Siguenos en:

www.catarroja.es

març 2015

informatiu municipal / nº 81

Història de la Banda El Empastre

Reproducció de l’entrevista a Joan

Marí Asins

Músics integrants del grup

Reproducció de cartells i pasquins

ES P EC I A L BA N DA E L E M PA S T R E

CATARROJA ORGANITZA LA GALA PER A CELEBRAR EL CENTENARI DE LA BANDA EL EMPASTRECatarroja celebrarà diumen-ge que ve, 22 de març, a les 18.30 hores, una emotiva gala en honor al centenari funda-

cional de la mítica banda El Empastre. La cita tindrà lloc en el millor dels escenaris possibles, el Teatre Auditori

Francisco Chirivella, on resso-naran les notes de la Ban-da, amb les actuacions de les dues agrupacions de la loca-

litat, l’Artesana i La Unió Mu-sical. L’entrada és lliure prèvia recollida de la invitació. (Més informació en l’interior).

www.catarroja.es2

Relació de músics de la Banda El Empastre l’any 1929

Drets i d’esquerra a dreta1.-Antonio Gradolí Baixauli, fliscorno. 2.-Constantino Gimeno Borja, trompeta. 3.-Gaspar Gradolí Baixauli, clarinet. 4.-Antonio Hervás Alfon-so, saxo tenor. 5.-Filiberto Rodrigo Alarcón director. 6.-Agustín Jorge Requena, saxo alt. 7.-Juan Gimeno Borja, fliscorno. 8.-Juan Marí Albert, requinto. 9.-Francisco Marí Albert, trombó.

Sentats, d’esquerra a dreta:10.-José Almarche Alapont, trompeta. 11.-Miguel Chirivella Lucas, tuba. 12.-Antonio Muñoz San Adán, caixa redoblant. 13.-J. Antonio Fortea Mas, plats, 14.-Valeriano Rodrigo Alarcón, bombo. 15.-Vicente Peris Chulvi, caixa redoblant. 16.-Antonio Raga Rosaleny, tuba. 17.-Antonio Jorge Penella, clarinet principal.

Imatge: Consuelo Peris

Catarroja es bolca amb la Banda El Empastre en el seu centenari fundacional

Corria l’any 1915 quan un grup de músics catarrogins del barri dels Barraques van començar a ‘donar la nota’, organitzant con-certs de to humorístic, un es-pectacle únic fins al moment. Durant els anys 30 la banda El Empastre donava un salt qua-litatiu convertint-se en primeres figures de l’espectacle en incor-

porar el vessant taurí als seus programes. Així va començar la seua carrera per plaçes de bous de tot el país i festes patronals, un èxit que es va consolidar amb la seua aparició en televisió i gi-res per Europa, Amèrica i Àfrica. Al llarg d’estos cent anys, van tocar de memòria partitures festives que van encaixar a la

perfecció en les atraccions del moment. I van portar el nom de la seua població, Catarroja, per tots els racons del planeta. 2015 és l’any dels merescuts homenatges; la declaració ins-titucional de l’Any del Empas-tre, recolzada per la Diputació i la gala a càrrec de l’Ajunta-ment, diumenge que ve 22 de

març. L’edició del llibre dedicat a la Banda, l’exposició apadrina-da pel Museu de Etnologia de València i molts altres actes or-ganitzats per la comissió “un tall d’empastradors”, amb Juan Ar-tola al capdavant, estan donant testimoniatge de primera mà del que va ser la mítica banda ca-tarrogina.

Asseguts a terra, d’esquerra a dreta:18.-Francisco Puchalt Ricart, trombó. 19.-Filiberto Rodrigo Hernández, trompa. 20.-Agustín Jorge Pascual, clarinet. 21.-Pascual Quiles Martí-nez, trompeta.

Foto realitzada en els estudis de “Alejandro Quiles” que estaven ubicats a l’actual Cami Real de Catarroja, antes General Tovar 43, davant i a l’altra part aproximadament del monument a J.M Izquierdo, a la Plaça Nova. La foto apareix en La Correspondencia de Valencia, Diario Indepen-diente de la noche del 27 d’agost de 1929. En el peu s’explica: Estos son los probos y pundonorosos músicos de El Empastre. Con uniforme, pero sin caracterización. Diríamos que al natural si para el público no fuera lo natural verlos caracterizados.

www.catarroja.es 3

Carteles de la Banda El Empastre

El Empastre, la mejor banda cómica. lit. Ortega (Valencia) 1950. Signa Muro. Va aparéixer en blanc i negre en 1927

Llapisera presenta… Cartell plaça d’Alacant, 1931. Signat per Muro. Todo Colección.

Cartell del Circ d’Hiver a París. Febrer de 1931. Signat per Muro del Clarín. Del llibre: Aquí, El Empastre…

Fragment del cartell que anuncia l’es-pectacle en la gira d’Itàlia. 1963. Del llibre: Aquí, El Empastre…

El Empastre, el mejor espectáculo del mundo. Document de F. Morató.

Auténtica banda cómica 1940. Signa Masiá. Doc de F. Morató.

El grandioso espectáculo cómi-co-taurino-musical. Temporada 74-75, 9é viatge a América. Doc de Vicente Esteve.

De Vicente Esteve. lit. Mirabet. 1958/1960. Signa Ramón (Raga Montesinos).

Reproducimos una selección de carteles promocionales de la mítica Banda El Empastre en su trayectoria a lo largo de los años.

“El Empastre”. Catarroja 1915-2015Un recorregut per la seua històriaJuan Artola, cap de la Comissió “Un tall d’empastradors” de Fòrum Catarroja.

“A nivell musical-festiu tota Espanya i moltes ciutats estrangeres han conegut València gràcies a l’en-tranyable Banda L’Empastre, formada per hòmens que alternaven la llavor musical amb el treball diari. Catarroja a través d’ells, va repartir alegria i vida per tot el món.

Angel Asunción, President de la Federació de Bandes de Música.Del llibre de la Falla L’ALBUFERA 1992 “La música a Catarroja”

En un moment de la nostra història, quan la major part de la població catarrogina i valenciana... no sabia llegir i escriure, existien al poble dos i tres bandes de música (al 1910, SOCIEDADES FILAR-MÓNICAS: La Artesana, La Musical, La Primitiva, segons consta a la Guia Comercial de Valencia y su Provincia de Bailly-Bailliere). Com pot ser pos-sible això? Els catarrogins de primeries de segle XX no ho tenien fàcil: guerres, vagues, anarquisme, caciquisme...fam i poc de treball. Tot barrejat i amb un bon caldero, cuinat al nostre barri de LES BARRAQUES sembla ben cert ser un EMPASTRE.

Banda La Artesana de Catarroja 1910, dirigida pel mestre Izquierdo (pare), centre foto. Alguns del músics presents seran fundadors de El Empastre. Foto José Marí.

Al carrer del Peix, a la casa parental d’Agustí Jorge Requena “Faba”, saxofonista de la banda La Artesana (primer esquerra de la segona co-lumna de la foto anterior), es reunien familiars i amics de les diferents bandes de música locals amb altres que ballaven, contaven històries, can-taven, es disfressaven …tot amb bona harmonia i germanor i a manera de Penya, per divertir-se i passar-s’ho bé els caps de setmana.

Com a grup important estava la xaranga, dirigida per Felip “El Tandero” que, de manera natural i informal interpretava la música a la seua mane-ra. Les notes d’una sarsuela o obertura donaven pas a una melodia de moda que es continuava amb una cançoneta popular. Tot parodiat, amb gestos i moviments, i conjuntat amb la música, conformava els famosos poutpurris que provoca-ven hilaritat, i amb singular comicitat, l’admiració i les rises de l’auditori.

Actuaven al carrer i en la festa del barri que ells van organitzar en honor a “San Crispín”, al que van proclamar Patró de la Penya, davant l’expec-

tació i incredulitat dels veïns que observaven allò que feien i, al seu entendre, no tenia peus ni tre-llat. I els que passaven, escoltaven i preguntaven:- ¿Què és això? Quan un dels de més autoritat en la matèria va donar una resposta històrica: “Estan fent un empastre!!! Això és un EMPASTRE!!!.. Prompte a Catarroja se’n parlarà, d’onze músics i cinc que no ho són, i que seran coneguts per “La Banda El Empastre”. Era l’agost de 1915.

I com amics que eren i seguint els costums de Ca-tarroja, preparaven les “Perellonades” per passar un dia d’esplai i diversió tots junts a la platja del Perelló. Amb els instruments musicals i la resta de materials eixien de bon matí del Port de Catarroja, creuar l’Albufera i dirigir-se amb la barca a la De-vesa del Perelló. Bany, la paella, música…

El Perelló, casa del “tío Pepe” guardià de les comportes. El Empastre als anys 1920… amb el típic barret canotier i la marca en la veta. Era l’únic senyal distintiu i exclusiu de l’agrupació. Foto M. Marí.

I allí muntaven una festa informal i particular to-cant els poutpurris i fent les paròdies que sabien i que tenien arreglat i assajat. Els estiuejants que ho observaven i escoltaven en agraïment els apor-taven algunes monedes. Això alentava els nostres músics a continuar actuant i interpretant.

Al Perelló descansava els mesos d’estiu el músic valencià José Serrano. Fins allí va anar la nostra colla per presentar-li el seu respecte i admiració. Interpretant a la seua manera alguns fragments d’obres per ell compostes, van obtenir com a resposta la seua aprovació i els animava a se-guir actuant en la línia de comicitat que tant d’interès despertava.

Prompte la fama i art de la banda la va conèixer i disfrutar el poble. Els llogaren per actuar al teatre del barri Minerva, conegut popularment per “La Cuello”, i la sala més important de Cata-

rroja i la comarca, el teatro El Progreso, deixant testimoni de la qualitat humorística i musical en les diferents actuacions que allí protagonitzaven.

Un dels músics de la banda, Antonio Jorge Pe-nella, clarinetista principal, treballava a Valèn-cia, a la sastreria del Sr Fuster ubicada en el Carrer de Pilar. I els dilluns relatava als seus companys de faena com havia anat el cap de setmana, on havien actuat, els èxits obtesos…així com els guanys que havien aconseguit, deixant bocabadats els amics de faena.

Assabentat el propietari de la tenda de la sin-gularitat, fama i comicitat de l’agrupació els va fer una proposta que els va posar el pèls de punta: Actuar en un dels teatres més impor-tants de València, el teatre Russafa. Valorats els problemes més seriosos i resolt el tema de vestuari, data d’actuació i programa a inter-pretar van accedir tots capficats, ja que no es consideraven per a la important invitació.

I el 28 de desembre de 1925 es presentava en l’escenari la Banda El Empastre, el dia dels Innocents. Una gran jugada de l’empresa del teatre. Si eixia mal el públic ho interpretaria com una solemne innocentada. S’alça la cor-tina, a l’escenari els músics ben uniformats, alguns maquillats, impecables, ordenats en se-micercle. Al capdavant el Director/mestre Felip (Filiberto Rodrigo Alarcón) caracteritzat amb perilla, ulleres… Tira de la batuta i arranquen les notes del pentagrama i del programa. Ges-tos, bromes, paròdies…es transformen en ris-ses i convertixen l’actuació en un gran èxit. El cas va ser que hagueren de repetir l’actuació al dia següent.

La Banda, amb el primer uniforme anys 1926, en el pati exterior de la plaça de bous de València. Del llibre Aquí, El Empastre…de P. Llorens, pàg 41.

I arribaren els compromisos, pobles i ciutats de la rodalia, i València, Alacant i Castelló. Després Barcelona, on actuaren al Teatre del Bosque i el Parc d’atraccions, el Turo Park, i finalment Madrid, en el Circo Price. La fama i el saber fer s’estenia per tot arreu. Tothom volia passar-s’ho bé amb El Empastre.

www.catarroja.es4

A primeries de setembre de l’any 1928 un fet es-pecial farà que canvie la fisonomia de l’espectacle. Quan s’actuava en una plaça de bous, per acabar la funció i quan la gent es preparava per anar-se’n, les trompetes de la banda cridaven avisant l’eixida d’un bou al redolí. Tot seguit els músics corrien dispersant-se i buscant refugi. Mentre el públic restava expectant, el temps passava i…res de res. El respectable comprovava que, de vell nou i com acomiadament, els havien fet una última gràcia. I entre risses, comentaris i alguna cosa més abandonaven les graderies del cercle.

Un vesprada i estant actuant a la plaça de bous de Vinaròs, l’empresari Dº Eduardo Torres, quan acabà la funció i va sonar com sempre la trom-peteria, sense ningú saber-ho, va manar d’amo-llar una vaqueta al rotgle que, en eixir vigorosa a la sorra perseguia i envestia tot el que se li col·locava al davant. I els músics no s’arredraren, continuaren la broma provocant entre els especta-dors més si cap, les risses i carcallades davant la comicitat que se representava.

I després de la sorpresa, les correries i el joc amb l’animal, van comprovar satisfactòriament que se’ls presentava l’oportunitat d’engrandir el reper-tori d’actuació. Així que, tot seguit incorporaren a l’espectacle la paròdia, fent els arreglos pertinents. Havia nascut la banda Cómicotaurina i Musical.

Com anècdota, contava un dels músics compo-nents en el llibre biogràfic “Aquí El Empastre…” de Peregrín Llorens i Raga:

“Al día siguiente, la vaquilla en un ca-mión, la banda en otro y el empresario en su coche, formando caravana fuimos a Alcañiz donde se dieron tres días de actuación en la plaza de toros, la banda con la vaquilla”.

Significatiu és el comentari que Cossio fa en la seua enciclopèdia:

“…el espectáculo cómico-taurino queda es-tablecido en todos los países que celebran corridas de toros… se celebran en fiestas nocturnas, en pleno verano… número obli-gado al final de los festejos. Tal modalidad fue introducida con singular fortuna por EL EMPASTRE, notable banda musical valen-ciana, que tocaba en el redondel mientras se lidiaba.” JOSE M DE COSSIO “LOS TOROS” T-1 pág 722.

Actuació conjunta de la Banda amb Llapissera 1929-1930. Fto Folo Codoñer

Amb el títol de la ”Pantomima del bou” anunciava El Empastre la nova oferta artística i junt amb l’empresari i torero còmic Rafael Dutrús “Llapisse-

ra” conformaren un cartell únic amb el nom de “El Empastre i Llapissera”. I durant moltes temporades actuaran per les places del món taurí d’Espanya i França.La seua fama i conjunció arribà a ser tant gran que la gent associava la banda a Llapissera ano-menant-la “Banda de Llapissera”.

També en el circ, i concretament el Price de Ma-drid on actuaven amb assiduïtat, representaven la paròdia “El original truco del toro humano” (“El Heraldo de Madrid” de Febrer de 1930)

Sale un novillo pequeño y bonito al ruedo, la Banda pasea tocando delante del bicho. El truco consiste en imitar a un cabestro llevando una cornamenta y debajo (cubiertos por una tela) dos componentes de la banda. El animalito se asusta y lo toma por un ca-bestro verdadero hasta el punto de seguirlo hasta los toriles.

D’aquesta manera ho explicava el diari La Voz de Cordoba el 25 de maig de 1931 on havia actuat amb gran èxit l’agrupació comicotaurina i musical.Però abans ho havien de fer a Alzira.

Al setmanari taurí El Clarín de València del 12 de juliol de 1930 i en la columna que porta per titular:

El éxito de Llapisera, con su genial banda “El Empastre” constituye el acontecimiento de la temporada, ens informava que la mú-sica i els toreros actuarien en la plaça de bous de la citada població valenciana el dia 25 de juliol.

Posteriorment i pel diari independent El Heraldo de Madrid del 26 de juliol en la pàgina de “Última hora” explicat en “la columna de toros” ens con-tava a manera telegràfica:

ALCIRA Con enorme éxito debutó la Banda El Empastre. Fue constantemente ovacionada. Llapisera y los suyos enormes. Niño de Ce-rrajillas cortó la oreja del becerro. La entra-da, un lleno.

Però com hem comentat no sols actuaven a les places de bous. El Empastre es presentava en 1931 en el famós circ d’Hiver a París. La funció que s’oferia era a base de concerts, on en magis-tral execució interpretaven, amb la comicitat que els caracteritzava, els poutpurris i arranjaments musicals parodiats amb gestos i moviments hu-morístics. I el públic comentava “¡¡Ohh, l’Empastre…tres formidable…tres merveilleux…!!”

Cartell de presentació de la Banda al circ D’Hiver a París 1931, signat per Muro, dibuixant del setmanari taurí El Clarín. Del llibre Aquí, El Empastre…de P. Llorens.

Al mateix circ intervenia una companyia de la que formava part un clow de renom internacional: el genial “GROC”. Aquest artista realitzava un “truco” sorprenent. Bufant sobre les puntes dels dits de les mans, enfundades en guants blancs, produïa els sons adequats i precisos per fer sonar i in-terpretar un fragment de la Serenata de Toselli. Este fet no passà desapercebut en els músics de El Empastre.

A l’abril, acabada de proclamar la II república a Espanya i actuant en la fira d’Andújar, en passar per la plaça on es celebra el mercat, van contem-plar els productes típics de la terra. I buscant un record familiar de l’estada van trobar unes botiges estampades que els va fer gràcia. Més encara quan de broma un músic va bufar per un dels salients del recipient, pel pito. Sorprenentment el so que emetia li feu recordar l’actuació de París.

Pensat i fet. Encuriosits per l’efecte n’agafaren d’altres repetint els bufits i comprovant que cada recipient podia donar un so diferent. Adquiriren centenars de botiges per tal d’acoplar els sons musicals i harmonitzar la melodia de la serenata de Toselli. Havia nascut el genial “Truco de los botijos” que amb la mida d’aigua corresponent imitava amb els bufits els cant del canari, els lladrucs d’un gos, els crits del gall…als que s’as-sociava una melòdica alborada.

I al seu poble Catarroja, les autoritats munici-pals el 25 d’agost de 1933 testimoniaven el seu reconeixement perpetuant la seua memòria amb la dedicatòria d’un carrer. L’alcalde Alejandro Ribes, al capdavant de la Corporació municipal, rotulava l’antic carrer Vidal, conegut per carrer La Comare, amb el nom de: Carrer El Empastre.

L’any 1934, Domingo González Mateos, important ramader junt a l’empresari de la plaça de bous de Méjico contractarà la banda per actuar en terres mexicanes.Van eixir de Catarroja al setembre de 1934 per embarcar en el port de La Coruña. Arribaren a terres americanes en el transatlàntic La Havana els 22 musics i 10 membres de la quadrilla de toreros, desembarcant en el Port de Veracruz, al golf de Mèxic.

Retall del rotatiu “Madrid Taurino” 1934. Músics de la banda i toreros còmics.

I el 21 d’octubre presentava la banda l’espectacle en la plaça de bous El Toreo de Méjico amb un èxit sense precedents. Puebla, San Luis de Potosí, Monte-rrey, Saltillo, Tampico, Guadalajara, Torreon…en totes elles van recollir el reconeixement del públic i a més a més com dirà l’apoderat de la banda Sr Almarche:” vam ser atesos i agasajats, elogiats, invitats…per part de les autoritats, personatges distingits, empresaris i espanyols residents, entre ells els famós pianista valencià Iturbi i el pintor Ruano Llopis”

www.catarroja.es 5

I l’espectacle passà a l’abril de 1935 a Los Angeles, California (EEUU) actuant el 18 maig al Stadium Gilmore i deprés al de l’Exposició de la ciutat de San Diego. El 8 de juliol i des del port de Nueva York amb el transatlàntic italià Pax partirien cap a Espanya aplegant a Catarroja el 16 de juliol, després de nou mesos fora de casa.

La guerra civil espanyola 1936-1939 aturava les activitats, però als pocs mesos d’acabar, el 14 de maig de 1939 amb Llapissera com empre-sari, actuava en la plaça de bous de València. Continuava participant en un concurs de ban-des còmiques i intervenia en un festival benèfic. Nous membres, nous poutpurris, El Empastre havia renovat l’espectacle portant-lo pertot arreu d’Espanya i les principals ciutats portu-gueses (Porto, Lisboa...).

I de vell nou Amèrica. Estem a finals de 1954 i l’agrupació es contractada per actuar amb to-reros còmics, en Colòmbia i Venezuela. Partiran en avió des de l’aeroport de Barajas a Madrid.

A finals de l’octubre es presentava l’espec-tacle a la plaça de bous de Santa Maria de Bogotà (Circo de toros) sent un gran èxit. Art i originalitat que els colombians mai havien presenciat. La premsa “El tiempo” i revista “Cromos” es feien ressò de la interpretació musical, les pintoresques paròdies, les melo-dies populars…xiulets, raquetes, tubs de me-tall…inesperats recursos que magistralment i harmoniosa, manipulats i tocats pels musics de El Empastre, obtenien de la seua senzille-sa tota un obra digna de respecte i admira-ció. I allí van gravar el seu primer disc per a la casa Sello Vergara.

Final de l’actuació de la primera part de l’espectacle. Ves-tits a l’estil andalús inicien la desfilada encapçalats pel director Alberto Muñoz Daroqui. Foto de José Brull.

I passaren a Caracas, Veneçuela. El 15 de ge-ner de 1955 es presentaven en la plaça de bous Nuevo Circo repetint-se l’èxit anterior i que portarien per terres veneçolanes. I en març de 1955 eixien d’Amèrica en l’embarcació Cas-tell Verde cap Espanya desembarcant a Barce-lona i arribant a Catarroja passades les falles de san Joseph.

La personalitat de la banda, la comicitat i l’ale-gria que oferia feren que nous contrats es suc-ceïren per actuar per les terres llatines on eren tan apreciats i volguts que les places de bous s’omplien i la “bolateria” s’esgotava, ja que ningú volia perdre’s tant magnífic espectacle. Les tem-porades: 1955/1956; 1956/1957; 1963/1964; 1964/1965; 1966/1967; 1970/1971; 1974/1975 (1)

Moments de l’actuació i l’èxit aconseguit en terres ame-ricanes

Fins a nou viatges va fer El Empastre a terres americanes (2) despertant l’interès i admiració en: Mèxic, Puerto Rico, Panamà, Equador, Colòmbia, Veneçuela... alegrant i divertint a grans i menuts, portant el nom de Catarroja i València per allà on anava.

L’art i professionalitat de la banda i els seus músics donà peu a un fet que ens ompli d’orgull i satisfacció. Les autoritats de Manizales, ciutat colombiana on actuaven durant la famosa Fira del Café, confiaren a la nostra agrupació la lletra del poema de Guillermo González:

¡Ay Manizales del alma! ¡Ay Manizales de armiño!¡Prende a tu cuello de nácar el collar de mi cariño!...

per a que li posaren música. I van delegar en el músic Juan Marí Asins per a que realitzara tan delicada composició, la qual cosa portà a terme l’any 1956. Però no seria fins el gener de 1964 en que es presentara en la Plaça de bous el pas-doble amb el títol de “Feria de Manizales”, amb tanta espectacularitat i admiració que s’ha con-vertit en l’Himne de la Fira i del que s’han gravat discos en diferents versions popularitzant-lo per tota Colòmbia.

El quart disc de la Banda gravat a Medellín (Colòmbia) La paròdia de la Piragua amb Juan J. Claverol de còmic. Temporada 1970-71

Del cartell que tenia l’agrupació ens parlen alguns dels organitzadors del gran espectacle portat a terme en la Plaça de bous de Madrid i que ens informa el rotatiu DIGAME del 18 de juliol de 1967

FESTIVAL TAURINO RADIO MADRID EN LAS VENTAS.

LLENO COMPLETO

RUIZ VELASCO “Aunque es una banda cómica, es algo muy serio. La composición de su espectá-culo, combinando música, trucos, parodias y múltiples facetas cómicas, hacen que este conjunto, con RAZÓN, sea el que todos quieren imitar, pero nadie puede igualar.

BERMEJO“En América son nuestros embajadores del arte y sólo los que están cualificados para ello pueden llevar esta credencial. Este año hemos batido el record en taquilla y en lo artístico.

JUAN DEL TORO“Vaya parodias La pesca del submarino amarillo, vaya truco Si yo tuviera una esco-ba, y vaya safari La cacera de King-Kong, por el gran Canuto (torero còmic). ¡Bravo por los de Catarroja!

Coliseo dos Recreios. Lisboa. Submarino amarillo, amb música dels Beatles.

Quan acabaven la temporada en América reanu-daven les actuacions a terres valencianes, espan-yoles (Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, Zarago-za…) i arreu del continent europeu i nord d’Àfrica (Portugal, França, Tunísia, Itàlia Bèlgica…) seguint les originals actuacions. També per a la ràdio i la TV i a on han participat en diferents programes des de 1961 en que gravaren la primera actuació.

Plaça de bous de València, la banda abans de l’actuació al pati del “desolladero” 1968. Foto Vicente Esteve.

www.catarroja.es6

De l’espectacle i renom explica la Periodista Mª Ángeles Arazo en el periòdic valencià Las Provin-cias (1970) en l’entrevista que li va fer a l’apoderat de la Banda Juan Marí Asins;

Se diría que improvisan, y hasta sus menores gestos han sido ensayados repetidas veces. Actúan con una seriedad impresionante para conseguir que el público se divierta. Eligieron chaqueta de frac y canotier-antiguos símbo-los de elegancia-, porque no encontraban nada tan cómico. Son la paradoja donde concurren el arte y el humor; donde la músi-ca se nos ofrece a través de un collage que enlaza la obra de Chopín con la de Puccini; la de Straus con la de Roberto Chapí o Se-rrano, o Juan Pardo- por qué no-. Todo es posible para esta banda que salta de una Polonesa a un aria, a un vals, a un preludio zarzuelero, a una canción de vanguardia. Y lo consiguen de tal forma que ellos y sola-mente ellos, pueden enriquecer su repertorio.El Empastre con su título zumbón, ha pasea-do los nombres de Catarroja y Valencia por algunos países de Europa y buena parte de Hispanoamérica.-Y mire, como la Patria tira mucho, para finalizar- allá donde estemos-, tocamos Va-lencia. (3)

Barbate de Franco (Càdis) dècada del 1990, preparant-se per actuar. Foto Alemany Rosaleny.

Un espectacle que es podia presentar: En les pla-ces de bous coordinat amb l’actuació de toreros còmics o, a manera de concert, en un teatre, circ, palau, coliseu, plaça del poble…utilitzant sempre els recursos i paròdies còmiques que han anat canviat i adaptant-se al lloc d’actuació i la popu-laritat de les melodies, sense deixar de costat les clàssiques. Els Florons, La Giralda, El Sombrero,….serpentines, aigua, llums, “espantasuegras”, pande-retes, castanyoles, flitadors… tot ho combinaven amb la música, les accions i la vestimenta per oferir originalitat, art i sorpresa.

Vitrina de la SM L’ArtesanaVestimenta clàssica de la banda utilitzada en la part còmica de l’espectacle i alguns objectes que empraven en els “trucos” musicals.

Creadors dels famosos poutpurris musicals, junt amb les paròdies que interpretaven, han confor-mat un espectacle singular dins la musicologia clàssic-humorística valenciana del segle XX, la qual cosa i amb les seues actuacions, ha transmès arreu d’Espanya i del món.

Els anys passen, per a la banda El Empastre tam-bé i a l’any 2000 diuen Adéu!! La nostra agrupació s’ha fet major, ja ni actua, desfila i poc més. I repetint la lletra de la cançó que van cantar al 1978, recordant músics com Agustín Jorge “Faba”, Antonio Hervás “el tío Perales”, Juan José Cla-verol “Mundo”, Paco Madrid Calonge i Fernando Cano, saxofonistes; i Luis Berbis, trompeta, que amb la seua comicitat i saber fer ens van regalar moments inoblidables i feliços, exclamen: ADIOS AMIGO, BAY BAY…

Retall premsa: Levante del 9 de Febrer de 2003, reportat-ge de Mariló Gradolí. El barret canutier, la vestimenta de l’última directora i de fons, el famós ventall.

Hui l’Agrupació ha desaparegut i al complir-se el CENTENARI del seu naixement és la nostra inten-ció mostrar que, un grup seleccionat de cata-rrogins (després se n’afegirien d’altres pobles de València) eren capaços d’actuar en els llocs més emblemàtics; eren capaços de fer riure i divertir la gent; eren capaços d’omplir una plaça de bous; eren capaços de mostrar la seua valenciania per

Enrique Campos, músic de la banda, vestit per actuar en la primera part, part seriosa de l’espectacle, amb una de les darreres vestimentes.

Cartell de l’espectacle: desfilada, còmics, “trucos”, vestimenta, toreig …

Caràtula del disc de 1978

(1)Eixien de Catarroja els últims mesos de l’any i tornaven al poble al final del primer trimestre del vinent.

(2)Hem comptabilitzat tots el viatges, sent el primer el de l’any 1934

(3)Per acabar l’espectacle solien interpretar el pasdoble “València” de Padilla.

(4)ABC Historia de la tauromaquia en la Comu-nidad Valenciana

(5)Fons documental: Aquí, El Empastre…mosai-cos de su arte y de su vida. Peregrín L. Llorens i Raga. Editorial Guerri, València 1969.

Hemeroteca de la Biblioteca Nacional.

Diaris personals de: José Almarche, Vicente Esteve Ramírez i Francisco Magraner, músics

allà on anaven; eren capaços d’actuar generosa-ment; eren persones que sabien sofrir la falta del caliu familiar; eren això tan especial que ja no pot repetir-se: eren ÚNICS

Com a catarrogins i valencians es sentim or-gullosos, han sigut l’agrupació cómicotaurina i musical més important que haja existit (4). La vostra fantasia i el vostre art ja formen part del nostre patrimoni. (5)

www.catarroja.es 7

www.catarroja.es8

La història de la banda en còmic per als menuts

www.catarroja.es 9

www.catarroja.es10

La Banda El Empastre, vista con los ojos de los niñosCentenares de escolares del municipio han pasado estas últimas semanas por la Casa de Cultura de la localidad para conocer de primera mano la exposición dedicada al cente-

nario fundacional de la Banda el Empastre y que ha estado abierta hasta el pasado 6 de marzo. Niños y jóvenes estu-diantes de los colegios de la localidad, alumnos de la es-

cuela municipal de Adultos o del Conservatorio José Manuel Izquierdo, han disfrutado de la mítica banda.Esta muestra ha exhibido mate-riales de la banda, en una ex-

posición dirigida por el Museo de Etnología de la Diputación de Valencia y que la comisión “Un tall d’empastradors” de la asociación Fòrum Catarroja ha elaborado con esmero.

www.catarroja.es 11

De Manuel Catalá. 1939.

Document de Manuel Catalá. 1958.

Document de Julio Sánchez, 1981.

Document de Manuel Catalá. 1961.

San Cristóbal, Veneçuela. 1970-1971. Quito. Equador 1974.

Document 10 de José Fabiá, 1993

Cedit per José Fabiá, 1994.

Pasquines de España y AméricaRecogemos algunas de las publicaciones más destacadas de su periplo por el territorio nacional y Las Américas.

www.catarroja.es12

“El Butlletí”, Informatiu Municipal ja recollia una entrevista a l’apoderat de “El Empastre”. A continuació reproduïm l’entrevista íntegra feta per Ramon Guillem a Joan Marí Asins, publicada en “El Butlletí”, núm. 42 de l’any 1986.

Hi ha un tòpic en parlar de l´Empastre per part dels catarrogins i és creure que el coneixen sobradament; la majoria de vegades, en realitat, aquesta coneixença sols és d´una manera molt superficial. A més a més, el llibre de Peregrí Llorens sobre la banda ja fa una vintena d´anys que fou donat a la impremta, i potser algunes coses hagen canviat des d´aleshores. Joan Marí Asins, apoderat de l´Empastre, ha accedit amablement a obrir-nos les portes d´aquesta banda i a xerrar amb nosaltres sobre les seues vicissituds i projectes, problemes i futur, així com de la seua pròpia personalitat en tant que músic i autor.

Parle´ns de vosté. Qui és Joan Marí Asins?

Bé, jo sóc fill de Catarroja i visc al poble. Mon pare és Joan Marí Albert, l´únic fundador de l´Empastre que queda en vida. De xicotet comencí a estudiar música amb Antoni Claverol, vaig aprendre l´acordió, després el trombó…l´any 1946 ingresse en l´Empastre com a músic i després d´exercir així uns anys passe a tindre càrrecs directius, vaig ser vuit o deu anys president i per fi l´any 1965 em nomenen apoderat de l´Empastre.

Com definiria l´Empastre?

L´Empastre és una agrupació molt complexa perquè abraça una

infinitat de coses artístiques: en primer lloc la música, després ha de muntar a base d´eixa música una quantitat de trucs musicals que siguen originals, i, a més a més, una coreografia que faça que el total de totes estes coses formen un conjunt nou allà on vages.

Normalment l´Empastre el sent la gent del poble com una cosa pròpia. Vosté creu realment que l´Empastre ha tingut a Catarroja l´acollida que es mereix?

Hi ha hagut etapes. En principi, com no hi havia tants entreteniments com ara (ràdio, cinema, TV, etc.) la gent es fixava en una cosa local, que tenia una acceptació artística molt forta. A més quan veníem d´Amèrica teníem molt bona acollida. Ara, després la freqüència li llevà un poc de força, puix com hem anat tantes vegades! Ara, en resum ha estat una cosa positiva.

Ens podria fer un resum de la història de l´Empastre durant aquests últims vint anys (1965-1985)?

L´any 1965 prenc jo el càrrec d´apoderat. A partir d´eixe any seguim fent viatges a Amèrica: els anys 1965/66, 1967/68, parem un any, tornem a anar el 1970/71, després anem a Algèria i el Marroc, d´allí passem a Itàlia, i l´any 1974/75 tornem a anar a Amèrica,

visitant infinitat de països. Fa dos anys anàrem a Brusel.les al Circ Royal, també hem estat a Lisboa, però sempre intercalant amb la temporada taurina a Espanya.

I pel que fa a canvis en les formacions, o, inclús, problemes interns de la banda?

De sempre hi ha hagut altes i baixes. Ara bé, fa tres anys un grupet de músics volien muntar una orquestra a part i que podria tindre continuïtat, però en realitat no fou així, ells no seguiren i

l´Empastre sí. L´Empastre té uns estatuts, té una disciplina; per exemple, si l´assaig és a les cinc i u arriba a les cinc i un minut ja li costa vint duros. No és per fer mal a ningú, sinó pel propi benefici de la banda.

Per altra part, cal esmentar la baixa del director José Cabo de Catarroja i la incorporació com a director de Julio Sánchez, que té molt bones aptituds còmiques i jo pensé que va a valer molt. També vull fer un record de Jaumet (Claverolet), qui va morir fa poc,

Entrevista a Joan Marí Asins

www.catarroja.es 13

i ha estat una figura durant més de 30 anys.

Com són les relacions entre l´Artesana i l´Empastre?

Referent a l´Artesana quan jo era president de l´Empastre sempre he intentat ajudar-los i favorir-los tot el que he pogut. El que passa és que a voltes algunes persones pensen que quan a l´Empastre li falta un músic va i l´agarra de l´Artesana. En realitat, quan l´Empastre necessita un músic ho diu a tots els nivells, i, clar, sempre tenen preferència els músics de Catarroja.

També he de dir que, quan hi havia certamen musical, dels músics que han eixit de l’Artesana i se n’han anat a altres llocs, molt pocs han pogut tornar per a tocar; en canvi, sempre que l’Empastre ha estat açí han anat tots els que han pogut. Inclús una volta nosaltres erem a França i vam dur els músics find la porta de la plaça de Bous, per a només acabar el certamen dur-los altra volta a França. i inclús arribaren faltant soles 2 hores per a la nostra actuació, la qual cosa era molt arriscada.

Vosté ha compost també un pas-doble dedicat a l´Artesana.

Sí, quan el vaig fer els el vaig regalar i dedicar. El va estrenar l´Artesana al saló de l´ABC, però ja no el va tornar a interpretar, i jo em vaig quedar en el dubte de si no els hauria agradat. Quan l´Empastre se´n tornà a anar a Amèrica sempre necessitàvem pas-dobles per si allí ens en demanaven, així que per si de cas vaig agarrar el de l´Artesana. Quan el provaren a Colòmbia els agradà molt i el varen gravar. En vindre a Espanya el disc m´arribà al cap de cinc o sis mesos. Fa dos anys que l´Artesana va gravar un disc i el mestre Chulià tingué una gran atenció, perquè u dels primers números que va incloure fou el pas-doble, cosa que jo li agraïsc de tot cor.

I l´any 1965 fa l´Himne de la Fira de Manizales amb música seua i lletra de González Ospina.

En realitat el que passava és que a Manizales volien fer una fira tan important i molt semblant a la de Sevilla, i volgueren aleshores dedicar-li un himne. Per eixe motiu convidaren el compositor Agustín Lara a la ciutat per veure si s´inspirava i escrivia la música, però no va fer res i a la setmana se´n va anar. Aleshores algú caigué en el compte que nosaltres –l´Empastre-

érem a Bogotà, i ens enviaren una carta diguem-nos si acceptàvem l´encàrrec. El sr. Almarche, que n´era el representant, m´ho digué a mi, jo vaig dir-li que ho intentaria, amb el resultat que ja conegueu.

En passar dos anys, quan vam tornar a Colòmbia, allà on anaves escoltaves el disc. Inclús han editat un LP on hi ha deu versions diferents del tema, un cas excepcional dins de la casa Sonolux (com ells mateix van dir), que distribueix el disc per tot Sud-amèrica. Fins i tot les Juntes taurines el declaren himne oficial taurí. O siga, que en les corregudes es toca primer l´himne nacional i a continuació el de la Fira de Manizales.

Què pensa vosté de la nova banda, la Unió Musical?

Jo pense que si fóra en un pla de foment de la musicalitat seria una cosa instructiva, encara que algunes persones diuen que això té un aspecte polític. Ara bé, he de dir que eixa no és la meua opinió, això és el que jo sent per ahí, perquè jo no conec la situació. De totes maneres, quan es fundà l’Empastre hi havia quatre bandes, si anarem a comptar les coses positives i negatives encara tindríem un punt negatiu. De fet, l’Empastre naix perquè s’ajunta gent de diverses bandes, i el nom de l’Empastre li’l donen per això mateix, si la gent tenia un amor propi per cada banda en ajuntar-se alguns deien: xé, això és un Empastre! Després, però, quan comencen a fomentar-se artísticament, volien llevar-li el nom però ho pensaren bé i varen entendre que era el nom més apropiat er la seua manera de ser i d’actuar.

L’any 1925 l’Empastre actua al teatre Russafa -l’Empastre s’havia fundat l’any 1915- precisament el dia dels innocents i fou un èxit tan gran que actuaren tres dies més. Un empresari els va veure i els portà a Barcelona, a on els veu l’empresari del Circ Price i van a Madrid. D’allí és altre empresari, el de la plaça de Bous de Vinaròs, qui els contracta, i és allí, a Vinaròs, a on amollen una vaqueta i on comença a nàixer l’enfocament del món taurí.

I per a finalitzar l´entrevista, quin és el futur immediat de l´Empastre?

Hem destar sempre pendents de les novetats, en tots els aspectes. Ara duguem un número dels “enanitos toreros”, i hem utilitzat també èxits de la TV com és el de David el gnomo, però sempre dins

dun sketch humorístic, amb lintent datreurens no sols els xiquets, sinó també els majors. Es tracta de no deixar de millorar cap aspecte dels que componen el fet artístic. Ara mateix, hem estar parlant daltre

• EL EMPASTREGravat per Sello Vergara, Indusrias Fonográficas (Colombia), 10/1/1955.Inclou:Pasodobles:La Giralda (Jurranz). Cara A-6026. 78 rpm.En er mundo (J. Quintero). Cara B-6026, 78rpm.El gato montés (J. Mª Penella). Cara A-6026. 78 rpm.Valencia (S. Lope). Cara B-6027, 78rpm.

• PASODOBLES TOREROS DE COLOMBIA

Sonolux. LP 12-692.Porduït per Industria Electro-Sonora S.A. Medellín Colombia.A la cara 2 s’inclou Feria de Manizales, interpretada por Conchita Lirio y Orquesta Sinfónica de Caldas.

• 10 VECES PERIA MANIZALESSonolux LP 12-853Conté deu gravacions diferents del tema.En la cara 1 s’inclou la versió de l’Empastre

• MOSAICOS DE LA ALHAMBRAL.P. Gravat per Tropical (Colombia). LDE-2507.Conté en la cara A el tema Feria de Manizales.

• LOS MOSAICOS MUSICALES DE EL EMPASTRE

Sonolux LP 12-378/IES-60, 4/2/1964.Produït per Industria Electro-Sonora LTD, Medellín.

• TARDE DE DOMINGO CON EL EMPASTRE

Sonolux LP 12-411/IES 13-79, 2/2/1965.

• MUSICA AL ESTILO EL EMPASTRESonolux LP-12-574/IES 13-574.Produït per Industria Electro-Sonora LTD, Medellín, 23/11/1966.Conté Feria de Manizales.

• BANDA EL EMPASTREBelter 44.287 LP.Dep. Leg. B.72/6/69, 19/10/1968.

• EL CUARTO DE EL EMPASTRESonolux IES 13-819, LP, 15/3/1971.Conté el pas-doble La Artesana de Joan Marí Asins.

• EL EMPASTRESingle RCA. Víctor.Dep. Leg: M.8514-1978.SGAEPB-7652PB-7652-A1/13/1978Conté:Cara A: Adiós, amigo (Herrero-Ecolar)Cara B: Feria de Manizales.

Acte de recepció al balcó de l’Ajuntament en la Llotgeta 1971. J. Marí dirigint-se al poble junt a JJ. Claverol, Rios y Cabo (Direc).

viatge a Amèrica. Encara no fa dos dies he parlat amb u de Barcelona per a muntar un espectacle espanyol per a donar-li la volta a Europa, per això del Mercat Comú, per a promocionar algunes firmes.

DISCOGRAFÍA DE L’EMPASTRE

www.catarroja.es14

Fotografies de l’època

www.catarroja.es 15

TELÉFONS DE INTERÉS

96 389 61 06

96 126 13 01

96 126 13 01 Ext. 269 adultos Ext. 430 infantil

96 126 83 43

96 126 13 01 Ext. 201

96 122 35 02

96 126 13 01 Ext. 225

96 127 44 17

96 197 15 08

112

Gabinete Psicopedagógico

Oficina Integrada de Atención

Ciudadana (OIAC)

Oficina Municipal de Información al

Consumidor (OMIC)

Policía Local

Residencia Tercera Edad

Servicio de deportes

Servicios Sociales

Servicio recogida trastos

Aula de Recursos

Ayuntamiento Centralita

Biblioteca municipal

Casa Cultura

Centro de Inf. Juvenil

Centro de Salud

Concejalías de Barrio

Escuela de Adultos

Ambulatorio Urgencias

Emergencias

96 126 13 01 Ext. 424/425Ext. 426/427

96 126 13 01

96 127 44 83

96 126 00 92

900 10 17 36

96 127 44 16 96 127 44 82

96 126 13 01 Ext. 403/404

96 126 54 01

Edita: Ajuntament de Catarroja

Disseny i Impressió: Editorial MIC

Deposit Legal: V-5 116-1999

¿Cómo nace el logotipo para conmemorar el centenario?

Artículo de Juan Ramón Jorge

Unos inquietos y detallistas amigos me encargan un logoti-po para conmemorar el año del Centenario de la Fundación de la Banda El Empastre-Catarroja 2015, a lo cual me brindo gus-tosamente por varias razones que voy a detallar: Es la Banda más importante que ha tenido mi pueblo, además soy nieto de uno de los funda-dores, así como hijo y sobrino de integrantes de la misma, por todo ello no podía negarme a su petición.Partiendo de una hoja de pa-pel en blanco, lo primero que quiero representar es el núme-ro cien del centenario, para lo cual tengo que comenzar con el número uno y quiero repre-sentar en él la parte musical, y mira por donde se acopla per-fectamente el instrumento que tocaba mi abuelo Agustín Jorge, el saxofón, luego para los dos

ceros venía muy bien el sobrero tan representativo de la parte cómica y señorial, así como la plaza de toros en donde tan-tas tardes y noches han dado grandiosas demostraciones de su buen hacer.El resto lo completa la ya fa-mosa y conocida colocación de los músicos en forma de semi-círculo, con el maestro al cen-tro. Con ello doy por terminado este logotipo que como se sabe tiene que ser lo más escueto posible y lo más representativo que se pueda.Brindo mi pequeña aportación a esta celebración con el fin de que, entre todos mantengamos la luz que siempre nos recuerde que, unos hombres con escasos medios, una excelente prepara-ción musical y mucha imagina-ción, consiguieron dar prestigio e ilusión a este pueblo que tan-to queremos llamado Catarroja.

www.catarroja.es16

Ajuntament de Catarroja 96 126 13 01

Más inforrmaciónAjuntament de Catarroja 96 126 13 01

www.catarroja.comAgenda-DIUMENGE 22 DE MARÇ

Gala del Centenari de El Empastre. Les invitacions gratuïtes per a la Gala homenatge a la banda El Empastre que tindrà lloc el pròxim diumenge, 22 de març, a les 18.30 h, al TAC Francisco Chirivella, es podrán recollir a la Casa de Cultura municipal (c/ Esteve Paluzié núm. 2) en els horaris que es detallen a continuació, fins a esgotar les localitats. Màxim 2 entrades per persona. Horaris:- 16 i 17 de març, d’11 a 14 h i de 18 a 22 h-Divendres, 20 de març, d’11 a 13 h

PROGRAMA “CONCERT HOMENTAGE A L’EMPASTRE”

L’ARTESANA

- Artesana. Juan Marí Asins. Pasdoble- Homenatge al Empastre. Arreglos: Pascual Peris Chirivella. Popurrí: La máquina de escribir, Príncipe Igor, Casita de papel.

- Pedrito Balañá. Antonio Claverol. Pasodoble.- La Zarzuela. Arreglos: Pascual Peris Chirivella.

Directora: Beatriz Fernández Aucejo

UNIÓ MUSICAL DE CATARROJA

- Poutpurrie nº 16 (1937). Original Banda de L’Empastre (manuscrit Antonio Claverol).

- Feria de Manizales (1957). Original Banda de L’Empastre (Compo-sat per Juan Marí).

- Immer Kleiner (concert còmic per clarinet i banda). (Composat per Adolf Schreiner).

Clarinet solista: Joan Miquel Blanch i Raga.- ”L’EMPASTRE” al voltant del món. Adaptació de l’obra “Brands Around the World”. (Composat per Paul Yoder i Harold Walters). Col.laboració dels alumnes de L’Escola Unió Musical de Catarroja.

- Himne Regional Valencià (Composat per José Serrano)

Director: Miguel Ángel Navarro Gimeno

-28 DE MARÇ

Concert Janine Johnson. “A night of Bond”. Els millors temes de les pel·lícules de 007 cantats amb l’incomparable segell i estil personal d’una de les millors veus del panorama jazzístic internacional. A les 20h. Pati de butaques: 15€. Amfiteatre: 10€. Amfiteatre alt: 5€.

CALENDARIO FISCAL

Abierto periodo voluntario de pago

HASTA EL 5 DE ABRIL• Impuestos sobre vehículos de tracción mecánica

• Tasa Vados

DEL 6 DE ABRIL AL 5 DE JUNIO• Tasa de basuracobro domiciliaciones el 26 de abril

DEL 6 DE MAYO AL 5 DE JUNIObienes inmuebles (IBI URBANA) 1er SEMESTRE• IBI Rustica 2º semestrecobro domiciliaciones el 27 de mayo

DEL 6 DE OCTUBRE AL 5 DE DICIEMBRE• Tasa por instalación de anuncios• Impuesto actividad des económi-cas (IAE)

• Bienes inmuebles (IBI URBANA) 2º SEMESTRE

cobro domiciliaciones el 28 de octubre

Puedes realizar tus trámites, on-line, desde casa con CAVI,

portal de la ciudadanía