El Mono Obeso Capítol 6
-
Upload
guillem-saborit -
Category
Documents
-
view
600 -
download
3
description
Transcript of El Mono Obeso Capítol 6
“EL MONO OBESO”
Didier-Xavier Boguñà Protin
Didac Amat Puigsech
Josep Corderas Espona
Carles Novellas Corretja
El més sorprenent de l’evolució del cervell és la velocitat com ho està
fent
A passat d’ocupar 450cc dins el crani de l’Australopithecus afarensis a
ocupar-ne 1300 dins el nostre cap en només 3 milions i mig d’anys.
La qual cosa representa un creixement de 30 mm. cúbics cada
segle, i si considerem que entre una generació d’homínids i la següent han
de passar 30 anys arribem a la conclusió que entre cada generació i la posterior el volum del nostre cervell
augmenta uns 9 mm. cúbics.
La selecció natural va afavorir el creixement del volum cerebral dels
homínids ja que això els hi proporcionava avantatges respecte la
resta de criatures.
Homínid Cronologia Volum Cerebral
Australopithecus afarensis
Fa 3 milions i mig d’anys
450 centímetres cúbics
Homo habilis Fa 2 milions d’anys
600 centímetres cúbics
Homo ergaster Fa 1 milió i mig d’anys
900 centímetres cúbics
Homo sapiens Fa mig milió d’anys
1.150 centímetres cúbics
Homo sapiens sapiens
Actualitat 1.400 centímetres cúbics
Ximpanzé actual Actualitat 400 centímetres cúbics
El cervell d’un adult consumeix entre un 20% i un 25% del total de
la seva despesa energètica en repòs.
Utilitzant sempre que l'homínid en despongui 100 grams de glucosa
procedent dels hidrats de carboni al dia.
El cervell d’un lactant però, com que està en fase de creixement, consumeix aproximadament un 70% del total de la seva despesa
energètica en repòs.
Tot i això, la quantitat d'energia que els homínids poden ingerir en
forma d’aliments és limitada i per tant,si la selecció natural fa que es destini més energia al cervell, un
altre òrgan amb un consum d'energia similar, n’haurà de
disposarà menys.
El sistema que més s’ajusta a la despesa energètica del cervell és el
sistema digestiu.
L’any 1891, Sir. Alex Keit enuncià:
Relació inversa entre el tamany del cervell i el tamany de l’intestí al llarg de l’evolució
dels homínids
Completat l’any 1995 per L. Aiello i P. Wheeler que formulen:
La hipòtesis de l’òrgan costós: Augmentar la mida i l’activitat metabòlica del cervell només és
possible reduint la mida i l’activitat metabòlica de l’aparell amb una despesa energètica més similar, l‘aparell digestiu, que es pot reduir si disposem de una qualitat d’alimentació més alta, que és més fàcil de digerir. Per això, és creu que el creixement del volum del cervell va començar quan els homínids van abandonar la dieta únicament vegetariana, d’una qualitat baixa, i es va introduir la carn d’altres
animals en la dieta dels nostres avantpassats.
L'expansió evolutiva del cervell humà va ser deguda a la necessitat d’adaptació, la
complexitat social o les relacions interpersonals entre d’altres.
Però l’evolució del cervell no només va ser deguda a aquesta necessitat, sinó que
també va ser provocada pels aliments amb àcids grassos poliinsaturats de llarga
cadena. Aquests àcids són abundants en la carn, i sobretot en els aliments aquàtics
com peixos o mol·luscs.
El 90% d’aquests àcids grassos són araquidònics i docosahexànics.
L’entorn perfecte per desenvolupar el nostre cervell va ser a l’Àfrica, concretament la vall de Rift amb nombrosos llacs al
seu voltant.
Aquests llacs amb grans profunditats i extensions d’aigua s’omplien gràcies als nombrosos rius que i desembocaven. Als llacs hi trobaven els aliments rics en àcids grassos, els quals
proporcionaven altes quantitats d’energia, com els peixos o els mol·luscs
El cervell humà es va desenvolupar durant més de dos milions d’anys en aquesta zona de l’Àfrica. El seu entorn únic va
accelerar nombrosos canvis evolutius cap al Homo sapiens.
32-34 setmanes
cervell encèfal 400cm(3)
cervellencèfal 800cm(3)
Recent nascut
70%tamany adult
25%tamany adult
23 anys apx.
6 1ers mesos
100%tamany adult
100%Ple desenvolupament
El bebè es troba en gestació
El bebè ja s’alimenta
El bebè acaba de néixer
Aportació nutricional materna
Pròpies reserves de greix
Nutrients mitjançant la lactància
Cervell en creixement, alt consum energètic
(50%-60% del consum metabòlic total)
Alimentació adequada
1ers mesos, s’incrementa el dipòsit de greix
9 mesos, s’arriba al pic d’adipositat quan el 25% del pes és greix
Entre 0-5 anys, utilitza 40%-80% del met. basal pel cervell
Entre 5-7 anys, “nadir prepuberal” patrons de distribució
Deficiència de l’alimentació a la infància
Pot causarSubnormalitat
Fill Homo ergaster, immaduresa i desvaliament durant 1 any
Mare
Atenció i cuidar contínuament
Alletar, lactància
Càrrega energètica
Conseqüències de la circumstància
Aliments d’alta densitat energètica
Abandonar els patrons d’alimentació amb vegetals
Recórrer als aliments animals
Especialització de l’alimentació de les cries
Reducció de l’aparell digestiu Immaduresa a la cria Dentició lenta
Ajuda constant de la mare per proporcionar l’aliment
Això fa que el nen (fill) prengui gran importància a l’evolució de l’espècie: els pares responien més amorosament al desemparament dels seus fills, criant-los amb més eficàcia, assegurant així la propagació dels seus gens inclosos els responsables del comportament amorós als fills
1 2 3 46
10
15
0
2
4
6
8
10
12
14
16
porc gat xai babuino lleó marí balena humàPercentatge de greix de les cries al néixer
Per mantenir la nostra temperatura constant s’ha d’eliminar el calor, l’evolució d’aquesta regulació va lligada a la bipedestració que va provocar:- canvi de pelatge- glàndules sudorípares(suor = refrigerant)
Teoria del radiador (D. Falk), el cervell es sensible a l’aportació de sang, que li aporta combustible i O2 i el refrigera. El cervell va poder créixer gràcies a un augment de la xarxa de venes cerebrals.
Per aconseguir un cervell més gran es van tenir que donar una sèrie de situacions:
- Van haver-hi canvis en la alimentació.
- Una reducció de la mida del aparell digestiu.
- Un alleugeriment dels ossos de la mandíbula.
- Un espai més gran en el crani.
- Una aportació d'àcids grassos poliinsaturats.
- Es va potenciar la insulinoresistència i la leptinoresistència.
La alimentació carnívora va reduir el dimorfisme sexual
L’Homo ergaster era nòmada.
Va abandonar Àfrica i es va estendre per Àsia i Europa. I van aparèixer noves espècies.
Això va implicar canvis radicals en l’estil de vida dels homínids.
Tots els que van abandonar Àfrica es van extingir.Els altres van donar lloc a la única espècie que pobla avui dia la terra, els Homo sapiens sapiens (nosaltres)