El programa SELVANS - ddgi. · PDF fileinternacional; en el punt 6, esmenta: “Reconeixem...
39
El programa SELVANS de la Diputació de Girona
Transcript of El programa SELVANS - ddgi. · PDF fileinternacional; en el punt 6, esmenta: “Reconeixem...
El programa SELVANSde la Diputació de Girona
Importància dels boscos madursRefugi de biodiversitat i conservació d’espècies
amenaçades
Un bosc madur o vell és un bosc amb una estructura arbrada madura poc condicionada o gens per la
intervenció humana. Aquesta absència de tractaments silvícoles possibilita que el bosc pugui contenir
la sèrie completa de classes d’edat d’aquella comunitat forestal i, de vegades, que també pugui
representar els diferents estadis evolutius de la corresponent successió vegetal.
El volum important de fusta morta que prové dels grans arbres multicentenaris, tant en peus drets
com també ja caiguts, constitueix la principal font d’aliment del bosc i permet l’existència d’un gran
nombre d’éssers vius especialitzats en la seva descomposició (especialment els fongs de podriment i
els coleòpters).
Així mateix, les cavitats i escletxes de les grans soques esdevenen el refugi de moltes espècies
amenaçades d’extinció (aus insectívores, rapinyaires, quiròpters...), les quals resulten indispensables
per al correcte funcionament de l’ecosistema forestal.
Un altre tret característic dels boscos vells és l’abundància i diversitat de molses i líquens, la qual
cosa els acaba de conferir una bellesa certament especial.
Importància dels boscos madursMitigació del canvi climàtic
Un bosc madur contribueix directament a la lluita contra el canvi climàtic en tant que esdevé un
magatzem d’ingents quantitats de carboni.
La Cimera de Copenhagen de 2009 sobre el canvi climàtic ja va reconèixer el paper fonamental de la
creació d’una xarxa internacional de boscos vells i de la conservació dels relictes de selva primària
com a política prioritària en la compensació de les emissions de diòxid de carboni.
La mateixa ONU admet que la capacitat dels boscos d’absorbir CO2 fa indispensable la seva
conservació, atès que la deforestació és la causant del 20% dels gasos d’efecte hivernacle (d’acord
amb càlculs del Banc Mundial).
A més, l’acumulació dels grans fusts a terra funciona com un gran dipòsit d’aigua, que n’augmenta la
qualitat i en regula el flux, de forma que evita inundacions a les parts baixes de les conques i ajuda a
frenar els processos erosius i la desertització. D’acord amb aquest principi, la silvicultura moderna
destina a evolució natural tot l’entorn de les lleres de rius, rieres i torrents, de manera que passen a
formar part de la xarxa de rodals amb absència d’aprofitaments fusters.
Importància dels boscos madursPatrimoni singular i actiu econòmic
La complexitat, la màgia i la bellesa delicada i singular dels boscos madurs els confereixen un
remarcable valor paisatgístic. L’interès patrimonial queda reforçat també per la seva antiguitat i per
l’existència d’arbres molt vells amb un port monumental. A més, sovint es poden vincular amb
llegendes, esdeveniments locals o anècdotes històriques.
En determinats casos, la visita cultural d’aquests boscos es pot integrar dins l’oferta turística local,
quan l’accessibilitat ho permet i si es donen garanties per conduir-ne correctament l’ús públic i evitar els
sectors vulnerables o les àrees vitals d’espècies amenaçades.
Cal remarcar-ne també l’interès científic, atès que aquests rodals de bosc, que haurien de tenir
òptimament un mínim de 20 hectàrees, esdevenen laboratoris idonis per a la recerca forestal, de cara a
comprovar i mesurar l’evolució concreta de l’estructura en diferents situacions amb absència
d’aprofitament fuster. Aquests coneixements poden resultar útils en l’optimització de les intervencions
silvícoles en els sectors productors de fusta.
Importància dels boscos madursLa necessària estratègia per conservar-los
Malgrat la importància ecològica, econòmica, social, científica i cultural dels boscos madurs, no existeix
encara una estratègia d’abast nacional ni estatal per conservar-los. Sovint considerats únicament com
un capital del qual s’ha d’extreure una renda en fusta, els boscos a casa nostra han estat explotats
usualment amb pocs o nuls criteris orientats a la consecució de boscos madurs.
Cal tenir present que el capital i, per tant, la renda proporcionada pels boscos pot veure’s incrementada
gràcies precisament a la potenciació del bosc madur, i en canvi, és insignificant el cost inicial ocasionat
per la renúncia a la tala d’un petit percentatge (5-10 %) del bosc potencialment explotable.
En un mateix ordre de criteris, i amb una justificació molt semblant, convé incentivar alhora la pràctica
de reservar un mínim de peus extrafusters (de gran diàmetre) a les zones productores de fusta, a raó
de 5-10 peus per hectàrea.
Aquestes pautes de la nova silvicultura poden ser afavorides mitjançant l’extensió dels processos de
certificació forestal o a través de programes de compensació a la propietat en concepte dels múltiples
beneficis ambientals que generen els boscos madurs i els arbres monumentals.
Importància dels boscos primarisEl context internacional
La Cimera de Copenhagen de 2009 conclou que la conservació i millor gestió de les grans masses
forestals del tròpic (Amazònia, conca del Congo, indomalaia...) ha de ser una prioritat de la política
internacional; en el punt 6, esmenta: “Reconeixem el paper crucial de la reducció d’emissions per desforestació i
degradació forestal evitades i la necessitat d’augmentar el segrest d’emissions de gasos de l’efecte hivernacle
mitjançant la preservació dels boscos primaris, i estem d’acord amb la necessitat de proporcionar incentius positius
per a aquestes accions a través de l’establiment immediat d’un mecanisme que inclogui REDD+ per facilitar la
mobilització de recursos financers provinents dels països desenvolupats”.
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) alerta que la pèrdua de biodiversitat
provocarà més pobresa al món. La Cimera dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), el
2010, coincidint amb l’Any Internacional de la Biodiversitat, conclou que la pèrdua de qualitat de l’aigua,
del sòl i de l’aigua, i dels recursos biològics perjudica greument la seguretat alimentària i la salut de les
persones.
El PNUMA i la Unió Europea impulsen la iniciativa Economia dels Ecosistemes i Biodiversitat (TEEB)
per demostrar que surt més a compte conservar la natura que no pas permetre’n la destrucció, i que
per complir els objectius de l’ODM una de les accions prioritàries consisteix a preservar els relictes de
selves primàries que resten al món.
Importància dels boscos primarisEl context internacional
Els boscos tropicals es veuen constantment amenaçats per les empreses fusteres ill·legals o per la tala
incontrolada per aconseguir nous terrenys de conreu. La FAO (Food and Agriculture Organization)
calcula que cada any es perden 13 milions d’hectàrees de bosc, principalment a la conca de
l’Amazones, al Sudest asiàtic i a l’Àfrica tropical.
L’ONU ha declarat el 2011 com a l’Any Internacional dels Boscos per lluitar contra de desertització i el
canvi climàtic. L’objectiu és augmentar els esforços per evitar la deforestació de milions d’hectàrees de
selva verge cada any, atès els boscos primaris tropicals resulten fonamentals per a la subsistència de
centenars de poblacions indígenes, la fixació de carboni i la conservació de gran part de la biodiversitat
de la Terra.
Al mateix temps, la preservació dels relictes de selva primària ha de fer possible lluitar també contra la
pobresa, ja que 1.600 milions de persones, la majoria de països en desenvolupament, obtenen dels
arbres el seu aliment, les seves medicines i el seu modus de subsistència.
Amb aquesta necessitat, la cimera de l’ONU a Cancún (desembre 2010) ha acordat la creació d’un fons
verd per finançar polítiques d’acció contra el canvi climàtic, essencialment la protecció de selves
tropicals i l’impuls d’energies netes. Això permetrà, en aquests països pobres, la disposició d’un pla
forestal de Reducció d’Emissions de la Deforestació i Degradació Forestal (REDD).
El programa SELVANS a GironaObjectiusAmb els raonaments exposats anteriorment, i encoratjats pel fet de formar part de la Xarxa d’Entitats
Locals per a la Biodiversitat, la Diputació de Girona decideix l’any 2007 impulsar la creació d’una xarxa
de microreserves forestals en el conjunt d’espais naturals de les comarques gironines, i així anar
ampliant el sistema de boscos madurs que es va començar a implementar en el Parc Natural del
Montseny l’any 2005, del qual aquesta corporació n’és cogestora. L’objectiu és poder arribar a
compensar un 5 % de la superfície boscosa a mitjà termini.
La conformació de la xarxa de reserves forestals del programa SELVANS gira a l’entorn dels eixos:
Conservar el valor patrimonial i paisatgístic i l’enorme biodiversitat específica i vulnerable propis dels
boscos madurs.
Aplicar un sistema de compensació de les externalitats o beneficis ambientals dels boscos madurs
de les comarques gironines. Desplegar especialment un mecanisme d’equilibri territorial per als boscos
comunals propietat dels ens locals.
Representar proporcionalment cadascuna de les diverses comunitats forestals de les comarques
gironines, i abastar els diferents valors que contenen, així com procurar-ne la dispersió en el conjunt
dels espais naturals gironins. Vetllar per la complementarietat entre els boscos de titularitat pública i
privada.
Impulsar un sistema de patrocini per a la progressiva ampliació de la xarxa. Convertir aquest
patrimoni forestal singular en un valor afegit destacat de la propietat forestal.
El programa SELVANS a GironaConvocatòria d’ajuts
La identificació dels boscos madurs, si bé té en compte els diferents catàlegs o inventaris de boscos
singulars que s’han estat realitzant per part dels ens gestors dels espais naturals, es basa
principalment en l’efecte crida de la concurrència pública de la convocatòria d’ajuts en matèria forestal
de la Diputació de Girona.
Aquesta convocatòria, a banda de diferents accions en matèria de prevenció d’incendis forestals,
també promou la gestió forestal sostenible, i concretament actuacions que afavoreixen la diversitat
ecològica i beneficien sistemes o espècies vulnerables o amenaçades.
A més de la creació de microreserves forestals que es destinen a evolució natural, també són
susceptibles de rebre ajut la reserva d’arbres de gran diàmetre (pel seu interès com a refugi o aliment
de la fauna o flora que en depèn) en rodals de bosc sotmesos a explotació fustera, la recuperació de
conreus o pastures en espais boscosos i el foment de la ramaderia extensiva a les forests.
Aquests conceptes es procura que siguin complementaris dels que ja queden coberts amb les
convocatòries d’ajuts d’altres administracions, especialment les del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
El programa SELVANS a GironaLa xarxa de reserves forestals
Per a cada sol·licitud rebuda correctament dins la convocatòria pública d’ajuts, es fa una valoració in
situ per calcular-ne l’interès com a bosc madur, d’acord amb un barem establert en les bases de la
convocatòria. Una vegada se n’obté l’avaluació conjunta, se seleccionen les propostes més ben
puntuades fins a esgotar la partida pressupostària.
Els boscos seleccionats per compensar el no-aprofitament silvícola han de complir unes condicions
determinades referents a la seva vocació com a reserva forestal, com són ara l’existència d’arbres
centenaris o extrafusters, el predomini de peus de llavor, l’abundància de fusta morta de gran diàmetre,
l’evolució de l’estructura arbrada, la bona qualitat del sòl, el pendent baix o moderat i la presència
d’espècies vinculades a aquest tipus de bosc.
D’acord amb la propietat, s’estableix un conveni en virtut del qual es deixa aquest rodal a evolució
natural durant un termini de 25 anys, transcorreguts els quals la Diputació de Girona procurarà un
sistema de renovació de la condició del rodal com a reserva forestal.
Per compensar els aprofitaments que es deixen de fer, el propietari rep una subvenció corresponent als
guanys no obtinguts, que són calculats sobre la base de les previsions de l’instrument d’ordenació
forestal de la finca o de la productivitat del rodal en qüestió.
El programa SELVANS a GironaLa xarxa de reserves forestals
Fins a l’actualitat (març de 2011) s’han establert reserves forestals en un total de 51 finques, de les
quals 25 corresponent a boscos comunals d'ajuntaments i les altres 26 a terrenys privats. En conjunt
abasten una superfície de 671,6 hectàrees.
Per altra banda, és important destacar que la Diputació de Girona ha qualificat com a reserva forestal
dues forests de remarcable interès ecològic i paisatgístic, i de les quals n’és propietària titular:
• L’obac del Matagalls, amb 216,98 hectàrees, dins el Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de
la Biosfera per la UNESCO.
• La fageda d’en Jordà, amb 74,57 hectàrees, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
En global, aquest conjunt de 963,15 hectàrees signifiquen un 0,48 % de les aproximadament 200.000
hectàrees de superfície boscosa de la demarcació gironina.
Reserves compensadesBoscos particularsMunicipi
Any de
creacióComunitat arbrada Superfície
Inclòs en un espai protegit (total o
parcial)
spp. ha
BOSCOS PARTICULARSAlbanyà 2008-2009 Roureda 27,7 EIN Alta Garrotxa
Albanyà 2008-2009 Roureda 35,5 EIN Alta Garrotxa
Albanyà 2008 Roureda 16,3 EIN Alta Garrotxa
Albanyà 2009 Fageda 8,7 EIN Alta Garrotxa
Camprodon 2008-2009 Roureda 29,0 EIN Alta Garrotxa
Camprodon 2009 Roureda de fulla gran 6,0
Camprodon 2009 Roureda de martinenc 8,1 EIN Alta Garrotxa
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura2010 Sureda 20,0 EIN les Gavarres
Espolla 2008 Auroneda 27,5 PNIN l'Albera
La Jonquera 2009
Bosc mixt (alzina, roure martinenc,
auró negre, faig, ribera) 10,4 PNIN l'Albera
Les Planes d'Hostoles 2008 Fageda 11,1 EIN Collsacabra
La Vall de Bianya 2010 Faig i roure 13,3
Mieres 2008 Alzinar-fageda 19,5 PN Zona Volcànica de la Garrotxa
Montagut i Oix 2008-2009 Alzinar-frondoses 15,0 EIN Alta Garrotxa
Montagut i Oix 2008 Caducifolis 17,4 EIN Alta Garrotxa
Montagut i Oix 2009 Alzinar i caducifolis amb bosc de ribera 5,4 EIN Alta Garrotxa
Ripoll 2008 Fageda 8,8
EIN Serres de Milany, Santa
Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Sales de Llierca 2008 Bosc mixt 8,1 EIN Alta Garrotxa
Sales de Llierca 2009 Alzinar 6,0 EIN Alta Garrotxa
Sant Hilari Sacalm 2008 Freixeneda-castanyeda 4,8
Sant Miquel de Campmajor 2008 Caducifolis 7,1 EIN Muntanyes de Rocacorba
Sant Miquel de Campmajor 2010 Planifolis 20,0 EIN Muntanyes de Rocacorba
Santa Pau 2008 Fageda 2,5 PN Zona Volcànica de la Garrotxa
328,1
Arbúcies 2005-2006 Fageda 5,0 PN Montseny
Riells i Viabrea 2010 Bosc mixt (roure, faig i cirerer) 4,8 PN Montseny
Riells i Viabrea 2005-2006 Alzinar-roureda fulla gran 8,0 PN Montseny
17,9
TOTAL 345,9
PARC NATURAL DEL MONTSENY (BOSCOS PARTICULARS)
Reserves compensadesBoscos particularsMunicipi
Any de
creacióComunitat arbrada
Superfíci
e
Inclòs en un espai protegit (total o
parcial)
spp. ha
FORESTS MUNICIPALSAlp 2009 Avetosa amb pi roig 9,8
Campdevànol 2008 Faig, amb pi roig i altres 9,3 EIN Serra de Montgrony
Campelles 2008 Avet 12,5 EIN Serra de Montgrony
Fontanals de Cerdanya 2009 Pi negre 12,0
Ger 2010 Pi negre 14,6 EIN Tossa Plana de Lles-Puigpedrós
Gombrèn 2008 Faig, pi roig 6,6 EIN Serra de Montgrony
Meranges 2009 Pi negre 20,5
Meranges 2010 Pi negre 21,3 EIN Tossa Plana de Lles-Puigpedrós
Ogassa 2008 Faig, pi negre, pi roig 3,1 EIN Serra Cavallera
Pardines 2008 Pi negre 14,0
Pardines 2010 Pi roig 4,8 EIN Serra Cavallera
Planoles 2008 Pi roig 3,9 EIN Serra de Montgrony
Puigcerdà 2009 Pi negre 33,1
Queralbs 2008 Pi negre 11,1 EIN Capçaleres del Ter i del Freser
Ribes de Freser 2008 Pi negre (pi roig) 12,9 EIN Capçaleres del Ter i del Freser
Ribes de Freser 2010 Faig, pi roig 4,5 EIN Serra Cavallera
Ripoll 2008 Faig 4,6
EIN Serres de Milany, Santa
Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Sant Joan de les Abadesses 2008 Faig 2,8
Sant Pau de Segúries 2008 Faig amb caducifolis 5,2
Torroella de Montgrí 2008 Pi blanc, pi pinyer 55,6 EIN Montgrí
Toses 2008 Pi negre 10,4
Toses 2008 Pi negre 6,0 Serra de Montgrony
Urús 2009 Pi negre 34,6
Vall d'en Bas, la 2008 Mixt caducifolis i pi roig 6,1
EIN Serres de Milany, Santa
Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Vallfogona del Ripollès 2008 Faig, pi roig 6,6
325,7
Distribució de les reserves forestals
Fitxa de caracterització
El programa SELVANS a GironaLa xarxa de reserves forestalsA hores d’ara la xarxa de reserves forestals aplega una diversitat important de comunitats forestals, a
vegades amb dominància d’una espècie, a vegades de masses mixtes de coníferes amb planifolis. En
conjunt, entre les més notòries, s’hi representen el pi blanc, pi pinyer, pi roig, avet, pi negre, sureda,
alzinar, diferents tipus de roureda (martinenc, de fulla grossa i pènol), fageda, auroneda, freixeneda i
vegetació de ribera.
El repte és completar el conjunt de tipologies de bosc que trobem a les comarques gironines, de forma
que l’excepcional riquesa florística i faunística de la demarcació gironina pugui ser recollida en aquesta
xarxa de boscos destinats a evolució natural. També, en la mesura del possible, es va incrementant la
superfície de cada reserva fins a assolir una cabuda òptima mínima de 20 a 50 hectàrees, a l’efecte
que, amb el temps, s’hi puguin donar els diferents estadis i estructures que genera la dinàmica natural
del bosc.
Un aspecte important que cal remarcar és el fet que la conformació d’aquesta xarxa de microreserves
forestals, en tractar-se de petits rodals generalment ubicats en sectors inaccessibles i significar en
conjunt un percentatge minúscul de la superfície potencialment aprofitable (0,48 % actual enfront al 5-
10% desitjable), en cap moment és obstacle per a l’explotació fustera de la superfície productora, ni
tampoc perjudica o condiciona l’estratègia o el desenvolupament de les actuacions de prevenció
d’incendis forestals. Lluny de restar productivitat a la propietat forestal, la conservació del patrimoni
forestal singular suposa una oportunitat per incrementar la renda del bosc.
El programa SELVANS a GironaSeguimentAquests retalls de bosc inalterats representen un laboratori perfecte per conèixer pautes de
creixement dels arbres en diferents situacions i tipologies d’estructura forestal.
Des de l’any 2006, a les primeres reserves forestals establertes dins del Parc Natural del Montseny
s’hi realitzen inventaris sobre la diversitat florística i les comunitats de fauna dependents de la fusta
en descomposició (coleòpters) o de les cavitats en arbres vells (quiròpters, rapinyaires i ocells
insectívors). També s’han fixat parcel·les de recerca i s’han instal·lat dispositius per mesurar diferents
paràmetres sobre la dinàmica de creixement dels arbres i la producció i reciclatge de la virosta.
Enguany, el 2010, s’ha iniciat un programa de recerca per al conjunt de la xarxa de reserves forestals,
amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb l’objectiu de caracteritzar i
interpretar l’evolució de l’estructura forestal, especialment la dinàmica que segueixen les grans
soques i la fusta morta, en diferents escenaris de les principals comunitats forestals.
El programa SELVANS a GironaPatrocini privatEstratègicament, i també d’acord amb la vocació de suport als ens locals i d’equilibri territorial que ha
de perseguir la Diputació de Girona, la convocatòria d’ajuts en matèria forestal se centra
primordialment en boscos de titularitat municipal. Consegüentment, la campanya per a la creació de
reserves forestals incideix més en els boscos comunals catalogats d’utilitat pública de les comarques
del Ripollès i de la Cerdanya.
No obstant això, el fet que la major part de les 200.000 hectàrees de bosc gironí es concentri en
propietats de titularitat privada fa necessari l’establiment d’un mecanisme de patrocini amb fons privats.
Cal destacar l’aportació realitzada per la Fundació Caixa de Girona durant els anys 2008 i 2009.
L’elevat valor paisatgístic i patrimonial dels boscos madurs suscita un interès especial a empreses
interessades a patrocinar projectes ambientals. Així mateix, cal considerar la demanda creixent per part
de patrocinadors que volen o necessiten compensar les emissions de diòxid de carboni.
La cerca de patrocinadors, i també la valoració de la mateixa convocatòria d’ajuts, es duu a terme en
col·laboració amb la Xarxa de Custòdia del Territori. Aquesta campanya ha de possibilitar una major
atenció als boscos de titularitat privada i també l’ampliació de les reserves forestals en sectors
igualment interessants com a bosc madur.
Destaquem l’important antecedent de patrocini del programa per part de la Fundació Caixa de Girona,
amb una participació de 250.000 euros en el bienni 2008-2009.
Patrocini...
•
Patrocini
Educació ambiental i sensibilització
La Diputació de Girona ha posat a l’abast dels centres d’educació gironins la versió catalana de
l’exposició itinerant “Hèctor l’arbre mort”, un recurs pedagògic que neix d’una col·laboració entre
WWF i Réserves Naturelles de France i que explica la importància dels arbres morts de gran
diàmetre tant per al bosc productiu com per a la dinàmica dels boscos madurs.
També s’ha editat i distribuït arreu un quadern de divulgació sobre la riquesa ambiental que reporten
els boscos madurs i l’interès de conformar una xarxa de reserves forestals.
D’altra banda, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines
(CILMA), un organisme que assessora els ajuntaments gironins en matèria ambiental, ha dedicat un
butlletí monogràfic al voltant dels boscos madurs.
A més, també s’ha realitzat un DVD de promoció del programa SELVANS, en què s’explica com el fet
d’implementar localment una xarxa de reserves forestal atorga més legitimitat per cooperar en
projectes de preservació dels darrers relictes de selva primària que resten al tròpic.
Recursos pedagògics
•....
Recursos pedagògics
...
Divulgació
Divulgació...
•
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Divulgació...
...
Difusió
Difusió
Projecció del programa SELVANS L’extensió a nous àmbits
L’èxit i experiència del programa SELVANS en el territori gironí ens anima a cercar complicitats per
contribuir a l’impuls d’una xarxa global de boscos madurs o primaris mitjançant la corresponent
compensació econòmica dels drets de tala o en base als costos d’oportunitat que en cada cas resultin
més raonables. Es treballarà en:
• La conformació d’una xarxa catalana de boscos singulars, en base als resultats obtinguts en
l’inventari que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya de la mà del Centre de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals (CREAF).
• El desenvolupament d’una xarxa espanyola i europea de boscos madurs, mitjançant la materialització
d’un subprograma de la Xarxa Natura 2000. S’atendrà també al potencial de les xarxes de Reserves de
la Biosfera i de Parcs Nacionals.
• L’impuls d’un programa REDD+ català de conservació de relictes de selva primària i la consecució de
projectes pilot de cooperació internacional al desenvolupament en aquesta matèria.
fsfsffsfsfsflf
