EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001ecodes.org/documentos/mediacion_part/taller agua...
Transcript of EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001ecodes.org/documentos/mediacion_part/taller agua...
EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001
FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001
Introducció
Desenvolupament del Fòrum de l’Aigua a les Balears. Taller de Pitiüses.
Aspectes relatius a la difusió del Fòrum de l’Aigua a les Balears 2001
Apartats
Apartat 1. Persones assistents al Taller de les Pitiüses
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de les Pitiüses
Apartat 3. Fotografies del taller de les Pitiüses
Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions
Introducció
El plantejament i la implantació d’aquest Fòrum suposen per si mateixos l’adaptació de
la política hídrica balear a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell del
23 d’octubre de 2000 (D.O.C.E. del 22 de desembre de 2000), més coneguda com
Directiva Marc de l’Aigua, DMA -o per les sigles anglosaxones WFD- per la qual
s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. La DMA
s’haurà de transposar a la legislació espanyola abans del 31 de desembre de 2003.
D’aquesta manera, el Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears pretén ser la plataforma que
faci possible la participació de la societat balear en la gestió dels recursos hídrics que
propugna la DMA.
Aquesta Directiva, al seu apartat 14 del preàmbul, on exposa: “L’èxit de la present
Directiva depèn de l’estreta col·laboració i de l’actuació coherent de la Comunitat, dels
Estats membres i de les autoritats locals, a més de la informació, les consultes i la
participació del públic, inclosos els usuaris”, també dedica el seu article 14 al tema
transversal de la participació pública. El calendari d’actuacions de la DMA té previst que el
procés participatiu finalitzi l’any 2007, la qual cosa no significa que no pugui tenir lloc
posteriorment, fins el 2015, data que l’ambiciosa DMA fixa com a data límit de consecució
del bon estat sanitari de les aigües de la Unió Europea.
És evident que “per bé que l’aigua respecta les fronteres físiques i hidrològiques, no
respecta fronteres polítiques ni administratives” (Estratègia de bona pràctica en la gestió
integrada de conques hidrogràfiques, WWF 2000). Pel seu caràcter insular, les Illes
Balears gaudeixen d’un avantatge de partida: les seves conques sí que respecten les
fronteres administratives i aquest fet les converteix en un camp òptim d’implantació de la
DMA ja que en altres zones, la gran part dels esforços han d’anar encaminats cap a la
coordinació entre les diverses macroregions polítiques implicades, en canvi a l’arxipèlag,
aquests esforços es poden centrar en la implantació a nivell de conca de la DMA.
El Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears es planteja des d’un principi com una sèrie de
tallers participatius que es duran a terme al llarg de dos anys i que culminaran amb la
firma d’una Declaració dels 100 de l’aigua consensuada per part de tots els participants al
Fòrum. Des d’aquí volem agrair a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes
Balears que hagi impulsat una iniciativa innovadora dins de la cultura administrativa del
nostre país, per facilitar i organitzar l’expressió de la pluralitat de veus presents al conflicte
de l’aigua i, per descomptat, hem de donar les gràcies a totes les persones que, amb la
seva participació, fan que aquest projecte sigui possible.
Desenvolupament del taller del Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears. Taller de Pitiüses
Taller de Pitiüses. Can Ventosa, Eivissa. Divendres 26 d’octubre de 2001
En aquest taller hi varen participar un total de 23 persones (vegeu apartat 1). Al quadre
1 de l’apartat 2 s’hi representa l’agenda de la jornada. L’agenda, des de les 09:00 fins les
10:30, es compleix sense perdre punt. A les 10:30 ens dirigim a “Sa Botiga” a prendre un
cafè i una broqueta. Al quadre 2 de l’apartat 2 hi figuren les targetes de presentació dels
assistents.
“Panoràmica del grup del taller del Fòrum a les Pitiüses”
Primer bloc temàtic:
Després de l’exposició de respostes a la primera pregunta “Quines experiències
positives hi ha actualment respecte de la gestió de l’aigua a les Pitiüses/Balears?”,
Javier Ripoll aprofita que Iván de la Almaba ha mencionat el cicle de l’aigua al seu
comentari i suggereix que es podrien ordenar les diverses respostes en funció del cicle.
El resultat de les respostes; que s’han fet a la pregunta i que s’ajusten en aquest cicle,
va ser el panell del primer bloc representat al quadre 3 de l’apartat 2.
Comentaris generals al panell del primer bloc:
- Els tres anys de sequera que s’han patit des de 1996 encara es recorden vivament.
- El dessalatge és positiu perquè permet disposar d’aigua de qualitat, malgrat l’ideal
seria no haver-la de menester. Per això Barón la qualifica de positiva però amb
asterisc (*).
A les 11:00 comença la 2a fase, el bloc temàtic II. Es planteja la pregunta següent
“Quins són els problemes més importants de l’aigua a Eivissa-Formentera-Balears,
tenint en compte que és un recurs limitat?”. Es proposa de centrar-se en els dos
problemes principals.
Uns minuts més tard, comença la lectura de les cartolines per part de cada participant i
les col·loquen en agrupacions segons el parer del grup, mentre es comenta i s’explica
cada una.
Tot seguit es transcriuen alguns dels comentaris resultants de la sessió:
»Pedro puntualitza que a Eivissa, actualment, hi ha una situació de risc ja que el subministrament no està
totalment garantit i que, a tall d’exemple, molts d’hotels depenen d’un únic pou que es poc quedar sec en
qualsevol moment.
»Al parer d’Alfredo Barón, el problema principal és la mala gestió política que, en un context de creixement
excessiu/turisme massificat provoca la sobreexplotació alhora que la baixa qualitat i l’alta salinització de
l’aigua, aquest fet en complica la depuració i la reutilització posterior.
»Carlos Salinas fa èmfasi en “l’excessiu creixement”. Afirma que els polítics no resolen el problema ni
garanteixen els serveis a la població existent. Creu que el fet que la demanda sigui major any rere any és un
factor que no es pot aturar i que la ciutadania així ho reclama.
»Pedro Matutes opina que el problema principal, que impedeix afrontar la resta, és que el tema de l’aigua es
polititza i es presenta com “blanc o negre”: turisme contra agricultura; privat contra públic…”S’ha de cercar
una solució global a un problema global”.
»Ramón Mayol comenta que fa 30 anys que s’hauria d’haver controlat el creixement… i com que no es va fer,
per què no fer-ho ara, amb sentit comú i posar el cartell de complet?
»Antoni Cardona comenta que no ens hauríem d’entretenir en la política, que convindria dur el polítics a la
pràctica i, només al final, enfocar l’assumpte cap a l’aspecte polític i així sabrien el que és bo.
»Victor Viñuales es formula una pregunta en veu alta: “no es planteja res sobre el preu de l’aigua?”
»Javier Ripoll, en lloc de parlar de creixement zero o sostenible o de creixement controlat, suggereix que es
parli de la ràtio “població/disponibilitat d’aigua o de territori”.
»Alfredo Barón comenta que la Llei de l’Oferta està totalment obsoleta i que s’ha de seguir la línia de la Llei de
la Demanda que equival a Gestió de la demanda. Actualment a les Balears s’obtenen unes xifres de consum
d’entre 180 i 200 l/persona/dia, quan el consum responsable es considera devers els 80l/per./dia.
»Karl Vogel comenta que el fet que 3 cartolines facin referència al tema polític, podria indicar que la societat
no ha perdut l’esperança que la política pugui ser útil. Així mateix comenta que el fet que siguem aquí per
mediació dels polítics pot ser un indicador d’aquesta possibilitat de canvi.
»Antoni Planells, malalt, intervé en una sèrie de comentaris sobre l’ús que fan de l’aigua les empreses i sobre
la seva manera d’actuar. Puntualitza que, evidentment, no totes les empreses privades actuen de manera
irregular; ell sap que n’ hi ha que s’ajusten a la legalitat en tot moment.
»Pedro Matutes parla de xifres sobre l’aigua a les Balears: hi ha uns 700.000 habitants [segons els cens de
l’any 1999 són 830.000], i ens visiten uns 12 milions de persones amb una estada mitjana de 10 dies la qual
cosa es pot interpretar com l’equivalent a 350.000 habitants. També comenta que molts dels problemes
existents, en teoria, es poden solventar, i la seva solució és socialment i econòmicament viable.
»Alfredo Barón puntualitza que el problema d’aquests visitants és que generen una “punta”, és a dir, en els
moments d’ocupació màxima s’arriben a tenir l’equivalent a 630.000 habitants. Ell no calcula les xifres a partir
de l’ocupació hotelera que produeix turisme (ja que indueixen a error i deixen fora una gran part de l’oferta, la
il·legal) sinó que es basa en les entrades i sortides de persones de l’aeroport i els ports, d’aquesta manera es
detecten fins i tot els trasllats de la població fluctuant, la visita per Nadal als parents de la península, etc.
»A Estela Bence, aquest sistema li sembla bé perquè així es té en compte l’oferta il·legal.
»La denominació políticament correcta de l’oferta il·legal seria oferta no reglada.
»Javier Ripoll suggereix reflectir sobre el paper, a grans trets, les quantitats i percentatges de què s’està
parlant, les que corresponen a cada sector i el que es consumeix. Ell mateix sol·licita a Barón que aporti
aquestes xifres i aquest ho fa de gust. Javier comença a dibuixar el diagrama representat al quadre 4 de
l’Apartat 2, Dades de consum d’aigua. Illes Balears. Tot el grup participa amb interès en l’elaboració d’aquest
quadre.
Moment en el qual Javier Ripoll comença el quadre del cicle de l’aigua” D’esquerra a dreta: Ramón Mayol, Javier Ripoll, Toni Palerm, Iván de la Almaba, Juan Tur, Virginia Picorelli i Antoni Cardona.
»Pedro Matutes comenta que en estructures verticals la despesa hotelera és de 220-260 l/dia/client.
»Alfredo Barón llegeix tota una sèrie de dades d’extraccions i consums.
»Es comenta que la mala qualitat fa que s’incrementin les extraccions en un 30% aproximadament.
Els participants han ordenat totes les respostes en quatre grups: “Manca de consens
polític i de conscienciació” “Creixement excessiu”, “Depuració i reutilització” i
“Sobreexplotació i qualitat de l’aigua”. Tot seguit, els assistents es distribueixen en algun
dels grups al seu arbitri, per debatre i ordenar les diverses propostes que corresponen en
aquest tema. Els grups que es formen són els següents:
“Grup manca de consens polític”
• Lluís Fábregas Portaveu
• Cristina Marí
• Iván de la Almaba
• Víctor Viñuales
“Grup depuració i reutilització”
• Antoni Planells
• Estela Bence
• Toni Palerm
• Antoni Cardona Portaveu
“Grup creixement excessiu”
• Alfredo Barón
• Ramón Mayol
• Virginia Picorelli
• Pedro Matutes Portaveu
• Hazel Morgan
“Grup sobreexplotació i qualitat de l’aigua”
• Carlos Salinas
• Juan Tur Rosselló
• Mª Teresa Tur
• Javier Ripoll Portaveu
• Joan Haro
El resultat de la discussió i debat dins de cada grup varen ser els panells representats
als quadres de l’Apartat 2:
“Grup manca de consens polític” Quadre 5.1 de l’Apartat 2.
“Grup depuració i reutilització” Quadre 5.2 de l’Apartat 2.
“Grup creixement excessiu” Quadre 5.3 de l’Apartat 2
“Grup sobreexplotació i qualitat de l’aigua” Quadre 5.4 de l’Apartat 2.
Alguns comentaris passada l’exposició dels panells amb els resultats dels grups:
»Els ports i clubs nàutics no es lliuren de pagar el cànon de l’aigua.
»Pel que fa a la depuració, s’ha fet poca cosa per demostrar la qualitat de l’aigua que en resulta i així
augmentar la confiança entre els seus possibles usuaris.
»A les Balears es depura quasi el 100% de l’aigua.
»El descontrol que hi ha amb els pous, suposem que potser només representen un 10% del total, suposa un
alt cost no tan sols a nivell ambiental, sinó social i psicològic. És un molt mal exemple per a la resta d’usuaris.
Entre les 14:30 i les 16:30, 12 dels 18 assistents del matí menjam i prenem cafè a Sa
Botiga una altra volta. A la sessió del capvespre s’hi sumen 4 persones que no hi havien
pogut assistir el matí i se n’absenten 4 que sí pogueren, així doncs, la sessió del
capvespre també transcorr amb un grup de 18 persones.
Passades les cinc del capvespre comença el tercer i darrer bloc temàtic. L’objecte
d’aquest consisteix en les targetes que inclouen les respostes a la pregunta: “Quines
dues propostes faria vostè per millorar de manera substancial la gestió de l’aigua
en base a l’anàlisi de problemes del matí? Els assistents han agrupat les targetes en
quatre camps d’actuació:
“Control institucional dels recursos hídrics” Quadre 6.1 de l’Apartat 2
“Depuració” Quadre 6.2 de l’Apartat 2.
“Creixement-demanda” Quadre 6.3 de l’Apartat 2.
“Cultura de l’aigua” Quadre 6.4 de l’Aparta t 2.
A darrera hora, Karl Vogel, va proposar col·locar uns adhesius a les diverses propostes,
amb la intenció de prioritzar-les i facilitar-ne la inclusió posterior en la Declaració dels 100
de l’Aigua de les Balears. Malgrat que es va fer èmfasi en que no es tractava d’una
votació, sinó d’una estratègia per tal de prioritzar, s’ha de reconèixer que els participants
no ho varen interpretar d’aquesta manera, per tant, el resultat va ser la polarització dels
punts entorn a un únic tema de dissens (dessalatge/no-dessalatge) sense que es
poguessin prioritzar les propostes consensuades, tal com es pretenia.
Aspectes relatius a la difusió del Fòrum de l’Aigua a les Balears 2001
A la premsa insular eivissenca, Diario de Ibiza i Última Hora de Ibiza y Formentera, va
aparèixer un article i una ressenya en un altre article sobre la gestió de l’aigua a l’illa,
ambdós varen aparèixer l’endemà del taller de les Pitiüses, el 27 d’octubre de 2001. El
Diario Última Hora de Ibiza y Formentera va publicar el diumenge 28 d’octubre les
conclusions personals del Fòrum extretes per Carlos Salinas, tots aquests articles figuren
a l’Apartat 4.
S’ha promogut l’aparició del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en una publicació de
gran tiratge i enfocada cap a la sostenibilitat: La Guia de Mallorca Sostenible, publicada al
2001, a la col·lecció Les Guies de la Sostenibilitat i editada per Todo Sostenible a Palma
(pàgina 182).
Endemés, l’experiència del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears va ser presentada al III
Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificación del Agua. Aquesta trobada, organitzada
per la Universitat de Sevilla, es va celebrar en aquesta ciutat, entre els dies 13 i 17 del
mes de novembre de 2002. El títol de la presentació és “Forom del Agua en las Islas
Baleares 2001. Talleres de Menorca y Pitiusas” i està inclosa a l’àrea temàtica
denominada “Información y comunicación social sobre el agua”.
Paral·lelament al disseny i organització dels tallers del Fòrum de l’Aigua a Menorca i a
les Pitiüses, la Fundación Ecología y Desarrollo va elaborar i trametre dos Butlletins
electrònics als quals va aportar la seva experiència en aquest camp, ja que edita i tramet
regularment el Butlletí de l’Eficàcia de l’Aigua a les Ciutats, entre altres.
Ambdós Butlletins del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears es varen enviar en català per
correu electrònic a més de 200 persones i entitats relacionades amb la gestió de l’aigua a
l’arxipèlag, el primer tingué lloc el 28 de desembre de 2001 i el segon l’1 de febrer de
2002. Els dos butlletins incloïen tant noticies a nivell mundial com altres únicament
relatives a l’estat espanyol i en major grau, algunes informacions sobre la gestió de l’aigua
a les Illes Balears, així com exposicions sobre projectes importants duits a terme per la
Direcció General de Recursos.
Atès que la Fundació Ecologia i Desenvolupament forma part; juntament amb altres
140 ONG dels Estats membres i candidats a la Unió Europea, de l’Oficina Europea de
Medi Ambient, coneguda per les sigles anglosaxones EEB (European Environmental
Bureau), ha comunicat en aquesta darrera la implantació del Fòrum de l’Aigua a les Illes
Balears per part de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears i ha completat una
plantilla d’exemple inspirador per al grup de Treball de la EEB sobre la Directiva Marc de
l’Aigua envers la Participació Pública. Aquesta plantilla serà utilitzada per l’elaboració del
Manual de Consells sobre Participació Pública relatius a la DMA (WFD Participation
Guidance) que es farà pública a finals del 2002 i es podrà consultar a la pàgina web
www.eeb.org
Apartat 1. Persones assistents al taller de Pitiüses
Llinatges Nom Entitat Assist Matí Tard Dinar Barón Périz Alfredo Servei d'Estudis i
Planificació. DG. Si Si Si Si
Bence Estela Els Verds Eivissa Si Si Si Si
Cardona Marí Antonio Ajuntament de Sant Josep
Si Si Si No
Costa Santiago IES-Marc Ferrer Si No Si No
de la Almaba Alcázar
Iván Aguas del Torrente d'es Furnàs, S.A.
Si Si Si Si
Fábregas Martín Lluís SOGESUR Eivissa Si Si Si Si
Haro Barceló Joan SOGESUR Eivissa Si Si No Si
Marí Cristina Plataforma de Veïnats dels Amunts
Si Si Si Si
Matutes Pedro Federación Hotelera de Ibiza y Formentera
Si Si Si Si
Mayol Aranda Ramon Delegació IBASAN Eivissa i Formentera
Si Si Si Si
Morgan Hazel Amics de la Terra Pitiüses
Si Si No No
Palerm Antoni Cooperativa Agrícola de Sant Antoni
Si Si No No
Picorelli Sastre Virginia Reserva de Ses Salines
Si Si Si No
Planells Antoni Si Si Si Si
Requena Cristina GEN-GOB Eivissa Si No Si No
Ribas José María CIEFOR Si No Si No
Ripoll Javier Ajuntament de Santa Eulària del Riu
Si Si Si Si
Salinas Pérez Carlos Unió de Consumidors d'Eivissa i Formentera
Si Si Si Si
Tur Vicenç CIEFOR Si No Si No
Tur Maria Teresa Associació de Finques Rústiques Sant Josep
Si Si Si Si
Tur Roselló Juan Si Si No No
Viñuales Edo Víctor FED Si Si Si SI
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
Metodología
¿Qué experiencias/aspectos positivos hay ahora respecto a la gestión del agua en PITIUSAS (BAL.)? (1ª Tarjeta)
¿Cuales son los problemas más importantes del agua en IBIZA/B. Teniendo en cuenta que es un recurso limitado?
¿Qué dos propuestas hará usted para mejorar substancialmente la gestión del agua en base de los análisis de problemas en la mañana?
Presentación de participantes expectativas
Presentación del equipo de facilitación
Objetivos del taller
Palabras de “bienvenida” Finalidad del taller
9-9’15
9’15-9’30
10-10’15
10’15-11
11’05-14
9’30-10
16-18
11-11’05 pausa
Bloque temático I
Bloque temático II
Bloque temático III
1
Víctor Viñuales Director FED Max. Participación
Karl Heinz Vogel Consultor de FED Conocer Ibiza
Pedro Matutes Miembro Federación Hotelera Encontrar sentido común a la gestión del agua
Estela Bence Miembro Dels Verds – Concejal Sta. Eulalia Consenso sobre la gestión del agua en el que participen todos los sectores
Cristina Marí Torres Plataforma Fincas Rústicas St.Joan (Es Amunts) Solución del problema de Ibiza y Formentera que es el agua y conocer las propuestas
Mª Teresa Tur Mari Asociación de Propietarios de Fincas Rústicas de St. Josep Solución del problema del agua Urgente
Toni Cardona Mari Ayuntamiento de Sant Josep Conservación y Medio Ambiente Abastecimiento y calidad
Juan Tur Roselló Sindicato Agrícola Sta. Eulària Dejar constancia posición sindical
Iván de la Almaba Alcázar Admon.”Aguas del Torrente des Furnás” . Encontrar soluciones al ciclo del agua
Ramon mayol Delegado DE Ibasán Aprovechamiento de Recursos
Antonio Planells Sociedad Cooperativa S.Anton Agricultura y agua
Javier Ripoll Ingeniero Ind. Serv. Tec. Mun. Ayto. Santa Eularia Recabar puntos de vista
Lluís Fábrega Jefe de servicio Sogesur San Juan. Santa Eulària Que el primer paso dado hoy no se quede únicamente en un primer paso
Antoni Planells Tur Agricultor Intentar buscar soluciones al problema del agua a Ibiza
Joan Haro Jefe de servicio Sogesur ciudad de ibiza Conocer y compartir los problemas hídricos de la isla con otros
Virginia Picorelli Sastre Reserva de Ses Salines Conocer las posibles soluciones al problema del agua en Pitiusas
Carlos Salinas Pérez Portavoz unión consumidores de Ibiza y Formentera Dar opinión a usuarios y conocer otros puntos de vista
Natalia Llorente Nosti Bióloga. Consultora de FED Descubrir nuevas ideas sobre el agua en las Islas
Marisa Fernández Soler Coordinadora área de eficiencia del agua de la FED Conocer mejor la situación Balear y aportar y enriquecer su experiencia
Alfredo Barón Périz Aspectos positivos: Depuración ,mejora gestión abastec., desalación. Mejora legislativa. Expectiativas :Gestión demanda (ahorro) Reutilización. MENTALIZACION
2
PRESENTACION PARTICIPANTES: - Nombre - Función - Expectativas Foro
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
-Incremento depuración
-Incremento potabilización agua marina
“Reutilización” agua del mar (desalinización)
Reutilización parcial del agua depurada
Desalación
Desalación Gestión abastecimiento
Tendencia a la Municipalización
Revisión de las redes de distribución Evitar Fugas
Mejores conocimiento técnicos que abran nuevas Posibilidades de Gestión de recursos
Qué poco a poco las A.P. van tomando conciencia de l grave problema del agua en las Pituisas
Mayor conciencia del recurso del agua en la sociedad
Campañas Concienciación
La racionalización del agua como recurso
Concienciación del consumo
Campaña de Ahorro
Iniciativas de ahorro en empresas
Riego por goteo
Estudios por la capacidad actual de la isla “Valoración”
Aprovechamiento de agua depurada. Agricultura.
Depuración Reutilización
Ciclo del agua
3 ¿Qué experiencias /aspectos positivos hay ahora respecto a la
gestión del agua?
4 Datos del consumo de agua
Islas Baleares
REGADIO PRODUCCION
Pozos
10
Pozos
8’4
Mar
3’6
Reutilizada
0
* 85% 15%
Regadío 45% Población 55%
resto Turismo
50% Ahorro 20% Ahorro
Depuración
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
EFECT
Falta técnicresuelagua
HECH
Falta polític
FALTA
Falta políticiniciatcabo
La incpoderasumgestió
5.1
Depuración
Falta de Reutilización
No existe la reutilización (depuración terciaria)
No existe tratamiento terciario en laEDAR
5.2
¿Cuáles son los problemas más importantes del agua en Pitiusas,
teniendo en cuenta que es un recurso limitado? (5.1, 5.2, 5.3, 5.4)
OS
de medios os actuales que van la falta de
Instalaciones obsoletas
Falta de Ahorro en los usuarios
OS
de censo o
Insuficiente recaudación tasas: Canon Gob., manteni.
=
Insuficiente concienciación social
Falta control institucional de recursos hídricos
de decisión a para tomar ivas y llevarlas a
Falta de cultura de ahorro
CAUSAS
apacidad de los es públicos para ir el control y n
Residentes
Forasteros
“total”
s
Entra a las d
epurad
oras con
dem
asiada sal
Depuración y Reutilización deficientes
Falta Información
Falta coordinación institucional
Desperdicio de agua depurada
No aprovechamiento de las depuradoras
Imposibilidad de reutilización agua depurada
Falta de confianza en la calidad del agua depurada en el sector agrícola
Necesidad de definición de zonas para utilizarlas
Mala calidad agua depurada
Depuración no adecuada para usos urbanos y
R 6
Concienciación
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
3
5.
SAM
Ed
5.
EFECTOS Crecimiento Económico
Descenso de la Agricultura
Grandes instalaciones Turísticas gestionables
Riesgo de falta de suministro
RECURSOS HIDRICOS ≠ NECESIDADES REALES (INSOSTENIBILIDAD)
Estacionalidad Aumento de la población
Crecimiento excesivo consumo
Urbanización abusiva
Turismo de masas
Falta planificación
Se ponen parches
EFECTOS
Venta de Agua No controlada (Pozos + Redes)
Explotación de pozos y redes “No controlados”
Control y apropiación de RRHH para las empresas privadas distribuidoras
Venta dpozos pExplota
Aumento progresivo de la demanda
DistribucióInsuficientepoblación
Escasos RRHH de la Administración pública para realizar control de pozos
4
obreexplotación cuíferos – Intrusión arina (pozos=sal)
xplotación Abusiva e los pozos
-Falta calidad suministro-Falta “sanidad” -Pérdidas en redes privadas
MafaltAdmfalt
< 90%
Crecimiento excesivo
e agua de rivados. ción Ilegal
n pública para
lestar social por a de control de la
ininistracion por a de recursos
10%
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
Depuración
Solución urgente a la salinización del agua
Eliminar exceso de sal para poder reutilizar
Eliminar la sal antes de que entre a la depuradora
Depurar toda el agua (terciaria) para su reutilización
Adecuada depuración para su utilización en acuíferos y agricultura
Se ha de hacer un gran esfuerzo en mejorar la calidad del agua depurada
Invertir en el influente y en el efluente con el fin ultimo de reutilizar al máximo
Infiltración en acuíferos de agua sobrante
Recarga de acuíferos
Plantar árboles con riego por goteo subterráneo agua secundaria
Aprovechamiento agua depurada en jardines, recuperación zonas húmedas, campos cultivos, ect.
Información concreta y detallada a agricultores sobre calidad agua depurada (periodicidad )
Que dé ejemplo la Administración pública
Delimitación de tareas de riego y de recarga de acuíferos
La Administración dé ejemplos de reutilización del agua
Coordinación entre instituciones central - autonómica – local
6.2
Control
InstitucionalRRHH
Creación de foros municipales de agua donde están representados todos los sectores
Aumento de recursos de la Administración
Aplicar canon saneamiento a todos los sondeos de la Isla sin I.A.E. .
Soluciones más técnicas que políticas.
Control institucional: - voluntad - medios
Mejorar la información disponible para actuar
Crear la “Oficina del Agua”
Asumir publicaciones y demostrar con hechos la “Voluntad de control”
Que se olviden las ideologías en favor del bien de los ciudadanos, en este caso el agua
6.1
Respuestas para mejorar sustancialmente la gestión del agua en base al
análisis de problemas (6.1, 6.2, 6.3, 6.4)
Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses
Crecimiento Demanda
Asumir que el crecimiento excesivo ya no tiene solución y dotar a la población de suficiente agua y de calidad . soluciones técnicas
Garantizar el suministro con potabilizadoras / desaladoras
Incrementar la desalación de agua al mismo ritmo del crecimiento de población (protección acuíferos)
Aumentar suministro agua potabilizada
Definir zonas de riesgo de falta de suministro. Actuar urgentemente
Adecuar la técnica que garantice el suministro a la demanda.
Crecimiento sostenible Hay que limitar el crecimiento en función de los recursos
Desalar más agua
Desestacionalizar
Planificación consensuada
Buscar soluciones ante objetivos comunes (diferentes grupos con mismos intereses)
Disminuir consumo: - ahorro - Reutilización
Reordenar captaciones
Mejora Infraestructuras
Planes de reutilización de agua designando medios técnicos, económicos y humanos.
6.3.
Propuestas concretas
Cultura del agua
Implicar a todos los estamentos en campañas de ahorro de agua y marcar pautas de cumplimiento
Concienciación a través de la educación
Campañas claras de educación (colegios, población general)
Campañas educativas sobre técnicas de ahorro a través de asociaciones de Vecinos, Agricultores,ect
Campañas de concienciación para residentes y foráneos
Campañas de sensibilización
Promoción del ahorro a foráneos y residentes
Campañas y labor de concienciación de todos los estamentos
Concienciación a través de los medios de comunicación: publicidad
Crear campañas y evaluar su éxito
Campañas y programas de sensibilización
Campañas de ahorro de agua
Intentar que los consumidores instalen sistemas reductores
Incentivos a sistemas de ahorro
Facilitar sistemas de ahorro para viviendas, hoteles, ect. Dar a conocer las opciones
Dar ejemplo desde las diferentes instituciones en ahorro agua
6.4.
Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses
Vista parcial de la sala del taller de Pitiüses. D’esquerra a dreta: Víctor Viñuales, Santiago Costa i Cristina Requena
Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses
Toni Palerm i Ramon Mayol en el moment de la presentació dels participants
Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses
Grup de treball D’esquerra a dreta: Pedro Matutes, Alfredo Barón, Ramon Mayol i Cristina Picorelli
El facilitador Karl Vogel s’acosta a un grup de treball D’esquerra a dreta: Estela Bence, Toni Palerm, Antoni Cardona, Antoni Planells, i al fons, Marisa Fernández.
Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses
Vista d’algunes de les persones participants. D’esquerra a dreta: Juan Tur, Virginia Picorelli, Antoni Cardona, Cristina Marí, Víctor Viñuales, Marisa Fernández, Mª Teresa Tur, Pedro Matutes i Karl Vogel.
Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses
Antoni Cardona presenta la proposta del seu grup
Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions
Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions
Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions
Promou: Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears Disenyat i realitza: Fundación Ecología y Desarrollo
Facilitador: Karl Heinz Vogel
Equip tècnic: Marisa Fernández Soler, Natalia Llorente Nosti i Víctor Viñuales Edo
Direcció: Víctor Viñuales Edo
Portada:
Vista parcial del grup participant al taller de Pitiüses. D’esquerra a dreta: Ramon Mayol, Vicenç Tur, Iván de la Almaba, Juan Tur, Victoria Picorelli, Antoni Cardona, Cristina Marí i Mª Teresa Tur. Vista parcial del grup participant al taller de Menorca. D’esquerra a dreta: Marisa Fernández, Karl Vogel, Pere Sáez, Miquel Truyols, Alfonso Gracia, Esteve Barceló y Alfredo Barón.