El Teu Lloc Al Mon Jan Anguita

El Teu Lloc al Món

Jan Anguita

T’agradaria recordar per què ets aquí?

www.jananguita.cat

Copyright © Jan Anguita, 2013

Comparteix aquest llibre amb tothom que vulguis. Però, si us plau, no el venguis ni

modifiquis el seu contingut.

http://www.jananguita.cat/

Índex Introducció ................................................................................................. 4

La teva vida és un viatge ............................................................................. 8

La recerca de la felicitat ............................................................................ 19

El motiu que t’ha portat aquí .................................................................... 28

L’origen del teu dolor ............................................................................... 36

Les teves eines creatives .......................................................................... 44

No ets com ets per casualitat ................................................................... 52

Fes-ho realitat .......................................................................................... 58

Capítol 1

Introducció Vet aquí un fet molt curiós. Per una banda, la ciència actual té molt

prestigi social: ha fet descobriments molt importants, i en principi

confiem molt en ella. Però, per una altra, no acabem d’assumir la

profunditat de les seves descobertes. Moltes troballes científiques han

capgirat totalment el que crèiem saber sobre l’univers, però a la

pràctica, no han modificat gens la nostra manera de percebre la vida

quotidiana.

Sense anar gaire lluny, la famosa Teoria de la Relativitat, que ja té més

de 100 anys, va suposar tota una revolució científica; però per a la gent

Introducció

5

normal, i fins i tot per als científics, la vida continua igual. Com si no

hagués passat res.

Un altre dels grans descobriments científics que encara no hem assumit

completament, és que som eterns. Segur que has sentit moltes vegades

aquestes dues afirmacions: “tot és energia” i “l’energia no es crea ni es

destrueix, només es transforma”. Doncs bé, la conclusió no pot ser més

clara: nosaltres som energia, i ni ens creem ni ens destruïm, només ens

transformem. Temes com la reencarnació, o la vida després de la mort,

haurien de ser qüestions totalment acceptades per la nostra societat,

perquè la ciència ja ho ha demostrat. Però no, seguim tenint dubtes: “sí,

potser sí, però ves a saber...”

Personalment, penso que és molt assenyat dubtar de tot el que no hem

validat per nosaltres mateixos, però també és important estar al dia del

que la humanitat va descobrint. Perquè seguim tractant el tema de

l’eternitat de la nostra ànima com si fos només per a gent que té grans

LA CIÈNCIA JA HO HA

DEMOSTRAT: SOM ENERGIA, I

NO ENS CREEM NI ENS

DESTRUÏM, NOMÉS ENS

TRANSFORMEM.

Introducció

6

inquietuds espirituals, quan hauria de ser una cosa molt més

quotidiana.

Dic això perquè aquest llibre, des del meu punt de vista, no és

espiritual. El meu objectiu no és parlar en detall del “més enllà”, ni

entrar gaire en temes que no puguis comprovar per tu mateix. El que

vull, senzillament, és que siguis feliç. Vull que tinguis una vida

quotidiana plena i satisfactòria, que treballis d’allò que t’agrada i que

les teves relacions humanes siguin fantàstiques.

Però per tractar aquest tema amb la cura que es mereix, cal tocar

qüestions tradicionalment considerades espirituals. És necessari que

assumeixis que ets etern, i que entenguis com has arribat aquí i per què.

Si no, és molt difícil que li treguis tot el suc a la teva estada a la Terra.

Així que parlarem una mica d’aquests aspectes de la vida: per què ets

aquí, per què ets com ets, com funcionen la teva ment i els teus

sentiments, etc. I m’agrada imaginar-me que no els poses l’etiqueta

Introducció

7

“espiritual”, sinó que ho vius amb total naturalitat. Al cap i a la fi,

parlarem tota l’estona de tu.

Capítol 2

La Teva Vida És un Viatge La teva vida és un viatge, i no va començar en el moment que vas

néixer. La teva estada en aquest planeta és simplement una etapa d’una

llarga travessia. Portes molt temps, molt, voltant per diferents indrets

de l’existència, i ara ets aquí, de la mateixa manera que abans eres en

un altre lloc.

El que passa és que tot això no ho recordes. No recordes d’on vens, ni

per on has passat. I el que és més desconcertant de tot: no recordes per

què vas decidir venir. Et sents perdut i desorientat. Normal.

La Teva Vida És un Viatge

9

Per entendre millor aquesta situació, imagina’t una persona que veu

una bicicleta per primera vegada i que, en adonar-se del potencial que

té, es mor de ganes de pujar-hi i gaudir-ne. Quan ho fa, però, veu que

no és tan fàcil com semblava, i cau. I es fa mal. Però no es rendeix;

torna a pujar, i ho torna a intentar.

Ara bé, què creus que passaria si, mentre és a dalt de la bicicleta patint

per mantenir l’equilibri, oblidés què està fent i per què? Segurament

s’espantaria molt. No entendria què li està passant, i probablement

pensaria que és víctima d’algun càstig o d’alguna mala passada.

Això és el que t’ha passat a tu. Tu vas decidir venir a la Terra perquè,

quan la vas veure, te’n vas enamorar. Les possibilitats d’aventura que

t’oferia et van resultar irresistibles, i t’hi vas llençar de cap. Però un cop

aquí, van aparèixer algunes dificultats. La més dura de totes és que vas

oblidar com havies arribat aquí i per què.

I segueixes sense recordar-ho. I aquesta foscor et destrossa per dins. No

sempre ho reconeixes, però és així, oi? Ara pots ser sincer, no hi ha

TU VAS DECIDIR VENIR A LA

TERRA PERQUÈ, QUAN LA VAS

VEURE, TE’N VAS ENAMORAR.

LES POSSIBILITATS

D’AVENTURA QUE T’OFERIA ET

VAN RESULTAR IRRESISTIBLES, I

T’HI VAS LLENÇAR DE CAP.


10

ningú més. No pots evitar caure una vegada i una altra, i crides per

culpar algú. Culpes la teva feina, els problemes econòmics o qualsevol

altra cosa, però el que realment et preocupa és saber quin sentit té tot

això. Cada vegada que caus, la pregunta que apareix una vegada i una

altra dins del teu cap és per què, per què, i una altra vegada per què.

Això és el que la teva ànima vol saber per sobre de tot.

Jo sóc aquí per dir-te que ningú t’està castigant. Això no és cap broma

pesada, i ningú se n’està rient de tu. Tot el contrari. Tu estàs fent un

viatge molt valuós per l’univers, i vull que ho entenguis. Recorda el que

et deia fa una estona: no estem parlant de temes espirituals, és un tema

científic. Tu ets energia, i no tens principi ni final. El que anomenes

naixement és simplement el començament d’una nova etapa en aquest

llarg viatge que és la teva existència.

Si vols treure el màxim profit de la teva estada a la Terra, no és

necessari que recordis les teves vides passades en detall, ni com

funciona l’univers en tota la seva immensitat, però sí que és important


11

que entenguis l’essència del viatge que estàs fent. Perquè si veus

clarament que hi ha una continuïtat en la teva existència més enllà del

que anomenem naixement i mort, i comprens els passos que t’han

portat fins aquí, podràs controlar molt millor cap a on vols caminar a

partir d’ara.

LA PRIMERA FASE D’UN VIATGE: LA DECISIÓ INICIAL

El primer pas per comprendre com has arribat aquí és analitzar les

característiques principals d’aquest viatge que estàs fent. No és un

objectiu gens difícil perquè, en essència, tots els viatges són iguals.

Un viatge no implica res més que sortir d’un determinat lloc, desplaçar-

te durant un temps, i tornar al punt d’origen. I això ho fas

constantment: surts de casa, vas fins a la cantonada a comprar pa, i

tornes a casa; surts de casa, vas a treballar, i tornes; surts de casa,

agafes un avió per anar a un país llunyà, i al cap d’un temps tornes al

punt de partida. De vegades fas viatges curts, i d’altres més llargs, però

l’essència sempre és la mateixa.


12

Tu estàs constantment viatjant, i el fet de venir a la Terra és simplement

un viatge més: vas sortir de casa, vas dirigir-te cap a aquest planeta, i

d’aquí a un temps tornaràs. És possible que et preguntis on és aquest

punt original d’on vas sortir, però això no és el més important. El més

important és que, per a tu, era casa teva. I que hi tornaràs. Pensa en la

sensació que et produeix el concepte de “casa”, i sabràs què és.

Així que, en un determinat moment, vas agafar les maletes i vas venir

cap aquí; de la mateixa manera que de vegades agafes el cotxe per anar

a qualsevol lloc. Estaves tranquil·lament a casa teva i vas dir: “me’n vaig

cap a la Terra.”

És important que tinguis clar que aquest moment va existir: tu vas

prendre la decisió de venir. No t’hauria de sorprendre, perquè tots el

viatges comencen amb una decisió. Tant si surts a comprar pa, com si

te’n vas a les antípodes, hi ha un moment inicial en què prens la decisió

de fer-ho. Aquesta és la primera fase de qualsevol viatge, i la més

important. La decisió inicial és el pilar on se sustenta tot el viatge,

TU VAS PRENDRE LA DECISIÓ

DE VENIR A LA TERRA. NO

T’HAURIA DE SORPRENDRE

AQUEST FET, PERQUÈ TOTS EL

VIATGES COMENCEN AMB UNA

DECISIÓ. TANT SI SURTS A

COMPRAR PA, COM SI TE’N

VAS A LES ANTÍPODES, HI HA

UN MOMENT INICIAL EN QUÈ

PRENS LA DECISIÓ DE FER-HO.


13

perquè, sense ella, no existiria. És la llavor que el posa en marxa, i la

que li dóna la direcció.

El procés de decisió és tan important, que una persona que no és capaç

de dur-lo a terme es queda completament bloquejada. Sense decisió,

no hi ha moviment. Si ets aquí, doncs, és perquè vas prendre la decisió

de venir. Si no, no t’hauries mogut, i encara series al lloc d’on vens. No

ho oblidis mai. Ets aquí perquè així ho vas decidir.

I darrere de tota decisió hi ha un motiu. Si et pregunto per què estàs

llegint aquest llibre, per exemple, segur que em podràs donar una

resposta. Potser t’interessa el tema, potser has llegit el títol i has sentit

curiositat, o potser no tenies res més a fer i volies passar l’estona. No sé

quin és el motiu, però sé que n’hi ha un. Perquè mai ningú ha fet res

sense un motiu.

El motiu que et va impulsar a venir és la resposta a la pregunta: “per

què ets aquí?” I vull que tinguis ben clar que la resposta existeix. Hi ha

un motiu. Ho dic perquè sovint tendim a pensar que la vida no té cap


14

sentit concret, i que som aquí per una espècie de casualitat còsmica. No

és així. Tu eres en un altre lloc, i vas decidir venir a la Terra per un motiu

molt concret; com sempre que decideixes fer qualsevol cosa. I estic

segur que, a mesura que vagis avançant en la lectura del llibre, tindràs

més clar quin és aquest motiu.

LA SEGONA FASE: LA PREPARACIÓ

Un cop vas prendre la decisió de venir, vas començar a preparar-te. És

el que sempre fas abans d’un viatge. Depenent de la naturalesa del

viatge, aquest procés pot ser més o menys complex, però sempre hi és.

Si surts un moment a comprar pa, agafes el moneder, i potser l’abric

per si fa fred; si te’n vas de vacances, la preparació és una mica més

llarga i elaborada, i si te’n vas a viure a un altre país una temporada,

encara més.

Bàsicament, la preparació consisteix a agafar alguns utensilis que creus

que pots necessitar, i en una planificació del que penses fer per assolir

l’objectiu que t’ha posat en marxa. En el cas de sortir a comprar, els


15

utensilis són ben pocs, i la planificació és tan senzilla que pràcticament

la fas de manera inconscient. Però per a viatges una mica més llargs,

t’ho prens amb més calma.

Si marxes de vacances, dediques una estona a considerar què creus que

et farà falta, i fas una bona maleta. També penses en què vols visitar, i

prepares un pla, més o menys detallat, del que, en principi, faràs cada

dia. A més a més, segurament també fas algunes reserves: hotels,

excursions, cotxe de lloguer, etc.

Això és exactament el que vas fer abans de venir a la Terra. Tenint en

compte que aquest viatge és bastant més llarg i complex que anar de

vacances, la preparació també ho va ser, però, en essència, és molt

semblant. Vas agafar el que creies que necessitaries, i vas planificar un

full de ruta. Això inclou, entre altres coses, les condicions en què vas

néixer i les teves característiques personals.

“Jan, m’estàs dient que jo vaig triar el meu cos i la família on vaig

néixer?” Doncs sí, t’estic dient això. Tu vas preparar el viatge a la Terra

“JAN, M’ESTÀS DIENT QUE JO

VAIG TRIAR EL MEU COS I LA

FAMÍLIA ON VAIG NÉIXER?”

DONCS SÍ, T’ESTIC DIENT AIXÒ.


16

amb molta cura, i aquesta preparació és la resposta a la pregunta: “per

què ets així?” Ets com ets perquè així ho vas decidir.

LA TERCERA FASE: L’EXECUCIÓ

Quan ho vas tenir tot ben preparat va començar la tercera fase, que és

l’execució del viatge pròpiament dit. Vas posar en marxa el que havies

preparat, i et vas dirigir cap a la Terra. Aquesta és la fase en què et

trobes ara mateix.

Bàsicament, aquesta etapa consisteix en anar repetint el procés que

hem anomenat fins ara: prens noves decisions, et prepares per dur-les a

terme i les executes. Aquesta és l’essència de la teva vida. Hi ha

decisions molt simples, com ara què prendre per esmorzar, i n’hi ha de

més transcendentals, per exemple deixar la feina o no. En qualsevol cas,

però, el teu dia a dia és una continua presa i execució de decisions.

Això implica que, en qualsevol moment, pots canviar el rumb de la teva

vida. Sense anar més lluny, ara mateix, si volguessis, podries aixecar-te


17

de la cadira i decidir anar-te’n a l’altra punta de món. Pots començar un

nou viatge i dirigir-te cap a on tu desitgis.

És a dir, no hi ha predestinació. Tu vas decidir venir aquí per un motiu,

però el teu destí no està escrit. Pots canviar d’opinió en qualsevol

instant. Aquest és el gran poder de les teves decisions: et poden portar

on vulguis. Això no vol dir, però, que la decisió original que et animar a

venir no tingui importància. Tot el contrari; en té, i molta.

En primer lloc, perquè no és gaire probable que hagis canviat de parer.

Per què ho hauries d’haver fet? És la teva pròpia decisió, i normalment

no hi ha cap raó per modificar-la. Si te’n vas a París a veure la torre

Eiffel, per exemple, un cop allà decideixes que ja no t’interessa i deixes

de visitar-la? És una possibilitat, és clar, però no és el més habitual.

El més probable és que el motiu que t’ha portat aquí encara segueixi

vigent. I és molt important que el recordis. Quin creus que és l’origen de

tots els teus problemes? Els diners? La salut? La feina? La família? No,

és clar que no. El problema és que no recordes per què ets aquí, i


18

camines mig a les fosques. Et falta un rumb clar que doni sentit a la teva

existència. Per poder controlar la teva vida, necessites prendre

decisions contínuament, i no pots fer-ho si no saps on vols anar.

Fins i tot en el cas remot que hagis canviat d’opinió, i que el motiu que

t’ha portat aquí ja no sigui vàlid, també és important que el recordis.

Abans de venir et vas preparar per assolir un determinat objectiu, així

que si ara vols prendre una nova direcció, la preparació que portes ja no

et serveix. No passa res, ho pots fer perfectament, però has de

reestructurar-ho tot. I et serà molt més fàcil si entens el procés que t’ha

portat fins aquí.

Capítol 3

La Recerca de la Felicitat Ets aquí com a resultat d’una decisió que vas prendre i que té un gran

pes en la teva vida actual. És el pilar que sustenta la teva existència, i

com a tal, és per tot arreu, fins i tot encara que no ho vegis: en els teus

pensaments, en els teus sentiments, en l’aire que respires, en totes i

cadascuna de les teves cèl·lules. Ho impregna absolutament tot.

No és cap metàfora, i tampoc estic exagerant. Tota la teva vida es

recolza en els motius que tens per ser aquí. Pensa durant un moment

en qualsevol activitat diària, com ara anar a treballar. Què passaria si

deixessis de tenir una raó per fer-la? Què passaria si ja no necessitessis

La Recerca de la Felicitat

20

els diners, i la feina no et produís cap altre benefici? Simplement, no hi

aniries més.

Quan no tens cap motiu per fer una cosa, simplement no la fas. Així que

si ets aquí, és perquè tens una raó per ser-hi. El teu cor batega perquè

tu li estàs dient a cada instant que vols seguir aquí.

De la mateixa manera, el teu cor tampoc s’aturarà fins que tu no li ho

ordenis. Oblida tot el que t’han explicat sobre la mort: pots quedar-te

en aquest planeta tot el temps que ho desitgis, t’ho prometo. Si

poguessis parlar amb els que ja ens han deixat, tots ells, sense excepció,

et dirien: “no pateixis, vam marxar quan vam voler, i tu faràs el mateix.”

La teva voluntat és completament indoblegable. Ets tan poderós que tot

l’univers et mira amb respecte quan et veu. Però no ho recordes, i

consideres que una part del teu destí no depèn de tu. Creus que pots

posar-te malalt sense que tu hi tinguis res a veure, i fins i tot que el teu

cos pot aturar-se sense el teu permís.


21

Res d’això. El que marca tots i cadascun dels teus passos són les teves

decisions. Vas arribar amb una decisió, i marxaràs amb una decisió. I

entremig has pres, i seguiràs prenent, una gran quantitat de decisions

més que determinen el teu camí. No és per caprici, doncs, que insisteixo

en aquest tema. Les decisions són el pilar de la teva existència.

COM PRENS LES TEVES DECISIONS?

Podríem posar molts casos concrets sobre decisions que has pres, i

preguntar-nos per què les vas prendre. Fins i tot podríem fer una llista

complerta i repassar-les una per una, i en tots els casos trobaríem la

mateixa resposta: perquè vas considerar que era el millor per al teu

benestar.

El benestar és l’objectiu últim de tot ésser vivent, i tot el que fem té

aquesta motivació al darrere. Per què vas a treballar? Per què et

relaciones amb altres persones? Per què vas al metge quan et trobes

malament? El motiu sempre és el mateix: vols sentir-te el millor

possible. Això no vol dir, però, que sempre assoleixis aquest objectiu.

EL QUE MARCA TOTS I

CADASCUN DELS TEUS PASSOS

SÓN LES TEVES DECISIONS.

VAS ARRIBAR AMB UNA

DECISIÓ, I MARXARÀS AMB

UNA DECISIÓ.


22

De vegades, l’única cosa que aconsegueixes és sentir-te menys

malament. Però la idea és la mateixa: sempre actues per intentar

aconseguir el màxim de benestar; o el mínim de malestar, segons com

es miri.

És a dir, mai has fet res que no fos pensant en el teu benestar. Mai. I fas

ben fet, perquè no hi ha res més important: ni la feina, ni els diners, ni

el prestigi, ni tan sols la salut. Si no ets feliç, la resta no té cap valor.

El que estic dient amb tot això és que l’objectiu que t’ha portat aquí és

el teu benestar. Tu prens les teves pròpies decisions, i sempre ho fas

buscant la felicitat. Així doncs, no has vingut a patir, ni ets víctima de

cap càstig diví, ni tampoc has de pagar pels errors comesos en vides

passades. Has vingut a ser feliç.

Recordes el primer dia que vas anar a treballar? O les primeres

setmanes de relació amb la teva parella? Et feia il·lusió, oi que sí? Doncs

aquest és l’esperit que et va portar a la Terra. Veies claríssim el


23

potencial de viure experiències interessants que té aquest planeta, i no

podies esperar per venir.

Però la cosa es va complicar una mica, com passa sovint. Viure aquí no

és tan fàcil com semblava des de fora, i et vas desviar del camí. Entre

moltes altres coses, vas oblidar qui ets i d’on vens, però el més greu és

que vas oblidar què és la felicitat, i que ser feliç és l’únic objectiu que

realment val la pena. En definitiva, has oblidat que has vingut aquí a fer

una cosa que et fa molta il·lusió. T’has perdut en un mar de factures i

responsabilitats, i has acabat creient que la vida és això.

El que jo desitjo és que retornis al teu pla original. Que recordis que no

ets aquí per obeir ordres ni per anar a treballar deu hores al dia. Ets

aquí per fer una cosa que et fa molt feliç, i m’agradaria molt veure’t

fent-la. No hi ha res més bonic que una persona fent allò que més

estima.


24

QUÈ ÉS LA FELICITAT?

Si t’has desviat del camí de la felicitat, no ha sigut per voluntat pròpia.

Bé, estrictament parlant, sí que ha sigut la teva decisió, però ho has fet

sense adonar-te’n. Tu sempre tries el camí que creus que et farà més

feliç; el problema és que no sempre saps què és el millor per a la teva

pròpia felicitat, perquè hi ha informació sobre tu mateix que no veus. És

el famós subconscient.

Ja que surt el tema, quina cosa més estranya això del subconscient, no

trobes? Una part de tu està oculta de tu. Estranyíssim. D’entrada, no

sembla que tingui ni cap ni peus. Però el cas és que hi és. Hi ha una part

de la teva pròpia ment que no ets capaç de percebre.

Aquesta circumstància té una gran influència en les teves decisions,

perquè només pots triar un camí si el veus. I què passa si el camí que et

porta a la felicitat és precisament el que està ocult? No cal fer cap

exercici d’imaginació per trobar la resposta a aquesta qüestió, perquè

això és precisament el que t’està passant: si no ets completament feliç,


25

és simplement perquè no veus el camí que et condueix a la plena

felicitat. Si el veiessis, l’hauries triat. Per descomptat.

És possible que tinguis ganes de dir-me que la plena felicitat no existeix;

una creença força arrelada entre nosaltres. Veient com va el món en

alguns aspectes, s’ha de reconèixer que té la seva lògica pensar

d’aquesta manera. Malgrat això, no és veritat que no existeixi. L’origen

del nostre patiment és simplement que hem oblidat què és exactament

la felicitat i com s’obté.

Una veritable pena, perquè la felicitat segueix una fórmula molt simple,

i gràcies a ella, podem controlar el nostre benestar completament. Diu

així:

Felicitat = amor expressat

És a dir, la quantitat de felicitat que sents en cada moment és

exactament igual a la quantitat d’amor que estàs expressant. Ni més ni

menys. És una fórmula exacta que es compleix sempre.


26

Pots estimar una persona, una professió, un paisatge, a tu mateix o

qualsevol altra cosa. És completament indiferent quin és l’objecte

receptor del teu amor, l’única cosa que importa és que l’expressis. Quan

expresses el teu amor, et sents feliç; quan no, no. Així de senzill.

Per ser feliç, doncs, simplement has de fer que les teves decisions siguin

sempre el reflex d’allò que més estimes. I això és precisament el que et

va portar a la Terra. Vas decidir venir aquí aplicant aquesta fórmula. Vas

venir a expressar el teu amor.

Però te n’has oblidat, i ara sovint fas coses que no tenen res a veure

amb el que veritablement estimes. Fas una feina que no t’agrada, et

relaciones amb persones que no et cauen bé i et preocupes per coses

que en realitat no t’importen. Per aquesta raó no ets plenament feliç.

Estàs incomplint el manament més important de tots: si no ho estimes,

no ho facis.

Ho pots solucionar, per descomptat; pots aconseguir la plena felicitat. I

si algú et diu el contrari, vol dir que no és feliç, i que està projectant la

PER SER FELIÇ, SIMPLEMENT

HAS DE FER QUE LES TEVES

DECISIONS SIGUIN SEMPRE EL

REFLEX D’ALLÒ QUE MÉS

ESTIMES.


27

seva frustració en tu. Només has de fer una cosa molt simple: canviar

de direcció, i seguir el rumb que et marca el teu amor. És el rumb que et

va portar a la Terra.

Capítol 4

El Motiu que T’ha Portat Aquí Fins ara, tot el que hem parlat és igual per a tothom: tots hem vingut a

la Terra per voluntat pròpia, a ser feliços expressant el nostre amor. El

que et diferencia, i et fa especial, és que el teu amor és únic. No hi ha

ningú que estimi les mateixes coses, i amb la mateixa intensitat, que tu.

Pensa un moment en què és el que més t’agrada: la música? La moda?

Els llibres? La política? Sortir amb els amics? La teva feina? Intenta

entrar en tant detall com puguis, no et quedis a la superfície. Si t’agrada

la música, per exemple, pensa en què t’agrada exactament: tocar un

instrument? Quin? I quin tipus de música? Quins cantants? Prefereixes

escoltar els altres o cantar tu? Si fas aquest petit exercici, començaràs a

veure com n’ets d’especial.

El Motiu que T’ha Portat Aquí

29

Perquè ningú sent el mateix que tu per les mateixes coses que tu. Si

preguntem a vàries persones què és el que més estimen, obtindrem un

conjunt de respostes completament úniques; no n’hi haurà dues de

repetides. Si no ho acabes de veure clar, fes la prova amb altres

persones que coneguis. Veuràs com ningú respon exactament el mateix

que has respost tu.

Amb això, el que t’estic dient és que, de tot l’amor que hi ha a l’univers,

hi ha una part que et correspon a tu. És teva, i només teva. Ningú més la

pot tocar, si tu no ho permets. Imagina’t tot l’amor que existeix com un

gran pastís, si vols, i talla’n un petit tros. Aquest tros és teu.

És a dir, ets el responsable d’una part del tresor més gran que existeix

en tot l’univers, perquè no hi ha res més valuós, ni més poderós, que

l’amor. L’amor és la font de la vida i el motor de l’univers. I tu ets un

dels guardians d’aquesta força descomunal.

Mira dins teu, i veuràs que hi tens amor: amor per tu mateix, per altres

persones, per la vida. Aquest amor és el que t’impulsa a viure i a tirar


30

endavant, però per sobre de tot, et fa immensament valuós. Perquè el

teu amor no només t’impulsa a tu, sinó tot l’univers.

Si algun cop has pensat que ets poca cosa, treu-t’ho del cap ara mateix.

Creus que l’amor és poca cosa?

TU ESTIMES EL QUE ESTIMES

Hi ha molt amor dins teu, molt; però no hi és tot. Tu no tens tot l’amor

de l’univers, només en tens una part. Només tens un tros del pastís.

És a dir, no ho estimes tot. Hi ha coses que estimes, i d’altres que no.

Contràriament al que pot semblar d’entrada, això té aspectes molt

positius. Tingues en compte que si ho estimessis tot amb la mateixa

intensitat, no podries fer res, perquè la força que t’impulsa a moure’t és

precisament la capacitat de distingir el que t’agrada del que no. Si

menges, per exemple, és perquè prefereixes estar amb la panxa plena


31

que passar gana; si no fos així, no ho faries. En última instància, si totes

les situacions et resultessin igual d’agradables, no faries res.

És una mica el que li passa a Déu. Ell ho estima pràcticament tot amb la

mateixa força, i degut a aquesta circumstància, no es pot moure gaire.

Déu no pot desplaçar-se per l’univers, ell ÉS l’univers. Però tu no; tu

només n’ets una part, i això et dóna llibertat. De fet, tu existeixes per

fer coses que Déu no pot fer directament.

El fet de no estimar-ho tot té una conseqüència que et pot semblar

òbvia, però que és més important del que sembla a primera vista: no

pots expressar amor per allò que no estimes. D’on no n’hi ha, no en

raja.

Així doncs, tot i tenir una gran llibertat, tens una limitació important:

pots fer el que vulguis, però no tot pots fer-ho amb amor. Pots cantar

qualsevol cançó, però si no t’agrada, no la cantaràs amb amor; pots

exercir qualsevol professió, però si no l’estimes, no ho faràs amb amor;

pots oferir la teva companyia a qualsevol persona, però si no et cau bé,

EL TEU RADI D’ACCIÓ NO TÉ

LÍMITS, PERÒ LA TEVA

CAPACITAT D’EXPRESSAR

AMOR SÍ. NOMÉS POTS

EXPRESSAR AMOR PER ALLÒ

QUE ESTIMES.


32

no li transmetràs amor. El teu radi d’acció no té límits, però la teva

capacitat d’expressar amor sí. Només pots expressar amor per allò que

estimes.

EL TEU LLOC T’ESPERA

Tenint en compte que la teva felicitat depèn exclusivament de la

quantitat d’amor que expresses, és evident que, de cara al teu

benestar, és imprescindible que tinguis ben clar què estimes i què no. Si

dediques el teu temps a fer coses que no estimes, estaràs malgastant la

teva vida, perquè no seràs feliç.

Així que ara et demanaré que repeteixis l’exercici que t’he proposat

abans, però amb tota la teva atenció. Millor si deixes de llegir uns

minuts i ho apuntes en un paper: què estimes realment? Què t’agrada

per sobre de tot? Detalla-ho tant com puguis.

Ja ho has fet? Segur?


33

Recordes quan et deia que ets aquí com a resultat d’una decisió que vas

prendre? I que totes les teves decisions van encaminades cap al teu

màxim benestar? Doncs ha arribat el moment de lligar caps. Si has estat

sincer, i has expressat el que realment sents, el que has escrit és la raó

per la qual ets aquí. Això és el que has vingut a fer. Has vingut a fer

realitat allò que estimes, i el que estimes és el que has apuntat al paper.

Ja que has fet l’exercici, fixa’t també en la gran quantitat de coses que

hi ha pel món, i que han quedat fora de la teva llista: activitats,

professions, experiències, etc. Són les coses que no estimes, o que no

t’atrauen especialment. Això és el que NO has vingut a fer aquí. Com a

mínim de moment.

Aquestes coses que a tu no t’interessen, però, segur que són a la llista

d’alguna altra persona. Si una cosa existeix, és perquè algú l’estima; si

no, no existiria. Degut a això, és molt possible que, en algun moment,

algú et digui que alguna d’aquestes coses és superior, i que tu també

l’hauries d’estimar. Potser et diu que hi ha una professió millor que les

altres, i que l’hauries de triar; o que hi ha un tipus de roba més bonica, i


34

que te l’hauries de comprar. Des del seu punt de vista, segurament no

cregui que està fent res dolent, perquè per a ella aquestes coses

realment són millors. Són les coses que ella estima.

Però no són les coses que tu estimes, així que no et faran feliç. Oblida,

doncs, el que diuen els altres, i centra’t en el que tu sents.

Això és el millor que pots fer per a tu, però també per a la resta de

persones. Tingues en compte que cadascú estima coses diferents, fins al

punt que no hi ha ningú més que tingui una llista com la teva. És a dir, el

teu camí està lliure, perquè no hi ha dues persones que hagin vingut a

fer el mateix. No has de competir per ocupar el teu lloc al món. El teu

lloc és teu, i no se solapa amb el de ningú més.

Ara bé, què passa si et desvies del teu camí? Llavors sí que trobaràs

conflictes, perquè la resta de camins no ho estan, de lliures. Estaràs

intentant menjar-te la part del pastís que no et correspon, i algú es

queixarà. Amb raó.


35

Honrar els teus sentiments, doncs, i fer únicament allò que

veritablement estimes, no és només la manera de tenir cura del teu

propi benestar, és també la manera de respectar l’espai del altres i

d’incrementar l’harmonia del planeta.

Capítol 5

L’origen del Teu Dolor Estic segur que, ara mateix, tens diversos problemes, més o menys

greus, que et preocupen. Això vol dir, simplement, que hi ha algunes

situacions que no saps ben bé com gestionar; en cas contrari,

lògicament, ja ho hauries fet. Ningú té un problema si sap com

resoldre’l.

Bàsicament, tens dubtes. Aquest és l’origen del teu patiment. Els teus

problemes necessiten una decisió que els solucioni, però o bé no saps

quina és la decisió correcta, o bé no veus clar com dur-la a terme.

L’origen del Teu Dolor

37

De la teva època escolar, segurament recordaràs que, en algun

moment, la professora et va dir que per resoldre un problema, el més

important és plantejar-lo correctament. Si aquest pas el fas bé, ja tens

la meitat de la feina enllestida. Doncs bé, hi ha una manera molt simple

de replantejar-te completament la vida i facilitar enormement la presa

de decisions. Perquè tots els teus dubtes, totes les decisions que tens

pendents i que no saps com afrontar, es poden resumir en una sola

pregunta: faig el que em diu el meu amor o faig una altra cosa?

Normalment, però, no ho plantegem d’aquesta manera. Si tenim un

dubte, posem la situació en qüestió al centre del problema, i ens

preguntem què podem fer: quina teràpia segueixo per intentar curar-

me de tal malaltia? Com puc trobar una feina millor? A quina escola

porto el meu fill? Etc. Aquesta no és la manera òptima de formular-ho

perquè, implícitament, estàs dient que no tens cap pista sobre què és el

millor per a tu. Estàs afirmant que, d’entrada, totes les possibles

opcions són igual de vàlides.


38

I això no és cert, perquè sí que tens una pista molt important: el teu

amor. Els teus sentiments tenen una opinió molt clara i ferma sobre què

hauries de fer –i saben de què parlen–, així que quan formulis

verbalment els teus dubtes, has de posar el que sents dins de la frase.

Una manera senzilla de fer-ho és la que t’apuntava fa un instant: faig el

que em diu el cor o faig una altra cosa?

Amb aquesta formulació, qualsevol dubte es simplifica de forma radical.

Ja no has de triar una professió, ni has de decidir si deixes la feina o no,

ni has de plantejar-te si vols continuar amb la teva parella. No has de

prendre cap d’aquestes decisions, l’única cosa que has de decidir és si

vols expressar el teu amor o no. I aquesta decisió és molt fàcil, perquè

el teu amor és el que és. No tens mil i una opcions: tu estimes el que

estimes. El teu amor t’està marcant el camí; tu només has de decidir si

el vols recórrer o no.

El teu dolor neix precisament de la llibertat que tens en aquest aspecte.

Tu pots no expressar el teu amor si vols; pots tancar-lo dins teu i


39

dedicar-te a fer coses que en el fons del teu cor no t’interessen el més

mínim. I ho estàs fent, per aquesta raó no sempre ets feliç.

EL MILLOR REGAL PER A L’UNIVERS

Fer el que t’agrada és el millor per a tu, evidentment, però també és el

millor per a la resta de la humanitat, i de l’univers en general. No és un

acte d’egoisme, doncs; és tot el contrari.

Quan fas el que realment estimes, el teu amor surt a l’exterior, i els que

tenim la sort de ser a prop teu, el rebem. La teva llum ens il·lumina i la

teva calidesa ens escalfa el cor. En canvi, què rebem quan no expresses

amor? Doncs no rebem res. Res de bo, com a mínim.

Estic segur que, durant el teu dia a dia, fas moltes coses que preferiries

no fer: anar a treballar, potser, fer determinades gestions, etc. I estic

segur, també, que creus que tenen alguna utilitat; o bé per a tu

directament, o bé per a algú altre. És obvi, si no, no les faries. Doncs bé,


40

deixa’m que sigui clar i franc: no serveixen per a gran cosa. No et fas cap

bé ni a tu ni a la resta de la humanitat.

Si fas allò que estimes, emets amor; si no, no. I si no emets amor, el que

surt de tu no és gens agradable. Si vas a treballar amargat, per exemple,

és igual que pensis que la teva tasca fa un servei a la societat: el que

estàs enviant al món és amargura. Si conviure amb la teva parella et

posa trist, emets tristesa. Si per a tu, cuidar els teus fills és un sacrifici,

emets dolor.

Fer totes aquestes coses que no tens cap ganes de fer només té un

aspecte positiu: t’ajuda a veure clarament que no té cap sentit fer res

que no et faci feliç. Cada minut que passes duent a terme activitats que

no estimes, ets una mica més a prop d’adonar-te de fins a quin punt

estàs perdent el temps.

Abans que protestis dient-me que has de mantenir la teva família, i que

hi ha coses que no pots deixar de fer, recorda que tu, i els teus, sou

eterns. No podeu deixar d’existir, així que deixa de preocupar-te per


41

aquest tema. L’únic perill real que us amenaça és la infelicitat. Això és el

que ha de centrar els teus esforços.

Si vols ser feliç, i al mateix temps aportar valor real a la gent que

t’envolta, has d’emetre amor. I per emetre amor, només tens una

possibilitat: fer allò que estimes. Tota la resta és crear dolor: a tu mateix

i a tot el món.

LA DESCONNEXIÓ DELS TEUS SENTIMENTS

Evidentment, a la pràctica no tot és blanc o negre. Entre expressar tot el

teu amor i no expressar-ne gens, tens tot un ventall de possibilitats. Pot

ser que n’expressis només un part, i també pot ser que en una àrea de

la teva vida n’expressis molt, i en una altra no tant. En funció d’això, et

sentiràs més o menys feliç, i el teu entorn també.

El teu objectiu és, doncs, expressar el màxim d’amor que puguis en tots

els àmbits de la teva vida.

NO POTS DEIXAR D’EXISTIR,

AIXÍ QUE DEIXA DE

PREOCUPAR-TE PER AQUEST

TEMA. L’ÚNIC PERILL REAL

QUE T’AMENAÇA ÉS LA

INFELICITAT. AIXÒ ÉS EL QUE

HA DE CENTRAR ELS TEUS

ESFORÇOS.


42

La gran pregunta és: per què no ho estàs fent? Si expressar amor és el

que ens fa feliços i el que més beneficia a tota la societat, com és que

no ho fem tots? Doncs per un fet molt simple: no sabem què estimem

realment. No som conscients dels nostres sentiments reals.

No és que ens trobem en una obscuritat total, però sí que anem una

mica perduts al respecte. Tenim algunes idees, però no acabem de tenir

del tot clar què volem realment, ni com aconseguir-ho. Ens passem el

dia pensant en què podem fer per sentir-nos millor –guanyar més

diners, tenir un cos més bonic, trobar algú que ens estimi, etc. –, i no

veiem que és molt més simple que tot això.

No em cansaré de repetir-ho: tu estimes el que estimes, i no pots

expressar amor si no fas el que estimes. Així que el que has de fer és

descobrir què vols realment, i fer-ho. Res més. Si ja ho has descobert,

posa’t en marxa, i que res et faci canviar de rumb. I si encara no ho

saps, mira dins teu i ho veuràs. No facis cas del que diuen els altres


43

sobre què hauries d’estimar i què hauries de fer. Mira dins teu. Aquí és

on es troba el teu amor.

Capítol 6

Les Teves Eines Creatives Fixa’t que portem una bona estona parlant de decisions, i de quin és el

teu camí, i que en cap moment hem dit res de la teva ment ni de què

penses. Només hem parlat del que sents.

No és cap casualitat, perquè la teva ment no en té ni idea de per què

ets aquí, ni de quin és el teu lloc al món. No sap què has de fer per ser

feliç, ni què és bo per a tu. Així que no li ho preguntis, et pot respondre

qualsevol disbarat.

La ment és una gran incompresa. No sabem quines són les seves

capacitats reals, i la tenim fent unes tasques que no li corresponen. I el

Les Teves Eines Creatives

45

que és pitjor: no estem aprofitant-la per allò que sí que sap fer la mar

de bé. És com tenir un cotxe de carreres i utilitzar-lo per anar per la

muntanya.

La millor manera de definir la ment és dir que és una eina creativa. La

ment no serveix per prendre decisions, ni per descobrir quin camí és el

més adequat; serveix per executar decisions. Serveix per recórrer

camins. A la ment no li has de preguntar res, perquè no té cap resposta.

Simplement li has de dir què vols, i ella t’ho proporcionarà.

Per aquesta raó, quan intentes fer-la servir per decidir què fer en una

determinada situació, et sents perdut. Totes les opcions semblen tenir

motius a favor i en contra, i és impossible veure res clar.

Per exemple, pregunta-li a la teva ment si has de deixar la teva feina, i

veuràs com comença a divagar: potser sí, potser no, segurament pots

trobar alguna cosa millor, què faràs si no et surt bé, etc. En canvi,

pregunta-li al teu cor, i veuràs quina diferència. Et dirà clarament si la

LA MILLOR MANERA DE

DEFINIR LA MENT ÉS DIR QUE

ÉS UNA EINA CREATIVA. LA

MENT NO SERVEIX PER

PRENDRE DECISIONS, NI PER

DESCOBRIR QUIN CAMÍ ÉS EL

MÉS ADEQUAT; SERVEIX PER

EXECUTAR DECISIONS.


46

teva professió et fa feliç o no, que és el que realment importa. Sense

dubtes.

És curiós com tendim a creure que la ment és sòlida i estable, i que els

sentiments no són de fiar. És tot el contrari.

El problema és que el poder creatiu de la ment és tan gran, que

demanis el que li demanis, t’ho donarà. Mai et dirà que no ho pot

aconseguir; ho farà. Així que quan li fas una pregunta, mai et diu que no

ho sap. Per a ella, les teves peticions són ordres. Si vols una resposta, te

la troba. Encara que se l’hagi d’inventar.

Si li preguntes si deixar la feina és una bona idea, et trobarà tantes

raons com vulguis per fer-ho. I si li demanes el contrari, farà el mateix.

Per aquesta raó, les llistes de pros i contres són una pèrdua de temps:

les dues columnes sempre tenen la mateixa longitud. A no ser que facis

servir els sentiments, i hi posis una mica d’ordre.


47

UTILITZA LA TEVA MENT PER CREAR, NO PER DECIDIR

El teu amor és el capità del vaixell: és el que sap quin és el destí del

viatge, i el que té la brúixola i el mapa, però per si sol, no té gaire

autonomia. La ment, per altra banda, és el vaixell: té la capacitat de

moure’s pels mars amb total llibertat, però no sap on ha d’anar.

Tots dos tenen un gran poder, però només si col·laboren. El vaixell no és

ningú sense un capità, i el capità no pot fer gran cosa sense vaixell. Si

treballen junts, cadascú fent el que sap fer, tenen la capacitat d’anar a

qualsevol lloc, però per separat no poden fer res.

El mateix passa amb la teva ment i els teus sentiments. Junts són

imparables, però si no tenen clares les seves competències, i no

col·laboren en harmonia, esdevé el caos. Així que, si vols posar ordre a

la teva vida, has de començar a fer servir la ment i els sentiments pel

que realment serveixen: els sentiments per prendre decisions i la ment

per executar-les.


48

Imagina que vols muntar un restaurant, per exemple. En aquest cas, la

ment et serveix per fer-ho realitat. A partir dels teus pensaments,

generes idees sobre com portar-ho a terme, algunes de les quals es

convertiran en actes concrets: buscaràs un local, pensaràs quants

treballadors necessites, dissenyaràs una carta, etc. Tot això ho faràs a

través de la teva ment.

Però no ha de ser la ment qui decideixi quin tipus de restaurant poses,

ni tan sols que el teu negoci sigui un restaurant. Tampoc ha de decidir el

tipus de menjar que oferiràs, ni altres aspectes de l’essència de

l’empresa. Tot això ho has de decidir amb el cor.

I en tots els altres àmbits de la teva vida has de fer el mateix: amb la

parella, els amics, la família, la salut, etc. El cor decideix i la ment

executa; aquesta és la manera d’arribar a bon port.

EL COR DECIDEIX I LA MENT

EXECUTA; AQUESTA ÉS LA

MANERA D’ARRIBAR A BON

PORT.


49

APROFITA LES TEVES CAPACITATS

La ment és la teva gran eina creativa; és la part de tu que et permet

interaccionar amb la realitat i modificar-la al teu gust. Tot el que fas

neix a la teva ment, ja que és a través dels teus pensaments que

planifiques i dissenyes com actues.

Tot i així, el poder creatiu de la ment es manifesta a través de diferents

capacitats que semblen independents. Dins d’aquest grup, hi ha totes

les habilitats que puguis tenir: cantar, fer ganxet, ballar, escriure,

escoltar els altres, organitzar esdeveniments, etc. En última instància,

totes elles depenen de la ment, però a la pràctica, les percebem per

separat.

En certa manera, podríem dir que cada capacitat és una àrea

especialitzada de la ment. Tenim diversos sectors dins de la nostra

ment, i cada un d’ells s’especialitza en tasques diferents.

L’estructura d’aquests sectors té molta rellevància, perquè cada

persona els té desenvolupats d’una manera única. Passa el mateix que


50

passava amb l’amor: tots tenim la capacitat d’estimar, però cadascú

estima coses diferents. Doncs el cas de la ment és igual. Tu, a través de

la teva ment, tens la capacitat de modificar la realitat, com tothom,

però no la tens estructurada de la mateixa manera que els altres: tens

unes determinades habilitats més desenvolupades, i d’altres menys.

De cara a treure-li el màxim profit a la teva estada aquí, és molt

important que siguis tan conscient com puguis de quines són les teves

principals capacitats. T’has de preguntar seriosament què és el que saps

fer millor, i respondre amb tota sinceritat. Si ho fas, descobriràs dues

coses: primer, que tens diverses capacitats –no hi ha ningú que no

sàpiga fer res–; i segon, que hi ha moltes capacitats que no tens, o com

a mínim, no les tens gaire desenvolupades.

El primer que has de fer és no lamentar-te mai per allò que no saps fer.

Pensa que si ho sabessis fer tot, els altres sobrarien. O el que, des del

teu punt de vista, encara és pitjor: si els altres ho sabessin fer tot, tu


51

sobraries. Gràcies al fet que cada persona sap fer unes determinades

coses, i unes altres no, tots tenim un lloc aquí.

El que és realment important per a tu, no és arribar a saber-ho fer tot,

sinó aprofitar el que sí que saps fer. No has de perdre el temps pensant

en tot el que no tens, ni en com hauries de ser. Simplement has

d’utilitzar les capacitats que tens, que són moltes, i posar-les a treballar.

Has d’agafar les eines que tens disponibles i aprofitar-les al màxim.

Per descomptat, quan parlo d’aprofitar les teves capacitats, em

refereixo a utilitzar-les per fer allò que estimes. Qualsevol altra cosa és

malgastar el teu potencial.

Capítol 7

No Ets Com Ets per Casualitat La teva estada en aquest planeta no és res més que una gran

oportunitat d’utilitzar les teves capacitats creatives per expressar el teu

amor. Per fer-ho, però, has de ser conscient de què és exactament això

que estimes tant, i de quines són aquestes capacitats que tens.

Malauradament, això no és tan fàcil com en principi sembla que hauria

de ser. Al cap i a la fi, estem parlant dels teus propis sentiments i de les

teves pròpies capacitats, i el més lògic seria que et fos molt fàcil veure’ls

amb claredat. A la pràctica, però, no és així. Moltes vegades no tens clar

què sents exactament, ni què vols, ni què pots fer. Sembla mentida com

No Ets Com Ets per Casualitat

53

costa conèixer-se a un mateix, però què hi farem, algun motiu hi deu

haver...

Així doncs, has de fer un treball de recerca. Has de descobrir què

estimes realment i quines capacitats tens, i has d’arribar a tenir-ho molt

clar. Aquest treball implica esforç i energia. Que no t’espanti la paraula

“esforç” –no té perquè ser desagradable, al contrari–, però tampoc

pensis que pots aconseguir-ho sense una dedicació persistent. Has de

voler-ho, i has de demostrar que ho vols.

Segurament hi ha molts mètodes per aconseguir-ho, però,

personalment, crec que no hi ha res com mirar dins teu amb la intenció

sincera de descobrir què hi ha. Pots anomenar-ho meditació si vols,

però, bàsicament, es tracta de mirar-te a tu mateix amb afecte i ganes

de conèixer-te.

Per una banda, estigues tan atent com puguis als teus sentiments, i

intenta que siguin ells els que guiïn les teves passes. I per una altra,


54

pregunta’t què és el que saps fer millor, i aprofita-ho al màxim. És tan

senzill com això.

ETS PERFECTE

A mesura que avancis en aquest treball, cada cop tindràs més clar qui

ets realment. Veuràs amb total nitidesa cap a on apunten els teus

sentiments, i les eines que tens per fer-los florir. Però a més a més, se’t

farà evident un altre fet meravellós: el teu amor i les teves capacitats

coincideixen. És a dir, estàs plenament capacitat per fer exactament allò

que estimes.

No podria ser de cap altra manera, perquè tu vas preparar aquest viatge

abans de venir, ho recordes? Vas decidir venir aquí a expressar-te

creativament, i vas agafar tot el que vas creure que necessitaries. El teu

cos, la teva manera de ser i les teves capacitats són el resultat d’aquesta

preparació.


55

Mira al teu voltant, i veuràs que res del que existeix és com és per

casualitat; ni els objectes, ni els éssers vius. Els diferents utensilis que

utilitzem, per exemple, tenen la forma que tenen per un motiu; els

arbres i les plantes també, fins i tot els teus òrgans vitals són com són

per una raó. No hi ha res en tot l’univers que sigui com és per casualitat;

tot és com és per poder fer allò que ha de fer.

Què pensaries si algú et digués que la cadira on seus és fruit de la

casualitat? Probablement li diries que s’equivoca; fins i tot darrere d’un

objecte tan senzill hi ha un disseny. Algú va pensar en la funció que

havia de dur a terme la cadira, i li va donar la forma necessària. Sense

aquesta planificació inicial, no existiria. Agafant fustes a l’atzar, i tirant-

les unes sobre les altres sense ordre ni sentit, és impossible fabricar una

cadira; ni en mil milions d’anys.

Amb tu passa el mateix. No ets el resultat d’una llarga evolució genètica

totalment aleatòria; d’aquesta manera no és possible fer un ésser humà

tan perfecte com tu. Si fossis fruit de l’atzar, segurament series una


56

patata amb tres potes i cinc ulls. Però no, ets una persona amb tots els

òrgans necessaris per viure, funcionant amb una precisió de rellotgeria.

Per molt que creguis que tens mil i un defectes, creu-me: ets

impressionant.

Ets el resultat d’un disseny perfecte que et permet fer allò que has

vingut a fer. En certa manera, tu tens una missió aquí, i la teva forma és

la més adequada per poder complir-la.

ELS TEUS “DEFECTES”

Aquesta missió, però, no sempre encaixa amb el que la societat espera

de tu, i per aquesta raó no sempre et valoren per ser com ets.

Potser algú creu que hauries de tenir més atractiu físic, més simpatia,

més diners, més empenta, etc. Però jo em pregunto: què sap el món del

que tu has vingut a fer aquí? No en té ni idea, de manera que no pot

saber si la teva forma és adequada o no. Així que deixa una mica de

banda el que diuen els altres i fes el teu camí. Quan comencis a brillar

QUÈ SAP EL MÓN DEL QUE TU

HAS VINGUT A FER AQUÍ? NO

EN TÉ NI IDEA, DE MANERA

QUE NO POT SABER SI LA TEVA

FORMA ÉS ADEQUADA O NO.


57

tan fort que hagin d’apartar la vista, veuràs com canvien ràpidament

d’opinió.

Si hi ha qualitats que no tens, és simplement perquè no et fan falta. Per

poder dur a terme el que t’ha portat aquí, necessites unes

determinades capacitats, per descomptat, però també necessites no

tenir-ne unes altres. En realitat, és tan important allò que tens, com el

que no tens, perquè si ho tinguessis tot, et faria més nosa que servei.

Quan te’n vas de vacances, poses totes les teves pertinences a la

maleta? No. Agafes només el que creus que et serà realment útil. Si ho

agafessis tot, no podries ni començar a caminar.

Per aquest motiu hi ha moltes característiques que no formen part de la

teva forma actual: potser no tens gaire atractiu físic, intel·ligència,

simpatia, etc. Siguis com siguis, segur que no ho tens tot. I el que no

tens, no és perquè siguis inferior, ni perquè hagis tingut mala sort:

simplement no ho necessites. Com a mínim de moment.

Capítol 8

Fes-ho Realitat Ara ja saps per què ets aquí i per què ets com ets. O com a mínim, saps

on és la resposta. Pensa en el que sents, en el que realment estimes,

allò que per a tu és més important que cap altra cosa. Ets aquí per això.

Però no ets aquí per pensar-hi, ni per divagar sobre el tema; per això no

calia que vinguessis. Ets aquí per fer-ho realitat. Aquest punt és molt

important. Si vas fer el pas de venir, és perquè volies que el teu amor es

projectés cap a l’exterior, fent-se visible per a tothom. Volies ser feliç, i

això només és possible si expresses el que sents.

Fes-ho Realitat

59

El sentit últim de la teva vida, doncs, és la creació. Has de fer coses que

siguin una manifestació del teu amor. Has d’aprofitar les teves

capacitats i expressar el que sents amb elles. Si no vius de forma

creativa, estàs desaprofitant la teva vida. Meditar i conèixer-te a tu

mateix està molt bé, però no te cap sentit si després no ho aprofites per

crear alguna cosa.

Així que t’has de posar en marxa. Dedica tot el temps que consideris

necessari a descobrir què sents realment i quines capacitats tens, però

a mesura que ho vagis descobrint, expressa-ho. Si el cor et diu que has

de muntar un negoci, no esperis gaire; si estimes algú, demostra-l’hi; si

sents que has de canviar de rumb en algun àmbit de la teva vida, fes-ho.

Sigui quin sigui el camí que t’indiquen els teus sentiments, aixeca’t i

posa’t a caminar. Al ritme que tu vulguis, però fes-ho. Que no es quedi

en una simple idea dins del teu cap. Fes-ho realitat.

Aquesta és la raó de ser del nostre planeta. La Terra és simplement un

espai perquè et puguis expressar. És com la tela d’un pintor: un espai en

DEDICA TOT EL TEMPS QUE

CONSIDERIS NECESSARI A

DESCOBRIR QUÈ SENTS

REALMENT I QUINES

CAPACITATS TENS, PERÒ A

MESURA QUE HO VAGIS

DESCOBRINT, EXPRESSA-HO.

Fes-ho Realitat

60

blanc ple de potencial creatiu. Teva és, però, la responsabilitat

d’aprofitar aquest potencial. Si no pintes res, es queda en blanc.

Aquesta és l’única cosa que l’univers espera de tu. No vol que paguis les

factures a temps, ni que treballis deu hores al dia. No hi guanya res amb

això. L’únic que desitja és veure’t brillar. Vol que li ensenyis el que tens,

i que pintis un quadre ben bonic.

I jo també.

Si vols més informació, t’animo a visitar el meu blog. Hi trobaràs molts articles i recursos sobre

salut, benestar i creixement personal:

www.jananguita.cat

I si vols contactar amb mi, pots escriure’m a [email protected].

http://www.jananguita.cat/

mailto:[email protected]

El Teu Lloc Al Mon Jan Anguita

Documents

Transcript of El Teu Lloc Al Mon Jan Anguita