El sac 0506

3sc0Lª C3R\/3t0 3sc0Lª C3R\/3t0 3sc0Lª C3R\/3t0

<< El Sac >> 05-06

REDACTORSDE <<EL SAC>>

Carlos Álvarez 4t AManel Badia 4t AMaria Bretcha 4t AOriol Gómez 4t ALaia Guarinos 4t BAnna Jiménez 4t BDavid Melo 4t AMireia Monteys 4t AMarina Moratalla 4t AEloy Muñoz 4t BAlbert Navas 4t BÒscar Padilla 4t BGeorgina Ramírez 4t BEric Resina 4t BGriselda Ripoll 4t AAriadna Romano 4t AMeritxell Roura 4t BOriol Rovira 4t BAlbert Sanz 4t B

Coordinació i direcció: Mar Moreno

PRESENTACIÓ SUMARI

- Presentació ......... pàg. 2- Editorial .............. pàg. 3- Sac Literari ......... pàg. 4- Club de lectura ... pàg. 5- Calaix de fotos ... pàg. 6- Mozart a l’escola .............. pàg. 8- Delegats escola .. pàg. 9- Can Pedrals ........ pàg. 10- Sac Artístic ......... pàg. 12- Fotocostellada ... pàg. 14- 2n i mitjans de comunicació ...... pàg.16- Consell dels infants ........ pàg.18- Estrelles de l’esport ............... pàg. 20- Els alumnes opinen................. pàg. 22- Premi «Mans Unides» ............... pàg. 24- Nadal a l’escola .. pàg. 28- Grups de moda ... pàg. 30- Passatemps ......... pàg. 31- Horòscops............pàg. 33

2

Ja tornem a estar aquí. Som elsredactors de EL SAC i, comcada any, us informarem de lesdiferents notícies que hansucceït durant tot el curs.Segurament d’algunes deles notícies que us oferim, noen teniu constància, aixíque gràcies als fotògrafs,redactors.... i altres membresde l’equip hem fet possible larealització d’aquesta revista.EL SAC es realitza en uncrèdit variable del segon tri-mestre de 4t d’ESO. En aquestperíode hem fet de periodistesde l’escola. Per tal que elcrèdit funcionés correctament,hem hagut de organitzar-nos endiferents seccions idistribuir-nos bé la feina.Hem tingut moments de tot:de diversió, de molta feina, denervis...... però hem creat larevista amb moltes ganes iil·lusió. Hem d’agrair a totesles persones que han fetpossible aquesta edició sigui unèxit: els alumnes quehan participat, els professors,les secretàries, l’equipdirectiu... Esperem que usagradi l’edició d’aquest anyde la revista EL SAC.

Griselda Ripoll


<< El Sac >> 05-06

3

És un tòpic dir que la modificació d’algun dels elements d’un sistemaobliga a replantejar-se de cap a peus la seva totalitat. De fet però, eneducació pensem que aquest plantejament no és gens desencertat.

Formem part d’un conjunt en moviment i pensar que podem mantenirles estructures de treball o relació que fa uns anys no és adient. Elmoment on es desenvolupa l’acció educativa és el marc que ha desituar la forma i el contingut de la tasca docent per tal de provocar eldesig d’aprendre i així provocar, alhora, la voluntat d’entendre cadamoment.

El món canvia a passos accelerats en tots els sentits i l’Escola ha desaber adaptar-se a aquests canvis i aprofitar-los per la millora de lapròpia activitat sense oblidar, en cap moment, la funció que li corresponi els objectius que pretén aconseguir.

Tots nosaltres no deixem de ser part d’aquest món i els nostresalumnes, com a exemple evident, canvien contínuament, tenen altresinteressos, motivacions i jocs, les relacions que estableixen entre ells iamb els adults són diferents, les seves necessitats han variat,... i aquestfet impossibilita l’estancament de l’educació, tant pel que fa a les for-mes d’acció pedagògica com a les fites que pretén assolir.

Per tot plegat ens trobem contínuament davant un gran repte, repteque hem de continuar aconseguint tots junts.

Equip Directiu


<< El Sac >> 05-06

POEMA

El desert

El sol es pon,el calorós dia s’acabai comença la freda nit,jo camino en solitari

pel desert, i poc a pocsento el fred gelar

cada cantó del meu cos,però el meu cor batega fort

per suportar la gelor de la niti donar-me energia

per continuar el meu camí.

Xavier Soldevila6è B de Primària

«EL SAC» LITERARI

ACUDIT

4

Al llarg d’aquesta edició, tots els alumnes de l’escola han pogut col·laborar aportant tota mena de textos sobrequalsevol tema, mitjançant les bústies distribuïdes pel centre. Posteriorment, hem realitzat una selecció per a publicar-los a “El Sac”.A més a més, aprofitem l’avinentesa, per agrair la col·laboració de tots els participants ja que, gràcies a ells, hem pogutconfeccionar aquesta secció.

- Com es diuen lesdones de Pèrsia??

-Persianes!!

Anna Barrocal2n de Primària B

UN CONTE

En Joan i en Raül jugaven almatalàs:

- “Barba-roja! Dóna’m elsteus tresors!”-va dir enRaül.

- “Ni ho somiïs!”-varespondre en Joan.

- “A l’abordatge”- va cridaren Raül.

En Joan va caure a l’aigua i vasentir que la mare el cridava desde la sorra:

- “Joan, marxem!”- “Adéu!”-es van acomiadar

els dos amics.

En Joan es va estirar al matalàsque li servia de vaixell en elsseus jocs i es va quedar adormit.Quan es va despertar, no feiacalor i ja no hi era a la platja.

- “On sóc?”-es va pregun-tar.

Era al cim de la muntanya! Voleusaber per què?

Molt fàcil: en Joan va ser el pri-mer nen evaporat al sol.

Laia Galià (5è B)Oriol Gómez, Carlos Álvarez i Griselda Ripoll


<< El Sac >> 05-06

5

«CLUB DE LECTURA» DE L’ESCOLA CERVETÓ

Els presentadors de 4t i l’autora en un moment de l’acte

Enguany s’ha consolidat a l’escola un projecte ja iniciat l’any anterior: el Club de lec-tura. Aquesta activitat es porta a terme amb alumnes de 3r i 4t d’ESO i en col·laboració ambl’editorial Barcanova. L’objectiu principal del projecte és conèixer els gustos literaris delslectors i fomentar l’hàbit de la lectura.

L’editorial s’encarrega d’oferir un llistat de possibles lectures adreçades al públic ju-venil i els alumnes trien aquella que, des dels seus gustos personals, el pot resultar mésinteressant. L’editorial fa arribar de manera gratuïta els exemplars necessaris per al grup. Uncop realitzada la lectura, els mateixos alumnes han d’elaborar una crítica del llibre triat, teninten compte una guia de valoració oferta per Barcanova.

Després de l’elaboració de la crítica, el Club de lectura es reuneix per grups de treball iescriuen una valoració grupal del llibres triats que s’adreça a l’editorial, conjuntament amb lavaloració personal.

Una de les darreres activitats del Club és la presentació a La Gralla d’un escriptorreconegut. Aquest any, l’Arnau Anglerill (4t ESO A), la Paula Brun i la Meritxell Roura (4tESO B) han presentat l’autora Hermínia Masana que acudia amb la seva obra Aventures a lesmuntanyes dels homes ocells. Aquesta és una aventura en el cor de l’Àfrica amb elementsben diversos: adolescència, el primer amor, la manca de comunicació entre gent diversa, ladefensa dels animals i la natura...

Esperem que el Club, com el llibre presentat defensa, es converteixi en un exemple deconvivència davant la diversitat de cultures i opinions.

Portada del llibre presentat a La Gralla


<< El Sac >> 05-06

6

CALAIX DE FOTOGRAFIES

Aquesta secció és un recull de fotografies amb activitats i celebracionsque s’han dut a terme al llarg del present curs. Esperem que us agradin!

Esmorzar de Batxillerat

Celebració de Carnestoltes

En Carnestoltes!

Pessebre vivent de Batxillerat i ESO

Els Reis de l’Orient


<< El Sac >> 05-06

7

Assaig de Carnestoltes

El Tió de l’escola

Pastissos de 4t d’ESO

Visita de El Periódico a 4t d’ESO

2n de Primària i 4t d’ESO parlen de comunicació

Esmorzar de Batxillerat

Alumnes de BTX a l’escola

Crèdit variable de Fils tensos

Preparació de Nadal a l’escola


<< El Sac >> 05-06

8

Amb motiu del 250èaniversari del naixement deW.A. Mozart, l’EscolaCervetó vol recordar aquestpersonatge de gran prestigien el món de la música. Acontinuació, us presentemuna breu biografia d’aquestgran compositor:

Wolfgang Amadeus MozartSalzburg 1756 - Viena 1791

Mozart és, potser, actualment,juntament amb Beethoven, el com-positor més conegut i mitificat dela història de la música.La seva fama de nen prodigi,d’instrumentista excepcional i decompositor genial, juntament ambl’aurèola mítica d’una vida tortuosai una mort prematura i misteriosahan perdurat en el temps, malgratl’oblit de què fou objecte durantbona part del segle XIX.

Malgrat haver viscut només 35anys, la seva obra és immensa, potsernomés superada en extensió per ladel seu admirat J. S. Bach. Podemdir que ens han arribat 41 simfonies;26 concerts per a piano, 5 per aviolí, 4 per a trompa i diversos pera altres instruments; 13 serenates;més de 100 danses; 19 misses; 4cantates; 24 òperes; 16 sonates ialtres obres per a piano; 35 sonatesper a violí; 23 quartets de corda ialtres peces de càmera.

A més des de l’escola i, mésconcretament, des de l’àrea de Música,s’han realitzat diferents activitats:

Els alumnes de Primària han treballata fons la seva vida, així com les obres i las e v a famí l i a ,sobretot la figura delseu pare LeopoldMozart. En- tre lesobres que h a ntreballat, cal destacarPasseig en trineu deL e o p o l d Mozart iLa Flauta Màgica.

Els alumnes de 1r d’ESO van treballarla biografia i van cantar fragments de laseva darrera òpera La Flauta Màgica ivan buscar imatges de Mozart per realitzarmurals diversos.

Els alumnes de 3r ESO van fer jocsde paraules amb les dades significativesdel 250è aniversari i van elaborar un jocde composició amb dos daus (mètodeque utilitzava Mozart per compondrevalsos). Per finalitzar, van fer un concursde recerca sobre preguntes de la seva vida.També els alumnes de 1r de Batxilleratque cursen Història de la Música hanrealitzat aquesta activitat.

No hem d’oblidar tampoc les activitatsrealitzades per l’Orquestra del Cervetó,que van interpretar la peça musical Sere-nata Nocturna en sol major. Maria Bretcha/

Meritxell Roura i Georgina Ramírez

MOZART A L’ESCOLA


<< El Sac >> 05-06

9

Hem volgut conèixer als delegats d’ESO i Batxillerat de l’escola, que realitzen un paper molt importantcom a representants de la classe davant dels professors i l’equip directiu. Pensem, per tant, que són una peçaclau per al bon funcionament del grup-classe.

Un delegat és aquella persona que assisteix a reunions amb els tutors, per comunicar posteriorment a laclasse els acords presos, sovint amb el sots-delegat. A l’ESO participen activament i, fins i tot, tenen unacarpeta on es guarden els documents importants, com per exemple, actes de tutories o reunions, papers desortides, etc. Per tant, un delegat ha de complir uns requisits dels quals remarquem els següents: ha de seruna persona crítica, honrada, solidària, dialogant, observadora, responsable i el que és més important: un bon/a company/a.L’ ESO consta de vuit classes i, dins d’aquestes, hi ha dos delegats, que són els següents:

A Batxillerat, la forma d’organització és diferent. Consta d’un delegat per modalitat, és a dir, quatredelegats a 1r i 4 delegats a 2n:

3r ESO A: Èric SolanesInés Moraleda

3r ESO B: Carol GarciaRosa Clotet

4t ESO A: Arnau AnglerillAnna Alberola

4t ESO B: Pere CalopaMeritxell Roura

1r ESO A: Àxel DagàJudith Àlvarez

1r ESO B: Laura ClotetBerta Angelet

2n ESO A: Montse TorrentePol Carrera

2n ESO B: Jordi FarrandoAnna Cocera

1r de Batxillerat:

Batxillerat Humanístic: - Clara Sáez

Batxillerat Social: - Annabel Garcia

Batxillerat Tecnològic: - Josep Oriol Catafal

Batxillerat científic: - Mireia Puig

2n de Batxillerat

Batxillerat Humanístic:- Aida López

Batxillerat Social:- Marina Marcián

Batxillerat Tecnològic:- Aleix Illa

Batxillerat científic:- Lorena Serrano

Meritxell Roura i Georgina RamírezFotografia d’alguns delegats d’ESO

DELEGATS D’ESO I BATXILLERAT


<< El Sac >> 05-06

10

CONCURS LITERARI «CAN PEDRALS»

Com cada any, la biblioteca Can Pedrals va organitzar, el 28 de febrer a les quatrede la tarda, el seu 49è Concurs literari. Aquest consisteix en la creació de textosliteraris a partir de dos temes proposats. Amb el concurs es fomenta la participaciód’alumnes de totes les escoles de Granollers. Enguany, quatre alumnes de cada curs dela nostra escola (des de 1r fins a 4t d’ESO), escollits prèviament per alumnes iprofessorat, van assistir al certamen.

Aquest any, els títols proposats eren els següents:

- Mozart i jo.- Un dia a la biblioteca Roca Umbert.

El desenvolupament del tema escollit havia d’estar escrit en llengua catalana o castellana, amb unaextensió mínima d’un foli i mig, o de tres quartilles per una sola cara.

Els alumnes de la nostra escola que participaren al concurs literari foren:

El lliurament de premis es dugué a terme el 28 d’abril a quarts de sis de la tarda, a la sala infantil deCan Pedrals. Diferents personalitats granollerines (l’alcalde de la ciutat, Josep Mayoral, poetes com l’EstevePlantada i Santi Montagut i d’altres membres col·laboradors del certamen) van encarregar-se del lliuramentals alumnes premiats. En el cas de la nostra escola, van ser dues les alumnes premiades: la Marina Ramon (4t ESO A) queva aconseguir el 2n premi de la seva categoria i la Rosa Clotet (3r ESO B), el primer premi de la mateixa.

A continuació, us oferim el text de la Rosa Clotet, guanyadora del certamen d’enguany:

MOZART I JO

«Passió. Tristesa. Emoció. Perdo el cap, barrejo els sentits. L’ànima inicia un vol. Planeja més amunt dels núvols, vola sobre els

ocells i aterra dins meu en una forta sotragada.

M’he llevat quan ha cantat el gall. A casa com vuit germans i el meu pare és vidu, motiu pel qual hem de col·laborar tots plegats

en les feines de casa i del camp. A primera hora he de munyir les vaques. Després anem a llaurar el camp. Com que sóc l’única noia del

mas, m’encarrego de cuinar, netejar la casa i l’estable, a més d’alimentar les gallines. És una tasca feixuga, però em reconforta el

somriure de mon pare al final de la jornada. L’home ja és gran i pateix de malaltia. Avui però, no em toca fer dissabte.

A B1r d’ESO Xavier Garrell Quim Poncet Núria Sánchez Ferran Batlle

2n d’ESO Héctor Sánchez —- Núria Lloberes Josep Rull

3r d’ESO Inés Moraleda Alba Parra Laia Cantons Rosa Clotet

4t d’ESO Marina Ramon Anna Alberola Maria Tudela Roser Riera


<< El Sac >> 05-06

11

Com cada dilluns, vaig al poble. És el dia de visita del

doctor. Ell em recepta les medicines més adequades pel meu pare,

que fa llit. Aprofito també per vendre part de la collita o del que

hagin caçat els meus germans. No me’n donen gaire, però amb el

botí que en trec ja en tenim prou per passar la setmana.

Aquell dilluns no fou com els altres. Ja tenia les medicines

per guarir mon pare i havia vengut dos conills per quatre monedes

de plata. El sol començava a pondre’s i havia de començar a fer el

camí de tornada a casa.

Anava a peu, com tots els camperols de la zona. No tenim carro;

és que no ens ho podíem permetre. De fet, només a Cal Rossinyol,

en tenien, de c a r r o .

Ells havien heretat el

negoci dels pares i

tenien un b o n

salari. Tot i això, pel

p o b l e s’havien

e s c a m p a t r u m o r s

que deien que el

cap de família,

el senyor

Rossinyol, tenia en-

tre mans uns negocis que no eren aigua clara.

Vaig sentir una música. Una melodia que em submergia en

una mar de calma i serenitat. Em relaxava. Em vaig anar apropant

cap a la melodia. Em captivava, actuava sobre mi com un imant,

cada cop més intens. L’agradable cançó em conduïa cap a un mas

abandonat. La porta estava entreoberta. La vaig acabar d’obrir. El

grinyol que provocà desentonava amb el so d’aquelles notes.

Contrarestant amb la olor de la fusta humida m’arribava una

flaire que m’era familiar. Pastís de formatge. Em vaig deixar

endur pels sentits fins que una veu em despertà d’aquell somni

llaminer.

La veu era greu i ronca, però molt confortable. Al fons de

la sala, entre la foscor, un vell es gronxava en un balancí,

segurament, més antic que l’habitatge.

- Seu, noieta.

M’ho vaig pensar una mica, però al final, dubtosa, m’hi

vaig acostar. L’home m’oferí una porció d’aquelles postres tan

apetitoses. No vaig gosar menjar-ne massa, tot i que eren delicioses.

En veure que no obria boca el vellet em preguntà què m’havia dut

fins allí.

Ja ni me’n recordava. La música...

- Així que el poder de la música t’ha dut a fer-me una

visita... – va murmurar el vellet. – Vols que t’expliqui

un secret? Però no el diguis a ningú – hi hagué una llarga

pausa. – Mozart.

- Per... perdoni? – vaig balbucejar.

- L’autor d’aquesta peça. Mozart.

Em vaig quedar una estona parlant amb l’enamorat de la

música. Em passà l’estona volant, fins que... cu-cut! Cu-cut! Ja

era fosc!

Em vaig acomiadar del vellet. Havia de reprendre el camí de tor-

nada i ara si que no em podia entretenir més. Vaig arribar a casa i

vaig donar les medicines al meu pare. Va somriure.

- M’agrada veure’t feliç.

Li vaig correspondre el somriure.

Avui m’he llevat quan ha cantat el gall. M’espera una llarga

jornada, que afronto amb una rialla. Em complau pensar que quan

arribi dilluns tornaré a escoltar aquella música. Aquell conjunt de

notes ordenades que calmen l’ira i la tristesa. Tornaré a escoltar

Mozart i, de nou: passió, tristesa, emoció. Perdo el cap, barrejo

els sentits. L’ànima inicia un vol. Planeja més amunt dels núvols,

vola sobre els ocells i aterra dins meu en una forta sotragada.

Fotografia de les guanyadores

Ariadna Romano i Mireia Monteys


<< El Sac >> 05-06

« EL SAC» ARTÍSTIC

En aquesta secció de «El Sac», us oferim un recull de dibuixos elaboratsper diferents alumnes de l’escola. Els/les nois/es handipositat les seves il·lustracions a les bústies col·locadesen diversos punts del centre. Observeu, a continuació,la seva vocació artística:

12

Srcat, vist per l’Àlex Canyelles (6è B) L’Uri Font (4t B) ens fa arribar un bonic retrat

Un Picachu de la Sandra Grañana (4t B) El desert vist pel Fran Benavente (P5 B)


<< El Sac >> 05-06

13

Un dibuix ple d’alegria de la Júlia Planas (6è A)L’Eloy Muñoz (4t ESO B), crea aquest dibuix nadalenc

El Pablo Gonzàlez (4t B) ens fa arribat aquest dibuix

Les tres bessones de la Júlia Villagrasa (2n A)Un dibuix per a «El Sac» de l’Odette Almendro (4t A)

Marina Moratalla i Maria Bretcha

Un dibuix del Joan Subiron (4t A)


<< El Sac >> 05-06

FOTOCOSTELLADA 2006

14

El dia 4 d’octubre de 2005, els alumnes de 3r i 4t d’ESO realitzaren una sortidaa El Corredor, a Llinars del Vallès. En aquesta sortida, els alumnes es dividiren en dosgrups: uns recorregueren un trajecte més curt i d’altres, un més llarg.L’objectiu principal d’aquesta activitat consistia en establir una convivència entre elsalumnes d’ambdós cursos. A més, cadascú s’havia d’encarregar de dur l’aliment iels estris necessaris dins del seu grup corresponent. L’organització i el funcionamentde l’activitat es van treballardes de la Tutoria.

Un cop van arribar a ElCorredor, els diversos grupsrebien la llenya i el materialnecessari per encendre unfoc on poder cuinar lesviandes.

Un segon objectiu del’activitat era la participació en el concurs fotogràfic anomenat Fotocostellada.Aquest establia que cada grup adquiria la responsabilitat de presentar 3 fotografiespròpies de la sortida. Posteriorment, els tutors de 3r i 4t d’ESO es reunirien i escollirienla fotografia més representativa, premiant als alumnes guanyadors amb un samarretao bé amb una alfombreta d’ordinador, on estigués impresa la fotografia premiada.

Tot i les dificultats que els tutors tingueren a l’hora d’escollir la fotografia final, esdecidiren per la fotografia del grup de 3r ESO A format per: Alba Parra, MarinaCatalán, Raquel Morcillo, Marta Barrocal, Joan Colomé, David Álvarez, Carles Solài Guille Iriondo.

Finalment, també es va triar una fotografia finalista que pertany a un altre grup de3r d’ESO A format per: Inés Moraleda, Eugènia Ruiz, Lisi Pedret, Mireia Grañana,Úrsula Carrasco, Berta Borràs i Laura Garrell.

Per concloure, volem oferir-vos una petita galeria de fotografies que també espresentaren a concurs:


<< El Sac >> 05-06

15

Ariadna Romano i Mireia Monteys

Foto finalista del concurs


<< El Sac >> 05-06

16

El divendres 17 de febrer de 2006 va venir a l’escola una noia que es diu Mercè Font itreballa a l’escola Montserrat Montero. Vam anar a l’aula de 2n B i ens va explicar quina erala seva feina. També ens va ensenyar el seu material de treball.

Com que a Coneixement del medi estem treballant la comunicació i els mitjans decomunicació, la Mercè ens va ensenyar diferents maneres de comunicar-se i ens va explicarcom és la seva feina i els seu materials.

Així, vam conèixer la llengua de signes amb la qual lespersones sordes es comu- niquen amb les mans i seguint laboca. També vam saber que el Braille és un sistema dellegir i escriure text amb puntets per als cecs i el plafóserveix per apuntar amb unes targetes les coses de cadadia: el temps, el menjar i les activitats.

A més, ens va ensenyar un bastó que és desplegable amb el qual les persones cegues pro-curen no xocar amb les coses del carrer i poden desplaçar-se, així com una pilota tova ambun picarol que serveix per a què els nens/es puguin jugar a futbol. Vam conèixer, també, eldòmino que té diferents tactes, fluixos i forts, i la Mercè va portar uns contes especials perals cecs fets amb Braille. Ens van donar un mocador i un amic de classe ens acompanyava pelpassadís i per les escales. Pujàvem i baixàvem sense agafar-nos de les baranes, costava molt!

La Mercè ens va agradar molt perquè, a més de ser una noia molt simpàtica i agradable,el tema sobre el qual va parlar era molt maco. De fet, ens ho vam passar molt bé, peròl’important és que vam aprendre molt. Voldríem que tornés a venir un altre dia.

2n DE PRIMÀRIA I LA COMUNICACIÓ

Els alumnes de 2n de Primària han iniciat enguany un projecte sobre la comunicaciói els diversos mitjans per transmetre informació. Han estat diverses les experiènciesper arribar a conèixer a fons aquest tema. A continuació, us oferim l’explicació de lesmateixes.

Classe dels Planetes i Mags i Bruixes


<< El Sac >> 05-06

17

Els/les alumnes de 2n de Primària també han conegut els diversos mitjans de comunicació dins d’aquestprojecte i, d’entre ells, ha destacat la visita d’una periodista de El 9 Nou, l’Anna Pedrós, a la classe. Així,els Planetes i els Mags i les bruixes han volgut explicar-ho mitjançant aquest dibuix:

El dia 8 de març, els alumnes querealitzen el crèdit variable de «El Sac»van dur a terme una visita als nens inenes de segon de primària. Aquestava ser motivada perquè els alumnesde 2n estan estudiant els mitjans decomunicació. Així, els redactors de«El Sac» els van explicar en quèconsistia l’assignatura, el funcionamenti la feina de cadascun dels componentsde la redacció. Un cop fetal’explicació, els de quart van repartir“Sacs” d’edicions anteriors i algunsnens de segon van fer propostes decom es podria millorar la revista iquines seccions són les preferides oles més interessants. Els periodistesvan prendre nota de les idees del petits.

Albert Sanz/Oscar Padilla/ Oriol Rovira

Una divertida foto de la periodista, l’Anna Pedrós

Els Planetes i Mags i bruixes Un moment de la xerrada dels alumnes de 4t


<< El Sac >> 05-06

18

El Consell dels Infants de Granollers és un òrgan de participació format per nens i nenes triats entreels seus companys de 5è i 6è i dels esplais de la ciutat. També hi ha un o dos adults dinamitzadors de lessessions que canalitzen i vehiculen les propostes dels infants. El Consell pot convidar a altres persones,quan ho consideri necessari, per demanar informació, assessorament, o col·laboració per portar a bonterme una proposta. Els objectius del Consell són:

- Conèixer el punt de vista dels infants en relació a diferents aspectes de la ciutat que els afecten

- Animar als infants a manifestar les seves necessitats, i a partir de les seves idees, concretar-les enpropostes i aportacions per millorar la ciutat

- Aprendre a dialogar i arribar a consensuar diferents opinions

- Oferir la possibilitat als infants de contribuir i participar en projectes municipals reals per a la ciutat,fent aportacions d’idees i suggeriments amb la col·laboració de tècnics

- Treballar per modificar l’actitud dels adults perquè respectin les necessitats dels infants. Ajudar-losa escoltar i entendre els infants per saber dialogar

- Aprendre que la participació com a ciutadans ajuda en la millora de la nostra ciutat.

El Consell es troba un cop al mes per tractar temes diversos. Aquests es decideixen en la primeratrobada, i també la metodologia de treball. La secretaria del Consell està al Servei d’Educació del’Ajuntament de Granollers (c. Portalet, 4, 4a planta. Tel. 93 842 66 82. Correu electrònic:[email protected])

Algunes de les activitats que han realitzat són les següents:

- Visitar el Parc de Ponent, on van poder fer nous amics- Parlar en reunions diverses sobre qüestions de la nostra ciutat- Participar en el programa «4 paraules» de Granollers TV, del qual us oferim una fotografia.

A la nostra escola també tenim alumnes que participen en aquest Consell, com la Gemma Domínguez( 6è A) i l’Axel Dagà (1r ESO A) i ens han fet arribar el seu ideari i els objectius del projecte. Us elsdetallem en la pàgina següent.

CONSELL DELS INFANTS DE GRANOLLERS


<< El Sac >> 05-06

19

QUI SOM? QUÈ FEM?

Som un grup de nens i nenes, representants de totes les escolesde Granollers, i l’Agnès i la Mon fan de dinamitzadores. Ens trobemun cop al mes per parlar de temes que serveixen per millorar lanostra ciutat.

Ens volem donar a conèixer, és per això que us escrivim aquestapàgina, per donar més informació sobre nosaltres.

Aquestes són algunes coses que van sortir quan es va tractar eltema de la mobilitat el curs passat:

- Els semàfors haurien de tenir senyals acústiques per a les per-sones invidents.

- Hi hauria d’haver més carrils bici.- Caldria fer les voreres més amples.- Fer campanya de civisme per prendre consciència als propietaris

dels gossos perquè recullin els seus excrements.- Controlar l’entrada i la sortida de les escoles cada dia. Hi ha

passos de vianants molt a prop de les escoles que els conductorsno respecten.

- Eliminar les barreres arquitectòniques.- Renovar el mobiliari malmès de la ciutat.

Aquest curs estem preparant un web per tal que ens pugueu ferpreguntes o suggeriments i que puguem respondre. Així podríemaconseguir una comunicació ben fluïda.

Com podeu veure no ens avorrim gens i de feina no ens falta.

El Consell dels Infants és un projecte del Servei d’Educació del’Ajuntament de Granollers i la majoria de temes s’estan discutinto resolent amb l’ajut d’aquest òrgan de govern de la ciutat.


<< El Sac >> 05-06

20

ESTRELLES DELS ESPORTS

Sabeu què?... Hem fet una recerca durant el període d’aquest crèdit variable, «el Sac», ihem descobert que companys de la nostra escola són estrelles en el món de l’esport. Ciclisme,esquí, atletisme, twirling, handbol...són molts dels esports practicats pels companys/es.

El Gerard a la bicicleta

La Ivet en un moment de la competició

TWIRLING La Ivet Pastor (6è de Primària) va quedar segona del “Solo” i del “Solo dance” en els campionats de Catalunya de 2005. El twirling és l'esport consistent a executar, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica fent figures amb un o més bastons.

ATLETISME La Núria i la Irene Camargo, de 2n d'ESO i 6è de primària, són dues germanes que comparteixen la il·lusió de competir en diverses curses d'atletisme. La Irene va quedar 5a de Catalunya la temporada passada, en una cursa realitzada a Vic, Osona. La Núria va quedar 4a en la Cursa Comarcal de Catalunya.


<< El Sac >> 05-06

21

BÀSQUET En Sergi Compan i en Jordi Farrando de 2n d'ESO, jugadors C.B Granollers, van quedar campions en el torneig de Torelló el 30 de desembre del 2005. Tot l'equip va experimentar una gran alegria davant d'aquest primer lloc. La Judith León de 2n d'ESO, juntament amb el seu equip CB. Lliçà, va participar en un torneig de Ripoll en el qual van quedar segones.

Anna Jiménez i Laia Guarinos

Fotografia de la Judit León

En Jordi i el Sergi, campions a Torelló

El Martí Riera de 3r ESO B

PATINATGE La Carla Corral de 2n de Batxillerat va participar en el campionat que es va celebrar a Castellar del Vallès i va quedar 3a en la categoria de Junior B.

HANDBOL En Martí Riera (3r d'ESO B), juntament amb el seu equip de Granollers, va quedar primer en el Campionat de Catalunya d’handbol en la categoria cadet a la temporada 2004-2005.


<< El Sac >> 05-06

22

Al llarg del període escolar els nois i noies passem per diferents etapes educatives, algunesobligatòries i altres optatives, però totes amb característiques específiques que les fan diferentsals ulls dels alumnes.Hem volgut saber com han viscut alguns alumnes de la nostra escola el canvi d’etapa ara queja fa quasi un curs que hi han entrat a l’ESO, alhora que ens recomanen aspectes a tenir encompte per poder afrontar-les amb èxit.Hem recollit l’opinió dels quatre delegats d’aula de 1r d’ESO, que per la seva diversitat, enshan pogut donar diferents visions del mateix tema.

Pel que fa als companys de 1r de BTX i en relació als canvis que han trobat entre4tESO i aquest curs, ens han comentat que, en general, sabien que el canvi entre l’ESO i elBTX era important ja que s’havia incidit molt des de la Tutoria i el professorat de 4t. Elscanvis més importants els centren en el tema del període de les avaluacions:“al ser períodesmolt concrets, els exàmens es concentren i demana canvis de ritme molt importants”. Per

CANVIS D’ETAPA A L’ESCOLA

- Abans d’iniciar la nova etapa, al llarg del curs passat, com pensàveuque seria?- Creiem que seria molt difícil ja que era el que tothom (germans i germanes)ens deien. Ens costava pensar en nous professors, nou currículum.....

- Ara que ja fa un curs que hi esteu treballant, com ho veieu?- Hem vist que és més fàcil del que pensàvem, tot i que hi ha algunesassignatures que costen més que altres.

- Us ha costat adaptar-vos?- No costa massa iniciar l’ESO perquè l’adaptació es fa de mica en mica(els primers dies ens fan xerrades que ens ajuden força) i les explicacionsdel professorat són molt clarificadores.

- Quines diferències en general heu trobat entre la Primària i l’ESO?Que ara tenim assignatures noves -Estratègies de comunicació, per exemple,crèdit de síntesi, crèdits variables, nous companys, nous tutors,…

- Si haguéssiu de donar algun consell als companys que aquest curs hanacabat 6è, què els diríeu ?Els recomanaríem tranquil·litat però sense relaxació. Cal anar per feina jaque si no treballes, pot ser que l’ESO no vagi bé.

ELS ALUMNES OPINEN


<< El Sac >> 05-06

23

altra banda, també ens expliquen que aquest fet requereix una adaptació però que, alprimer trimestre, després del treball que es va fent des de la Tutoria i les àrees, aquestaadaptació ja s’ha fet. En ser preguntats al voltant dels consells que donarien als futursestudiants de BTX ens han respost que caldria “Estudiar des del primer dia, sense pa-rar”.

També hem volgut saber què pensen algunes de les alumnes que el curs vinent començaranun Cicle Formatiu de Grau Superior o una carrera universitària.

- Quines són les vostres expectatives de futur en iniciar aquest canvi?- Volem trobar una bona sortida laboral pel nostre futur, tot i que també pensemque és important aprendre quant més millor, per tal de créixer i formar-nos anivell personal.

- En quins aspectes creieu que canviarà la vostra vida aquest canvi d’etapaacadèmica?- Pensem que tot serà diferent: els horaris, el currículum que s’adequarà més alsnostres interessos, .... Per altra banda, també pensem que, a nivell personal, hauremde fer un cert esforç per adaptar-nos a tots aquests canvis, per trobar nouscompanys, saber moure’ns per altres espais,....A més a més, caldrà que anem aprenent a ser més autònoms i independents,sabent que les orientacions i consells que ara rebem i el seguiment que ens fan al’escola, possiblement, no els tindrem.

- Teniu alguna por a aquests canvis?- Sí. Tenim por al fracàs, que ens equivoquem de carrera, a no saber fer compa-tibles les activitats que realitzem amb els estudis,....

- Quins aspectes modificaríeu si tornéssiu a començar Batxillerat?- En general, pensem que caldria que ens hi poséssim abans, des del primer dia de1r BTX i amb més constància.

Esperem que aquest article us hagi servit com a guia per conèixer els interessos iles preocupacions dels alumnes de l’escola en iniciar una nova etapa.


<< El Sac >> 05-06

24

Així, doncs, es fa difícil parlar de pau quan migmón està en guerra. Potser, a Occident ja fa moltsanys que vam deixar enrere els conflictes armats,amb la segona Guerra Mundial com a gran bel·licismeperò també amb la guerra dels Balcans, ja a finalsde segle, enfrontant un poble cosmopolita. Ara ésOccident, l’opressor. Només cal fixar-nos en elsEstats Units. Sempre ha estat un país al qual li haagradat “solucionar” els problemes d’altresterritoris. La guerra del Vietnam, la guerra del Golf,i ara, la guerra de l’Iraq, i tot això sense comptarles ajudes armamentístiques que ha proporcionat atants i tants països africans en guerra. Segons Bush,l’entrada de tropes al país en qüestió –sensel’aprovació de la ONU- va ser per dos grans motius:desmantellar el règim autoritari i dictatorial, enmans del líder Saddam Hussein, i trobar les famosesarmes de destrucció massiva. Doncs bé, no s’hantrobat armes i sí, ara Saddam està entre reixes,però la inseguretat que es viu al país, amb atemptatsgairebé diaris, fan pensar que la situació de pauencara no s’ha aconseguit. La guerra ja fa tempsque es va acabar de manera oficial, però per alsciutadans, sortir al carrer tranquil·lament continuaessent una utopia. Tot plegat fa pensar que laintervenció de l’exèrcit a l’Iraq ha servit de benpoc; és cert que s’ha rentat la cara políticament,amb l’abolició de la dictadura, però els milers demorts civils, la inseguretat i la desigualtat, continuenpesant molt més. Això obliga a pensar si un país tédret a envair-ne un altre, buscant la pau, mentreels carrers es transformen en un camp de batalla.Així doncs: la fi justifica els mitjans? Personalment,penso que, tal i com va dir un dia Gandhi, «no hi haun camí per la pau, la pau és el camí». Enconseqüència a aquesta afirmació, la pau, tant al’Iraq com en molts d’altres indrets, hauria de serel camí que dugués al país a assolir una sèried’objectius necessaris: seguretat, igualtat de sexes,augment de les persones alfabetitzades, disminucióde la pobresa i, en definitiva, una millora de lescondicions de vida de tots els seus habitants. Totplegat, només es pot aconseguir en una situació decalma i democràcia. Un clar exemple d’això és lasuperació de la dictadura franquista a Espanya enel període de transició dels anys setanta. Gràciesal compromís i l’actitud democràtica dels partitspolítics del moment i de la societat en general, esva aconseguir sortir del pou i iniciar una etapa dedemocràcia que dura fins ara. Espanya haaconseguit coses impensables fa trenta anys com lallibertat, les autonomies, el creixement econòmic,el reconeixement del català i l’èuscar, l’entrada ala Unió Europea… S’ha convertit, en definitiva, enun país del primer món. Però els països capdavanterstambé es veuen amenaçats i veuen perillar aquesta

Enguany l’escolaha tornat a partici-par en el Concursde Narracions Solidàries organitzat per Mans Unides.L’objectiu d’aquest certamen és sensibilitzar els nois i lesnoies del Vallès Oriental sobre la situació del Tercer Món iajudar-los a cercar els canvis interiors per tal de capgiraraquesta situació. També es pretén promoure la llenguacatalana i fer arribar aquestes informacions al públic.En el concurs hi podien participar alumnes de 10 a 18 anys,de totes les escoles i instituts, agrupaments escoltes,parròquies, grups de colònies, centres juvenils, moviments,entitats, etc, del Vallès Oriental.

El tema a desenvolupar en aquest concurs va ser una“Reflexió sobre la PAU i els seus beneficis”. Els premis esvan lliurar el 29 d’abril, a la Sala Tarafa de Granollers.

Alumnes de la nostra escola van ser premiades en l’ediciód’enguany pels seus treballs:

Rosa Clotet (3r ESO B)1r Premi Categoria 14-15 anys

Marina Ramon (4t ESO A)2n Premi Categoria 14-15 anys

Clara Sáez (1r BTX)1r Premi Categoria 16-18 anys

Annabel Garcia (1r BTX)2n Premi Categoria 16-18 anys

Sílvia Beltran (1r BTX)3r Premi Categoria 16-18 anys

A continuació, oferim els textos d’algunes de les alumnespremiades.

“Reflexió sobre la PAU i els seus beneficis”

El mot “pau” és molt més que una paraula. Darrereseu hi ha un significat difícil de discernir per amolts. Es tracta d’un d’aquells vocables utilitzats adojo però que, precisament per això mateix, bensovint queda buit de significat. Sembla, doncs, quedarrere aquesta gran anomenada, no acabem decopsar el que ens diu aquesta paraula, ja que defet, té moltes interpretacions. Una podria ser lasegüent: la pau és l’absència de guerra.


<< El Sac >> 05-06

25

calma i seguretat, tal i com va passar a França fauns mesos, on nombrosos grups de joves d’origenàrab de la perifèria van actuar amb ira i violència,cremant cotxes i destrossant botigues. Segons elsexperts, aquests fets van tenir lloc perquè aquestsjoves no se senten acceptats per la societat, tot elcontrari, es senten marginats i molt poc francesos.Altres actes que torben la calma en els païsosoccidentals són les onades de terrorisme islamista.Un 11 de setembre va marcar un abans i un després,al morir milers de persones a Nova York. Mésrèpliques d’aquests fets van succeir a altres ciutatstan importants com són Madrid i Londres. És aquíquan els ciutadans d’Occident es van sentiramenaçats a la seva pròpia casa. Es van sentir con-fusos, impotents i amb molta por. Qui podia causaruna massacre així? Grups islamistes radicals quecreixien sabent que hi havia un altre món, ple deluxes que ells mai podrien tenir. La seva únicaesperança era anar al paradís, a través de la mort,en nom d’Al·là, matant aquells que ho tenen tot i queno fan res perquè tothom ho tingui. Fins aquellsatacs suïcides, els països occidentals no es sentienamenaçats, sobretot Estats Units, la primerapotència mundial. Doncs bé, ara hi havia un proble-ma. De fet, hi era des de feia molt de temps, peròsembla ser que fins que els ciutadans no es van sen-tir afectats en primera persona, no se’n van adonar.Estats Units va reac-cionar com sol ferquan se sentamenaçat: demostrantla seva supremacia através d’una guerra,aquesta vegada al’Afganistan, a larecerca de Bin Laden.Espanya, però, sembla estar interessada en millorarla situació dels nostres veïns del Sud, començantamb el diàleg a través de l’Aliança de lesCivilitzacions. Penso que és un pas molt important,però les coses no s’han de quedar en un intent dexerrameca. S’ha d’actuar i de pressa. No perquèpodem córrer perill anant en transport públic, niperquè la immigració que arribi buscant un futurmillor actuï com ha passat a França, simplement perjustícia. Hem de deixar de pensar en l’individu ipreocupar-nos d’una vegada per totes pels altres.es. On s’origina el problema? Posant un exemple,doncs es tracta d’un país, que és una excolònia, enel que hi viuen dos ètnies, i una vol ser independent…Qui va colonitzar l’Àfrica? Els occidentals. Qui s’hapreocupat només de quedar-se amb els recursos delterritori i ha deixat els seus habitants a la mà deDeú? Els occidentals. Qui subministra armament alsseus exèrcits? Els occidentals. Qui no intenta pa-cificar la zona en conflicte? Els occidentals. Quino envia ajudes refugiats? Els occidentals. Qui no

Marina Ramon4t ESO A

fa absolutament res per ajudar aquesta gent i dormtan tranquil a la nit? Nosaltres, els occidentals, lagent del primer món, que ho tenim tot solucionat.Potser el màxim que direm serà: pobrets, posaremcara de pena cinc segons i continuarem menjantl’apetitós plat nadalenc, mentre aquella gent segueixallà. Tot això m’irrita. Sé que ens hem de començara moure si volem arreglar les coses. Els governs hande prendre mesures: eliminar l’amenaça de guerra,renunciar a l’ús de la força en les relacionsinternacionals i resoldre les controvèrsiesinternacionals per mitjans pacífics. També han dedeixar de vendre armes als països subdesenvolupatsi han d’enviar tropes pacificadores i ajudahumanitària als territoris en conflicte. A part detot això, s’han de millorarles condicions de vida delshabitants dels països pocdesenvolupats, perquè fetscom l’allistament de nens al’exèrcit en busca demillors condicions de vidai el terrorisme, vénencondicionats per la misèriaen què viu aquesta gent.Sembla que només les ONGs, a través del voluntariat,s’ocupin d’aquesta tasca tan important. Així, doncs,l’Ajut Oficial al Desenvolupament hauria de supe-rar àmpliament el 0,7% del PIB dels estats més rics,els quals, també, haurien de condonar el deute ambels més pobres. A més, els governs del païsossubdesenvolupats haurien d’evitar la corrupció,repartint els diners que rebessin amb criteri ijustícia. S’hauria de seguir amb la tasca de les ONGs,de les quals els governs n’haurien d’aprendre,ensenyant noves tècniques de conreu a lespoblacions d’aquests països, proporcionantmedicaments, mostrant els mètodes anticonceptius,etc. Però principalment es necessiten diners, perquèels seus habitants es pugin desenvolupar ambnormalitat i assolir algun dia no molt llunyà lesnostres condicions de vida. Per això, les empreseshaurien de deixar d’abusar dels seus recursosnaturals i crear nous llocs de treball als seus països,evitant en tot moment l’explotació. Si tot aixòs’aconseguís, estic convençuda que ens acostaríema la igualtat i al haver-hi educació, hi hauriallibertat. El terrorisme es reduiria notablement imoltes guerres no tindrien raó de ser.Per a mi, la pau no és simplement l’absència de gue-rra, sinó el conjunt de condicions que permeten in-validar la frase que diu: “l’home és un llop per al’home”. Crec, sincerament, que és qüestió de tots.Donem, com deia Lennon, una oportunitat a la pau.


<< El Sac >> 05-06

26

I ara era quan m’havia d’aferrar a la situació, ferel cor fort i representar el paper d’home valent.Però, sol no podia... si tan sols tenia 14 anys, novolia anar a la guerra! Hi havia altres nois de lameva edat que estaven molt neguitosos perquè ananta la guerra passarien a ser homes de veritat, deienque lluitarien per defensar la llibertat del nostrepoble. Jo suposo que era diferent... M’haguésagradat escapar d’aquella realitat i amagar-me,tornaria a aparèixer quan tot hagués acabat. Bé,ara m’havia de tranquil·litzar, anava a visitar l’àvia;ella estava molt malalta al llit amb insuficiènciesrespiratòries, si ella queia... jo, em quedaria buit iimmers en una soledat difícil de superar.

- Àvia, com està?- vaig dir mentre m’eixugavala suor del front.

- Em fa mal tot fill, però et veig angoixat.Què et passa?

- He rebut un missatge escrit vingut del’exèrcit, em demanen que m’allisti, però tincpor àvia- al dir aquestes paraules l’àvia vaobrir els ulls i la boca al mateix temps. Ellasabia què significava això, ja ho havia viscutamb el meu pare, i no volia passar per lamateixa situació.

- Des del fons del meu cor saps que emnegaria a què participessis en aquesta gue-rra, però l’exèrcit no deixarà quet’escapoleixis així com així. Yuncailo, séque amb 14 anys encara no has vist proumón, però has de lluitar, ho has de fer perTupac Amaru, el pare de la nostrarevolució!- va dir l’àvia per tal de motivar-me tot i que ella havia quedat benespaventada.

- Però ell va acabar morint, i tota la sevafamília també, m’esgarrifa la idea de pen-sar que a mi també em passarà.

- Ho sé. I a mi també m’esgarrifa. Ara, etsl’única família que tinc i els Déus saben quedonaria la vida per tu. Però fill, la mort deTupac Amaru no va ser en va. Abans haviaderrotat les tropes espanyoles a la batallade Sangara. I després de la seva mort, ensvan rebaixar la Mita, estaven abusantd’aquest impost! Tu escolta la teva àvia,Yuncailo, tens idea de com està la nostrasituació? Som pocs i ens hem d’unir pervèncer l’invasor. El nostre imperi està enperill.

Si això era veritat, si realment el nostre imperiestava en perill, jo no canviaria aquesta guerra. Amés, els espanyols estaven molt més preparats quenosaltres!

- No pateixis, Quetzalcoalt estarà ambtu i et guiarà pel bon camí!- em vainterrompre l’àvia amb una veu càlida iesperançadora. Ella sabia que era elseu deure dir-me allò, no volia pensarquè em passaria si em resignés a parti-cipar-hi.

Quetzalcoalt? Quina classe de Déu permetiaque tants nadius morissin? Quin Déu permetiaque els espanyols violessin les dones d’aquestindret? Quin Déu deixava que l’àvia estigués apunt de morir per una malaltia que no mereixia?Quin? Moltes vegades dubtava de la meva fequan veia tot el mal que es respirava a lasocietat, però l’àvia deia que gràcies a aquestsDéus jo existia... De sobte, Mama Runtu, la veïna,va entrar per la porta fent crits d’ofec idesesperació. Duia la cara bruta de llàgrimesseques, i d’altres, que tot just acabaven desortir a la llum per aquells ulls negres tanbrillants i penetrants. Quan ens va veure notenia paraules per explicar el que li acabavad’ocórrer. Tan sols va obrir la boca emetentun crit silenciat i es posà la mà al front. L’àviaestava atordida, i jo vaig sortir al carrer perintentar esbrinar alguna cosa, ja que d’aquellapobra dona n’estava segur que no sortiria niuna paraula. Un cop a fora, vaig veure enMaras, el fill de Mama Runtu, agenollat id’esquena a mi a unes vint passes. M’hi vaigapropar a poc a poc. De fet la curiositatm’erosionava els nervis, però no podia entendreper què els meus peus es ralentien. El teniaallà davant, el vaig cridar però no em va fercas. Ho vaig tornar a intentar, però res de res.Em vaig adonar que en Maras anava descalç iduia la samarreta mig estripada. Quan vaigavançar rodejant-lo per veure-li la cara... OhDéu meu!! En Maras era mort! No m’ho podiacreure! En aquell instant vaig adonar-me quehi havia una nota ensangonada al terra, la vaigllegir:

“ Per la present us informem senyora,que el vostre fill ha mort per atemptar contrala seva pàtria i no voler allistar-se a la lluitacontra els espanyols. En els dies que corren nopodem permetre que hi hagi una guerra internadins l’Imperi, tan sols desitgem trobar la pau iaixò només es pot aconseguir mitjançant la uniói la força.

L’exèrcit inca.”Era injust!! L’exèrcit desitjava trobar la “pau”.De quina pau parlaven?! Jo no entenia per paumatar a un nadiu. Pretenien que un nen de 13anys creés una guerra interna?! Quina

“Reflexió sobre la PAU i els seus beneficis”


<< El Sac >> 05-06

27

hipocresia! Per què els homes som així? Parlem depau mentre sostenim una espasa en la mà. Mai existiràla pau mentre hi hagi aquest afany d’aconseguir més,de ser més, d’arribar més lluny... El nostre beneficiindividual és més fort que l’harmonia entre perso-nes. Mirant el cel... descobria un altre món on lanatura s’entenia. El sol es posava d’acord amb lalluna per aportar-nos claror o foscor. Els ocellsvolaven formant una “V” per instint propi, que elsfeiaentendre’s. Els núvols o tots negres o tots blancsper ensenyar-nos un dia plujós o clar... El silenciinfinit captivava els meus sentits i em duien a unmón de despreocupació, un món lliure, un món depau.

Doncs, sí, al final ho vaig fer. Potser per por, o perl’àvia. Volia conservar la meva vida, i sona irònic,però potser viuria més anant a la guerra que no pasfent com en Maras. Però quan vaig arribar vaig que-dar atònit: gairebé tots estaven al voltant de la mevaedat. Ara estaria una setmana aprenent a utilitzarl’arc i les fletxes, i m’ensenyarien tot el que caliaper lluitar. Era un noi afortunat perquè poder lluitaramb l’arc era mol més còmode, significava que nohauria de lluitar cos a cos a la guerra, mantindria

una posició durantal combat iprobablement nosortiria ferit. Al capd’uns dies l’emociódels altres se’m vaencomanar i vacréixer en mi un odicap als espanyolsque abans no tenia,

potser perquè veia aquesta lluita molt llunyana a mi.En aquell moment em sentia valent, preparat peresforçar-me al màxim i defensar la meva pàtria. Vaarribar el dia, el desfici em pujava pels peus i emcobria tot el cos d’una tremolor inquieta. Mirava almeu voltant, per fi podia gaudir de trepitjar el front,on s’hi vivien més aventures i on t’havies de jugar lavida si calia. Sobretot això últim. Tot estava llest.

- Assegureu-vos que teniu tot a punt! Heu detenir clara la vostra posició. Que els Déusus acompanyin, soldats! Ho farem per TupacAmaru!

- Sí, senyor!!- vam fer tots amb un somriureal rostre.

Es van començar a escoltar els primers trets delsenemics. Estava amb els dits tibant la corda de l’arc,i la vaig deixar anar. La fletxa va sortir disparadaa una gran velocitat. Després, ja vaig perdre la por.Res no m’espantava, i era capaç de disparar sensepensar en res més que en matar l’enemic. No sé eltemps que va passar, quan, sobtadament, una bala

arribà a l’ull del meu company. Ell, va caure a terra.Els seus gemecs em produïen molta por iesgarrifança. Mai havia vist tanta sang!

- Ajuda’m! Si us plau ajuda’m! No puc veureres!- em cridava entre plors.

Jo no sabia què fer, no podia deixar el front, i siho feia, el capità s’enfadaria molt amb mi. Però novaig poder reprimir la tristor que em provocava eldolor que deuria sentir aquell pobre noi, que tambépodria haver estat jo. Vaig girar-me. Em sentia bé,havia triat guiant-me pel cor com sempre deia l’àviaque havia de fer, al cap i a la fi ell era del meubàndol. Tot d’una, una maleïda bala es va creuar enel meu camí, i em va impactar al cap. No vaig sentirdolor, ans el contrari, vaig sentir un alleugerimentque em va recórrer tot el cos. Vaig caure a sobredel meu company que ja era al terra. Les últimesimatges que recordo són les d’un company retirant-me del front de batalla dient “Un altre ha caigut,apartem-lo que ens deixi treballar”. I ara és quanpuc reflexionar. Ara em toca dir que em vaig equi-vocar. En realitat, en Maras no va ser un covardfugint de la guerra, va ser valent. Ell sabia queaquesta guerra no ens portaria enlloc, sinó que ensportaria a la pitjor mort desitjada. Les nostresllances no haguessin pogut de cap manera superarl’armament dels països europeus.

No crec que aquesta historia hagi servit per demos-trar la crueltat de la conquesta de l’Amèrica llatina,tampoc per explicar la mort d’uns adolescents, ni lapena d’una àvia al saber que el seu nét anirà a laguerra. Sinó que pensem sobre el que per nosaltresrepresenta la pau. La pau, aquella utopia tandesitjada però que mai hem pogut palpar. Mai hempogut dir “Ara vivim en pau”. No, som envejosos,irrespectuosos, egocentristes. El món no descansaràen pau fins que l’home no deixi de trencar-la. Noens entenem, però tampoc ens volem entendre. Noens respectem, però tampoc volem respectar lesnostres diferències, el que fem és abusar d’aquestesi d’una en fem la superior i de l’altra la inferior.Les normes són un invent i la nostra llibertat éscorrompuda. El nostre món mai podrà viure en pau,ja que la pau només és pau quan els homes no ladestorben.

Heus ací el final de la meva curta vida. On l’àvia, alcap d’una setmana de saber la notícia de la mevamort va acabar morint també. Potser de pena, potserde la malaltia. Però ben segur que de pau no en vatenir. Yuncailo Florian, però ara tan sols un vellrecord.

Annabel Garcia1r BTX


<< El Sac >> 05-06

28

NADAL A L’ESCOLA

Aquest curs 2005 – 2006 el Nadal ha resultat molt ben rebut a l’EscolaCervetó. Els alumnes de Primària es van dedicar principalment a realitzarcantates i, per altra banda, Secundària i Batxillerat,conjuntament, han centrat el seu treball en larecerca d’informació sobre els costums nadalencsarreu del món. A continuació, us explicarem ambmés detall la celebració del Nadal als diversos cur-sos:

Els alumnes d’Infantil i Primària van celebrar elNadal fent una sèrie d’activitats diverses per a cadacicle. Els alumnes d’infantil van fer una cantata,van preparar un berenar i finalment «van cagar eltió». Els alumnes de primària van preparar una altra cantata, seguint una histo-ria on els de sisè eren els narradors i els altres cursos van intervenir cantant.Després es van dividir en cicles per fer diferents activitats:

- Cicle inicial: els va venir a buscar un tren, mentre llegien diversos contes.- Cicle mitjà: van anar pels carrers de Granollers a conèixer l’ambient

nadalenc de la ciutat.- Cicle superior: els alumnes van anar a veure la cantata que oferien els de

1r i 2n d’ESO.Al finalitzar aquestes activitats van dedicar un temps a fer postals per donar-les als companys de la classe.

La celebració del Nadal per part dels alumnes de Secundària va consistir enl’assignació d’un país per a cada classe. Aquests van ser: Austràlia i Noruega a2n, Irlanda i Àustria a 3r i Holanda i Rússia a 4t. Cada curs es va haver dededicar a la recerca de la celebració del Nadal al país escollit, com per exempleles tradicions gastronòmiques, les tradicions en la decoració, les celebracionsespecials per als infants,... Tot això ho van mostrar mitjançant murals, exposicionsorals, representacions teatrals, vídeos, etc. El treball realitzat el van mostrarals altres cursos al llarg de tot el matí. Pel que fa a la tarda es van decidir a laTutoria quines activitats es farien. Algunes d’aquestes van ser: visionat depel·lícules, l’amic invisible, berenars, jocs de taula, etc. Els alumnes de 4t vanfer diferents postals per a cada grup de l’escola. Mentre la majoria d’alumnes esdedicaven a fer aquests treballs, els alumnes de 1r d’ESO realitzaven altres


<< El Sac >> 05-06

29

feines. Durant el matí van fer representacions teatrals sobre tradicions catala-nes, com per exemple, el tió, el pare Noël, l’Any Nou, els Reis, els Sants Innocents,d’entre d’altres. Aquestes representacions van ser visionades per diferents cursosd’ESO. A la tarda van oferir una cantata, preparada a les àrees de música i anglès,conjuntament amb els alumnes de 2n. A continuació, van fer un berenar i vancelebrar l’amic invisible. Durant aquesta tarda alguns cursos d’ESO van anar aveure el pessebre que oferien els alumnes de Batxillerat a la Biblioteca.

La celebració del Nadal a Batxillerat va conti-nuar amb la línia de l’ESO. Així, cada classe es vaencarregar de representar el Nadal d’un paísdeterminat. Els quatre països escollits van ser:Polònia, Mèxic, Itàlia i Perú. El dia 21 de desembrees van dur a terme diferents activitatsrelacionades amb el Nadal:

- 10 -11: els alumnes van mostrar als companys de 4t d’ESO el treball realitzatmitjançant murals i exposicions orals.- 11.30 - 13.30: a l’aula de música de primària van poder gaudir d’un festivalnadalenc organitzat, també, pels alumnes de batxillerat on van oferir monòlegs

i missatges nadalencs amb Power Point.- 15:30 - 17:30: els alumnes de 1r de Batxillerat es vandonar els regals de l’amic invisible i van preparar un berenarper a cada classe.

Paral·lelament, un grup d’alumnes d’ESO i Batxillerat varepresentar un pessebre vivent per a l’escolaEl grup que es va dedicar a l’escenificació del pessebre

vivent estava integrat pels següents membres: Joan Estapé, Guillem Rius, NúriaLlorens, Mireia Puig, Anna Fernández, Pau Gaitan, Xavi Vera, Jordi Suárez,Dani Raya, Laura Muñoz, Josep Vidal i Marta Torrellas.

Com hem pogut comprovar, tot el centre va gaudir amb les activitatsrealitzades per Nadal i només esperem que l’any vinent es rebin aquestes festesamb el mateix entusiasme.

Maria Bretcha, Meritxell Roura i Georgina Ramírez


<< El Sac >> 05-06

GRUPS DE MODA ENTRE ELS JOVES

Hem volgut donar a conèixer dos grups de música, Simple Plan i El Canto delloco, perquè són uns dels que estan més de moda en l’actualitat. A més, hemd’afegir que tots dos grups han tret nou disc aquest 2005-2006. Per una banda, El Canto del loco ha tret Zapatillas, compost per 13 cançons. Va ser publicat el 21 de juny i va entrar directament al número 1 de la llista delsàlbums més venuts a l’Estat espanyol. Zapatillas ja ha aconseguit dos discos deplatí. El Canto del Loco va presentar aquest treball en una gira conjunta amb elsHombres G, grup històric dels anys 80 i 90.

Per altra banda, Simple Plan va introduir en el món de la música un nou CDanomenat Still not getting anything.

Aquest 2006, tant El canto del loco com Simple Plan han realitzat un concert aBarcelona. Primer el grup espanyol va tocar a Girona el dia 17 de febrer, i el 9 dejuny a Barcelona. Simple Plan el dia 7 de febrer va actuar a Barcelona al Pavellóde la Vall d’ Hebron.

30

El canto del loco va néixer a Ma-drid, quan els seus fundadors Ivani Dani, es van conèixer a unaescola de teatre el 1994. El quartetmadrileny, formada per:Dani Martín (veu)David Otero (guitarra)Chema Ruiz (baix)Jandro Velázquez (bateria)

Els components de SimplePlan són els següents:Pierre Bouvier (veu)Chuck Comeau (bateria)David Desrosiers (baix)Sebastien Lefebvre (guitarra)Jeff Stinco (guitarra de plom)

Manel Badia i Marina Moratalla


<< El Sac >> 05-06

31

* Resol aquest jeroglífic:

E S Q U I M A L S A P L R T MG L O P R T F S N E G R E C SF R A N C E S O S D W Y X G PM F T H U O P S D W Q U I L TD F M E X I C A N S Q U E R AX G H Y J K M D S R S H K T FI P F O L R A R G E N T I N SN D G K E C H T F H T J D Y PE P T F R Y N D H J D Y N D NS F U P T V N D B A S G U I FO F N L R M A S S A I S F N PS R I T K F B H F A I R T N PA F S T R M D P G T R E S L OD P S A R B R E L P T N Y A LA T I F D S P R T F U L M B OA R A P F G T R S F A W E C ND F N S F R T S A P R D R T EG U S I L P O R T D E F E S SO G U I N M R T S D G F R S OT G U I L O P M N S S T R U S

* Troba el nom de 10 disfresses de Carnestoltes de la nostra escola:

PASSATEMPS

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v

w x y z + =⌧

Solució:


<< El Sac >> 05-06

32

* Dibuixa les línies que falten enaquest dibuix:(Pista: màquines que es troben en dues sales del’escola).

* Segueix les instruccions següents:

Uneix els punts que t’indiquem ,començant a comptar per la línia cen-tral superior i dirigeix-te cap a la dreta:(1,4), (4,7), (7,2), (2,5),(5,8), (8,3), (3,6), (6,1).

SOLUCIONS

* JEROGLÍFIC:

* SOPA DE LLETRES:

* DIBUIXOS:

· Esquimals· Mexicans· Argentins· Xinesos· Massais

· Tuaregs· Tunisians· Polonesos· Grecs· Francesos

Eloy Muñoz i Meritxell Roura

pOlvOrOns + pAstIssOs + SamArrEtEs + fEstIvaL =

MALLORCA


<< El Sac >> 05-06

HORÒSCOPS

CAPRICORN

Tu: Ets una persona molt reservada i ordenada amb les coses de l’escola.Amics: Recorda que sempre que vulguis tindràs als teus amics a prop per a poder jugar amb ells.Amor: Segueix sent tan afectuosa com ara per trobar el teu amor.Número de la sort: 1Color: Vermell.Et portes bé amb: Sagitari

AQUARI:

Tu: Tindràs molta sort enguany!Amics: Sempre hi són al teu costat perquè els dónes molt d’afecte.Amor: No tens pressa, però ja tens algú al teu cor.Número de la sort: 5Color: RosaEt portes bé amb: Verge

PEIXOS

Tu: Aquest any t’esperen grans alegries!Amics: Et faran una gran sorpresa! Surt amb ells sempre que puguis.Amor: Et trucarà, respon bé. Serà el teu dia!Color: VerdNúmero de la sort: 5Et portes bé amb: Aquari

ÀRIES

Tu: La teva alegria fa que els companys et vegin com una gran persona.Amics: Segueix tan generós com sempre, ells t’ho agrairan.Amor: Encara que no hagis trobat l’amor encara, tranquil! Allò que és bo, es fa esperar.Número de la sort: 7Color: NegreEt portes bé amb: Peixos

33

Laia AtanasioP3- B

Esteve Aymà1r ESO B

Jordan JuanP5-A

Laia CasasP4-B


<< El Sac >> 05-06

TAURE

Tu: Ets molt presumida i t’agrada molt anar sempre arreglada, per cau sar bona impressió.Amics: Aprofita les estones lliures per jugar amb els amics.Amor: Segueix somiant amb la persona dels teus somnis que arribarà!Número de la sort: 3.Color: RosaEt portes bé amb: Bessons

BESSONS

Tu: Ets una persona molt alegre.Amics: T’agrada molt portar la iniciativa i conèixer nous amics.Amor: Ets molt vergonyosa però saps el que vols.Número de la sort: 9Color: RosaEt portes bé amb: Taure

LLEÓ

Tu: Ets una persona molt extrovertida i modesta.Amics: Saps passar-t’ho bé amb els companys.Amor: Segueix lluitant per la persona que desitgis, l’ aconseguiràs!Número de la sort: 8Color: LilaEt portes bé amb: Àries

CRANC

Tu: Ets una persona esportista i riallera, continua així!Amics: Aprofita els amics al màxim, ja que no a tothom li agrada jugara futbol!Amor: Encara que no hi estiguis molt interessat, algun dia t’arribarà sense esperar-ho.Número de la sort: 5Color: BlauEt portes bé amb: Lleó

34

Joan Estapé1r BTX B

Eva MicheletP4- A

Júlia CuencaP4-A

Joan Giró1r ESO A


<< El Sac >> 05-06

SAGITARI

Tu: Ets una persona molt riallera i intel·ligent. Aprofita la teva intel·ligència, que val per a molt!Amics: T’agrada que els teus amics es diverteixin amb tu!Amor: Un amor intel·ligent et picarà a la porta properament.Número de la sort: 2Color: BlancEt portes bé amb: Verge

ESCORPÍ

Tu: Ets una persona molt bromista i fas riure als teus companys.Amics: T’agrada molt anar amb la teva colla d’amics.Amor: Ets tímid, però aviat trobaràs la teva mitja taronja.Número de la sort: 10Color: MarróEt portes bé amb: Balança

VERGE

Tu: Ets una persona molt divertida i t’encanta passejar per la natura.Amics: Encantes a tothom amb la teva alegria.Amor: Segueix ben feliç, com fins ara!Número de la sort: 5Color: VerdEt portes bé amb: Capricorn

BALANÇA

Tu: Ets una mica despistat, vigila que algun dia no et deixis el cap!Amics: Ets divertit i vius envoltat de bons amics. Cuida’ls!Amor: No desesperis, arribarà!Número de la sort: 4Color: BlauEt portes bé amb: Cranc

35

Albert Canal5è B

Adrià Sánchez2n ESO A

Gemma BatlleProfessora

Manel Badia4t ESO A

Laia Guarinos i Anna Jiménez


<< El Sac >> 05-06

El sac 0506

Education

Transcript of El sac 0506