El Gegant des Vedr 2. Aix eren dos germans molt pobres i molt bons al.lots . Un dia son pare es va posar malalt . Sa mare li donava frgola i ell no es curava . Li varen donar herballusa i tampoc es curava. No el sabien curar amb remeis casolans.

3. La mare va cridar el fill gran. Vine Joan. Has danar a buscar la curandera. S, mare. Li has de dir que vengui que ton pare est molt malalt. Ara mateix hi vaig va dir en Joan. Jo tamb hi vull anar! Va dir en Toni.

4. A la tarda va arribar la curandera amb els dos germans. Era una dona molt vella i molt svia. Es va mirar son pare.Va veure que tenia molta febre. Aquella malaltia noms es podia curar amb una cosa: Un pegat de fonoll mar des Vedr damunt de les costelles Toni, tu ets massa petit, va dir la mare. Hi vull anar, hi vull anar! Deia en Toni. Deixeu-lo venir, mare. Jo men cuidar, va dir en Joan Est b. Per aneu molt amb senyet

5. Es varen posar molt trists. A lilla des Vedr hi havia un gegant molt dolent. No shi podia atracar ning perqu es menjava la gent. Mentre la mare plorava, els fills, damagat, agafaren el llat de son pare. Quan ning els veia, es posaren a remar.

6. Quan eren prop des Vedr, el gegant els va veure. Es va empipar molt. Els va tirar una pedra tan grossa que va foradar el llat. Ells nedaren fins a arribar a les roques arrossegant el llat aix com podien.

7. El gegant els va agafar amb les seves enormes manotes. -No us volem empipar. Noms volem un manadet de fonoll mar per curar el nostre pare.-demanava en Joan. -Si no em duis una dotzena de pops cada dia, us menjar a vosaltres dos!-va resoldre el gegantot. -Pescarem pops, no ens faceu mal!-ploraven els germans. -I ara, arreglareu el llat, mentre jo us vigilar. Tenien molta por. Mesquinets!

8. Quan el llat va estar arreglat, el gegant va dir .-Escolta b,allot -la seua veu retronava -, el teu germ petit quedar amb mi perqu tu no puguis fugir. Cada mat , el gegant retenia el petit, en Toni, mentre el seu germ anava a pescar. Passaven els dies. El gegant no volia deixar-los tornar.

9. -Deixeu-nos tornar, per favor! demanava en Joan. -Si passa gaire temps, el nostre pare es morir demanava en Toni. -No,no! contestava el gegant. I s`asseia a menjar els pops que ells pescaven. A cada mossegada, senviava un pop perqu no tenia dents .

10. Passava el temps. Els dos germans no podien esperar ms. Agafaren un bon manat de fonoll mar per curar son pare i lamagaren ben amagat. Aquell dia en Joan pesc moltssims pops, ms que mai, ms de cent. Dins cada pop hi van ficar un bogamar. El gegant sels va menjar tots.

11. Desprs de fer-se aquell fart, el gegant va tenir mal de panxa. Els pics dels bogamarins se li clavaven dins la panxa. Va patir tota la tarda fins que es va poder adormir. Dormia i dormia, roncava i roncava per no es despertava. Els dos germans se naprofitaren. Agafaren una corda. -Ja s nostre! deia en Joan. -Lligal ben fort! deia en Toni.

12. El lligaren ben fort.Li fermaren als peus una corda molt llarga per arrossegar-lo amb amb el llat. El volien ensenyar a tots els vesins perqu tothom ves que havien set tan valents. Remaren cap a casa seva. El gegant pesava molt. Enmig de la mar la corda es va amollar. El gegant es va esfondrar ben per avall. Es va ofegar i no va tornar a sortir mai ms.

13.

Quan sa mare els va veure arribar va tenir una alegria molt gran.

Fills meus, heu tornat! Veniu, que us vull abraar molt fort!

-Mare, mareta nostra, hem dut el fonoll mar!

La mare va preparar la medicina i son pare es va curar.

Tots varen ser molt felios. Son pare s havia curat. I el gegantot des Vedr mai ms va poder tornar. I conte contat, conte acabat. Si no s mentida, s veritat. FI.