Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat núm. 69/agost 2014

ESTIU

2

elPortell

HORARI d’autobusos

València - Montserrat

De dilluns a

divendres

Cap de setmana i

festius

08:00/ 08:50 09:30/ 10:00

10:00/ 10:50

12:00/ 12:50 13:30/ 14:20

14:00/ 14:50

17:15/ 18:05 16:30/ 17:20

18:30/ 19:20

20:30/ 21:20 20:00/ 20:50

Montserrat - València

De dilluns a

divendres

Cap de setmana i

festius

06:50/ 07:45

07:55/ 08:45 08:25/ 09:15

08:55/ 09:45

10:10/ 11:00 11:25/ 12:15

12:10/ 13:00

14:10/ 15:00 15:45/ 16:15

15:40/ 16:30

19:10/ 20:00 18:25/ 19:15

TELÈFONS d’interés

Ajuntament: 962 988 000 /

962 999 136

Ajuntament fax: 962 998 058

Policia Local: 962 999 205

Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406

Centre de Salut: 962 980 000

Urgències: 962 980 001

Servei d’ambulància: 962 556 109

Servei d’ambulància de la Mancomu-

nitat: 669 391 020

Poliesportiu: 962 999 432

Biblioteca: 962 986 027

AVIVA:

962 988 000 ext. 115

Casa de la Cultura: 962 998 178

Psicòleg municipal: 962 999 047

CP Evaristo Calatayud: 962 980 085

IES Vall dels Alcalans: 962 998 072

Escola Infantil: 962 999 837

Escola d’Adults: 962 986 388

Secretaria SIUM: 962 998 477

Poliesportiu: 962 999 432

Servei de Taxi: 617 840 562,

962 999 768

Llar dels Jubilats: 962 998 519

Bombers: 112

Cooperativa agrovinícola: 962 999 042

Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588

Càritas: 677 515 859

Crèdits

* Atenció al públic de 9.00 a 13.00 H.

CALENDARI Fiscal 2014

Del 10 de febrer al 16 d’abril:

• Impost de vehicles de tracció

mecànica.

• Taxa de llicència de gual

permanent.

Del 4 d’abril al 5 de juny:

• Primer termini de l’IBI de

naturalesa urbana.

• Taxa de recollida de fem

domiciliari.

• Taxa de recollida de fem de

comerços.

Del 5 de juny al 5 d’agost:

• Segon termini d’IBI de

naturalesa urbana.

Del 22 de setembre al 3 de desembre:

• Tercer termini d’IBI de

naturalesa urbana.

• Impost de béns immobles

rústics.

• Impost d’activitats

econòmiques.

FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans

José A. Puchades. Av. Jaume I, 19.

Montserrat. 962 998 371

Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4.

Montserrat. 962 999 272

Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12.

Real. 962 555 001

Mª Dolores Jorge. C/ Blasco

Ibàñez, 32.

Montroi. 962 555 494

Horari de misses des d’octubre # ns

a març

Laborables i

dissabtes

Diumenges

19:00 09:30

12:30

Horari de misses des d’abril # ns a

setembre

Laborables i

dissabtes

Diumenges

20:00 09:30

12:30

Horari Salat

de l’hivern

Horari Salat de

l’estiu

abans de

l’eixida del sol

abans de l’eixida

del sol

14:00 13:00

17:00 16:00

19:00 18:00

20:00 19:00

3

Sumari NORMES de publicació

Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió:

1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un

espai. L’article serà presentat en format electrònic.

2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i

incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte.

3. Sols es publicarà un article per entitat i persona.

4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles,

així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú,

i amb el corresponent consentiment de l’autor/a.

5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà

informació postal o telefònica sobre ells.

6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé

a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es).

7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no

formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels

articles o altres col·laboracions.

8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió

municipal en la qual els membres de l’equip de govern es

comuniquen amb la població.

9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits

polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure

el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma

orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos

de lletra perquè tinga cabuda.

10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista

amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de

propaganda política. S’admetran articles que tinguen re; exions

polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que

exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar

interés de política partidista local.

10. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’

perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment

a les eleccions i que obtingué representació a la corporació.

11. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es

comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en

el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.

L’equip de redacció

elportell@montserrat.es

Si et vols anunciar en el butlletí municipal,

contacta amb el 962 998 178

http://www.montserrat.es

http://www.facebook.com/AjMontserrat

http://twitter.com/AjMontserrat

Sumari

Anem pel bon camí (malgrat l’oposició) .......................................4

Regidoria de Personal, Hisenda, Política Local i Urbanitzacions......6

Funcionament dels serveis educatius municipals..........................7

Arriba l’estiu..............................................................................8

La borsa de pisos en lloguer social està en ple funcionament.........9

Ciutadella................................................................................10

Imatges per al Futur..................................................................13

Aquell carrer de València .........................................................14

Una � ta històrica per al municipi de Montserrat..........................18

Con� icte i ideologies lingüístiques.............................................20

Racó creador ...........................................................................21

En valencià, més a gust!............................................................22

Desenvolupament local.............................................................23

Humana recull 7 tones de tèxtil usat a Montserrat ......................24

Un delicte contra la salut pública...............................................25

Per què és fonamental desparasitar les nostres mascotes? .......25

A la Bandera de la República.....................................................26

Programa de Festes 2014.........................................................30

Decàleg de bones pràctiques en les festes tradicionals................32

Fira Taurina de Montserrat.......................................................33

La festa sense vosaltres............................................................34

A pel VII Open Internacional d’escacs Poble de Montserrat .......35

Comencem amb forces..............................................................36

Unes modestes re� exions sobre la visita ....................................37

Un nou reconeixement a l’esforç................................................37

Club de Bàsquet Vall dels Alcalans ............................................37

Estimats veïns i amics ............................................................. 38

Aprenent a cuinar com els nostres germans!..............................39

Transparència i democràcia al poble, al País Valencià i . . . .........40

Portes obertes.........................................................................40

Una re� exión en voz alta..........................................................41

El poder de la gent .................................................................42

4

elPortellGovern

Anem pel bon camí (malgrat l’oposició)

La recuperació econòmica de l’Ajuntament és ja una

realitat a un any d’acabar la legislatura. Ara farem una

relació dels fets que con" rmen aquesta a" rmació, però abans hem de repetir una vegada més les dades amb què ens vam trobar al juny del 2011 en arribar a un ajuntament sumit en números rojos:

1. Ens vam trobar amb un dè" cit acumulat des de l’any

2008 " ns al 2011 d’1.955.159 €.

2. Quan iniciàrem els tràmits de l’expedient dels pressupostos de l’any 2012, ens trobàrem amb factures

al calaix per un import d’1.348.948 €.

3. Per si encara els pareix poc, el deute " nancer de

2007 " ns al 2011 havia augmentat en 2.049.992 €, i no podem oblidar el que es devia a la Mancomunitat Vall dels Alcalans, que també augmentà en el període de la legislatura anterior en 522.135 euros. També hem de tenir present el que ens deu la Generalitat Valenciana (també

Josep Maria Mas i GarciaAlcalde de Montserrat

PSPV-PSOE

governada pel PP) des de l’any 2009, que són més de 960.000 €.

Recordeu que estem parlant d’uns pressupostos municipals de 5 milions d’euros.

Així doncs, ja us podeu imaginar les nostres reaccions quines van ser. És ben cert que ja des de l’oposició

vam estar denunciant i manifestant en els plens i

en distintes publicacions, que el PP en la legislatura

anterior no estava actuant correctament amb l’administració pressupostària i econòmica de l’Ajuntament. Tal i com ho vam denunciar, així ens ho vam trobar a l’inici de legislatura.

Donada aquesta catastrò" ca i nefasta gestió econòmica per part del PP en la legislatura anterior, vam haver de prendre mesures molt dures i que van repercutir en els diferents departaments de l’Ajuntament, com:

1. Liquidar l’empresa pública de gestió del sòl.

2. Reducció de la plantilla de personal.

3. Control de les despeses corrents de l’Ajuntament, com l’enllumenat públic, i els contractes de serveis i subministraments.

4. Ajustar al màxim les despeses corrents en festes, bous i música de cambra.

5. Negociar les despeses de manteniment en la Mancomunitat Vall dels Alcalans.

6. Pel que respecta als ingressos, vam augmentar l’impost de béns immobles l’any 2012, per a la qual

5

Govern

cosa vam passar del tipus impositiu del 0,68% al 0,715%,

equivalent al 5,14%, i l’hem mantés congelat des

d’aleshores.

La situació de fallida tècnica de l’Ajuntament al 2011,

ens va obligar a adherir-nos al pla de pagaments que va

aprovar el Govern Central a $ nals del 2011, i confeccionar

un pla d’ajust econòmic i $ nancer, per poder accedir a un

crèdit d’1.950.000 € per a pagar les factures que teníem

pendent de pagar des de l’any 2009 $ ns a desembre de

l’any 2011. Una vegada aprovat el Pla d’Ajust en el Ple del

dia 28 de març del 2012, amb el vot en contra dels actuals

regidors del PP, comencem a recti$ car totes les errades

que ens van dur a la fallida tècnica.

Amb data 30 de juny de 2014, podem a� rmar amb números i amb dades econòmiques provinents de la comptabilitat municipal, que la recuperació econòmica de l’Ajuntament és ja una realitat.

1. Els pagaments a proveïdors estan al dia, hem pagat les

factures $ ns al 30 d’abril i en breu es pagaran les factures

de maig i juny.

2. Tots els crèdits estan pagant-se al seu venciment, tant

les amortitzacions de capital com les despeses $ nanceres,

per un import superior a 800.000 euros anuals. Incloent

el pressupost del Pla d’Ajust d’1.950.000 € i la pòlissa de

crèdit d’1.000.000 €.

3. Des de juny de 2011 $ ns al 30 de juny de 2014 hem

pagat a la Mancomunitat Vall dels Alcalans: 746.715 €.

4. Pel que respecta al pressupost d’enguany, a data 30

de juny, podem a$ rmar que, tant el capítol I (despeses

de personal) com el capítol II (despesa corrent) estan

comportant-se com vam previndre. Al $ nal de l’exercici

podrem comprovar que les xifres que vam anunciar ja

en l’any 2012, seran una realitat l’any vinent. Tindrem

controlat pràcticament tota la despesa corrent de

l’Ajuntament i la despesa de personal.

5. Quant als ingressos, estan en la línia del que hem

pressupostat.

Cada trimestre es dóna compte al Ple de l’estat d’execució

del pressupost municipal i s’envien tots els informes

requerits per part del Ministeri d’Economia i Hisenda del

compliment del Pla d’Ajust, que per cert com no podia ser

d’altra manera, en un document de previsions a 10 anys,

com és aquest Pla d’Ajust, té partides tant de despeses

com d’ingressos que no s’ajusten al que es va aprovar, i

donarà lloc a presentar una modi$ cació del Pla d’Ajust per

donar compliment a la norma, com és preceptiu. El que

importa és que al $ nal de l’any estem donant superàvit

tant en la liquidació com en el resultat.

Ja sé que les xifres i les dades econòmiques són de

vegades, farragoses, però donada la importància que

entenc que tenen per al present i el futur del nostre

poble, aquest és el resum de la situació econòmica de

l’Ajuntament, gestió per cert conjunta de tot l’equip de

govern, del Partit Socialista del País Valencià i del partit

AIGUA.

No puc acabar l’article sense demanar-los que gaudisquen

de la festa i de l’estiu, amb cura i respecte sempre per la

resta.

6

elPortell

Regidoria de Personal, Hisenda, Política Local i Urbanitzacions

Primer que res vull expressar, com ja he fet altres

vegades, que el treball d’aquest regidor està dins del

marc de l’equip de govern, i és fruit del treball conjunt

i resultat de les propostes que ens arriben per part

de la ciutadania i dels treballadors municipals. Fer

una bona gestió no és mèrit d’una persona, els bons resultats sempre depenen de molts factors i en este cas els companys de l’equip, els treballadors municipals i els ciutadans, estan fent una tasca exemplar.

REGIDORIA DE PERSONAL

En primer lloc, vull manifestar el meu reconeixement

a tots els treballadors municipals (urbanisme, comptabilitat, registre, cadastre, cultura, guarderia infantil, administratius, policia, neteja i obres), la seua dedicació i l’esforç fan que les coses funcionen bé. Tinc plena con% ança en ells i estic satisfet de la seua tasca, una tasca que sovint no veu ningú, que és poc reconeguda però fonamental perquè el poble avance.

A més, vull destacar la tasca dels treballadors que accedeixen a través de borsa de treball temporal. Des

de principi d’any han passat uns 22 homes i unes 53

dones que s’encarreguen de la neteja dels edi% cis, la jardineria i obres de manteniment. Ja sabeu que es tracta d’una borsa social organitzada amb criteris objectius que contracta a les persones amb més necessitat durant un període de tres mesos.

REGIDORIA D’HISENDA

Ha quedat su% cientment explicat en l’article anterior que ANEM PER BON CAMÍ, i els resultats ací els tenim: es complix l’estabilitat pressupostària, es complix la

regla de la despesa i anem complint el Pla d’Ajust. Un pla d’austeritat i ajust que vam aprovar el 2012 i que ens obliga a reduir despeses supèr/ ues, ens obliga a pagar els préstecs i ens obliga a ajustar-nos als ingressos reals. De fet, hem liquidat el pressupost de l’any anterior amb

un romanent de tresoreria positiu (123.000 €) però que

legalment només podem destinar-lo a pagar el deute

que altres han creat.

Govern

Joan R. Garcia PeralesRegidor d’Hisenda, Personal,

Seguretat i Urbanitzacions

AIGUA

Altrament esta gestió ha permés recuperar les subvencions que havíem anul·lat fa dos anys per obligació del Pla d’Ajust. Enguany hem destinat al voltant de 35.000€ per subvencionar el transport dels estudiants, activitats culturals i educatives, activitats esportives, iniciatives emprenedores, i sobretot, ajudes a les persones i xiquets que es troben en una situació social més desfavorida.

A tot açò hem de tindre en compte que l’Ajuntament està fent front als pagaments dels proveïdors en menys de tres mesos, tot i que hem de suportar el deute de la Generalitat Valenciana amb l’Ajuntament de Montserrat d’uns 750.000 €.

REGIDORIA DE POLICIA LOCAL

La PLM és una peça clau en l’esdevenir del poble i

del terme de Montserrat. La protecció ciutadana i la seguretat en les diverses activitats que es realitzen al poble com les festes, les falles, els bous..., sempre hi està present la PL.

La plantilla de PL està fent un treball excel·lent, tot i que s’han produït baixes de llarga duració i això ha suposat una reducció d’agents. Vull informar-vos que hem

incorporat dos nous agents per cobrir una baixa i per atendre el volum de treball en la temporada d’estiu.

Com ja heu comprovat, la policia patrulla per tot el terme, i amb la % nalitat de protegir, informar i vigilar s’han creat

tres noves subseus de les dependències centrals que

atendran els ciutadans en les urbanitzacions: urb. Alts

de Venta Cabrera, urb. Mare de Déu de Montserrat, urb.

La Rabassa. També hem ubicat 20 punts % xos de control a tot el terme. Als llocs de major con/ uència de pas, la patrulla de PL romandrà un temps variable i aleatori per vigilar els habitatges, però també els camps de conreu,

7

Governtot per a dissuadir els delinqüents.

Altrament hem de felicitar la PLM per tres actuacions

concretes que han desmantellat en dos mesos tres

laboratoris i conreus de droga. La col·laboració de la

PLM, la Guàrdia Civil de Llombai i la Policia Autonòmica

ha permés la detenció dels narcotra� cants. En la Junta

de Seguretat Ciutadana es va destacar esta cooperació

en els operatius de vigilància que es munten.

REGIDORIA D’URBANITZACIONS

Montserrat és un poble gran, no sols per la qualitat de la

gent sinó per la quantitat de residents i la dispersió de

les vivendes. Per eixa raó a la zona de les urbanitzacions i

colònies realitzem actuacions de millora semblants a les

que es fan al nucli des de fa molt de temps. En concret les

següents:

- La brigada de neteja de les urbanitzacions (dos

persones) ha fet una batuda general per netejar carrers

i llevar brosses.

- S’ha fet un projecte de senyalització viària horitzontal

per millorar el trànsit dins les urbanitzacions, seguint

l’assessorament de la PLM. Ara la brigada de manteniment

pintarà els passos de vianants, els stop, i els cediu el pas

per donar major seguretat viària.

- En compliment dels programes, s’estan fent efectives les

subvencions de l’enllumenat públic de les urbanitzacions

i les colònies, i després de la revisió dels tècnics municipals

se subvencionaran en un 10% en les obres de millora que

s’hagen fet al sol urbà del terme.

- Com ja heu comprovat, a les colònies i la urbanització

Nostra Senyora de l’Assumpció, s’han instal·lat

lluminàries LED, cosa que suposarà un estalvi energètic a

l’Ajuntament, i per altra banda s’han dissenyat els models

de fanals per a la urbanització Mare de Déu de Montserrat

per a instal·lar LED reduint la potència de 150 W a uns

30 W i que compta amb un pressupost d’uns 120.000€.

Altrament, a la urbanització la Rabassa està previst

canviar els fanals i l’enllumenat públic, per a la qual cosa

podrem destinar uns 150.000 € per a la seua renovació.

Com veieu, a poc a poc anem fent les coses, i estic i estem

oberts i receptius a les peticions que ens feu arribar.

Funcionament dels serveis educatius municipals. Escola Infantil Municipal-Escola d’Estiu

Ja fa diversos cursos escolars que a l’Escola Infantil Municipal baixa la matrícula gradualment. La situació d’atur de les famílies a causa de la greu crisi econòmica que travessem, fa que els xiquets i les xiquetes es queden a casa i comencen l’educació infantil als 3 anys al col·legi públic Evaristo Calatayud sense cap contacte previ amb altres xiquets i xiquetes, educadors i educadores dins d’un àmbit educatiu, la qual cosa és una llàstima si tenim en compte l’enorme importància que té l’educació infantil abans dels 3 anys.

De moment, per al curs escolar 2014-2015, tenim una matrícula del 54%; han sol·licitat plaça 39 xiquets, la qual cosa suposa que sols hi haurà una classe d’1 a 2 anys i dos classes de 2 a 3 anys, de manera que quedaran 33 vacants i 2 classes buides. Nosaltres davant aquesta previsió, que ja es veia vindre des de feia anys, vàrem ampliar els serveis de l’Escoleta Infantil en 2012 implantant el servei de menjador, l’escola matinera i el taller de jocs, que des del primer moment han estat coberts per les mateixes funcionàries de l’Escola Infantil.

També implantàrem l’escoleta de Nadal, de Pasqua i d’Estiu i contractàrem la coordinació i els monitors. L’any passat, sota el principi d’optimització de recursos, les funcionàries de l’Escola Infantil varen fer la funció de monitores d’escola d’estiu al mes de juliol, i aquest curs escolar hem donat unes passes més cobrint elles també l’escoleta de Nadal i de Pasqua, així com la coordinació de l’Escola d’Estiu. D’aquesta manera l’Escola d’Estiu queda totalment municipalitzada.

Per tot açò cal agrair l’esforç que tot el personal de l’Escola Infantil està fent per donar els màxims serveis en l’àmbit educatiu de forma molt competitiva.

FESTES

Dimecres 21 de maig celebràrem Comissió de Festes, en la qual tractàrem un tema que ens preocupa prou, com són les barres de les discomòbils. Ens preocupa principalment per dos motius:

1- La venda de begudes alcohòliques a menors.

2-La competència deslleial que es fa als llocs d’oci del poble que viuen d’aquesta activitat.

Lídia Campos Saiz

Regidora d’Educació, Formació i Festes

PSPV-PSOE

8

elPortell

Arriba l’estiu

Arriba l’estiu, i amb ell acabem la temporada de

campionats regulars esportius. Un any més, els esportistes

de Montserrat van in crescendo.

El Club de Bàsquet Vall dels Alcalans està totalment

consolidat, amb equips de tot tipus quant a edat i

gènere. És molt bonic veure com pares i $ lls comparteixen una mateixa passió i col·laboren uns amb altres pensant únicament en passar-ho bé, practicar l’esport i inculcar els valors de la solidaritat, la col·laboració i l’esperit d’equip. Des de la Regidoria d’Esport i Joventut no podem més que sentir-nos orgullosos d’ells.

Aquest Club ha crescut tant i ha creat tal cultura del bàsquet que ara per ara resulta increïble que el nostre poble no tinga unes instal·lacions pròpies on poder practicar este esport fora de l’àmbit del club a l’institut. Per este motiu, i a falta de poder fer la inversió pertinent d’una pista al Poliesportiu (cosa prioritària per al nostre

Govern

Regina Campos OrtegaRegidora de Cultura i Patrimoni,

Joventut i Esports

PSPV-PSOE

Aquests cursos són totalment gratuïts per als alumnes i a l’Ajuntament no li suposa cap despesa, encara que sí molta gestió: obtenir el certi$ cat de Centre Col·laborador del Servef per poder impartir els cursos al nostre municipi evitant desplaçaments als alumnes, estar pendent de les convocatòries i preparar tota la documentació necessària per a concórrer, i una vegada concedida la subvenció fer la selecció de centre formador, muntatge de les aules, materials, selecció d’alumnes pels serveis socials i ADL, etc.

La subvenció concedida va ser de 35.350 euros, dels quals el 80% eren del Fons Social Europeu i el 20% de la Generalitat Valenciana. Aquests diners s’han rebut a mesura que l’Ajuntament ha justi$ cat que les despeses es destinaven al taller esmentat i no a altres $ nalitats. Si no haguera sigut així, no ens haurien arribat, ja que són subvencions de caràcter $ nalista sotmeses al control de l’administració adjudicatària.

Donem les gràcies a les persones que ens ha deixat el material no fungible necessari per a fer el curs i l’enhorabona als alumnes que han aconseguit obtenir el títol que de segur els obrirà portes en un futur. A aquests últims els desitgem molta sort en la recerca de feina i que en troben al més aviat possible.

Bones vacances i molt bones festes!

Vàrem proposar que aquestes barres han de ser gestionades per professionals que tinguen llicència per a expedir begudes alcohòliques, i deixàrem oberta la possibilitat que els propietaris dels llocs d’oci negocien amb festers, festeres i associacions diverses perquè cadascú realitze la seua feina pròpia. Si no és d’aquesta manera, no es podran vendre begudes alcohòliques a les barres.

Com és de suposar, aquesta mesura no s’ha rebut amb entusiasme per part de festeres, festers i associacions, ja que es tracta d’una de les principals fonts d’ingressos d’aquests. Nosaltres els proposàrem que buscaren altra via de & nançament que no siga la venda d’alcohol en la via pública, i col·laborar en part de les despeses de la festa. I les alternatives no han tardat a arribar:

La Falla de Montserrat, en la festa de Sant Joan que celebra tots els anys, va proposar vendre la beguda dins del seu Casal, per la qual cosa l’Ajuntament va cedir a muntar la discomòbil en l’avinguda.

La Falla El Castellet va preparar una festa el passat 5 de juliol en què va fer jocs infantils i després un sopar. Varen prescindir de la discomòbil i feren la festa al pub Giallo.

Les festeres i els festers 2015, ens varen proposar, per al sopar de quintes, encarregar-se ells del muntatge de les taules i les cadires i cobrar un euro per persona per a destinar-lo a les festes 2015.

Les associacions culturals reben ajudes a la dinamització social, i les festeres i els festers, com que no estan constituïts com a associació, no poden optar a aquestes ajudes, però obtindran ajuda per altra via.

Aquest Equip de Govern desitja que tots i totes en aquest poble, Ajuntament, associacions diverses, festeres i festers... TOTHOM iniciem un camí comú de socialització de la joventut més saludable que comprenga altre tipus d’activitats que no siguen la promoció de l’alcohol.

No volem arribar als extrems que han arribat en alguns pobles veïns on han hagut de tancar tots els locals d’oci perquè tots els caps de setmana es muntaven discomòbils al carrer. Pensem que aquests locals són inprescindibles per a la joventut, són llocs d’encontre fonamentals per a la gent jove. Tampoc volem que per a cada festa que se celebre es munten barres alternatives al locals d’oci.

TALLER D’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS SOCIALS

Al maig va $ nalitzar la part pràctica d’aquest taller dirigit exclusivament a persones en risc d’exclusió social. Al mes de juny han realitzat les pràctiques i han aprovat 8 alumnes que han obtingut la titulació necessària per a poder treballar en centres de dia, residències de la tercera edat i centres de discapacitats físics, psíquics i sensorials, tant en l’àmbit públic com privat.

9

equip de govern i que en el moment que econòmicament

puguem assumir-la, la farem), mentrestant habilitarem

la pista i les cistelles de les escoles del carrer d’Alfredo

Garcia perquè tota aquella persona que vulga practicar

bàsquet de forma lliure, ho puga fer sense cap limitació.

De cara a la nova temporada, que comença al setembre,

ho tindrem tot preparat.

L’Escola de Futbol també tornarà al poble a l’estiu,

per quedar-se com & ns ara, després d’un any en blanc.

Els polítics estem per a solucionar problemes i no per a

generar-los, i és per això que la normalitat, la convivència

i el sentit comú fa que els xiquets disfruten d’ajudes per

practicar l’esport i que puguen utilitzar unes instal·lacions

noves i pròximes. M’alegra molt que l’escola torne a la

que sempre ha sigut sa casa.

El Clubs d’Escacs també mereix el seu reconeixement.

Un esport que desenvolupa el cervell, inculca disciplina

i millora exponencialment l’agilitat mental. Els membres

del club fan una tasca molt important, perquè és un

esport poc conegut i, des que els hem habilitat lloc per

a poder fer campionats, els fan amb regularitat. En ells

mobilitzen gent de tota la província i aconsegueixen

sempre algun premi per a algun dels nostres xiquets (i

no tan xiquets). Este estiu, com a novetat, practicaran

l’esport a l’aire lliure, al carrer i al centre del poble,

perquè tots aquells que no els heu vist mai jugar partides

de nivell en viu, pugueu fer-ho i, molt probablement, us

animeu a practicar-lo a casa o al club.

No puc oblidar-me del nostre Club de Pilota. Els nostres

equips tenen un nivell digne d’admiració per la resta de

pobles. Han obtingut reconeixements a la seua tasca i,

any rere any, apleguen a les & nals dels diferents tornejos

que juguen. Un esport al qual cal donar suport, per la

seua tradició i peculiaritat, i que enguany també té

un reconeixement extra, no només esportiu (el carrer

de Montserrat ha sigut seu de les & nals del prestigiós

Torneig El Corte Inglés), sinó econòmic per fomentar que

cada any més xiquets i xiquetes s’animen a practicar-lo.

I què hi ha de la resta d’activitats? Doncs que els usuaris

del gimnàs es van consolidant. Cada vegada més usuàries

s’animen a fer exercicis de cardio (zumba, aeròbic, etc.).

Ha agradat molt el nou plantejament de la mestra de

ioga i, de cara al curs que ve, estem plani& cant noves

activitats, com l’handbol i l’escola de pàdel, que espere

que siguen del vostre gust.

Probablement quan es publique este article ja s’haurà fet

la Setmana de l’Esport, però entenc que dec mencionar-

la. Com bé sabeu, l’estiu passat proposàrem el Cap

de Setmana de l’Esport i, en línies generals, va tindre

bona acceptació per part dels usuaris més menuts.

Enguany hem volgut convertir-la en setmana, per a

poder incorporar molts més tornejos, classes magistrals

i esports. D’esta forma, de manera gratuïta (es paga

Govern

La borsa de pisos en lloguer social està en ple funcionament

Com ja vaig informar, s’han creat unes bases per al bon

funcionament dels pisos socials. El mes passat es va fer

la primera baremació amb les persones que & ns llavors

s’havien apuntat i aportat la documentació necessària.

Sis famílies són les bene% ciàries d’aquest lloguer

social, perquè compleixen amb tots els requisits. La

borsa seguirà oberta, és a dir, que les persones que ho

necessiten poden seguir apuntant-se i d’ací a sis mesos,

si no hi ha cap cas excepcional, farem una segona

baremació.

Per altra banda, aquest és el segon any que Diputació

convoca el programa d’assistència nutricional per

a menors escolaritzats. La &  del programa és garantir

el menjar principal (el de mig dia) en el període de

vacances a xiquets per als quals les seues famílies tenen

pocs recursos. Enguany, igual que l’anterior, com que

el termini que ens han donat ha sigut super reduït (tan

sols sis dies), Serveis Socials ha hagut de treballar contra

rellotge perquè arribe al màxim nombre de famílies

necessitades, i han resultat ser un total de 26 xiquets

els acollits a aquest programa.

Serveis Socials els desitja bon estiu!

Carmen Masó MartínezRegidora de Benestar Social i

Sanitat

AIGUA

només 1 € simbòlic per participar al llarg de la setmana

i amb la & nalitat d’assegurar-nos la correcta assistència),

es pot practicar pàdel, bàsquet, futbet, frontó, natació,

atletisme, ioga, aqua% tnes i aeròbic amb professionals

i organitzat per edats.

Una vegada més, motivem la pràctica de l’esport en

família i obrim l’espectre de jocs i la competitivitat sana

i saludable

10

elPortellSocietat

Ciutadella

Este article parla de la història de la medicina a

Montserrat, concretament dels metges. Li hem posat el

mateix nom que aquella famosa novel·la d’A. J. Cronin,

The Citadel, publicada l’any 1937 i que narra la vida d’un

metge que arriba a un poble miner del sud de Gal·les.

Aquest betseller es convertí en una crítica al sistema de

salut britànic d’aleshores. L’autor, abans d’escriptor, va

ser metge i, com no podia ser d’altra forma, plasmà en

el text les seues pròpies inquietuds i experiències. Li

hem posat precisament aquest títol perquè creiem que

no s’aparta molt d’algunes situacions extrapolables a la

nostra història local.

Dignes per a plasmar en una novel·la són els episodis

viscuts pel metge de Montserrat, Pedro Vinyals, quan va

arribar a esta població l’any 1764 a exercir la medicina.

L’expedient sobre el seu pleit amb la Reial Audiència i

unes quartilles de la seua pròpia mà són la font principal

per a crear l’argument i reunir els fets històrics. La seua

homosexualitat ja va ser un assumpte qüestionat en

aquella xicoteta i rural localitat, i de molta importància

són els papers que deixà escrits, com és el cas de les

atencions mèdiques que va practicar a alguns veïns.

Citem algunes com a exemple:

«Joseph Quallado me llamó para su hijo que padecía unas terciarias dobles.

Vicente Ribes, para su hijo, que sufría un letargo.

Pedro Alemany me llamó para su hijo, que padecía una anasarca.

Francisco Alemany de la Viuda acudió por sufrir de una infección asmática.

Joseph Ribes de Francisco, para su hijo, sobre una calentura verminosa.

Félix López, para él, que sufría de una corruptela de humores en el estómago.

Joseph Martínez, para su mujer, que padecía de una in+ amación en las partes guturales.

La viuda de Bautista García me llamó por unas calenturas mesentéricas.

Vicente Almerich, para su hija que sufría de un ramo de criciptela.

Vicente el barberillo, para su hija, de unas calenturas continuas.

Martín Campos para su mujer que padecía de una afección histérica.

Gabriel Campos, para su mujer, de unos insultos cuaternarios.

Baltasar de Miguel para su hijo que padecía de un dolor in+ amatorio al lado.

Tono Alemany, para su hijo de teta, que padecía de un coágulo de leche en la vía del estómago.»

Es tractava de la medicina del segle XVIII, quan encara

regia la pràctica de sagnar i purgar com a via de curació,

sense deixar de banda les herbes com a remei. El doctor

Vinyals, jove i enèrgic, volgué canviar alguns viciats criteris

i admetia que: «en cuanto a la medicina, que para algunos

no deja de ser una adivinanza, hija de la casualidad y de la

práctica, no tiene en los atacados mentales su campo de

acción»; i tractava d’ajudar un xiquet de Montserrat que

patia d’un greu retard mental. Pero no entrem a destapar

detalls sobre el metge Vinyals, ja que tot estarà explicat

en la novel·la que caldrà publicar prompte.

Les coses no havien canviat massa un segle després

(meitat del XIX) pel que fa a la pràctica de la medicina,

quan en el poble trobem de metge Don Tadeo Morer. Ja en

aquell temps els metges eren contractats directament per

l’Ajuntament que cobrava la igualació (aconductament)

que pagaven anualment els veïns i que donava dret a

l’atenció mèdica. El cobrament de la igualació estava a

càrrec de l’Ajuntament, que podia embargar el deutor en

cas d’impagament. La consulta o visita es feia en la casa

del metge, tres dies a la setmana, però gran part de les

atencions es produïen en el mateix domicili del malalt.

Del metge Morer hem trobat també un document escrit

per ell que diu:

«Certi2 co yo D. Tadeo Morer, médico titular del pueblo

de Monserrat, haber visitado a José Galán y Alemany, hijo

de José Galán y Teresa Alemany, desde el día 2 de abril

de 1845 de una calentura in+ amatoria la cual fue tratada

con el plan anti+ ogístico que entablé y a bene2 cio de

dicho plan terminó felizmente, y fue dado de alta el 10

del mismo mes y año […].»

Després de Don Tadeo ens consta com a metge titular,

segons el padró de 1861, José Minguez Tomás, de 49 anys.

L’Ajuntament li habilità una casa on poder viure amb la

dona i els quatre 2 lls, i on va establir també la consulta.

Comptava amb l’ajuda d’un practicant i no era perquè el

poble haguera crescut en nombre d’habitants, que ja es

Marcos Campos Añón Investigador de la història

local

Juan Bautista Revuelta Gómez, metge de Montserrat desde 1889 a 1919.

11

Societatcomptabilitzaven 1.728 persones, sinó perquè la # gura del cirurgià era també necessària als pobles. Este practicant, Don Vicente Torrija, disposava de la consulta en la mateixa casa que el barber, Vicent Navarro i Alemany, i és que este últim a banda de barber era el maestro sangrador del

pueblo, és a dir, l’establiment era com una mena de clínica on igual s’afaitava clients com se sagnava malats amb sangoneres, o s’aplicaven ventoses, o es tractaven queixals cariats (que no era altra cosa que extraure’ls). La pràctica de sagnar era molt habitual, es pensava que anava molt bé per a aquells que patien de migranyes, hipertensió, artritis i un grapat de malalties més.

L’any 1879 apareix com a titular Francisco Dueso. Els seus descendents es quedaren al poble, ja que el cognom Dueso ha tingut continuació ací.1 Era comú entre els utensilis de la borsa del metge, disposar d’un xicotet espill que acostaven a la boca del malalt per a con# rmar que havia deixat de respirar una vegada no es trobava el pols ni s’escoltava el batec del cor; no obstant això, havien d’esperar que passaren 24 hores des de la defunció, però en els mesos del còlera hi havia ordre de portar els difunts de seguida al cementeri i a l’endemà es feia el soterrar: Ja s’ha contat en algunes ocasions el cas de Fermina Campos.2

Després vingué Juan Bautista Revuelta Gómez, any 1889, natural de Carlet i que va exercir a Montserrat 30 anys. Al doctor Revuelta ja el nomenàrem en el llibre La Música

Vella de Montserrat, quan va tractar aquell xiquet que va nàixer portant la mateixa malaltia que les seues germanes, una atrò# a de les extremitats i que no era la poliomielitis. Revuelta es va casar ací amb una xica del poble, Enriqueta Alemany Almerich. Ella era molt jove i es llevaven 27 anys. El matrimoni es posà a viure en la casa habilitada per al metge, situada en el carrer de Sant Josep, una de les cases de Busutil. El 1900 tingueren el seu primer # ll, Juan, i uns anys després vingué al món l’altre xiquet, José. Este segon # ll, quan comptava amb 11 o 12 anys, va caure malalt de grip en l’epidèmia coneguda com La Cucaracha que es va sentir greument en el nostre poble. Es tractava d’una forta pandèmia amb molts casos d’afectats i defuncions. Don Juan estava en eixos dies molt ocupat amb els malats i donà la casualitat que el seu xiquet va faltar en el moment en què ell estava fent una visita d’urgència, cosa que no comprengué Enriqueta, molesta amb el seu marit. Per molt que u siga professional de la medicina, la mà d’esta és # nita i així ho va constatar amb el seu propi # ll, però com

1 Fills de Francisco Dueso i Maria Ferrer són: Librada, que es va casar amb el mestre Evaristo Calatayud; Caridad, que es casà amb Francisco Maravella; Paco (escrivent de professió) que es casà amb Vicenta Chasán; Rafael (conegut com Rafelet del doctor) que es va casar amb Aurora Moreno; Maria, que es va casar amb Vicent de Fuentes (obrer de professió i músic de clarinet, subdirector de la Música Vella i mestre d’educands).

2 CAMPOS AÑÓN, Marcos. «Estimar en temps del còlera». El Portell, Butlletí d’Informació Municipal, núm. 54. Montserrat agost, 2009, pàg. 21-22. Soler, Abel; Jordà, Rafa. Montserrat. Geogra/ a, Història, Patrimoni. Pàg. 49-50.

a pare ell havia d’haver estat al costat del seu xiquet en els últims moments, però es va veure obligat a acudir a eixes urgències, més greu és el cas si l’obligaren a acudir.

Esta epidèmia es va declarar a Montserrat els primers dies d’octubre de 1918. El dia 24 d’octubre es va publicar en el diari El Pueblo la xifra de malalts del municipi que ascendia a 300 persones (sobre una població de 2.515 habitants). A partir del mes de novembre va començar a remetre la malaltia. Com hem dit, un dels primers difunts va ser el xiquet del metge, i dies després el mateix facultatiu acusaria la grip, possiblement estigué indispost, cosa que preocupava les autoritats locals.3

«Faltan médicos. El alcalde de Monserrat ha venido a conferenciar con el Gobernador y el Inspector provincial de sanidad sobre la excepción situación que dicho pueblo se encuentra, por el extraordinario incremento que ha adquirido la epidemia y la falta de médicos. Se le prometió el envío de facultativos». El Pueblo, 1918-10-20».

La pèrdua del seu # ll, l’actitud d’Enriqueta, algun desgreuge... Quina va ser la causa o les causes que motivaren la voluntat immediata del metge d’anar-se’n del poble? No ho sabem del cert, però tot fa pensar que guardava relació amb els últims episodis viscuts i que no seria la qüestió econòmica, ja que el contracte de 1.000 pessetes anuals que mantenia amb l’Ajuntament va ser augmentat a 1.500 pessetes a partir de gener de 1919. Que es tractava d’una cosa transcendental resulta evident, perquè després de tants anys d’exercir al poble, Don Juan i la seua dona deixaven Montserrat per anar-se’n a Montroi, allí es trobava vacant la plaça de metge.4

Al mes de juliol de 1919 començà a exercir Don Juan a Montroi.5 La plaça d’ací va ser ocupada de seguida per Manuel Peiró Luna, oriünd de Biar (Alacant). Vingué amb 27 anys. És l’únic de tots els metges que han passat per Montserrat que disposa d’un carrer amb el seu nom. El fet que no hi hagen més carrers és motivat bàsicament pel desconeixement que hi ha hagut en la història sobre els altres professionals, anteriors i posteriors, cosa que ara intentem retraure en este article. Amb este carrer es reconeix al doctor Peiró la seua trajectòria com a metge rural, tota la seua vida d’exercici professional ací a Montserrat # ns a la seua mort l’any 1946. Encara va poder ser testimoni de primera mà d’un abans i d’un després de la penicil·lina amb els bene# cis de la seua aplicació a partir de 1940. En els articles sobre història

3 L’alcalde, José Alemany (El Pavo).

4 El / ll major, Juan, havia estudiat intern en els Salesianos, arribà a fer la carrera de medicina, però en l’any 1923, recent acabada la carrera, va caure malalt de tuberculosi i faltà a Montroi. Allí a Montroi va nàixer el tercer / ll, l’únic que va sobreviure. Li posaren Pepe de nom, el pare de Dolores Revuelta a la qui hem d’agrair la col·laboració en este article. El doctor Revuelta morí de vell, més de 90 anys.

5 Arxiu Ajuntament de Montroi. CA H-20. A Montroi el contracte que tenia Juan Revuelta era de 1.000 pessetes anuals.

12

elPortell

El doctor Durán es quedà exercint en solitari un parell

d’anys. Amb la dona Concha i un xiquet de curta edat,

vivien en la casa de Busutil on es trobava el dispensari

mèdic. Notava constantment l’antipatia que li mostraven

alguns veïns que no anaven a la seua consulta, s’estimaven

anar al poble on estava ara Peñarroja, o preferien anar

a Regolf, un metge veterà de Real. No era una situació

agradable per a este professional i, al ( nal, al desembre

de 1954, va permutar la plaça amb el facultatiu de

Massanassa. Durán se’n va anar allí i aquell vingué ací. Li

deien Bernabé Martínez Nebot.

Tant Durán com Peñarroja continuaren la seua carrera

professional amb èxit. Peñarroja coneixia diverses

branques mèdiques, com per exemple digestiu, i curava

les úlceres d’estómac amb antibiòtics cosa que no

consideraven normal els altres col·legues:

«Era un verdadero despropósito porque los antibióticos

producen irritación gástrica […] sin embargo, en su

investigación demostraba que sí, que varios pacientes

habían mejorado y curado su úlcera con un tratamiento

a base de dieta, antiácidos y ¡antibióticos! […] En 1982,

dos cientí( cos australianos encontraron un bacilo en los

estómagos de los pacientes ulcerosos, bautizado como

Helicobacter Pylori […] Este germen que el Dr. Peñarroja

Rabaza mataba sin saberlo se conoce hoy […]».7

L’any 1971 va publicar una tesi sobre este assumpte dels

antibiòtics.8 Fins a última hora sempre ha estat rebent

en la seua consulta privada a València persones de

Montserrat. Ja retirat, un d’aquests pacients li va portar

un dia com a regal el llibre de la història taurina de

Montserrat. Peñarroja, que era de la Vall d’Uixó, sabia el

que signi( cava ser d’un poble de tradició taurina.

La relació de facultatius d’aquella vella escola continua

amb Miguel Luenga (1955-1958), Rafael Sala Navarro

(1959-1962), Francisco Mira Rozalén (1962-1971) i com

no, José López de Briñas, metge titular, que junt amb el

practicant Don Paco Moreno Masa, estigueren molts anys

al servei de la salut dels nostres veïns.

7 Comentari extret d’internet.

8 Contribución al tratamiento de la úlcera gastroduodenal con la asociación de antibióticos – prednisona. La tesi doctoral del Dr. PEÑARROJA está dispositada a la Universitat Autònoma de Barcelona (segurament transferida de la Universitat de València) El seu mentor Dr. Valdés Ruiz era catedràtic de patología mèdica a València.

Societatlocal ha estat nomenat Peiró en dos casos concrets de

l’any 1927: aquelles hores en què estigué convalescent

el banderiller Perales, atés en tot moment, i el cas de la

malaltia de Biermer que va patir Esperanza Torres.

Manuel Peiró, segons la informació del padró d’habitants,

residia al carrer del Bisbe Soler núm. 4, amb la dona Vicenta

Guerrero Belenguer i amb els ( lls Manolo, Ramón, Vicenta

i José Luís. Defengué els seus interessos quan el 1934 es

va oposar a la utilització de determinades funcions per un

altre metge, José Esplugues, que s’havia instal·lat per lliure

en el poble. L’Ajuntament li havia atorgat a este últim la

plaça de practicant. L’oposició de Peiró en este assumpte

va fer que es rescindira el contracte amb Esplugues i es

buscara un xic de Real, José Ferrer Salvador, que tan sols

era practicant.

«[…] El Iltmo. Sr. Delegado de Hacienda de esta

Provincia, en o( cio […] dice: Visto el escrito de fecha 2

de febrero de 1935, ( rmado por D. Manuel Peiró, titular

de esa localidad, en el que impugna el nombramiento

de Practicante veri( cado por esa Corporación a favor

de otro médico de la localidad […] Los licenciados en

Medicina que hayan obtenido u obtengan el título de

Practicante no pueden ejercer simultáneamente las dos

profesiones […].»

En faltar Peiró, va haver d’ocupar la plaça de metge de

forma interina un jove que li deien José Peñarroja Rabaza.

Caigué molt bé a la gent, no hi havia millor fórmula per

a això que ser servicial amb els malalts i aplicar els nous

conceptes mèdics, mostrant també integració en la vida

local.6 Després d’un temps d’interinatge de Peñarroja, es

presentà en la consulta i a l’Ajuntament, el primer dia de

gener de 1949, el que havia sigut designat metge titular,

José Durán Bort, de 29 anys i originari d’una família

acomodada de Llíria, son pare ja havia sigut metge. Però

Peñarroja no se’n va anar, possiblement no tenia clara la

situació administrativa de la plaça, i els dos professionals

començaren a exercir en el poble amb dos consultes

per separat, la del metge titular Durán, amb els pacients

assegurats de la igualació, i la consulta de Peñarroja

amb els seus pacients ( dels. Però esta situació anòmala

tard o d’hora s’havia de resoldre, després d’un temps

en competència es produí l’acumulació de desgreuges:

algun diagnòstic equivocat, l’enquistament i el malestar

entre veïns que admetien ser d’un o altre facultatiu. Els

partidaris de Peñarroja feren el possible perquè no se

n’anara. Una nit es va armar un escàndol, una espècie de

motí o revolta en la qual va haver d’intervindre la Guàrdia

Civil per a posar ordre; tancaren els casinos i ( ns i tot

quedaren arrestades algunes persones. Era allò que es

va denominar La guerra dels metges de Montserrat i que

encara molta gent major recordarà. No va ser una disputa

en què directament intervingueren els dos professionals,

sinó més aviat va ser la gent la que prengué partit per l’un

o per l’altre.

6 Boletín de la Junta de Restauración del Templo Parroquial de Monserrat. Novembre 1948. “D. José Peñarroja Rabaza, donativo de 100 pesetas”.

13

Imatges per al Futur

cultura@montserrat.es

96 299 81 78

Societat

14

elPortellEncontres

Aquell carrer de València

tenia algo, algo tingué,

que el feu sobreixir dels altres,

enaltint-se a sí mateix,

lo qual li donà caràcter

i contingut a aquell temps,

perquè del carrer eixiren

individus de relleu

que han honorat al poble,

dins del poble i fora d’ell.

I ací està la recenció

objectiva –hui ja Història-

de lo que ( orí al carrer:

donà Alcaldes, Concellers,

Jutges del Pau, Alguacils,

Músics de temperament,

Mestres d’Obra constructors,

i experts d’esporga i ampelt;

amants del Teatre, actors,

galans de cine, banquers,

serenos, barbers, corredors,

Aquell carrer de València,

blanques de calç les parets,

i els bastiments de les portes

pintats de blanc, ocre o verd,

tenia i té un alteró

quasi a mitat del mateix

en direcció al Raval,

on hi hagué en temps dos + gueres,

espeses de pàmpols verds,

dos + gueres “politanes”

que eren la gràcia de Déu,

Qué més li pot demanar

Montserrat a este carrer

que l’ajudà com els altres

a tindre el bon nom que te?

Carrers iguals els hi ha al poble, pero

millors…, espaiet!,

que el carrer no fa la cosa,

més sí la cosa al carrer.

Selecció d’alguns versos del poema “Aquell carrer de València” de Lluís Roca Gisbert, del poemari per l’autor l’any 1987

escolans i sabaters;

estudiants i teixedors,

cantadors, volantiners,

tenders, ciclistes, pastors,

pelotaris, vinaters,

ordinaris i pintors.

I un dia sorgiren mans

delicades, les de Alberta

per femenins monyos fer.

i que els “Vaquetes”, vivint

enfront d’elles al carrer,

les miraven ufanosos

per estimar-les com d’ells,

de lo que no feen cas,

ni poc ni gens, els xiquets.

Que tots els prenien d’ull,

tant majors com xicotets,

perquè feen gustoses + gues

amb la goteta de mel

que sortia per la ( or

com llàgrima refulgent.

Aquell carrer de València

15

Però... qui era Lluís Roca Gisbert?... poeta i home que dóna nom a un carrer de Montserrat....

Per descobrir aquest misteri,

almenys per a mi, vaig

prendre la iniciativa de fer

algunes preguntes a amics

de Montserrat que són

ben coneixedors de la seua

història, i encara que al principi estaven les seues respostes una

mica desdibuixades (supose que per la pols del pas del temps en la

memòria), a poc a poc se’m va anar per# lant la imatge de Lluís.

Cadascuna de les persones a qui preguntava m’aportava una mica més

d’informació nova que m’ajudava a continuar, amb interés renovat,

la recerca de resposta a tantes i tantes preguntes. Finalment, vaig

arribar # ns a Isabel Roca, la seua # lla, que va accedir molt amablement

a respondre algunes de les preguntes que van motivar la meua

curiositat.

Isabel, quan i on va nàixer ton pare?

Mon pare, Lluís Roca Gisbert, va nàixer el 19 de juny de 1903 a València,

al carrer del Poeta Llombart, al costat de la plaça de la Mercé. Va morir a

València, el 13 de novembre de 1990.

Selecció d’alguns versos del poema “Aquell carrer de València” de Lluís Roca Gisbert, del poemari Vivències d’ahir, publicat

Carrer València, 1962. Fotos de l’arxiu del projecte Imatges per al Futur, cedides per Ana López Esteban, de la familia de Los Barberillos

Encontres

Al llibre, Vivències d’ahir, l’autor comença

amb unes paraules prèvies en les que diu,

entre altres:

«Lo que permaneix:

A la casa dels «Manesos»

d’aquell Carrer València,

i el número catorce,

jo vaig ser $ ll i germà.

La casa seua era meua,

com meus els seus bens i mals;

me volgueren i els volguí

ab una efusió tan gran,

que per el riu de ma vida

- d’ample buc i curs molt llarg-

pasa encara aquell voler,

caudalós, de part a part.

Àngels Jiménez JiménezGestora cultural

16

elPortell

Bibliogra� a de Lluís Roca Gisbert

VIVÈNCIES D AHIR. València 1987.

TARDOR. MOMENTS DE LIRISME. València, 1984.

POÈTICA CASTELLANA EN VERSIÓ VALENCIANA. València, 1984

POÈTICA CASTELLANA EN VERSIÓ VALENCIANA. València 1981.

Què va fer que unira la seua vida a la història de

Montserrat?

Era el quart " ll dels cinc que van tenir els seus pares, un pintor-decorador i una mestressa de casa. Quan mon pare va nàixer, la meua àvia no el va poder alletar i van decidir buscar una mestressa de cria que van trobar a Montserrat, Adriana Bosch, la Manesa.

Va arribar a estudiar ací, a l’escola del poble?

No, a València. Estudiava als Jesuïtes de la Gran Via de Ferran el Catòlic.

D’on creus que li ve a ton pare la sensibilitat artística

cap al poble de Montserrat i que es re$ ecteix a la seua

obra poètica?

Vivia envoltat en un ambient artístic, donat que sa casa era centre de reunió de pintors, i a l’estiu, després d’un llarg i interminable viatge, tornava a Montserrat feliç i sentint-se lliure de deixar les sabates i posar-se les espardenyes que l’estaven esperant.

El seu vincle amb la dona i la família que el va criar

quant de temps va durar?

El vincle afectiu que mon pare va establir amb la família dels Manesos va ser profund i incondicional per ambdues parts, i va durar tota la vida. Aquesta estimada família el va tractar amb tanta tendresa i amor que, de vegades, es va sentir culpable de voler-los tant, " ns i tot més que als seus pares.

Aquí el meu pare va aprendre noms d’arbres, de plantes, col·laborava en les tasques que el deixaven i es va sentir de Montserrat per sempre.

Va arribar a tenir una casa pròpia a Montserrat?

Mon pare va comprar un solar a Montserrat amb la il·lusió de construir una casa algun dia, però no va arribar a fer-ho. Les nostres estades allí van ser en cases llogades a diversos veïns del poble. L’última, a l’estimat carrer València, l’últim estiu de la seua vida. Carrer al qual va dedicar el seu llibre, “Vivències d’ahir”.

Però..., ton pare no va ser conegut públicament com a

poeta. Quina professió va exercir?

La seua vida es va complicar en morir son pare, el 1919. Amb di" cultats, i ajudant la seua família, va completar estudis de Magisteri, encara que no va arribar a exercir com a tal. Va estudiar taquigra" a a la Unió Taquigrà" ca, es va fer perit taquígraf, i va aconseguir més tard la càtedra de taquigra" a a l’IES Lluís Vives de València, al carrer de Xàtiva.

A la Unió Taquigrà" ca va conéixer ma mare, Pepa, amb la qual va compartir la seua passió per Montserrat.

Vosaltres, els seus ( lls, encara teniu vincles afectius

amb Montserrat?

Quan vam nàixer els tres " lls, els meus pares ens portaven a Montserrat i vam tenir una relació propera amb els germans de mon pare. Actualment, Assumpció, la neboda de mon pare, i jo seguim mantenint un vincle afectiu. Quan no podem veure’ns ens comuniquem per telèfon. Parlem de «la nostra família» i intercanviem records.

Lluís Roca amb Pepa, la seua dona.

Encontres

Records d’Assumpció la Manesa, neta d’Adriana

Assumpció Garcia Alemany, la Manesa, amb 87 anys no

ha perdut l’energia ni la memòria per a contar-nos de

primera mà perquè son tio Lluís Roca entrà en la vida de

la seua família de sang.

Recentment estrenat el segle XX, més en concret el

1903, a Montserrat, Adriana Bosch, l’àvia d’Assumpció,

malauradament va perdre la seua tercera ( lleta, Rosita,

quan encara era un nadó. Adriana tenia ja dos ( lls,

Assumpció Alemany Bosch (mare d’Assumpció Garcia) i

Eliseo (pare d’Elisa la del 0 eco). Eren temps difícils en què

es patia molta fam i el fet de poder prendre un pitxeret

17

En aquest núm. de la Gaceta apareix aquesta ressenya sobre Luís

Roca Gisbert.

Acción Taquigrá� ca. Publicación mensual de la Unión

Taquigrá% ca Valenciana. Núm. 94 y 95, Valencia.

Sigue sus normas educativas para la difusión de los conocimientos

taquigrá% cos hoy tan útiles. Agrega informaciones interesantes

y da cuenta de haberse integrado el tribunal juzgador del

Concurso Nacional de historia, uno de cuyos miembros es

nuestro excelente amigo el inteligentísimo taquígrafo don Luis

Roca Gisbert, redactor jefe de la revista.

Encontresde llet amb malta i fer sopes era tota una benedicció.

L’home, Vicent Alemany, el Maneso, era esporgador, per

la qual cosa a la casa poques coses sobraven.

Al juny de 1903, la família Roca de València, va demanar

als Manesos que els ajudaren a criar el seu % ll Lluís,

recentment nascut però amb poques possibilitats de

sobreviure donat que a sa mare natural no li pujava la

llet. Adriana va acceptar i el va adoptar emocionalment,

donant-li, a més d’aliment, tota l’estima que se li havia

quedat al pit i que ja no li podia donar a la seua Rosita.

Com diu el mateix Lluís Roca al seu llibre, allí va ser «% ll

i germà».

Assumpció ens continua contant que igual que Jorge

Mistral, germà de llet de Rafael Gómez Almerich també

al nostre carrer València, Lluís va estudiar als Jesuïtes

junt amb Ramón Serrano Súñer, cunyat del dictador

F. Franco i sis vegades ministre dels primers governs

franquistes. Aquest fet el va salvar del juí al qual va

ser sotmés en acabar la Guerra Civil espanyola, per ser

sospitós de tindre ideals d’esquerres. En aquell moment,

Lluís treballava en l’Electra, una empresa espanyola

dedicada a la generació d’energia elèctrica.

Assumpció recorda també com l’any 1957, a causa de

la catàstrofe provocada per La Gran Riuà, hagueren

de baixar a València sa mare i ella amb panerades de

menjar per a la família de Lluís Roca.

Amb aquesta història personal, el que queda palés és

que els vincles afectius que establim al llarg de la

nostra existència poden ser igual i � ns i tot més forts

que els de sang, i que u no és d’on naix sinó d’on se

sent.

Assumpció Garcia Alemany, la Manesa, neboda de Lluís Roca.

18

elPortellNotícies

Una � ta històrica per al municipi de Montserrat

Des que el passat mes d’abril es va rebre la primera carta

o" cial del Gabinet Presidencial de Montserrat (Regne Unit),

en què es re$ ectia «[...] estar d’acord en el fet que se’ns

ofereix una excel·lent oportunitat perquè desenvolupem

una relació en àrees d’interés mutu [...]», i que «[...] Pot

tenir la certesa del compromís del nostre Govern per

construir una relació amistosa entre Montserrat (Antilles)

i Montserrat (València-Espanya), per al bene" ci mutu

dels nostres dos països i pobles.», en resposta de la

presentació que es va realitzar des de la Casa de Cultura

de l’Ajuntament davant el governador de l’illa, no ha cessat

de revolar amb gran il·lusió la idea romàntica de la trobada

entre montserraters i l’oportunitat d’intercanvi cultural

entre dos pobles que volen treballar dia a dia per sentir-se

propers tot i la distància que els separa.

El passat dimecres 18 de juny va tenir lloc la trobada entre

representants dels dos territoris, del nostre municipi i de

l’illa de Montserrat, que és un territori d’ultramar del Regne

Unit, situat en aigües del mar Carib.

L’alcalde de Montserrat va donar la benvinguda al primer

ministre de l’illa de Montserrat (Regne Unit), Sr. Reuben

Meade, i a la secretària del Gabinet Presidencial, Sra.

Angela Greenaway, al saló de Plens de l’Ajuntament. Va

desitjar que amb la visita s’inicie una relació d’amistat i

col·laboració entre dos pobles que tot i la distància que els

separa, els uneix un mateix nom.

Després d’una reunió prèvia, en què van participar a més

de funcionaris de l’Ajuntament riberenc, els presidents

de les dues associacions culturals més rellevants del

municipi (la Falla de Montserrat i la Societat Instructiva

Unió Musical), així com la directora de l’acadèmia TEC, i

on es van establir les bases per a futurs projectes en comú

d’intercanvi cultural; es va donar pas a l’acte o" cial en què

a més d’emotives paraules es van intercanviar presents

com a record d’aquesta primera trobada.

Els montserraters visitants van tenir ocasió d’accedir a

l’església on es troba la nostra imatge de la Mare de Déu

19

de Montserrat, igual a la que posseeixen ells. Les dues

imatges foren lliurades pels monjos benedictins del

monestir de Montserrat, Catalunya.

A la vesprada van poder degustar els vins de la

Cooperativa de Montserrat i la seua premiada i

reconeguda mistela. Tant el premier com la secretària

del Gabinet Presidencial no van deixar cap dubte de

què volen establir llaços comercials i d’intercanvi de

productes autòctons, i obrir així una porta al comerç

entre ambdós territoris.

Els alumnes d’anglés de l’Acadèmia TEC també

apro) taren per a donar la benvinguda a Reuben i a

Angela al nostre poble, en la Casa de la Cultura, on es

trobaven celebrant la ) de curs.

A dia de hui, podem dir que els nostres nous amics

estan complint els acords a què es van comprometre,

i ja ens han ) cat en contacte amb una empresa

distribuïdora de vins i licors de l’illa perquè la Mistela

de Montserrat es conega al Carib.

Àngels Jiménez JiménezGestora cultural

Sobre el nom de Montserrat

El nostre municipi està coronat per una muntanya a la

qual la naturalesa li ha donat una ) sonomia peculiar,

i aquesta particularitat ha donat origen al nom del

nostre poble.

El topònim Montserrat existeix en diferents llocs del

territori valencià, Montserrats, partida del terme de

Castellfort; les Montserrades, partida del terme de

Bocairent; Montserrat, partida del terme de Betxí; la

canyada de Monserrate, de Godelleta, entre d’altres.

A més de la famosa muntanya catalana on s’ubica el

santuari de la Mare de Déu de Montserrat, el trobem

en altres indrets tant a Catalunya com a Mallorca. I no

tans sols com a nom geogrà) c, sinó també com a nom

de persona.

Ara bé, com a nom d’una entitat d’organització territorial,

com la d’un municipi o la d’una illa, tan sols hi ha dos

indrets al món amb aquesta denominació, el nostre i el

d’una illa del Carib. En ambdós casos aquesta paraula

deriva del llatí vulgar Monte Serratu, que signi) ca

‘muntanya serrada’. I també en ambdós són coneguts així

a partir d’una conquesta, la de Cristòfol Colom en el cas

caribenc i la de Jaume I en el cas valencià.

Per a montserraters i montserrateres del País Valencià,

la data de registre en el món tal i com el coneixem hui

en dia, el podem considerar a partir del primer escrit on

apareix el nom del nostre poble, com és l’assentament

de l’any 1240 del Llibre del Repartiment, en el qual

Jaume I registra les donacions reials després de les seues

conquestes.

En canvi, per a montserraters i montserrateres de l’illa

caribenca eixa data és posterior, concretament l’any 1493

quan arriba Cristòfor Colom en el seu segon viatge i és

batejada l’illa amb aquest nom pel seu per) l muntanyós

similar al de la muntanya catalana.

Per tant, no compartim tan sols un nom de lloc, sinó que

des del moment en què es va assignar aquest nom als

nostres pobles compartim la curiositat que genera saber

el perquè hem rebut un mateix nom, el seu signi) cat, si

hi ha més com nosaltres... Açò és el que ens fa humans,

l’ànsia que tenim de saber i la curiositat per conéixer el

món que ens envolta.

I aquest esperit d’obertura al món és el que el nostre

poble ja va manifestar l’any 1962 quan va anar en

peregrinatge al monestir català de Montserrat per

a recollir una rèplica de la Moreneta per a la nostra

església; i és el que continua mostrant hui en dia rebent

gustosament els representants de l’illa caribenca.

Carme Navarro i Campos

Tècnica lingüística

20

elPortellCal saber

Con� icte i ideologies lingüístiques

La situació de con" icte lingüístic es produeix en un context de llengües en contacte que pugnen per assolir la presència en els diversos àmbits d’ús. Aquest con" icte pot passar com una situació de normalitat com a conseqüència de l’arrelament que ha tingut el mite del bilingüisme en la mentalitat dels valencianoparlants. Deia el sociolingüista Aracil que el bilingüisme es propugna, però no es practica, i que funciona com la coartada perfecta d’un procés, el de substitució lingüística, que avança inexpugnablement en una sola direcció.  Es converteix, doncs, en el tòtem que oculta la desigualtat entre la llengua dominant (el castellà) i la dominada (el valencià). La desigualtat és que hi ha castellanoparlants que desconeixen per complet el valencià, mentre que els valencianoparlants són, obligatòriament, els bilingües.

És evident que no són les llengües que pugnen entre si, sinó els parlants, que amb les seues actituds i usos

lingüístics impulsen una llengua o una altra. I de vegades ocorre que el con" icte es manifesta en discursos que sorprenen per la seua claredat i concisió. La setmana passada vaig assistir astorat a una conversa que mostrava de manera nítida la ideologia de l’espanyolisme lingüístic i, en conseqüència, la del nacionalisme.

L’individu A (el de la llengua dominant) manifestava alegrement que s’havia de parlar en espanyol –que no en castellà– perquè som a Espanya i som espanyols. D’això es dedueix que els qui no parlen castellà o, millor dit, els qui no el tenen com a llengua primera –el matís és important– no són vertaders espanyols. Som, per tant, un defecte de la identitat espanyola que ens duu a considerar-nos irremeiablement ciutadans de segona? L’individu B (el de la llengua dominada) ho va fer notar i va invocar papers que consagren –després de les llargues nits– l’o5 cialitat del valencià.

Però l’individu A veu sempre el paper en blanc, la qual cosa li permet rea5 rmar-se en la seua posició. Per això, tot seguit va dir que, en realitat, és que «el valenciano no me gusta». Un comportament així, tan amigable, va causar la sorpresa de l’individu B, davant de la qual li va demanar el perquè. Simplement, per curiositat, vaja. Resulta que les altres  llengües són «un problema para la unidad de España» i, per aquesta  raó, «se tendría que hablar solo español». Deu funcionar així: parlar una llengua diferent del castellà et converteix en un ciutadà de segona i, potser per la frustració causada, et declares enemic de

la pàtria i separatista. O tal volta aquests comentaris van fent forat en la mentalitat i, algun dia, et preguntes si ja estàs fart d’escoltar lliçons magistrals com aquesta.

Crec que és estrany trobar-se discursos pronunciats de manera tan explícita i lleugera. Tanmateix, en aquests casos la imposició del castellà es manifesta en tota la seua virulència, com és el fet de demanar la mort d’una llengua (el valencià) que parlen milions de persones. La llengua dominant pugna sempre per arraconar els usos lingüístics de la llengua dominada, 5 ns i tot els usos més informals a què havia estat apartada inicialment. No hi ha bilingüisme possible. El que es pretén a la llarga és el monolingüisme castellà.

Ferran Campos i Climent

21

Vienen silvando los vientos Vienen silbando los vientos

en los ojos verdes de la primavera,

bajo el primer sol de mayo

que entre naranjos asienta.

Vienen cargados del polvo

aromado de sudor de cantera,

y con la húmeda sal de los párpados

la vista libremente se orienta.

Vienen los alegres vientos

peinando las cordilleras,

y tempraneras amapolas

enriquecen las verdes praderas.

Vienen silbando, llenos de gloria,

ganadores de la humilde guerra,

la que libran con los obreros

por la libertad de la tierra.

Soldados de pies descalzos,

defensores de la fortaleza,

donde el hambre gobernaba

con las burlas de las hienas.

Soldados del viento, hombres y niños,

soldados de la paz que el mundo sueña,

la libertad reinara en nuestros cielos,

y nuestro orgullo en nuestras cabezas.

Alegres vuelan los vientos

empujando las carabelas

hacia los mares de trigo dorado,

hacia los andamios de fuerte hiedra.

Vientos del pueblo, vientos del monte!

Vientos del mundo golpean,

y en el corazón del mundo obrero

las razones humanas se airean.

Las que liberan a los hombres,

las que rompen las cadenas!

Vientos alegres silban,

vientos libres nos velan.

Racó creadorCristià Campos Campos

DAMA DEL SUDEs posava el cant del rossinyol en la discreta nit dels teus negres cabells,i em sentia gegant, i em sentia reien aquella nit de juny estelada,com el tren que s’aturaa l’estació de la calma.

I es posava l’univers a l’obscur esguard que es desprén dels teus ulls nocturns,com un somni que ens delecta la nit,com el llamp que encén les torxesdel camí que ens espera i ens vela.

Encisadora dama que dus les roses d’anhel,universal com la Giralda a l’abril,emperadriu de les agulles de la brúixolaque marca el nord on s’orienta el poema.Ambaixadora de l’Andalusia.

I s’amenitza la música de l’arpa dels àngelsal celest atractiu de la senda del teu cos,reinventant la dansa dels deusde l’Olimp. I balla la màgiade les teues dunes sobre els meus ulls,dama del sud, l’elegància,bellesa que enlluerna l’existència humana.

I es posava un poema al teu somriureamb la sort del poeta que et mira.Dama del sud de formosa pell morena.Dama de la terra del Guadalquivir,que en la teua veu serenas’escolta el balsàmic crit de la pau.Dama del sud, galanteria i sensualitat,exòtica barreja de sucs terrenals, de cor amable i encantadora companyaen el front de la vida.

Dama del sud que milers d’ocellset canten la sort del teu caminar feliç,Perla del sud que al teu cor s’asseula lletra que camina en aquesta veredacom un trenc d’alba cavalca sobre les ones del mediterrani.

Amiga del sud que en el teu móns’asseu l’amor sincer i salvatge,tendre, tranquil i honest, dama de la pau i estimada companyaque en la teua calma s’asseu la meua estima.Sí! Adorable dama de la calor d’Andalusia.Sí! Estimada amiga del sud,estimat esperit de llibertat,estimada dama del sud.

22

elPortell

22

NotíciesEn valencià, més a gust!

«Estic més a gust si quan demane un tallat no em

deixes tallat» o «Estic més a gust si a un bon dia em

respons: ‘’Bon dia!’’», són alguns dels eslògans amb

els quals s’han pogut fotogra& ar les persones que van

acudir a la Fira de Comerç de Montserrat, i que forma

part de la campanya “En valencià, més a gust!”.

Es tracta d’una campanya de promoció de l’ús del

valencià al sector de l’hostaleria organitzada per

l’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de

Montserrat, que està adreçada a clients i hostalers. Els

clients, per una banda, han pogut mostrar que estan

més a gust si en bars, restaurants, pubs i cafeteries els

ofereixen més serveis en valencià, fent-se fotos amb

missatges en aquest sentit en la sessió fotogrà& ca que

vam muntar.

Per altra banda, durant la inauguració de la Fira,

els hostalers que s’han adherit a la campanya han

signat un conveni amb l’Ajuntament a través del

qual es comprometen a oferir i seguir una sèrie de

recomanacions per a tindre més serveis en valencià

per als seus clients: cartes de menús en valencià,

publicitat de l’establiment en valencià, navegació per

internet en valencià, atenció en valencià, etc.

Les fotogra& es que es van obtindre en el «photocall»

han sigut publicades en el facebook de la campanya

http://facebook.com/mesagust

Els hostalers participants

Una vintena d’establiments dedicats al sector de

l’hostaleria de Montserrat s’han adherit a la campanya,

entre ells tenim Bon Pro& t, Ca Juan, Cosa Nostra, El

Celler, El Dolcet, El Mesó, El Musical, El que faltava,

El Timple, El Tossal,

Ficus, Giallo, Jacaranda,

Kebab, La Barraqueta,

La Galotxa, La Llar del

Jubilat, La Mina, La

Tasqueta i el Saló de Te.

A canvi d’oferir més

serveis en valencià,

l’Ajuntament els ofereix

assessorament lingüístic

gratuït i publicitat en les

xarxes socials municipals

gratuïta.

Carme Navarro i Campos

Tècnica lingüística

Aquests són els establiments participants.

Amb aquest adhesiu identi� careu els

establiments que s’hi han adherit.

23

Aiva Queteva Falla El Castellet

Arce Falla Montserrat

Arte Vid Herboristeria Flor de Cerezo

Associació Germans de Montserrat

Javier Oliag

AVIVA Junta Local de lluita Contra el Càncer

Càrniques Moreno La Casita Azul

Con Garbo Zapateria La Pizarra

Coses de Xiquets Marmoles Monserrat

Decoración Sanchez Món Animal

Diputació de València - Cultura

Penya Valencianista Alcalans

Dkm 2009 Mobiliario Pinturas Pinterranea

Els Telers de Maria Sumacampa

Escaioles Picassent

També hem de donar les gràcies a l’organitzador del

mercat artesanal que es va muntar al mateix temps i que

va suposar un atractiu més per als visitants.

Si el teu negoci vol participar en pròximes edicions,

passa’t per l’AODL i digues-ho.

Notícies

Desenvolupament local

III SETMANA DE L’EMPRENEDOR DE MONTSERRAT

Del 26 de maig a l’1 de juny es va organitzar una setmana

per donar protagonisme al sector empresarial de

Montserrat.

Durant aquests dies hem gaudit de dos conferències de

la coach Regina Gisbert sobre lideratge empresarial i d’un

curs de tapes impartit pel reconegut cuiner Juan Gorrea

en col·laboració amb el Centre de Turisme de València i

amb l’IES Montserrat, que va cedir les instal·lacions.

III FIRA DE COMERÇ I SERVEIS DE MONTSERRAT

Per a ( nalitzar la III Setmana de l’Emprenedor i amb la

col·laboració de la Conselleria d’Economia, Indústria,

Turisme i Ocupació, el 31 de maig i l’1 de juny es va

celebrar la tercera edició de la Fira de Comerç i Serveis

de Montserrat amb la intenció de seguir promocionant

empreses i dinamitzant el sector comercial i el teixit

associatiu.

Enguany, també s’ha obert la participació a les empreses

dels municipis veïns de Montserrat i hi han participat

empreses de Picassent i Torrent.

Durant aquests dos dies hem gaudit d’un photocall

molt especial on podies fer-te una foto expressant la

teua voluntat de ser atés en valencià al sector hostaler,

exhibicions esportives gràcies a la col·laboració de

Rajusport, classes de ioga per a totes les edats, titelles i

altres animacions infantils.

Així, volem agrair a les empreses i entitats que ens han

ajudat a consolidar aquesta iniciativa i que, per ordre

alfabètic, són:

Carmina Tordera Lledó

Agent de desenvolupament local

24

elPortell

FORMACIÓ PER A PERSONES DESOCUPADES

Després de sis mesos de molt de treball, el dia 20 de juny va " nalitzar el curs Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials, " nançat pel Servef amb Fons Social Europeu. L’alumnat que l’ha superat ha obtingut un certi" cat de professionalitat que els quali" ca per a treballar en residències i centres de dia.

CONTRACTACIONS A TRAVÉS DE PROGRAMES D’OCUPACIÓ

Gràcies a la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació Estatal i amb l’objectiu de pal·liar l’atur agrícola, l’Ajuntament contractarà a juliol i agost un total de huit peons agraris del poble per a realitzar diferents treballs de condicionament de parcs i jardins al terme municipal.

LA DIPU ET BECA

Un any més, l’Ajuntament de Montserrat s’ha adherit al programa formatiu La Dipu et beca, de la Diputació de València, mitjançant el qual 12 becaris/àries faran pràctiques remunerades a diferents departaments municipals.

NotíciesHumana recull 7 tones de tèxtil usat a Montserrat durant el primer semestre de 2014

La recollida selectiva de roba i calçat usats aconsegueix reduir l’emissió de 23 tones de CO2 a la ciutat.

Els recursos obtinguts amb la gestió del tèxtil es destinen als programes de protecció del medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda social d’Humana.

Montserrat, juliol de 2014. Humana Fundació Poble per Poble, organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que des de 1987 promou la protecció del medi ambient i porta a terme programes de cooperació a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, així com ajuda social a Espanya gràcies als recursos que obté de la gestió del tèxtil usat, va recollir 7.337 quilograms de roba i calçat usats a Montserrat al llarg del primer semestre del 2014.

La recollida selectiva és un instrument e" caç de gestió de residus, prova d’això és que la reutilització i el reciclatge del tèxtil que els veïns han dipositat en els punts habilitats per a aquest " ha evitat l’emissió de 23 tones de CO2 a l’atmosfera (Font: Waste Management Options and Climate Change: Final Report. European Commission, DG Environment). El reciclatge tèxtil contribueix a la protecció del medi ambient en reduir en part els residus generats per la ciutadania, atorgant una segona vida a una roba que d’una altra manera aniria a parar a un centre de tractament de residus per a la seua incineració.

La Fundació gestiona la recollida selectiva de roba usada al municipi a través d’una xarxa de 5 contenidors instal·lats en llocs de fàcil accés. Des de l’inici de la seua activitat a Espanya l’objectiu d’Humana ha estat gestionar de manera e" caç les donacions de roba usada, una " loso" a que té molt de sentit en una societat en què el consum de tèxtil fa que el volum de peces rebutjades augmenta de forma progressiva any rere any.

Suso López

Departament de Comunicació

25

Un delicte contra la salut pública

El passat 6 de juny de 2014, es van detenir dues

persones com a presumptes autores d’un delicte contra

la salut pública a la urbanització Alts de Venta Cabrera

de Montserrat.

La Policia Local, durant una patrulla de seguretat

ciutadana de les que es realitzen habitualment per tot el

terme municipal, va apreciar indicis raonables i fundats

que a l’interior d’un immoble s’estaven cultivant plantes

de cannabis sativa. Realitzades les primeres indagacions,

es va comprovar que els indicis esmentats cobraven

força, per la qual cosa es va assegurar la zona donant

avís a la Guàrdia Civil, a qui la normativa estatal atribueix

la competència en investigació de delictes.

De forma immediata, es van presentar al lloc diverses

dotacions de la Guàrdia Civil que en col·laboració amb la

patrulla de Policia Local de Montserrat van detindre els

autors (una parella de nacionalitat estrangera) i al comís

de les plantes (366 testos grans i 29 xicotets) que van ser

posades a disposició de l’autoritat judicial.

Aquestes actuacions demostren el grau d’e* càcia

que s’aconsegueix en la tasca policial així com el grau

d’interconnexió entre ambdues forces de seguretat.

Intendent en cap de la Policia Local

Salut

Per què és fonamental desparasitar les nostres mascotes?

Les nostres mascotes són un membre més de la nostra família, així que a més de vacunar-les de manera anual és molt important que protegisques la teua mascota de malalties transmeses per paràsits interns, cucs rodons i cucs plans i enfront de paràsits externs com puces, paparres, mosquit de la leishmania i la % lària i els polls, ja que aquests poden resultar una amenaça per a la salut i per a la de les persones que estem al seu voltant.

Cada any, aquests paràsits infecten milers de gossos a tot Espanya ia moltíssimes persones. És important que con% ïs en el teu veterinari i el visitis periòdicament perquè et informe amb mesures preventives davant els paràsits tant interns com externs.

Ara en vacances és fonamental que consultis si cal protegir la teua mascota contra paràsits diferents a la zona on resideixes.

Recorda que els paràsits NO NOMÉS PIQUEN, també poden transmetre moltes malalties que poden afectar també les persones.

QUATRE CONSELLS:

1. Prén mesures preventives durant tot l’any.

2. Examina la teua mascota de forma regular.

3. Acudeix al teu veterinari mínim 4 vegades l’any perquè revisi al teu animal.

4. Protegeix la salut dels teus, desparasita la teva mascota

Alejadro Durá

Col.1903

Gerente de Alcalans veterinaris Real

26

elPortell

A la Bandera de la RepúblicaIn Memoriam

A tots els qui donaren la seua vida i patiren la repressió i l’exili per a defensar

la legalitat democràtica i republicana, perquè hui, més que mai, no hi ha

dos sense tres...

Bandera de la República, tres colores,

rojo como la sangre de nuestros héroes

amarillo como el oro de nuestros campos

morado cual azul ideal humano

que se hizo oscuro ante la espera vana

y juntos Libertad, Sed de Justicia, vivos anhelos de la Democracia.

Bandera tricolor de la República

Como bates tus sedas en mi alma,

de tus pliegues la voz surge potente,

ya llegó por � n lo que con fuerza mi alma ansiaba,

y entre cantos y vítores de gloria, un recuerdo,

dedícales mi alma a los viejos republicanos que han muerto

llevándose en sus últimas miradas,

cual prenda de un amor insatisfecho,

temblando de dolor, de Fe, de ansia,

porque no vieron la sagrada enseña ondear sus colores sobre España.

Bandera tricolor ondula Libre,

tras tantos años en espera vana,

tras tanto tiempo que a ti a� uían,

tanta Fe, tanto amor, tantas ansias,

arranca de una vez la Triste historia y

ondea para Siempre sobre España.

Tot el poder per al poble! , Visca la III República!

Nieves Campos Cerveró

Si vols

participar

com a

col·laborador/a

d’El Portell i

saps d’alguna

notícia que

afecte el nostre

municipi, no

t’ho penses!,

fes-nos arribar

la informació

que tens per

contribuir a la

seua difusió,

enviant un

missatge

electrònic a ...elportell@

montserrat.es,

o telefonant al 962998178 (persona de

contacte: Àngels)

Si et vols anunciar a El Portell

contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 o enviant un correu electrònic a cultura@montserrat.es

Persona de contacte: Àngels 34

S

IM

C

27

Cursos d’Alt

Perfeccionament

Musical

Curs de Trompetadel 14 al 18 de juliol

Vicent CamposJosé Martínez Colomina

Curs de Pianodel 21 al 25 de juliol

Brenno Ambrosini

Curs de Trombódel 14 al 18 de juliol

Salvador Tarrasó

Activitats Paral·lelesPrograma General de ConcertsPlaça de l’Església

totes les nits a les 23.00 hores

Dilluns, 21 de juliol

Joves Intèrprets

I part. Final del II Concurs de Música de Cambra.

II part. Nit de Joves Intèrprets.

Raquel Campos (violí)

Dimarts, 22 de juliol

Concert dels # nalistes de la 1ª edició del Concurs Nacional de Música de Cambra 2013

Quartet Adsax (quartet de saxofons)

The Hammerstein Trio (piano, violí i violoncel)

Dimecres, 23 de juliol

Nit de Jazz

Son Mediterráneo

Ximo Tebar

Dijous, 24 de juliol

Recital de Cant i PianoBombons lírics

Laia Cladellas (soprano)

José Ramón Martín ( piano)

Divendres, 25 de juliol

Nit de Sarsuela

Jove Orquestra de la Primitiva

Setabense de Xàtiva Elisa Pérez (balladora)Sandra Ruiz (balladora)Vicent Campos (trompeta)José Martínez (director)

Dissabte, 26 de juliol

Melomans

Desconcierto

Diumenge, 27 de juliol

Nit de Piano

Pierre-Laurent Boucharlat

Director artístic, Vicent Campos

Música, mestre!Les bandes valencianes en el tombant del segle XIX.Elvira Asensi

21 de juliol a les 19:30 hores a la Casa de la Cultura.

Presentació del llibre d’Elvira Asensi. Casa de la Cultura. Agafant com a # l conductor les bandes de música valencianes, el llibre ens endinsa en un període de transformacions socials que fan possible el progressiu accés de molta gent a una cultura musical que barreja components universals amb altres de locals, en un procés en què interactuen manifestacions pròpies de la cultura d’elit i de la cultura popular.

El contrabaixA Tornadia. Grup de teatre.Representació teatral. 18 de juliol a les 20:00 hores a la Casa de la Cultura

La música de la tierra.BBC.

Documental que presenta un breu viatge per la música al llarg del temps.24 de juliol a les 19:30 hores a la Casa de la Cultura.

Activitats Paral·leles

3 4 S I M C

28

elPortell

Regina

Blanca Bosch

Hernández

29

Dames

2014

Irene Romero García mireia alemany rodrigo Silvia Martínez Muñoz

Merche Brieva Rodríguez Amparo Salmerón Alemany

Bianca Campos Maciá Nerea Pedro Belmonte

Patricia Bosch Rosillo Raquel Gil De Los Dolores Roser Cerveró Calatayud

Dametes i Patge 2014

MARIETA CALATAYUD

ORTEGAValeria Mas Campos Asier Girona BlascoAsier Chirona Blasco

30

elPortell

DISSABTE 19 DE JULIOL

A LES 23:00 H: Presentació de la Regina de les Festes 2014 i la Cort d’Honor a la plaça de l’Església, organitzada per

la Falla. En # nalitzar l’acte hi haurà refrigèri a la Plaça de la Constitució.

DIUMENGE 20 DE JULIOL

Festival de Bandes de Música.

A LES 19.30 H: Cercavila.

A LES 20.00 H: Concert.

DISSABTE 19 i DIUMENGE 20 DE JULIOL

A LES 17:00 Semi" nals del II Concurs Nacional de Música de Cambra al Saló d’Actes de la Societat Instructiva Unió

Musical de Montserrat.

DEL 21 AL 27 DE JULIOL

A LES 23.00 H: Concerts de la Setmana Internacional de Música de Cambra a la plaça de l’Església.

DIUMENGE 27 D’JULIOL

A LES 09:00 H: VII Open Internacional d’Escacs Poble de Montserrat al carrer Salvador Seguí.

DIVENDRES 1 D’AGOST

A les 22.00 H: X Trobada de Sopar de Quintes i discomòbil a la plaça de la Constitució.

DIUMENGE 3 D’AGOST

A LES 09:00 H: IV Matinal Motera en el parc de la Mistela.

DIJOUS 7 I DIVENDRES 8 D’AGOST

A LES 24.00 H: Concerts de música folk valenciana. Parc de l’Agroix. Cambra Records. Subvencionat pel SARC.

DIVENDRES 8 D’AGOST

A LES 19.00 H: Presentació de la Setmana Taurina de Montserrat, a la Casa de la Cultura.

DISSABTE 9 D’AGOST

A LES 18.00 H: Partida de pilota valenciana al carrer de la pilota, Trofeu de Festes.

A LES 01.00 H: Revetla en honor a la Mare de Déu d’Agost a la plaça de la Constitució, organitzada per les festeres, a

càrrec de l’orquestra Passarel·la.

DIMECRES 13 D’AGOST

A LES 19.00 H: Gran Cavalcada de Disfresses organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de Montserrat amb la

col·laboració de la Falla de Montserrat.

DIJOUS 14 D’AGOST

A LES 23.30 H: Concert en honor a la Mare de Déu d’Agost a càrrec de la Societat Instructiva Unió Musical de

Montserrat, a la plaça de l’Església. En acabar el concert hi haurà Cordada al carrer dels Obrers, a càrrec de la pirotècnia

Hermanos Caballer, organitzada per les festeres de la Mare de Déu d’Agost.

P R O G R A M A D E F E S T E S D ’ E S T I U . 2 0 1 4

Notícies

31

DIVENDRES15 D’AGOST FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

Actes organitzats per les festeres de la Mare de Déu d’Agost, en col·laboració amb l’Ajuntament de Montserrat.

A LES 11.00 H: Recollida de les festeres de la Mare de Déu d’Agost per la banda de la SIUM de Montserrat.

A LES 12.00 H: Missa en honor de la Mare de Déu d’Agost.

A LES14.00 H: Mascletada de les festeres de la Mare de Déu d’Agost a càrrec de la pirotècnia Caballer.

A les 21.00 H: Processó en honor a la Mare de Déu d’Agost, en acabar hi haurà un Gran Castell de Focs Arti# cials, a

càrrec de la pirotècnia Hermanos Caballer.

A les 24.00 H: Concert en honor a Sant Roc a càrrec de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, a la plaça de

l’Església. En acabar el concert hi haurà Cordada al carrer dels Obrers, a càrrec de la pirotècnia Caballer, organitzada

pels festers de Sant Roc.

DISSABTE 16 D’AGOST. FESTIVITAT DE SANT ROC

Actes organitzats pels festers de Sant Roc, en col·laboració amb l’Ajuntament de Montserrat.

A LES 11.00 H: Recollida dels festers de Sant Roc per la banda de la SIUM de Montserrat.

A LES 12.00 H: Missa en honor a Sant Roc.

A LES 14.00 H: Mascletada dels festers de Sant Roc, a càrrec de la pirotècnia Vicent Caballer.

A LES 21.00 H: Processó en honor a Sant Roc, en acabar hi haurà un Gran Castell de Focs d’Arti# ci, a càrrec de la

pirotècnia Vicent Caballer.

A LA 01.00 H: Revetla de Sant Roc, organitzada pels festers, a càrrec de l’orquestra Stradivarius, a la plaça de la

Constitució.

DIUMENGE 17 D’AGOST

D’11.00 A 14.00 H i DE 18 .00 H A 20.00 H: Parc Infantil, a l’avinguda de Jaume I.

A LES 22.00 H: Revetla infantil de disfresses a la plaça de la Constitució.

DEL 18 AL 24 D’AGOST - SETMANA TAURINA

DIVENDRES 22 D’AGOST

A LES 23.00 H: A la Pl. de la Constitució gaudirem de la representació teatral de la Falla de Montserrat del sainet

Perquè me dóna la gana, de J. Sánchez Gil. També es representarà el musical, Las cartas de Gloria de Mario Reyes,

interpretada per Mari Carmen Fortea i Jesús Debón.

DISSABTE 30 D’AGOST

A LES 22.00 H: Sopar i Cordada tradicional a la Pl. de l’Església, a càrrec de Socarrim.

D E F E S T E S D ’ E S T I U . 2 0 1 4

Notícies

32

elPortell

Decàleg de bones pràctiques en les festes tradicionals

- Tothom, festers/es i veïns/es, és responsable de les nostres festes, són la nostra història, són la nostra

tradició.

- Respecta la festa, respecta el descans. Has de fer tots els possibles per a conciliar-ho.

- Ajusta’t als horaris % xats. Així tots i totes guanyem.

- Diversió i festes tradicionals són compatibles amb el civisme, no te’l deixes a casa.

- Intenta minimitzar el soroll. Recorda que altres descansen mentre tu et diverteixes.

- Compleix amb la legalitat, és per la teua seguretat.

- Implica’t en mantindre net el teu entorn. Que tot quede en bon estat en acabar les festes, depén de tu.

- Ocupa’t dels menors. Els xiquets i les xiquetes són responsabilitat de tots nosaltres. Vigila que realitzen

activitats adequades a la seua edat.

- No t’oblides que l’èxit de les festes tradicionals depén de la bona convivència.

- Si persisteix el desacord, acudeix a l’arbitratge.

Notícies

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Pepe Vilar Serra, Oscar Sanchis Navarro, Oscar Bosch Hernández,

Joshua Lozano Aguado, Nelo Solana Aguado, Oscar Rodrigo Delgado, Sergio Campos Rosillo.

Festers de

Sant Roc.

2014

33

34

elPortellLa plaça

La festa sense vosaltres

Durant les retransmissions per televisió de la Prova i

Entrada, el càmera solia enfocar el barracó de la plaça

de l’Església, on es trobava el Roget i els seus companys,

uns dies menjant paella que, a eixes hores, segur que

assentava molt bé, i altres dies amb diferents guisats

típics. Eixe era i és el vertader signi& cat de la festa, gaudir

d’eixos dies en harmonia compaginant el divertiment

amb el sentiment per un poble i per unes tradicions.

Eixe barracó i la casa d’enfront, que forma part del

paisatge de les festes, també ens recorda una persona

que ja no estarà amb nosaltres, Pepe Joanet; i quan anem

al pròxim bou amb corda segur que recordarem Elisa i

un temps passat en què ella anava amb el seu vehicle

de motor com a espectadora anticipant-se al recorregut

de la corda; i quan ens trobem amb la banda passar

i escoltem el so alegre i festiu, segur que recordarem

Sagrario; i el mateix passarà amb la processó de Sant

Roc i la seua confraria, en faltar un membre que sempre

n’ha format part, Toni; i en la cavalcada i en l’esperit de

l’antiga Colònia hi haurà records per a Enrique; i què

podem dir de Luís, Ernesto, Jesús, Miguel... Segurament

els recordarem, a ells i a altres.

A José Ramón Galán, el Roget, ja no el veurem dirigint-se

a la càmera de la televisió local, com en aquella ocasió

que anava disfressat intentant traure un somriure als

espectadors. Era, doncs, un a& cionat necessari en la nostra

Prova i Entrada. Moltes vegades ha participat també en

la cavalcada de festes rebent sempre l’aplaudiment del

públic pel seu atreviment i gràcia. En el llibre Els bous a

Montserrat. Les arrels d’una festa, se’l nomena com a part

integrant de la història amb estes paraules concretes:

«Les xarlotades locals eren uns espectacles d’admiració,

que portaven molt de pú blic a la plaça. Xiquets i majors

gaudien de veure alguns dels seus veïns més atrevits

que disfressats, teatralment i en aire burlesc, provocaven

les rialles de la gent en enfrontar-se a algun jònec de la

manera més còmica. L’espectacle es constituïa en una

part còmica i en una part seriosa. Montserrat comptava

amb alguns tore ros d’este estil entre l’a& ció, que any

darrere any col·laboraven amb l’empresari o amb la

penya per aconseguir una vesprada de taquilla entre ells,

el Roget, Milio el Coniller, o el Morrut; i en la part clàssica,

l’actuació d’Eduardo Navarro, de Timoneda, o el mateix

Paco Moreno, de Sisó. Diverses vegades també s’ha

comptat amb la participació de Pepet el Morenet, molt

a& cionat al teatre».

De les vegades que he coincidit personalment amb José

Ramón, destacaria d’ell coses molt positives, una d’elles

l’estima pels animals, no li agradava gens que les vaques

patiren en el recorregut. Ell va treballar de jove i durant

molts anys en una vaqueria i tenia un do especial amb

els animals.

M’agradaria que estes lletres serviren com un xicotet

homenatge a José Ramón Galán Navarro, el Roget, per

la seua contribució a la festa, creguem que és merescut

que així ho fem constar, i emane també un record per

a tots aquells que en estos mesos ens han deixat, que

vertaderament el que portem d’any no està sent un dels

més favorables...

La festa continua i la vida també.

“Petana”, “Roget”, Milio “Coniller”, “Morrut”, Pepe “Morenet”, en una xarlotada local.

“Roget” en una cavalcada de festes.

Marcos Campos Añón

35

La plaça

A pel VII Open Internacional d’escacsPoble de Montserrat

Aquest any el Club Escacs Montserrat compleix vuit anys i ara sentim que el camí recorregut i l’esforç col·lectiu i individual, comencen a donar els seus fruits.

Hem sembrat durant vuit anys (i seguim fent-ho) els escacs entre els infants de Montserrat i la comarca. I ara, aquells primers xiquets, són joves sans i esportistes forts. Educats en els valors que els escacs els transmet com a esport integrador de tot tipus de persones, iguals davant el tauler; sense distingir sexe, edat, idees, orígens o condició social. Amants de la cooperació entre les peces d’escacs o entre les persones per aconseguir un bon $ : consolidar un club obert a tothom.

Altres valors que transmeten els escacs, com són: el respecte al rival, la humilitat i la necessitat d’un esforç i aprenentatge continuat, són part de les classes d’iniciació per als més xicotets, les quals el club imparteix els dijous de vesprada.

Resumir vuit anys d’activitats és impossible aquí. Són in$ nitat els tornejos i els campionats de federació en què jugadors del CEM han participat per tota la península, des de València $ ns a Galícia, des de Gibraltar $ ns a Andorra.

Però destaquem els nostres tornejos: Setena edició de

l’Open Internacional Poble de Montserrat, consolidat ja en el circuit valencià com un clàssic en els escacs blitz, que se celebrarà el proper 27 de juliol. Vuitena edició del juvenil de Montserrat, que cada any atrau un centenar de jovent menor de 16 anys de les comarques properes. Tercera edició del popular Vall dels Alcalans, torneig informal dirigit a a$ cionats dels tres pobles.

Destaquem també que a més dels nostres propis tornejos, hem estat seu de diversos campionats de la Federació d’Escacs, i som seu zonal dels Jocs Esportius de Generalitat.

El club ha format dos equips que juguen a la lliga, un a segona provincial i un altre ja en segona autonòmica. Un gran èxit esportiu per a un club jove i menut, però que ja és un referent en el món dels escacs per la seua ràpida consolidació, el seu bon fer, la seua esportivitat i l’esforç en la difusió dels escacs entre els joves.

Això sí, res d’això haguera estat possible sense el suport continuat de l’Ajuntament de Montserrat, sempre disposat a facilitar els mitjans disponibles per realitzar els esdeveniments, i sempre donant suport a l’esport dels escacs com a eina d’integració social.

Agraïm a l’Escola d’Adults i la Guarderia Municipal el fet de poder compartir edi$ ci de forma tan cordial. A la Policia Municipal la seua imprescindible col·laboració en tot. També a la Llar del Jubilat, on juguem la lliga. I sobretot, el mèrit recau en el poble de Montserrat, des de jugadors, a$ cionats, simpatitzants, curiosos o simples ciutadans; tots han aportat la seua simpatia i bona acollida a aquest esport-ciència, com és el dels escacs.

Integració, responsabilitat, esforç i recompensa.

Manuel Antonio Fernández Calabuig

Vicepresidente del Club Escacs Montserrat

36

elPortellLa plaça

Comencem amb forces aquest segon any

Amb la cremà de la Falla posàrem punt

# nal a les nostres primeres falles i dos setmanes després, i sense temps per descansar, ja ens posàrem en marxa per

posar el punt d’inici a les Falles 2014.

Concretament el 12 d’abril vam recórrer

tot el poble amb la tradicional apuntà,

acompanyats per la xaranga l’Atril

Rovellat, i acabàrem amb un dinar per

a donar la benvinguda als nous fallers i

falleres que es van apuntar. Apro# tàrem per a celebrar així de

pas el primer aniversari de la Falla El Castellet que complia un

any el passat 11 d’abril.

Des de la Falla no volem parar de fer coses per al poble, i en

un poble tan taurí com el nostre no podíem deixar passar

l’oportunitat de celebrar els Bous de Pasqua a Montserrat. Junt

amb la col·laboració de Giallo Disco Pub organitzàrem una

paella Gegant a l’avinguda. Volem apro# tar per a donar-vos les

gràcies per la gran assistència, el comboi i la festa que vàrem

fer.

Enguany no ens vam oblidar de tornar a celebrar el nostre

Sopar de Benvinguda a l’Estiu el passat 5 de juliol. Aquest any

incorporàrem una vesprada dedicada als més menuts de tot el

poble, i vàrem poder disfrutar molt tant de castells un) ables,

jocs gegants, globo) èxia, maquillatge, parc infantil, etc. Com

sempre, nosaltres seguirem treballant per vosaltres, fent més

activitats per a tot el poble i perquè disfruteu tant o més que

nosaltres organitzant-les.

No ens podem oblidar de què aquest any la Falla El Castellet va

estar present a la 3a Fira del Comerç de Montserrat, perquè tots

aquells que volien apuntar-se, informar-se o simplement fer-

nos una visita saberen on trobar-nos. Aquesta Falla va creixent

cada dia més, i sou vosaltres els qui la feu més gran. Qualsevol

que tinga ganes d’apuntar-s’hi i participar-hi està més que

convidat.

Carregueu ben bé les piles aquest estiu, perquè la Falla El

Castellet seguirà preparant activitats i festes per a tots amb tota

la il·lusió i les ganes que la caracteritza perquè pugueu passar-

ho d’allò més bé. No ens queda més que desitjar-vos un bon

estiu i unes bones festes de Montserrat!

La Junta Directiva

37

La plaça

Unes modestes re� exions sobre la visita de la consellera d’Educació a Montserrat

Escric estes línies dos dies després de la visita de la Sra. Consellera d’Educació al nostre poble, el passat dia 19 de maig. A mesura que han passat les hores m’adone del que vaig gaudir jo personalment i pense que tots els que estàvem allí.

Als que no estàveu, només vos puc dir que va ser també un plaer poder escridassar la Sra. Català i abocar tota la ràbia que hem acumulat durant els sis anys que fa que els nostres & lls i mestres estan en barracons, i que a nosaltres

ens han mantingut amb mentides. I a més a més poder compartir este plaer amb els companys del col·legi Ciutat de Cremona d’Alaquàs que s’enfronten després de vuit anys en barracons, al tancament de la seua escola, i que són un exemple a seguir de lluita i coratge per defendre el que és un dret de tots: una escola pública i de qualitat.

I a la Sra. Consellera que es va atrevir a dir que «els que estàvem fora manifestant-nos som antieuropeus i antidemocràtics», només una pregunta: és europeu i democràtic que els nostres & lls estiguen sis anys en barracons? Sra. Català, crec que té vosté un problema, vaja i faça que li ho miren…

Mª Carme Tordera Chasán

Mare indignada

Un nou reconeixement a l’esforçAl nostre veí, Fran Puchades, li ha estat concedit, per mèrits propis, a través de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, la quali& cació d’Esportista d’Elit en la disciplina d’hípica.

Aquesta quali& cació s’atorga als esportistes pels resultats esportius obtinguts l’any 2013. Esperem que Fran, el seu cavall Mayoral i el seu entrenador Javier Mesa Kouperholtz continuen obtenint els bons resultats a què ens tenen acostumats.

Els desitgem molta sort als tres per al Campionat d’Espanya que se celebra la primera setmana de setembre a Segòvia i per al Campionat Absolut de la Comunitat Valenciana que se celebrarà al mes d’octubre.

Club de Bàsquet Vall dels Alcalans

Tens entre 5 i 14 anys i t’abelleix vindre i provar a jugar a basquet? Vols conéixer nous amics i amigues? Aquest és el teu esport!INICIEM LA TEMPORADA 2014-2015 EL DIA 3 DE SETEMBRE

PER A INFORMAR-TE DE CURSOS, HORARIS, ETC., POSA’T EN CONTACTE AMB QUALSEVOL DE LES OPCIONS QUE APAREIXEN A PEU DE PÀGINA.

T’ESPEREM!ORGANITZADORS: Correu electrònic cbvda.dir@gmail.com / tel. 637 864 678

38

elPortell

Estimats veïns i amicsLa Comissió de la Falla Montserrat ja està immersa en

l’exercici faller 2014-2015 que culminarà amb la plantà

dels nostres monuments el pròxim mes de març.

S’han presentat els esbossos dels monuments, tant de la

Comissió Major com de la infantil. La falla gran continuarà

a càrrec del gran artista Pedro Santaeulalia i portarà com

a lema «En cada port …, un amor»; quant al monument

infantil, aquest s’ha encarregat a l’artista Xavi Ureña, i

porta com a lema «Regnar per un any».

També s’han triat ja els representants dels més menuts de

la Comissió, els càrrecs dels quals, per al present exercici,

han recaigut en:

DANIELA FERRER MORENO com a fallera major infantil

2015

ALBERTO DALMAU GARCIA, president infantil 2015

Als nostres representants els acompanyaran:

Regina del Foc: MIREIA ALEMANY RADAL

Regina del Casal: LOLA CERVERÓ LLACER

Regina de la Flor: MARTA MIQUEL MORENO

Regina de la Música. LUCIA GALAN ALEMANY

A tots ells i les seues famílies, volem donar-los la nostra més cordial enhorabona i agrair-los públicament el fet d’haver acceptat la representació de la nostra Comissió Infantil.

També la Comissió està realitzant multitud d’activitats. L’últim cap de setmana de juny la falla va celebrar la festa de Sant Joan, amb activitats per als xiquets, la festa de l’escuma, el muntatge d’un parc infantil i jocs. També es va muntar una xicoteta foguera. A la nit celebràrem un sopar en l’avinguda de Jaume I i la plaça de la Constitució. Conclòs el sopar i prèviament a la discomòbil, la colla Socarrim va realitzar un correfocs que va / nalitzar amb la cremà de la foguera i la disparada d’uns xicotets focs arti/ cials. La vetlada / nalitzà amb una discomòbill a càrrec de DKM.

En referència a les activitats previstes per al mes de juliol i agost, la falla s’encarregarà d’organitzar la presentació de la regina de les festes, que anirà a càrrec de membres de la comissió. En el mes d’agost la falla, en col·laboració

La plaça

amb l’Ajuntament, organitzarà la cavalcada de festes del dia 13, i el dia 22, membres de la Comissió, posaran en escena una obra de teatre a la plaça de la Constitució, en concret un sainet còmic en valencià. Per a esta ocasió hem triat l’obra «L’alcalde de Vila-Farem», escrita per Joan Rafael Ballester Anguis.

Esperem poder comptar amb l’assistència de veïns i visitants, i que disfruten dels actes que estem preparant.

Per a / nalitzar l’estiu, en concret el primer cap de setmana d’octubre, la falla està organitzant el Mig Any Faller, del qual informarem oportunament.

La Falla de Montserrat desitja a tot el poble de Montserrat i a la gent que ens visita un divertit estiu i unes magní/ ques festes d’agost.

Oscar Espert

President

Per a fer-te faller. Dona’t d’alta! web de la Falla de Montserrat

39

La plaça

El passat mes de maig, i en

concret els dies 28, 29 i 30, va

tindre lloc el primer curs de

cuina francesa organitzat per

l’Ajuntament de Montserrat

en col·laboració amb el seu

comité d’agermanament encarnat en l’Associació Germans de Montserrat. Com

tots sabeu, el nostre municipi el 2013 es va agermanar

amb el poble de Dourdan (França) i des d’aleshores s’estan

preparant activitats conjuntes i altres a títol individual de

cada municipi (exposició, presentacions, cursos, concerts,

etc.).

Aquest curs de cuina és una de les activitats que el nostre municipi ha realitzat amb la % nalitat d’aproximar-nos a la coneixença de la cultura culinària dels nostres germans,

de forma oberta a tota la població de Montserrat. En

aquest curs hem cuinat i tastat després de cada sessió,

plats com vichyssoise, quiche lorraine, creps, cassoulet

francés, parmentier de foie, entre d’altres.

Hem de dir que ha estat tot un èxit per l’interés i les bones

pràctiques dels participants davant les instruccions dels

tres cuiners de l’Escola d’Hostaleria de Gandia, que ens

guiaren i acompanyaren en aquesta aventura. Tant és

així que des de l’Associació Germans de Montserrat ja ha

sorgit el desig d’organitzar un segon curs per a la tardor-

hivern de 2014.

Associació Germans de Montserrat

Aprenent a cuinar com els nostres germans!Montserrat, un poble agermanat amb Dourdan (França)

40

elPortellCorporació

Portes obertes

Heu escoltat la cançó de Gloria Stefan?

Tots coneixeu la situació política i social del país, tots coneixem i patim algun familiar o veí sense treball, tots parlem de què haurien de fer els empresaris i els polítics per canviar la situació, tots parlem i parlem; bla, bla, bla...

Tots parlem i ens queixem dels governants, i és cert que alguns polítics es mereixen la nostra desaprovació i queixa per les seues decisions, però també és cert que per molt que parlem o critiquem no milloraran les coses.

Flatus vocis, paraules buides, verborrea, parlar per parlar, per a no dir res i per a no fer res. Esta és la tònica

Transparència i democràcia al poble, al País Valencià i a l’Estat espanyol

Fa molt poc, hem realitzat des de l’equip de govern de Montserrat, la sisena assemblea ciutadana, una de les millors ferramentes de transparència i democràcia participativa. Una vegada més ens hem assegut davant dels montserraters que han volgut assistir-hi per a retre compte dels assumptes més importants que els afecten i per a contestar a totes i cadascuna de les preguntes que ens fan, i, per descomptat, per a atendre totes les propostes i les crítiques que vénen dels veïns.

El mateix podem dir de les comissions que assíduament duem a terme amb les associacions i els col·lectius, en les quals es consensuen moltes de les decisions que es prenen i s’expliquen aquelles que estan marcades per la línia a seguir de l’equip de govern. Els socialistes tenim una altra forma de governar i una forma d’entendre la política, en el camp extern, de carrer, i en el camp intern, organitzatiu.

Només hem de veure com al PSPV hem triat candidat per a la Presidència de la Generalitat a través d’unes primàries obertes, on tot simpatitzant ha pogut exercir el vot a qui ha estimat millor. S’ha fet debat televisat, entrevistes i xarrades al carrer. Més transparent i més obert, impossible. L’alta participació així ho con* rma.

I a l’Estat espanyol fem un triple bot mortal i triem líder intern (secretari general) amb la fórmula d’un militant, un vot; que és l’excel·lència de la democràcia. Amb més debats, més entrevistes, més xarrades…, a cor obert. On obrim les portes de bat a bat i diguem als militants i al carrer quines són les nostres xicotetes discrepàncies i quines són les nostres idees per liderar el futur dels espanyols. Sense obviar cap tema que afecte el partit i la societat. El dia 13 de juliol triarem líder entre tots i en vot secret. I començarà la tasca de fer un nou equip de direcció que mescle tots eixos corrents de xicotetes discrepàncies en la línia del que el guanyador haja marcat.

I ho tornarem a fer en obert. I al novembre, per primera vegada, els simpatitzants del carrer podran triar candidat/a a la Presidència del Govern d’Espanya. Que podrà coincidir o no amb el líder que isca al juliol. Però ho decidiran els ciutadans…

Algú ens pot dir quin partit li ofereix aquesta maduresa i frescor? Quin partit que no siga el PSOE porta a la pràctica la transparència i la democràcia? Us contestem…, feu memòria… Cap!

Mentre els partits d’esquerres, entre ells el nostre, estem treballant per recuperar la credibilitat de la política, per a donar participació a la ciutadania i obrir els partits als simpatitzants, millorant així la DEMOCRÀCIA en una paraula, apareix el PP i vol fer una reforma urgent, apro* tant la majoria absoluta que té en les Corts Nacionals, per a modi* car la llei electoral.  I tot això perquè es veu ja en l’oposició en gran part dels ajuntaments de l’Estat i en les comunitats autònomes, i a més vol sembrar el dubte en la legitimitat i la viabilitat de governs amb pactes de diferents partits polítics. Senyors del Govern, una modi* cació d’una llei com és la llei electoral, necessita el consens de totes les forces polítiques de l’arc parlamentari nacional, i els governs compostos amb diferents forces polítiques, és la resposta a la PLURALITAT POLÍTICA que desitja la majoria de la ciutadania.

Bones festes.

Regina Campos Ortega

Secretaria General PSPV-PSOE de Montserrat

41

Corporacióde moltes cotorres, aquells que posen la cara bonica per davant i per darrere et fan a banderes, una hipocresia desmesurada que arremet contra tot i contra tots per tindre la consciència tranquil·la pensant que ho fan bé, millor que ningú.

Ens hem d’allunyar dels encantadors de serps, dels bla, bla, bla... i que no fan res, i també dels escurçons, aquells que descarreguen el seu verí per a crear malestar i immobilització davant de la complexa situació.

És molt fàcil parlar, és molt fàcil criticar i queixar-se, i més encara torejar des de la barrera.

Hem de passar del bla bla bla als fets. Les portes estan obertes.

Els dos regidors del partit AIGUA, amb el suport de molts col·laboradors, portem endavant el programa electoral que vos vam prometre. I agraïm l’ànim que molts ens mostreu per seguir per este bon camí. Per això vos convidem a tots a participar activament en la vida social i política del poble, LA NOSTRA PORTA ESTÀ OBERTA, oberta a noves idees, a nous projectes, també a propostes de millora i suggeriments.

Esteu convidats al CONGRÉS que farem el 6 de setembre a les 19.00 h en la Casa de la Cultura de Montserrat, volem escoltar la teua veu. «Y vamos abriendo puertas, y vamos cerrando heridas...». És la millor manera d’avançar.

Les paraules se les emporta el vent, el compromís real són paraules convertides en fets, vos esperem, teniu la porta oberta per a dir què voleu i com voleu que siga Montserrat.

Passeu bon estiu.

Joan Garcia Perales

Partit AIGUA

www.aiguamontserrat.com

Una re� exión en voz alta

Las pasadas elecciones europeas, o más bien, sus resultados, han abierto un proceso acelerado de cambio en los grandes partidos políticos de nuestro país.

Posiblemente sea un proceso forzado por la presión mediática de ciertos medios de comunicación y las redes sociales, que han ayudado a crear una serie de necesidades que hasta la fecha parecían no existir, y que veremos si en un futuro, no muy lejano, se consolidad o se disuelven quedando solo en un experimente sociológico.

Se ha abierto una especie de competición por ver quien produce o propone más cambios en menos tiempo, considerándose con ello más demócrata o más apegado a la voluntad del “pueblo”, arriesgándose a caer en la precipitación, la demagogia y/o el error.

Entre las propuestas que están saliendo a debate, ha surgido una que afecta directamente a los ayuntamientos, y es el cambio en la forma de elección de los alcaldes.

Frente a un panorama donde los ayuntamientos se podrían componer de múltiples fuerzas políticas con pequeña representación, y la más que probable imposibilidad de que algún partido obtenga la mayoría absoluta, tenemos que buscar soluciones para que los ayuntamientos sean gobernables y se re7 eje la voluntad directa de los ciudadanos.

Dos opciones se abren paso en este debate:

- Que gobierne la fuerza más votada (elección directa)-Que se realice una segundavuelta entre los dos candidatos más votados.

Ambas opciones tienen sus pros y sus contras, así como sus defensores y detractores, y ambas abren múltiples posibilidades de éxito o fracaso, dependiendo de la voluntad de servicio público que tengan los partidos políticos.

Con la elección directa a través de la fuerza más votada, evitamos los pactos post-electorales entre varias fuerzas políticas, que desgraciadamente han sido en muchos casos nefastos con varios cambios de alcalde en una legislatura, o se han convertido en foco de chanchullos y compra de voluntades con dinero público.Este modelo simpli< caría la elección del alcalde y reduciría los tiempo de interinidad, y forzaría a los

42

elPortellCorporació

Encara que Esquerra Unida, ara per ara, no té representació a

la corporació local per l’expulsió del seu regidor al grup de no

adscrits, sí que va obtindre

representació a les eleccions

locals del 2011 i, per

tant,representa un nombre

important de població

per poder escriure com a

agrupació política a la secció

‘Corporació’.

EL PODER DE LA GENT

El passat 25 de maig va començar el canvi polític a

Espanya. Per primera vegada des del 1977 la por canvia

de bàndol. Els dos partits que han sigut els pilars del

règim successor del Franquisme s’han enfonsat. Per

primera vegada no arriben al 50% dels vots i han saltat

totes les alarmes.

Canviar el rei pel seu ( ll és el més signi( catiu, però

no l’únic. La dimissió de Rubalcaba després de servir

per última vegada el règim amb el canvi a correcuita

del rei, negant una vegada més la paraula al poble,

mostra clarament el nerviosisme del règim. La patètica

esceni( cació dels diputats del PSOE dóna una idea clara

de com de lluny estan de la realitat social, blindar els seus

privilegis no els salvarà, si més no tot el contrari, ara es

troben davant el dilema: recuperar els valors i situar-se

a l’esquerra o continuar sent part del règim. Vorem si no

més canvien d’envoltori o de contingut.

De moment i com ja dèiem, a Europa continuen amb la

santa aliança amb la dreta per perpetuar el neoliberalisme

que ens ha conduït al desastre social i econòmic. La

dreta neofranquista comença a recórrer el camí de

l’extinta UCD, en un partit ple de presumptes corruptes,

comencen a preparar les espases perquè saben que

l’any que ve vindrà la grossa. Barrunten la pèrdua dels

privilegis i comencen a llançar senyals de fum, baixada

d’impostos? Mentida, continuem pagant els de sempre.

Espanya és el país d’Europa on més concentrada està la

riquesa. El 20% de la població té el 80% de la riquesa, un

país tercermundista sí o sí.

Montserrat, el nostre poble, no es alié a tot açò, tot el

contari, hem vist bocabadats com el PP amb un exercici

de prepotència duu a la desconsellera de deseducació

al poble a demanar el vot; a un poble que clama dia a

dia per un nou col·legi. Això es diu cinisme, hipocresia

i burla. Les coseqüències el 25 per la nit, el PP s’esfonsa

com mai havia somiat. No es pot u burlar tots els dies

de la intel·ligència i eixir immune. Mentrestant l’esquerra

real puja i puja. La suma dels vots de l’esquerra real iguala

per primera vegada els vots del PP, i açò només ha fet que

començar. Contràriament al que a algú li hauria agradat,

el poble ens ha donat un suport a l’alça sense precedents

a EUPV, cosa que vol dir que anem pel camí correcte i

sense caure en el triomfalisme constatem que ara sí que

sense nosaltres no hi ha canvi. Som l’alternativa real de

l’esquerra a Montserrat, estem com sempre oberts al

diàleg i a la suma per l’esquerra, però tenint sempre molt

clar que no hi ha res a pactar amb el PP.

Per últim, volem agrair-vos a tots els que ens heu votat la

vostra con( ança.

Volem encoratjar els nous militants i simpatitzants a

continuar la lluita. La victòria està més a prop, però serà

del poble, perquè nosaltres som part indestriable del

poble, i la nostra lluita és la del poble.

El poder de la gent.

Bones festes conciutadans. Salut i República!

Ramón Cerveró Chasán

Col·lectiu EUPV Montserrat

partidos políticos a crear agrupaciones con pactos

públicos y programas conjuntos antes de las elecciones,

lo que permitiría a los votantes saber a quién y en qué

condiciones vota para alcalde y no dejar un cheque en

blanco en manos de los partidos políticos para que con

su voto pacten con quien y como les apetezca.

En la fórmula de segunda vuelta, lo que se conseguiría

es que el que saliera elegido alcalde lo hiciera con la

mayoría de los votos, aunque no necesariamente del

censo, y fuerza a los partidos políticos a realizar los pactos

antes de realizarse la segunda vuelta, poniendo así las

cartas boca arriba y dejando la decisión en manos de los

votantes, principalmente de las fuerzas minoritarias que

se tendrán que decantar por uno de los dos candidatos.

Sea como sea, el debate se ha abierto y esperemos que se

resuelva con absoluta sensatez y buscando lo mejor para

la democracia. Lo primordial es que los ciudadanos nos

sintamos más i mejor representados con las personas a

las que votamos.

No queremos dejar la oportunidad de felicitar las ( estas

a todos los vecinos y también a todos los que nos visitan

cada año en la época estival, que sea un año más de

buena convivencia y concordia entre todos, salud,

prudencia y que lo pasemos todos lo mejor posible.

Laura Sanjuán

Partido Popular de Montserrat

C/ Salvador Seguí 14. 46192 Montserrat

669 383 941- 669 383 940

Tel.Fax: 96 298 80 01http://montserratmovil.coches.net

e-mail: montserratcars@gmail. com

C/. Dels Ferrers nº24

Pol. Ind. Les Valletes

46192 Montserrat (Valencia)

Cafeteria Llar dels Jubilats

96 299 85 19

C/ Major, 19.46192.

Montserrat.

València

Tel. Rafa 606864304- Ramiro 606280132C/ Dos de Maig, 44-9 /46192 Montserrat

C/ Pintor Segrelles, 7/ 46220 Picassent

www.escaiolespicassent.com

CRÈDITS d’El Portell

DIRECCIÓ:

Santiago Martínez

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Àngels Jiménez. Dpt Cultura

REDACTORS:

Àngels Jiménez

Carme Navarro

Ferran Campos

Marcos Campos

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:

Carme Navarro. AVIVA

COL·LABORADORS:

Cristià Campos

Carmina Tordera. AODL

PUBLICITAT:

Àngels Jiménez. Dpt Cultura

CONTACTE: elportell@montserrat.esEDICIÓ:2.500 exemplars

Afi sco s.l.Fiscal, laboral, contable y seguros.

Tel.: 96 299 90 45- Fax: 96 298 80 05 a� sco@a� sco.netPlaça del Raval, 16. 46192 MONTSERRAT (Valencia)

C/ Obrers, 29. 46192 Montserrat (València)tel. 962988012

administracion@pinturasje" .com

Si et vols anunciar a El Portell

contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81

78 o enviant un correu

electrònic a cultura@montserrat.es

96 299 92 80

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

RAJOLES I SANEJAMENT

96 299 92 80

Jaume I, 6 A - 46194 REAL (València)Tel. 962 555 272 / Urgències: 654 372 720

alcalansveterinaris@gmail.com

www.alcalansveterinaris.com