341r quadrimestre 2010

ENTREVISTA

Enric Mirambell i Belloc,cronista oficial de la ciutatRACONS

Plaça Jordi de Sant Jordi

Gironaenamora

2 Editorial

a Girona del segle XXIforma part d’un móncomplex i convuls. Nopodem viures aïllats

d’aquesta realitat global, peròhem de ser capaços d’influir desde la nostra realitat local. Tenimper objectiu deixar a les genera-cions futures un món infinita-ment millor. Cal, doncs, aprofitarqualsevol ocasió per transformarles coses, per petita que sigui l'o-casió i per petit que sigui el canvi.S'han de posar en valor les fitesassolides. Tots els esforços hanestat necessaris; i fonamenten lanecessitat de perspectives eman-cipadores noves: cal ser fidels alfutur. La societat és més com-plexa, incerta i dinàmica que mai.Hi ha processos cap al progréshumà, i d'altres que porten l'em-premta de grans injustícies. Calreconèixer la magnitud dels can-vis, no banalitzar-los. I evitar ten-dències claudicants o només deresistència. Necessitem rebel·liacreativa, transgressió reflexiva,inconformisme constructiu. Lanova política arrela en valors

(autonomia, generositat), s'ex-pressa en actituds (senzillesa, res-pecte), reconeix identitats (lesdiferències estimulen, els vinclesrecomforten) i defensa els inte-ressos de persones i col·lectiusvulnerables. Hi ha moltes maneres de lluitarper un món millor, cadascunaaporta coses necessàries. Calreconèixer amb empatia lesopcions dels altres, posar en valormútuament formes d'acció, restar

oberts als aprenentatges. S'han deteixir ponts de diàleg entre relatsd'emancipació diversos. Calenmoviments socials transgressors,un teixit associatiu dens i arrelat,xarxes comunitàries amb vocacióde solidaritat, actors polítics igoverns honestos. I per damuntde tot, cal una ciutadania crítica,activista i responsable, perquècom deia el Pocho Lepratti, unaxarxa de formigues pot més queun elefant.

L

La Girona del demà la construïm avui

Núm. 34 - 1r quadrimestre 2010Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St.Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), LuisHerrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats deTaialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), laJunta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i laJunta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL3 OPINIÓ8 CIUTAT Vida Associativa

13 La Girona que jo estimo16 Girona, ciutat amb encant17 CONSELL G.G. Dia Internacional de la Gent Gran 18 ENTREVISTA Enric Mirambell i Belloc20 QUALITAT Gastronomia22 DE VIDA El factor “pobresa” en les catàstrofes

naturals23 El Centre de Distribució d’Aliments24 CULTURA La fesonomia de la Terra26 BARRIS La Plaça Jordi de Sant Jordi28 AHIR I AVUI Les cases de l’Onyar

3Opinió

S'han de transgredir de formacreativa les seguretats ideològi-ques heretades. Cap d'elles no potja capturar la complexitat delmón d'avui. Són moltes i moltcanviants les dimensions de lainjustícia (i les dimensions de l'es-perança). Cal posar en contactesensibilitats diverses per articularalternatives agosarades. Eines persuperar el consum insostenible, ladesigualtat de gènere i l'explota-ció laboral; l'especulació, la mer-cantilització de les necessitats i laxenofòbia. El futur, que nomésexisteix en la mesura que es rea-litza en el present, s’ha de basaren el dret de tothom a l'existènciadigna, i a partir de la qual cadascúpugui teixir autonomia i vincles,

des de l'ètica de la igualtat i lagenerositat solidària. Aquest futurno serà mai el resultat de cap uto-pia finalista elaborada per capcosmovisió política. Serà un pro-cés constant, sense punt i final.Les transformacions han d'acollirdinàmiques socials que no s'ex-pressen intencionalment en clauemancipadora, però que vehicu-len valors de solidaritat. La novapolítica necessita idees i valors.Però també emocions. Cal defen-sar principis amb somriures. Lesidees de fort contingut emocionals'han d'incorporar com a motorde canvis profunds: no és possibletransformar sense suscitar unmarc compartit d'esperança. I perdamunt de tot, no hi ha cap valor

superior a la vida. Mentre un solinfant mori per desnutrició omalària (en moren 30.000 al dia),mentre un sol adolescent siguiforçat a fer la guerra, serà unimperatiu dedicar tots els esforçosa impedir-ho, i a eradicar-ne lescauses. A la nova política no lihauríem de demanar massa, éstan imperfecta com qualsevolaltre aspecte de la vida. Noméshauríem d'exigir-li (d'exigir-nos,per tant) un altre món necessari:sense pobresa, habitable ara i enel futur, i amb llibertats reals pera tothom.

Joan Olóriz SerraTINENT D’ALCALDE DE POLÍTIQUES

SOCIALS I COOPERACIÓ

� CARTES

Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona

Benvolguda,Voldria manifestar-li la satisfacció que hem sentit la

majoria de gironins quan per fi es va desmantellar "elNiu", que tan deslluïa el nostre passeig de la Rambla.Aquella escala al bell mig de la ciutat era ni més nimenys que una andròmina. Crec que ningú ha entès

massa per a què ha servit aquesta construcció, apartde portar unes despeses que els ciutadans, al menysla majoria, creiem que han estat inútils i no han dut capbenefici a Girona, ans al contrari. Com que rectificardiuen que és de savis, la felicitem per haver fer des-aparèixer una construcció tan lletja com inútil.Atentament

Àngela Ferrer i Mató

Fotos: Juanjo Valeros

4 Opinió

urant l’última dècadadel proppassat segleXX, de l’Associació

d’Aviadors de la República(A.D.A.R.) se n’han fet socisfills o familiars d’ex pilots,amics d’ells, o simplemententusiastes amants de l’avia-ció, que no desitgen veurealgun dia del proper futurdesaparèixer l’associació, perfaltar els seus antics ex pilots de laRepública. En quedem poquíssims.Són relativament joves i un grupd’ells s’ha posat amb força a treba-llar en la recerca de víctimes nostresde la Guerra Civil i el franquisme,moltes d’elles enterrades en fossescomunes anònimes i properes acaure en l’oblit.El grup format per Antoni Valldepe-res Prades (vicepresident d’A.D.A.R.),David Iñiguez Gràcia i David GesalíBarrera (historiadors)i Isaac Mon-toya Salamó (investigador d’ar-queologia aeronàutica), té, a més dela seva forta voluntat i excel·lentpreparació, el suport unànime detots els socis d’A.D.A.R. en aquestdifícil treball de la recuperació de lamemòria històrica de les víctimes del’Aviació Republicana durant lasublevació militar antirepublicana ila dictadura franquista.Es porten fets ja molts actes perdignificar i homenatjar als pilots ialtres militars de l’aviació desapare-guts en el curs de les cruentes bata-lles de l’Ebre. Jo he tingut la sortd’haver-hi sigut convidat i poderparticipar en algun d’ells a Gandesa,El Molar, Darmós, Corbera d’Ebra iLa Sènia. Amb la seva recerca i pre-paració, i malgrat comptar amb labona predisposició dels pobles ons’han fet, sempre hi ha hagutmoments en què ha calgut dialogar

amb persones indiscutiblement dedretes que encara pensen si no seriamillor perdonar i oblidar el passat,per tal de no obrir les velles ferides,suposadament, per ells, ja cicatrit-zades. Recordo que en un acte que es féuen Defensa de la Pau, organitzat perl’Ajuntament de Corbera d’Ebre i alqual fórem convidats ex pilots del’A.D.A.R., ex combatents del Terçcarlista de Nostra Senyora de Mont-serrat, ex soldats de la “Quinta delbiberó”, dels dos bàndols, i altres.Acompanyats pel Sr. AquilinoComesa Vicente, alcalde de Corberad’Ebre, els convidats i molts veïnsdel poble vam fer un recorregut pelscarrers de la vila, conservats enrunes, com un viu record de lescruentes lluites que tingueren llocen aquest poble, que va ser ocupat iabandonat diverses vegades pelsdos bàndols de lluita.Posteriorment, durant la llargasobretaula després del dinar de ger-manor amb què ens va obsequiarl’Ajuntament de la localitat, vampoder dialogar els uns amb els altresi constatar que els que són d’ultradreta defensen, encara avui en dia,que l’alçament anomenat nacionalfou necessari per aturar el comu-nisme i la Unió Soviètica, com si nosabessin que el Partit Comunista eraen realitat molt minoritari quan va

tenir lloc el cop militar. Alfinal del conflicte, però, elPC sí que va ser mésinfluent com a conseqüèn-cia de l’ajuda rebuda per laURSS i Mèxic, els únics paï-sos que van recolzar laRepública.Els més conservadors es fanforts en la versió que sostéque el cop militar i la dicta-

dura foren una conseqüència del“fracàs o desastre de la República”,que requeria un cop militar que hiposés ordre. Deslliguen així el seumal anomenat “cop nacional” del 18de juliol de 1936, de la ja comen-çada guerra a nivell mundial entreDemocràcia i Feixisme. El seu “copnacional” fou liderat al principi pertropes estrangeres (la legió, les tro-pes marroquines, l’aviació nazi i ita-liana) que buscaven –i van trobar–un camp de batalla adequat per aprovar-hi el seu armament. Hein-kel-111, Fiats, etc.Volen ignorar, entre d’altres fets,que la República va ser l’època mésmodernitzadora que va existir a laprimera meitat del segle XX.L’adveniment de la República vasignificar un ressorgiment a la vidade tothom, en particular per alsjoves. De 1931 a 1934 jo vivia aTorroella de Montgrí, a casa d’unsamics dels meus pares. D’aquestsanys en recordo que a mi el dia se’mfeia curt; estudiava comerç a l’es-cola particular del Sr. Ribas, actuavaal grup teatral d’aficionats al CentreRepublicà, cantava a l’Orfeó Cantsde Pàtria, jugava a futbol amb la“Penya els 13”, amb els quals teníemla seu al Bar Gumà de la Plaça de laVila, i molts altres records que sem’acumulen. On és el desastre delque ens volien lliurar?

Memòria històrica

D

per Francesc Pararols

5Opinió

Reminiscències captives: Amistat per al record

per Enric Homet i Romà

mb el temps, el meu esco-lorit sis-cents s’havia aprèsde memòria el camí que

mena cap a Montjuïc, una urbanit-zació que s’ha anat consolidant alllarg dels anys i que jo havia vist néi-xer i créixer per raons poderoses id’amistat.D’aquelles barraques de poca consis-tència que ocuparen esforçadesfamílies vingudes de llocs ben dis-tints de la “rancia España”, es passàa dibuixar una visió de futur ques’hauria de poblar de cases unifami-liars i vegetació rica en varietats idelectances.Amb la intenció d’animar la solitudd’un lloc encara auster de vida, elspromotors optaren per obrir unamena de petit zoològic en unaesplanada a mig camí de la mun-tanya, dotant-lo d’unes graciosesmones i d’una parella de cérvols,femella i mascle, ell de mal tracteamb la parella i amb tothom que seli acostava, si no queies bé. Jo deviafer cara de bona fe i ens vam enten-dre. De tant en tant jo arrencavaalguna de les herbes que prolifera-ven pels voltants del seu recinte, benencerclat, i ell me les rebutjava oacceptava, i així vaig anar endevi-nant-li gustos, manyagues i tempsestacional plaent amb què podiatractar-lo. Vam arribar a compene-trar-nos tant, que jo hi pujava gai-rebé cada dia, a mitja tarda, i ell jam’hi esperava. Si algun dia haviadeixat d’anar-hi, al següent sem-blava menysprear-me.Les visites foren sovintejades duranttot l’any, fins al punt que vaig des-cobrir que aquests mamífers cèrvidsremugants i mascles, els queien les

banyes anualment, i a cada tempo-rada li tornaven a néixer amb mésvigor que en l’anterior i amb unapunta més alta, denotant l’edat perles noves protuberàncies nascudes.Feia goig de contemplar el vigor gai-rebé perceptible del nou naixementd’aquella cornamenta.Jo vaig creure que aquell any nopodia transcórrer sense sol·licitar-limolt amorosament que m’haviad’obsequiar amb una de les banyesja molt pesants i llargues que desco-brien els quatre anys de vida per lesosques exhibides.Fos com fos, durant una bona tem-porada el vaig mimar amb obsequisde pa sec i fruites silvestres d’unesmates properes al tancat i que ell jaconeixia bé, fins acompanyar-m’hiamb senyals eloqüents i satisfacto-ris. Com més m’exigia, també em

creia mereixedor de la més bonicade les dues banyes, la dreta, que jade temps es deixava tocar i amanya-gar com si ja fos mig meva.La intenció de vitalitzar el lloc noreeixí, es suprimiren les mones i laparella de cérvols, restant unparatge desolador per al record.En una festa major de la urbanitza-ció on hi assistia l’alcalde senyorJoaquim Nadal, s’acordà dedicarl’indret a Domènec Fita, primer esta-dant i prestigiós artista. Amb tot,fins fa poc no s’ha arreglat del tot,però l’espera ha donat excel·lentsresultats. Ara és un espai adient perla delectança, presidit per unaexcel·lent obra de l’artista.Felicitem a l’Ajuntament i als autorsdel projecte i l’execució, esperantbona conservació i que els assidusvisitants en gaudeixin plenament.

A

Una de les tantes trobades d’amistat entre l’autor i el cèrvid.

6 Opinió

s una de les maneres d'a-nomenar la nostra ciutat,encara que no sempre ha

estat així. Jo recordo que quan erapetita Girona era considerada unaciutat grisa i que fins i tot semblavaun lloc al qual s'enviaven funciona-ris com a càstig; era com una espè-cie d'exili, com anar a parar a un culde sac. Gràcies a Déu, la nostra"Gerunda", com era anomenada pelsromans, s'ha guanyat a pols unaaltra fama, i és reconeguda com unlloc on fins i tot és un privilegipoder-hi viure. Ara bé, potser cal-dria distingir entre els dos adjectiusque he posat com a títol.

GIRONA PETITA. És en realitat tanpetita? S'han incorporat al nucli del'antiga ciutat el que abans erenbarriades, com Palau, el PontMajor... el que abans eren els puntsque delimitaven Girona són aramolt més extensos, i no paren decréixer en tots els aspectes. Jo teniauna tieta que vivia prop de les Ger-manetes dels pobres i anar-hi sem-blava fer talment una excursió.Molts dies de festa anàvem ambaquests meus oncles a Montilivi, onhi tenien un mas amb uns petitsconreus i algunes gallines, conills..., idèiem que anàvem "al camp". Ara éspràcticament una part de la mateixaGirona. Els transports públics ajudena arribar a zones més allunyades,però cada cop la sensació de proxi-mitat vers llocs considerats abanscom "extraradi" és cada vegada mésminsa. I ara que arribarà el Trend'Alta Velocitat, Girona serà moltmés cosmopolita. Ara ja molta gentque treballa a Barcelona opta perfer-ho a Girona, perquè sí, davant

d’un lloc com Barcelona, encaratenim molts avantatges com a llocacollidor i que té ben a prop zonesper passejar i respirar un aire méspur. Pots anar a les Pedreres o SantDaniel sense gaire esforç ni trigartant de temps. Us imagineu el quetriga un barceloní per aconseguirdeixar enrere totes les autovies,carrers, places... per trobar unpulmó d'oxigen com podem fernosaltres sense massa esforç?Podem doncs encara presumir de"ciutat petita".

GIRONA BONICA. Ho és? Jo diriaque sí. La nostra ciutat té un encantespecial i que encara es podriaexplotar més del que es fa, turística-ment parlant. El nostre nucli anticés una veritable meravella. La nostraSeu és única en molts aspectes, l'es-glésia de Sant Feliu és senzillamentfabulosa, els carrers gremials, ElCall, tot l'entorn que configura l'an-tiga Gerunda és únic i irrepetible.Recórrer tota la Muralla és una pas-sada. Sembla talment que revius lesantigues lluites contra "el francès" ila teva imaginació pot volar i volar...Tants poetes han cantat les belleses

de la nostra Girona! I ben merescu-des que les té. Deixant una mica elcentre, que és formidable, l'Eixam-ple també té el seu encant, i nooblidem la Devesa, lloc privilegiatper trobar pau i tranquil·litat.També tenim un comerç ben viu iunes rodalies de somni. Podem asse-gurar, doncs, que Girona és "bella".Ara podríem posar allò de Girona"vella" i "bella", sense equivocar-nosgens ni mica.

ALTRES ATRACTIUS. M'he limitat aparlar de Girona ciutat, però heupensat que és una de les poques, sino gairebé l'única, que permet gau-dir de ben a prop de mar i mun-tanya? La nostra Costa Brava posse-eix un encant pràcticament únic anivell mundial, a més, la provínciade Girona també té unes bones pis-tes d'esquí pels amants d'aquestesport, i un llarg etcètera de belle-ses, que es poden gaudir sense haverd'efectuar grans desplaçaments.

CONCLUSIÓ: "Girona enamora",com diu ben explícitament la bellasardana que tots coneixem i gaudimquan la sentim.

LLAMBREGADES

Girona, petita i bonica

É

per Àngela Ferrer i Mató

7Opinió

Aquesta taula indica les retribucions als pensionistes,segons el Reial Decret 2007/2009 del 23 de desembre.Podeu veure com es desglossen les diferents categoriesde pensions i també l’import atribuït a cada categoria i

subcategoria.D’aquesta manera, podem veure clarament i d’un copd’ull la quantitat que és donada a les persones jubiladesi valorar la nostra situació econòmica.

PENSIONS 2010

PENSIONS – 2010 REV. 1%RD 2007/2009 de 23/12 (B.O.E. del 29)

TIPUS DE PENSIÓ AMB CC UNIPERS Sense CC

JUBILACIÓ 65 o més 725,20 587,80 557,50

Menor de 65 679,70 549,80 519,50

INCAPACITAT PERMANENT Gran invalidesa 1.087,80 881,70 836,30

Absoluta –total 65 725,20 587,80 557,50

Total 60–64 679,70 549,80 519,50

Total > 60 Malaltia comú 365,40 365,40 348,34

VIDUÏTAT 52% Amb 65 o discapacitat >= 65 587,80

Entre 60–64 549,80

Menor de 60 444,90

Menor de 60 + CF 679,70

ORFENESA Normal benef. 179,40

Menor 18 minusv. + 65 353,20

Absoluta benef. 624,30

FAVOR FAMILIAR Normal benef. 179,40

1 Benef. Més de 65 433,90

1 Benef. Menys de 65 408,60

PF Minusv. Més de 65 339,70

Minusv. Menys de 65 509,60

SOVI 375,70

LÍMIT SOVI + VIDUÏTAT 1.175,60

NO CONTRIBUTIVA 339,70

MÀXIM MENSUAL 2.246,20

LÍMIT D’INGRESSOS (sense patrimoni) 8.076,80 6.623,90

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL 633,30

IPREM 532,51

Límit viduïtat – 60 CF 5.699,70

Límit orfenesa + 18 (100% SMI *14) 8.866,20

Narcís Amagat

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Encara que patrocinat per l’associacióde veïns, el nostre Centre col·labora ipren part en el Curs de Teatre, que escomençà aquest mes de Març i queprepara algunes obres, que es repre-sentaran en diversos indrets de la nos-tra ciutat i que van deixant palesos elsentiments intergeneracionals que ani-men el Casal.Per altra banda, voldria fer esment detots els diferents voluntaris que, des del’àmbit cultural (per exemple els acom-panyats dels grups de noces d’or queensenyen i donen a conèixer la nostraciutat), els específics de campanyes(esclerosi múltiple, poma per la vida) iels fixes, que imparteixen classes iconeixements (francès, català, alfabe-tització, dibuix i pintura, cultura gene-ral, relax i respiració i tai-txi) que donenun caràcter especial al casal. Donentambé l’esperit de solidaritat i estima ala nostra gent, que veu, en aquestes

dedicacions, que poden tenir una acti-vitat com qualsevol ciutadà i no ésserdiscriminats per raó de la seva edat.Farem un petit parèntesi aquests diesde Setmana Santa, per carregar les

piles, com se sol dir, i anirem fent viacap a l’estiu per completar la tempo-rada de la manera més profitosa quees pugui. Endavant i ànim per conti-nuar.

És de creure que a hores d’ara la ins-tantània del company Antoni Culubretja haurà perdut vigència perquè s’ha fetrealitat un desig que s’eixonava dia reredia i mes rere mes. Amb tot, el goig haestat més sincer perquè el canvi, peresperat, es féu més celebrat.Ara bé, com totes les obres on interve-nim les persones s’eternitzen més delcompte, i si per una part aquest localprovisional va arribar a engavanyar alssocis que el tastaren (que també hemde fer constar que aviat molts vanabandonar esperant temps millors), ésperquè no reunia les condicions reque-rides en llocs de massificació humana. Van restar a l’espera socis i sòciesamb domicili proper al local, units perl’afició als jocs de taula, altres atretsper la premsa i, naturalment, el grupde puntaires i les classes de catalàquan no havien de deixar lloc als

alumnes mimats de la informàtica.Les altres activitats, tan interessantscom les anteriors, es van haver d’es-pavilar a sol·licitar lloc en altres localso bé esperar-se la tan bescantadaobertura.Tot s’ha aclarit, i aquell neguit s’ha fet

realitat en uns locals que compleixenels requisits esperats. Desitgem queaquest Esplai estrenat de “trinca” siguiben celebrat per la ciutat i pels noussocis dels encontorns, atrets per lesactivitats que s’hi practiquen i per d’al-tres que amb el temps en sorgiran.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

9Ciutat

La llar de Jubilats i pensionistes deVila-roja ha començat el 2010 ambmolta energia, sobretot pel que fa a lapreparació del Carnestoltes i altresactivitats que s’organitzen des de lallar i en les quals participen la gentgran del sector, els socis i les sòcies.Una de les primeres activitats quevarem preparar va ser el taller de cos-tura per fer-nos la disfressa de Car-nestoltes. Com cada any, en la con-

fecció de la seva disfressa amb lacosturera hi van participar unes 18persones. Posteriorment van partici-par a la rua comunitària del dia 6 defebrer, que va fer una sortida des delcentre cívic Onyar fins al pavellóesportiu de Vila-roja, on hi va haverxocolatada i ball per a tothom.El divendres 12 de febrer també hi vahaver un berenar amb ball per celebrarel Carnestoltes a la llar de jubilats i

pensionstes de Vila-roja.Des de la Junta directiva de la llar de jubi-lats i pensionistes de Vila-roja es valoramolt positivament aquesta nova etapa demajor participació, il·lusió i entusiasmeper a fer-hi més activitats. Cal destacar,d’aquestes activitats, els balls que s’or-ganitzaran mensualment els divendresper la tarda, les xerrades de l’espai salut iles sortides culturals i d’intercanvi ambgent gran d’altres sectors.

Durant aquest primer trimestre de l’any2010 hem continuat les nostres activi-tats després de l‘aturada de les festesde Nadal. Continuem els nostres cur-sos de manualitats, de gimnàstica demanteniment per a gent gran, el tallerde punt de creu i. ara que comença laprimavera, iniciem el nou taller dememòria. Tots els que hi estigueu inte-ressats us podeu dirigir al Centre CívicSanta Eugènia (972.24.51.11) i us hipodreu inscriure, si no pot ser per aaquest proper taller, sí que ho podreufer pels que farem segurament mésendavant.La nostra activitat que té més èxit és,sense cap mena de dubte, el ball queorganitzem cada dos diumenges a lasala d’actes de la Llar de JubilatsSant Joan. Ja estem començant a

preparar el gran ball que celebrarem,com cada any, el proper 24 de junycoincidint amb la celebració de lafesta de la nostra Associació. És ungran esdeveniment que atrau, fins itot, a molta gent de diferents barrisde la ciutat de Girona i també d’altres

poblacions veïnes. Quedeu convidatsi convidades, des d’aquestes línies, aassistir a qualsevol dels actes queorganitzem a la nostra Llar i que ensfaria molta il·lusió poder-los compar-tir i gaudir amb tots vosaltres. Us hiesperem!

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Juan Lara

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

VIDA ASSOCIATIVA

A l’esquerra ball a la llar de jubilats i pensionistes de Vila-roja. A la dreta, celebrant el Carnestoltes.

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Enguany la reforma de la salade ball i teatre i la posada aldia de les instal·lacions enshan alternat moltes de les acti-vitats de l’espai i, per poder-les dur a terme, les hem hagutde realitzar al Centre CívicSant Joan, que, gràcies a labona entesa que hi ha entreels dos centre, ens ha cedit elsseus espais, fins a la total fina-lització de les obres de reno-vació de l’esplai, que sesuposa que serà a principis del’any 2010.Serveixi també aquesta infor-mació per donar les gràciesuna vegada més al centre de pensio-nistes Sant Joan, que tan gentilmentens ha suportat i ens estan suportanttots els dies de la setmana i cada 15dies fins i tot els diumenges a la tarda.Les activitats que es van traslladar aSant Joan i que es tornaran a fer alCentre Cívic de Sant Narcís són lessegüents:- Gimnàstica de manteniment: es feiaels matins de dilluns, dimecres i diven-dres de 10 a 11h, com sigui que el

senyor Moisès Oliu vol deixar aquestaactivitat de la que en va ser impulsor,nosaltres acceptem aquesta voluntat ili donem gràcies per tots els anys queens ha dedicat fent de monitor ambmitja dotzena d’assistents, i que ahores d’ara són una munió. El substi-tuirà la senyora Teresa Micaló, peròenlloc de tres dies la setmana es farànomés dos: dilluns i divendres de 10 a11h.- Country i sardanes: es continuaran

fent dos dies a la setmana:els dimarts i els dijous de 17a 19h, a càrrec de la senyoraTeresa Micaló.- Tai-txi, a càrrec del senyorRosend Masgrau, els dimartsi els dijous de 10 a 11h.- Esbart Dansaire: els assa-jos seran els dimarts i elsdijous de 19 a 21h.També val a dir que els diu-menges, de forma quinzenal,de 19 a 21h, es farà el ball,sempre amenitzat amborquestra en viu, que es pro-cura que sigui accessible, enla mesura del possible, en

allò que afecta a la part econòmica i amés a més, que s’ajusti al gust delpúblic assistent, ja que ells són elsentesos.Esperem que l’acabament de les obress’ajusti a les previsions que es van feren el seu dia i puguem tornar ambtotes les activitats a casa nostra, donatque, a més de les assenyalades, n’hiha d’altres que es fan i es faran com espuguin i amb bona voluntat. Així hoesperem.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

L'Associació del Casal de la Gent Grande la Vall de Sant Daniel és una Asso-ciació sense cap ànim de lucre, la fina-litat de la qual és la de donar el màximsuport als associats, oferint tota classed'activitats lúdiques, amb l’objectiu desensibilitzar i fer reflexionar sobre elsmoments que viu la gent gran, i queaquests moments ens aportin a totsuna il·lusió per passar-ho el més bépossible.En un moment o altre, tots tenimnecessitat de crear un estri amb mate-rials diversos que ens engresquin arealitzar quelcom que hagi sortit de lesnostres mans, però tenim por de sen-tir-nos fracassats, i molts cops no hofem; per això, els tallers de manualitatsens serveixen per vèncer aquesta porde fer el ridícul i deixar-nos anar, i

sobre tot desenvolupar la nostra imagi-nació, encara que moltes vegadespugui semblar un impuls infantil. Aquesta activitat és una eina importanta cada Casal per estimular la creativi-

tat, la mobilitat de les mans i fer treba-llar el cervell. Les activitats més desenvolupades deltaller són el gimnàs de manteniment iles manualitats.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN VALL DE SANT DANIEL La Junta de l’Associació

11Ciutat

Ja hi tornem a ser amb el carnaval (ila feinada que porta...però que es fade gust). Aquest any l’associació de Jubilatsde Taialà ens hem disfressat de xine-sos i xineses, i tot xino-xano ja ensanem acostant a la primavera, encaraque aquest any l’hivern ens ha fet un

bon comiat amb la nevada del 8 demarç; per cert que el nostre barri vaser dels que va patir la falta de llumunes quantes hores, cosa que ens faveure que depenem molt avui en diade l’electricitat. Ara ja hi ha moltescases que no tenen ni una espelma amà ni una ràdio amb piles, i ni tan

sols poden escalfar un got de llet,sense llum. En fi, aviat ens començarem a queixarde la calor... i tot això quedarà enrere.La nostra associació està a punt perfer l’assemblea general de socis iaquest any toca eleccions de junta, jaus explicarem com ha anat!

VIDA ASSOCIATIVA

Com ja varem comentar en elnúmero anterior de la revista, elfet de disposar de dos locals enspermet, sobretot els divendres,organitzar uns actes culturals irecreatius, a més de les activitatsnormals dels dilluns i dimecres. Aquest any hem gaudit amb elconcert del Grup Esplai de flau-tes dolces, ben dirigit pel Sr.Homet i el Sr. Viader, que sempresón molt benvinguts. Igualment hem pogut escoltarunes conferències molt interes-sants: el Sr. Antoni Coll va parlarde “Records de Girona Vella”; elSr. Jordi Dalmau de la RevolucióIndustrial a Catalunya; el Sr. JoaquimRosa va explicar molts detalls del Camíde Santiago, sobretot els itineraris desde Girona; i la Sra. Dolors Condom varecordar a M. Àngels Anglada.

També han agradat molt els recitals depoesia, a càrrec dels Srs. Lluís Corre-dor, Salvador Fornés i Narcís Mansó,aquest últim amb boniques fotografiesde Mallorca i de flors.

Volem aprofitar aquest espai per donarles gràcies a totes aquelles personesque col·laboren amb la nostra associa-ció. Fins aviat!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Pitu Caicedo

Aquest anyens hemdisfrassat dexinesos ixineses.

Un moment del concert del Grup Esplai de flautes dolces.

12 Ciutat

A Josep Pujol Serrat Incansable col·laborador illuitador del Pont Major

Pel nostre Centre Cívic del PontMajor i carrers del mateix barrisempre veurem a Josep Pujol. Unhome que sempre ha estat i estàal servei desinteressat del nostrebarri. Des de la nostra associacióli volem agrair la seva col·labora-ció altruista que sempre ha apor-tat en bé de la comunitat. A partde les activitats setmanals queorganitza amb “La Unió” tambéha tingut cura del cementiri, el diadel càncer sempre està postulantbanderoles i cintes en benefici dela Creu Roja, i col·labora tambéamb el Club de Futbol “El Pon-tenc” cobrant els carnets de socid’aquesta entitat esportiva, etc.És una persona molt popular iapreciada per tots els veïns d’a-quest barri. Al Centre Cívic sem-pre el veiem disposat a ajudaramb el que calgui, sobretot elsdijous, ja que és el primer de venira posar les cadires per les activitatsdels soci, i també tots els dissabtes,que hi ha ball.Des de l’Associació de Jubilats LaUnió del Pont Major rendim aquestpetit homenatge a Josep Pujol per laseva contribució i dedicació en bé delbarri i per la seva lluita diària i granhumanitat, que a més ha fet que esguanyés l’estimació de tots els veïns.Gràcies Josep.

Passarel·la de Models i VarietatMusical a càrrec de la Coral deJubilats de Taialà

El passat dijous dia 25 de març, i coma programació de les activitats queorganitzem l’agrupació de Gent Gran“La Unió” des del Centre Cívic del PontMajor, es va celebrar un passi demodels a càrrec dels jubilats de Taialà.Els vestits eren tots confeccionats

amb paper, amb una varietat de colorsi bon gust que va entusiasmar alpúblic que varem assistir a la desfi-lada. Tot seguit varen actuar variscomponents de la coral, que ens varenfer gaudir amb un repertori de can-çons que va fer feliç al públic. Finalit-zat l’acte es va servir un pica-pica.Des d’aquestes línies volem agrair alsnostres companys jubilats de Taialà laseva col·laboració desinteressada ifins a una altra. Moltes gràcies.

Amb l’arribada de la primavera i delbon temps, floreixen també les ganesde sortir i de fer coses. Per aquestspropers mesos tenim preparades unmunt d’activitats: des de tallers desabó artesanal, de cuina solar, demanualitats, gimnàstica mental,cuina de temporada, ball, sortides alteatre, itineraris i sortides de sende-risme, visites a exposicions, xerra-

des..., i la nostra festa, la celebracióde la Diada de Sant Jordi. Aquestany, però, és una celebració encaramés especial, ja que celebrem unaniversari: El Club compleix 30 anysde la seva obertura, i és per això quecelebrarem la Diada de Sant Jordidurant tota la setmana... Des d’aquíus volem animar a tots a venir-hi,doncs es duran a terme un seguit

d’activitats i mostres que ben segurus agradaran. Dins la setmana fes-tiva, dir-vos que el dimarts dia 20d’abril el nostre grup de playbackestrenarà el seu nou espectacle, unafunció que fa dies que preparen i queestarà farcida de sorpreses i de bonsmoments, segur que ens deixa a totsbocabadats!!! I no cal dir que hi esteutots convidats.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis HerreraVIDA ASSOCIATIVA

CLUB SANT JORDI DE GIRONA Imma García

A dalt,passarel·la demodelscelebrada el 25de març. Al’esquerra elnostreentranyablecompanyJosep Pujol.

13Ciutat

Segur que només de llegir el títolmolts haureu pensat: “això es un lli-bre”, i no us heu equivocat. El que vaser el meu primer llibre és part detota la Girona que estimo, per aixòparlar de Girona és pensar en el lli-bre, recordar tradicions, enyorar elque he conegut, tot plegat es trobadins de “La Girona que jo estimo”.Potser he triat aquest títol perquèjustament aquest tres d’abril s’hancomplert vint anys del seu naixe-ment.Quan fullegeu aquest Roure ja hau-rem donat la benvinguda a una novaprimavera, on les flors estaran en elpunt àlgid d’esclat de floriment. Tin-drem un nou mes de maig, anome-nat el mes de les flors, que ens tru-carà a la porta farcit de records d’in-fantesa que ens fan somiar i tirar lapel·lícula enrere. Recordarem aquellmes de Maria, on al col·legi fèiemaquells altars amb ampolletes devidre que folràvem amb el paper deplata de les teules de xocolata; lesnenes que tenien la sort de viure ales Pedreres o bé que a casa sevatinguessin una mica de pati o hortetsempre tenien alguna flor per portari algun lliri... He de reconèixer quem’hagués canviat per elles mésd’una vegada, per què? Per quèquan ets petit fa tanta il·lusió portarflors a les monges o la senyoreta?...jo també li’n demanava a la mare,però eren temps difícils i si en voliame les havia de comprar i eraimpensable. una vegada que em vacomprar un ramet petit no sabia elque em passava de contenta, la pla-teta amb les estampes totes dife-rents, el blau del cel, la lluentor delsol, les comunions amb les nenesvestides de blanc, símbol de puresa iinnocència... talment semblaven

angelets vivents; l‘olor de les flors, lanebulosa amb les seves diminutesflors blanques... tot plegat ara és unmunt de sentiments i records quetenim a flor de pell quan arribenaquestes dates.Deien que varen prohibir els vestitsllargs per la ostentació que repre-sentaven i perquè després aquellvestit no servia per res, però ara elque els hi compren per carnavaltambé és per un dia! Penso que les

mares d’abans cosien més i moltsvaren ser arreglats per poder portardesprés els diumenges. A mi me’l vafer la mare i, a més, el tinc intacte:potser el va guardar perquè jo novaig tenir dies de festa, ja que ellssempre treballaven, diumengesinclosos. Aquell canvi a hores d’arano el tinc assumit, davant els exces-sos que fan actualment: a mi el ves-tit no em va condicionar la comunióper res; passats més de 55 anys elque recordo: és l‘impacte que vaigtenir en entrar a l’església i veure elsmeus pares, que sempre treballaven,i estaven allà per mi, i la cançó quecantaven les monges. Només d’es-criure-ho se m’esborrona la pell.Girona té una connotació especialamb les flors, i si a més un té la sort

La Girona que jo estimo

“Parlar de Girona ésrecordar tradicions,enyorar el que heconegut”

14 Ciutat

que vaig tenir jo de néixer, créixer,passar tota una vida al Barri Vell, iser testimoni directe de les tradi-cions més entranyables recordareml’Exposició de Flors, mai més ben dit,amb Sant Pere de Galligants, SantDomènec, la Catedral, els BanysÀrabs, Sant Nicolau... ara tenim un“Temps de Flors” per contemplar unaGirona decorada racó a racó, onmolts descobriran pedres o indretsinsospitats i alguns enyorem aquelladiversitat de rams de roses que mol-tes gironines cuidaven amorosa-ment al llarg de l’any per portar-lesa la Maria Cobarsi i decorar algundels Claustres de la nostra ciutat .Els que tenim uns quants anysempalmàvem gairebé el mes deMaria amb la gran festa del Corpus.Allò era un esdeveniment farcit detradició i ens convertia aquestaGirona que jo estimo o aquesta quea tots ens enamora en un espai on esbarrejaven la pedra, les olors, lesflors, els colors, la música... era unesclat de festa on la gent aprofitavaper posar-se d’estiu a primera horadel matí, la confecció acurada de lescatifes que es perfilava al damunt deles llambordes, els cistells de ginestai la seva olor, els paperets que els

nens venien amb unes capses decartró penjades al coll amb un cor-dill, les serpentines que creuavend’un costat a l’altre de carrer for-mant un bonic trenat per enaltir laprocessó i el pas de la Custòdia, tanesperat, amb aquella devoció queemocionava, amb les fileres de semi-naristes, nens, joves, homes, i finsl’any 1954, que és l’any en què lavaig fer jo, i sortien les nenes quehavíem fet la primera comunió; l’À-liga amb el colom a la boca, elsgegants, els capgrossos, els soldatsfent el cordó, l’entranyable Periquin,que ens deixà fa un temps, era elPorrer de la Catedral, amb els seusbucles blancs obrint la processó. Tot aquet cúmul de records em van,portar l’any 1994, a ensenyar alsnens i nenes què es feia quanaquesta bonica festa sortia al carreri es celebrava el mateix dijous. Tot ique no vaig tenir el goig de que sor-

tís la processó vaig recuperar la tra-dició de fer les catifes de flors, orga-nitzant un concurs i ensenyant-losel que fèiem quan érem petits. Vaser emocionant, doncs era obert atota la ciutat i hi participavencol·legis públics i privats des del méspetit al més gran, associacions i moltmés. El més gratificant és que, perun dia, uns als costat dels altres, totsérem iguals, l‘emoció que tenien elnens, l’èxit esclatant dels turistes,que es trobaven un Barri Vell ple demainada i grans omplint les catifespètal a pètal i flor a flor, la gran par-ticipació i poder involucrar-hi lanostra gent gran de la ciutat per dirque els petits encara necessitem delsnostres avis. Això era molt impor-tant per a mi, teníem gent de L’Es-perança, algun casal i geriàtrics quedesfullaven fulles amb il·lusió; lacolla de bastó... any rere any va sertot un esdeveniment que va finalit-zar el 2000 per motius personalsmeus i ningú ho va seguir.Ara, passats deu anys, tinc la satis-facció que tot i que encara es cele-bra el diumenge, almenys aquetsdarrers anys la processó arriba fins aSant Fèlix, fet impensable anysenrere, parlar de Girona m‘excita iem colpeja el cor, i no pararia de dirals quatre vents que Girona m’ena-mora i penso que el que arriba defora, tot i que de moment sol tenirmala entrada, després el difícil essortir-ne.

Girona sota la neu

A pocs moments de cloure aquestarticle em trobo amb un esdeveni-ment que des de petita m’embogeixquan passa, i és veure nevar. Potserés perquè formo part de les genera-cions que no hem tingut a l’abastpoder gaudir d’aquest fenomen queens ofereix la meteorologia. Les

“Ara tenim un Tempsde Flors per contemplaruna Girona decoradaracó a racó”

15Ciutat

previsions de diumenge alvespre per dilluns són demolta neu. És dilluns 8 deMarç, i sembla que dematinada ha caigut aiguagelada a les teulades, s’hipot veure un polsim blanc...no ho puc evitar, em posonerviosa. El nen que portodins es desperta i penso:“nevarà?”. És difícil, aGirona ho fa en comptadesocasions. Faig unes truca-des que tinc pendents i enun tancar i obrir d’ulls veigque comença a nevar. Lail·lusió m’envaeix; potsersóc una mica egoista, nosurto de casa per res, solsper anar a l’hospital. Lagent gran que ha de transitar tindràproblemes i els que han d’anar atreballar també. De sobte em vénena la memòria imatges que ens pas-sen per televisió dels llocs on neva iveig la il·lusió dels petits, inclús lacara d’alguns grans, i recordo la ditaque diu “año de nieves año debienes”... Sembla que quan neva lescollites són millors, hi han millorsfruits i, en general, és un bon any.Des de petita que ho he sentit a dirsempre.Estem a mig matí i la neu ara sí quecomença a quallar. Em semblaimpossible veure la Girona que joestimo vestida per aquest mantellblanc que cau amb serenor i ambsilenci, sense fer fressa, com aquellqui diu, quasi de puntetes, sols unamica de ventijol empeny la neu d’uncostat al altre, veurem aquestaimatge de pessebre que ens deixaembadalits quan ha nevat en con-templar-la? Acabem de dinar. Hemvist les notícies, diuen que conti-nuarà nevant intensament. La cosaempitjora: just en acabar la cuinaens treuen la llum i quedem sense

televisió ni res de res... he de deixard’escriure, la neu segueix caientamb força i dignitat. Arribem a laprimera nit, una nit diferent, quieta,silenciosa, amb el cel color de neu.Catalunya està sota els efectes d’a-questa gran nevada. Molts estemsense llum, les carreteres estan ple-nes de gent atrapada dins els cotxes,la ciutadania comença a mostrar laseva desesperació... han passat cincdies i, pel que estan dient per laràdio, encara queda algun sector degent que no té llum. Pel que hem

viscut, el que hem sentit i hem visttots aquets dies, no tinc cap dubteque aquest 8 de Març del 2010 pas-sarà a la història per la magnitudd’aquesta nevada, per això he cre-gut oportú que quedés plasmat enaquest Roure aquesta petita crònicaamb alguna imatge de la nostra ciu-tat que fins i tot coberta de blanc ésuna Girona que enamora .

Mª Carme Ribas i MoraPresidenta dels Amics dels

Gegants de Girona

16 Ciutat

Girona, la ciutat dels quatre rius, téun magnífic conjunt monumental, elBarri Vell.Una passejada pel Barri Vell us per-metrà gaudir de més de dos mil anysd’història. Perquè Girona te això:una mida humana i que es potconèixer sense presses, sense multi-tuds. Aquí tot es troba a quatre pas-ses. Us convidem a una llarga passejadapel Barri Vell. De dia i, si podeu,també de nit. A recórrer el laberintde carrerons del Call, l’antic barrijueu, i imaginar com era la vida de lacomunitat jueva que hi va viuredurant l’edat mitjana. A arribar finsa la Catedral pujant els norantaesglaons de la monumental escali-nata barroca, a visitar l’església deSant Feliu, els Banys Àrabs, elmonestir de Sant Pere de Galligants,a gaudir dels petits detalls de lesfaçanes i les voltes, dels jardins, itambé de la vida quotidiana de laciutat. A visitar els edificis que araalberguen facultats i serveis de laUniversitat de Girona, un exemplede la integració de les necessitatsactuals dins d’edificis de gran valorhistòric.I cal pujar una mica més amunt.L’antiga muralla s’ha convertit en unmagnífic passeig aeri que permetadmirar l’excepcional paisatge queenvolta la ciutat: dels boscos de lesmuntanyes de les Gavarres a l’espec-tacular barrera dels Pirineus. Però Girona és molt més que pedresmil·lenàries. És també vida i activi-tat. L’oferta comercial és àmplia: desde les tradicionals botigues fins a lamodernitat dels millors dissenyadorsnacionals i internacionals, perfecta-ment integrats en l’entorn medieval. Girona és també una ciutat que viu

per la cultura: sis museus ambcol·leccions diferenciades i que con-serven peces úniques, gran varietatde sales d’exposicions, centres cultu-rals i centres cívics, biblioteques, imolts festivals i esdeveniments detot tipus al llarg de l’any. Per gaudir de més emocions us con-videm a assaborir la variada ofertagastronòmica. Hi ha restaurants pera tots els gustos i exigències, amb elsmillors ingredients que arriben delmar i de la muntanya: les gambes dePalamós, la vedella de Girona, l’em-botit de la Garrotxa, la poma del’Empordà, les hortalisses de laplana, preparats amb la millor tradi-ció de la cuina catalana, o amb lesinnovacions de la cuina d’autor. Irecentment inaugurada, l’Aula Gas-tronòmica, un espai únic, dins delMercat del Lleó, on fer tallers, acti-vitats i conèixer de la mà de granscuiners les principals tècniques, elsingredients autòctons i les gransreceptes que han fet de la gastrono-mia gironina un referent mundial.A Girona sempre hi trobareu unabona raó per venir-hi: activitats

lúdiques, esportives, culturals, gas-tronòmiques... No us podeu perdre Girona, Tempsde Flors, al mes de maig, una granexposició floral que envaeix elscarrers, els patis, les botigues, i queengalana tota la ciutat amb les olorsi els colors de la primavera. Demos-tracions culturals de primer ordre,com el Festival de Músiques Religio-ses i del Món, o el Festival de Tem-porada Alta, o el Festival de Cinema,omplen d’artistes de renom interna-cional els programes d’aquests esde-veniments. Visites teatralitzades ifesta dels Setges Napoleònics, festesdel Tarlà i la primavera, Festes i firesde Sant Narcís... la ciutat aprofitatotes les ocasions per viure la festa ioferir activitats per a tots elspúblics.I com que la ciutat sempre sorprèn idóna per a molt més, també tindreumoltes altres raons per tornar-hi.

Cristina Alsina i ConesaTinent d’Alcalde de Desenvolupament

Local i Promoció de la CiutatAjuntament de Girona

Girona, ciutat amb encant

17Consell G.G.

l proper mes de juny de2010 tornarem a celebrar elDia de la Gent Gran, que

aquest any serà el dimecres dia 9, alTeatre Municipal de Girona.Estem molt satisfets de poder-vosconvidar a la tercera edició d’aquestafesta, que aquest any s’organitzaamb la col·laboració de les diferentsAssociacions de Gent Gran de Gironai, sobretot del canvi d’emplaçament,que creiem que farà que molta gents’animi a participar-hi.Com cada any, s’han programat unmunt d’activitats que esperem queus agradin i que encara no podemreproduir ja que estem acabant d’ul-timar els detalls per tal que tot surtimolt bé i tothom gaudeixi d’aquestdia.Els tiquets per a l’assistència a l’actees repartiran a partir de la segonaquinzena de maig.Consell Municipal de la Gent Gran

Consell Plenari de la Gent Gran

Aquest passat dia 24 de març es vacelebrar el Plenari del Consell Muni-cipal de la Gent Gran de la ciutat deGirona, que va comptar amb la pre-sència de l’alcaldessa, Anna Pagans, idel tinent d’alcalde i regidor de l’À-rea de Polítiques Socials i Coopera-ció, Joan Olóriz.Després de donar per aprovada l’actade la sessió anterior, es van resumirles tasques que s’estan duent a termedes de les diferents comissions delConsell. Es va fer un èmfasi especialen l’evolució que ha anat seguint “ElRoure” tant aa nivell de qualitat compel fet que finalment arriba atothom a l’hora que toca, que erauna reivindicació que ja venia de feiatemps. Un altre punt fou l’explicacióde la segona edició del Dia de la Gent

Gran celebrat aquest passat octubre,promogut pel Consell Municipal dela Gent Gran, i que fou un èxit.Tant l’alcaldessa com el tinent d’al-calde van reconèixer especialment labona tasca que s’està portant aterme des de les diferents comissionsdel consell i van encoratjar als seusmembres a seguir endavant amb lesseves tasques de la manera que hoestan fent.En el torn de precs i preguntes, nopodia ésser d’altra manera, va sorgirla numeració dels carrers, així com

una reivindicació d’organització dela ciutat, per causes meteorològiques(provinent de les residències d’avisde les ciutats) a conseqüència de lagran nevada que va caure.Finalment només donar-vos les grà-cies per la vostra col·laboració i usencoratgem a seguir treballant o aincorporar-vos a les diverses comis-sions per tal de poder seguir portanta terme tot el que es promou des delConsell Municipal de la Gent Gran.

Consell Municipal de la Gent Gran

9 DE JUNY

Diada Internacional de la Gent Gran

E

18 Entrevista

-Vostè que és el cronista oficial dela ciutat, Girona també l’enamora?- Home, sí!- Per què?- Perquè té molts valors positius i témolts aspectes agradables i interes-sants, com per exemple, el Barri Vell,les restes de l’estada dels jueus, laDevesa, Sant Daniel, etc.- Quan va ser el nomenament?- L’any 1987, quan em vaig jubilar.- I quines obligacions comporta

aquest títol?- Doncs que a vegades em demanencol·laboracions i em costa de fer-les,però em recorden el títol i ho faig.De fet, això m’ha fet viure la jubila-ció d’una manera molt activa.- Que li demanen moltes col·labo-racions?- Sí, moltes!- Així li agrada tenir aquest títol?- Molt! Extraordinàriament.- Vejam… Vostè creu que Girona

era grisa i negra, com diu un lli-bre?- Sí i no… També tenia molts aspec-tes positius, a més de grisa i negra.Jo no vaig pas viure oprimit.- I quan el van nomenar directorde la biblioteca, quants llibres hiva trobar?- Al principi hi havia els fons de ladesamortització i poca cosa més.Amb tot, hi havia un centenar demanuscrits i uns cent cinquanta

L’Enric Mirambell i Belloc va néixer aGirona i després d’estudiar a la Facultat deLletres de la Universitat de Barcelona va sernomenat ajudant interí amb caràcter gra-tuït de l‘institut de la nostra ciutat, sensecontracte ni seguretat social. L’any 1954 vaestar tres mesos a Madrid fent oposicions,aconseguint una plaça al “Cuerpo Faculta-tivo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueó-logos”. L’any 1958 va ser nomenat per opo-sició professor de la Normal i el 1963 vapresentar la seva tesi doctoral sobre la his-tòria de la impremta a Girona. El 1966 vaser escollit director de la Casa de Cultura,càrrec que tenia annex el de director de labiblioteca de la que s’havia encarregat quanaquesta encara era a l’institut de la Força.Quan era Delegat de Cultura del Govern deMadrid va autoritzar la sortida de El Puntl’any 1979. Finalment, l’Ajuntament el vadesignar cronista oficial de la ciutat, títolque li fa viure la jubilació d’una maneramolt activa.

Enric Mirambell i Belloc

És el cronista oficial de la ciutat, ha estat director de la Casa deCultura, va autoritzar la sortida de El Punt i diu que també estàenamorat de Girona

Fotos: Jordi S. Carrera

incunables. Llavors la bibliotecaestava a l’institut del carrer de laForça, no tenia telèfon i la correntelèctrica elèctric era de norantavolts, cosa que amb prou feines etpermetia llegir.- Però vostè deu haver llegit moltsllibres a la seva vida?- Ui! És impossible de saber-ho…- Quins eren els seus temes prefe-rits?- Els referents a Girona.- I quants llibres ha escrit, vostè?- No ho sé… El primer va ser “Lahistòria de la impremta”, Quatrevolums editats per l’Ajuntamentque recullen els meus articles alsdiaris. A més, vaig fer una petitahistòria de la biblioteca, una bio-grafia del professor Fèlix Casellas,un opuscle sobre la comarca..- També tenien diaris a la biblio-teca?- Sí, teníem una bona col·lecció dediaris i revistes…- Algun diari molt antic?- Sí, teníem La Gazette de Girona del’any 1787…- Caram! Devia ser un dels mésantics d’Espanya…- Sí, aquest es va publicar aquí.- Era l’antecessor del Diari de

Girona actual?- No, aquest ha succeït a un altrediari del mateix nom de l’any 1889,encara que d’una ideologia bastantdiferent.- I les revistes d’on eren?- De diferents llocs… Les que s’edi-taven a Girona les teníem perquèeren les que corresponien al dipòsitlegal que havien de fer els editors.Les revistes de fora les havíem decomprar.- Va tenir algun altre càrrecimportant?- Bé, vaig ser durant dos anys Dele-gat de Cultura del Govern deMadrid i, per això, l’any 1979 vaig

autoritzar la sortida del diari ElPunt.- Ha escrit molts articles als diaris?- He passat dels mil… Des delsetembre del 1986, cada setmanaescric un article pel Diari de Girona.- Segur que va tractar l’arxiver delbisbat, el doctor Josep Maria Mar-quès. Què en pensa?- Sí. Era un gran treballador i ungran historiador.- I el canonge Jaume Marquès?- Era molt amic meu.- Però creu que era un bon inves-tigador?- Havia treballat molt, també, i varenovar l’arxiu de la catedral i l’obríals investigadors.- Publicava articles sobre els jueusa Girona que a vegades eren tit-llats de poc exactes.- Pot ser… Quan es treballa molt espot cometre algun error. Els que nofan res no s’equivoquen mai.- En Josep Pla estava preocupat

19Entrevista

“Quan es treballa moltes pot cometre algunerror. Els que no fanres no s’equivoquenmai.”

“Si tornés a començar la vida, probablement tornaria a fer el mateix”

20 Entrevista

pel futur del català. Com ho veuvostè?- Jo no sóc filòleg, però penso que laimmigració ho pot condicionarmolt.- Què volia ser de petit?- Ui! No hi he pensat mai…- Doncs, què li agradava?- La història de Girona i tot el que esrelacionava amb ella.- Si tornés a començar la vida, tor-naria a fer el mateix?- Fa de mal dir, però em penso quesí.- Què recorda més de la sevajoventut?- Dels bombardeigs durant la guerracivil i també dels passejos…- Algú de la seva família va tenirproblemes?- El meu pare va anar a la presó percatòlic.- Havia practicat algun esport dejove?

- Sí, vaig ser Soci Infantil del Gironaperò amb la guerra ho vaig abando-nar.- Es recorda de l’equip que tenia elGirona abans de la guerra?- Sí: en Gauchia era el porter i des-prés hi havia en Farró, en Torreflot,en Trias, en Balmanya, en Flavià, enFerrer, l’Escuder, en Clara, en Buri-llo...- Només jugaven a futbol?- No! Un era fuster, l’altre paleta,l’altre mecànic, l’altre botiguer ofeia un altre ofici.- Li va saber greu deixar el futbol?- Bé, jo estic content de tres cosesen la meva vida. Una, d’haver pogutdeixar l’afició pel futbol; segona, lade no haver fumat mai…- Mai, mai no havia fumat? Ni unacigarreta?- Home, potser una desena i encaraespaiades.- I la tercera cosa de la que està

content?- De no ser militant de cap partitpolític.- Però, per exemple estaria a favorde la independència?- De moment la veig difícil.- A vostè li agradaria ser alcaldede Girona?- Als 87 anys, no…- I abans?- Això “no toca”!- Doncs, li havia proposat ser-hoalguna vegada algun partit?- Això és secret de confessió!- Doncs, deixem-ho córrer i moltesgràcies!

Pere Madrenys

- Una flor?- La violeta- Un color?- El verd.- Una pel·lícula?- “El gran silencio”- Un actor?- Joan Capri- Un Papa?- El Papa- Un rei?- Jaume I- Un futbolista?- Els del Girona dels anys 30- Divorci?- En el meu cas, no- Avortament?- No.- El fet més agradable de la sevavida?- Els naixements dels fills.- Què hi ha més enllà del cementiri?- A la meva edat puc dir que aviatho podré dir.- Enric, m’ha dit alguna mentida?- No.

A RAIG!

“Estic content de tres coses a la vida: deixar el futbol, nohaver fumat i no haver militat en cap partit”

21Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓ1.- Netejar l’arròs eliminant les restesde les peles. Posar l’arròs en unaolla amb un litre d’aigua freda, sal,una fulla de llorer i all. Afegir unraig d’oli, tapar i posar al foc. Quanarrenqui a bullir, tapar l’olla i dei-xar 5 minuts a foc viu. Baixar el focal mínim i deixar durant uns 40minuts. Retirar del foc i deixarreposar 10 minuts amb la tapaposada.

2.- Netejar les mongetes verdes. Pelari trossejar les pastanagues, reser-var-ne una per a decorar. Coure lesverdures en una olla amb aigua isal. Escórrer.

3.- Barrejar l’arròs amb les verdures iamanir amb oli d’oliva.

4.- En una safata posar l’arròs ambles verdures. Adornar amb la pas-tanaga, tallada en diferents for-mes, i amb les tomates franceses.

5.- Es pot servir fred o calent.

Arròs integral amb verduresIngredients per a 4 persones

PREPARACIÓ1.- Pelar i partir en quarts les pomesper treure’n el cor. Tallar els quartsen dos o tres trossos més.

2.- Treure un bon tros de pell a lataronja, sense tocar la part blanca;després esprémer-la i reservar elsuc.

3.- Posar en un cassó les pomes, lespanses, la pell de la taronja i unparell de cullerades d’aigua freda.

4.- Coure a foc molt lent, fins que lespomes estiguin molt toves (30minuts)

5.- Treure la pell de la taronja i incor-porar-hi el suc; coure a foc unamica més viu uns 10 minuts, finsque absorbeixi el suc.

6.- Si es vol, al treure del foc s’hi afe-geix l’edulcorant.

7.- Es serveix en forma de puré, compostres de fruita.

Puré de poma a la taronjaIngredients per a 6 persones

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

• 325 gr. d’arròs integral• Llorer• All• Sal• Oli• 3 pastanagues• 250 gr. de mongeta verda• 250 gr. de pèsols desgranats• Tomates franceses (cherry)

INGREDIENTS:• 8 pomes (en total 1,2 kg), preferiblement “reinetas”• 120 gr. de panses• 1 taronja gran• Edulcorant artificial (facultatiu)

22 Qualitat de vida

SOLIDARITAT

aití és el país més pobred’Amèrica. El 80% de laseva població és pobra i el

54% viu en la pobresa extrema.Segons dades de l’ONU del 2009,Haití ocupa el lloc 149 —d’un totalde 182 països—, pel que fa a l’Índexde Desenvolupament Humà (IDH).Aquest índex mesura diferentsparàmetres com l’esperança de vida,la taxa d’escolarització o el pro-ducte internacional brut. Per con-tra, l’economia xilena gaudeix debona salut i ha situat el país en unaposició avantatjada a l’Amèrica Lla-tina. A la taula de països segonsl’IDH, Xile ocupa el lloc 44. Però hiha d’altres diferències. Mentre queXile aplica, des de fa anys, normesde construcció antisísmiques a totesles noves edificacions, Haití no lespodria dur a terme perquè les novesconstruccions, molt més cares,serien inaccessibles per a la majoriade la població. Arran del terratrèmol d’Haití, a laCoordinadora d’ONG Solidàries hemrebut moltes demandes d’informa-ció: quines són les ONG que hi tre-ballen, on enviar material, què fafalta, etc. La recomanació que fanles ONG més acostumades a treba-llar en aquests escenaris és la dedonar diners i no materials, ja queels enviaments de materials sónmolt cars i no disposen de garantiesper a la seva distribució. A més, l’ad-quisició de béns de primera necessi-tat en el país afectat o en els països

veïns contribueix, de passada, aenfortir les economies locals. Unaaltra recomanació possible seria lade pressionar per aconseguir la con-donació del deute extern d’Haití.Paral·lelament a l’arribada medià-tica de l’ajuda internacional, moltesONGs catalanes —inclosa la Coordi-nadora d’ONG Solidàries de lescomarques gironines— van signarun manifest on criticaven l’envia-ment de milers de militars des delsEUA, la UE i l’ONU, perquè actuavende manera descoordinada i suposa-ven una nova ingerència política. Amés, les ONG avisaven de la impor-tància de no generar més deuteconvertint el material humanitari ide reconstrucció en moneda decanvi, com ja s’ha fet en d’altrescatàstrofes naturals. A mode d’e-xemple, el govern espanyol va uti-litzar els crèdits FAD -—fons reem-

borsables i lligats a la compra debéns i serveis espanyols—, en emer-gències similars, com les de l’huracàMitch a l’Amèrica Central o el tsu-nami al sud-est asiàtic. I és que la perla del Carib arrossegaun voluminós deute extern de 891milions de dòlars, principalmentamb institucions com el Fons Mone-tari Internacional, el Banc Inter-americà de Desenvolupament o elBanc Mundial, però també amb paï-sos com Taiwan. Veneçuela, França iItàlia, en canvi, ja s’han compromèsa condonar el deute haitià. Aquestacancel·lació suposaria un primer pasper al reconeixement i la restituciódels deutes històrics (colonització iesclavatge), ecològics (desforestaciói canvi climàtic) i socials que els paï-sos del Nord tenim amb Haití.

Intermón Oxfam

El factor “pobresa” en les catàstrofes naturals

H

El passat mes de gener un terratrèmol sacsejava Haití i deixava un panorama desolador: més de250.000 víctimes mortals, segons el balanç oficial, i milers de damnificats que s’havien quedatsense res. Amb poques setmanes de diferència, un sisme de major intensitat —8,8 a l’escala deRichter— sacsejava Xile i feia mig miler més de víctimes identificades. Tot i que les comparacionspoden ser odioses, els dos terratrèmols han posat en evidència el paper que hi juga la pobresa enl’abast i la magnitud de les catàstrofes naturals.

Foto: Intermón Oxfam

23Qualitat de vida

SOLIDARITAT

omés cal agafar un diariqualsevol o mirar un delstelediaris de les diferents

cadenes de televisió per trobar-tecada dia notícies sobre la crisi eco-nòmica, una crisi que està deixantgent sense treball i que dificultaque els que han perdut el seu lloc defeina en trobin un altre. Darreredels números vermells i de les dadeseconòmiques, sovint difícils d’en-tendre, hi ha persones que s’hoestan passant malament per arribara final de mes i, fins i tot, per cobrirles necessitats més bàsiques. I aixòpassa també a Girona, on malgrattenir fama de ciutat benestant, ambuna renda per càpita de les mésaltes de l’Estat, tenim veïns i veïnesque passen greus dificultats econò-miques. Per tal d’ajudar a aquestes persones,l’Ajuntament de Girona, Càritas,Creu Roja i el Banc d’Aliments deGirona s’han posat d’acord per ofe-rir un servei que té com a objectiufacilitar alimentació bàsica a aque-lles persones i famílies que honecessiten. És així com ha nascut elCentre d’Aliments de Girona (CDA),situat als baixos de la Ronda Pedretnúmero 2.El CDA està destinat a personesgrans que cobren pensions mínimes.També està pensat per famílies queestan a l’atur i, en general, per atots aquells que no poden cobriradequadament les seves necessitatsd’alimentació.Per poder accedir al CDA, cal anarprèviament als Serveis Socials deGirona, als serveis de Càritas o alsde Creu Roja, on valoraran la situa-ció econòmica i comprovaran que

aquesta estigui dins del barem eco-nòmic fixat. Si és així, i es consideraque el CDA és el servei més adequatper cada cas, donen una cita peranar a buscar els aliments. Demanera general, es poden anar abuscar aliments cada quinze dies idurant tres mesos. El barem econòmic serveix tambéper fixar la quota de contribució alservei. Aquesta quota té un caràctersimbòlic i va des de la gratuïtat, pelsqui tenen menys ingressos econò-mics, fins a una aportació de 9€ peraquelles famílies que malgrat tenirdificultats econòmiques, comptenamb ingressos. D’aquesta manera,atès que la quota reverteix en poderajudar a més famílies, les personesque assisteixen al CDA, a banda depoder cobrir millor la seva alimen-tació, són solidàries amb altres. El servei va inaugurar el passat mes

de novembre i obre tres dies a lasetmana. Fins el moment, s’han atèsles persones amb més dificultatseconòmiques, és a dir, les que nopoden aportar cap quota econò-mica. A partir del mes d’abril, s’am-pliaran els dies d’atenció i escomençarà a implantar el sistemade quotes de contribució econò-mica. El CDA s’ha implantat en unmoment de crisi econòmica per aju-dar a les famílies més necessitades ino té voluntat de romandre en eltemps si no és necessari. Si poguéstancar aviat seria, sens dubte, unabona notícia, perquè voldria dir quehem sortit de la crisi i que a Gironaja no hi ha gent que té dificultatsper comprar aliments.

Òscar Martínez Grados Treballador Social

Ajuntament de Girona

El Centre de Distribució d’Aliments, unrecurs per a les famílies en temps de crisi

N

24 Cultura

La fesomia de la Terra, la distribuciódels oceans i continents, ha variatamb el temps. El procés té milionsd’anys d’edat i és una característicadel planeta que fa que el conside-rem un planeta viu. En efecte, elsmoviments de les masses continen-tals i les transformacions dels fonsoceànics contribueixen a la renova-ció dels materials, les roques i elsminerals, de la superfície terrestre:és la tectònica de plaques. Avui, si mirem un mapamundi, veu-rem essencialment quatre massescontinentals i, aparentment, duesmasses oceàniques. Tenim el VellContinent, format per Àsia, Àfrica iEuropa (que quasi sembla unapenínsula adherida a Àsia), les duesAmèriques, Oceania i l’Antàrtida. Hiha també illes, és cert, unes a propdels continents i d’altres més solità-ries. Les masses marines principalssón les de l’Atlàntic i el Pacífic, tot ique es distingeixen altres oceans–l’Índic, l’Àrtic, l’Antàrtic– i mars(de Xina, del Carib, la Mediterrà-nia…). En realitat, la comunicacióentre els sistemes marins ens per-metria parlar d’un sol oceà gegantsi no fos per l’existència d’algunsmars interiors. En l’oceà geganttenim corrents d’aigua que connec-ten les diferents regions, veritablesrius en el mar amb variacions detemperatura i salinitat, que sónessencials en la climatologia terres-tre.

Antics continentsNo ha estat sempre així. Fa 300milions d’anys tots els continentsactuals estaven junts. Formaven unaúnica superfície emergida, unsupercontinent que ha rebut el nomde Pangea (“tota la terra”) i l’envol-tava un oceà únic, que ocupava totun hemisferi, anomenat Panthalassa

(“tots els mars”). Llavors encara noexistien homínids; era el temps delsinsectes, abans dels dinosaures.L’actual Àfrica s’encaixava entre lesAmèriques i l’Antàrtida, Euràsiatocava Amèrica del Nord i l’Índia iOceania, amb Àfrica, encerclavenl’Antàrtica. Les formes dels conti-nents, la coincidència de la compo-sició mineral i el registre fòssil pro-ven aquests veïnatges de terres avuiallunyades.Fa uns 200 milions d’anys, Pangeava començar a desintegrar-se. Vanaparèixer esquerdes en els super-continents, les masses terrestres esvan separar i es van desplaçar. Aixíes va formar l’oceà Atlàntic, enobrir-se una fenedura per la queeixia material intern renovat. L’Índiaes va moure ràpidament cap a Àsiai va començar a xocar fa 65 milions

d’anys. Aquesta col·lisió, que encaracontinua, va alçar les muntanyes del’Himàlaia. El moviment encara dura avui:Amèrica i Europa s’allunyen unscentímetres cada any. En realitat,els moviments d’aproximació iseparació de les terres emergidessón permanents i van començaramb la solidificació de l’escorçaterrestre. Gondwana, que reunia lamajoria de les terres que avui estroben a l’hemisferi sud, formantpart de continents diferents, erapart de Pangea i estava situadaprop del pol Sud. Abans de formarpart de Pangea, la part més antigad’Europa, Grenlàndia i una granpart d’Amèrica del Nord van formar,fa uns 400 milions d’anys, un conti-nent que ha rebut el nom d’Euroa-mèrica.

La fesomia de la Terra

25Cultura

Sense midaEs mesura el fred, la calorqualsevol estrella brillantla immensitat del martot es mesura en la vida;tot, menys l’amor...l’amor no té mida!

Es mesura el que s’oblidales misèries d’una guerrael primer abraç furtiuel petó d’un llarg adéumés qui pot amidar l’infinit?l’amor es mesura sense mida!

Francesc Pararols (1979)

De fora l’illaDe fora l’illa un pescadoramarat de vent i d’aigua,fent proa cap a l’horitzóes dóna a la mar blava.

A l’acostar-se la nittorna a casa amb ànsia,sense alè i malferitserquè no ha emplenat lesxarxes.

A la vora d’un escullno gaire lluny de la platja,un vell en un bot petita cada moment llevava.

No ha pas d’anar tan lluny, no,prova per aquí ran d’aigua,que el peix es veu molt millorsi no hi ha tanta fondària

M. Dolors Niell

La demagògia omple els escons dels poblessense criteri.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Continents encara més anticsEls supercontinents anteriors sónprobables o hipotètics. Es creu quefa uns 600 milions d’anys les terresemergides s’havien reunit al voltantdel pol sud. El clima terrestre deviaser extraordinàriament fred i potserla Terra estava completamentcoberta de glaç. Aquest superconti-nent probable rep el nom de Pannò-tia. Abans, fa uns mil milions d’anys,es creu que potser quasi totes lesterres emergides van formar elsupercontinent denominat de diver-ses maneres: Rodínia n’és una. Con-tinents que avui es troben a l’hemis-feri nord es trobaven a l’hemisferisud i a la inversa.

Molt abansI molt abans, fa uns mil cinc centsmilions d’anys, s’especula que vaexistir el supercontinent anomenatColúmbia, que feia uns 13.000 kmde nord a sud i gairebé 4.000 kmd’amplada. La costa est de l’Índiaestava enganxada a l’oest d’Amèricadel Nord i el sud d’Austràlia a l’oestde Canadà. La major part d’Amèricadel Sud estava girada de maneraque l’oest del Brasil s’alineava ambl’est d’Amèrica del Nord, formant unmarge continental que s’estenia finsa la vora sud d’Escandinàvia. Iencara abans es parla d’un conti-nent format per la unió d’Amèricadel Nord i el nord d’Europa, un con-tinent anomenat Atlàntica, formatfa dos mil milions d’anys per terresque avui pertanyen a Àfrica i aAmèrica del Sud en posicions capi-culades comparades amb l’actual; i

un continent (Àrtica) format pelsescuts canadenc i siberià, fa més dedos mil cinc cents milions d’anys.I abans? Tot simplificant la històriahipotètica, abans només emergiend’un oceà que ocupava pràctica-ment el món sencer: les formacionsrocoses més antigues, que avui estroben a Austràlia occidental, l’es-cut canadenc, l’escut bàltic, el Kala-hari… fa uns dos mil set-centsmilions d’anys s’havien unit en uncontinent únic. Prèviament, trossosd’Àfrica, l’Índia i Austràlia formaren,fa uns tres mil milions d’anys, el quees considera el primer continent dedebò, anomenat Ur, més petit quel’actual Austràlia. Un altre candidata ser el primer potser es va formarfa uns tres mil sis-cents milionsd’anys; el constituïen fragmentsd’Austràlia i d’Àfrica del Sud i tambéha rebut un nom: Vaalbarà. La Terraera un planeta marí amb moltpoques terres emergides. Es creuque la primera formació rocallosaen emergir de manera estable, faquasi tres mil milions d’anys, quanencara la Terra patia una intensapluja de meteorits, va ser la forma-ció de Yilgarn, un crató de l’Austrà-lia occidental. Un crató és unamassa de la litosfera continentalque ha esdevingut tan rígida en unpassat remot que no ha patit frag-mentacions ni deformacions en noser afectada pels moviments orogè-nics posteriors. I, atenció!, sovint elscratons són jaciments de diamants.

Joan Miró Ametller

26 Racons

ordi de Sant Jordi, quedóna nom a la plaçaesmentada, procedia d'una

nissaga de joglars, que eren uns per-sonatges que a l'Edat Mitjana reci-taven i sovint acompanyaven ambmúsica (d'instruments musicals) latransmissió de peces literàries. Grà-cies a ells, les obres literàries, anòni-mes i també d'autor conegut, arri-

baven a un públic que, normalment,per no saber llegir prou bé, o gens, otambé perquè el preu dels manus-crits era molt elevat i fora del seuabast monetari, no les haurienconegut mai. Hi havia joglars degesta, que havien de posseir moltbona memòria, ja que els poemeseren molt llargs, i joglars lírics.Aquests tenien l'obligació de ser

molt rigorosos amb els escrits querecitaven, ja que procedien d'autorsmolt cultes. Els joglars de gesta, siperdien el fil de la història, podienimprovisar, però els lírics ho tenientotalment prohibit.De Girona fou famós, com a joglar,Cerverí de Girona.

Àngela Ferrer i Mató

PLAÇA JORDI DE SANT JORDI

Plaça Jordi de Sant Jordi

Fotos: Juanjo Valeros

J

Diverses imatges de la Plaça Jordi de Sant Jordi.

INTRODUCCIÓ ELS JOGLARS

27Racons

PLAÇA JORDI DE SANT JORDI

l barri del Mercadal deGirona s’hi troba una plaçadedicada al refinat poeta

Jordi de Sant Jordi, procedent d'unasaga d'artistes musulmans, es creuque joglars, i vinculats a la cort delrei Alfons el Magnànim. Aquestpoeta destacà pel seu gran dominide la música.El poeta espanyol Iñigo López deMendoza, més conegut pel sobre-nom de "Marquès de Santillana" ique escriví les famoses "serranillas",a més de ser el primer poeta espan-yol que composà sonets (difosos atot Europa des del segle XII ), va feramistat a Nàpols amb Jordi de SantJordi, al que considerà molt bonmúsic i poeta.Les famoses estrofes del Marquès deSantillana es difongueren per totFrança, on se'ls va donar el nom depastorel·les, potser perquè sempres’hi descriu la trobada entre uncavaller i una pastora, amors que devegades triomfen i d'altres fracas-sen.Jordi de Sant Jordi acompanyà el reien una campanya guerrera, concre-tament a Còrsega i Sardenya, el1420. Gràcies a la seva valentia va

ésser nomenat cavaller en ple campde batalla, com a mostra d'estima-ció.El seu origen musulmà no li va pro-vocar cap problema, encara que sí ala seva germana. El rei va pressionarper a què entrés com a monja alconvent de Saidia, reservat a lesfilles de la noblesa valenciana. Lesmonges s'hi negaren i no la vanacceptar per dues raons: primerperquè sabien que procedia demoros captius; segon perquè deienque la noia "era difamada en soncos", difamació deguda a que Isabelde Sant Jordi havia estat ballarinade danses considerades contràries ala virginitat, primera condició perentrar al convent. Tots aquests

detalls consten en el llibre d'AgustíRubio Vela, titulat Epistolari de laValència Medieval.És curiós comprovar —jo ho he fet—que molta gent no coneix la ubica-ció de la Plaça que avui intentemredescobrir, i encara menys se sapqui era Jordi de Sant Jordi ni quinsmèrits havia fet per a què Girona lidediqués una plaça.És una plaça de vianants, gairebésempre silenciosa, encara que hiestan ubicats els Cinemes Plaça,però no deixa de tenir un encantespecial en el qual respira pau itranquil·litat. S'hi pot accedir pelcarrer de les Hortes o bé pel carrerEiximenis.

Ma. Concepció Costa i Torró

A

EL NOSTRE RACÓ D'AVUI: LA PLAÇA JORDI DE SANT JORDI

Ahir i avui

Les cases de l'Onyar, l'església de Sant Feliu i la Catedral vistes des de l'altra banda de l'Onyar (1920/30). Ajuntament de Girona. CRDI (C. Mauri)

Imatge actual de l’església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. (Juanjo Valeros).

Les cases de l’Onyar

Ah

ir28

Av

ui