallers, els calderers, els daguers, els courers i els argenters. Amb els fus ters hi havia cíls escultors, els

Què significa la LOGSE per a la societat del segle XXI? · l'alumnat, en la taula 1.1, es poden apreciar les proporcions de persones escolaritzades en els diversos nivells, segons

Què significa la LOGSE per a la societat del segle XXI? · l'alumnat, en la taula 1.1, es poden apreciar les proporcions de persones escolaritzades en els diversos nivells, segons

37 pilars per fonamentar el canvi educatiuh2020.fje.edu/wp-content/uploads/2016/10/Q5-CAT... · que els alumnes assoleixin el millor aprenentatge possible. I en assolir aquest compromís,

37 pilars per fonamentar el canvi educatiuh2020.fje.edu/wp-content/uploads/2016/10/Q5-CAT... · que els alumnes assoleixin el millor aprenentatge possible. I en assolir aquest compromís,

ELS GRUPS D’ALIMENTS - WordPress.com · ELS GRUPS D’ALIMENTS 1. Cereals i fècules la pasta (els espaguetis, els macarrons, els fideus, el cuscús, els galets), l’arròs (m.),

ELS GRUPS D’ALIMENTS - WordPress.com · ELS GRUPS D’ALIMENTS 1. Cereals i fècules la pasta (els espaguetis, els macarrons, els fideus, el cuscús, els galets), l’arròs (m.),

La Primera Internacional a Espanya - RUA: Principalrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/47862/1/La... · fonamentar una organització política del proletariat al món i la creació d’un

La Primera Internacional a Espanya - RUA: Principalrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/47862/1/La... · fonamentar una organització política del proletariat al món i la creació d’un

imspbdn.catimspbdn.cat/web/fitxers/Notificacio adjudicacio Trablisa.pdf · Badalona I. Pla o eratiu del ser-vei aprestar. Presenten organigrama i principis que han de fonamentar el

imspbdn.catimspbdn.cat/web/fitxers/Notificacio adjudicacio Trablisa.pdf · Badalona I. Pla o eratiu del ser-vei aprestar. Presenten organigrama i principis que han de fonamentar el

Tots els elements que es troben als éssers vius es troben ... · •Tots els elements que es troben als éssers vius es troben a la Terra però en proporcions diferents s’han seleccionat

Tots els elements que es troben als éssers vius es troben ... · •Tots els elements que es troben als éssers vius es troben a la Terra però en proporcions diferents s’han seleccionat

Els éssers vius. Els vegetals

Els éssers vius. Els vegetals

Els tigres i els lleons

Els tigres i els lleons

Els Presocràtics i els Pluralistes

Els Presocràtics i els Pluralistes

Univers. proporcions

Univers. proporcions

Els MúSculs I Els Estiraments

Els MúSculs I Els Estiraments

ELS GLÚCIDS - WordPress.com · Els disacàrids. Els polisacàrids. Característiques dels glúcids. ... Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids

ELS GLÚCIDS - WordPress.com · Els disacàrids. Els polisacàrids. Característiques dels glúcids. ... Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids

memòria d’un genocidi - Solidaritat UB · 2016-10-13 · mans constituien el 75% de la població mentre que els serbis representaven el 25%, ara les proporcions s’han invertit).

memòria d’un genocidi - Solidaritat UB · 2016-10-13 · mans constituien el 75% de la població mentre que els serbis representaven el 25%, ara les proporcions s’han invertit).

Els Quingles : EXPERIMENTEM ELS SENTITS

Els Quingles : EXPERIMENTEM ELS SENTITS

INFORME D’AVALUACIÓ INICIAL DE COMPETÈNCIES …€¦ · 2013-14 i quan ja es tenen, per tant, dades objectives en les que fonamentar aquesta anàlisi. Concretament, hem volgut

INFORME D’AVALUACIÓ INICIAL DE COMPETÈNCIES …€¦ · 2013-14 i quan ja es tenen, per tant, dades objectives en les que fonamentar aquesta anàlisi. Concretament, hem volgut

MINISTERI DE SANITAT I POLÍTICA SOCIAL · detall, exceptuant els embolcalls transparents que s’utilitzin en la venda del producte al detall, respectant el format, les proporcions

MINISTERI DE SANITAT I POLÍTICA SOCIAL · detall, exceptuant els embolcalls transparents que s’utilitzin en la venda del producte al detall, respectant el format, les proporcions

Manual de Convivència Organismes Autònoms i altres ... manual ECMReus.pdf · 1. Elements bàsics de convivència 1.2 Franja de convivència 1.2.1 Normalització i proporcions Franja

Manual de Convivència Organismes Autònoms i altres ... manual ECMReus.pdf · 1. Elements bàsics de convivència 1.2 Franja de convivència 1.2.1 Normalització i proporcions Franja

Presentación de PowerPoint · Genètica de poblacions humanes Consell Genètic Fonamentar la importància dels determinants genètics de les malalties humanes, les seves diferents

Presentación de PowerPoint · Genètica de poblacions humanes Consell Genètic Fonamentar la importància dels determinants genètics de les malalties humanes, les seves diferents