El gíroníns de la Gran Guerra (1914-1918)
Transcript of El gíroníns de la Gran Guerra (1914-1918)
2S * - I la-VIS' IA DE G l R O N A -V N Ú M . ¿ 2 2 GnNLR - H;B1ÜVR 2 Ü Ü 4 • * * • HISTORIA
El gíroníns de la Gran Guerra (1914-1918) La Gran Guerra va teñir un gran ressóa Catalunya. L'opinió pública va fer costal a Franga. Aquests cromos son de la coMecció que oferia la popularxocolata Ametller. Corresponen a alguns deis grans combats del frontfrancés: Douamont, Mort-Homme i Craonne,
j. Víctor Gay
En un racó del pare de la Ciutadella de Barcelona, una discreta i
anónima escultura de l'olotíJosep Ciara sembla formar part de la
decorado d'aquell espai. En realitat es tracta d'un record que el nostre
país va teñir per a uns ciutadans que van Iluitar generosament en
defensa deis prlncipis de Ilibertat, igualtat i fraternitat, inspiradors de
la Revolüció Francesa, en el moment que el país veí va ser atacat per
les torces del kaiser, Es compliran noranta anys d'aquell gest, en el
quals els gironins van teñir un paper important. No és cap casualitat
que un artista de casa nostra fos Tencarregat de fer memoria deis seus
compatriotes, molts caiguts en el front francés, encara que també en
altres escenaris de i'anomenada Gran Guerra, que omplí de sang els
camps europeus els anys 1914 a 1918. Igualment si el visitant
encuriosit de l'Hótel des Invalides de París, el gran museu militar
francés, ho demana, li mostraran una senyera en la qual s'escriuen
aquests termes: «Catalunya Verdun. Hommage a l'héroísme frangais.
MCMXVI». En realitat l'ensenya no ondejava davant de cap formado
militar catalana, senzillament peí que fet que no va existir mal. «El
marg-abril del 1923 una delegació de tres-cents pixatinters del
CADCI(l) ana en excursió turística fins a Les Invalides a París, per a
dipositar la senyera catalana entre els emblemes d'altres pobles que
valentament havien Iluitat contra la barbarie deis teutons».(2)
HISTORIA - * • p - R E V I S T A DF GtRONA *» NÚM. 222 ( . I N M Í - ["i.-itR!;R 2 0 0 4 * - 2 9
escenaris
Els catalans al costat de Franca
L'esclat del primer gran coiiflicte del
darrcr segle, a les ac;iballes de Testiu
de 1914, va desvetllar passions en una
Espanya obligadament neutral a causa
de la seva precaria si tnació mili tar ,
económica i social, i embrancada en
una sagnant guer ra en el M a r r o c i
dividida respecte ais seus sentiments.
«Sólo la canalla i yo somos francófi
los», no s'estavki de dir en priva: el rei
Alfons XIII, que patia a nivell fimiliar
aquesta situació: la seva mare, la reina
Maria Cristina, era membre de la casa
imperial d 'Aus t r i a -Hongr ia , m e n t r e
que la seva esposa, la reina Victoria
Eugenia de Battemberg, ho era de la
casa reia! británica. La burgesia espa-
n y o l a , e s p e c i a l m e n t la cas te l l ana ,
admirava rcficácia i l 'ordrc que inspi-
raven els alcnianys. A Euskadi, els Ui-
ganis económics i industriáis amb el
R e g n c Uni t feien decantar les simpa-
ties vers el bándol de l'Entesa (Frani^a,
R e g n e U n i t a t , R ú s s i a i I ta l ia ) . A
Andalusia els terratinents eren clara-
ment propers ais británics (moltes p ro -
pietats eren de súbdits d'aquest país). I
a Catalunya, dccididament Franca ins-
pirava totes les simpaties del m ó n .
Les raons d'aquesta posició eren
diverses. En pr imer Uoc les intenses
relacions personáis, familiars, e c o n ó -
miques i fins de referent polític que
entre els catalans ha desvedlat Franca
en el decurs de moltes generacions. Ja
en 1870, en el m o m e n t de la derrota
francesa davant deis exércits prussians,
grups de catalans van creuar claiidesti-
namen t la frontera per comba t re al
costat del poblé francés. Amb tot, el
gruix del poblé cátala tenia altres pr io-
r i t a t s n iés p r o p e r e s , i d e s p r é s de
l'esclat del conflicte es va veure que
podia ser positiu per a l 'econoniia del
país. El diputat peí districtc de Figue-
res J o a q u i m Salvatella escriu en el
diari El Pable Cátala, del 6 d'agost de
Emmanuel Brousse(Perpinyá, 18S6-Pafis, 1926) va encoratjar la participació deisvoluntaris cata'ans en la Gran Guerra. A l'accés de Mont-Lluís hi ha un singu'ar monument dedicat a
aquest "Benefactor de la Cerdanya, defensor de la viticultura i apóstol de ieseconomies, A ministre mort pobre».
1914: «en l 'hora de la liquidació gene
ral, Espanya es trobará enfortida, en
una situació económica iminillorable,
i el prestigi de la nació haura augmen
t a ! c o n s i d e r a b l e m e n t la s o l v e n c i a
davant del món».
Les evidents simpaties catalanes vers
l 'Entesa i especialment respecte deis
francesos, restarien básicament en els
grups nacionalistes i inteMectuals. El
poblé, dominat per un analfabetismc
entes no tan sois com el fot de no saber
llegir i escriure, sincí t a m b é coni la
manca de coneixements escolars básics
com la geografía, era lógic que qiian es
parlava de la guerra a les classes popu
lara (tan urbanes con) camperoles) es
veiés Ilunyana, sense saber de vegades
on se situaven en el mapa d'Europa els
estats c o n t e n d e n t s . Fon el cas d ' u n
camperol cátala que, a l'agost de 1914,
confessá a l'ateneista barceloní Q u i m
Rorralleras que guanyarien els russos
«perqué els ve de baixada».(3)
La figura del mariscal Joffre
El inunic ip i de Ribesa l tes , si tuat a
menys de deu quilómetres al nord de
Perpinyá, accessiblc per la ruta nacio
nal, l 'autopista o el ferrocarril, és la
població on va ncixer el 1852Josepli
Jacques Césaire jofFre, tercer deis onze
fiUs d'una familia de vinyaters benes-
tants. El seu avi pa te rn dirigía una
botería. L'activítat económica princi
pal d ' aque l l a par t del R o s s e l l ó és,
efectivament, la prodúcelo de vi. Uiis
c x c e M e n t s dolidos, els m o s c a t s de
Ribesaltes, son recomanables. El fucur
mariscal de Franga «Sortia, d o n e s ,
d 'un medí valent al treball, estalvia-
dor , entes en els afers, eiieniic del
desordre, hostil a les aventures, p ru -
dent en la conversa i moderat en les
ambicions. Aqüestes qualitats havicn
de marcar m e s tard tot el que van
e m p r e n d r c a m b pac ienc ia ca lma i
enteniment».(4)
3 0 *• KjEVlSTA DE Ü I B O N A * N Ú M . 2 2 2 Üi;NRR — i4;HRIiU 2 0 0 4 • * t- HISTORIA
Aquel l militar de Tíiniia d 'c i ig i -
nyers, que liavia fet gran part de la
seva carrera a ultramar, incorporat a la
metrópoli dcu anys abans del conflic-
te, esdevindria Theroi de la batalla del
Marne. Una batalla guanyada fins amb
la coMaboraciü deis taxis de Farís, que
van transportar els reforijos de l'exércit
francés, desvecllá a Catalunya un gran
e n t u s i a s m e : «la v i c to r i a aliada fou
r e b u d a a m b cuftiria en cls cerc les
nac iona l i s tes radicáis i r epub l i cans
catalanistes, fins al punt que adre^aren
u n missatge de feÜcitació i soUdaritat
al general francés Joseph joffre, artífex
d'aquest tr iomf de FEntcsa. En aquest
missatge es nianifestava que el Marne
n o havia estat ún i camen t un guany
mi l i t a r de la Franca inmior t a l s ino
també un cxit de tot C^atalunya".(5)
Encara l'any 1920, el mariscal Jof
fre (rebé el bastó d'aquest mes alt grau
de Fexércit trances a la pr imeria de
1 9 1 7 , d e s p r é s d e ser r c t i r a t de i s
coniandamcnts del front per pressions
polítiques), visita oficialment Madrid i
Barcelona. A la capital espanyola el reí
li Uiurá la Medalla Militar i, posterior-
nient, es trasHadá a Barcelona, on el 6
de maig fou obsequiat amb un esplcn-
did álbum, relligat en cuir i tancadures
nietáMiques, a m b dibuixos deis mes
reconeguts artistes del m o m e n t i onze
mil signatures. Aquesta pe^:a i n i p o -
nent es conserva en el Muscu Jotfre
de R ibesa l t e s , c o n c r c t a m e n t en el
segon pis, en el conjunt del despatx
del militar. Els mobles son els origináis
de l ' apar tament pansenc de la l \ u e
Llamballe, on va morir.
Precisament aquella visita a Cata
lunya del mariscal i la seva esposa va
provocar tensions polítiques entre els
e s t a n i e n t s d e la M a n c o m u n i t a t j
l ' A j u n t a m e n t , d ' u n a b a n d a , i els
representants del govcrn de Madrid ,
que aconsellaren al militar de retornar
a París mes aviat del que havia previst.
U n s anys després. conc re t amen t
el 1926, la cobla La Principal de la
Bisbal realitzá la seva primera sortida
a l 'estranger i ofcrí diíerents concerts
a la capital francesa. Va ser per ini
ciativa i suport del gran inúsic i po l í -
tic gironí Josep Fonthernat i Verda-
g u e r q u e es p o g u é p o r t a r a t e r m e
l 'esmentada fíra per HraiK^a i Bélgica,
El mestre Fon tberna t va p rogramar
un concer t privat en les d e p e n d é n -
cies que el mariscal joffre ocupava
ClerauM) MAjis»r.
L'exaitació quasi mística del mariscal Joseph Joffre la van aprofiíarels catalanistes els anys de la Gran Guerra i especialment en el decurs
de la seva visita al nostre país el 1920.
en el Ministcri de la Ckierra. El vell
militar escolta cls músics e m p o r d a -
nesos, q u e van in te rp re ta r u n cant
moi t popular a Ribesaltes, Bl pardal,
i la sardana de Pep V en t u r a Per tu
ploro. Serios, dret , aparen tment inex-
pressiu, el mariscal esguardava, i en
finalitzar resta igual, els músics també
en silenci, fins q u e s 'adonareri q u e
peí rostre de JofTrc queien unes llá-
grimes emocionadcs . Per cor rcspon-
dre s'abra^á a m b Fontbernat .
HISTORIA - * • f - R E V I S T A OK GiRONA •» NÜM. 222 C L N L R - (•¡-.IÍIÍ¡;K 2 0 0 4 «f-31
• •
La capi ta l catalaiiy d e d i c a una
aviiiguda al mariscal de la Catalunya
Nord . Ara s 'anomena «Avenida Bor-
bón». Scnse comentario.
T o r n e m al conflicte. El paper de
JofFre va exaltar els áiiinis nacioiíalistes
catalans i aques t es, p o s s i b l e m e n t ,
Torigen d'un inite que cal retornar al
seu abast exacte. Es tracta deis «volun-
taris» catalans i el seu nombre .
Xifres inflades
Un centenar {exactament 103) giro-
nins están reconeguts coni a voluntaris
en el conjunt deis 954 catalans docu-
m e n t a t s , quas i un o n ^ e p e r c e n t .
P o d e n semblar unes xifres notables ,
pe ro en el decurs de mol t s anys se
n ' h a v i c n n ianc ja t a l t res m o l t niés
espectaculars. Segons Ferran SoldcvÜa,
«Catalunya fou el poblé del món no
bcMigerant que va prendrc una part
mes activa en la Gran Guerra; pobles
hi hagué que, havent declarat la guer
ra a Aleinanya, no van mten 'cni r en el
combat en el grau cpie ho va fcr el
poblé cátala».
El fet q u e quas i u n n i i l c r d e
voluntaris cataJans Iluitessin al costat
de l'Entesa és respcctable i meritori ,
sens dubte, pero el q u e j a resulta mes
sorprenent es el procés «intlacionista»
de les xifres reals.
La rnajoria deis voluntaris es van
enrolar a la Legió Estrangera francesa,
habitualmcnt única possibilitat de par
ticipar en els comba t s . Altres, c o m
s'assenyala en la relació deis voluntaris
g i ronins , h o van fer en les files de
l 'exercit regular francés, una vegada
übtinguda aquesta nacionalitat.
Precisaraent les dades, perfccta-
m c n t recollides en els arxius legiona-
ris, assenyalen clarament els orígens
d'aquests voluTitaris. En el decurs de
tota la Gran Guerra 2.118 ciutadans
espanyols van Iluitar amb els exércits
aliats, deis quals 954 eren catalans i
103 gironins. Altres uacions que van
aportar legionaris amb xifres i m p o r -
tants: 2 .000 txecs, q u e van par t ic i -
p a r - h i c o m u n e x é r c i t a u t o n o m .
2 .745 legionaris po lonesos i 2 .251
italians, dks garíbalditis (l 'exércir italiá
va participar al costac de l 'Entesa, els
j^aribaUiíis eren legionaris).(6) En els
anys de la g u e r r a els l e g i o n a r i s
estrangers no van excedir deis quinze
mil homes . Ev iden tment les afirma-
c i o n s g r a t u i t e s q u e q t r i n z e m i l
v o l u n t a r i s «espanyols» , deis quals
d o t z e mil l i a u r i e n es ta t c a t a l a n s ,
cauen pcl seu propi pes.
L'cvidéncia de la demogratla ho
demostra. Parlar de niilers de catalans
caiguts en el front de Franca suposaria
unes p é r d u e s e n o r m e s p e r al país
(Cata lunya tenia dos mil ions i mig
d'habitants el 1920). T a m p o c ningú
ha pogut veure en els grans cementiris
niilitars francesos les ronibes deis cata
lans, ni cap relació n o m i n a l en els
mausoleus com el de D o u a m o n t (on
reposen 130.()(!(] soldats francesos i
alemanys, i en el cement i r i p roper ,
14.000 franceses identificats).
La xifra l l íegendária deis milers
de volmitar is catalans va ser igual-
Georges Brousse (fili d'Emmanuel Brousse), al qual veiem exercintde periodista al fons de la fotografía amb els papers a la má,el fOdefebrerde 1939, a la Jonquera,en el momenten qué el general francés ralgade saluda el general Solchaga, que comandava lestropes de Franco que van arribara la frontera.
32 f - R E V I S T A DE GiRONA-V NÜM. 222 C E N E R - I L B U B R 2 0 0 4 -» * - HISTORIA
I •/
inent defensada els anys de la Guerra Civil en el bándol república per cncoratjar la participació militar del nostre país en aquell conflicte. La serenor que imposa el pas del tenips aconsella valorar anib exact i tud histórica la participació deis cata-lans, i també deis gironius, en la Gran Gi:erra.
El paperd'Emmanuel Brousse
Aquest entusiasme nacionalista Iligat a la participació deis voluntaris catalans en la Gran Guerra no va ser exclusiu d'aquesta banda del Principat. També a la Catalunya Nord es va contribuir a inagTiificar aquest paper deis voluntaris catalans.
En tenini un exemplc que podeni qualificar d'espectacular. Es tracta del reconegut catalanóñl Enimanuel Brousse (Perpinya 1896 — París 1924). Diputat a l'Assemblea Nacional francesa peí departamcnt deis Pirmeus Orientáis. Promotor incansable d'infraestructures i equipanients com el petit tren groe, que encara avui uneix Vilafranca del Conflent amb la Tor de Carol, del Gran Hotel de F o n t - r o m e u i de la xarxa de carreteres de la Cerdanya francesa, on es recordat en un singular nionument on s'assenyala que va ser ministre (en realitat secretar! d'Estat) i que «va morir pobre». Igualnient defensa aferrissadament la construcció de la
^
Á
T
La Question Catalane de Georges Brousse, que va contribuirdecisivamenta inflar la xifra real de voluntaris catalans que van participaren la Gran Guerra.
carretera de Mai^'anet de Cabrcnys a Costoja, per Tapis. «Nosaltres encara recordem amb entusiasme un discurs del diputat del Vallespir, en el qual tractava mestrívolament, amb el cor d'infant i unció de patriota, el problema sempre candent de les nostrcs carreteres. D'entre aqüestes, la de Ma^anct de Cabrenys a la frontera francesa, per Tapis, li era com una visió latent, el seu somni daurat, hi tenia posada ráninia».(7)
TliB French tebel. 6
1, Butt Líiorosse Dcr Kolben. 3 . Trigiser LLI. detento Der nrüclcei-. 3 . Ti-ÍB-&ci--ffuard L;i sous-Kardc DcrEütfel. 4 . Miifraziiie Í..C mui,Ms¡ii Xi.is MaRazin. 6. Boll-handlo I.o ii;vicr ..Dei" Kíiinmerlsnopf-
La familia Brousse era propietaria del veterá diari L'lndépendant, que segueix publicant-se a la capital de la Catalunya Nord, i des de les seves pagines va encoratjar el paper deis voluntaris catalans. A París, al palau d'C^rsay, el mes de desembre de 1917 el mateix Brousse va aplegar un seguit de politics catalanistes i repre-sentants deis catalans que Uuitaven a Fran<;:a, en un acte al qual va ser pre-sent el president del govern, Georges C^lemenceau. Un any abans tambe havia promogut un viatge de desta-cats politics i inteMectuals catalans a Perpinya. Entre d'altres hi eren presentí els empordanesos Pere i Frede-ric Rahola, també Santiago Fí^ussin-yo!, Pompeu Fabra, Ángel Guimerá, Lluís Millet, Narcís Oller, Josep Maria Scrt, ApeMes Mestres, etc.
Emmanuel Brousse no dubta en els seus escrits a definir Catalunya d'«aliadóf)la» i al conjunt d'Espanya de «germanófila», faciis qualificacions que, com s'ha vist, no es corresponen cxactament a la realitat sentimental del conjunt de I'Estat, on hi havia un xic de tot; també certs sectors catalans eren propers ais imperis centráis.
Aquesta exaltació nacionalista (quasi sempre escrita en llengua francesa) va contribuir notablement a <dnflar» la realitat deis voluntaris catalans.
La segücnt gcneració deis Brousse hi van afegir mes elements. Georges Brousse, fill d 'Emmanuel, publica l'any 1928 La Question Cdíalane{8), que era la tesi que va defensar a l'Escola de Ciéncies Polítiques. En aquesta obra dedica tot i;n capítol, el cinqué concretament, a La Catalogne pendant. la guerre. Hi escriu: «üesprés d'uns primers minuts d'exaítació, una veritable organització de reclutamcnt s'organitza a Barcelona, sota la direc-ció d'un honie coratjós, d'un veritable patriota modern, el doctor Solé i
HlSTORiA -» f - R E V I S T A DE GiRONA-» NÚM. 222 CENUÜ — Í-LJÍRER 2 0 0 4 * • 33
ftlbéitfhiblíitaaiTer cátala' Inord supetvivent de ia Gran
Guerra, í ' l l de novembre ñ£: de 2002. Residía al Voló.
Pía, cavallcr de k Lcgió d ' H o n o r , i
veiem coiii s'inscriuen un gran n o m
bre de catalans. A l 'cntorn de 15.000
q u e van I l u i t a r al n o s t r e cosCat,
defensant u n ideal d e Uibertat, a m b
l ' e spcran^a q u e el scu sacrifici n o
seria en va i que el dia de deniá, ja en
pau, permetria al seu país viure IHure,
Prop de 12.000 d'aquells voluntaris
restarien per sempre en els canips de
batalla de Franc^^a i reposen al costat
deis nos t res niorcs i sota una c reu
blanca. El pe rcen ta tgc de niorts de
Catalunya va ser niés elevat que el de
niolts altres paisos que par t ic iparen
directament en la guerra».
La pub l i cado de l 'esmentat Ilibre
va ser recoUida en difercnts cróniques
per la prenisa de l 'época. Al setmana-
ri Le Camiiioii, Louis Wal ter escriu en
Tedició del 15 de novembre de 1928:
«Ens h e m emocionat en constatar les
pagines que Gcorges Brousse dedica
ais voluntaris catalans que van caure
en el front, senzi l lament peí fet de
servir el Dret tot servint a Hran(,:a, i
ens d e m a n e m p e r q u i n a r a o cap
monun ien t no ens ajuda a consen 'ar
entre nosakres la memor ia d'acjuests
dotze mil germans de Uengua i espc-
rit que s'allistaren per defensar Frani^a
i van morir cantant La Marsellesa».
C o m es desprén deis arxius mil i
tar franceses i de la realitat estadística
catalana, ni van ser q u i n z e mil cts
voluntar is catalans ni, ev iden tmen t ,
n o p o d í a ser rea l i t a t la xifra deis
dotze mil niorts en combat .
Georges Brousse va manten i r el
seu ínteres per tots els esdevcniments
del nostre país. En quaÜtat de per io
dista va seguir la Guerra Civil a Cata
lunya i el dia que les tropes de Fran
co arribaren a la Jonquera estava, tot
fent crónica per al seu diari, al costat
deis militars francesos q u e eren a la
frontera. Aquest destacat periodista
francés mor í a nians de la Gestapo,
després de ser det ingut com a Tuem-
bre de la resistencia francesa a l 'ocu-
p a c i ó a l e m a n y a de Franí :a , en el
decurs de la Segoiia Guerra Mundial .
Els altres catalans morts en la Gran Guerra
La concribució de la Catalunya N o r d
a resfoi"9 militar francés en la guerra
de 1914-1918 se sitúa oficialnient en
els 8.400 morts . sobre el mili') i mig
de soldats p roceden t s deis difercnts
depar taments n ie t ropol i tans france
sos. No inés ens cal fer un petít r eco -
rregut per quaisievol de les poblacions
de les comarques del Rosselló, C o n -
dent o Vallespir per ílegir en els seus
m o n u m e n t s al;s m o r t s per la patria
francesa un seguit de cognonis cent
per cent catalans.
To t s els esitamcncs socials de la
Ca ta lunya Noird hi van par t ic ipar .
Per exempíe, l 'any que va csclatar el
cond ic te , el 1 9 1 4 , l ' equip d e rugbi
AS Perpignanais havia aconseguit a
Tolosa el campiona t de Fram^a. D e
r a l i n e a c i ó can ip iona , vuir j u g a d o r s
van mori r al front (cinc el primer any
de guer ra ) . L 'actual cstadi de P e r -
piuyá en fa memor ia , i porta el noin
34 * - R E V I S T A DE GíRONA •* NÚM. 222 ChMt'ii - I-I;BRFI; 2004 * - HISTORIA
Els voluntaris gironins segons les dades de les fitxes personáis del Dr. Solé i Pía
Afabert, Teiesfor (Girana)
Alberích, Josep {Vüamadal. Mort
en combatel 1918)
Albemis, Josep (Rgueres)
Aleña, NarciS (Llagostera. Mort en
combat ais 35 anys, no figura
l'any del decés)
Altarriba, Eudald (RipoH, 1897)
Andreu (Figueres)
Aradou, Uoreng (Bariyoles. Mort en
combatel setembre de 1915)
Aranya (Girona. Mort en combat el
1915)
Arminyo, Francesc (Girona)
Áspero, Joan (Uívia. Mort en combat
a Bélgica el nombre de 1914.
Soídaí del 53 regjment tí'infan-
teria de l'exércit regular francés).
Ayats, Frederic (Sant Feliu de Guí-
xols)
Baroles, Florenci (Salt. Figura com
a Ilicenciat, és a dir que va
sobreviurealaguerra)
Beítran, Ángel (Girona)
Bofíll, Pere (Ripoll. Soldat del 52
regimení d'artilleria de l'exércit
regular francés)
Boix, Juli (Uívia. Mort en combat el
1918, soldat del 278 regiment
d'infanteria de Texércit regular
francés).
Bordigas, Enric (Palafrugell)
Caigsda (Sant Feliu de Guíxols)
Gamos, Bernat (Banyoies. Mort en
combatel maig de 1915)
Capdevila, Caries (Oiot)
Caraips, Benet (Uívia. Uicenciatel
setembre de 1918)
Casatíevali,Alfons(Palamós, 1883,
Uicendatelfebrerde 1919)
CasadevaU, Joaquim (Viíamaco-
mun)
CasadevaU, Sebastiá (Castelló
d'Empúries, 1896, Uicenciatel
margdelQlQ)
Casanovas, Pere (Girona)
Casas, Jaume (Palamós. Desapa-
regutaHangardell918)
Notes
Castillo, Ernest (Palafrugell. Mort
en combat el 1917 com a soí-
datdel 408 regiment d'infante
ria de i'exércit regular francés
Cayró, Joaquim (Palafrugell)
Cervera, Plácití (la Selva de Mar)
Clara, Josep (S'Agaró. Consta que
rebla una pensió l'any 1934)
Codína, Josep (Ripoli, 1894. Mort
en combat roctubre de 1915)
Cortada, Emili (Figueres)
Costa, Josep (Girona)
Elena, Joan (Uagostera)
Espinel, Manuel (Girona)
Pandos, Agustí (Aiguaviva)
Fiiipo, Josep (Figueres. Llicenciat
e! setembre de 1919)
Font (Girona)
Forns,Jean (Girona)
Gosset, Pere (Rgueres. Mort en
combat Toctubre de 1915)
Grau. Enric (St. Joan de Palamós)
111, Joan (Banyoies, 1895. Decla
ra! desertor a les acabaiies de
!a guerra)
Illa, Joan (Garriguella)
Lascore, Antoni (Pais, 1883. Mort
al front de Royament el juliol
de 1916)
Lefebre, Desiré (Figueres)
Lisa, Apolinar (Girona. Mort en
combat a Molí de Lefaux, el
setembre de 1918)
üensa i Roma, Pere (Olot. Uicen
ciatel 8 de setembre de 1919)
Mari, Josep (Sant Lloreng de la
Muga. Mort en combat, sense
precisar üoc)
Martí i Sabaté (Sant Feliu de Guíxols,
19 de febrer de 1880, Mort en
combatel 12dejuliol de 1916)
Martí, Josep (Peraleda)
Martín, Josep (Peraiada)
Mateu, Josep (Aiguaviva)
Maurici,Sa!vador(Girona)
Maya, Oleguer (Olot. Uicenciat en
finalitzar la guerra) ^
Misel, Pere (Banyoies)
Moné, Emiü (País, 8 de maig 1892.
Mort en combat ei 22 de juny
de 1915)
Negre, Pere (Camprodon)
Pagés i Pujoí, Joan-Jaume (Seíca-
ses. Mort en combat el 27 de
novembrede 1916)
Palé, Ferrioi (Figueres. Uicenciat a
la fi de la guerra. Figura com a
mecánic d'aviació en l'exércit
regular francés)
Palé, Tomas (Figueres. És germá
de ['anterior)
Paller, Baldomer (la Junquera, 6
de febrer de 1881)
Paller i Pagues, Joan (Peraiada)
Pech,Miquel (Girona)
Pélacfi, Josep (Girona. Mort en
combat a Lafaux el 2 de setem
bre de 1918)
Pérez, Agustf (Girona. Mort en
combata Serbia)
Pi, Joan (Uangá. Mort en combat
e l26de junyde l915)
Picanyoí, Miquel (la Vajol. Mort en
combat ais 17 anys)
Piones, Miquel (Beget)
Planes (Camprodon)
Presas i Suárez, Francesc (Figue
res. Uicenciat el 19 de novem-
brede l914)
Pruné, Daniel (Camprodon. Mort
per efecte de l'artllleria, no hi
figura data)
Puig i Perpinyá, Jaume (Girona.
Desaparegut el 4 de juny de
1915 ais Dardanels)
Xiquet (Camprodon)
Pujulá í Valles, Frederic (Palamós,
1877. Uuita a les files de l'exér
cit regular francés. Mort a Bar-
germon el 1962),
Quintana, Francesc (Olot. Consí-
deraí desaparegut en els com-
bats del 9 de maig de 1915).
Raurich, Francesc (Uagostera)
Reig, Joan (Figueres. Uicenciat a la
fi de la guerra)
Riera, Ferran (Arbúcies. Uicenciat
ei setembre de 1915) . 3
Ribó(Anglés) '=*
Roca, Edmont (Sant Feliu de Guí
xols)
Ros i Balay, Viceng (En una partde
ia documentació figura nascut
a Castelló d'Empúries, 1882.
Mort en combat el 27 de juliol
de 1916}
Ros, Josep (Castelló d'Empúries.
Possiblement parent de l'ante-
rior. Mort en combat el 27
d 'abr i ide ig iS) - ^
Rulz, Josep (Girona)
Sala. Enric (Peratailada. Uicenciat
e l8d '8br i lde l920) M
Salanch, Manuel (Girona. UicetT-
ciat al 1915 amb invalidesa de
segonaclasse).
Salsas (Girona)
Salvador, Maurici (Girona)
Salza, Joaquim (St. Feliu de Guíxols)
Sánchez (Girona)
Silvestre (Girona)
Simó, Josep (Figueres)
Soler, Joan (Vilamaniscle)
Sunyer, Josep (la Jonquera. Mo|
al front de Relms, el 21 d'agc
de 1917)
Tarrés, Brigola (Begur)
Taulers i Oliva, Jaume (la Jonquera)
Torrents, Josep (Hostairic)
Torres (Figueres. Uicenciat ei 4
margdel919) • ;
Torres i CasadevaU, Pere (Roses)
Vi l lumbrales, Manuel (Només
s'assenyala com a lloc de nai-
xement l'Empordá. Mort en
combat el 26 d'abri! de 1918).
Vinyas, Martiriá (Banyoies. Figuf
com a llicenciat per ferídes <
gueira)
Vinyes, Francesc (Banyoies o les
Preses}
Vives, Uibeit (Girona)
Xercavins, Josep (Girona)
Zacarías, Joan (Girona)
-Totsels voluntaris s'han de considerar integráis en les files de la Legió Estrangera francesa, tret deis casos en qué s'esmenta una altra desíínació - Els voluntaris que van lluitar com a soldáis de Texércít regular fiavien adquirií la nacionalitat francesa,
„5-,En resum, segons aquesta llista, 24 voluntaris gironins (el 23.3%) van morir en combat, 2 van ser considerats desapareguts en combat i 1, desertoi
HISTORIA ^ «• Rl^VlSTA DE G l R O N A •» NÚNÍ. 2 2 2 GF.Nliíi — ItílSlirií 2 0 0 4 * - 3 5
d 'A1 n ié C5ira], u n í d o 1 p o p u l a v
d'aqueUa época i deis primers a mori r
en combat .
Encara en la darrera celebració de
la d iada d e r A r n i i s t i c i de l ' l l de
noveinbrc de 2002 restava un cátala
del nord super\'ivcnt d'aquella guerra
(deis 68 de t o t Franca en la data
esnientada). Es tracta d'Albert Tbibaut,
nascut el 29 de inaig de 1897 al Voló,
a pocs quilóinetrcs de la frontera del
Principat. Al front de Verdun, prop del
fort de D o u a m o n t , en el decurs deis
coinbats de 1917 va ser greument fcrit
1 va perdrc la cania dreta. Rccouegi.tt
anib nonibroses condecoracions, inclo-
sa la Lcgió d 'Honor , mantenia la seva
memor ia perfectanicnt clara ais seus
105 anys , A q u e s t v e t c r á s e r g e n t
d'infanteria va rcspondre a un periodis
ta que li pregunta «Vosté és im cam-
pió?», amb aquesta altra qüestió: <*Sap
ciué és un vcritable canipió?».
Les xifres reals
A m b la p e r s p e c t i v a de l t e m p s cns
podcm referir desapassionadament a la
participació catalana i també gironina
en la Gran Guerra. Entre 1914 i 1918,
uns t res mi l v o l u n t a r i s d ' a r r en de
l'Estat espanyol van lluitar en el bán-
dol aliat, i d'aquest conjunt 954 eren
catalans del sud, 103 deis quals giro-
nins. U n 2 9 , 1 % del Girones, el 3 1 %
de l'Alt Empordá, un 15,5%u del Baix
E m p o r d á , el 7,6% del Ripo l lés , un
altre 5,8% del Pía de l'Estany, el 4 ,8%
de la Garrotxa , un 2,9% correspon a
la Selva i també 2,9% a la Cerdanya.
Les poblacions properes a la fronte
ra francesa, juntament amb la capital i
les locali tats cos taneres , g e n e r e n la
major par t deis voluntar is g i ronins ,
possiblement com a resultat deis con
tactes amb Franí^a i també pcl scu pes
d e m o g r á f i c en el cas de G i r o n a i
Figueres. Els voluntaris gironins proce-
dicu de 35 municipis. S'han aplegat per
Un discret monumení a l'ombra del Castellet de Perpinyá recorda els 400.000 morís
deis combata de Verdun. Voluntaris catalans h¡ van participar.
comarques naturals. Entre paréntesis bi
ha el n o m b r e de voluntaris de cada
població. Girones: Girona (24), Llagos-
tcra (3), Aiguaviva (2) i Salt (1). Alt
Empordá : Figueres (12), la Joncjucra
(3), Peralada (3), Castelló d'Empúrics
(3), Vilarnadal (1), Vilamacolum (1),
Selva de Mar (I), Garriguella (1), Sant
Lloren? de la Muga (1), Llanca (1), la
Vajol (1), PerataUada (I), Vilamaniscle
(1) i Roses (1). Un voluntari figura
s e n z i l l a m e n t con i a n a s c u t a
TEmpordá. Baix Empordá: Sant Feliu
de Ciuíxols (5), Palafmgell (3), Palamós
(3), País (2), S'Agaró (1), Sant Joan de
Pa lamós (1) i I3egur (1). R ipo l l é s :
C'amprodon (4), Ripoll (3) i Setcases
(1). Pía de l 'Es tany: Banyoles (6),
Garrotxa: Glot (4) i Bcgct (1). C":erdan-
ya: l,lívia (3). !.a Selva: Anglcs (1),
Arbúcics (1) 1 Hostalric (1). Es constata
que totes les comarques gironines van
aportar voluntaris a la Ciran Guerra.
U n altre aspecte és el derivat de les
m o t i v a c i o n s c]ue e m p e n y e r e n els
voluntaris. L'cstudi de! Or. Martínez i
biol ap u n t a : <(Només una t r en t ena
(deis 954 catalans) sembla que es va
prendrc seriosament e! contingut ide-
ológic del qLic significavcn els mots
"voluntari cata.lá">>. Es a dir, que l 'idc-
alisnie polític inacionalista que des de
certs partits es volia fer creure L]ue hi
liavia no s c m p r e era la vcritable rao
deis voluntaris,. AJtres de mes prosai-
ques com la manca de treball, l'afmy
d'aventurcs o fins fugir de la justicia,
podien animar a enrolar-se a la Legió
Estrangera.
El nombre de voluntaris deis nos-
tre país va fer del tot impossible qual-
sevol intent de creai una Lcgió Gata-
lana i, pe r tant, ens b e m de quedar
amb la realitat d 'unes xifres i, en tot
cas, fer memor ia deis cinc van caure
l luny de la patria i poss iblement TÍO
cantant La MayseUesa, pero sí que el
seu darrer sospir devia ser en cátala.
}.\JÍ(AorGay es periodista.
Notes
(1) Centre AutotíDinista de Dcpciidents del C-onieri," i la Industria.
(2) E, Ucelay-Da C.:i\, en el prólcg del Ilibie de David Martiniez i Fiol Els «voluntaris» catalans a la Gran Guerra (Í914-1918). Publica-ciüns de l'Abadía de Montserrat, 1991,
(3) Enrié Jardí, Q)uiin Borralleras i els seus ainics. Ajuntamenc <de Barcelona, Deiegaeió de Cnltura, 1979'.
(4} JoJJre, Maréehal de h'rance. Publieació en cátala del Musjeu Joffre de Riboaltes, 1991,
(5) David Martínez i Fiol (ibídem), (6) Arxii'es du Service Historique de l'Armée de
Terre, al castell de Vincennes, a París. (7) L'Autonomisra. Suplemeni Hlerari, !933. (8) ¡.a Question Catalane. In ipr imer ie de
í.'lndépendant. Perpinyá, 1928