El currículum a l’escola i a l’aula en el marc d’un sistema...
Transcript of El currículum a l’escola i a l’aula en el marc d’un sistema...
El currículum a l’escola i a l’aula en el marc d’un sistema inclusiu
Octubre i novembre 2016
“La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida”
Preàmbul de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Dades del sistema educatiu
+ 7.822
491.218educació primària
+ 4.010
296.9701r i 2n cicle infantil
- 11.216
1.570.011total d’alumnes
matriculats
78.3671r cicle infantil
- 600
218.6032n cicle infantil
- 10.616
3
Línies prioritàries
4
Potenciar un sistema educatiu de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats� Reducció de la ràtio i increment de recursos de professorat en centres
d’alta complexitat� Accés en condicions d’igualtat al servei de menjador escolar
Promoure un sistema educatiu inclusiu i d’atenció a la diversitat
Impulsar una educació competencial per afavorir que tots els alumnes aprenguinmés i millor
Aprofundir en l’autonomia dels centres i en el seu treball en xarxa
� Nous perfils professionals que permeten als centres plantilles més ajustades a les necessitats dels PEC
� Desenvolupament del Decret de currículum de primària� Ordre d’avaluació de l’educació primària
� Futur Decret de l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu
Una educació bàsica de qualitat
és el fonament necessari per
aprendre al llarg de la vida en un
món complex i ràpidament
canviant.
Una escola ...
Una avaluació Una avaluació Una avaluació Una avaluació formativa i formativa i formativa i formativa i
formadora en els formadora en els formadora en els formadora en els processos processos processos processos
d’aprenentatged’aprenentatged’aprenentatged’aprenentatge
Que garanteixin la presència, la participació i els aprenentatges valuosos per a tots els alumnes
Un projecte Un projecte Un projecte Un projecte educatiu educatiu educatiu educatiu
adequat a cada adequat a cada adequat a cada adequat a cada contextcontextcontextcontext
Recerca i tradició
pedagògica
L’escola ha estat vista com una
oportunitat per a oferir a les
noves generacions de ciutadans
uns nivells més elevats de
cultura i de benestar individual
i col·lectiu.
LEC 2009
Normativa Catalunya
UNESCO 2015
Directrius europees i
internacionals5
Creences, coneixements,
valors i conviccions
Normatives, marcs d’actuació i
planificació de recursosOrientacions per
a la pràctica
Un marc compartit...
POLÍTIQUES PRÀCTIQUESCULTURES
Principis i valors compartits que
determinen la concepció de l’educació i l’acció
educativa
Decisions que es concreten en
normatives que afecten metodologies, canvis organitzatius, previsió
de recursos...
Documents d‘orientacions,
acompanyament i oferta formativa per als centres i el professorat
Adaptat de Booth i Ainscow, 2002 6
CULTURES Principis i valors compartits que determinen la concepció de l’educació i l’acció educativa
Reconeixement de la diversitat com un fet
universal
Escola inclusiva: una escola per a tothom i
un projecte per a cadascú
Escola, espai de convivència, acollidor, estimulant en el qual
tothom se senti valorat
Aprenentatges competencials perquè els alumnes
esdevinguin persones competents en tots els àmbits
Aprenentatge centrat en l’alumne
Educació al llarg de la vida
...
Lideratge compartit i autonomia de
centre
Equip docent que es constitueix en
comunitat de pràctica per millorar els
resultats de les seves actuacions
7
Igualtat d’oportunitats i
equitat
Normatives, marcs d’actuació i planificació de recursos
POLÍTIQUES
Escola inclusiva
Currículum competencial
Formació professorat
Innovació pedagògica
...
� Futur Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu
� Resolució per a l’escolarització
� Planificació del mapa territorial de recursos
� ...
� Decret 119/2015, de 23 de juny d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
� Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària
� ...
� Marc comú per a la formació
� Línies de formació
� Modalitats formatives� Formació en centre
� Formació individual
� ...
�ORDRE ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica
�Resolució ENS/1767/2016, de 14 juliol, per la qual es fa pública la relació de programes d’innovació impulsats pel Departament d’Ensenyament
�Àmbits per afavorir la innovació pedagògica en els centres educatius
�...
8
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents
Llei d’Educació de Catalunya (2009)
Orientacions per a la pràctica
...
� El currículum a l’escola i a l’aula: metodologia, programació i avaluació
� Aprenentatge inicial de la lectura
� Orientacions 3-6
� De camí a l’escola rural
� ...
� Plans de formacióde zona
� Oferta del Departament d’Ensenyament
� Reconeixement d’activitats
� ...
Tot a la
9
PRÀCTIQUES
Documents d’orientacions
Marcs d’actuació
Recursos i materials
Oferta formativa
� Marc d’actuació de les USEE
� Marc d’actuació de les aules integrals de suport (AIS)
� ...
� Documents d’identificació i desplegament de competències bàsiques dels diferents àmbits
� Document “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu”
� Col·lecció de documents d’escola inclusiva
� ...
10
« No hi ha respostes iguals per a tots ni existeix una única excel·lència »
Josep Maria Jarque
1. L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
2. Un currículum per a tots els alumnes:l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu
3. Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació
11
CULTURESPOLÍTIQUES
PRÀCTIQUES
El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de
l’educació primària
Reflexió pedagògica dels equips docents
Reflexió pedagògica dels equips docents
Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa
obligatòria
Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa
obligatòria
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
12
� Preveu tot el recorregut pel sistema educatiu.
� Garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria.
� Possibilita l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.
� Preveu tot el recorregut pel sistema educatiu.
� Garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria.
� Possibilita l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.
Perspectiva longitudinal
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
13
� Un currículum per a tots.
� Un projecte educatiu de centre que planifica les estratègies metodològiques i organitzatives.
� Es garanteix la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.
� Un currículum per a tots.
� Un projecte educatiu de centre que planifica les estratègies metodològiques i organitzatives.
� Es garanteix la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.
Perspectiva transversal
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
14
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
15
Projecte educatiu de centre
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
16
DUADisseny universalde l’aprenentatge
Resposta a la intervenció
. . .
Projecte de direcció
Garanteix una atencióeducativa inclusiva i de
qualitat per a tots els alumnes
PROPOSTA PEDAGÒGICA
17
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Disseny universal de
l’aprenentatgeDUA
Un model per maximitzar les oportunitats d'aprenentatge per a tots
Xarxes afectives Xarxes de reconeixement Xarxes estratègiques
El PERQUÈ de l’aprenentatge
El QUE de l’aprenentatge
El COM de l’aprenentatge
Implicació Representació Acció i expressió
Presentar diferents estratègies per fomentar l’interès i la motivació per l’aprenentatge, mantenir l’esforç, la persistència, l’autoregulació...
ALUMNES MOTIVATS I AMB INICIATIVA
Presentar la informació de diferents maneres, oferir els continguts a través de diferents canals sensorials i de diferents mitjans.
ALUMNES INFORMATSI AMB RECURSOS
Oferir-los oportunitats per a l’acció, la manipulació i l’experimentació i possibilitar diferents formes d’expressió.
ALUMNES AMB ESTRATÈGIES
PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS 17
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Resposta a la intervenció
18
100% dels alumnes
Mesures i suports universals
Mesures i suports addicionals
Mesures i suports intensius
15%
5%
• El Pla d’acollida i el Pla d’acció tutorial• L’organització flexible de les aules i del centre• La personalització dels aprenentatges• L’ aprenentatge col·laboratiu• L’avaluació formativa• La resolució participativa de situacions d’aula• ...
• L’atenció del mestre d’educació especial• L’atenció del professor d’orientació educativa• El suport escolar personalitzat (SEP) • Els programes intensius de millora (PIM)• Les aules d’acollida• Els programes de diversificació curricular• ...
• Les USEE- SIEI• Les unitats d’audició i llenguatge (UAL)• Els centres d’educació especial (CEE)• Les aules integrals de suport (AIS)• Les unitats d’escolarització compartida (UEC) • Els centres d’educació especial proveïdors de
serveis i recursos (CEEPSiR)• L’atenció de personal d’atenció educativa• ...
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Resposta a la intervenció
19
• El pla d’acollida i el Pla d’acció tutorial
• L’organització flexible de les aules i del centre
• La personalització dels aprenentatges
• L’ aprenentatge col·laboratiu• L’avaluació formativa• La resolució participativa de
situacions d’aula• ...
Mesuresi suports
universals
Per a tots els alumnes, en tots els entorns, accions preventives i proactives
100%
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Resposta a la intervenció
20
• L’atenció del mestre d’educació especial
• L’atenció del professor d’orientació educativa
• El suport escolar personalitzat (SEP)
• Els programes intensius de millora (PIM)
• Les aules d’acollida• Els programes de diversificació
curricular• ...
Mesuresi suports
addicionals
Atenció específica als aprenentatges, accions flexibles, temporals i preventives 15%
21
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Resposta a la intervenció
21
• Les USEE- SIEI• Les unitats d’audició i llenguatge
(UAL)• Els centres d’educació especial
(CEE)• Les aules integrals de suport (AIS)• Les unitats d’escolarització
compartida (UEC) • Els centres d’educació especial
proveïdors serveis i recursos (CEEPSiR)
• L’atenció de personal d’atenció educativa
• ...
Mesuresi suports intensius
Singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada
5%
L’avaluació formativa i l’avaluació psicopedagògica
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Identificació de necessitats
Identificar� les fortaleses de
l’alumne
� les barreres que li dificulten l’aprenentatge i la comunicació
Identificar� les fortaleses de
l’alumne
� les barreres que li dificulten l’aprenentatge i la comunicació
Per orientar� la presa de decisions sobre
la resposta educativa que afavoreixi més el seu desenvolupament personali l’aprenentatge [Pla de suport individualitzat -PI ]
Per orientar� la presa de decisions sobre
la resposta educativa que afavoreixi més el seu desenvolupament personali l’aprenentatge [Pla de suport individualitzat -PI ]
22
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
Canvi de mirada del
focus d’atencióAccessibilitat dels espais i
de les activitats
Múltiples maneres
d’accés a la informació
Instruccions amb brevetat
i precisió
Ambient tranquil
d’aprenentatge
Moments per a l’acció i per a la reflexió
Adequació als ritmes
vitals
Reconeixementde la persona
i del seu progrés
...
...
23
L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
1
24
25
« L’avaluació ha de ser una experiència gratificant per a l’alumne. Sense avaluació no hi ha aprenentatge »
Neus Sanmartí
1. L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
2. Un currículum per a tots els alumnes:l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu
3. Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació
CULTURESPOLÍTIQUES PRÀCTIQUES
26
Un exemple de com l’avaluació serveix per aprendre
Avaluació competencial
Un currículum per a tots els alumnes2
27
El vídeo “La barcassa”, a partir de l'experiència de l'escola Banús (Santa Coloma de Gramenet), mostra l'ús de bases d'orientació per compartir objectius amb els alumnes i ajudar-los a autoavaluar-se.
El vídeo “La barcassa”, a partir de l'experiència de l'escola Banús (Santa Coloma de Gramenet), mostra l'ús de bases d'orientació per compartir objectius amb els alumnes i ajudar-los a autoavaluar-se.
https://www.youtube.com/watch?v=taUJQWD8NhY
ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària
ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària
Avaluació competencial
Un currículum per a tots els alumnes2
orientació
28
Referents per a l’avaluació
Per a tots els alumnes
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
29
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
Referents per a
l’avaluació
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
Referents per a
l’avaluació
31
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
Referents per a
l’avaluació
32
Avaluació de final de curs
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
Resultats de l’avaluació de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions.
1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è
Resultats de l’avaluació de les competències transversals:� Digital
� D’aprendre a aprendre
� D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
2n, 4t i 6è
33
AE Assoliment Excel·lent
AN Assoliment Notable
AS Assoliment Satisfactori
NA No Assoliment
Expedient acadèmic
Acta d’avaluació de final de nivell
Historial acadèmic de l’educació primària
Informe personalitzat de final d’etapa
Informe personal de trasllat
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
Termes que identifiquen el nivell
d’assoliment
Avaluació final de curs
Documentsoficials
34
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
35
Avaluació dels alumnes amb Pla
de suport individualitzat
Sí
En els documents oficials d’avaluació dels alumnes amb un Pla de suport individualitzat, els resultats de l’av aluació faran referència als criteris d’avaluació establerts en a quest pla.
Esfer@Aplicació de suport a la gestió
administrativa, acadèmica i econòmica dels centres docents
públics
Aplicació que gestiona el Registre d’alumnes de
Catalunya
RALCGEDAC
Aplicació que gestiona el procés de preinscripció i admissió
d’alumnes
Esfer@
En fase de proves
En funcionament En funcionament
222
Mòdul d’avaluacions Esfer@:
• Recull l’Ordre ENS/164/2016: documentació oficial.
• Permet adequar les avaluacions trimestrals al model de l’escola.
SAGA:
• Es poden mantenir les avaluacions trimestrals amb el model propi del centre.
• Es podrà replicar l’avaluació final per qui ho vulgui utilitzar en les trimestrals.
• Es migraran les dades de l’expedient a Esfer@.
36
37
Portal de centre2
http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educa cioIntranet/Benvinguda
38
Portal de centre2
Informes
Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial
2
�Els resultats obtinguts en l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne.
�Els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar.
�Les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes.
�Els resultats obtinguts en l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne.
�Els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar.
�Les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes.
39
Cada centre elabora el seu model
A final de curs cal informar dels resultats que consten en l’acta d’avaluació del nivell.
a partir de
Avaluació diagnòstica
3r
L’avaluació del sistema educatiu2
Proves de 6è d’educació
primària
40
Decisions a l’Administració
educativa
Decisions al centre
Decisions a l’aula
• Avaluació diagnòstica de 3r
• Prova de 6è
PISA PIRLSTIMSS
� Programa internacional d’valuació d’alumnes
� Comprensió lectora
� Matemàtiques i ciències
Llengua catalana(n=69.928)
Llengua castellana(n=70.165)
Llengua anglesa(n=69.972)
Matemàtica(n=70.392)
Proves del sistema educatiu2
Distribució dels alumnes segons el nivell d’assolimentProva de 6è
41
Avaluació diagnòstica
Proves del sistema educatiu2
42
Proves del sistema educatiu2
43
Avaluació diagnòstica
44
« L’educació de qualitat és la que aconsegueix allò que és bàsic per a tothom i el màxim per a cadascú.»
Jaume Sarramona
CULTURESPOLÍTIQUES
PRÀCTIQUES
45
1. L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú
2. Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu
3. Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
Canvi de paradigma
46
La programació
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
47
Referents
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
La programació
Característiques dels aprenentatges competencials
Característiques dels aprenentatges competencials
Característiques deles activitats d’avaluació
Característiques deles activitats d’avaluació
Parteixen de situacions de la vida quotidiana
Permeten valorar el procés de
raonament de l’alumne
Inclouen diferents formes de
representar la informació
Són coherents amb el treball que
s’ha fet a l’aula…
Requereixen per a la seva resolució
habilitats cognitives de nivells superiors
48
49
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
El currículum a l’escola i a l’aula
50
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
El currículum a l’escola i a l’aula
� Descripció general� Objectius� Lectura prèvia� Idees clau� Pràctica� Per saber-ne més
� Descripció general� Objectius� Lectura prèvia� Idees clau� Pràctica� Per saber-ne més
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
� Decisions de l’equip docent d’etapa:
oCompetències bàsiques
oObjectius de millora
� De cada àmbit:
oOrientacions metodològiques
oOrientacions d’avaluació
oSeqüenciació dels criteris d’avaluació
� Decisions de l’equip docent d’etapa:
oCompetències bàsiques
oObjectius de millora
� De cada àmbit:
oOrientacions metodològiques
oOrientacions d’avaluació
oSeqüenciació dels criteris d’avaluació
ETAPA
� Decisions de l’equip docent de cicle:
oDe cada àrea: continguts i criteris d’avaluació
� Decisions de l’equip docent de cicle:
oDe cada àrea: continguts i criteris d’avaluació
CICLE � Decisions de l’equip docent del grup classe:
oModel de programació del grup classe amb document de suport
� Rúbrica docent d’autoavaluació d’un treball per projectes
� Decisions de l’equip docent del grup classe:
oModel de programació del grup classe amb document de suport
� Rúbrica docent d’autoavaluació d’un treball per projectes
GRUP CLASSE
51
Característiques dels documents
� 8 tipus de documents distribuïts per etapa, cicle i grup-classe.
� Un document de suport per a cada document amb proposta de treball:o Per a què pot ser útil aquest document?o Què conté?o Com es pot formalitzar?o Quan s’hauria de revisar?o Quines han estat les fonts d’informació per a realitzar-lo?o Informació addicional
� Cada document és vàlid per a la reflexió pedagògica i per a l’acció a l’aula .
52
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
El currículum a l’escola i a l’aula
� Són documents pensats per abordar-los d’un en un i segons les necessitats de l’equip docent.
� Proposta de programació oberta i flexible , en constant construcció i revisió. No pretenen uniformar .
� Prioritzar l’acció a l’aula abans que la formalització del document.
� Es revisen i s’actualitzen periòdicament incorporant-hi millores.� Es poden compartir, permeten el treball en línia i es facilita la
col·laboració.� La formalització d'aquests materials necessita temp s. No són
documents pensats per emplenar de manera ràpida i mecànica. � Pretenen ser uns instruments que afavoreixin la ref lexió, el
debat i la presa de decisions .
53
Característiques dels documents
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
El currículum a l’escola i a l’aula
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
La programació
54
55
« Per tal de poder parlar de treball en equip autèntic, calen dues condicions indispensables: participació equitativa —que tots hagin aportat— i interacció simultània —discussió, diàleg…—»
Pere Pujolàs
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
Formació i innovació per a la
millora dels projectes
educatius dels centres
Formació i innovació per a la
millora dels projectes
educatius dels centres
Treball en equip, formació i innovació
Documentar
Consensuar
Aprendre
Compartir
PROCESSOS DEREFLEXIÓ-ACCIÓ PARTICIPACIÓ
TREBALL COOPERATIUI EN XARXA SOSTENIBILITAT
DINAMITZACIÓ
56
� El currículum a l’escola i a l’aula
El currículum i l’avaluació com a eines per afavorir l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat
� Ser-hi, participar i aprendre
El paper dels mestres d’educació especial i d’audició i llenguatge dels centres d’educació infantil i primària públics
� De camí a l’escola rural
Trets característics de l’escola rural, concepcions pedagògiques i multigrau
� Educació infantil
Orientacions per al segon cicle d’infantil
� El primer cicle d’educació infantil a l’escola rural
� ...
� El currículum a l’escola i a l’aula
El currículum i l’avaluació com a eines per afavorir l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat
� Ser-hi, participar i aprendre
El paper dels mestres d’educació especial i d’audició i llenguatge dels centres d’educació infantil i primària públics
� De camí a l’escola rural
Trets característics de l’escola rural, concepcions pedagògiques i multigrau
� Educació infantil
Orientacions per al segon cicle d’infantil
� El primer cicle d’educació infantil a l’escola rural
� ...
Impuls de la lectura
AraEscricoAprendre a escriureoEscriure per aprendreoEscriure per crear i
transmetre el pensament
AraMatMillorar la competència matemàtica amb actuacions adreçades al professorat i els centres, les famílies i l’alumnat.
Grup experimental plurilingüisme - GEP
Llengües estrangeres - AICLE
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
Formació i innovació
Àmbit general Per àmbits
57
Àmbits de la innovació
Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3
La innovació pedagògica
Procés planificat de canvi i renovació que es fonamenta en la recerca, que respon a l’evolució social, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres educatius
La innovació pedagògica
Procés planificat de canvi i renovació que es fonamenta en la recerca, que respon a l’evolució social, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres educatius
Innovació
Centre de Recursos
Pedagògics
Específics de Suport
a la Innovació i la
Recerca Educativa
Pràctiques educatives de referència
Projectes d’innovació pedagògica
Programes d’innovació
58
Centres de referència educativa
Modalitats de la innovació
Metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge
Organitzaciói gestió educatives
Relació i cooperació amb la comunitat educativa i
l’entorn
Ordre de reconeixement de la innovació pedagògica Ordre ENSE/303/2015
Xarxa CB
COMUNITAT EDUCATIVA
Alumnes
Professionals d’atenció educativa
Equip directiu i equip docent
´Famílies
Xarxa de recursos
60
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
Recursos digitals
Aula d’acollida
Aula integral de suport (AIS)
Suport Escolar Personalitzat (SEP)
Unitat de suport a l’educació especial
(USEE)
Mestre d’audició i llenguatge
Comissió d’Atenció a la Diversitat
Estratègies metodològiques i
organitzatives
Xarxa de recursos
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
Centre de Recursos Específics per a Alumnes
amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC)
Centres de recursos pedagògics (CRP)
Camps d’aprenentatge
(CdA)
Equips de llengua, interculturalitat i cohesió social
(ELIC)
Centres de recursos específics per a deficients auditius –(CREDA)
Centre de Recursos
Específics per a Deficients Visuals
(CREDV)
Equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP)
Inspecció
Xarxa de recursos
Formació
62
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT
Aules en centres de la DGAIA
Aules en centres dependents de Justícia Juvenil
Aules hospitalàries
Hospitals de dia per a
adolescents
Atenció domiciliària
Entitats conveniades i
serveis contractats
Xarxa de recursos
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT
Entitats conveniades I
serveis contractats
SERVEIS SOCIO-SANITARIS
CDIAP
CJMIJ
ENTORN I COMUNITAT
Ajuntaments
Entitats i serveis del
barri, poble...
Xarxa de recursos
COMUNITAT EDUCATIVA
RECURSOS DEL CENTRE
SERVEIS EDUCATIUS
ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT
Entitats conveniades I
serveis contractats
SERVEIS SOCIO-SANITARIS
ENTORN I COMUNITAT
Xarxa de recursos
65
Sra. Carme Ortoll Grífols, directora general d’Educació Infantil i Primària
Sra. Mercè Esteve Balagué, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat
Sra. Carme Mañà Escarihuela, cap d'Inspecció de la Subdirecció General de la Inspecció d'Educació
Sra. Montserrat Payés Marín, cap del Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària
Ens podeu enviar els vostres suggeriments
i propostes per avançar cap a una
escola per a tothom i un projecte per a
cadascú