Wolfgang Amadeus Mozart

“Anna Maria i Leopold tenien dos fills: Nannerl i Wolfgang. Eren molt feliços. Leopold treballava però es preocupava de jugar amb els seus fills i Anna Maria també. Tenien un gos, un gat i un canari.

Va nàixer en

l’any 1756 a

Salzburg,

Austria.

Era un virtuòs

del piano, el violí

i la viola.

Durant la seua

infància va

viatjar molt, fent

concerts.

Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart

Tant s’interessava Leopold pels seus alumnes i tant li preocupaven els professors que feien el seu treball a destall i malament, que va escriure un llibre molt important per a aprendre el que és la música, i les coses bones que s’aconsegueixen amb el seu estudi;

però sobre tot, per a aprendre com tocar bé el violí. El llibre el va escriure el mateix any en què va nàixer el seu fill Wolfgang, el 1756.”

Ha composat moltes obres: 41 simfonies, més de 30 concerts, sonates, divertimentos, marxes, adagios i 22 operes.

Daggi, daggiSchurry, murryForum, harem,Lirum, larumRaudi, maudi,Giri, gariSolatge,Besti, bastiSaron, frohFatto, matto,Quid pro quo.

Entren en escena els músics, mentre Wolfgang i Leopold ho comenten: WOLFGANG: Vull dos violins... i una viola! LEOPOLD: Violoncel? WOLFGANG: Sí clar, i un Contrabaix! LEOPOLD: Alguna cosa de metall? Alguna trompeta? WOLFGSNG: Pare, saps que odie les trompetes! Només hi haurà una

trompa... LEOPOLD: Fusta? WOLFGANG: Un oboè... LEOPOLD: Percussió? WOLFGANG: De moment no. Serà prou amb tot açò...   Wolfgang vol formar un grup de música; Leopold és el seu “manager”.

Imaginem que hem de fer un grup musical modern: quins instruments apareixerien?

Informeu-vos de l’espectacle. Ser puntuals. Una vegada ha començat

l’espectacle, no podeu abandonar el vostre lloc. Al servici s’ha d’anar abans o després de la representació.

El silenci és indispensable. S’han de cuidar els esternuts

i la tos, poden molestar als actors i al públic.

No s’ha de menjar durant la rèpresentació per respecte als autors.

Si l’obra no us agrada, no molesteu a la resta dels companys que poden estar interessats.

Una causa molt urgent pot obligar-nos a abandonar la sala. En aquest cas hem de sortir sense fer soroll.

Encara que no us agrade l’obra, s’ha de respectar als artistes.

L’aplaudiment, no els xiulits ni els crits, és la millor recompensa als actors que ens han fet passar un temps agradable.