Arnau Mahedero

Najim Mallouk

Meritxell Navarro

Mireia Noguera

El cinema és un procediment per captar una succesió d’imatges a gran rapidesa, de manera que, en ser reproduïdes, fan la sensació de moviment.

Les primeres pel·lícules eren en blanc i negre i mudes, ja que no era possible unir el so i la imatge en la mateixa pel·lícula cinematogràfica.

Les pel·lícules es desenvolupaven gradualment,des d’una novetat de fires ambulants fins a una de les eines més importants de comunicació i diversió, tot convertint-se en un mitjà de comunicació de masses al segle XX.

Louis Lumière, químic que va néixer el 1864 i va morir el 1948, i Auguste Lumière (1862-1954), van crear el primer cinematògraf, projector de cinema, el 1904 van comercialitzar unes plaques capaces de produir transparències en color.

El desenvolupament del cinema va ser posterior al de la fotografia. No va ser fins al final del segle XIX, que es va dur a terme la primera projecció pública d’una pel·lícula.Al 1888, a Leeds, Anglaterra, es va fer la primera pel·lícula, que dura dos segons, anomenada Roundhay Garden Scene.

La idea de fer el cinema va sortir de les ombres xineses.La primera guerra Mundial va desplaçar la preeminència de Europa als Estats Units.Els anys trenta, tot i la Depressió, va gaudir d'una època daurada als Estats Units: es desenvolupa el film "parlant", la comèdia i el gènere musical ... i, finalment, el color.

El cinema mut és aquell que no posseeix so, consistint únicament en imatges.Però, tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era completament mut: en els seus primers trenta anys d’història, les imatges s’acompanyaven de narradors, músics i fins i tot orquestres.

  

Des dels seus inicis el cinema va intentar arribar al color. Al principi, ja en 1896, es pintaven a mà, fotograma a fotograma es pintaven manualment, de vegades amb quatre colors diferents.

Ja el 1905 Pathé va acoblar al procés de acolorit mitjans mecànics, per un laboriós sistema en el qual, a quatre còpies originals, una per cada color, els feia retalls, una mena de plantilla. Més tard acoloria mitjançant pinzells giratoris. Pintant així podien fer quantes còpies volguessin. Aquest sistema de color es va utilitzar fins a 1930. Els avenços més importants i definitius es van aconseguir utilitzant els descobriments de la fotografia en color, basats en la teoria de J. C. Maxwell (1871). Mitjançant la barreja adequada de vermells, blaus i verds es podien reproduir tots els altres colors.