Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Institut Pla Marcell

Cincies de la Naturalesa 1r de lESO1

2

REGNE DELS PROTOCTISTES Aquest regne es defineix per exclusi, o sigui no per coses que tenen sin per coses que no tenen. Els seus membres no sn ni animals, ni plantes, que tinguin un desenvolupament embrionari, ni sn fongs mancats de flagells ni que es formin a partir despores, ni sn, quant a la seva organitzaci cellular, procaritics. Comprn els microorganismes eucaritics i els seus descendents immediats: totes les algues (unicellulars i pluricellulars), els fongs flagellats, els fongs mucosos (mixomicets) i els protozous. s un grup heterogeni: auttrofs i hetertrofs, mbils i sedentaris... Tenen en com laerobiosi, la respiraci mitocondrial i que molts presenten flagells en algun estadi de la seva vida. Les algues s un grup format per ms de 18 000 espcies de morfologia i complexitat molt variada perqu comprn tant organismes unicellulars com pluricellulars. Alguns, com lalga Macrocystis, poden arribar al centenar de metres tot i que les seves cllules no arriben mai a formar teixits. Com les plantes realitzen la fotosntesi per b que algunes es nodreixen heterotrficament. Habiten les aiges dolces i salades, els troncs o parets o el sl sempre que la humitat sigui elevada. Nhi ha que viuen simbiticament a linterior danimals, i daltres associades amb fongs per formar els lquens. Es diferencien de les plantes perqu els seus gmetes o espores es formen a linterior destructures unicellulars, mentre que a les plantes es formen en estructures pluricellulars. La seva classificaci es basa en lestructura cellular, la presncia de paret, les substncies utilitzades com a reserva energtica i principalment pels pigments fotosinttics que contenen. La presncia dun pigment o altre determina la fondria en qu poden viure.

Figura 1. Macrocystis.

Es reprodueixen asexualment per bipartici, fragmentaci o mitjanant espores, i sexualment mitjanant gmetes. Generalment la reproducci s alternant. Es classifiquen en part segons els pigments fotosinttics que posseeixen. Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells (algues vermelles).

3

Algues diatomees. Sn unicellulars. Presenten un estoig de slice i un pigment fotosinttic groguenc. Formen part del plncton.

Figura 2. Dibuix de diatomees fet pel naturalista alemany Ernest Haeckel el 1904. 1. Triceratium digitale, 2. Lyrella lyra 3. Lyrella excavata 4. Triceratium mirificum, 5. Triceratium pentacrinus, 6. Actinoptychus constellatus, 7. Aulacodiscus mammosus, 8. Navicula wrightii, 9. Auliscus crucifer, 10. Biddulphia biddulphiana, 11. Auliscus johnsonianus, 12. Auliscus mirabilis, 13. Aulacodiscus grevilleanus, 14. Surirella macraeana, 15. Odontella regia, 16. Asterolampra eximia, 17. Actinoptychus heliopelta, 18. Rutilaria barbadense, 19. Pinnularia sp. 20. Odontella granulata, 21. Triceratium pentacrinus, 22. Triceratium moronense.

Algues verdes. Poden ser unicellulars (planctniques) o pluricellulars (bentniques) i en elles predomina el pigment verd anomenat clorofilla.

Figura 3. Algues verdes: Closterium sp. , Ulva lactuca i Spirogyra sp.

4

Algues brunes. Sn pluricellulars i en elles predominen els pigments marrons. Poden viure fixades al fons (bentniques) o surant en el mar.

Figura 4. Algues brunes: Fucus vesiculosus i Padina pavonica.

Algues vermelles. Sn pluricellulars i en elles predominen els pigments vermells. Sn bentniques i algunes acumulen carbonats per la qual cosa contribueixen a formar els esculls corallins.

Figura 5. Algues roges: Chondrus crispus i Gelidium sp.

Figura 6. Algues: 1. Spirogyra; 2. Zygnema; 3. Scenedesmus; 4. Closterium; 5. Cosmarium; 6. Navicula; 7. Gomphonema; 8. Ulva, i 9. Fucus. 5

1. Quines caracterstiques tenen les algues? Poden ser desde unicellulars fins a pluricellulars, poden fer fins a centenars de metres, que sn auttrofes i que fan la fotosntesi. 2. Digues a quin grup pertanyen les algues de la Figura 6? 1, 2, 3, 4, 5 i 8 sn verdes. 6 i 7 sn diatomees. 3. Les diatomees sn unes algues unicellulars. Per qu serveixen? Per fer dinamita i per desinfectar als animals de parstits. 4. Quines altres aplicacions tenen les algues? Aliment, tractaments per a la pell, combustible

La marea rojaLes terribles marees roges en les quals moren milers de peixos sn produdes per grans proliferacions dalgues microscpiques. El ver d'aquestes marees vermelles s'ha atribut principalment a una espcie, Gonyaulax catanella, i s'ha demostrat que s una toxina nerviosa tan extraordinriament potent que fou estudiada per la divisi de la guerra qumica de l'Exrcit americ. Un gram s suficient per a matar 5 milions de ratolins en 15 minuts. La marea roja s un fenomen natural que es produeix a les aiges marines tranquilles i clides. L'alta concentraci d'aquests microorganismes planctnics, alguns dels quals produeixen toxines, causa prdues econmiques per a la aqicultura. Aix s a causa de l'acumulaci d'aquestes toxines en animals microfiltradors, principalment molluscs com el musclo (Mytilus galliprovincialis o Mytilus edulis), la clossa (Venerupis sp.), lostra (Ostrea gigans) o la petxina de pelegr (Pecten maximus). Els grups de toxines ms importants trobats en aquestes algues sn: les toxines amnsiques, les toxines paralitzants i les toxines gstriques.

Els fongs flagellats Sn microorganismes aqutics o del s l que tenen una nutrici com els fongs, sn parsits o saprfits. El seu cos s format per uns filaments anomenats hifes qu a diferncia dels fongs no sn tabicades. Les hifes envaeixen els teixits de lorganisme parasitat o la matria orgnica de la qual salimentaran. El seu mecanisme de nutrici consisteix a lexcreci denzims digestius extracellulars sobre la matria orgnica i labsorci dels nutrients que en resultin. Es reprodueixen asexualment mitjanant espores flagellades. Alguns es reprodueixen sexualment mitjanant gmetes mbils.6

En aquest grup trobem Plasmopara viticola el productor del mldiu, una malaltia greu de la vinya, i Phytophtora infestans que causa el podrit de les patates. El segle XIX aquest fong destru la collita de patates dIrlanda i dAlemanya. Es diu que moriren 500 000 irlandesos i que un mili es veieren obligats a emigrar a Amrica. Els fongs mucosos (mixomicets) Sn organismes amb un cicle biolgic en el qual distingim dos estadis. El primer amb caracterstiques semblants als animals i el segon amb caracterstiques semblants als vegetals. En el primer estadi aquests organismes formen un plasmodi, una gran massa de citoplasma que cont molts nuclis, que canvia de forma, com els protozous Rizpodes, que es desplaa, que s visible a ull nu i que pot canviar de color. El nom de mucosos els ve perqu el plasmodi s mucs. En aquest estadi salimenten per fagocitosi. A la primavera i a la tardor s fcil veure plasmodis. Quan les condicions es fan desfavorables (temperatura i humitat) cada nucli i la part del citoplasma del seu voltant senvolten duna membrana gruixuda i formen un cos fructfer en el qual es formen les espores. Quan les condicions tornen a ser favorables, aquestes espores germinen i donen unes cllules flagellades que es fusionen per parells, perden els flagells, el nucli comena a dividir-se i es forma el plasmodi.

Figura 7. Col infectada pel fong Plasmodiophora brassicae productor de la malaltia anomenada hrnia de la col.

Es coneixen unes 450 espcies. Viuen en llocs humits i ombrvols del bosc, sobre troncs i fulles mortes o altres substncies orgniques. Alguns sn aqutics i un petit grup sn parsits de plantes com Plasmodiophora brassicae que produeix la malaltia coneguda com lhrnia de la col.

7

Figura 8. Cicle biolgic de Dictyostelium discoideum un fong mucs. No tenen paret cellular. A lestat ameboide (1) salimenten de bacteris i daltres partcules daliment. Les amebes sassocien i formen com un moc, el pseudoplasmodi (2), que finalment dna lloc a un cos fructfer (3).

1

2

3

4

Figura 9. Mixomicets: 1. Dictyostelium discoideum. 2. Diachea leucopodia. 3. Fuligo septica. 4. Trichia decipiens.

Els protozous

8

Sn organismes molt semblants als animals. Es considera que hi ha ms de 30 000 espcies. Sn hetertrofs, alguns sn parsits o simbitics. Gaireb tots sn unicellulars, per nhi ha que formen colnies. Una caracterstica que sha utilitzat per classificar-los s la motilitat. Els que presenten motilitat per la presncia de flagells donen lloc a dos grans grups: el dels Flagellats, si es mouen mitjanant flagells, i el dels Ciliats o Cilifors, si es mouen mitjanant cilis, flagells curts que es troben per tota la superfcie de lorganisme. Un tercer grup el formen els protozous que es mouen mitjanant moviment ameboideu, sanomenen Rizpodes, i el quart grup els protozous prcticament immbils que sn parsits i que sanomenen Esporozous perqu en una part del seu cicle de vida hi ha una fase formadora despores. Tenen reproducci asexual i sexual. En algunes espcies es manifesten ambdues, per en general predomina lasexual. La reproducci sexual es realitza en moments crtics per a la supervivncia. Sels troba en medis aqutics, marins o daigua dola, com a parsits o en simbiosis amb altres organismes. La major part de les espcies sn de vida lliure que s condicionada per la llum, per la temperatura, pel pH i per la composici qumica i la qualitat i quantitat de nutrients del medi. Classe Flagellats. Presenten flagels (estructures allargades, permanents, generalment en nombre d'un, dos o pocs ms). Per exemple el Trypanosoma que s responsable de la "malaltia de la son" i que s transms per la picadura de la mosca tropical Ts-Ts.

Figura 10. Protozous flagellats: Euglena viridis i Trypanosoma sp. envoltats de glbuls rojos.

Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels per molt ms curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que s nedador i la Vorticella que viu fixa.

9

Figura 11. Protozous ciliats: Paramecium i Vorticella.

Classe Rizpodes. Presenten pseudpodes (prolongacions temporals de la cllula en forma de falsos peus). Per exemple l'Ameba i l'Entamoeba responsable de la "disenteria amebiana", malaltia prpia de pasos del Tercer Mn i que es caracteritza per deposicions diarreiques amb sang. Alguns rizpodes com el foraminfers presenten un esquelet calcari.

Figura 12. Protozous rizpodes: Ameba i Actinophrys sol.

Classe Esporozous. Es mouen per simples contraccions del cos. Per exemple el Plasmodium que s el responsable de la "malria" o "paludisme" que s la principal causa de mort del mn. Aquesta malaltia s prpia de pasos del Tercer Mn, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i s trams per la picada de les femelles del mosquit Anopheles.

Figura 13. Protozous esporozous: Plasmodium dins dun glbul vermell.

10

Figura 14. Protozous: 1. Vorticella; 2. Halteria; 3. Euglena; 4. Colpidium; 5. Spirostomum; 6. Colpoda; 7. Chilomonas; 8. Paramecium; 9. Euplotes; 10. Blepharisma; 11. Coleps, i 12. Stylonychia.

1. Digues a quin grup pertanyen els protozous de la Figura 14? 2. Quines sn les caracterstiques de la malaltia de la son? 3. Quines sn les caracterstiques del paludisme?

11

Per acabar1.

Qu sn els gmetes? Qu sn les espores? Qu s el plncton? Qu s el bentos? Qu sn les hifes? Qu s el pH? Qu s un plasmodi? Qu sn els pseudpodes? Qu sn els cilis? I els flagells?

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10. Qu sn les toxines?

12