ELS DÉUS DE L’OLIMP

Anna Garcia VegasINS l’Alt Berguedà

Llatí1r BAT

2013/1014

AFRODITA(Venus)

EL NAIXEMENT D’AFRODITA

Afrodita és la deessa romana de l’amor, la bellesa, la vida i la primavera.

Nascuda de l’escuma del mar al caure els membres mutilats d’Urà. Per això, era reverenciada pels pescadors i els homes del mar.

Representada com una bella dona jove, amb cabells llargs i dins d’una cloïssa.

La seva simbologia és un cigne.

Llatí

FAMÍLIA El seu pare és Júpiter i la mare, Dionea.

Dona de Mart i van tenir dos fills, anomenats Enees i Cupido.

Es va casar amb Vulcà (déu del foc), però vertaderament estimava a Mart (déu de la guerra).

Llatí

HISTÒRIES ASSOCIADES Judici de París La Discòrdia, indignada per no ser

convidada a les noces de Tetis i Peleu, va llançar a la festa una poma d'or amb la inscripció: "per a la més bella". Les deesses Afrodita, Atenea i Hera es la van disputar, per la qual cosa va determinar que el més bell dels mortals, Paris, decidís. Aquest es va concedir a Venus davant la promesa de l'amor de la dona més bella, Helena.

Llatí

ZEUS (Júpiter)

EL NAIXEMENT DE ZEUS Zeus és el déu del cel i dels fenòmens

atmosfèrics, també de la justícia. L’anomenem déu suprem.

El representem fort, valent, barbut, assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà.

La seva simbologia és l’àliga.

Llatí

FAMÍLIA Era el fill de Cronos, el seu pare, i Rea, la

seva mare.

Es va casar amb Hera, però va tenir diferents dones i fills amb aquestes (eren mortals).

El seu pare, Cronos, era el rei dels Titans i les Titànides, representat com pervers, gandu

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES Va desfer-se del seu pare, Cronos (rei

dels Titans i les Titànides) desterrant-lo, amb l’ajut dels seus dos germans Hades i Posidó, en una illa llunyana de l’Atlàntic.

Llatí

Hera(Juno)

EL NAIXEMENT D’HERA Hera és la deesa del matrimoni i de la

fidelitat

Els seus atributs són una diadema i la trobem asseguda en un tron de marfil amb tres esglaons de cristall

La seva simbologia és un paó

Llatí

FAMÍLIA Estava casada injustament amb Zeus, ja

que ella el rebutjava fins que ell li va parar una trampa

Els seus pares eren Cronos i Rea

Hera donava exemple com a Mare del Cel

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES Hera es va sentir obligada a casar-se

amb Zeus, ja que aquest li va parar una trampa. Es va disfressar de pigot atrapat en una tempestat i Hera no el va reconèixer i li va dir que l’estimava i ell li va dir que ara s’havien de casar.

Llatí

Posidó(Neptú)

EL NAIXEMENT DE POSIDÓ Posidó és el déu dels mar, dels rius i

dels terratrèmols.

És barbut i amb un trident a la mà com a arma de defensa.

La seva simbologia és el cavall.

Llatí

FAMÍLIA És el germà de Zeus i d’Hades.

El seu pare era Cronos, el qual entre els tres germans el van desterrar-lo.

Creia que havia creat al cavall, per això va decidir que havia de ser la seva simbologia.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES Quan Posidó se sentia més enfadat que

de costum, es dirigia amb el seu carro a un palau situat aota les ones, prop de l’illa d’Eubea, per tal d’apaivagar-se.

Llatí

Demeter(Ceres)

EL NAIXEMENT DE DEMETER

És la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics.

Llatí

FAMÍLIA Juntament amb la seva filla Persèfone,

era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els epítets de la deessa revelen l'amplitud de les seves funcions en la vida grega.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES Demèter i Core solien ser invocades com to

theo (les dues deesses), i així apareixen en les inscripcions en grec lineal B de la Pylos micènica de temps prehel·lènics. És bastant probable que existís una relació amb els cultes a deesses de la Creta minoica. En la mitologia romana, s'associava a Demèter amb Ceres. Quan se li va donar a Demèter una genealogia, es va dir que era filla de Cronos i Rea, i per tant germana gran de Zeus. A les seves sacerdotesses se'ls donava el títol de Melises.

Llatí

Hades(Plutó)

Era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orcus, i al déu etrusc Aita). Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides, era originalment la designació de l'estança de la mort.

Llatí

EL NAIXEMENT DE DEMETER

Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els cíclops el van armar amb un casc fet perHefest que el feia invisible quan se’l posava (aquest casc seria usat també per Perseu). En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani.

Llatí

FAMÍLIA

El món d'ultratomba és el seu reialme on governa com un amo despietat que no deixa mai escapar les ànimes dels difunts al món dels vius. Per vigilar-les disposa d'un gran nombre de criatures i genis que treballen per a ell, com el barquer Caront i el gos Cèrber. Resideix en un luxós palau, amb la seva esposa i neboda Persèfone, que va raptar, però també manté relacions esporàdiques amb altres dones, com ara la nimfa Mente.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES

Hèstia(Vesta)

Era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos

Llatí

EL NAIXEMENT DE DEMETER

Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.

Llatí

FAMÍLIA

Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hestia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hestia més famosos es troben a Atenes, Esparta o Olímpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al templee d'Hèstia més proper i hi encenien una torxa que s'havia de mantenir encesa fins a arribar al lloc adequat per fundar la colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que s'apagués la torxa s'havia d'encendre mitjançant rituals sagrats en honor a la deessa verge.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES

Ares(Mart)

era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. S'identifica amb el déu grec Ares. Com que era el déu de la primavera, quan la majoria dels seus festivals se celebren, presidia l'agricultura en general.

Llatí

EL NAIXEMENT DE DEMETER

En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio.

Llatí

FAMÍLIA

A Roma, el seu temple principal estava situat al Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí. El temple a Mar Ultor (el venjador) es trobava al Fòrum August. Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el lloc on l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la guerra. El Camp de Mart estava dedicat a ell; era allà on s'entrenaven els soldats i atletes. Mart va ser anomenat Mavors en algunes peces de poetria (Virgili, VIII, 630), i Mamers era el seu nom osc.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES

Hefest(Volcà)

Fill de Zeus i d'Hera.

És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga.

Llatí

EL NAIXEMENT D’HEFEST

Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.

Llatí

FAMÍLIA

La seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on duesnereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Llatí

HISTÒRIES RELACIONADES

Atena(Minerva)

És una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal·les Atenea.

 L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.

EL NAIXEMENT D’ATENA

Llatí

Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada.

FAMÍLIA

Llatí

Posidó, déu del mar, i Atena es disputaren la protecció de la ciutat d'Atenes. Per decidir quin dels dos s'imposaria, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena regalà a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal de la deessa, ja que era molt més útil.

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí

Àrtemis(Diana)

Àrtemis era la deessa de la caça i el regne animal. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A Efest, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

EL NAIXEMENT D’ÀRTEMIS

Llatí

Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo.

FAMÍLIA

Llatí

S'identifica amb la Diana de la mitologia romana. També se l'anomena Aricina, sobrenom derivat de la ciutat d'Arícia al Latium on fou adorada. Delfínia fou un sobrenom d'Artemisa a Atenes. La forma masculina Delfini és usada com a sobrenom d'Apol·lo. Deriva de la mort del dragó Delphine també conegut com a Python, guardià de l'oracle de Pitó, o per haver estat la guia del colons cretencs que van anar a Delfos després de transformar-se en delfí.

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí

Apol·lo(Apol·lo)

És el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

EL NAIXEMENT D’APOL·LO

Llatí

És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

FAMÍLIA

Llatí

Com a déu de la colonització, Apol·lo aconsellava sobre les colònies, especialment durant l'època de més apogeu, del 750 al 550 aC. Segons la tradició grega, va ajudar els colons cretencs o arcadis a fundar la ciutat de Troia. Tanmateix, aquesta història podria reflectir una influència cultural que tingués la direcció contrària: texts cuneïformes hittites mencionen un déu de l'Àsia

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí

Hermes(Mercuri)

Era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders.

EL NAIXEMENT D’HERMES

Llatí

Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor.

A la mitologia romana s'anomenava Mercuri

FAMÍLIA

Llatí

Amb la closca d'una tortuga i unes canyes construí la primera lira i robà el ramat d'Apol·lo: aquest n'exigí el retorn i li cedí el ramat a canvi de la lira. Així esdevinguépastor i inventà la flauta i altres instruments que cedí també a Apol·lo, qui com a contrapartida li donà el caduceu i lliçons d'art endevinatòria. Zeus el nomenà el seu herald i el missatger dels déus.

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí

Eros(Cupido)

És el déu de l'amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido, també conegut com a Amor.

Se l'associa freqüentment amb Afrodita. 

EL NAIXEMENT D’EROS

Llatí

Eros va ser el fill d'Afrodita i Ares, però segons "El banquet" de Plató va ser concebut per l'abundància i la pobresa en l'aniversari d'Afrodita.

FAMÍLIA

Llatí

En la llegenda tardana d'Eros i Psique era figurat com un adolescent. Els poetes li han donat la representació per la qual és més conegut. El mostren com un nen, amb freqüència alat, que porta un arc i fletxes. Algunes d'aquestes fletxes són daurades i tenen plomes de colom i, quan es claven al cor de déus i de mortals, se'ls inflama d'amor. Però altres fletxes són de plom amb plomes de mussol, i qui és ferit per aquestes fletxes cau en la indiferència. Els romans l'anomenaven Cupido o Amor.

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí

Dionís(Bacus)

És el déu del vi, de l’irracional i del teatre.

Dionís sol trobar-se representat amb branques d'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs són el tirs, que sol portar enrevoltillat d'heura i pàmpols, i el cantharus(recipient per a beure-hi vi). A més a més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o de tigre.

EL NAIXEMENT DE DIONÍS

Llatí

Dionís és fill del déu Zeus i de Sèmele, una mortal, filla de Cadme, fundador i rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

FAMÍLIA

Llatí

Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus, entrà en còlera i demanà als Titans que matessin el petit Dionís, de tal manera que fugissin els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament: van destrossar el cos del petit i ficaren els seus trossos a cuinar.

Ara bé, la seva àvia, Rea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.

Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tíone.

HISTÒRIES RELACIONADES

Llatí