EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN

CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Continguts1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu.

Classificaci dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i pats.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

Continguts1. Definici de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funci del ritu.

Classificaci dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificaci dels ritus de pas den Van Gennep

2.2.1. Embars i part2.2.2. Naixement i infncia2.2.3. Adolescncia2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i pats.4. Ritus de pas i gnere.5. Ritus contemporanis.

PROGRAMA DEL CURS

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE LINDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Dijous 18 de desembre 2013

EMBARS I PARTEMBARS I PART

2.2.12.2.1

Reflexions

FECUNDITAT

- Recordau si la possibilitat de no poder tenir fills angoixava a les al.lotes? I als al.lots?

- Qu suposava socialment que una dona no pogus tenir fills?

- Hi havia alguna recomenaci o costum a seguir per afavorir la fertilitat? Lhavien de seguir les dones o els homes?

FECUNDITAT

- Recordau si la possibilitat de no poder tenir fills angoixava a les al.lotes? I als al.lots?

- Qu suposava socialment que una dona no pogus tenir fills?

- Hi havia alguna recomenaci o costum a seguir per afavorir la fertilitat? Lhavien de seguir les dones o els homes?

- La fecunditat ha estat un tema molt important i, per aix, hi hamolts ritus, creences i supersticions que hi fan referncia. La fecunditat era capdal per aconseguir la supervivncia del grup(fecunditat de la terra, dels animals i de les dones).

- A la nostra societat, fins no fa massa temps, la dona casada ambmolts fills era senyal de virtut, benedicci divina i honra. Una de les preocupacions del matrimoni era larribada dels fills i saquests no arribaven simbolitzava una senyal de malediccidivina i es manifestava la superstici.

- Per assegurar la fertilitat, les dones feien servir remeis populars que els hi proporcionaven dones amb ms experincia i curanderos, o feien servir emplastres que preparaven els boticaris.

- La societat no permetia al var admetre la seva esterilitat i es culpava a la dona de la desgrcia de no tenir fills.

- La fecunditat ha estat un tema molt important i, per aix, hi hamolts ritus, creences i supersticions que hi fan referncia. La fecunditat era capdal per aconseguir la supervivncia del grup(fecunditat de la terra, dels animals i de les dones).

- A la nostra societat, fins no fa massa temps, la dona casada ambmolts fills era senyal de virtut, benedicci divina i honra. Una de les preocupacions del matrimoni era larribada dels fills i saquests no arribaven simbolitzava una senyal de malediccidivina i es manifestava la superstici.

- Per assegurar la fertilitat, les dones feien servir remeis populars que els hi proporcionaven dones amb ms experincia i curanderos, o feien servir emplastres que preparaven els boticaris.

- La societat no permetia al var admetre la seva esterilitat i es culpava a la dona de la desgrcia de no tenir fills.

FECUNDITAT

El folklorista mallorqu Andreu Ferrer va publicar als anys 50 a larevista Cort setze articles sobre el cicle vital a les Illes. Ferrerexplicava que a Mallorca lesterilitat era rebutjada perqu el queera natural i el que volia Du era la reproducci de lespcie. Elsmatrimonis que no podien tenir fills sanomenaven xorcs(eixorcs). El que era desitjable era tenir molts fills i eren habitualsles famlies de ms de nou fills. Les que tenien menys de tres erenestranyes (els fills eren una benedicci de du). Tant a Menorcacom a Mallorca les dones embarassades pregaven a la Mare deDu dels Dolors i a Sant Antoni, Sant Ambrossi i Sant RamonNonat per a que tot ans b. La dona embarassada anava quedantapartada de les tasques domstiques a mesura que avanavalembars perqu era considerada fisiolgicament anormal i,tant ella com el nad,estaven envoltats de tabs que els protegien.

El folklorista mallorqu Andreu Ferrer va publicar als anys 50 a larevista Cort setze articles sobre el cicle vital a les Illes. Ferrerexplicava que a Mallorca lesterilitat era rebutjada perqu el queera natural i el que volia Du era la reproducci de lespcie. Elsmatrimonis que no podien tenir fills sanomenaven xorcs(eixorcs). El que era desitjable era tenir molts fills i eren habitualsles famlies de ms de nou fills. Les que tenien menys de tres erenestranyes (els fills eren una benedicci de du). Tant a Menorcacom a Mallorca les dones embarassades pregaven a la Mare deDu dels Dolors i a Sant Antoni, Sant Ambrossi i Sant RamonNonat per a que tot ans b. La dona embarassada anava quedantapartada de les tasques domstiques a mesura que avanavalembars perqu era considerada fisiolgicament anormal i,tant ella com el nad,estaven envoltats de tabs que els protegien.

FECUNDITAT

- Els pares celebraven ms larribada dun var que la de una nina. Els fillsvarons asseguraven la continutat del llinatge i suposaven ma dobra pera la comunitat familiar, especialment, per a les feines del camp querequerien ms fora. Les nines ajudaven en les tasques domstiques i, alguns pensaven que si tenien filles, ells i la famlia estarien ms ben cuidats.

- La societat donava a lhome un tracte indulgent amb temes com lavirginitat i ladulteri. El pensament social era que lhome havia de tenirun ampli coneixement del sexe abans darribar al matrimoni. En canvi,la virginitat de les dones abans del matrimoni era signe dhonor: elpensament popular era que elles shavien de conservar pures percasar-se. La prdua de la virginitat marcava socialment a la dona iladulteri suposava la prdua del respecte de tothom.

- Les dones depenien del pare per prendre decisions i desprs del marit. Ladona era eduacada per a ser bona filla, mare i esposa. No tenia llibertat i lareligi feia que adquirs un valors morals molt marcats que influen molt a laseva vida. La dona tenia com a meta el matrimoni i els fills.

- Els pares celebraven ms larribada dun var que la de una nina. Els fillsvarons asseguraven la continutat del llinatge i suposaven ma dobra pera la comunitat familiar, especialment, per a les feines del camp querequerien ms fora. Les nines ajudaven en les tasques domstiques i, alguns pensaven que si tenien filles, ells i la famlia estarien ms ben cuidats.

- La societat donava a lhome un tracte indulgent amb temes com lavirginitat i ladulteri. El pensament social era que lhome havia de tenirun ampli coneixement del sexe abans darribar al matrimoni. En canvi,la virginitat de les dones abans del matrimoni era signe dhonor: elpensament popular era que elles shavien de conservar pures percasar-se. La prdua de la virginitat marcava socialment a la dona iladulteri suposava la prdua del respecte de tothom.

- Les dones depenien del pare per prendre decisions i desprs del marit. Ladona era eduacada per a ser bona filla, mare i esposa. No tenia llibertat i lareligi feia que adquirs un valors morals molt marcats que influen molt a laseva vida. La dona tenia com a meta el matrimoni i els fills.

FECUNDITAT

Cultura talaitica

A principis del primer mileni a. C. es construeixen els talaiots quees creu tenien una funci de domini visual del territori i decohesi social de la comunitat. A vegades, es construen allats i,altres vegades, en els poblats o agrupats formant centrescerimonials. Segurament, en aquests centres cerimonials s a ones celebraven les dates del cicle econmic (sembres, collites,caceries, etc), es resolien els conflictes, sorganitzaven els ritusde pas, els rituals de fecunditat de la terra i de les persones, etc.A Menorca, a partir del 650 a. C. es construeixen els santuaris detaula a on tamb es practicaven rituals de fecunditat fentsacrificis danimals domstics, libacions amb vi i la roturasimblica de lmfora.

Cultura talaitica

A principis del primer mileni a. C. es construeixen els talaiots quees creu tenien una funci de domini visual del territori i decohesi social de la comunitat. A vegades, es construen allats i,altres vegades, en els poblats o agrupats formant centrescerimonials. Segurament, en aquests centres cerimonials s a ones celebraven les dates del cicle econmic (sembres, collites,caceries, etc), es resolien els conflictes, sorganitzaven els ritusde pas, els rituals de fecunditat de la terra i de les persones, etc.A Menorca, a partir del 650 a. C. es construeixen els santuaris detaula a on tamb es practicaven rituals de fecunditat fentsacrificis danimals domstics, libacions amb vi i la roturasimblica de lmfora.

FECUNDITAT

Danses. Les danses rituals intenten comunicar lhome amb unarealitat secreta, mgica i sagrada i tenen una dimensi simblica.

Els cossiers a Mallorca. Per en Francesc Vallcaneras, lorigen delsCossiers es remunta a les civilitzacions agrries, que tenien cultes dirigitsa detats femenines. Com la vestimenta dels cossiers s de tall femen, laDansa podria representar un culte matriarcal que ens hauria arribat desdEuropa. Aix doncs, els cossiers serien restes fssils dels balls de lafertilitat, que el cristianisme assimil canviant el seu simbolisme primitiu iconvertint-los en una lluita alegrica entre el b i el mal. El fet que algunsexperts relacionin aquest ball dels cossiers amb antigues festes paganesde la fecunditat, explicaria que sis personatges masculins girin al voltantde la Dama, que coordina el grup. Tamb s destacable que els siscossiers portin a les mans branques dalfabaguera i mocadors, perqu anaquesta planta se li atribueixen propietats afrodisaques i purificadores(tamb poden portar murta).

Danses. Les danses rituals intenten comunicar lhome amb unarealitat secreta, mgica i sagrada i tenen una dimensi simblica.

Els cossiers a Mallorca. Per en Francesc Vallcaneras, lorigen delsCossiers es remunta a les civilitzacions agrries, que tenien cultes dirigitsa detats femenines. Com la vestimenta dels cossiers s de tall femen, laDansa podria representar un culte matriarcal que ens hauria arribat desdEuropa. Aix doncs, els cossiers serien restes fssils dels balls de lafertilitat, que el cristianisme assimil canviant el seu simbolisme primitiu iconvertint-los en una lluita alegrica entre el b i el mal. El fet que algunsexperts relacionin aquest ball dels cossiers amb antigues festes paganesde la fecunditat, explicaria que sis personatges masculins girin al voltantde la Dama, que coordina el grup. Tamb s destacable que els siscossiers portin a les mans branques dalfabaguera i mocadors, perqu anaquesta planta se li atribueixen propietats afrodisaques i purificadores(tamb poden portar murta).

FECUNDITAT

Festa de Sant Antoni. Aquesta festa s el resultat de lacristianitzaci dantigues cerimnies i cultes primitius dedicats a divinitatspaganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.- Els foguerons els relacionam amb els rituals primitius del culte al sol. Elsdimonis boten i fan cabrioles per damunt del foc i ballen al seu voltantcom possiblement ho feien els xamans i els bruixots primitius. El focsimbolitza el renaixement del sol que s un element mascul que fetilitzala terra. Es creia que si les cendres dels foguerons de Sant Antonisescampaven per la terra, safavorien les collites.- Sant Antoni. Durant el mes de gener el cristianisme celebra les festes desants barbuts com Sant Antoni, Sant Pau i Sant Maur i, segons Joan Soler,aquests sants barbuts recorden en Saturn que sincorpor al santoralcristi amb les saturnals, en el canvi de lany, origen remot delCarnestoltes. A naquestes celebracions es feien ritus precristians delhivern, de fertilitat i purificaci.

Festa de Sant Antoni. Aquesta festa s el resultat de lacristianitzaci dantigues cerimnies i cultes primitius dedicats a divinitatspaganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.- Els foguerons els relacionam amb els rituals primitius del culte al sol. Elsdimonis boten i fan cabrioles per damunt del foc i ballen al seu voltantcom possiblement ho feien els xamans i els bruixots primitius. El focsimbolitza el renaixement del sol que s un element mascul que fetilitzala terra. Es creia que si les cendres dels foguerons de Sant Antonisescampaven per la terra, safavorien les collites.- Sant Antoni. Durant el mes de gener el cristianisme celebra les festes desants barbuts com Sant Antoni, Sant Pau i Sant Maur i, segons Joan Soler,aquests sants barbuts recorden en Saturn que sincorpor al santoralcristi amb les saturnals, en el canvi de lany, origen remot delCarnestoltes. A naquestes celebracions es feien ritus precristians delhivern, de fertilitat i purificaci.

FECUNDITAT

- Dimonis. Segons Antoni Gili, sn reminiscncies dels antics xamans ibruixots que dirigien els rituals entorn al foc per afavorir la fecunditat dela tribu i assegurar la seva supervivncia i tamb per assegurar unesbones collites. Saltar pel damunt del foc sembla que seria part de ritualsprimitius (ritual ertic) i es creia que comportava la consecuci mgica dela fecunditat. A Mallorca els dimonis salten per damunt del foc amb lacanya fel.la que representaria lrgan sexual mascul. Aix explicaria queaquest vespre es cantin canons i glossades impdiques. Les banyes i lacanya fel.la dels dimonis sn atributs de labundncia i la fertilitat.- Benedes. En els ritus de solstici primitius laigua era un elementimportant, i a les festes de Sant Antoni es representa a lacte de beneir.Era costum demanar la pluja a Sant Antoni com a protector de la pagesia,dels conreus i dels animals. Laigua de les benedes es relaciona amblaigua del ritu inicitic del baptisme cristi. Jaume Sastre creu que aixdona continuitat a la creena antiga de considerar laigua com amantenidora de la vida en un cicle constant (pluja fecundadora).

- Dimonis. Segons Antoni Gili, sn reminiscncies dels antics xamans ibruixots que dirigien els rituals entorn al foc per afavorir la fecunditat dela tribu i assegurar la seva supervivncia i tamb per assegurar unesbones collites. Saltar pel damunt del foc sembla que seria part de ritualsprimitius (ritual ertic) i es creia que comportava la consecuci mgica dela fecunditat. A Mallorca els dimonis salten per damunt del foc amb lacanya fel.la que representaria lrgan sexual mascul. Aix explicaria queaquest vespre es cantin canons i glossades impdiques. Les banyes i lacanya fel.la dels dimonis sn atributs de labundncia i la fertilitat.- Benedes. En els ritus de solstici primitius laigua era un elementimportant, i a les festes de Sant Antoni es representa a lacte de beneir.Era costum demanar la pluja a Sant Antoni com a protector de la pagesia,dels conreus i dels animals. Laigua de les benedes es relaciona amblaigua del ritu inicitic del baptisme cristi. Jaume Sastre creu que aixdona continuitat a la creena antiga de considerar laigua com amantenidora de la vida en un cicle constant (pluja fecundadora).

FECUNDITAT

La figueraLa figuera s un arbre que forma part del nostrepaissatge i de la nostra cultura, i el seu fruit, lesfigues, eren una part important de la dieta de lesfamlies daquestes illes, especialment, a Mallorca,Eivissa i Formentera. La figa es relaciona sovint ambrituals de fecunditat i de fertilitat. Es conta que elsromans quan edificaven una nova ciutat plantavenuna figuera per facilitar laugment de la poblaci.

La figueraLa figuera s un arbre que forma part del nostrepaissatge i de la nostra cultura, i el seu fruit, lesfigues, eren una part important de la dieta de lesfamlies daquestes illes, especialment, a Mallorca,Eivissa i Formentera. La figa es relaciona sovint ambrituals de fecunditat i de fertilitat. Es conta que elsromans quan edificaven una nova ciutat plantavenuna figuera per facilitar laugment de la poblaci.

FECUNDITAT

Reflexions

EMBARS- Es comunicava amb normalitat la notcia dun embars?

A quines persones es podia donar la notcia?

- Hi havia aliments, cerimnies, llocs, etc. prohibits per les dones embarassades?

- Quin tipus de tractament rebien les dones embarassades a lmbit familiar?

- El part tenia lloc a casa o a lhospital? Qui estava present?

- Quines pautes dactuaci havia de seguir la dona desprs del part?

EMBARS- Es comunicava amb normalitat la notcia dun embars?

A quines persones es podia donar la notcia?

- Hi havia aliments, cerimnies, llocs, etc. prohibits per les dones embarassades?

- Quin tipus de tractament rebien les dones embarassades a lmbit familiar?

- El part tenia lloc a casa o a lhospital? Qui estava present?

- Quines pautes dactuaci havia de seguir la dona desprs del part?

Van Gennep creu que a moltes cultures primer es realitzen ritus deseparaci que aparten la dona embarassada de la resta de la societat,del grup familiar. Desprs, venen els ritus dembars amb un perodede marge i, finalment, els ritus de part que tenen com a objectiureintegrar a les dones a la societat, per ara amb un nou estatusperqu ara sn mares. Els ritus ms estudiats sn els de separacidurant lembars i el part: es reclou a la dona embarassada a cabanyesespecials o a un lloc especial de la casa. La dona s allada durantaquest perode perqu s impura i perillosa (lembars fa que el seuestat psicolgic i social sigui temporalment anormal i, se li dona untratament semblant com el que rep el malalt , lestranger, etc.).Durant aquest temps sn habituals els tabs alimentaris i sexuals i,posteriorment, els ritus de purificaci entesos com a ritus de supressidels tabs o de reintegraci. Molts dels ritus que es practiquen durantlembars i el part tenen com a objectiu facilitar el part i protegir a lamare i al fill contra les males influncies.

Van Gennep creu que a moltes cultures primer es realitzen ritus deseparaci que aparten la dona embarassada de la resta de la societat,del grup familiar. Desprs, venen els ritus dembars amb un perodede marge i, finalment, els ritus de part que tenen com a objectiureintegrar a les dones a la societat, per ara amb un nou estatusperqu ara sn mares. Els ritus ms estudiats sn els de separacidurant lembars i el part: es reclou a la dona embarassada a cabanyesespecials o a un lloc especial de la casa. La dona s allada durantaquest perode perqu s impura i perillosa (lembars fa que el seuestat psicolgic i social sigui temporalment anormal i, se li dona untratament semblant com el que rep el malalt , lestranger, etc.).Durant aquest temps sn habituals els tabs alimentaris i sexuals i,posteriorment, els ritus de purificaci entesos com a ritus de supressidels tabs o de reintegraci. Molts dels ritus que es practiquen durantlembars i el part tenen com a objectiu facilitar el part i protegir a lamare i al fill contra les males influncies.

EMBARS I PART

- Lestudi de diferents societats ha constatat que lembars s unperode de marge en el que es poden produir reclusions, prohibicionssexuals i alimentries, paralitzaci de la vida econmica, etc. Aquestperode marginal es divideix en etapes que es corresponen a certsmesos i el retorn a la vida normal tamb es fa de forma gradual. Elperode de marge no finalitza amb el part sin que es prolongadesprs i la seva duraci depn de cada societat.

- A la nostra cultura lembars era considerat un moment impur i eraexcls de les manifestacions artstiques, encara que unes de lesprimeres imatges simbliques representades pels humans foren donesembarassades, les anomenades Venus paleoltiques. Fins fa poc temps,per exemple, no era habitual veure dones embarassades als mitjansde comunicaci.

- Lembars s un estat fisiolgic que t un important poder simblic.La dona embarassada ofereix al nad un lloc per desenvolupar-se, elprotegeix i lalimenta fins el moment del part.

- Lestudi de diferents societats ha constatat que lembars s unperode de marge en el que es poden produir reclusions, prohibicionssexuals i alimentries, paralitzaci de la vida econmica, etc. Aquestperode marginal es divideix en etapes que es corresponen a certsmesos i el retorn a la vida normal tamb es fa de forma gradual. Elperode de marge no finalitza amb el part sin que es prolongadesprs i la seva duraci depn de cada societat.

- A la nostra cultura lembars era considerat un moment impur i eraexcls de les manifestacions artstiques, encara que unes de lesprimeres imatges simbliques representades pels humans foren donesembarassades, les anomenades Venus paleoltiques. Fins fa poc temps,per exemple, no era habitual veure dones embarassades als mitjansde comunicaci.

- Lembars s un estat fisiolgic que t un important poder simblic.La dona embarassada ofereix al nad un lloc per desenvolupar-se, elprotegeix i lalimenta fins el moment del part.

EMBARS I PART

- Existia el tab del sexe, s a dir, es pensava que mantenirrelacions sexuals durant lembars era perjudicial per a la mare ipel fetus.

- Entre els ritus simptics ms coneguts estan els antulls,generalment, relacionats amb el menjar. Es creia que quan la donaembarassada tenia el desig o el capritx de menjar qualque cosa, hohavia de fer perqu sin podia tenir conseqncies negatives en elfetus.

- A la majoria de pobles o cultures existeixen costums queindiquen que les dones embarassades han de seguir un dietadeterminada i aix reflecteix la creena de que els costums alimentris de les dones embarassades influeixen en la salut del futur fill.

- Existia el tab del sexe, s a dir, es pensava que mantenirrelacions sexuals durant lembars era perjudicial per a la mare ipel fetus.

- Entre els ritus simptics ms coneguts estan els antulls,generalment, relacionats amb el menjar. Es creia que quan la donaembarassada tenia el desig o el capritx de menjar qualque cosa, hohavia de fer perqu sin podia tenir conseqncies negatives en elfetus.

- A la majoria de pobles o cultures existeixen costums queindiquen que les dones embarassades han de seguir un dietadeterminada i aix reflecteix la creena de que els costums alimentris de les dones embarassades influeixen en la salut del futur fill.

EMBARS I PART

Algunes creences populars:

- Creena popular que deia que el set fill podia curar amb la seva saliva.

- Per evitar lavortament es posaven coques de cicuta al costat esquerre

del ventre.

- Si als set mesos la futura mare no sentia el fetus, es recomenava que

es poss damunt el ventre una pell de be acabada de llevar.

- La mare no havia de debanar troques de fil perqu el cord umbilical

podia embolicar el coll del fetus.

- Si els antulls de la futura mare no eren satisfets aparexeria algun

senyal al cos del nad en la forma del que shavia desitjat.

- Es creia que les fases de la lluna tenien influncia sobre el sexe del

nad i sobre el part.

- A Menorca es creia que el cord umbilical shavia de cremar per evitar

que sel menjs un animal i aix significs una vida breu per linfant.

Algunes creences populars:

- Creena popular que deia que el set fill podia curar amb la seva saliva.

- Per evitar lavortament es posaven coques de cicuta al costat esquerre

del ventre.

- Si als set mesos la futura mare no sentia el fetus, es recomenava que

es poss damunt el ventre una pell de be acabada de llevar.

- La mare no havia de debanar troques de fil perqu el cord umbilical

podia embolicar el coll del fetus.

- Si els antulls de la futura mare no eren satisfets aparexeria algun

senyal al cos del nad en la forma del que shavia desitjat.

- Es creia que les fases de la lluna tenien influncia sobre el sexe del

nad i sobre el part.

- A Menorca es creia que el cord umbilical shavia de cremar per evitar

que sel menjs un animal i aix significs una vida breu per linfant.

EMBARS I PART

- Les comares o llevadores. Margarida Masferrer a un article sobre les

llevadores de Ciutadella (s. XVII-XIX) exposa que aquest s el primer ofici

reconegut per a les dones i daix tenim constncia pels llibres parroquials

(registre de baptismes i de mortalitat dels albats). A naquests llibres consta

lactuaci de les comares en els baptismes de necessitat (privats) que es

feien urgentment a casa de la partera per perill de mort del nad. Les

comares assistien al part i administraven el baptisme. Eren dones casades

o viudes conegudes pels seus bons costums i la seva bona prctica

professional. Assistien dones de qualsevol condici social (nobles, pageses

dones de mariners, dartesans, etc.). A Ciutadella, un metge i un rector

avaluaven els coneixements i les qualitats de les comares abans dexercir.

Les comares aprenien lofici daltres comares: transmissi oral de

coneixements i observaci. Estreta relaci amb la comunitat (assistncia al

part, instruccions per a la cura del nad, consells per lalletament, etc.) i

respecte daquesta.

- Les comares o llevadores. Margarida Masferrer a un article sobre les

llevadores de Ciutadella (s. XVII-XIX) exposa que aquest s el primer ofici

reconegut per a les dones i daix tenim constncia pels llibres parroquials

(registre de baptismes i de mortalitat dels albats). A naquests llibres consta

lactuaci de les comares en els baptismes de necessitat (privats) que es

feien urgentment a casa de la partera per perill de mort del nad. Les

comares assistien al part i administraven el baptisme. Eren dones casades

o viudes conegudes pels seus bons costums i la seva bona prctica

professional. Assistien dones de qualsevol condici social (nobles, pageses

dones de mariners, dartesans, etc.). A Ciutadella, un metge i un rector

avaluaven els coneixements i les qualitats de les comares abans dexercir.

Les comares aprenien lofici daltres comares: transmissi oral de

coneixements i observaci. Estreta relaci amb la comunitat (assistncia al

part, instruccions per a la cura del nad, consells per lalletament, etc.) i

respecte daquesta.

EMBARS I PART

Desprs del part, la dona passava un temps separada de lasocietat fins que anava a lesglsia amb el fill i, aix, esreintegrava a la societat i tornava a la vida normal. A partir daratenia una posici ms slida dins la famlia. Durant el temps deseparaci la dona menjava aliments que no es podien consumirquotidianament (altres dones de la famlia, les amigues o lesvenes els hi portaven). La mare no assistia al bateig del fill iquedava a casa al llit (li posaven un camisa de dormir nova i elsllenols brodats). Desprs de tres setmanes la mare anava amissa amb la comare que portava linfant als braos; aquest fetsimbolitzava la purificaci de la mare. Ara, ja podia entrar i sortirde casa lliurament, es pagava a la comare pels seus serveis ifinalitzava la relaci amb ella.

Desprs del part, la dona passava un temps separada de lasocietat fins que anava a lesglsia amb el fill i, aix, esreintegrava a la societat i tornava a la vida normal. A partir daratenia una posici ms slida dins la famlia. Durant el temps deseparaci la dona menjava aliments que no es podien consumirquotidianament (altres dones de la famlia, les amigues o lesvenes els hi portaven). La mare no assistia al bateig del fill iquedava a casa al llit (li posaven un camisa de dormir nova i elsllenols brodats). Desprs de tres setmanes la mare anava amissa amb la comare que portava linfant als braos; aquest fetsimbolitzava la purificaci de la mare. Ara, ja podia entrar i sortirde casa lliurament, es pagava a la comare pels seus serveis ifinalitzava la relaci amb ella.

EMBARS I PART

- A la nostra cultura desprs del naixement, els familiars i els amics snconvidats a una festa que en molts casos es celebra pel bateig, encaraque cada cop ms aquest ritual religis s substitut per una festa laicaque tamb t com a objectiu presentar el nou membre i aconseguir laseva agregaci a la comunitat. Els regals que es fan a la mare i al nadrepresenten ritus dagregaci.-Ritual contemporani baby shower o fiesta premam. La donaembarassada s banyada amb regals. Abans, noms es feia pel primer filli noms es convidava a les dones. Lobjectiu era que les dones compartissinconeixements i consells sobre ser mare. Ho organitza una amiga ntima dela dona embarassada o una dona de la famlia. s fa una festa sorpresa acasa de la futura mare. Es decora lhabitaci a on es celebrar la festa, totesles convidades porten regals pel futur nad i sobrin durant la celebraci, shabitual fer un pasts de bolquers que es sembla al pasts de noces, es fanjocs i es prepara menjar. Lorganitzaci de la festa inclou la temtica, les invitacions, jocs i activitats, premis pels guanyadors dels jocs, idees de regalspel nad,el menjar,la decoraci,regals pels convidats o targetes dagrament.

- A la nostra cultura desprs del naixement, els familiars i els amics snconvidats a una festa que en molts casos es celebra pel bateig, encaraque cada cop ms aquest ritual religis s substitut per una festa laicaque tamb t com a objectiu presentar el nou membre i aconseguir laseva agregaci a la comunitat. Els regals que es fan a la mare i al nadrepresenten ritus dagregaci.-Ritual contemporani baby shower o fiesta premam. La donaembarassada s banyada amb regals. Abans, noms es feia pel primer filli noms es convidava a les dones. Lobjectiu era que les dones compartissinconeixements i consells sobre ser mare. Ho organitza una amiga ntima dela dona embarassada o una dona de la famlia. s fa una festa sorpresa acasa de la futura mare. Es decora lhabitaci a on es celebrar la festa, totesles convidades porten regals pel futur nad i sobrin durant la celebraci, shabitual fer un pasts de bolquers que es sembla al pasts de noces, es fanjocs i es prepara menjar. Lorganitzaci de la festa inclou la temtica, les invitacions, jocs i activitats, premis pels guanyadors dels jocs, idees de regalspel nad,el menjar,la decoraci,regals pels convidats o targetes dagrament.

EMBARS I PART

- Quins canvis observau en el tractament social deles dones embarassades?

- Actualment, podem distingir en aquesta etapadel cicle vital les fases de separaci, marge iagregaci?

- Ha canviat el rol de lhome durant aquest perodede lembars i el part a la nostra societat?

- Quina influncia poden tenir les tcniques defertilitzaci assistida?

- Quins canvis observau en el tractament social deles dones embarassades?

- Actualment, podem distingir en aquesta etapadel cicle vital les fases de separaci, marge iagregaci?

- Ha canviat el rol de lhome durant aquest perodede lembars i el part a la nostra societat?

- Quina influncia poden tenir les tcniques defertilitzaci assistida?

Reflexions

MOLTES GRCIES