El conte Text: Anna Ristol. Il·lustració: Màriam Ben-Arab

Abans-d’ahir sucava els peus d’un dels meus dinosaures al bol de llet.

–Martina, què fas jugant amb l’esmorzar? –va cridar la mare mentre netejava els morros del meu germà–. Vinga, que farem tard a l’escola!Després em vaig anar a vestir, però entre peça de roba i peça de roba, saltava al llit.–Prou de fer el saltimbanqui! –va rondinar la mare mentre encabia una cama del meu germà dins uns pantalons–. Espavila’t, que són quarts de quinze!En arribar a l’escola la porta estava tancada. I la mare va bramar que ella, amb dos braços, no donava l’abast.–Mare, hauries de tenir cent braços! –li vaig dir jo.I costa de creure, però ahir, quan la mare em va llevar, tenia cent braços! Sí, sí, cent!La mare, que semblava un pop, ens va engrapar a mi i al meu germà i ens va dur al menjador. Llavors amb una mà va començar a donar-me els cereals, amb una altra mà em treia el pijama, amb una altra em vestia, amb una

altra em pentinava i amb una altra em calçava. Amb tot d’altres mans li canviava els bolquers al meu germà, li entaforava un xandall i un pitet, i li peixava l’esmorzar. Amb una altra mà es prenia un cafè i amb una altra es maquillava. I com que encara li quedaven mans, endreçava joguines, carregava el rentaplats, regava les plantes i passava l’aspiradora.–Això és ideal! –reia la mare–. Si � ns i tot podré fer-me les mans!

Quin pop de

mare!

22

Però tot d’una l’aspiradora va xuclar un conte. I la mare, quan va voler desendollar l’aparell, es va entrebancar amb un dels braços i li van caure els plats per terra –Cataclinc, cataclinc, cataclanc!–, se li va vessar el cafè i se li va cremar un peu –Auuu!–, el pintallavis li va resseguir la galta i a continuació la paret –Ziuuuu!–, la regadora va ruixar el sofà –Pxxx...–, la mà que em cordava el vestit va començar a fer-me pessigolles –Hi, hi, hi!–, i la mà que pentinava al meu germà es va posar a fer-li trenes –Txic, txac, txic, txac.

Arreglar aquell desgavell va ser una feinada. I, per variar, vam fer tard a l’escola. La mare estava feta una fura i jo tenia tot el cos entumit.Avui, quan m’he llevat, la mare tenia dos braços. Que bé, he pensat jo, no m’agradava gens aquell pop de mare. I m’he posat les piles per arribar a l’hora a l’escola.I ho hem aconseguit! La mare ha estat contentíssima i m’ha fet una abraçada fooorta i llaaarga.Per sort, una abraçada de només dos braços! –Ufff!

23