El valor de les coses joshua bell
22
-
Upload
patricia-agueera-pamies -
Category
Documents
-
view
76 -
download
2
Transcript of El valor de les coses joshua bell
Aquell podria ser un matí més,
com qualsevol altre.
Una persona baixà del metro a Nova York, vestint texans i samarreta.S’aturà prop de l'entrada.
Va treure el violí de la caixa i començà a tocar amb entusiasme per a la multitud que transitava per allí en l'hora punta del dia.
Va tocar durant 45 minuts, i va ser pràcticament ignorat per totes les persones que passaven.
Ningú sabia que el músic era JOSHUA BELL,
Un dels millors violinistes del món
executant peces musicals consagrades,
en un instrument raríssim,un Stradivarius de 1713,
valorat en més de 3 milions de dòlars.
Alguns dies abans, Bell havia tocat en el Symphony Hall de Boston, on les entrades costaven més de mil dòlars.
L'experiència en el metro, gravada en vídeo, mostra homes i dones de caminar lleuger, tassa de cafè a la mà i
mòbil a cau d'orella.
INDIFERENTS AL SO DEL VIOLÍ.
La iniciativa, realitzada per
The Washington Post,
era la d’obrir un debat sobre
valor, context i art.
La conclusió fou que estem acostumats a donar valor a les coses, quan estan en un context.
Bell, en el metro, era una obra d'art sense motllura. Un artefacte de luxe sense etiqueta del dissenyador.
Aquest és un exemple de tantes coses que passen en les nostres vides,
que són úniques, singulars i queno els donem importància, perquè no vénen amb l'etiqueta del preu.
Al final, allò que té valor real per a nosaltres,
independentment de marques, preus i etiquetes,
és el que el mercat diu que podemtenir, sentir, vestir o ser?
Serà que els nostres sentiments i la nostra apreciació de bellesa
són manipulats pel mercat, pels mitjans de comunicació i per
les institucions que tenen poder financer?
Serà que estem valoritzant solament allò que
porta etiqueta de preu?
Una empresa de targetes de crèdit està invertint, fa algun temps, en propaganda on, després de mostrar diversos dels seus productes amb els seus respectius preus,
presenta un sopar d'afecte, d'alegria... i informa: NO TÉ PREU.
I és això el que necessitemaprendre a valorar:
Allò que no té preu, perquè no es compra.
No es compra l'amistat, l'amor, la tendresa.
No es poden comprar l’afecte, la dedicació, ni les abraçades i petons.
No es compren els raigs del sol,
ni les gotes de la pluja.
La cançó del vent que passa xiulantpel tronc buit d'un arbre és de franc.
El nen que corre de forma espontània
al nostre encontre
i se’ns penja del coll...
no té preu.
El collaret que fa al voltant del nostre collamb els seus bracets no està en venda en cap joieria.
I la calor que transmet dura mentre duri en el nostre record.
* * *
L'aire que respirem, la brisa que embulla els nostres cabells, el verd dels arbres i el colorit de les flors
ens és donat per la Mare Natura, gratuïtament.
Pensem en això i aprofitem més tot el que està al nostre abast,
sense preu, sense patent registrada, sense etiqueta del dissenyador .
Gaudim dels moments
de tendresa que els amors ens ofereixen,
intensament, entenent
que sempre la manifestació de
l'afecte
és única, extraordinària,
especial.
Estiguem més atents al que ens apropa, siguem agraïts pel que ens és ofert
i siguem feliços, des d'avui, mentre el dia ens somriu i el sol desplega llum
en el nostre cor, apassionat per la vida.
Imatges: Photo.net, Amanda’s Photography, Fotocommunity I d’altres trobades a Internet
Música: Serenade – Schubert
intèrpret: JOSHUA BELL
Adaptació al català: àvia suspiJuny 2012
(08/02/13 07:15)
