1. Les activitats econmiques El sector terciari Presentaci per 3r d'ESO

• Turisme

• Transport

2. El sector terciari: definici El sector terciari o de serveis:agrupa totes les activitats econmiques que no produeixen bns materials. A ms es reuneixen aqu totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors. 3. El sector terciari: definici Sn terciaris:

Ladministraci pblica

4. Els serveis financers 5. El comer 6. El Transport i les comunicacions 7. Les activitats culturals, desport i doci 8. El turisme 9. Els serveis sanitaris i educatius 10. La Transmissi de la informaci (rdio, TV, premsa, ...) 11. Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.) 12. El sector terciari: definici Una nova definici:

Actualment per sest parlant duna nova classificaci: la delsectorterciari clssic(que inclou els transports i les feines ms rutinries) delsector quaternari(o conjunt d'activitats ms qualificades i tecnificades i de gesti).

13. Classificaci del sector terciari Classificaci de les activitats del sector terciari:

Els serveis socials, que acostumen a ser de carcter pblic (educaci, sanitat, administraci,etc.)

14. Els serveis de distribuci (tant de persones com de mercaderies) 15. Serveis a les empreses (publicitat, recerca, banca, finances, assegurances, neteja, etc.) 16. Serveis al consumidor (bars, restaurants, turisme, perruqueria,etc.) 17. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 . Posa un exemple de feina de cada branca del sector terciari. 2 .Quina diferncia hi ha entre el sector terciari i el quaternari? 3. Busca al diccionari les paraules: finana, oci i gesti. 18. Causesde lexpansi del sector terciari 1. Globalitzaci i internacionalitzaci:

Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.

2. La societat de consum i de benestar:

La millora de les condicions de treball dels obrers als pasos desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).

LEstat de Benestarconsisteix en proveir de mltiples serveis i equipaments a crrec de ladministraci pblica com leducaci, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc. 19. 20. Els serveis socials Els bsics sn:

• L educaci ,que est estretament lligada amb el grau de desenvolupament dun pas. Elspasos menys desenvolupats no poden afrontar els costos necessaris per oferir una educaci, i la seva poblaci roman analfabeta.

2. La sanitat,s bsica per augmentar l'esperana de vida de les persones.(A Espanya s de 79,5 anys i a el Txad de 48,5 anys). 3. Tamb serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc. El segon dels objectius de desenvolupament del milleni de lONU s aconseguir ensenyament primari universal. 21. IDH en educaci 22. IDH en educaci 23. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 . Explica en paraules teves qu s l'Estat del benestar. Com t'afecta aquest Estat de benestar en la teva vida diria. 2 .Quins sn els serveis socials bsics? Quina diferncia hi ha entre els pasos desenvolupats i els que no? 3.Qu s l'esperana de vida? 4. Busca qu s el IDH, per qu serveix i qui ho fa. 24. El turisme Causes de laugment del turisme:

• Laugment del temps lliure(setmana laboral de 5 dies i vacances pagades)

25. El creixement de les rendes(la societat del benestar cobreix les necessitats bsiques) .

26. Generalitzaci de l's dels transports(autombils, avi, etc.) 27. Noves pautes de comportament, com la necessitat de conixer altres parts del mn. 28. Definici del turisme El turismes una de les principals font dingressos i treball de molts pasos, i involucra un munt dactivitats econmiques: hostaleria, transport , agncies de viatge, restauraci, etc. 29. Definici i classificaci Podem classificar el turismesegons el tipus dactivitat turstica: 1. Cultural:motivat pel desig dampliar coneixement. 2. Ecolgic:per visitar espais poc afectats per lacci antrpica. 3. El turisme Religis:pelegrinatges. 4. Rural:viatges per allunyar-se de la vida urbana 5. De salut:per recuperar-se fsica o psquicament (balnearis) 6. Esportiu:per practica esports tradicionals o daventura. 7. De sol i platja:turisme a la costa 8. De neu:turisme de muntanya 9. De negocis:viatges efectuats amb motius professionals. 30. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 . Quines sn les causes de l'augment del turisme? 2 .Cita una activitat turstica concreta per cadascuna de les activitats turstiques esmentades. 3. Pensa i explica, perqu la societat accidental t una setmana laboral de 5 dies (40h setmanals), caps de setmana lliures i vacances pagades. 4.Qui va fer l'obra escultrica del Pensador. Busca una petita biografia quan ho trobis. 31. Distribuci del turisme al mn Grans rees de destinaci:

• Europa:rea Mediterrnia (Frana, Espanya, Itlia, Grcia)

32. El carib:la pennsula del Yucatan, Les Antilles o Cuba

33. Xina i el sud-est asitic:Xina, Tailndia, Indonsia, Singapur i les Filipines. 34. Oceaniai arxiplags del pacfic i el nord dfrica. Lestat Espanyol, al 1998, fou el segon lloc de destinaci turstica de tot el mn. Lany 2000, va superar els 75 mill de visitants. La procedncia del turisme s Frana, Portugal, Gran Bretanya, Itlia i visiten principalment: Les Canries, Catalunya i Pas Valenci. 35. 1 2 3 4 Principals destinacions turstiques al mn 36. Principals destinacions turstiques a Espanya 37. Principals destinacions turstiques a Europa 1 2 38. Conseqncies del turisme: Factors positius: 1. Creixement del PIB dels pasos receptors. 2. Promoci internacional de productes locals, que amplien el seu mercat. 3. Activaci del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball. 4. Construcci de infraestructures en zones deficitries. 5. Noves possibilitats econmiques per al medi rural. Conseqncies del turisme 39. Conseqncies del turisme: Factors negatius: 1.Impacte medi ambiental:

• A la zona litoral, prdua de flora i fauna, alteraci dels ecosistemes marins i contaminaci.

40. A rees de muntanya, prdua de boscos, degradaci de les aiges, urbanitzaci, destrucci de fauna i flora.

2. La feina relacionada amb el turisme acostuma a ser estacional i de poc qualificada (cambrer, cuiners, neteja,etc.) originant atur a les temporades no turstiques. Conseqncies del turisme 41. Conferncia de Davos (Sussa), 3 de mar de 2007 42. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 .Cita 6 ciutats que estiguin entre les principals receptores de turisme. 2 .Tria un dels factors positius i un dels negatius i explica'ls. 3. Busca al diccionari: PIB i Efecte de gasos hivernacle. 43. El comer:s el conjunt dactivitats que tenen com a objectiu intercanviar bns i serveis, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda). El comer 44. Tipologia:

Comer Interiors el que es desenvolupa dins de les fronteres dun estat, i pot ser local, comarcal, provincial o estatal. T com a funci distribuir la producci i les importacions dun pas. Els productes segueixen in circuit de distribuci:.

El comerProductor Intermediari (Majorista) Comerciant (Minorista) Consumidor 45. Tipologia:

Comer Exterior o Internacionals lintercanvi de bns i serveis entre diferents pasos del mn. Es mesura tenint en compte dos indicadors:

• Balana comercial:exportacions importacions = + (positiva)/-(negativa)

46. Balana de pagaments:ingressos pagaments= + (excendentria)/- (deficitria)

El comer 47. El comer internacional actual: Comer Internacionalactual es caracteritza per:

• Moure quantitats enormes de productes diferents.

48. Necessitar d'uns mitjans de transports eficaos i de gran capacitat.

49. Crear una xarxa de relacions a nivell mundial. 50. Donar lloc de treball a moltes persones 51. Concentrar les seves empreses. El comer internacional 52. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 .Qu s el comer? 2 . Explica qu s el comer interior. 3.Quina diferncia hi ha entre la balana de pagaments i la balana comercial? 4.Busca les segents sigles: FMI i BCE 53. Els Fluxos: Als moviments entre venedors i compradors se'l s'anomenafluxos comercials . Aquest fluxos podem ser:

• De matries primeres (representen el 40% del total- ex. el petroli)

54. De productes elaborats (qu procedeixen sobretot dels pasos desenvolupats)

55. De capital (qu es donen principalment entre EUA, Jap i la UE) 56. D'informaci (TIC) Fluxos i blocs comercials 57. Els Blocs: La mundialitzaci dels intercanvis ha obligat a molts pasos a agrupar-se enblocs comercials : Fluxos i blocs comercials 58. Principals blocs comercials 59. Comer just?s un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud accs directe als mercats del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i igualitries. El comer just? 60. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 .Qu sn els fluxos? I com poden ser aquest fluxos? 2.Nomena 3 dels principals blocs comercials del mn (sigles i nom complert) 3.Per qu creus que hi ha d'haver un moviment que s'anomeni comer just? Quins sn els seus principis bsics? 4.Busca el significat de les sigles IPC i explica qu s. 61. Eltransports l'activitat per mitj de la qual una persona o mercaderia s traslladada d'un lloc a un altre. Tenim:

• • • • Transport terrestre
    • 62. Transport aeri
  • 63. Transport martim

Les carreteres, vies frries, els ports i els aeroports sn lesinfraestructures. El transport: definici 64. 1.Transport terrestre:

• Carretera,on hi destaca la creaci dautopistes i laugment de camions de gran tonatge que transporten mercaderies (TIR).

65. Ferrocarril,es ptim per mitges i llargues distncies tant per passatgers com per mercaderies. Actualment tenim:

• • TAV:Trens d'Alta Velocitat.
• 66. TR : Trens Rpids.

67. Trens urbans:que uneixen punts de la mateixa ciutat o rea metropolitana (ex: metro, RENFE iFFCC).

El transport 68. 2. Transport aeri es caracteritza per:

• El ms rendible s el transport de passatgers i mercaderies lleugeres.

69. Exigeixen d'espais molts amplis i grans infraestructures.

70. El trnsit aeri mundial est dominat pels EUA, a Espanya sn els de Madrid i Barcelona i a Catalunya, tenim el del Prat,Reus i Girona. El transport 71. Principals aeroports del mn 72. 3.Transport martim:est ms encarat al transport de mercaderies i combustibles, mentre que el de passatgers a quedat redut a distncies curtes i creuers de luxe. Tipus:

• Fluvial:que fa servir el rius i canals artificials.

73. Martim:requereix de punts darribada especialitzats (ports, drassanes, etc).

El transport 74. Transport martim 75. Port fluvial de Basilea (Sussa) 76. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1 .Si tingussim que transportar les segents mercaderies, quin mitj de transport triareu?

un cotxe nou (Barcelona-Madrid)

77. mil tones de blat (EEUU- Barcelona) 78. un parell de capses de microxips (Barcelona- Sussa) 79. 10.000 caixes de capses de sabates noves que van per diferents clients (Barcelona- Itlia) 2.Busca el nom de dos ports fluvials. 80. (SI)ve de la m de la revoluci tecnolgica, amb la informtica, lelectrnica i la telemtica is el nom que rep la forma d'organitzaci majoritria al segle XXI.Alguns mitjans de comunicaci: 1. Tradicionals:telfon, fax, rdio, TV, premsa, revistes 2 . Telemtics:Internet, Teletext, caixer automtic, etc. Comunicaci i Societat de la InformaciFractura digital: s una qesti d'abast poltic i social que fa referncia a la diferncia socioeconmica entre les comunitats que disposen d'accs a les noves tecnologies i les que no.