EL REBROT 55 Març 2019 1

Maria Martínez TrillVoluntària a la parròquia de Sant Martí i la Casa de Estepa

Entrevista amb Josep Maria Montaner, regidor del Districte de Sant Martí

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

ASSESSORIA FISCAL COMPTABLE LABORAL

ADVOCAT

ASSEGURANCES

Selva de Mar, 249 baixos(entre Guipúscoa i Huelva)

Tel. 93 305 5186Fax 93 278 1752

info@poligest.com

ESPECIAL. Les Escoles d'Adults a La Verneda de Sant Martí (II)

REVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA elrebrot.laverneda@gmail.com MARÇ 2019 NÚMERO 55

EL REBROTR

Àngels Garcia Ferrer

ÀNGEL VALVERDE

Àngels Garcia Ferrer (Barceloneta,Barcelona 1956) va canviar el seubarri natal per La Palmera i despréspel parc de Sant Martí. És gestora d’artcontemporani. Va conèixer la culturapopular dels barris practicant-la a laColla de Diables del Besòs.

Organitza anualment Hiper-merc'art, un lloc on es poden adquirir

obres d'art de petit format a preusmolt assequibles.

Del barri li agraden les esculturesal carrer, l'art urbà i els grans murals.Critica que la cultura i l'art sempreestan entre les darreres preocu-pacions dels polítics i que nomésesmercen esforços i diners púiblicsquan hi ha eleccions a la vista o enpoden treure un benefici.

Entrevista amb Àngels Garcia Ferrer, gestora d'art contemporani

"Hi ha racons al barri ontens la sensació de poble"

EL REBROTREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Anuncia't a

Contacte: publicitat.el.rebrot@gmail.com

R

EL REBROT 55 Març 20192

L'ESPURNA

EDITORIAL

JEROGLÍFIC

Solució:

Comienza la causa en el Tribunal SUpremo

(CO, MI en ZA, la CAuSA, en E L, TRIBU, N,

AL, SU, P, REMO)

El juicio. Ahora...

Torna la vaga feministaDesprés de l'èxit de l'any passat, torna enguany la

vaga feminista. El vuit de març se celebra una granmanifestació al passeig de Gràcia que esperacontinuar amb l'esperit majoritari del moviment dedones.

L'entrevista d'aquest mes ens apropa la figurad'una veïna gestora d'art contemporani (el queabans dèiem "marxant"). Ella ens treu la bena delsulls sobre l'accessibilitat de les obres d'art, tantfísica com econòmica.

El Carnaval ha entrat a les nostres vides com unaactivitat fixa als mesos de febrer o març. Larecuperació democràtica va portar la de les festespopulars, però vanpassar molts anys defèrria dictadura enquè estava prohibit.

Per finals de mesestà prevista "L'Horadel Planeta", unainiciativa de WWFque preténconscienciar sobre lagravetat dels efectesdel canvi climàtic.

La vida econòmica del nostre barri va quedarsacsejada per la crisi del 2008 i encara no s'harecuperat. Testimoni de la devastació són elsquioscos de premsa tancats. Un senyal també de latransició d'un món analògic a un de digital.

Segon lliurament de l'especial sobre les escolesd'adults al barri. En aquest número, els testimonisd'alguns dels primers mestres de l'escola La Verneda-Sant Martí i un extracte de l'article publicat a laprestigiosa revista "Harvard Educational Review".

EDITORIAL

El vuit de març secelebra una granmanifestació alpasseig de Gràcia queespera continuar ambl'esperit majoritaridel movimentde dones

Centre de Solidaritat de La VernedaXarxa Comunitària La Verneda Sant Martí

Pla d'Energia ParticipatiuCerai Catalunya

Selva de Mar, 215 - 08020 BarcelonaLa revista no comparteix necessàriament

les opinions dels articles signats

Amb el suport de:

EL REBROTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Contacte: elrebrot.laverneda@gmail.comcartes.elrebrot@gmail.com

A G E N D A

7 AL 29 MARÇ

EXPOSICIÓ: "LA

REVOLUCIÓ PEDAGÒGICA

DE FERRER I GUÀRDIA"CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

FINS ABRIL

EXPOSICIÓ AZAGRA: "DE

TODO UN POCO"CA L'ISIDRET

2 MARÇ, 18:30RESONARE: AIRUN."SEFARAD MÍSTICA"

ESGLÉSIA SANT MARTÍ

8 MARÇ, 12:00TARDA DE CINEMA:"FIGURES OCULTES"

AUDITORI SANT MARTÍ

9 MARÇ, 11:00RUTABARRI

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

10 MARÇ, 18:30TEATRE:

NO ES PAÍS PARA NEGRAS

AUDITORI SANT MARTÍ

13 MARÇ, 18:00COMPANYS DE VIATGE

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

14 MARÇ, 20:00DOCUMENTAL DEL MES:

BOBBI JENE

AUDITORI SANT MARTÍ

15 MARÇ, 19:00PRESENTACIÓ DEL

PROJECTE FOTOGRÀFIC:"SETZE BARRIS,MIL CIUTATS"

HOTEL D'ENTITATS LA PAU

15 MARÇ, 19:00BARCELONA DICTRICTE

CULTURAL. DANSA: LIKES

AUDITORI SANT MARTÍ

16 MARÇ, 19:00OBERTURA CITY+:

COR DE DONES DEL GRAN

TEATRE DEL LICEU

AUDITORI SANT MARTÍ

17 MARÇ, 12:00MATÍ FAMILIAR DE

TEATRE: CUIDA'LAUDITORI SANT MARTÍ

19 MARÇ, 18:00SAC DE RONDALLES:

"ANIMA(LA)TS"BIBLIOTECA SANT MARTÍ

30 MARÇ, 18:00PETIT CINECLUB:

LES AVENTURES DEL

PETIT TALP

AUDITORI SANT MARTÍ

31 MARÇ, 12:00III CALÇOTADA

SOLIDÀRIA

LLOC A DETERMINAR

EL REBROT 55 Març 2019 3ENTREVISTA

"Pots tenir olis, aquarel·les i esculturade petit format a preus assequibles"

Els galeristes fem una xarxacultural a la ciutat que noens la paga ningú

Què tal l'ambient artístic alnostre barri?

És important potenciar la força iels valors locals. Crec que en elCentre Cívic es treballa en aquestsentit. Hi ha infinitat de grups deveïns i veïnes que amplien coneixe-ments i gaudeixen, en quant a cul-tura i art. I també el Centre d’ArtContemporani Piramidón.

Trobo a faltar que des del barri hihagi una potenciació que desprésreverteixi en el teu nucli, que és elteu barri. Potser fent presentacionsi xerrades sobre les exposicions ques’estan fent fora del barri.

Per exemple, a Barcelona tenim lafira internacional del videoart perexcel·lència, que és Loop. És una firaanual i la major part de la gent nin’ha sentit parlar. Caldria organitzaralguna visita.

Àngels Garcia Ferrer a la presentació de l'Hipermerc'art

Llibre"La plaça del Diamant",

de Mercè Rodoreda.Música

Lluís Llach.Pel·lícula

"2001: una odisea de l'espai",de Stanley Kubrick.

ColorNegre.Olor

Gessamí.Menjar

Xocolata.Piano o guitarra?

Piano.Pintor

Rothko.Pintura

"El jardí de les delícies",d'El Bosch.Escultura

"Maman", de Louise Bourgeois.Arquitectura

Pavelló alemany,de Mies van der Rohe.

Tal com és

(segueix a la pàgina 4)

Què li diria a un veí seu perquèanés a una galeria d'art?

El fet que sigui gratis, ajuda. A lagent ens agraden les coses gratis.Igual que s’organitzen passejadeshistòriques, es podrien visitargaleries d’una zona. Des del CentreCívic o des d’una altra entitat queaposti per la cultura. Els galeristesfem una xarxa cultural a la ciutat queno ens la paga ningú.

d’un sol artista i no t’agrada... Peròsi tens 35 artistes, algú encaixaràamb la teva passió, amb el teu estil.

Què és l'Hipermerc'art?És un invent de Jean-Pierre Guille-

mot, un marxant d’art francès ambel que jo em vaig iniciar en el móndel mercat de l’art. Va en la línia delque s’anomena “democratització del’art”. És una exposició de petitformat en la què participen molts

Hipermerc’art és una oportunitatper passar una bona estona. Hi hatal diversitat d’estils i d’artistes queval la pena. Si vas a veure l’exposició

Buscamos familias anfitrionas en Barcelona/ La Verneda/Sant Martí para acogida remunerada por semanas,de estudiantes europeos, Si dispone de alguna habitación libreen su hogar, no lo dude y póngase en contacto con nosotros en

los teléfonos:Isabel / Miguel (93 313 1109 / 650 468 430)

ESTANCIAS LINGÜÍSTICAS DE ESTUDIANTES EXTRANJEROS

INGRESOS EXTRA

CLASSES

A PARTIR

DE 3 ANYS

I ADULTS

enclavedesoul@outlook.com

618 293 933

Concili de Trento, 90-100

www.enclavedesoul.barcelona

EL REBROT 55 Març 20194 ENTREVISTA

(ve de la pàgina 3)

artistes. Es facilita que un espai petitpugui acollir molts artistes i moltaobra i que la gent pugui trencar unacerta intimidació que potser creen lesgaleries d’art.

Molta gent pensa que l’art és unacosa elitista, queno va amb ells. Al ’H ipermerc ’ar tbrindem una ex-posició d’entradalliure en la qual elpúblic té accésperquè les obresestan protegides.L’obra està “en-vasada”, protegida, perquè tu puguisapropar-te-la, veure-la amb detall,veure la tècnica... El revolucionari ésla presentació. És anecdòtic queaquesta presentació tingui forma desupermercat.

Cada quan es fa?És fa cada any pel desembre.

Durant un mes i mig. Són unes datesen les que la gent té millor predis-posició a regalar o regalar-se obresd’art. Aquest any hem celebratl’edició trenta-cinquena.

I els preus?Pots tenir olis,

aquarel·les i es-cultura de petitformat a preusassequibles. Lidemanem a l’ar-tista ajustar al màxim els preus: tro-bes des de 59 euros a 299.

Hi ha artistes coneguts?En la selecció d’artistes sempre

intentem que hi hagi artistes ambmés nom (i que els hi vingui de gustparticipar en el joc) i també artistesemergents. Hem tingut a Mariscal,Perico Pastor, Tom Carr, Riera i Aragó,Artigau...

A més de "El Mur" de la plaça deLa Palmera i "La línia de LaVerneda" del carrer Guipúscoa,hi ha cap espai especialmentevocador al barri?

Hi ha racons al barri, entre eldarrere de Can Cadena i l’església,on tens una sensació de poble...

amb una escul-tura contem-porània [Font-escultura, AntoniRosselló, 1987].Te n'adones queestàs en un racódiferent del barri,és molt maco.

Què defineix la cultura popularenfront de la cultura elitista?

La cultura popular recull fragmentsd’història de la ciutat i del barri,d’història personal, de la teva família,dels teus amics, coses molt prope-res. A un barri de tradició obrera comLa Verneda han anat arribant collesde diables i altres, i la gent s’haapuntat perquè connecta amb elrecord personal, amb l’interès ques’ha promogut perquè coneguem lanostra història.

La cultura s’ha d’aterrar a prop dela gent. Pots anara un concert al’església o uncinefòrum a l’Au-ditori. L’altre diavaig anar veureun documental al’Auditori i hi havia

molta gent... i gent jove.

Com és la política cultural?Els diners públics són els que

poden dedicar a l’àmbit de la culturai de l’art. Quan veuen que pot ser unmotiu de prestigi i ajudar-los en laseva carrera, si hi ha eleccions, s’es-forcen, posen més interès i trobend'on treure els diners.

Hipermerc'art és unaexposició de petit formaten la què participenmolts artistes

CONEIXENT GABO

García Márquezy la mujer

ESTAT DE LES OBRES DE LA FUTURA BIBLIOTECA

"Soy, definitivamente, unantimachista. El machismo escobardía, falta de hombría."

7 Voces, 1971

"Creo que la mujer es el serfuerte, el sexo fuerte, y quegracias a ella la historia sigueadelante. Da la impresión deque los hombres son losprotagonistas de la historia,pero si lo son es porquealguien está sosteniendo elmundo detrás de ellos, y estealguien es la mujer."

El Viejo Topo, 1979

"Eréndira es el alegato másbárbaro que se puedeimaginar en favor de laliberación de la mujer. Se sirvede todos los medios para suliberación, hasta del amor.Ella utiliza al joven Ulises, esemuchacho que representa lapureza en ese universo tansórdido, para salir de susituación y volarse. ¡Se piensaque este amor será un fin y unaexpansión para ella, cuandono es más que un medio!"

Lui, 1986

"Realmente el poder de lasmujeres es el que mueve almundo."

Nexos, 1993

A Barcelona tenim la firainternacional perexcel·lència del videoart,Loop. La major part de lagent ni n’ha sentit parlar

BAR JÚPITER Agricultura, 238 93 663 9260

Especialidad en Tapas

Reservas

Productos Ecológicos NaturalesBodega a Granel Ecológica

Gran Via, 1044 - T. 662 073 777delpobleagranel@gmail.com Gran Via de les Corts Catalanes, 929

Profesionales para el cuidado de sus pies

CENTRE PODOLÒGIC CONDAL

Llame e infórmese93 266 11 39

Tarifas especiales parausuarios de tarjeta rosa

EL REBROT 55 Març 2019 5FEMINISME

AHIR I AVUI

L'InstitutSalvador Seguí

El gener de 1977començaven les obres del quehavia de ser una indústria alsolar del Pont del Treball ambSantander. Els veïnsreivindicaven per aquell llocun equipament educatiu. Vanaturar les obres (primera foto)i van ocupar el solar perquèningú intentés continuar-les.Després de mesos de lluites(guàrdies al terreny,assemblees, manifestacions,edició de cartells, entrevistaamb l'alcalde Socías...), lapropietat del terreny es vaavenir a negociar.L'Ajuntament va comprar elterreny i es va comprometre aedificar una escola.

Finalment, però, l'escola esva ubicar en la fàbrica tèxtil delcostat (Vitos) i el 1987s'inaugurava l'actual institutSalvador Seguí. Aquest s'hasalvat pels pèls de quedarafectat pel pla d'ordenació de lafutura estació ferroviària.

El Vuit de Març torna lavaga feminista

L'acte central serà lamanifestació quecomençarà a dos quartsde set a la confluència delpasseig de Gràcia i laDiagonal, per acabar aplaça Catalunya

"Les nostres vides segueixenmarcades per les desigualtats, per lesviolències masclistes, per la pre-carietat, per les exclusions socials ilaborals, pels desnonaments delshabitatges, pel racisme i la manca deresponsabilitat dela societat pa-triarcal i de l’estaten els treballs decures". Aquestfragment del Ma-nifest del Vuit deMarç d'enguanyresum les reivindi-cacions que cen-traran els actesde la vaga femi-nista. Després de l'èxit de la passadaconvocatòria, es vol remarcar que resno ha canviat en el darrer any.

L'acte central serà la manifestacióque començarà a dos quarts de set

a la confluència del passeig de Gràciai la Diagonal, per acabar a plaçaCatalunya. El lema d'enguany serà"Ens aturem per canviar-ho tot. Cappas enrere".

Pel que fa a la vaga, diversossindicats i col·lec-tius han convocataturades parcialso totals pel dia 8de març. La vagase centra en:aturar el consumi els comerços;aturar el llocs detreball assalariat;aturar les cures,perquè no recai-

guin sempre i únicament en les do-nes; i aturar els centres educatius,perquè no reprodueixin els valorsmasclistes.

EL REBROT 55 Març 20196 ECOLOGIA

L'Hora del Planeta:apagada general

Hora del Planeta: dissabte, 30 demarç, a les 20:30 hores, seixantaminuts d'apagada general.

Aquesta és la crida de l'organit-zació WWF (World Wildlife Fund, FonsMundial per la Natura) a fer un gestmundial simbòlic sobre la preocupa-ció pel canvi climàtic.

WWF és una oenagé per a la con-servació, investigació i defensa delmedi ambient fundada a Suïssa l'any1961. Té cinc milions de socis i tre-balla a un centenar de països.

La iniciativa va néixer el 2007 a Sid-ney (Austràlia) i s'ha anat estenent.L'any passat, 188 països del món vanapagar 12.000 monuments i edificis.

Si no canvien els factors que pro-voquen el canvi climàtic (principal-ment, l'emissió de gasos d'efecte hi-

vernacle), les conseqüències previs-tes són: augment del nivell del mar,desaparició de terrenys de conreu,canvis en les precipitacions, malaltiestropicals on no eren comuns, expan-sió de les zones desèrtiques...

I no és un problema que afecti "elsaltres": el ministeri de Medi Ambientafirma que el 74 per cent del sòl estàen procés de desertització; els dar-rers anys han estat els més caloro-sos des que hi ha registres; les es-pècies invasores (musclo zebrat,mosquit tigre, bancs de meduses)estan reduint la biodiversitat...

Si bé 193 països van signar l'any2015 l'Acord de París sobre el CanviClimàtic, cal veure si apliquen la reduc-ció d'emissions de diòxid de carboni.

21 marçEliminació de la

discriminació racial

L'Assemblea General deNacions Unides proclama el 21de març com a DiaInternacional de l'Eliminacióde la Discriminació Racial. Ladata commemora els 69 mortsper trets de la policia contrauna manifestació pacífica perdemanar l'abolició de les lleisde l'apartheid a Sharpeville(Sud-àfrica, a la foto) el 1960.

El primer article de laDeclaració Universal dels DretsHumans diu que tots els éssershumans neixen lliures i igualsen dignitat i drets. L'articlesegon afirma que qualsevolpersona té tots els dretsproclamats en la Declaració"sense distinció de raça, color,sexe, llengua, religió, opiniópolítica o de qualsevol mena,origen nacional o social,fortuna, naixement o altrecondició."

DIA MUNDIAL

Tot i que s'identifica elracisme amb l'apartheid sud-africà o els afroamericans alsEstats Units, molts païsostenen problemes dediscriminació cap a col·lectiusconcrets, com passa a Europaamb el poble gitano.

EL REBROT 55 Març 2019 7

Les Escoles d'Adults aLa Verneda de Sant Martí (II)

EL REBROT 55 Març 2019 7Especial. Les Escoles d'Adults al barri (II)

Notícia sobre les classes de català (La Vanguardia, 19-12-82)

ANTIGUOS ALUMNOS DE

ESCUELA DE ADULTOS VERNEDA

Curso 1981-82Debido a la remodelación

del edificio Gaudí, las clasesdeben ser impartidas a partirdel mes de enero en otroslocales (Institut Infanta Isa-bel-nocturno; Ateneu Lliber-tari Verneda-mañana y tarde;A.V. de S. Martí de Proven-çals-mañanas) que ceden suslocales para tal fin. Es deremarcar una vez más elesfuerzo que esto implica,traslado de muebles, despla-zamiento de los maestros alos distintos locales paraimpartir la clases, pero comoveces se cuenta con lacolaboración y comprensiónde los alumnos a la hora decoordinar y cooperar.

Debido a los problemaspersonales de Mª Dolorescesa en su colaboración conla escuela a principios decurso, siendo sustituida porTere. Durante este curso seintenta qua aparte de loscursos académicos se reali-cen diversos cursillos que noreciben subvención alguna dela Administración, siendo lafinalidad de estos, fomentaralgunas parcelas de culturaque son olvidadas por losestamentos oficiales.

Cursillos 81-82Literatura (Ramón yVictoria)Fotografía (Toni y Conchi)Guitarra (Julio y Jorge)Primeros Auxilios (Nones)Historia de la Matemática(Rosa)Post-Graduado (Rosa)Dibujo y Pintura(Encarnació)

Este año se consigue unasubvención del Ayuntamientopara el cursillo de catalán queestará a cargo de Victòria.

Las obras del edificio seprolongarán más de loprevisto y no se ve clara laentrada en el mismo, con elfin de presionar se realiza unamovilización consistente enefectuar durante un díaentero las clases en plenacalle, delante del edificioGaudí, parece ser que estoacelera un poco la gestión yse consigue iniciar el curso82-83 en el nuevo edificioGaudí, dos meses antes desu inauguración oficial.

Vale remarcar que a lainauguración se cuenta con laasistencia de la Regidora delDistrito X, en cambio no asistenadie de la Conselleriad’Ensenyament.

Unos días más tarde semonta una fiesta interna enla escuela para celebrar unavez más el haber conseguidosuperar un nuevo eslabón.

Curso 1982-83El presente curso se

cuenta con tres plazas dedesignación oficial, una deellas pasa a ser ocupada poruna nueva maestra, Lour-des, que sustituyó a Marc,tras su traslado voluntario aMenorca.

Los alumnos y profesorespretendían que se efectuaraademás el nombramientooficial como profesora decatalán de Victòria delsÀngels, colaboradora de estaescuela desde el inicio de lamisma, cosa que no se halogrado, tras muchas accionesllevadas a cabo: telegramas,cartas a la prensa, moviliza-

ciones, etc,… quedando pen-diente esta reivindicación quedebemos apoyar todos paraconseguir que sea realidad elpróximo curso.

Este curso, aparte de los5 niveles académicos que han

sido repartidos en 10 ho-rarios diferentes, se realizanlos siguientes cursillos:Literatura (Ramón)Fotografía (Toni y Conchi)Cerámica (Angelina y Dora)Dibujo y Pintura

Segona part del document de maig de 1983, elaboratper antics alumnes de l'Escola de Persones Adultes LaVerneda-Sant Martí amb motiu del cinquèaniversari del naixement de l'escola

EL REBROT 55 Març 20198

Verneda Unida (butlletí de l'AV La Verneda Alta, 11-1979)

EL REBROT 55 Març 20198 Especial. Les Escoles d'Adults al barri (II)

El testimoni dels primed'Adults La Vern

Marc Genestar Llufriu (Ciutadella deMenorca, 1946). Jubilat de fa 12 anys, però fade 20 a 30 hores setmanals de voluntarifent teràpies basades en el Curs de Miracles.Viu a Ciutadella de Menorca.

Recorda exactament el temps que va passar al'escola: "des de gener de 1979 a juny de 1982.L’estiu del 82 vaig tornar a anar a viure a Menorca."

Va començar a l'escola al mateix temps queaquesta naixia: "A finals de 1978 jo estava a l’atur iera membre de la junta de l’associació de veïns LaVerneda Alta. Un dia va venir en Ramon Flecha(que treballava a l’educació d’adults de la Mina) al’associació i ens va explicar el projecte de crearuna nova escola d’adults als barris de La Verneda i

Donar classes a persones adultes per a miera molt gratificant. Jo no havia pogutanar a escola de nen i me vaig treure elcertificat d’estudis primaris als 18 anys

Marc Genestar

(Encarnació, que recibe laayuda de Salvador)Astrología (Iniciadoúltimamente, a cargode Lidia)

Estos son impartidos deforma desinteresada por partede los profesores que apoyanel movimiento de educaciónpermanente de adultos.

Los únicos cursillos sub-vencionados por el conveniofirmado con el Ayuntamiento/Generalitat son los de LenguaCatalana a cargo de Victòriadels Àngels y Esther.

Este año al cesar lacolaboración prestada porTere durante todo el cursopasado en el grupo deNeolectores, Esther Cañada,alumna de este centro, haocupado su lugar de formaincondicional.

Quedan, sin embargo,muchas parcelas a solu-cionar, si bien esta escuelaha seguido un procesoascendente, es necesaria laparticipación así comocolaboración de todos susalumnos, que actualmenteascienden a 680, para queesta trayectoria iniciada

hace cinco años sea unarealidad total a corto plazo.

Ante todo es necesario seagilice la gestión de la cesiónpor parte del Ayuntamientode la planta 5ª a laGeneralitat con lo cual elMinisterio de Educación nosreconocerá el Centro, y elnombramiento de las 8plazas que son impres-cindibles para cubrir lasnecesidades, y esto no hade ser trabajo de unospocos. Como has podidoobservar a lo largo de estoscinco años todas lasgestiones han sido apoyadassiempre por los alumnos.

Los antiguos alumnos dela Escuela de Adultos de LaVerneda-Sant Martí, nossentimos satisfechos de quelos esfuerzos realizados endistintos sentidos, sirvanpara demostrarnos que noestábamos equivocados sinoque, además, valía la penay que entre todos consi-gamos este centro oficialque cubra las ansias decultura que tiene nuestrobarrio y le han sido negadasdurante muchos años.

Barcelona, 27 de Mayo de 1983

Sant Martí i m’hi vaig apuntar com a mestrevoluntari. Jo tenia uns 33 anys i havia acabat feiapoc una carrera universitària de Filosofia i Lletres iHistòria, que havia estudiat de major.

Les assignatures per a adults requerien moltapreparació: "Dels inicis en el IES Bernat Metgerecord poca cosa, però quan en el curs següentvaig treballar-hi com a mestre interí me vaigtrobar que no tenia experiència educativa i quehavia d'impartir quasi totes les assignatures del

EL REBROT ha demanat als que van ser els primers mestreinicials de l'escola, quan s'estava reivindicant al temps que Genestar, primer mestre "oficial" de l'escola; Ramon FlechaVicente, que va participar els dos primers anys; Victòria Gcatalana; i tot un seguit de mestres i alumnes que van venir

EL REBROT 55 Març 2019 9EL REBROT 55 Març 2019 9Especial. Les Escoles d'Adults al barri (II)

ers mestres de l'Escolaneda-Sant Martí

Anna Vicente i Farran (Menorca, 1954).Jubilada. Va estar a l'escola "als inicis,durant uns dos anys".

L'esperit dels començaments era "amb ideesclares de voler transformar i potenciar les ganesd'aprendre de molta gent del barri i de la mateixamanera que succeïa en altres barris i pobles."

Recorda "la sensació de participar de formadiferent en l'educació, de construir dia a dia."

graduat escolar. Molts de vespres havia depreparar classes fins a les tres de la matinada.Donar les matemàtiques va ser lo més difícil.

Per altra banda donar classes a persones adultesper a mi era molt gratificant. Jo no havia pogutanar a escola de nen i me vaig treure el certificatd’estudis primaris als 18 anys. Les persones adultesvenien molt motivades per aprendre i jo compartiala seva motivació."

La diferència en el tipus d'ensenyament secentra en que "les persones adultes han tingut unaexperiència de la vida extensa i van a l’escolavoluntàriament. Venien molt motivades tambéperquè sabien per a que volien estudiar. Noaprenen per aplicar-ho dintre de 10 o 15 anys comen el cas dels nens, si no que l’aplicació a la vida ésimmediata. Per tant els horaris així poden ser molt

En aquella època existia a Catalunya unmoviment reivindicatiu de mestres moltpotent. Quan vaig tenir el meu primernomenament com a mestre de laGeneralitat, aquest es va produir gràciesa que altres mestres que estaven primersque jo a la llista van renunciar

Vaig començar a l’escola d’adults ambidees clares de voler transformar ipotenciar les ganes d'aprendre de moltagent del barri

Anna Vicente

La diferència entre l'ensenyament a infants i aadults està en "la motivació i la consciènciad'oportunitat."

Destaca "la il·lusió de fer, d'estar participant en unprocés de canvi, de formar part de xarxa de barriamb l'associació de veïns, amb les dones, amb tot elque implicava moviment per un barri millor a nivellsocial i lògicament també urbanísticament."

amb ell a la seva illa: "Per a mi aquella experiènciava ser decisiva per poder començar noves escolesd’adults a Menorca.

A l'octubre de 1982 en la illa hi havia uns 200jovenets menors d’edat a les classes de graduatescolar nocturnes. I al cap de 24 anys de fer-hi feina

més reduïts en el cas de l’educació d’adults ja queno es necessari motivar."

L'Escola d'Adults no estava sola en les sevesreivindicacions: "En aquella època existia aCatalunya un moviment reivindicatiu de mestresmolt potent. Una bona mostra de tot allò la vaigviure jo mateix. Quan vaig tenir el meu primernomenament com a mestre de la Generalitat,aquest es va produir gràcies a que altres mestresque estaven primers que jo a la llista vanrenunciar.

La majoria dels alumnes eren dones i quan fèiemfestes a vegades pels megàfons es feien en bromadeclaracions públiques d’amor cap a algunsmestres. Hi havia un ambient de molta llibertat.

També vull remarcar el bon nivell de motivacióde la majoria de mestres. Quan ja érem tres oquatre mestres a l’escola durant el curs ensajuntàvem varies vegades tots un cap de setmana aEmpúries per planificar."

Allò que va aprendre i desenvolupar se'n va anar

Remarcar el bon nivell de motivació de lamajoria de mestres. Quan ja érem tres oquatre mestres a l’escola durant el cursens ajuntàvem varies vegades tots un capde setmana a Empúries per planificar

es van crear escoles d’adults a cada poble amb mésde 5.000 alumnes en total, la immensa majoria delsquals eren persones majors d’edat. I ara que esticjubilat des de fa més de 12 anys puc veure ambalegria com totes aquestes escoles continuen.

es que expliquessin les seves impressions dels momentses lluitava per l'escola de primària Els Horts. Marc

a, que ja treballava en educació d'adults a La Mina; AnnaGarcia i Anguita, especialista en alfabetització i llengua

r després...

EL REBROT 55 Març 201910 EL REBROT 55 Març 201910 Especial. Les Escoles d'Adults al barri (II)

Una escola que s'atreveix a somniar

MONTSE SÁNCHEZ AROCA

El nostre centre compta ambmil sis cents participants i unscent mestres i col·laboradorsvoluntaris, que treballenjunts per ampliar els seusconeixements, crear novesoportunitats d’aprenentatge,i millorar la seva escola i laseva comunitat, un barri depersones treballadores deBarcelona. El que em vasorprendre la primera vegadaque vaig entrar a l’escola deLa Verneda, i que continuasorprenent-me encara, és l’altnivell d’implicació, així com elnombre d’activitats que s’higeneren. La Fàtima, perexemple, és membre d’una deles associacions de par-ticipants de l’escola i, tal comfan d’altres, ella sempre prenpart en les reunions decoordinació i participa demanera activa en diversescomissions. Malgrat que laseva experiència d’aprenen-tatge és diferent de la delsmestres, en una escola que,tal com diu Fàtima, és unespai de tothom, qualsevoltipus d’aprenentatge es va-lora de forma igualitària.

[...]

Ara començo a escriure, estica una sala de l’escola de LaVerneda, i miro al meu voltanti veig un munt de gent ananti venint, saludant-me, som-rient. Són persones moltdiferents: joves i grans,homes i dones, pares i ma-res, amb títol o sense, peròtotes elles dedicades a lamillora de la seva comunitat.

Tenen en comú la sevaparticipació a l’escola, unaescola que, gràcies al seuesforç, pot tenir moltesactivitats. Cadascú estàtreballant en alguna cosadiferent: uns treballen en unprojecte pilot sobre alfa-betització i ocupació que esdiu BASIC que compartim ambcentres d’Holanda, Bèlgica iAlemanya; altres estanorganitzant actes per a laFesta Major; altres estanplanificantun inter-canvi ambuna escolade Galda-kano, unpoble delPaís Basc,per ajudar-los a crearuna asso-ciació departicipants,i d’altresestan pre-parant-seper a laprova d’a-ccés a launiversitat.E n c a r ad’altres es-tan prepa-rant una tertúlia literàriasobre Federico García Lorca.

[...]

Quan considerem que l’apre-nentatge és un procés al llargde la vida, hem de valorar deforma igualitària diferentstipus de coneixements. El fetd’interactuar amb altres

persones amb un fonamentd’igualtat és una manerad’aprendre d’aquelles i aquellsamb qui discutim i compartimels nostres dubtes i lesnostres experiències. A laVerneda hem après que laclau per aprendre és el diàlegigualitari. El diàleg igualitari espot dur a terme si els edu-cadors i educadores no tenenestratègies preconcebudesque volen imposar a lespersones participants, i siaquestes sempre saben quèestà passant a les aules,perquè les coses es fan d’unadeterminada manera, i quinsobjectius hi ha darrera decada intervenció pedagògica.A més a més, les personesparticipants han de tenirl’opció de poder canviar,debatre o discutir tot el que

passa al’escola. Peruna banda,es crea unentorn decol·laboracióque fa queel coneixe-ment esmultipliquiperquè a-juntem elde totes itots; peraltra banda,a q u e s tcompartir faque les per-sones jun-tes puguemcercar elsmillors ar-guments i

solucions als problemes quehagin d’afrontar. Actualment,aquest diàleg és el que generauna atmosfera de familiaritati pertinença a tota l’escola.

[...]

L’Escola d’Educació de Per-sones Adultes de La Verneda-Sant Martí va començar com

a un projecte de moviment debase i continua tenint la ma-teixa orientació, donant su-port i veu a nous movimentscom ara FACEPA. Aquestsfòrums estan oberts a lespreocupacions, els interessosi els somnis, independent-ment de l’edat, l’origen ètnic,el gènere, la religió o l’estatussocial. Ser part d’aquestsprojectes em fa sentir mésviva, més solidària i méscapaç de crear.

Una de les revistes sobre educació mésimportants del món, la Harvard EducationalReview, va publicar el 1999 un article de laprofessora Montse Sánchez Aroca sobrel'experiència de l'Escola de Persones AdultesLa Verneda-Sant Martí. Reproduïm algunsfragments de "La Verneda-Sant Martí: unaescola on les persones s'atreveixen a somniar"

Portada de la "Harvard

Educatinal Review" de la

tardor de 1999

A la Verneda hemaprès que la clauper aprendre és eldiàleg igualitari

Els somnis de la gent podenesdevenir realitat. Escrivintaquestes reflexions desprésde deu anys de participació al’Escola de La Verneda, em faadonar que no hi ha resimpossible si, a través de lainclusió i la tolerància, lluitemper metes comunes. No crecals que diuen que no hi ha resa fer per canviar el món. José que les coses podencanviar, perquè la gent a lameva comunitat es va atrevira somniar en aquesta escolafa vint anys. Va esdevenir lameva realitat gràcies a lameva participació al seusomni. Des d’aleshores,molts d’altres s’han afegit alsnostres esforços i, avui dia,la realitat de milers de per-sones és el resultat d’aquellsomni.Fa pocs dies li feien una en-trevista a una dona jove ma-grebina que ha participat a ungrup d’alfabetització bàsica aLa Verneda des de fa sis me-sos. Quan li van preguntarquè havia aconseguit, va obrirmolt els ulls i amb una lluen-tor especial va dir: Ara quehe començat, sóc feliç. Arano m’aturarà ningú.

EL REBROT 55 Març 2019 11CARTES DELS LECTORS

¿NECESITAS UN SERVICIO DE LIMPIEZAPARA TU COMUNIDAD Y PARKING?

GRATIS una puesta a punto de la escalera al

contratar el servicio de mantenimiento de limpieza

Janet Ríosjanet@arsonserveis.com

617 886 924

Concili de Trento, 176 Local 1www.arsonserveis.com

Tel. 93 701 4145

A EL REBROT publicarem les cartes que ens arribin dels nostres lectors amb opinions, suggeriments, notícies,queixes, fotodenúncies...

Es poden enviar a: cartes.elrebrot@gmail.com

A fecha 22 de febrero, sobrelas 19:30, me dispongo a entrarcon mi mujer al SupermercadoLidl de Treball, 256. Soy clientehabitual desde su inauguracióneste año, ya que soy vecino delbarrio. Nuestra sorpresa fue quenada más entrar alsupermercado, nos da el altouna empleada y me prohíbe laentrada, delante de la gente queestaba haciendo cola parapagar. Nos quedamos perplejosy le pregunto el porqué. Desdeel pinganillo y con gestos pide ala cajera le confirme y esta meseñala e identifica asintiendocon la cabeza. Le pidoexplicaciones y me dice que herobado varias veces y que salgadel supermercado y que si no lohago llamará a la policía. Lecomento que no hace falta quela llame que ya lo hago yo.Llamo a los Mossos y le pido quellame al encargado para que medé explicaciones ya que noentiendo como puedenacusarme de ladrón con tantaligereza.

Después de, reiteradamente yya con voz enfadada, pedir varias

Cartes dels Lectors

veces que venga el encargado, sepresenta a los diez minutos. Lepido que me enseñen algunaprueba de que yo haya robado. Elencargado se excusa diciendo quea la cajera le suena mi cara. Lecomento que seguro que le suenoya que soy cliente habitual. Élme pide disculpas por lo sucedidoy me comenta que ese día habíansufrido seis robos y están un pocosaturados. Acepto sus disculpas yentro a comprar.

Una vez hechas las compras,me dispongo a pagar en la caja dela cajera que me señaló comoladrón, le comento que para otravez se asegure de lo que dice ymás si no tiene pruebas, ya quehe pasado vergüenza delante dela gente por su culpa y que como

mínimo tendría que disculparse.Me contesta con una sonrisitaque ella no tiene que disculparsede nada. Le pregunto por sunombre, ya que no lleva placaidentificativa, y me contesta queella no tiene porque darme sunombre.

Observo que no tienenprofesionales de seguridad y sonlos mismos empleados delsupermercado los que ejercen deello y entiendo el porqué de lafalta de tacto para confrontaruna situación como esta y queno tengan un protocolo para quenosotros, sus clientes, noseamos ofendidos por falsotestimonio.

Hoy me ha tocado vivirlo amí, pero le puede pasar acualquier otro cliente. Entiendoque todos somos humanos y nospodemos equivocar y todohubiera quedado como unaanécdota, pero esta cajera no fueamable, ni humilde paradisculparse, ni reconocer suerror.

¿Dónde ha quedado laprofesionalidad?

Antonio Gómez

ESTHER PERAL GÓMEZColegiada ICAB 29759

Abogada del barrio con trato profesional,cercano y calidad humana, especializada en:

Agricultura, 300 Local 2Tel/Fax 93 314 7961

Móvil 655 472 540estherperal@icab.es

· CIVILReclamación de cantidades, Contratos, Compraventas,Alquileres, Herencias, Testamentos, etc.

· FAMILIADivorcios, Disolución de pareja, Custodias,Modificación de medidas de divorcio, etc.

· LABORALDespidos, Reclamación de cantidad, Prestaciones, etc.

· EXTRANJERÍA Y PENAL (a través decolaboradores expertos en la materia)

· BANCARIO Y FISCAL (a través decolaboradores expertos en la materia)Cláusulas suelo, Reclamación gastos gestión hipotecaria, etc.

EL REBROT 55 Març 201912 ECONOMIA

SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA

DE SANT MARTÍ

Formen part del paisatge analògicde la ciutat, com les cabines telefòni-ques i les xurreries. I, en l'actual eradigital, semblem condemnats a desa-parèixer. Dels aproximadament 400quioscos de premsa que té Barcelo-na, una cinquantena estan tancats.Al barri, el quaranta per cent ha abai-xat la persiana.

Segons Joan Frías, administradorde finques i bon coneixedor de l'ac-

CUINA DE COLORS

Tajine de pescado(Marruecos)

Esta receta ha sidopreparada por Khadija Bliouel,del proyecto B-Mincome.

Ingredientes- 3 patatas- Pimiento verde- 2 zanahorias- 2 tomates- 1 lomo de salmón- 1 pimiento rojo- Ajos- Perejil- Comino- Sal- Pimentón dulce- Aceite de oliva- Limón

PreparaciónCortar las patatas a rodajas y

trocear las zanahorias.Poner en una bandeja las

patatas cortadas y laszanahorias.

Cortar el tomate y lospimientos también a rodajas.

En un plato mezclar el ajopicado, el comino, el perejil, elpimentón dulce, con aceite deoliva y sal.

Rebozar el pescadopreviamente cortado en tiras yponerlo encima de las verdurasjunto al limón a rodajas.

Tapar y cocer durante 40minutos en el horno.

Servir en una bandeja.

Mi ViejoBar Restaurante

Brasería

Gran Via, 1072T. 930 274 913 / 610 837 878Facebook: Braseria Mi Viejo

tivitat econòmica del barri, "l'ús dela tecnologia del mòbil ha fet caurela venda de diaris i no surt a comptemantenir-los oberts ni pels ingres-sos per publicitat de l'exterior delsquioscos."

Segons l'Associació Professionalde Venedors de Premsa, un quioscha de fer una despesa fixa de 12.000euros per pagar els distribuïdors,més quotes setmanals de cent euros.

Un quiosc és una llicència munici-pal que paga un cànon d'uns 1.700

La lenta agonia dels quios

CLÍNICA DENTAL

Espronceda, 293Tel. 93 303 1950

Dr. Jordi Miquel CanelaODONTOLOGIA GENERAL

10% DESCOMPTE PER LECTORS EL REBROT

Gran de SantAndreu, 22393 345 0427

Treball, 25593 314 6020

floristeriesiris@gmail.com

Guipúscoa-Treball

Plaça de La VernedaBac de Roda-Concili de Trento

La Pau-Andrade-Concili de Trento

EL REBROT 55 Març 2019 13ECONOMIA

CARRER A CARRER

Plaça Mercè Capsir

JOSEP MANERA

Situada entre Concili deTrento, Guipúscoa i Fluvià.

Dedicada el 1997 a lasoprano Mercè Capsir(Barcelona, 1897-Suzzara,Itàlia, 1969). Filla de JosepCapsir, baríton i Ramona Vidal,soprano. Estudià alConservatori del Liceu deBarcelona. Debutà ambRigoletto de Verdi a Girona i el1914 al Liceu, on inicià unacarrera de gran èxit. El 1946es retirà dels escenaris i exercícom a professora de cantal Conservatori Municipalde Música.

Es pot sentir la seva veu enuna gravació de La Traviata a:www.youtube.com/watch?v=IBZ6ChURGWE

A la plaça es troba la seu dela Unió Excursionista SantMarti de Provençals“UESMAP”, fundada el 1989.També hi havia estat el local del'associació de veïns Sant Martíde Provençals.

Es conserven diversosarbres gairebé centenaris i caldestacar el gran desnivell entrela plaça i el carrer Guipúscoa.

Míercoles: Día del Jubilado

Cantàbria, 60 Local 3Concili de Trento, 191, Ent. 1a.

Tels. 93 314 9778 (10-12 h. matins)628 76 43 33 (22-22:30 h. nit)

stherpros@hotmail.com

ESTHER PROSFILÒLOGA ANGLESAwww.estheracademy.es

Ensenyament Anglès tots els nivells

cos de premsa

euros anuals (amb l'excepció dels dela Rambla, la plaça Catalunya i el pas-seig de Gràcia, que paguen més).

L'Ajuntament porta uns anysintentant donar una nova vida alsquioscos per tal que no desapare-guin. El desembre passat, per inicia-tiva de l'Institut Municipal de Perso-nes amb Discapacitat, es va crearuna cooperativa de 25 persones quegestionaran deu quioscos que ac-tualment estan tancats, a diferentspunts de la ciutat.

També les autoritats municipals, através de Barcelona Activa i del Cen-tre de Reempresa de Catalunya, hanposat en marxa el Programa deTransmissió Empresarial als Barris. Laidea és assessorar la millor manerade transmetre un petit negoci en lesmillors condicions pel propietari.Segons la web del Programa, l'ob-jectiu és "preservar el dinamisme co-mercial, econòmic i social dels barrisde la ciutat."

Andrade-Plaça dels Porxos

Selva de Mar-Guipúscoa

EL REBROT 55 Març 201914 EXPOSICIONS

N O T Í C I E S

CAP SANT MARTIUna prova pilot al Centre

d'Atenció Primària Sant Martípermet les consultes ambinterpretació en llengua designes per videoconferència.

CALÇOTADA SOLIDÀRIAPel dia 31 març, a partir de

les 12, està prevista la terceraedició de la CalçotadaSolidària. El lloc està perdeterminar. En les duesprimeres edicions s'haviacelebrat al parc de Sant Martí.

DIA D'ANDALUSIALa XXII edició de les

jornades commemoratives delDia d'Andalusia (28 de febrer)ha celebrat enguany el seuFestival a un Auditori SantMartí ple de gom a gom.

En aquesta ocasió, elsencarregats de difondre lacultura andalusa han estat:Centro Cultural Santo Ángel;Centro Andaluz Comarca de

Una exposició per visitar:"Setze barris, mil ciutats"

CICLE DE DEBATS PELDRET A LA CIUTAT

Edifici del Borsí(Pça. de La Verònica)

28 febrer, 18:00EL DRET A LA SALUT: equitatsocial i autonomia personalCarme Borrell, GemmaCraywinckel, Antoni Barberà

7 març, 18:00EL DRET A L'HABITATGE:instrument per combatre ladesigualtat i la segregacióCarme Trilla, Antonio López-Gay,Jordi Amela, Cristina Castells

14 març, 18:00EL DRET AL PATRIMONI, A LAMEMÒRIA I AL PROJECTE:patrimoni i identitats col·lectivesMercè Tatjer, Francesc Muñoz,Camilo Ramos, AlessandroScarnato

21 març, 18:00EL DRET AL MEDI AMBIENT:sostenibilitat i recursosAna Romero, Rosa Garcia, IrmaVentayol, Àngel Cebollada

28 març, 18:00EL DRET A LA CONVIVÈNCIA:interculturalitat iintergeneracionalitatAndreu Domingo, RamonSanahuja Vélez, Gemma Pinyol,Fàtima Ahmed

Data a determinar, 18:00EL DRET A L'EDUCACIÓ:igualtat d'oportunitats i palancade canviMarina Subirats, Marta Comas,Joan Artigal, Xavier M. Celorrio

L'edifici del Borsí (plaça de la Verò-nica, Gòtic) acull fins al 31 de marçl'exposició fotogràfica "Setze barris,mil ciutats". De dijous a diumenge,podem veure el resultat del treballde deu fotògrafs que han retratat elsbarris de Barcelona que tenen encomú la seva vinculació a un Pla deBarris de l'Ajuntament.

L'exposició porta per subtítol"Fotografies per a altres relats deBarcelona" i ha comptat amb lacol·laboració de l'Arxiu Fotogràfic deBarcelona. Precisament, els milers defotos custodiades per l'arxiu oblidenla perifèria per concentrar-se en elcentre de la ciutat. El treball fotogrà-fic que podem contemplar a l'edificidel Borsí (l'antiga Escola de la Llotja)se centra en els barris de La Marina,Raval Sud, Vallbona, El Besòs i ElMaresme, Roquetes, Sant Genís delsAgudells, La Verneda i La Pau, BonPastor, Baró de Viver, Trinitat Nova,La Teixonera, Gòtic Sud, Ciutat Meri-diana i Torre Baró.

Els milers de fotoscustodiades per l'ArxiuFotogràfic de Barcelonaobliden la perifèria perconcentrar-se en el centrede la ciutat

En paral·lel a l'exposició es desen-volupa un cicle de debats pel dret ala ciutat, cada dijous a les sis de latarda (veure quadre destacat).Quatre convidats, especialistes encada dret, tractaran temes com elmedi ambient, l'habitatge, la salut,l'educació, el patrimoni o la convi-vència.

Els autors de cada projecte foto-gràfic presentaran en públic el seutreball a cada barri. En cas de LaVerneda i La Pau, l'acte se celebraràel divendres 15 de març, a les setdel vespre, a l'Hotel d'Entitats de LaPau (edifici Piramidón, Pere Vergés,1). La presentació anirà a càrrec dela fotògrafa Mònica Roselló i del grupde dones Les Vernedes.

Estepa y Sierra Sur;Hermandad Rociera SantoÁngel i Hermandad Rociera LaPau. També han col·laborat elsgallecs de Cova da Serpe, elPetit Ballet de Barcelona i laCasa de Ceuta.

A mès de per trobar-se igaudir de la música, el cant i elball, l'acte s'aprofita per fer unarecollida d'aliments bàsics, arepartir entre els veïns mésnecessitats.

EL REBROT 55 Març 2019 15FESTES

KRISTELResidencia para los

menos jóvenesUn concepto nuevo de residirconfortablemente en familia

Pje. Arriaza, 2-4-6Tels. 93 278 06 36/ 93 278 06 02

Especialistes en LLAR-AUTOMÒBIL-COMUNITATS-COMERÇ-VIDA-PENSIÓ

Gran Via Corts Catalanes 1003 Et 4a - 08020 Barcelona - 653.818.886 - 93.266.24.91

Assegurances Agustímés de 30 anys al barriSANT MARTÍ - POBLENOU

L L I B R E S

La gent i els barrisde Sant Martí

Josep Maria HuertasClaveria va publicar l'any 2001aquest llibre que engloba lahistòria dels quatre gransbarris del districte de SantMartí. Després d'unaintroducció per conèixerl'antic poble de Sant Martí deProvençals, l'autor s'endinsa enel barri del Clot i el Camp del'Arpa ("dos barris i un mateixdestí); El Poblenou ("de suburbia terra promesa"); La Vernedade Sant Martí ("l'horta de laciutat"); i els barris del Besòs.

També dedica un capítol aNova Icària (la Vila Olímpica) iun altre als barrisdesapareguts: La Perona,Somorrostro, Pequín, El Campde la Bota, la Mar Bella, elBogatell i Rere Cementiri.

Huertas, cronista de laciutat, va solucionar amb elseu escrit un problema queafecta el nostre barri: quin nomdonar-li, La Verneda?, SantMartí? La Verneda de SantMartí, Huertas dixit.

Recuperació de la festade Carnaval al barri

Quan és Carnaval? Set setmanesdesprés de la primera lluna plenaposterior al solstici d'hivern: "DeNadal a Carnestoltes, set setmanesdesimboltes".

Què se celebra? Aprofitar els diesprevis a l'arribadade la Quaresma(temps de sacrifi-cis i dejuni) perfruir de més lliber-tat i trencar mol-tes regles. D'aixòesdevingué elcostum de dis-fressar-se perocultar la identi-tat dels que co-metien excessos.

Carnaval o Carnestoltes? Totesdues paraules són d'ús habitual itenen un origen llatí comú: "carnsllevades".

El rei Carnestoltes arribant al barri, a finals dels anys setanta

Quan és Carnaval? Setsetmanes després de laprimera lluna plenaposterior al solsticid'hivern: "De Nadal aCarnestoltes, setsetmanes desimboltes"

Durant la Dictadura franquista vaestar prohibida la celebració públicadel Carnaval. En arribar les primeresobertures democràtiques, a finals delssetanta, el Carnaval es va recuperarràpidament i cada barri i poble va

començar a orga-nitzar els actesbàsics de la festa:Dijous Gras, Ruade Carnaval i En-terro de la Sardina(coincidint amb elDimecres de Cen-dra). Quant a lagastronomia, di-jous es menja bo-tifarra d'ou i di-

mecres arengada. Carnaval és l'ú-nica gran festa de l'any que no estàcoordinada per VERN. Cada entitat iescola fa el seu propi programa.

EL REBROT 55 Març 201916 SECCIÓ

ENQUESTES EL REBROT

Només cal enviar un correu electrònic amb la seva resposta a:elrebrot.laverneda@gmail.com

FINS 19 MARÇ

Quina és la seva programació preferida del'Auditori Sant Martí?

ResultatsEnquestaEL REBROTFebrer

Quin és

l'aliment típic

de Carnestoltes?

TEATRECINEMA

ARENGADA CORNESBOTIFARRA

86% 0%14%

MÚSICA