elements curriculars bàsics

3
SEGONA ACTIVITAT D’AVALUACIÓ CONTINUADA: “ Adaptació dels elements curriculars bàsics” ÍNDEX 1. Característiques i condicions més significatives dels alumnes que apareixen al vídeo, en relació a la comunicació i a l'autonomia, així com les necessitats que se'n deriven............................................................. .................................................................... ........pàg.2 2. Identificar i justificar els criteris que caldrà tenir presents a l’hora d’elaborar la proposta curricular adreçada a l’alumnat del vídeo: àrees prioritàries i criteris a l'hora de seleccionar els objectius i els continguts.......................................................... .................................................................... ...pàg.2-3 3. Identificar i justificar les prioritats a l'hora de plantejar les propostes educatives (activitats, tallers) que constituiran la programació setmanal que s'adreci a l'alumnat del vídeo............................pàg.3 BIBLIOGRAFIA BOLEA, E. et alt. (1995). L’adaptació del currículum en els centres d’educació especial. En C. Sabaté, J, Martín-Caro, L, Otero, P, Blas, R. Centro de Desarrollo curricular del MEC. Universitat de Barcelona. ÁLVAREZ, F. et alt. (1990) Recursos materiales. Ayudas materiales como medio de acceso al currículo. En AAVV. Las necesidades educativas especiales en el niño con deficiencia motora. Madrid: Centro nacional de recursos para la educación especial. Ministerio de Educación y Ciencia. BASIL, C. BOLEA, E. SORO ,E. La discapacitat motriu. Intervenció psicopedagògica en els trastorns de desenvolupament. Barcelona: UOC.

Transcript of elements curriculars bàsics

Page 1: elements curriculars bàsics

SEGONA ACTIVITAT D’AVALUACIÓ CONTINUADA: “ Adaptació dels elements curriculars bàsics”

ÍNDEX

1. Característiques i condicions més significatives dels alumnes que apareixen al vídeo, en relació a la comunicació i a l'autonomia, així com les necessitats que se'n deriven.........................................................................................................................................pàg.2

2. Identificar i justificar els criteris que caldrà tenir presents a l’hora d’elaborar la proposta curricular adreçada a l’alumnat del vídeo: àrees prioritàries i criteris a l'hora de seleccionar els objectius i els continguts.................................................................................................................................pàg.2-3

3. Identificar i justificar les prioritats a l'hora de plantejar les propostes educatives (activitats, tallers) que constituiran la programació setmanal que s'adreci a l'alumnat del vídeo............................pàg.3

BIBLIOGRAFIA

BOLEA, E. et alt. (1995). L’adaptació del currículum en els centres d’educació especial. En C. Sabaté, J, Martín-Caro, L, Otero, P, Blas, R. Centro de Desarrollo curricular del MEC. Universitat de Barcelona.

ÁLVAREZ, F. et alt. (1990) Recursos materiales. Ayudas materiales como medio de acceso al currículo. En AAVV. Las necesidades educativas especiales en el niño con deficiencia motora. Madrid: Centro nacional de recursos para la educación especial. Ministerio de Educación y Ciencia.

BASIL, C. BOLEA, E. SORO ,E. La discapacitat motriu. Intervenció psicopedagògica en els trastorns de desenvolupament. Barcelona: UOC.

Page 2: elements curriculars bàsics

1. Identifiqueu les característiques i condicions més significatives dels alumnes que apareixen al vídeo, en relació a la comunicació i a l'autonomia, així com les necessitats que se'n deriven.Tal i com s’ha observat al vídeo, les persones que tenen una discapacitat motriu pateixen una alteració de l’aparell motor causada per un funcionament deficient del sistema nerviós central, del sistema muscular, del sistema ossi o d’una interrelació de tots tres sistemes que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o diverses parts del cos. Aquesta alteració, pot anar acompanyada de trastorns associats com ara els sensorials, cognitius, de comunicació i llenguatge, entre d’altres.Pel que fa a l’autonomia, presenten moltes dificultats en la mobilitat. Aquesta es caracteritza per: poc control postural, pobre domini voluntari dels moviments, imprecisió en l’execució d’activitats manuals, falta de força per a executar els moviments, dificultats per a parlar, d’entre les més destacades. Les alteracions principals que es manifesten en el desenvolupament motor, d’entre les quals destaquen les referents a la comunicació i l’autonomia, així com les necessitats derivades són:

- Limitacions en l’acció: Tenen una necessitat de rehabilitar la parla i/o compensar-la amb adaptacions i ajuts tècnics.

- Alentiment en el desenvolupament i aprenentatge: Necessitat d’intervenció en la transferència dels aprenentatges i en l’adaptació i participació de les activitats de la vida diària de forma independent.

- Nivell de consciència molt baix: Intervenir en la percepció sensorial i la interacció amb l’entorn.

- Problemes de passivitat apresa: Necessitat d’intervenir en les pautes dels altres.

- Absència d’intenció comunicativa o dificultats importants en la utilització del llenguatge en les seves funcions comunicativa i representacional: És necessari rehabilitar la parla i/o compensar-la amb sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, tal i com hem pogut observar en el vídeo.

- Problemes associats: Intervenció especialitzada.

- Conseqüències de caràcter emocional i motivacional i problemes de salut física: Necessitat d’adaptar estratègies relacionals favorables.

Malgrat que la deficiència d’aquestes persones continuï persistint, mitjançant els sistemes augmentatius i alternatius per a la comunicació (els sistemes de signes i ajuts tècnics per a la comunicació, sistemes d’accés a ordinador...), l’habilitació i l’accés al currículum escolar, s’han de compensar les limitacions funcionals per tal que siguin més capaços de realitzar determinades activitats alhora que també els proporcioni una mínima autonomia i capacitat d’expressió. Hi ha una necessitat d’aconseguir que aquestes persones puguin comunicar-se, jugar i escriure a la vegada que puguin desplaçar-se i controlar l’entorn encara que sigui d’una manera diferent.